concluye que en es e campo A is ó e-
les es á mis ce ca de noso os que de la
p ecep i a li e a ia del Medioe o
y
el
Clasicismo.
No nos queda sino ag adece al P o-
eso Epez Ei e la apa ición de an
no able abajo, en un campo an po-
co c<hollado, po nues os es udios clá-
sicos y, a la ez, con un en oque an
no edoso. Todo ello, además, den o
del más ancio y se e o mé odo iloló-
gico.
Rosa
A.
San iago
E.
JUNYENT
I
SUBIRA
U -Zoma a i de la Ca ed al
de
Vic.
Segles
IX-X
Publicacions del Pa ona d'Es udis
Ausonencs. SZ ie Documen s
1
1.
Vic
1980,
XII,
136
pp.
Acaba d'apa eixe el p ime olum
d'una ob a p6s uma del doc o
Edua d Junyen , en la qual I'eminen
a quebleg i his o iado iga 2 guanya
una al a ba alla de les mol es ja acon-
seguides pe ell en a o de la cul u a
ca alana. En e ec e, es ac a a a d'una
impo an edició de diplomes medie-
als que el doc o Junyen enia p epa-
ada des de eia emps pe 6 que pe
di icul a s de ipus econbmic -segons
explica el senyo bisbe de Vic, Ramon
Masnou, en la p esen ació que a del
diploma a i- la se a publicació s'ha
is ajo nada ins a ui en que n'ha in-
gu cu a I'equip de eball cons i u'i ,
so a la coo dinació del senyo Ramon
O deig, pe moss n Miquel
S.
G os
-a qui de em ambé una b eu
in oducció-, pe moss n An oni
Plade all i pel senyo Manuel Ro i a,
que han e i ica les ansc ipcions i
e e els eges s i apa a s c í ics d'aco d
amb les no mes diploml iques ac-
uals.
Aques a p ime a pa de les sis en
que es 2 p e is que apa egui la
col~lecció diplomi ica comple a de la
Ca ed al de Vic, ela i a als segles
IX
i
X,
cons a de
160
documen s impeca-
blemen ansc i s que ab acen el pe-
íode comp s en e el
18
de se emb e
del 879
i
el 29 de ma s del 933. Els di-
plomes an p ecedi s d'un esum su i-
cien men explíci , aixi com de la da-
ació segons el c6mpu ac ual, d'aco d
amb les aules c onolbgiques del p o-
esso
F.
Udina con ingudes en
El A -
chi o Condal de Ba celona en los si-
glos
IX-X
i les obse acions o mula-
des pel p o esso
A.M.
Mundó en I'a -
icle
La
da ació de documen s pe/ ei
Robe
(396-1031)
a Ca alunya.
L'apa-
a c í ic, quan s'escau, ep odueix as-
senyadamen la signa u a ella i no a
del pe gamí ansc i i hom no hi ama-
ga mai les lec u es di ícils o poc segu-
es; aixi ma eix hom indica el nomb e
p obable de lle es que manquen en
les pa aules o ases il.legibles pe de-
e io amen de la i el.la. Hom é cu a
així ma eix d'assenyala amb un as e-
isc les signa u es au bg a es.
En una edició an acu ada com la
que comen em només se'ns acudeix
una pe i a obse ació espec e al c i e i
segui en la pun uació. És de o hom
coneguda la di icul a amb que opa
l'edi o de ex os medie als pe al de
pun ua -10s degudamen dona el seu
llengua ge an pa icula . Nogens-
menys en I'aplec que ens ocupa c eiem
que hau ia es a possible una millo
dis ibució dels signes de pun uació en
gene al i de les comes en pa icula .
Vegi's només a all de mos a el p i-
me documen del ecull on el pun
que p ecedeix el mo
ecognoscimus
deixa sense e b la ase inicial
comen~ada pe
in p esen ia de
o on
I'es il di ec e no queda pales de o ma
inequí oca pe cap al a ma ca de
pun uació que els dos pun s, signe
aques que s'u ili za abundosamen
en d'al es casos.
Pe 6 aques és un de all mínim que
no diu es en con a de I'esc upolosi a
del conjun , e i able egal no sola-
men pe als his o iado s sinó ambé, i
mol especialmen , pe als il6legs que
poden oba en aques a ob a una on
segu a d'in o mació pe als seus in e-
essos. Així hi eiem es imoniades
o mes lingüís iques que ja poden és-
se conside ades ca alanes com a apau
(doc. 3),
quin ana
(doc. 3 I),
meses
(doc.33).
imene s
(doc. IS),
e na-
e
(doc. 39),
u alia
(doc.4 l),
sella
(doc.4 I),
chomela
(doc.49),
iba
(doc.64),
claus
(doc. 103).
emen-
as
(doc. l09),
es ada
(doc.
1
l2),
casa
(doc. 1 l4),
se a
(doc. 126) o ocables
p opis del lla í medie al o mig
a omanga s com
igo
(doc.2),
saione
(doc. 27).
doda um
(doc. 27).
luc es
(doc. 3 5),
lec uosa
(doc. 3 5),
plan ano
(doc. 37),
semeda io
(doc .bo),
gua ni-
men o
(doc. l07),
cadi o
(doc. 123),
andz e os
(doc. 134),
canalabimus
(doc. 138) i enca a d'al es.
Comp a i deba u , doncs, po cal si-
nó
espe a la p hxima apa ició dels se-
güen s olums, que ind an acompan-
ya s de I'imp escindible índex con ec-
ciona pe mossen Josep Junyen i pe
la senyo e a IgnPsia Fon i que en is a
dels esul a s aconsegui s en aques a
p ime a mos a no dub em que se an
igualmen excel.len s.
J.Al u o
i
Pe ucho
S.
ALAVEDRA,
Les a es
d
'al a de San Pe e
de Te assa-Ega a
Vol.
1, Les a es, 417
pp.
ol.
11.
In en ai de /es a es d'aí a ,
2
7
7
pp
.
Te assa
1979
Els qui inguin una especial sensibili-
a pe a la bellesa del llib e ind an a
les se es mans una ob a d'una quali a
i eleglncia que només són emulades
pe la simplici a i bon gus que en la
se a pa de p esen ació o mal ens
o e eixen els Ala ed a, puix que en
són es -Sal ado , Anna, la se a i-
lla, i
M?
Vic a ia, la se a ge mana-
els que I'han e possible. Cal, pe a,
que ens cen em en el seu con ingu
cien í ic, esponsabili a del seu au o ,
S.
Ala ed a.
El olum p ime comp en dues
pa s ben di e enciades: en la p ime a
s'es udia I'a a de I'al a majo de I'es-
giésia de San Pe e de Te assa p ece-
dida d'una b eu in oducció his 6 ica.
Ens de ind em b eumen en el comen-
a i d'aques es udi cen a onamen-
almen en la lec u a dels noms g a a s
en el ma b e de I'a a. S. Ala ed a ha
aconsegui en aques cas eali za una
asca an di ícil com és la di e enciació
dels di e sos es a s d'aques s esg a-
ia s i ins i o una p esen ació pe ec-
a mi jangan ulls de pape ege al