Recensions

A iba s al momen de e una alo- ació de la eo ia ens obem, com sol succei mol so in , amb un e in- qües ionable dins I'expe imen ació lingüís ica; el lla í és una llengua que é una capaci a especial pe a apo a documen ació que ecolzi qualse ol eo ia, pe a, alho a, ambé mol so- in , oco e el con a i: obem a gu- men s que se eixen pe a qües iona -- se qualse ol eo ia. Així, pel que a al o acisme, la eo ia sembla que un- ciona pe ec amen pe a casos pa a- digml ics com el d'hono , hononi, pe 6 al cos a d'aixb hi ha casos en que no s'ha p odui' el o acisme, com de- sino. Klausenbu ge en én pe ec a- men aques a ci cums lncia i p oposa pe a sal a -la el p océs següen : - Pos - o acisme 'de in~ Regla s -+ 1 (in o mació I mo o16~;a) (M-NI) Lla í cllssic desin6 Pe dua de la - egla M-NI És a di , el mo que en qües ió hau- ia so e la llei, pe a, pos e io men , ha e pe du els seus e ec es. El que no queda gens cla és la in o mació mo olagica que cal apo a ; pe que si aques a in o mació es pogués de ec a en el cas de desino, nisi, quasi, de- sum, desupe , se ia mol més p oble- ml ica la se a ixació en casos com pausa o mise . Amb aixa no p e enc de cap mane a demos a la no iabili- a de la eo ia, sinó posa en elleu la se a limi ació. I, disso adamen , aques a és una si uació que obem e- pe ida mol es egades en les in es iga- cions gene a i es, que s'a u en en la in oducció sense ana més enlli. J. KOLENDO A la eche che de lúmb e bal ique. L 'expedj jon d'un che alie omain sous Né on Wydawnic wa Uniwe sy e u Wa s- zawskiego, Wa szawa 1981 (S u- dia An iqua, ol. 3), 115 pp. En la se ie S udia An iqua de la Uni e si a de Va sa ia, des inada a publica es udis sob e I'an igui a en una de les llengües o icials dels con- g essos, apa eix a a com a e ce olum el eball del p o esso Je zy Kolendo des ina a comen a el passa ge PLIN. na . 37, 3 (ll), 45'. un ema que ja ha ia in e essa als es udiosos polone- sos, com I'au o indica a la se a in o- ducció, i ambé a ell ma eix en un e- ball p e i publica el 1970. L'es udi s'a icula en se capí ols se- gui s d'una conclussió; els qua e p i- me s o men una p ime a pa que El passa ge esmen a dóna no icia del ia ge d'un eques Romanus en ia pe Iu zanus, cu ado dels jocs de gladiado s en epoca de Ne ó a les cos es del Bil ic, pe al de po a amb e, la qual cosa aconseguí en an g an abundosi a , que un dia d'espec- acle la xa xa que sepa a a les e es del po- dium po a a amb e en le se es subjeccions i les a mes i o I'apa a e en inc us a s ambé d'amb e. El bloc més g os que ex- po i pesa a 13 lliu es. plan eja ['expedició is a des de I'ap i- ca de Roma; una segona pa , o mada pels es capí ols es an s, conside a el p oblema des dels pa'lsos bl ba s. De les di e ses possibili a s de ac- amen del ema, I'au o s'ha decidi pe una que, si bé li dóna una majo ex ensió, pe me d'ap ecia en el seu con ex un e que no po ésse consi- de a a'llla i que, d'al a banda, es- pon a I'in e es d'un momen pe l'exa ic, que Ne ó com a empe ado no a al a cosa que simboli za . El p ime capí ol si ua i delimi a el ex de Plini. El segon ol p ecisa el ca ic e de l'expedició, in en an de e -ho ambé amb l'eques que la di i- gia i amb Iulianus, I'enca ega dels jocs en epoca ne oniana i des ina a i i mo o d'aques a expedició. Aques da e sembla ésse Chdius Iulianus, que hau ia ocupa la p ocu a ela Ludi gladia o ii e s la i del egne de Ne ó o, almenys, ja mol a anga el seu eg- na . No sembla an cla a la igu a del eques Romanus; pa in del que sa- bem de les ca e es eqües es, J. Ko- lendo p oposa d'anali za quina po- gué ésse la condició d'aques pe so- na ge, que es edueix a es possibles cl ecs: so s-p ocu ado adjun a Iulia- nus, una unció inde e minada a les p o íncies danubianes, o, pe úl im, una missió ex ao dini ia; el e e i- den , pe a, és la se a condició de un- ciona i, cosa que ob e un ampli ho i - zó e s la in encionali a o icial d'aques ia ge. El capí ol e ce és un pano ama dels jocs en el egna de Ne ó, un em- pe ado que baix2 ell ma eix a les a e- nes com puja ambé a I'escena i. L'andisi és du a a e me amb mol de igo , i no deixa de banda cap indici sob e la possible signi icació polí ica. en la línia de E. Cizek, es udian alho- a la eali zació d'aques s jocs, la in- oducció d'elemen s nous i la pe i- encia i adició an e io dels ia cone- gu s: an el ex com I'ano ació, mol co ec a, ens p opo cionen un es a ac- ual de la qües ió que ep esen a am- bé un pun d'in e s suplemen a i. Del ma eix ipus de I'an e io és el capí ol IV dedica a les expedicions al Caucas i a les on s del Nil so a el ma- eix empe ado , que con ex uali za l'expedició que ac a I'au o , conside- an les mo i acions de o a mena. El can i d'ap ica es p odueix, com hem indica , en en a al capí ol cin- qu , que es udia I'expedició p apia- men di a, indican un i ine a i i am- bé el p océs d'abas amen de l'lmbi . amb la consegüen p ecisió dels com- me cia, d'on s'ob ingué en una quan- i a mol impo an , pe a la qual cosa és essencial I'apo ació del poblamen . El océ és come cial econs u'i sembla plausible: ecol~lec o indígena en e- ball es acional, in e media i en uns es- ablimen s ixos, comme cia i nou in- e media i po se pe a I'expo ació, o, en aques cas, I'eques Romanus de l'expedició. El capí ol següen en a en la línia gene al d'emma camen , com els que ac a en dels jocs o dels ia ges, i es udia el come g de I'amb e des del segle I a.C. ins al I d.C., o i que I'emma camen s'es end l ins al s. IV a.C. i, en ce a mane a, és una e lexió in e essan sob e els Aes ii. poble sob e el qual sembla g a i a aques come g. El da e capí ol inci- deix en el coneixemen de les zones cos e es del Bll ic al s. I en elació amb aques a expedició, que hau ia pogu p opo ciona una pa de la in o ma- ció con inguda a TP( con ades, pe 6 no I'ob a de Plini. La conclusió o na :i sob e aques es D'ENCARNACAO, J. hau ien a ec a ~n odu~io ao Es udo da Epig a ia a incidi sob e la La ina iquesa de pe spec i es que o e eix aques es udi, puix que abas a des del boa p opagandís ic impe ial que en- ol a el ia ge que p opo ciona a I'amb e pe als Ci censes, ins al pe il d'una polí ica es ange a, Ne ó, que ol mos a al poble una expansió dig- na d'Alexand e el G an, al com I'au o hi insis eix. P opaganda, es- pec acula i a , exi , en úl im e me, són els objec ius de I'expedició del desconegu eques Romanus eco da pe Plini. Pa al.lelamen pogué expe- imen a un a ens el coneixemen e - nog l ic i geog l ic dels e i o is dlEu opa Cen al i del li o al bil ic, o il.luminan amb no a llum el come g i el camí de I'amb e. T es il.lus acions acompanyen el eball: la p ime a sob e les expedicions de I'epoca de Ne ó; la segona is un pll- no1 de la p esencia de I'amb e en e i- o i polones, i la e ce a i qua a ens e lec eixen la si uació del del a del Vís ula, una d'elles en 1300 i I'al a des del pe íode de La Tenne ins a I'epoca omana p ime enca. El p o esso J. Kolendo demos a, amb aques excel.len eball, una e- gada mis, com emes gai ebé anecdh- ics pe a un no inicia , de la ml d'un bon especialis a e elen o el que de deb6 con enen i, en aques cas, amb una ampli ud d'ho i zó gens comuna que con e eix aques es udi en eina mol ú il, pe a un g apa de emes, com hem in en a de e eu e en aques a b eu ecensió. M. Maye Ins i u os de A queologia e de His ó ia da A e, Faculdade de Le- as de Coimb a, Coimb a, 1979, 49 págs. y 6 láminas Sociedade Romana e Epig a ia, Museu de A queologia e E nog a- ia do Dis i o de Se úbal, Assem- bleia Dis i al de Se úbal, 1979, 75 págs. y 15 láminas La p ime a de es as publicaciones es, más que una in oducción en sí, un epe o i0 de consejos ii iles, des ina- do a amilia iza a 10s es udian es con la e minologia, el mé odo y las écni- cas de la ciencia epig á ica. Así ha sido concebido po su au o (c . <(No a P elimina s, p. 5) y as1 hay que e lo. No se a a, pues, de una ob a de a n- plio con enido eó ico, sino, más bien . y sob e odo, de una Zusammen as- sung de manuales como el Cagna , el Sandys y el Thylande , que Enca nasáo ha educido a una especie de b e is complexio p ác ica. La o- lun ad docen e a a iesa las 49 ap e a- das páginas del ex o, p imando en ellas po encima del in e és cien í ico. El esul ado es un conjun 0 de apun- es, de con enido bas an e gene al, pe o bien es uc u ado, cuya a icula- ción es la siguien e: 1) Un glosa ia (pp. i+), que eúne casi una ein ena de i minos de ecuen e uso, en el que hab ía que ma iza alguna de las a i maciones hechas a p opósi o de la