VARRON
Oconomie
u ale, li e p emie
Tex ,e C abli, adui e comen é
pa Jacques Heu gon, Pa ís, Les
Belles Le es, 1978,
LXXXX
+
191
PP.
(87 de dobles)
Es mol di ícil comen a b eu-
men una edició com la que
ens ocupa pe a la qual el nom
de
J.
Heu gon
ja
és p ou ga-
an ia. De o a mane a, és con-
enien dona -ne no ícia mes
com a homena ge que no pas,
com a judici.
Les ui an a-cinc p ime es
pigines ens p esen en una acu-
ada in oducció a un ema an
complex com el de la igu a de
Va ó on amb un bon c i e i
ha sabu p escindi de o allb
que no enia elació di ec a o
bé una impo incia onamen-
al pe a les
Res Rus icae,
i
que
esul a pe aixb un eball ajo -
na i cla sob e aques pe so-
na ge. Aques es ca ac e ís iques,
i la in o mació bibliog i ica i
de on s de p ime a
mi,
an que
pugui cons i ui un excel len
camí d'ap oximació a Va ó
amb a inades alo acions i pun-
uali zacions sob e les mono-
g a ies que an 'enca a més ú il,
sob e o pe a l'especialis a, la
se a consul a. No ablemen cal
des aca els judicis c í ics es-
pec e de l'impo an es udi de
R.
Ma in amb no es p opos-
es de c onologia. Pel que a
a
les on s, hem de ema ca que
cons i ueix un dels emes de
ac amen més eexi on no
manquen mol s pun s de is a
o iginals que s jn pe ells ma-
eixos una apcl ació especial-
men en el cas de la impo hn*
cia dels
Sase nae
i de
Cn. T a-
melius Sc o a.
ISn la pa dedi-
cada a l'es il, ep kn
J.
Heu gon
una línia d'es udi iniciada ja a
mol s anys qu : c is al li za en
aques apa a in oduc iu. L'es-
udi de la in luencia i adició
pos e io de l'ob a de Va ó do-
nen pas a l'es udi del ex , la
acies
del qual enca a ha de
p esen a unes in lukncies hu-
manís iques indub ables puix
que depkn d'un cbdex pe du
pe a una de les adicions, el
Ma cianus,
conse a pe les
ano acions de I'olicih
i
de
Vic-
o ius
(P, Cod. Vic .),
i
copia
pel
Lau en ianus
51, 4
(b),
i
d'al a banda només es ona-
men a en el
Pa isinus
8642
A
(SS.
XII-XIII)
i
el seu descen-
den ,
Lau en ianus
30,
10
(m),
a més d'al es
ecen io es
del
segle
x
onamen almen . E i-
den men la duali a
R,b/A,m
anunciada pe
J.
Heu gon es
mani es a ce amen mol so-
in a l'apa a c i ic, que enca-
a en l'es a ac ual de la ece ca
no po p esen a no e a s ex-
ao dinh ies bé que el pode
disposa del eball de
D.
Pe i
ha si ua l'edi o da an els
seus an ecesso s en una pe spec-
i a pel que a als manusc i s
ecen io es
e i ablemen en e-
jable. No hi manquen ampoc
ingenioses solucions com la
de l'ab eujamen -1- dels ma-
nusc i s desen olupada en un
mo de la amília de
lege e.
Una isi6 c í ica de les p in-
cipals edicions i aduccions
anca aques a in o mació, a la
qual old íem a egi el ex
(sob e el de Keil i Goe z e-
duin l'apa a ) i aducci6 que
Mn. Sal ado Galmés publica
el
1928
a la
Fundació Be na
Me ge
amb el í ol
Del Camp.
La no a que ecull el p opbsi
de l'edi o de ineix ben cla a-
men l'apo ació del ex d'a-
ques a edició com a ap oxima-
ció al que pogué ésse l'ob a
i la llengua de Va ó. No cal
en a en de alls sob e la a-
ducció ajus ada al ex , sense
concessions suph lues, no en-
can mai amb mA mes a l'es-
pe i de la llengua ancesa, o
conse an una ima ge mol
aconseguida del lla í que em-
p a l'au ox.
El comen a i és e i able-
men excepcional i en ell
queda e lec ida la o maci6 i
el sedimen que els anys d'es-
udi i d'especiali zaci6 han po -
a a l'au o , que é una isi6
gai ebé uni e sal de o s els as-
pec es que en ol en el ex i
que an que el cen ena de
pigines que ocupa siguin des
d'a a el comen a i diguéssim
o icial d'aques a ob a de Va 6,
a l'es udi del qual an es coses
ha apo a i apo a la ilologia
ancesa que en aques cas
és de nou encimbellada pe
J.
Heu gon en una de les se-
es millo s con ibucions.
-
M. MAYER.