A iba s al momen de e una alo-
ació de la eo ia ens obem, com sol
succei mol so in , amb un e in-
qües ionable dins I'expe imen ació
lingüís ica; el lla í és una llengua que
é una capaci a especial pe a apo a
documen ació que ecolzi qualse ol
eo ia, pe a, alho a, ambé mol so-
in , oco e el con a i: obem a gu-
men s que se eixen pe a qües iona --
se qualse ol eo ia. Així, pel que a al
o acisme, la eo ia sembla que un-
ciona pe ec amen pe a casos pa a-
digml ics com el
d'hono , hononi,
pe 6 al cos a d'aixb hi ha casos en que
no s'ha p odui' el o acisme, com
de-
sino.
Klausenbu ge en én pe ec a-
men aques a ci cums lncia i p oposa
pe a sal a -la el p océs següen :
-
Pos - o acisme
'de in~
Regla s
-+
1
(in o mació
I
mo o16~;a)
(M-NI)
Lla í cllssic
desin6
Pe dua de la
-
egla
M-NI
És a di , el mo que en qües ió hau-
ia so e la llei, pe a, pos e io men ,
ha e pe du els seus e ec es. El que
no queda gens cla és la in o mació
mo olagica que cal apo a ; pe que si
aques a in o mació es pogués de ec a
en el cas de
desino, nisi, quasi, de-
sum, desupe ,
se ia mol més p oble-
ml ica la se a ixació en casos com
pausa
o
mise .
Amb aixa no p e enc
de cap mane a demos a la no iabili-
a de la eo ia, sinó posa en elleu la
se a limi ació. I, disso adamen ,
aques a és una si uació que obem e-
pe ida mol es egades en les in es iga-
cions gene a i es, que s'a u en en la
in oducció sense ana més enlli.
J.
KOLENDO
A
la eche che de lúmb e
bal ique.
L
'expedj jon d'un
che alie omain sous Né on
Wydawnic wa Uniwe sy e u Wa s-
zawskiego, Wa szawa
1981
(S u-
dia
An iqua,
ol.
3),
115
pp.
En la se ie
S udia An iqua
de la
Uni e si a de Va sa ia, des inada a
publica es udis sob e I'an igui a en
una de les llengües o icials dels con-
g essos, apa eix a a com a e ce olum
el eball del p o esso Je zy Kolendo
des ina a comen a el passa ge PLIN.
na . 37, 3 (ll),
45'.
un ema que ja
ha ia in e essa als es udiosos polone-
sos, com I'au o indica a la se a in o-
ducció, i ambé a ell ma eix en un e-
ball p e i publica el 1970.
L'es udi s'a icula en se capí ols se-
gui s d'una conclussió; els qua e p i-
me s o men una p ime a pa que
El passa ge esmen a dóna no icia del
ia ge d'un
eques Romanus
en ia pe
Iu zanus,
cu ado dels jocs de gladiado s en
epoca de Ne ó a les cos es del Bil ic, pe al
de po a amb e, la qual cosa aconseguí en
an g an abundosi a , que un dia d'espec-
acle la xa xa que sepa a a les e es del po-
dium po a a amb e en le se es subjeccions
i
les a mes i o I'apa a e en inc us a s
ambé d'amb e. El bloc més g os que ex-
po i pesa a
13
lliu es.
plan eja ['expedició is a des de I'ap i-
ca de Roma; una segona pa , o mada
pels es capí ols es an s, conside a el
p oblema des dels pa'lsos bl ba s.
De les di e ses possibili a s de ac-
amen del ema, I'au o s'ha decidi
pe una que, si bé li dóna una majo
ex ensió, pe me d'ap ecia en el seu
con ex un e que no po ésse consi-
de a a'llla
i
que, d'al a banda, es-
pon a I'in e es d'un momen pe
l'exa ic, que Ne ó com a empe ado
no a al a cosa que simboli za .
El p ime capí ol si ua i delimi a el
ex de Plini. El segon ol p ecisa el
ca ic e de l'expedició, in en an de
e -ho ambé amb l'eques que la di i-
gia i amb Iulianus, I'enca ega dels
jocs en epoca ne oniana i des ina a i i
mo o d'aques a expedició. Aques
da e sembla ésse Chdius Iulianus,
que hau ia ocupa la p ocu a ela Ludi
gladia o ii e s la i del egne de Ne ó
o, almenys, ja mol a anga el seu eg-
na . No sembla an cla a la igu a del
eques Romanus; pa in del que sa-
bem de les ca e es eqües es,
J.
Ko-
lendo p oposa d'anali za quina po-
gué ésse la condició d'aques pe so-
na ge, que es edueix a es possibles
cl ecs: so s-p ocu ado adjun a Iulia-
nus, una unció inde e minada a les
p o íncies danubianes, o, pe úl im,
una missió ex ao dini ia; el e e i-
den , pe a, és la se a condició de un-
ciona i, cosa que ob e un ampli ho i -
zó e s la in encionali a o icial
d'aques ia ge.
El capí ol e ce és un pano ama
dels jocs en el egna de Ne ó, un em-
pe ado que baix2 ell ma eix a les a e-
nes com puja ambé a I'escena i.
L'andisi és du a a e me amb mol de
igo , i no deixa de banda cap indici
sob e la possible signi icació polí ica.
en la línia de E. Cizek, es udian alho-
a la eali zació d'aques s jocs, la in-
oducció d'elemen s nous i la pe i-
encia i adició an e io dels ia cone-
gu s: an el ex com I'ano ació, mol
co ec a, ens p opo cionen un es a ac-
ual de la qües ió que ep esen a am-
bé un pun d'in e s suplemen a i.
Del ma eix ipus de I'an e io és el
capí ol
IV
dedica a les expedicions al
Caucas i a les on s del Nil so a el ma-
eix empe ado , que con ex uali za
l'expedició que ac a I'au o , conside-
an les mo i acions de o a mena.
El can i d'ap ica es p odueix, com
hem indica , en en a al capí ol cin-
qu , que es udia I'expedició p apia-
men di a, indican un i ine a i i am-
bé el p océs d'abas amen de l'lmbi .
amb la consegüen p ecisió dels com-
me cia, d'on s'ob ingué en una quan-
i a mol impo an , pe a la qual cosa
és essencial I'apo ació del poblamen .
El
océ és
come cial econs u'i sembla
plausible: ecol~lec o indígena en e-
ball es acional, in e media i en uns es-
ablimen s ixos, comme cia i nou in-
e media i po se pe a I'expo ació, o,
en aques cas, I'eques Romanus de
l'expedició. El capí ol següen en a
en la línia gene al d'emma camen ,
com els que ac a en dels jocs o dels
ia ges, i es udia el come g de I'amb e
des del segle
I
a.C. ins al
I
d.C., o i
que I'emma camen s'es end l ins al
s.
IV
a.C. i, en ce a mane a, és una
e lexió in e essan sob e els Aes ii.
poble sob e el qual sembla g a i a
aques come g. El da e capí ol inci-
deix en el coneixemen de les zones
cos e es del Bll ic al s.
I
en elació amb
aques a expedició, que hau ia pogu
p opo ciona una pa de la in o ma-
ció con inguda a TP(
con ades, pe 6 no
I'ob a de Plini.
La conclusió o na
:i sob e aques es
D'ENCARNACAO,
J.
hau ien a ec a
~n odu~io ao Es udo da Epig a ia
a incidi sob e la
La ina
iquesa de pe spec i es que o e eix
aques es udi, puix que abas a des del
boa p opagandís ic impe ial que en-
ol a el ia ge que p opo ciona a
I'amb e pe als
Ci censes,
ins al pe il
d'una polí ica es ange a, Ne ó, que
ol mos a al poble una expansió dig-
na d'Alexand e el G an, al com
I'au o hi insis eix. P opaganda, es-
pec acula i a , exi , en úl im e me,
són els objec ius de I'expedició del
desconegu
eques Romanus
eco da
pe Plini. Pa al.lelamen pogué expe-
imen a un a ens el coneixemen e -
nog l ic i geog l ic dels e i o is
dlEu opa Cen al i del li o al bil ic,
o il.luminan amb no a llum el
come g i el camí de I'amb e. T es
il.lus acions acompanyen el eball: la
p ime a sob e les expedicions de
I'epoca de Ne ó; la segona is un pll-
no1 de la p esencia de I'amb e en e i-
o i polones, i la e ce a i qua a ens
e lec eixen la si uació del del a del
Vís ula, una d'elles en
1300
i I'al a
des del pe íode de La Tenne ins a
I'epoca omana p ime enca.
El p o esso
J.
Kolendo demos a,
amb aques excel.len eball, una e-
gada mis, com emes gai ebé anecdh-
ics pe a un no inicia , de la
ml
d'un
bon especialis a e elen o el que de
deb6 con enen i, en aques cas, amb
una ampli ud d'ho i zó gens comuna
que con e eix aques es udi en eina
mol ú il, pe a un g apa de emes,
com hem in en a de e eu e en
aques a b eu ecensió.
M.
Maye
Ins i u os de A queologia e de
His ó ia da A e, Faculdade de
Le-
as de Coimb a, Coimb a, 1979,
49 págs.
y
6
láminas
Sociedade Romana
e
Epig a ia,
Museu de A queologia e E nog a-
ia do Dis i o de Se úbal, Assem-
bleia Dis i al de Se úbal, 1979,
75 págs.
y
15 láminas
La p ime a de es as publicaciones
es, más que una in oducción en sí, un
epe o i0 de consejos ii iles, des ina-
do a amilia iza a 10s es udian es con
la e minologia, el mé odo
y
las écni-
cas de la ciencia epig á ica. Así ha sido
concebido po su au o
(c .
<(No a
P elimina s, p.
5)
y
as1 hay que e lo.
No se a a, pues, de una ob a de a n-
plio con enido eó ico, sino, más bien
.
y
sob e odo, de una
Zusammen as-
sung
de manuales como el Cagna , el
Sandys y el Thylande , que
Enca nasáo ha educido a una especie
de
b e is complexio
p ác ica. La o-
lun ad docen e a a iesa las 49 ap e a-
das páginas del ex o, p imando en
ellas po encima del in e és cien í ico.
El esul ado es un conjun 0 de apun-
es, de con enido bas an e gene al,
pe o bien es uc u ado, cuya a icula-
ción es la siguien e:
1)
Un glosa ia
(pp. i+), que eúne casi una ein ena
de i minos de ecuen e uso, en el
que hab ía que ma iza alguna de las
a i maciones hechas a p opósi o de la