ALGUNES CONSIDERACIONS ENTORN
DE LES
INFLU~NCIES
ITALIQUES
SOBRE LA SIGILLATA
HISPANICA
Me ce
Roca
Fins a mol poc emps s'ha ingu conside an sense pensa -ho gai e,
sigui pe o ca de cos um, pe comodi a o pe manca de bibliog a ia,
que la
sigilla a
hispinica ha ia nascu com una imi ació més o menys
aconseguida dels p oduc es dels alle s del Sud de la Gil-lia a la qual
s'ha ien ba eja amb més o menys in ensi a elemen s indígenes.
Quan s no hem busca a l'Oswald pa al.lels pe als nos es mo ius! i
quan s d'aques s mo ius aixi com a ian s de o mes han queda sense
explica quan I'esmen a llib e d'Oswald o el de Mezquí iz han es a
mu s! E iden men la
sigilla a
sudgil.lica ha pesa , i mol , sob e la p o-
ducció hisplnica pe 6 no an com pe a conside a aques a úl ima una
simple imi ació de la p ime a; la p oducció i ilica, aixi com la ibe ica,
de la elació amb la qual no ens en ocupa em a a, hi han juga ambé el
seu pape i sense eni en comp e ambdós ac o s és del o impossible
explica -se ce es pa icula i a s que p esen a la nos a
sigilla a,
pa icu-
la i a s ins a a desape cebudes o deixades de banda pe manca d'ele-
men s de pa al.leli zació; es més, la p esencia cada egada més comp o-
ada d'elemen s d'o igen i ilic dins la p oducció hispinica no solamen
impo a des del pun de is a me amen ce amolbgic sinó que compo a
una se ie de conseqiiencies que queden in oluc ades dins l'imbi econb-
mic i come cial on es desen olupen aques es ce imiques. A a bé, l'e ec e
de al comp o ació no es po calib a sinó din e d'un plan ejamen de
p obleAl ica més gene al, enin en comp e els descob imen s i no e a s
que aques s úl ims anys han e on olla i de e , si no can ia adical-
men , ma isa l'esquema gene al de l'o igen, expansió i e olució
d'aques a ce imica de e nís e mell, ca ac e s ica de 1'Ppoca impe ial
omana i que coneixem com a
Te a Sigilla a.
Fins als anys se an a s'adme ia enca a l'esquema es able pe Déché-
le e l'any
1904,
segons el qual l'e olució, en l'espai i en el emps, de la
ce imica deco ada amb elleus s'hau ia e passan d'un cen e a l'al e
seguin un o d e ígid. Segons aques , els e isse s a e ins hau ien
comenca a p odui ce imica de e nís e mell, desp és d'una se ie de
emp a i es més o menys uc uoses, en o n de l'any
SO
a.C, i so a els
egna s d'Augus i pa del de Tibe i els seus p oduc es en aeixen p ic i-
camen o el món omi, des d9~ngl= e a ins a Sí ia, i se'n oben ins i
o a l'Índia. A pa i de Tibe i i du an o el segle
I,
des de l'any
15
ap oximadamen , la se a p eeminencia és subs i ui'da pe la dels alle s
del Sud de la Gilqlia. La G au esenque al da an , els p oduc es dels
quals en aeixen d'una mane a massi a les p o íncies limí o s, Espanya,
egió enana, Ge minia i B e anya, a iban a e la compe Pncia, a I i-
lia, a la p bpia p oducció del país. A comencamen s del segle
11
hi ha un
desplacamen , passan a de en a la p imacia els alle s del cen e de la
Gil-lia, amb Lezoux al cap; d'ací, aques a p imacia passa i als alle s
de l'es (Blickweile , Heiligenbe g, I enweile , Rheinzabe n, Sinzig,
e c.) els quals con inuen la p oducció dins els mbduls gi1-lics, enca a
que cada egada més bo osos, al lla g dels segles
11, 111
i
I ,
en an que
en el Medi a ani, des de inals del segle
I,
assis im a la di usió d'uns i-
pus o almen allunya s dels con inen als: és el món de les
sigilla ae
cia-
es. Dins aques esquema la p oducció hispinica comenca, pe in lu n-
cia sudgil.lica, cap l'any
50
d.C., i pe du a a l'in e io del país, en an
que e oluciona, ins al segle
V,
men e que a la cos a des del segle
11
és
a aconada i subs i u'ida pe la
sigilla a
cla a.
Si aques esquema, pe di -ho d'una mane a lineal, basa en la suc-
cessió de qua e g ups de alle s: a e ins, sudgil-lics o u ens,
cen egil.lics o a e ns i de l'es , e a ilid ins . i+ poc, a a sols ho és
d'una mane a es ingida: ealmen exis eix la successió en el emps
d'aques s qua es g ups, pe 6 es ac a solamen dels que han ingu un
Pxis més sona , els que an se més lo en s i més p oduc ius.
&i
una línia
massa senzilla, massa pob e pe a explica la complexi a de o aques
enomen. Deixa de cos a els assaigs, els Pxi s empo als, els e ocessos
espo idics d'aques es ib iques; igno a al es alle s que han pogu se -
i d'e apes; silencia les sucu sals undades en pun s di e sos. Dóna no-
més un coneixemen massa supe icial d'aques pe i capí ol de la his b-
ia econbmica que és la indús ia ce imica.
No ens a u a em en o s els pun s que han e can ia aques a sis e-
ma i zació, cosa que ens alla ga ia mol i ens allunya ia del ema que
ens hem p oposa : només ho a em en aquells que d'una mane a o al a
ajuden o pe me en de plan eja la p oblemi ica d'o igen i e olució de la
sigilla a
hispinica des d'al es pun s de is a. De e ens hem de e e i
essencialmen a dos d'ells: el descob imen de sucu sals de alle s i ilics a
Lyon (Ve e -Las a ques;
1972.
Las a gues-Ve e ;
1976)
i la p esencia
a Lezoux d'una p oducció mol p ime enca, an e io a la de La G au e-
senque (Ve e ;
1962
i
1963).
Re e en al p ime , ja hem di abans que so a Augus i en pa so a
Tibe i la p oducció dels alle s a e ins'en aeix p ic icamen o el món
omi. A a bé, ac ualmen sabem que no o a aques a p oducció su
exclussi amen d'A ezzo; hi ha ib iques a d'al es llocs d'I ilia (Poz-
zuoli, Pisa) i a més uncionen sucu sals pel que es po dedui de les o-
balles del ba i de la Mue e a Lyon. I ¿pe que una sucu sal p ecisa-
men aquí? Si enim en comp e la se a si uació geog i ica eu em que
domina els g ans eixos de la Gilelia i mol especialmen la ia que con-
dueix als camps legiona is es able s a la o a del Rhin. C ea en aques
pun una sucu sal, equipa -la amb ma e ial i ilic, dona -li una di ecció
ambé i ilica és es al ia -se despeses i els iscs que compo a el anspo
d'I ilia a
Lugdunum.
La conseqiiencia immedia a de la p esencia d'un
es ablimen i ilic a la Galalia, i amb aixb en em en el segon pun , és la
in luencia dels p oduc es i la dispe sió dels ob e s de Lyon sob e els
alle s gals i po se els enans i danubians. Les
o icinae
de Lyon en ien
els seus p oduc es al cen e de la Gilalia i són copia s pels a e ns, an
pel que oca a la deco ació com pel que oca a o mes i ecniques, des de
l'any
10
d.C., en un in en de no deixa -se en ai els me ca s pels p o-
duc es i ilics. Aixi des de comencamen s del segle
i
imi en els asos i i-
lics, an llisos com deco a s.
Sembla doncs, a pa i d'aques s descob imen s, que hem d'ana
amb comp e amb les es uc u acions ígides. E iden men , i l'a queolo-
gia ho demos a, no es po nega de cap mane a que en epoca augíis ea i
pa de la ibe iana els alle s a e ins dominen pe o ; que al lla g del
segle
I
la p oducció de La G au esenque -i en gene al o a la dels
alle s u ens- é un pes indiscu ible en la pa occiden al de 1'Impe i i
que en el segle
11
Lezoux deixa en e a La G au esenque. A a bé, aixb no
ol di de cap mane a que la p eeminencia d'uns alle s signi iqui l'ex-
inció d'al es; a I ilia uncionen alle s du an o el segle
I,
p oduin
amb unes ca ac e ís iques cada egada més decaden s pe 6 que en ce es
zones esis eix pe ec amen la compe encia sudgil+lica; men e al lla g
del segle
I
la p oducció dels alle s del sud de la Gilalia domina els me -
ca s, els alle s del cen e han inicia la se a ac i i a , es e amen incu-
lada a la p oducció i ilica que imi en i a la qual concu encia an on
a o ablemen pe a passa a domina al lla g del segle
11
a la Gilalia i a
l'es .
Només enin en comp e aques a in e acció de di e en s co en s
amb p edomini d'unes o al es podem explica la p esencia, signi ica i
conseqii&ncies dels elemen s i ilics que obem en la
sigilla a
hispgnica i
que es posen en e idencia en algunes o mes, mo ius deco a ius i ma -
ques. Cal ema ca a més a més que aques es ca ac e ís iques apa eixen
únicamen d'una mane a cla a i comp o ada a la Be ica, conc e amen
dins la p oducció dels alle s d'Andúja , G anada i el mol p obable de
Cis ulo.
La
o ma
Fo ma D agendo
24/25.
El seu p o o ipus més an ic és un as
a e í, el núm. 12 de la ipologia de Loeschke, el qual apa eix en el camp
de Hal e n en els momen s inals de la se a ocupació, o sigui, imme-
dia amen abans de l'any 9 d.C. (Loeschke; 1909; lám.
X,
núm.
12).
L'esmen a exempla es ca ac e i za pe p esen a la pa e en qua de
ce cle, amb una anu a an in e na com ex e na en la pa supe io , i la
zona comp esa en e la o a i la mo llu a ex e na de la pa e amb deco-
ació es iada, enin aques a zona una amplada.iq e io a la mei a de
l'alcada del as. El ons és baix, amb mo llu a ex e na i el peu de secció
més o menys iangula .
A pa i d'aques p o o ipus obse em una di e gencia d'aques a
o ma segons que p ocedeixi dels alle s sudgil.lics o dels i ilics. En la
p ime a de i ació comenca a ab ica -se des del emps de Tibe i i
man enin -se idel a les ca ac e is iques del seu model a e í, es a abun-
dan en Ppoca de Claudi i sob e o de Ne ó, declinan a pa i d'aques
momen i apa eixen només espo idicamen en epoca li ia (Oswald-
P yce; 1966; p. 171). Dins la p oducció i llica apa eix en l'epoca de Ti-
be i sense les anu es a la o a, ca ac e ís ica aques a que segons
Lamblogia és una cons an en les o mes i iliques pos e io s a Augus ,
con i iamen al que passa en la p oducció sudgPl.lica, pe du an ins a
comencamen s del segle
11
(Lambiogia; 1943; pp. 169 i 175). En aques a
úl ima de i ació s'obse a una e olució a pa i dels exempla s de l'epo-
ca ibe iana, els quals p esen en la pa e en o ma de qua de ce cle; en
l'epoca clludia i sob e o en l'epoca lP ia la cu a u a de la pa e
s'alla ga i la zona comp esa en e la o a i la mo llu a ex e na, pe la ca-
a de o a gai ebé e ical, ocupa més de la mei a de l'alcada del as, en
an que l'esmen ada mo llu a p esen a una di ecció cada egada més
obliqua i descenden .
Din e la p oducció hisplnica al no d de la Península, conc e amen
a Pamplona, Mezquí iz assenyala la p esencia d'aques a o ma en els
es a s d'epoca clludia, semp e amb deco ació es iada, mol semblan
als exempla s sudgil.lics enca a que sense anu es (Mezquí iz; 1961;
pp. 58 i 59). Aques a deco ació desapa eix a inals del segle
I
en an que
la o ma s'ex ingeix abans d'a iba al segle
11.
Pel que a a la Be ica, a
Andúja la obem amb les segiien s ca ac e is iques: ( ig. 1 a) pa e in-
e namen en qua de ce cle en els exempla s més an ics, que es an
alla gassan a mesu a que e oluciona; manca de anu es a la pa supe-
io an in e na com ex e na d'aquella; ex e namen , la pa supe io
pe damun de la mo llu a és gai ebé e ical i aques a, p esen an gene-
almen una di ecció obliqua, es oba en el pun mig de l'alcada del as
o ins i o , en els exempla s més mode ns, pe so a d'aques s, i en
aques s cas la zona supe io ocupa més de la mei a d'aquella; els peus
són baixos, de secció més o menys iangula i semp e sense mo llu es en
el ons ex e n (Roca; 1976; p.
38).
h
e iden doncs que si compa em les ca ac e is iques que de ineixen
la o ma 25/25 d'Andúja amb les que p esen en les o mes sudgPl.li-
ques i i iliques espec i amen i, és més, si ens a enim a la se a línia e o-
lu i a, hi ha una se ie de de alls no solamen dins la o ma en si, sinó en
la se a ma eixa e olució -ben cons a ada en els esmen a s alle s
be ics- que apun en di ec amen a la de i ació i ilica d'aques a o ma.

Es
pod ia di en con a d'aixb que hi ha hagu una simpli icació o un oc
de pe sonali zació pe pa dels e isse s hispinics; a a bé, c eiem que
l'explicació se ia massa lcil: quan en el p océs e olu iu d'una o ma les
ases pe les quals aques a a essa coincideixen en an s de alls amb la
línia d'e olució d'una o ma ben de inida, com és en aques cas la de la
o ma 24/25 i llica, al la pena de p egun a -nos ins a quin pun no
obeeixen aques es ases o es adis e olu ius a una in luencia d'aques a.
C onolbgicamen a la Be ica, de la ma eixa mane a que ai no d de la
Península, es ab ica des de l'any 50 d.C. enca a que pe du a més
emps, i no desapa eix ins ja en a el segle
11.
Fo ma D agendo 27.
El seu p o o ipus es la o ma a e ina Loesch-
ke 11, p esen a Hal e n en epoca augús ea, amb deco ació es iada
so-
b e els dos qua s del ce cle que o men la pa e i la o a poc ma cada
(Loeschke; 1909; llm.
x,
núm. 11).
,
Els alle s sudgll.lics la inclouen dins el seu epe o i des del momen
en que inicien la se a p oducció; a a bé, a la a ian gil-lica hi manca
semp e la deco ació es iada i els qua s de ce cle són mol més ma ca s;
igualmen la o a és mol més acusada que en el p o o ipus a e í.
&
abundan íssima en epoca clludia, con inua ab ican -se en epoca li ia
i sense gai es a ian s és adop ada pels alle s del cen e i es de la Gllalia
que con inuen ab ican -la ins a la mei a del segle
11
(Oswald-P yce;
1966; p. 187).
Els alle s i llics d'epoca pos augús ea con inuen p oduin igualmen
aques a o ma, semp e sense deco ació, com els sudgll.lics, pe 6 a di e-
encia d'aques s amb els qua s de ce cle que o men la pa poc p o-
nuncia s, i s'acos a més al p o o ipus a e í de Hal e n. Pe 6 aques as
no é als alle s i llics l'acollida a o able que é als gilelics i la se a
ab icació s'ex ingeix ipidamen (Lamboglia; 1943; pp. 167 i 175).
En la de i ació hisplnica, an al no d com a la Be ica, p esen a
unes ca ac e ís iques mol homogenies que en conjun l'acos en més a la
b anca i llica que no pas a la gll-lica (Mezquí iz; 1961; p.60. Roca;
1976; pp. 39 i 40): manca semp e la deco ació es iada; la cu a u a
dels qua s de ce cle que o men la pa e és semp e poc ma cada; la p e-
sencia de o a no és no ma gene al: al no d és o ca eqüen i de ega-
des mol ma cada, en can i al sud no n'hi ha mai ( ig. 1 b). La c onolo-
gia és igualmen semblan : apa eix en el epe o i hisplnic a mi jans del
-
Fig.
1
segle
I
d.C. i pe du a ins al segle
IV
en les zones cen e i no d; a Andalusia
a iba ins a un momen inde e mina de la segona mei a del segle
11,
momen en que da an la compe encia de la
sigilla a
cla a desapa eixen
o almen els p oduc es hispinics. A ambdues zones es man é igualmen
inal e able du an o el pe íode de emps en que es ab ica: només s'ob-
se a una decadencia p og essi a que a ec a la pas a, cada egada
menys compac a i
homogenis,
al e nís, més iable i poc adhe en , i al
g uix paula inamen c eixen de les pa e s, e que dóna, a les o mes
a danes, un aspec e pesa
I
massís.
Fo ma D agendo
29.
h
la o ma que p esen a una p oblemi ica
més complexa an pel que es e e eix a p o o ipus com pel que oca a
l'e olució, en o n de l'esquema de la qual hi han in lui' i no pas poc els
ecen s descob imen s de la p ime a ase de p oducció de Lezoux. Re-
passa em en p ime lloc la esi adicional i eu em desp és com s'a icu-
la aques esquema a la llum de les no es oballes.
S'adme com a p o o ipus pe a la o ma hispinica la sudgil.lica del
ma eix nom, as ca ena que és documen a d'una mane a massi a des
de Tibe i ins a Vespasii. Els models sudgP1.lics d'epoca p imi i a,
sob e o ibe iana, p esen en un pe il hemis e ic amb el lla i cu i e -
ical, de egades amb ce a endencia a enco ba -se cap endins, i semp e
ela i amen es e si el compa em amb el dels exempla s d'epoca li ia.
Enca a que es desconeix el p o o ipus exac e d'aques a o ma
(Schae zen-Vande hoe en;
1950, p. 113, Ve e ; 1972; p. 285) sembla
que en la se a e olució hi han in lui' ce s ipus d'epoca augús ea an en
me all com en ce Pmica -en e ells la copa a e ina D ag. 11. En el seu
p océs e olu iu, al ma eix emps que disminueix la in luencia a e ina, a
la qual deu el pe il a odoni , el lla i e ical i alguns mo ius deco a-
ius, s'accen ua la ca ena i el lla i s'inclina cada egada més cap a o a.
Aques a p og essi a accen uació de la ca ena sembla que po se deguda
a la in luencia d'algunes o mes cPl iques i de La Tene obades a Mon -
Beau ay (Oswald-P yce; 1966; p.68) així com a algunes o mes de ce i-
mica belga (Ri e ling; 1913; ipus 47 i 109 a). O sigui que en conjun
aques a o ma 29 sudgil.lica ind ia a se , en la se a e olució, una
ba eja d'elemen s i ilics i indígenes (Ve nhe ; 1971).
Dins aques esquema les oballes de o mes 29 ep écoces~ (pe segui
la e minologia gilalica) de Lezoux semblen ma ca una i a en el pas
dels alle s de
sigilla a
d'I ilia a la Gil-lia (Ve e ; 1963). T adicional-
men s'adme ia, pe compa ació amb els asos de o ma 29 de La
G au esenque, que la p oducció més ella de Lezoux e en asos de l'es-
men ada o ma els quals da a en en epoca cliudia; hom dedui'a imme-
dia amen d'aixb que les ib iques u enes, que ha ian inicia abans la
se a ac i i a , ha ien in lui' di ec amen sob e la p oducció dels alle s
a e ns. No obs an queda en alguns pun s oscos: així, la p esencia a
Lezoux de ce s mo ius deco a ius desconegu s en la p oducció sudgil.li-
ca pe 6 en can i mol semblan s a elemen s de l'a d'epoca augús ea.
Pos e io men l'apa ició de ce es o mes llises que an pe la mo olo-
gia com pe les ma ques e idencia a una cla a in luencia de ce imiques
i iliques i a e ines, a impulsa Com o a a i ma que des de inals del
egna d'Augus ( e s l'any 10 d.C.) es a ab ica a Lezoux una e issa
que copia a mol exac amen p o o ipus i ilics (Com o ; 1962; p. 49).
Les conclusions que es eien en aques pun e en que a Lezoux s'ha ien
ab ica o mes llises, a imi ació de o mes i iliques, des de
comencamen s del segle
I,
en an que la p oducció de ce imica deco a-
da no ha ia comenca ins cap a l'any 40 d.C., pe in luencia di ec a de
La G au esenque.
Així les coses, el descob imen de asos de o ma 29, amb ca ac e ís-
iques mol up écocesn i ab ica s amb o a segu e a a Lezoux, ha obli-
ga a eplan eja el p oblema de l'o igen
i
e olució d'aques a o ma en
l'esmen a cen e (Ve e ; 1962; pp. 361 i 374-377). Els nous asos, a di-
e encia dels que es da a en en Ppoca cliudia pels seus pun s de con ac e
amb els de La G au esenque, p esen en el lla i e ical, la ca ena mol
poc ma cada i el baque ó que ex e namen di ideix la pa e en dues zo-
nes, o ma pe una o dues línies, pe 6 sense les engle es de pe le es a
cada cos a ípiques de la p oducció u ena.
És
e i a que a La G au e-
senque els exempla s més an ics, d'epoca ibe iana, p esen en com hem
is ca ac e ís iques semblan s. A a bé, d'aquí a suposa que a
comencamen s del segle
I,
quan aques s úl ims comenca em els p ime s
assaigs de la se a p oducció, haguesin in lui' sob e els alle s del cen e
de la Gil-lia, hi ha un bon os i cap elemen no dóna peu pe pensa ac-
ualmen que les coses han pogu ana així. Pe 6 en can i aques es
ca ac e ís iques up écocesn que obem en els exempla s de Lezoux, així
com ambé en alguns de La G au esenque, apa eix so in en asos
a do-i ilics de o ma 29 (Klumbach; 1956), el qual a pensa en l'exis-
oc. Si es ac és d'una sola ma ca, en un ambien es any al de la p o-
ducció i ilica, pod íem c eu e que es em da an d'un e isse homb-
nim; pe 6 són ja i ies les ma ques i en conjun la p oducció d'aques s
o ns p esen a una sP ie d'elemen s que apun en més cap a I ilia que no
cap al sud de la Gil.lia.
En aques pun hi ha la possibili a d'accep a doncs que aques e-
nomen obeeix
a
la c eació de sucu sals de alle s i ilics. Ja hem is que a
Lyon, des de comencamen s del segle
I
d.C., les ab iques a e ines hi ha-
ien ins alela
o icinae
p incipalmen pe a i ualla les opes del
limes,
ap o i an a més els a an a ges de la zona des del pun de is a geog i-
ic. Aixb no ol di que o cosamen la c eació d'aques es sucu sals hagi
d'ana semp e lligada a les ac i i a s de les legions; no és gens imp o-
able que emp eses p i ades, enin en comp e que conc e amen a la
BP ica el con ingen d'immig a s d'o igen i ilic a se mol abundan
du an el segle
I
d.C., ins al.lessin des de mi jans d'aques segle alle s,
amb pe sonal i ilic o no, pe 6 eballan en ep esen ació d'emp eses
i iliques de les quals conse a ien alguns elemen s especí ics -ma ques,
alguns de alls ela ius a o ma i deco ació- enca a que en gene al
adap an -se als gus os d'una clien ela amilia i zada amb els p oduc es
sudgil.lics que ha ien a iba abans a la Be ica i en g an quan i a . Pe
al a banda aques a inculació di ec a amb els alle s i ilics explica ia
la p esencia de ce s elemen s, ela ius a o mes i deco ació, desconegu s
en la p oducció dels alle s sudgP1.lics pe o en can i eqüen s en la dels
alle s del cen e i de l'es on a iben a a és de Lezoux, cen e en els
inicis de la se a ac i i a es e amen elaciona amb eis alle s d'I ilia,
sia pe mi ji o no de la sucu sal augús ea de Lyon.
La p egun a que ens hem de plan eja a a és: po e -se ex ensiu
aques enomen, que a la Be ica sembla o ca cla , a la es a de la
Península? De momen c ec que no. Al cen e i al no d de la Península
la p oducció sudgi1.lica ha pesa mol més que a la Be ica. Aixi, no ol
di que higim de nega sis ema icamen la pqsibili a -pe a a
hipo e ica- que emp eses i iliques hagin c ea o es imula cen es de
p oducció, sigui pe espond e a les demandes d'un me ca local, sigui
pe p o ei les opes; pe b, en o cas, si aixb ha passa -i hem de e-
co da que igualmen a la es a de la Península hi ha hagu ocus
po en íssims de omani zació- els de alls i ca ac e ís iques que conse -

a ien com a eminiscPncies del seu o igen han queda esbo a s pe la
in ldncia dels p oduc es que a iben de l'al e can ó del Pi ineu, els
quals en aeixen d'una mane a massi a els me ca s i l'única mane a de
e -10s la compe encia és imi an -10s de la millo mane a possible.
Finalmen hi ha un al e aspec e que cal plan eja : la p oducció dels
alle s que coneixem a la Península, deixan a pa la B& ica, sembla
des inada a cob i les necessi a s d'l ees mol locals i conc e es, o a de
les quals a amen s'expansiona. En can i la implan ació del cen e
d'Andúja sembla obei a unes al es mo i acions. Des del pun de is a
geog l ic la se a si uació immillo able a 1'Al Guadalqui i , mol p ope
a la iquíssima zona me al.lú gica de Cls ulo que en &poca omana con-
inua en a lui g an quan i a de gen , li dóna una s& ie d'a an a ges
puix que domina complidamen les comunicacions al lla g de la all ins
al ma : el ma eix iu, que en l'an igui a e a na egable des de l'esmen a-
da ciu a de Cls ulo, i la Via Augus a, que adap an -se pe ec amen al
cu s d'aquell a iba a ins a Cadis. Sembla doncs que s'hagin olgu
ap o i a aques es condicions de si uació an a o ables, a egin -hi la i-
ca adició de la zona en ab icació de e issa i enin en comp e, pe
descomp a , la quan i a gens menysp eable de clien ela d'o igen i llic,
pe a mun a un cen e po en amb una ab icació es anda di zada i
o ien a a una expansió come cial amb un lmbi ample i conc e : la all
del Guadalqui i ins a la se a desembocadu a pe a sal a d'aquí ins al
no d d'A ica; aques úl im objec iu, la possibili a -de e aconseguida
solamen a mi ges- de compe i en els me ca s de la Tingi ana amb les
úl imes impo acions de sudgll-liques i la més an iga p oducció de cla a
A, és possiblemen un dels ac o s que més han in lu'i en la c eació
d'aques cen e. D'al a mane a no s'en én que ciu a s de g an en e ga-
du a en poca omana, com poden se
Ta aco, Augus a Eme i a
i an-
es al es, hagin es a deixades de banda pe les emp eses i lliques i si no
deixades del o de banda, s'hagin acon en a amb una p oducció
es ingida a un lmbi limi a , és a di , no o ien a cap a una come -
ciali zació més o menys es udiada i encaminada a uns objec ius p ecisos,
més enlll del p opi nucli u bl i del seu
hin e land.
BIBLIOGRAFIA
COMFORT, H., -Te a Sigilla a , dins
Enciclopedia dellx e An ica, Classica e O ien-
ale,
1962, pp. 726-729.
DECHELETTE, J.,
Les ases cé amiques o nés de la Gaule omaine,
Pa is, 1904.
DELGADO, M., MAYET,
F.,
MOUTINHO
DE
ALARCAO, A.,
Fouilles de Coninb iga
IV.
Les
sigillées,
Pa is, 1975.
ETTLINGER, E., ~Alcune osse azioni sulla Te a Sigilla a padaban, Ans
I
p oblemi
della ce amica omana di Ra enna, della alle padana e dellúl o Ad ia ico,
Bologna,
1972, pp. 139-144.
KLUMBACH,
H.,
.Das Veb ei ungsgebie de Spa i alischen Te a Sigilla a , dins
Jah b. Rom. Ge m. Zen almweum Mainz,
1956, pp. 117-133.
LAMBOGLIA,
N.,
Recensió de
Tessine G abe elde
de C. Simone ., dins
Ri is a S udi
Ligu i,
IX, 1943, pp. 163-194.
LASFARGUES, J.
ET
A., VERTET, H., ~L'a elie de po ie s augus éen de la Mue e
P
Lyon:. dins
No es d'épig aphie e dú chéologie lyonnaises,
Lyon, Audin, 1976, pp. 61 i
S.
-,
.Les es ampilles su sigillée lisse de I'a elie augus éen de la Mue e
P
Lyon*, dins
Documen s du labo a oi e de cb amologie de Lyon. Fligina
1,
1976, pp. 39-87.
LOESCHKE, S. eKe amische Funde in Hal e n*, dins
Mi eilungen de Al e unn Komis-
sion u Wes alen,
1909, pp. 103 i
5s.
MEZQU~RIZ, Ma.A., *Sigilla a Hispánica de Liédena*, dins
Ríncipe de Viana
x~ ,
52-53,
1953, pp. 271-307.
-
,
Tena Sigilla a Hispánica,
Valencia, 1961.
OSWALD,
F.,
PRYCE, D.,
An In oduc ion o he S udy o Te a Sigilla a,
London, 1960.
OXE, A., COMFORT,
H.,
Co pw Vasop um A e ino um,
Bonn, 1968.
RITTERLING, E.,
Das iih omische Lage bei Ho heim im Taunw,
Wiesbades, 1913.
ROCA, M.,
Sigilla a Hispánica p oducida en Andúja ,
Jaén, Ins i u o de Es udios
Giennenses-Pa ona o José Ma Quad ado, CSIC, 1976.
SCHAETZEN, PH. DE, VANDERHOEVEN, M.,
La Te a Sigilla a
d
Tong es,
Licge, 1965.
SOTOMAYOR, M.,
Ma cas y es ilos en la sigilla a deco ada en Andúja ,
Jaén, Ins i u o
de Es udios Giennenses-Pa ona o José Ma Quad ado CSIC, 1977.
VERTET, A., .Obse a ions su les p emiP es coupes de La G au esenque*,
dins Ac es
du Cong és Na ional des Socie és Sam es,
Toulouse, 1971, pp. 175-190.
VERTET, H., .Les ases callici o mes gallo- omains de Roanne e la ch onologie des ab i-
ques de Te e Sigillée
1
Lezoux, au débu du le siPcle ,
Gallia,
XX, (1962), pp. 351-379.
-,
#Les in luences des ases i aliques su les ases de Lezoux du débu du
le
siPcle
ap b J.C.n, dins
Bulle in de la Socie é Na ionales d'An iquai es de F ance,
1963, pp. 88-90.
-,
cé amique sigillée ibe ienne
P
Lezoux~, dins
Ré ue A chéologique,
1967, asc.
2;
pp. 225-286.
-,
up oje d'un épe oi e des ases
P
deco moulé ab iqués
i
Lezouxn, dins
Ré ue
A ch. du Cen e,
XI, (1972), pp. 283-298.
VERTET, H., LASFARGUES, A.
ET
J., <Rema ques su les iliales des a elie s de la allée
du Po
P
Lyon e dans la allée de I'Allie .,
I
p oblemi della ce amica omana di Ra enns,
della alle padana e dell;4l o Ad ia ico,
Bologna, 1972, pp. 273-281.
VILAR, M.
DEL
V., PALLARES, R., HUNTINGFORD,
E.,
Te a Sigilla a de Rio in o
(en
p emsa).