Algunes consideracions entorn de les influències itàliques sobre la sigillata hispànica

ALGUNES CONSIDERACIONS ENTORN DE LES INFLU~NCIES ITALIQUES SOBRE LA SIGILLATA HISPANICA Me ce Roca Fins a mol poc emps s'ha ingu conside an sense pensa -ho gai e, sigui pe o ca de cos um, pe comodi a o pe manca de bibliog a ia, que la sigilla a hispinica ha ia nascu com una imi ació més o menys aconseguida dels p oduc es dels alle s del Sud de la Gil-lia a la qual s'ha ien ba eja amb més o menys in ensi a elemen s indígenes. Quan s no hem busca a l'Oswald pa al.lels pe als nos es mo ius! i quan s d'aques s mo ius aixi com a ian s de o mes han queda sense explica quan I'esmen a llib e d'Oswald o el de Mezquí iz han es a mu s! E iden men la sigilla a sudgil.lica ha pesa , i mol , sob e la p o- ducció hisplnica pe 6 no an com pe a conside a aques a úl ima una simple imi ació de la p ime a; la p oducció i ilica, aixi com la ibe ica, de la elació amb la qual no ens en ocupa em a a, hi han juga ambé el seu pape i sense eni en comp e ambdós ac o s és del o impossible explica -se ce es pa icula i a s que p esen a la nos a sigilla a, pa icu- la i a s ins a a desape cebudes o deixades de banda pe manca d'ele- men s de pa al.leli zació; es més, la p esencia cada egada més comp o- ada d'elemen s d'o igen i ilic dins la p oducció hispinica no solamen impo a des del pun de is a me amen ce amolbgic sinó que compo a una se ie de conseqiiencies que queden in oluc ades dins l'imbi econb- mic i come cial on es desen olupen aques es ce imiques. A a bé, l'e ec e de al comp o ació no es po calib a sinó din e d'un plan ejamen de p obleAl ica més gene al, enin en comp e els descob imen s i no e a s que aques s úl ims anys han e on olla i de e , si no can ia adical- men , ma isa l'esquema gene al de l'o igen, expansió i e olució d'aques a ce imica de e nís e mell, ca ac e s ica de 1'Ppoca impe ial omana i que coneixem com a Te a Sigilla a. Fins als anys se an a s'adme ia enca a l'esquema es able pe Déché- le e l'any 1904, segons el qual l'e olució, en l'espai i en el emps, de la ce imica deco ada amb elleus s'hau ia e passan d'un cen e a l'al e seguin un o d e ígid. Segons aques , els e isse s a e ins hau ien comenca a p odui ce imica de e nís e mell, desp és d'una se ie de emp a i es més o menys uc uoses, en o n de l'any SO a.C, i so a els egna s d'Augus i pa del de Tibe i els seus p oduc es en aeixen p ic i- camen o el món omi, des d9~ngl= e a ins a Sí ia, i se'n oben ins i o a l'Índia. A pa i de Tibe i i du an o el segle I, des de l'any 15 ap oximadamen , la se a p eeminencia és subs i ui'da pe la dels alle s del Sud de la Gilqlia. La G au esenque al da an , els p oduc es dels quals en aeixen d'una mane a massi a les p o íncies limí o s, Espanya, egió enana, Ge minia i B e anya, a iban a e la compe Pncia, a I i- lia, a la p bpia p oducció del país. A comencamen s del segle 11 hi ha un desplacamen , passan a de en a la p imacia els alle s del cen e de la Gil-lia, amb Lezoux al cap; d'ací, aques a p imacia passa i als alle s de l'es (Blickweile , Heiligenbe g, I enweile , Rheinzabe n, Sinzig, e c.) els quals con inuen la p oducció dins els mbduls gi1-lics, enca a que cada egada més bo osos, al lla g dels segles 11, 111 i I , en an que en el Medi a ani, des de inals del segle I, assis im a la di usió d'uns i- pus o almen allunya s dels con inen als: és el món de les sigilla ae cia- es. Dins aques esquema la p oducció hispinica comenca, pe in lu n- cia sudgil.lica, cap l'any 50 d.C., i pe du a a l'in e io del país, en an que e oluciona, ins al segle V, men e que a la cos a des del segle 11 és a aconada i subs i u'ida pe la sigilla a cla a. Si aques esquema, pe di -ho d'una mane a lineal, basa en la suc- cessió de qua e g ups de alle s: a e ins, sudgil-lics o u ens, cen egil.lics o a e ns i de l'es , e a ilid ins . i+ poc, a a sols ho és d'una mane a es ingida: ealmen exis eix la successió en el emps d'aques s qua es g ups, pe 6 es ac a solamen dels que han ingu un Pxis més sona , els que an se més lo en s i més p oduc ius. &i una línia massa senzilla, massa pob e pe a explica la complexi a de o aques enomen. Deixa de cos a els assaigs, els Pxi s empo als, els e ocessos espo idics d'aques es ib iques; igno a al es alle s que han pogu se - i d'e apes; silencia les sucu sals undades en pun s di e sos. Dóna no- més un coneixemen massa supe icial d'aques pe i capí ol de la his b- ia econbmica que és la indús ia ce imica. No ens a u a em en o s els pun s que han e can ia aques a sis e- ma i zació, cosa que ens alla ga ia mol i ens allunya ia del ema que ens hem p oposa : només ho a em en aquells que d'una mane a o al a ajuden o pe me en de plan eja la p oblemi ica d'o igen i e olució de la sigilla a hispinica des d'al es pun s de is a. De e ens hem de e e i essencialmen a dos d'ells: el descob imen de sucu sals de alle s i ilics a Lyon (Ve e -Las a ques; 1972. Las a gues-Ve e ; 1976) i la p esencia a Lezoux d'una p oducció mol p ime enca, an e io a la de La G au e- senque (Ve e ; 1962 i 1963). Re e en al p ime , ja hem di abans que so a Augus i en pa so a Tibe i la p oducció dels alle s a e ins'en aeix p ic icamen o el món omi. A a bé, ac ualmen sabem que no o a aques a p oducció su exclussi amen d'A ezzo; hi ha ib iques a d'al es llocs d'I ilia (Poz- zuoli, Pisa) i a més uncionen sucu sals pel que es po dedui de les o- balles del ba i de la Mue e a Lyon. I ¿pe que una sucu sal p ecisa- men aquí? Si enim en comp e la se a si uació geog i ica eu em que domina els g ans eixos de la Gilelia i mol especialmen la ia que con- dueix als camps legiona is es able s a la o a del Rhin. C ea en aques pun una sucu sal, equipa -la amb ma e ial i ilic, dona -li una di ecció ambé i ilica és es al ia -se despeses i els iscs que compo a el anspo d'I ilia a Lugdunum. La conseqiiencia immedia a de la p esencia d'un es ablimen i ilic a la Galalia, i amb aixb en em en el segon pun , és la in luencia dels p oduc es i la dispe sió dels ob e s de Lyon sob e els alle s gals i po se els enans i danubians. Les o icinae de Lyon en ien els seus p oduc es al cen e de la Gilalia i són copia s pels a e ns, an pel que oca a la deco ació com pel que oca a o mes i ecniques, des de l'any 10 d.C., en un in en de no deixa -se en ai els me ca s pels p o- duc es i ilics. Aixi des de comencamen s del segle i imi en els asos i i- lics, an llisos com deco a s. Sembla doncs, a pa i d'aques s descob imen s, que hem d'ana amb comp e amb les es uc u acions ígides. E iden men , i l'a queolo- gia ho demos a, no es po nega de cap mane a que en epoca augíis ea i pa de la ibe iana els alle s a e ins dominen pe o ; que al lla g del segle I la p oducció de La G au esenque -i en gene al o a la dels alle s u ens- é un pes indiscu ible en la pa occiden al de 1'Impe i i que en el segle 11 Lezoux deixa en e a La G au esenque. A a bé, aixb no ol di de cap mane a que la p eeminencia d'uns alle s signi iqui l'ex- inció d'al es; a I ilia uncionen alle s du an o el segle I, p oduin amb unes ca ac e ís iques cada egada més decaden s pe 6 que en ce es zones esis eix pe ec amen la compe encia sudgil+lica; men e al lla g del segle I la p oducció dels alle s del sud de la Gilalia domina els me - ca s, els alle s del cen e han inicia la se a ac i i a , es e amen incu- lada a la p oducció i ilica que imi en i a la qual concu encia an on a o ablemen pe a passa a domina al lla g del segle 11 a la Gilalia i a l'es . Només enin en comp e aques a in e acció de di e en s co en s amb p edomini d'unes o al es podem explica la p esencia, signi ica i conseqii&ncies dels elemen s i ilics que obem en la sigilla a hispgnica i que es posen en e idencia en algunes o mes, mo ius deco a ius i ma - ques. Cal ema ca a més a més que aques es ca ac e ís iques apa eixen únicamen d'una mane a cla a i comp o ada a la Be ica, conc e amen dins la p oducció dels alle s d'Andúja , G anada i el mol p obable de Cis ulo. La o ma Fo ma D agendo 24/25. El seu p o o ipus més an ic és un as a e í, el núm. 12 de la ipologia de Loeschke, el qual apa eix en el camp de Hal e n en els momen s inals de la se a ocupació, o sigui, imme- dia amen abans de l'any 9 d.C. (Loeschke; 1909; lám. X, núm. 12). L'esmen a exempla es ca ac e i za pe p esen a la pa e en qua de ce cle, amb una anu a an in e na com ex e na en la pa supe io , i la zona comp esa en e la o a i la mo llu a ex e na de la pa e amb deco- ació es iada, enin aques a zona una amplada.iq e io a la mei a de l'alcada del as. El ons és baix, amb mo llu a ex e na i el peu de secció més o menys iangula . A pa i d'aques p o o ipus obse em una di e gencia d'aques a o ma segons que p ocedeixi dels alle s sudgil.lics o dels i ilics. En la p ime a de i ació comenca a ab ica -se des del emps de Tibe i i man enin -se idel a les ca ac e is iques del seu model a e í, es a abun- dan en Ppoca de Claudi i sob e o de Ne ó, declinan a pa i d'aques momen i apa eixen només espo idicamen en epoca li ia (Oswald- P yce; 1966; p. 171). Dins la p oducció i llica apa eix en l'epoca de Ti- be i sense les anu es a la o a, ca ac e ís ica aques a que segons Lamblogia és una cons an en les o mes i iliques pos e io s a Augus , con i iamen al que passa en la p oducció sudgPl.lica, pe du an ins a comencamen s del segle 11 (Lambiogia; 1943; pp. 169 i 175). En aques a úl ima de i ació s'obse a una e olució a pa i dels exempla s de l'epo- ca ibe iana, els quals p esen en la pa e en o ma de qua de ce cle; en l'epoca clludia i sob e o en l'epoca lP ia la cu a u a de la pa e s'alla ga i la zona comp esa en e la o a i la mo llu a ex e na, pe la ca- a de o a gai ebé e ical, ocupa més de la mei a de l'alcada del as, en an que l'esmen ada mo llu a p esen a una di ecció cada egada més obliqua i descenden . Din e la p oducció hisplnica al no d de la Península, conc e amen a Pamplona, Mezquí iz assenyala la p esencia d'aques a o ma en els es a s d'epoca clludia, semp e amb deco ació es iada, mol semblan als exempla s sudgil.lics enca a que sense anu es (Mezquí iz; 1961; pp. 58 i 59). Aques a deco ació desapa eix a inals del segle I en an que la o ma s'ex ingeix abans d'a iba al segle 11. Pel que a a la Be ica, a Andúja la obem amb les segiien s ca ac e is iques: ( ig. 1 a) pa e in- e namen en qua de ce cle en els exempla s més an ics, que es an alla gassan a mesu a que e oluciona; manca de anu es a la pa supe- io an in e na com ex e na d'aquella; ex e namen , la pa supe io pe damun de la mo llu a és gai ebé e ical i aques a, p esen an gene- almen una di ecció obliqua, es oba en el pun mig de l'alcada del as o ins i o , en els exempla s més mode ns, pe so a d'aques s, i en aques s cas la zona supe io ocupa més de la mei a d'aquella; els peus són baixos, de secció més o menys iangula i semp e sense mo llu es en el ons ex e n (Roca; 1976; p. 38). h e iden doncs que si compa em les ca ac e is iques que de ineixen la o ma 25/25 d'Andúja amb les que p esen en les o mes sudgPl.li- ques i i iliques espec i amen i, és més, si ens a enim a la se a línia e o- lu i a, hi ha una se ie de de alls no solamen dins la o ma en si, sinó en la se a ma eixa e olució -ben cons a ada en els esmen a s alle s be ics- que apun en di ec amen a la de i ació i ilica d'aques a o ma. Es pod ia di en con a d'aixb que hi ha hagu una simpli icació o un oc de pe sonali zació pe pa dels e isse s hispinics; a a bé, c eiem que l'explicació se ia massa lcil: quan en el p océs e olu iu d'una o ma les ases pe les quals aques a a essa coincideixen en an s de alls amb la línia d'e olució d'una o ma ben de inida, com és en aques cas la de la o ma 24/25 i llica, al la pena de p egun a -nos ins a quin pun no obeeixen aques es ases o es adis e olu ius a una in luencia d'aques a. C onolbgicamen a la Be ica, de la ma eixa mane a que ai no d de la Península, es ab ica des de l'any 50 d.C. enca a que pe du a més emps, i no desapa eix ins ja en a el segle 11. Fo ma D agendo 27. El seu p o o ipus es la o ma a e ina Loesch- ke 11, p esen a Hal e n en epoca augús ea, amb deco ació es iada so- b e els dos qua s del ce cle que o men la pa e i la o a poc ma cada (Loeschke; 1909; llm. x, núm. 11). , Els alle s sudgll.lics la inclouen dins el seu epe o i des del momen en que inicien la se a p oducció; a a bé, a la a ian gil-lica hi manca semp e la deco ació es iada i els qua s de ce cle són mol més ma ca s; igualmen la o a és mol més acusada que en el p o o ipus a e í. & abundan íssima en epoca clludia, con inua ab ican -se en epoca li ia i sense gai es a ian s és adop ada pels alle s del cen e i es de la Gllalia que con inuen ab ican -la ins a la mei a del segle 11 (Oswald-P yce; 1966; p. 187). Els alle s i llics d'epoca pos augús ea con inuen p oduin igualmen aques a o ma, semp e sense deco ació, com els sudgll.lics, pe 6 a di e- encia d'aques s amb els qua s de ce cle que o men la pa poc p o- nuncia s, i s'acos a més al p o o ipus a e í de Hal e n. Pe 6 aques as no é als alle s i llics l'acollida a o able que é als gilelics i la se a ab icació s'ex ingeix ipidamen (Lamboglia; 1943; pp. 167 i 175). En la de i ació hisplnica, an al no d com a la Be ica, p esen a unes ca ac e ís iques mol homogenies que en conjun l'acos en més a la b anca i llica que no pas a la gll-lica (Mezquí iz; 1961; p.60. Roca; 1976; pp. 39 i 40): manca semp e la deco ació es iada; la cu a u a dels qua s de ce cle que o men la pa e és semp e poc ma cada; la p e- sencia de o a no és no ma gene al: al no d és o ca eqüen i de ega- des mol ma cada, en can i al sud no n'hi ha mai ( ig. 1 b). La c onolo- gia és igualmen semblan : apa eix en el epe o i hisplnic a mi jans del - Fig. 1 segle I d.C. i pe du a ins al segle IV en les zones cen e i no d; a Andalusia a iba ins a un momen inde e mina de la segona mei a del segle 11, momen en que da an la compe encia de la sigilla a cla a desapa eixen o almen els p oduc es hispinics. A ambdues zones es man é igualmen inal e able du an o el pe íode de emps en que es ab ica: només s'ob- se a una decadencia p og essi a que a ec a la pas a, cada egada menys compac a i homogenis, al e nís, més iable i poc adhe en , i al g uix paula inamen c eixen de les pa e s, e que dóna, a les o mes a danes, un aspec e pesa I massís. Fo ma D agendo 29. h la o ma que p esen a una p oblemi ica més complexa an pel que es e e eix a p o o ipus com pel que oca a l'e olució, en o n de l'esquema de la qual hi han in lui' i no pas poc els ecen s descob imen s de la p ime a ase de p oducció de Lezoux. Re- passa em en p ime lloc la esi adicional i eu em desp és com s'a icu- la aques esquema a la llum de les no es oballes. S'adme com a p o o ipus pe a la o ma hispinica la sudgil.lica del ma eix nom, as ca ena que és documen a d'una mane a massi a des de Tibe i ins a Vespasii. Els models sudgP1.lics d'epoca p imi i a, sob e o ibe iana, p esen en un pe il hemis e ic amb el lla i cu i e - ical, de egades amb ce a endencia a enco ba -se cap endins, i semp e ela i amen es e si el compa em amb el dels exempla s d'epoca li ia. Enca a que es desconeix el p o o ipus exac e d'aques a o ma (Schae zen-Vande hoe en; 1950, p. 113, Ve e ; 1972; p. 285) sembla que en la se a e olució hi han in lui' ce s ipus d'epoca augús ea an en me all com en ce Pmica -en e ells la copa a e ina D ag. 11. En el seu p océs e olu iu, al ma eix emps que disminueix la in luencia a e ina, a la qual deu el pe il a odoni , el lla i e ical i alguns mo ius deco a- ius, s'accen ua la ca ena i el lla i s'inclina cada egada més cap a o a. Aques a p og essi a accen uació de la ca ena sembla que po se deguda a la in luencia d'algunes o mes cPl iques i de La Tene obades a Mon - Beau ay (Oswald-P yce; 1966; p.68) així com a algunes o mes de ce i- mica belga (Ri e ling; 1913; ipus 47 i 109 a). O sigui que en conjun aques a o ma 29 sudgil.lica ind ia a se , en la se a e olució, una ba eja d'elemen s i ilics i indígenes (Ve nhe ; 1971). Dins aques esquema les oballes de o mes 29 ep écoces~ (pe segui la e minologia gilalica) de Lezoux semblen ma ca una i a en el pas dels alle s de sigilla a d'I ilia a la Gil-lia (Ve e ; 1963). T adicional- men s'adme ia, pe compa ació amb els asos de o ma 29 de La G au esenque, que la p oducció més ella de Lezoux e en asos de l'es- men ada o ma els quals da a en en epoca cliudia; hom dedui'a imme- dia amen d'aixb que les ib iques u enes, que ha ian inicia abans la se a ac i i a , ha ien in lui' di ec amen sob e la p oducció dels alle s a e ns. No obs an queda en alguns pun s oscos: així, la p esencia a Lezoux de ce s mo ius deco a ius desconegu s en la p oducció sudgil.li- ca pe 6 en can i mol semblan s a elemen s de l'a d'epoca augús ea. Pos e io men l'apa ició de ce es o mes llises que an pe la mo olo- gia com pe les ma ques e idencia a una cla a in luencia de ce imiques i iliques i a e ines, a impulsa Com o a a i ma que des de inals del egna d'Augus ( e s l'any 10 d.C.) es a ab ica a Lezoux una e issa que copia a mol exac amen p o o ipus i ilics (Com o ; 1962; p. 49). Les conclusions que es eien en aques pun e en que a Lezoux s'ha ien ab ica o mes llises, a imi ació de o mes i iliques, des de comencamen s del segle I, en an que la p oducció de ce imica deco a- da no ha ia comenca ins cap a l'any 40 d.C., pe in luencia di ec a de La G au esenque. Així les coses, el descob imen de asos de o ma 29, amb ca ac e ís- iques mol up écocesn i ab ica s amb o a segu e a a Lezoux, ha obli- ga a eplan eja el p oblema de l'o igen i e olució d'aques a o ma en l'esmen a cen e (Ve e ; 1962; pp. 361 i 374-377). Els nous asos, a di- e encia dels que es da a en en Ppoca cliudia pels seus pun s de con ac e amb els de La G au esenque, p esen en el lla i e ical, la ca ena mol poc ma cada i el baque ó que ex e namen di ideix la pa e en dues zo- nes, o ma pe una o dues línies, pe 6 sense les engle es de pe le es a cada cos a ípiques de la p oducció u ena. És e i a que a La G au e- senque els exempla s més an ics, d'epoca ibe iana, p esen en com hem is ca ac e ís iques semblan s. A a bé, d'aquí a suposa que a comencamen s del segle I, quan aques s úl ims comenca em els p ime s assaigs de la se a p oducció, haguesin in lui' sob e els alle s del cen e de la Gil-lia, hi ha un bon os i cap elemen no dóna peu pe pensa ac- ualmen que les coses han pogu ana així. Pe 6 en can i aques es ca ac e ís iques up écocesn que obem en els exempla s de Lezoux, així com ambé en alguns de La G au esenque, apa eix so in en asos a do-i ilics de o ma 29 (Klumbach; 1956), el qual a pensa en l'exis- oc. Si es ac és d'una sola ma ca, en un ambien es any al de la p o- ducció i ilica, pod íem c eu e que es em da an d'un e isse homb- nim; pe 6 són ja i ies les ma ques i en conjun la p oducció d'aques s o ns p esen a una sP ie d'elemen s que apun en més cap a I ilia que no cap al sud de la Gil.lia. En aques pun hi ha la possibili a d'accep a doncs que aques e- nomen obeeix a la c eació de sucu sals de alle s i ilics. Ja hem is que a Lyon, des de comencamen s del segle I d.C., les ab iques a e ines hi ha- ien ins alela o icinae p incipalmen pe a i ualla les opes del limes, ap o i an a més els a an a ges de la zona des del pun de is a geog i- ic. Aixb no ol di que o cosamen la c eació d'aques es sucu sals hagi d'ana semp e lligada a les ac i i a s de les legions; no és gens imp o- able que emp eses p i ades, enin en comp e que conc e amen a la BP ica el con ingen d'immig a s d'o igen i ilic a se mol abundan du an el segle I d.C., ins al.lessin des de mi jans d'aques segle alle s, amb pe sonal i ilic o no, pe 6 eballan en ep esen ació d'emp eses i iliques de les quals conse a ien alguns elemen s especí ics -ma ques, alguns de alls ela ius a o ma i deco ació- enca a que en gene al adap an -se als gus os d'una clien ela amilia i zada amb els p oduc es sudgil.lics que ha ien a iba abans a la Be ica i en g an quan i a . Pe al a banda aques a inculació di ec a amb els alle s i ilics explica ia la p esencia de ce s elemen s, ela ius a o mes i deco ació, desconegu s en la p oducció dels alle s sudgP1.lics pe o en can i eqüen s en la dels alle s del cen e i de l'es on a iben a a és de Lezoux, cen e en els inicis de la se a ac i i a es e amen elaciona amb eis alle s d'I ilia, sia pe mi ji o no de la sucu sal augús ea de Lyon. La p egun a que ens hem de plan eja a a és: po e -se ex ensiu aques enomen, que a la Be ica sembla o ca cla , a la es a de la Península? De momen c ec que no. Al cen e i al no d de la Península la p oducció sudgi1.lica ha pesa mol més que a la Be ica. Aixi, no ol di que higim de nega sis ema icamen la pqsibili a -pe a a hipo e ica- que emp eses i iliques hagin c ea o es imula cen es de p oducció, sigui pe espond e a les demandes d'un me ca local, sigui pe p o ei les opes; pe b, en o cas, si aixb ha passa -i hem de e- co da que igualmen a la es a de la Península hi ha hagu ocus po en íssims de omani zació- els de alls i ca ac e ís iques que conse - a ien com a eminiscPncies del seu o igen han queda esbo a s pe la in ldncia dels p oduc es que a iben de l'al e can ó del Pi ineu, els quals en aeixen d'una mane a massi a els me ca s i l'única mane a de e -10s la compe encia és imi an -10s de la millo mane a possible. Finalmen hi ha un al e aspec e que cal plan eja : la p oducció dels alle s que coneixem a la Península, deixan a pa la B& ica, sembla des inada a cob i les necessi a s d'l ees mol locals i conc e es, o a de les quals a amen s'expansiona. En can i la implan ació del cen e d'Andúja sembla obei a unes al es mo i acions. Des del pun de is a geog l ic la se a si uació immillo able a 1'Al Guadalqui i , mol p ope a la iquíssima zona me al.lú gica de Cls ulo que en &poca omana con- inua en a lui g an quan i a de gen , li dóna una s& ie d'a an a ges puix que domina complidamen les comunicacions al lla g de la all ins al ma : el ma eix iu, que en l'an igui a e a na egable des de l'esmen a- da ciu a de Cls ulo, i la Via Augus a, que adap an -se pe ec amen al cu s d'aquell a iba a ins a Cadis. Sembla doncs que s'hagin olgu ap o i a aques es condicions de si uació an a o ables, a egin -hi la i- ca adició de la zona en ab icació de e issa i enin en comp e, pe descomp a , la quan i a gens menysp eable de clien ela d'o igen i llic, pe a mun a un cen e po en amb una ab icació es anda di zada i o ien a a una expansió come cial amb un lmbi ample i conc e : la all del Guadalqui i ins a la se a desembocadu a pe a sal a d'aquí ins al no d d'A ica; aques úl im objec iu, la possibili a -de e aconseguida solamen a mi ges- de compe i en els me ca s de la Tingi ana amb les úl imes impo acions de sudgll-liques i la més an iga p oducció de cla a A, és possiblemen un dels ac o s que més han in lu'i en la c eació d'aques cen e. D'al a mane a no s'en én que ciu a s de g an en e ga- du a en poca omana, com poden se Ta aco, Augus a Eme i a i an- es al es, hagin es a deixades de banda pe les emp eses i lliques i si no deixades del o de banda, s'hagin acon en a amb una p oducció es ingida a un lmbi limi a , és a di , no o ien a cap a una come - ciali zació més o menys es udiada i encaminada a uns objec ius p ecisos, més enlll del p opi nucli u bl i del seu hin e land. BIBLIOGRAFIA COMFORT, H., -Te a Sigilla a , dins Enciclopedia dellx e An ica, Classica e O ien- ale, 1962, pp. 726-729. DECHELETTE, J., Les ases cé amiques o nés de la Gaule omaine, Pa is, 1904. DELGADO, M., MAYET, F., MOUTINHO DE ALARCAO, A., Fouilles de Coninb iga IV. Les sigillées, Pa is, 1975. ETTLINGER, E., ~Alcune osse azioni sulla Te a Sigilla a padaban, Ans I p oblemi della ce amica omana di Ra enna, della alle padana e dellúl o Ad ia ico, Bologna, 1972, pp. 139-144. KLUMBACH, H., .Das Veb ei ungsgebie de Spa i alischen Te a Sigilla a , dins Jah b. Rom. Ge m. Zen almweum Mainz, 1956, pp. 117-133. LAMBOGLIA, N., Recensió de Tessine G abe elde de C. Simone ., dins Ri is a S udi Ligu i, IX, 1943, pp. 163-194. LASFARGUES, J. ET A., VERTET, H., ~L'a elie de po ie s augus éen de la Mue e P Lyon:. dins No es d'épig aphie e dú chéologie lyonnaises, Lyon, Audin, 1976, pp. 61 i S. -, .Les es ampilles su sigillée lisse de I'a elie augus éen de la Mue e P Lyon*, dins Documen s du labo a oi e de cb amologie de Lyon. Fligina 1, 1976, pp. 39-87. LOESCHKE, S. eKe amische Funde in Hal e n*, dins Mi eilungen de Al e unn Komis- sion u Wes alen, 1909, pp. 103 i 5s. MEZQU~RIZ, Ma.A., *Sigilla a Hispánica de Liédena*, dins Ríncipe de Viana x~ , 52-53, 1953, pp. 271-307. - , Tena Sigilla a Hispánica, Valencia, 1961. OSWALD, F., PRYCE, D., An In oduc ion o he S udy o Te a Sigilla a, London, 1960. OXE, A., COMFORT, H., Co pw Vasop um A e ino um, Bonn, 1968. RITTERLING, E., Das iih omische Lage bei Ho heim im Taunw, Wiesbades, 1913. ROCA, M., Sigilla a Hispánica p oducida en Andúja , Jaén, Ins i u o de Es udios Giennenses-Pa ona o José Ma Quad ado, CSIC, 1976. SCHAETZEN, PH. DE, VANDERHOEVEN, M., La Te a Sigilla a d Tong es, Licge, 1965. SOTOMAYOR, M., Ma cas y es ilos en la sigilla a deco ada en Andúja , Jaén, Ins i u o de Es udios Giennenses-Pa ona o José Ma Quad ado CSIC, 1977. VERTET, A., .Obse a ions su les p emiP es coupes de La G au esenque*, dins Ac es du Cong és Na ional des Socie és Sam es, Toulouse, 1971, pp. 175-190. VERTET, H., .Les ases callici o mes gallo- omains de Roanne e la ch onologie des ab i- ques de Te e Sigillée 1 Lezoux, au débu du le siPcle , Gallia, XX, (1962), pp. 351-379. -, #Les in luences des ases i aliques su les ases de Lezoux du débu du le siPcle ap b J.C.n, dins Bulle in de la Socie é Na ionales d'An iquai es de F ance, 1963, pp. 88-90. -, cé amique sigillée ibe ienne P Lezoux~, dins Ré ue A chéologique, 1967, asc. 2; pp. 225-286. -, up oje d'un épe oi e des ases P deco moulé ab iqués i Lezouxn, dins Ré ue A ch. du Cen e, XI, (1972), pp. 283-298. VERTET, H., LASFARGUES, A. ET J., <Rema ques su les iliales des a elie s de la allée du Po P Lyon e dans la allée de I'Allie ., I p oblemi della ce amica omana di Ra enns, della alle padana e dell;4l o Ad ia ico, Bologna, 1972, pp. 273-281. VILAR, M. DEL V., PALLARES, R., HUNTINGFORD, E., Te a Sigilla a de Rio in o (en p emsa).