Recensions

concluye que en es e campo A is ó e- les es á mis ce ca de noso os que de la p ecep i a li e a ia del Medioe o y el Clasicismo. No nos queda sino ag adece al P o- eso Epez Ei e la apa ición de an no able abajo, en un campo an po- co c<hollado, po nues os es udios clá- sicos y, a la ez, con un en oque an no edoso. Todo ello, además, den o del más ancio y se e o mé odo iloló- gico. Rosa A. San iago E. JUNYENT I SUBIRA U -Zoma a i de la Ca ed al de Vic. Segles IX-X Publicacions del Pa ona d'Es udis Ausonencs. SZ ie Documen s 1 1. Vic 1980, XII, 136 pp. Acaba d'apa eixe el p ime olum d'una ob a p6s uma del doc o Edua d Junyen , en la qual I'eminen a quebleg i his o iado iga 2 guanya una al a ba alla de les mol es ja acon- seguides pe ell en a o de la cul u a ca alana. En e ec e, es ac a a a d'una impo an edició de diplomes medie- als que el doc o Junyen enia p epa- ada des de eia emps pe 6 que pe di icul a s de ipus econbmic -segons explica el senyo bisbe de Vic, Ramon Masnou, en la p esen ació que a del diploma a i- la se a publicació s'ha is ajo nada ins a ui en que n'ha in- gu cu a I'equip de eball cons i u'i , so a la coo dinació del senyo Ramon O deig, pe moss n Miquel S. G os -a qui de em ambé una b eu in oducció-, pe moss n An oni Plade all i pel senyo Manuel Ro i a, que han e i ica les ansc ipcions i e e els eges s i apa a s c í ics d'aco d amb les no mes diploml iques ac- uals. Aques a p ime a pa de les sis en que es 2 p e is que apa egui la col~lecció diplomi ica comple a de la Ca ed al de Vic, ela i a als segles IX i X, cons a de 160 documen s impeca- blemen ansc i s que ab acen el pe- íode comp s en e el 18 de se emb e del 879 i el 29 de ma s del 933. Els di- plomes an p ecedi s d'un esum su i- cien men explíci , aixi com de la da- ació segons el c6mpu ac ual, d'aco d amb les aules c onolbgiques del p o- esso F. Udina con ingudes en El A - chi o Condal de Ba celona en los si- glos IX-X i les obse acions o mula- des pel p o esso A.M. Mundó en I'a - icle La da ació de documen s pe/ ei Robe (396-1031) a Ca alunya. L'apa- a c í ic, quan s'escau, ep odueix as- senyadamen la signa u a ella i no a del pe gamí ansc i i hom no hi ama- ga mai les lec u es di ícils o poc segu- es; aixi ma eix hom indica el nomb e p obable de lle es que manquen en les pa aules o ases il.legibles pe de- e io amen de la i el.la. Hom é cu a així ma eix d'assenyala amb un as e- isc les signa u es au bg a es. En una edició an acu ada com la que comen em només se'ns acudeix una pe i a obse ació espec e al c i e i segui en la pun uació. És de o hom coneguda la di icul a amb que opa l'edi o de ex os medie als pe al de pun ua -10s degudamen dona el seu llengua ge an pa icula . Nogens- menys en I'aplec que ens ocupa c eiem que hau ia es a possible una millo dis ibució dels signes de pun uació en gene al i de les comes en pa icula . Vegi's només a all de mos a el p i- me documen del ecull on el pun que p ecedeix el mo ecognoscimus deixa sense e b la ase inicial comen~ada pe in p esen ia de o on I'es il di ec e no queda pales de o ma inequí oca pe cap al a ma ca de pun uació que els dos pun s, signe aques que s'u ili za abundosamen en d'al es casos. Pe 6 aques és un de all mínim que no diu es en con a de I'esc upolosi a del conjun , e i able egal no sola- men pe als his o iado s sinó ambé, i mol especialmen , pe als il6legs que poden oba en aques a ob a una on segu a d'in o mació pe als seus in e- essos. Així hi eiem es imoniades o mes lingüís iques que ja poden és- se conside ades ca alanes com a apau (doc. 3), quin ana (doc. 3 I), meses (doc.33). imene s (doc. IS), e na- e (doc. 39), u alia (doc.4 l), sella (doc.4 I), chomela (doc.49), iba (doc.64), claus (doc. 103). emen- as (doc. l09), es ada (doc. 1 l2), casa (doc. 1 l4), se a (doc. 126) o ocables p opis del lla í medie al o mig a omanga s com igo (doc.2), saione (doc. 27). doda um (doc. 27). luc es (doc. 3 5), lec uosa (doc. 3 5), plan ano (doc. 37), semeda io (doc .bo), gua ni- men o (doc. l07), cadi o (doc. 123), andz e os (doc. 134), canalabimus (doc. 138) i enca a d'al es. Comp a i deba u , doncs, po cal si- nó espe a la p hxima apa ició dels se- güen s olums, que ind an acompan- ya s de I'imp escindible índex con ec- ciona pe mossen Josep Junyen i pe la senyo e a IgnPsia Fon i que en is a dels esul a s aconsegui s en aques a p ime a mos a no dub em que se an igualmen excel.len s. J.Al u o i Pe ucho S. ALAVEDRA, Les a es d 'al a de San Pe e de Te assa-Ega a Vol. 1, Les a es, 417 pp. ol. 11. In en ai de /es a es d'aí a , 2 7 7 pp . Te assa 1979 Els qui inguin una especial sensibili- a pe a la bellesa del llib e ind an a les se es mans una ob a d'una quali a i eleglncia que només són emulades pe la simplici a i bon gus que en la se a pa de p esen ació o mal ens o e eixen els Ala ed a, puix que en són es -Sal ado , Anna, la se a i- lla, i M? Vic a ia, la se a ge mana- els que I'han e possible. Cal, pe a, que ens cen em en el seu con ingu cien í ic, esponsabili a del seu au o , S. Ala ed a. El olum p ime comp en dues pa s ben di e enciades: en la p ime a s'es udia I'a a de I'al a majo de I'es- giésia de San Pe e de Te assa p ece- dida d'una b eu in oducció his 6 ica. Ens de ind em b eumen en el comen- a i d'aques es udi cen a onamen- almen en la lec u a dels noms g a a s en el ma b e de I'a a. S. Ala ed a ha aconsegui en aques cas eali za una asca an di ícil com és la di e enciació dels di e sos es a s d'aques s esg a- ia s i ins i o una p esen ació pe ec- a mi jangan ulls de pape ege al