DESIGUALTATS PER RAO DE SEXE EN EL SISTEMA EDUCATIU:
UNA INVESTIGACIO EMP RICA REALITZADA A CATALUNYA
C is ina B ulle i Tenas
A
pa i de la e lexió de com la cul u a i la socie a in e enen en la
di e en sociali zació d'homes i dones, han es a eali za s, en les úl imes
dues decades i des de di e ses pe spec i es eb iques,' un conjun d'es udis
i ece ques empí iques en l'iimbi, de l'educació escola . Ha es a en els
paysos anglo-saxons on s'han cod igu a un majo nomb e d'aques ipus
de ece ques.
Pe b cal di que pel que a a Espanya i
en
conc e a Ca alunya dispo-
sem de mol poques dades empj iques que apo in in o mació conc e a
espec e a la pe i sncia del sexisme en el nos e sis ema educa iu, objec e
de la in es igació que aquí es p e~en a.~
1.
Fan una bona sín esi de les línies eb iques seguides aques s da e s anys:
Waike , S. and Ba on,
L.
(eds.) (1983),
Gende , Class and Educa ion,
The Fa me
P ess, New Yo k. També es po eu e: Delamon , S. (1980),
Sex Roles and he
School,
Me huen, London; Spende , D. and Sa ah,
E.
(eds.) (1980),
ha ning o
Lose: Sexism and Educa ion,
The Women's P ess, London; Sp ung,
B.
(ed.) (197%
Pe spec i es on Non-Sexis Ea ly Childhood,
Teache s College P ess, New Yo k;
S eedman,
C.
e al. (eds.) (1985),
Language, Gende and Childhood,
Roudledge and
Keagan Paul, London; MacDonald, M. (1980), c schooling and he Rep oduc ion o
Class and Gende Rela ions,,, en Ba on,
L.,
Meighan, R. and Walke ,
S.
(eds.),
Schooling, Ideology and he Cu iculum,
The Fa me P ess, Sussex, England; Weine ,
G. and A no , M. (eds.) (1987),
Gende unde Sc u iny,
The Open Uni e si y P ess,
London.
2.
Aques a in es igació és el esul a
d'un
p ojec e inicia pe la p o esso a
del
Depa amen de Sociologia de la
UAB,
Ma ina Subi a s, al qual em aig inco po a
aPape s)>: Re is a de Sociologia
1.
LA CONSTRUCCIO DELS GENERES
A
L'ESCOLA:
CURRíCULUM EXPL CIT
I
CURR CULUM OCULT
Una de les línies de ece ca desen olupada en aques s da e s anys
i
que
ha o ien a alguns es udis sob e la cons ucció social dels gene es és la
que a la dis inció en e
czl iculznm explici
i
czl íczllum ocul .
Aques a
in es igació es plan eja des d'aques a dis inció i pe an cal que
hi
em
un mínim de e e encia.
El cu ículum explíci o <<o icial* a e e encia a les nocions cul u als
accep ades i es able es pel sis ema educa iu, aquelles que l'escola es p o-
posa ansme e i a alua d'una o al a mane a. Es a di , inclou an els
con ingu s academics com la no ma i a explíci a en l'o denamen escola .
El cu ículum ocul , en can i, a e e encia als elemen s p esen s pe b
no explici a s en la p oducció d'un o d e pedagbgic; és a di , aquell al e
conjun de no mes, alo s i c eences que con igu en pau es de compo a-
men i elació -no semp e conscien s- en e docen s i alumnes. Els
e ec es del cu ículum ocul poden a iba a es uc u a un ap enen a ge
pa allel i són mol impo an s en la sociali zació de l'alumna , an en o -
mes d'accep ació com de esis i ncia.
En
e ec e, aques s elemen s no ex-
plíci s -que poden en a en con adicció amb els expllci s- in lueixen
decisi amen sob e I'au o alo ació de nens i nenes i en les opcions
i
ac-
i uds que els uns i les al es ani an p enen al lla g de la se a educació
i, ins i o , més enllh dels esul a s escola s p bpiamen di s pe que,
és
ben segu , in lui an sob e els seus i ine a is pos e io s. En enem, pe an ,
que el discu s pedagdgic que p esideix les elacions dins de l'aula, inclou
no solamen la ansmissió d'allb explici a , sinó ambé la ep oducció
de pau es cul u als, de p ejudicis i es e eo ips. Si enim p esen aques s
elemen s ens podem explica , més enllh de les e e encies explici es, el
signi ica dels silencis implíci s que quali iquen el que
és
o no és conei-
xemen i el que po se o no po se di .
Alguns es udis sob e el sexisme a l'escola s'han cen a en el cu ículum
explíci i han e l'anhlisi de ma e ials esc i s, Uib es de ex o el discu s
cien í ic, amb l'objec e de des e lla la ch ega sexis a i and ocen ica dels
seus con ingu s. D'al es s'han cen a en el cu ículum ocul , la qual cosa
demana anali za , pe causa del seu ca ic e no ins i ucionali za
i
apa en -
men ocasional, les elacions que es p odueixen <(en iu)>. gs a di , han
i in e eni di ec amen en el momen de plan eja I'anAiisi d'un dels aspec es que
con empla: la in e acci6 e bal dins l'aula. Subi a s,
M.
i B ulle ,
C.
(1988),
Rosa
y
ozul. La ansmisi6n de 10s gene os en la escuela mix a,
Ins i u o de la Muje , Ma-
d id (en p emsa).
Desigual a s pe aó de sexe en el sis ema educa ie
cen a Paniilisi en els p ocessos d'in e acció dins l'au2a, que 6s ambé
el
nucli cen al on ha incidi me odolbgicamen aques a in es igació. Els e-
balls o anis d'in e acció dins I'aula que, de mane a di ec a o indi ec a, han
en a en l'es udi de la cons ucd,ó social dels gkne es, han apo a di e -
ses in o macions que pod íem codside a co n an eceden s del nos e es u-
di.3
Especialmen , in e essa ema ca , a a, que espec e al ac e dona
a
nens i nenes hi ha semp e una dada comuna e e ida al e que l'es o c
sociali zado dels docen s és di igi amb més in ensi a als nens que a les
nenes.
Així doncs, en o un conjun &es udis anglesos apa eix epe idamen
l'exis encia de pau es de di e enciació en la elació que el docen es ableix
amb els seus alumnes segons el g up sexual de pe inen~a. Allb que no
sabem és si en el sis ema educa iu espanyol aques a pau a
és
ambé habi-
ual
ni
quines són les se es mani es acions conc e es. Malg a que en.
aques s momen s les axes d'esco~a i zació de nois i noies al nos e país
són p hc icamen equi alen s, i que el sexisme en l'educació ha ana des-
apa eixen en els seus aspec es més o mals i explíci s --l'escola mix a i la
uni icació dels cu ícula s'implan en l'any
1970
amb la Ley Gene al de
Educación-, ens p egun em íins on es h p esen el sexisme en e mes de
di e enciació de les p ac iques escola s i de I'a ibució d'es e eo ips als.
indi idus de cada sexe. En aques sen i , l'obse ació dels compo amen s
dins I'aula i I'es udi de les in e elacions e bals dels docen s amb nens
i nenes po se un indicado impo an dels possibles e s sexis es que
pe iuen en el nos e sis ema escola . Pel que a al ac e di e encia dels
indi idus, pe pa dels docen s, ens po apa eixe com una dada aillada
que es a p esen pe causa de les di e encies ~e sonals dels alumnes, pe 6
ambé ens po apa kixe com una dada que a ec a di ec amen els dos
g ups sexuals. L'es udi es p oposa de eu e ins a quin pun I'anAlisi de les.
elacions dins I'aula des e lla una es uc u a pa ia cal subjacen en el
conjun de l'o d e pedagbgic. Es ac a de busca , com diu M. MacDonald
3.
B ophy,
J.
E.
i
Good, T.
L.
(1974),
Teache -S uden Rela ionship. Causes
and Consequences,
Hol , Rineha and Wins on, Inc.; Wilkinson,
L.
C.
i
Ma e ,
C. B. (ed.)
(1985),
Gende In luences in Class oom In e ac ion,
Academic P ess,
London; Bosse , S. T.
(1982),
c Unde $ anding Sex Di e ence ; in Child en's Class-
oom In e ac ions, en Doyle,
W.
i GQod,
T.
L.
(eds.),
Focus on Teaching,
The
Uni e si y o£ Chicago P ess, Chicago. Eh cas eiih s'han adu'i alguns es udis sob e
in e acci6 dins I'aula: Flande s, N. A.
(1977),
Análisis de la in e accidn didác ica,
Anaya, Mad id; Delamon , S.
(1980),
La in e accidn didác ica,
Cincel-Kapelusz, Ma-
d id; De Landshee e,
G.
(1977),
C6mo enseñan 10s p o eso es. Análisis de las in e -
acciones e bales en clase,
San illana, Mad id; S ubbs,
M.
i Delamon , S. (ed.)
(1978),
Las elaciones p o eso -alumno,
Oikos-Tau, Ba celona; Ti one, R.
(1986),
El
lenguaje-
en la in e acción didác ica. Teo ias
y
modelos de anblisis,
Na cea, Mad id.
.aPape s)>:
Re is a de Sociologia
1980), els <{codis de gkne e),, ansposan a l'es udi del sexisme la e -
minologia i la concep uali zació que Be ns ein u ili za pe
a
l'anhlisi de les
o mes cul u als ca ac e ís iques de las dis in es classes socials?
Enca a que el ghe e ha es a ja pa cialmen adqui i en el momen
d'en a a l'escola, la elació escola po e o ca la se a cons ucció, mo-
di ica -la o ins i o acili a la se a econs ucció. To i exis i una elació
dialec ica en e les no mes cul u als que posseeix l'alumna en en a a
l'escola -que con inuen essen p esen s en les se es elacions amb l'en o n
no escola - i les especí iques de 1'Qmbi escola , en aques dominen les
que es ableixen les mes es i els mes es, els quals emma quen els compo -
amen s de nens
i
egulen el discu s pedagbgic. Pe b ambé és ce que els
dumnes no són ésse s passius i, pe an , in e essa ambé eu e com ac uen
malg a que el docen ingui un pape p imo dial en l'es uc u ació de la
dinhica de la classe. Pe an , l'es udi é en comp e an els compo a-
men s e bals dels docen s com els dels alumnes
i
es p oposa eu e si
exis eixen en la p ac ica escola alguns mecanismes que ac u'in e o can
la in e io i zació dels gkne es pe pa de nens i nenes
i
ep odueixin les
elacions je a qui zades en e homes
i
dones que es donen en d'al es
Bmbi s de I'o gani zació social.
La hipb esi gene al de pa ida e a que la ecen uni icació dels cu í-
cula masculí i emení eia pensa en una end2ncia a ana a una uni icació
gasada en el model masculí -model hegembnic en l'hmbi de les elacions
públiques- pe b, p ecisamen pe se una unscació mol ecen en el
nos e país, la di e kncia de models educa ius pe ambdós gkne es es man-
a ind ia al egada més explíci a que en d'al es cul u es en les quals el
p océs d'uni icació cu icula s'ha ia inicia an e io men . Els esul a s
ob ingu s en aques da e sen i mos en que no és així i que la con igu-
ació del sexisme en l'educació ha e oluciona més
--al
menys en la zona
on hem si ua l'es udi- del que inicialmen ha íem suposa .
2.
PROCEDIMENT
L'es udi s'ha eali za en
11
escoles BEGB on s'han ob ingu un con-
jun de 91 en egis amen s de sessions de classe i s'han eali za en e is es
:amb els docen s de les aules obse ades. Les sessions de classe han es a
4.
MacDonald,
M.
(1980),
c Socio-Culmal Rep oduc ion and Women's Educa ionn,
en Deem, R.
(ed.),
Schooling
o
Women's
Wo k,
Rou ledge and Keagan Paul,
bndon.
Desigual a s pe a6 de sexe
en
el sis ema educa iu
en egis ades amb magne b on
i
pos e io men ansc i es pel p opi obse -
ado /a que hi ha a egi les no es e ec uades du an l'en egis amen , es-
pecialmen la dis inció p ecisa del sexe dels pa lan s.
Cal di que aques es
91
obse acions han es a u ili zades pe a l'anh-
lisi del llengua ge dels docen s, men e que pe a l'anhlisi del llengua ge
in an il s'han edui a
63
a
causa que, en la es a, no s'hi a una ans-
c ipció li e al del llengua ge de nens i nenes i
hi
abunden, en can i, obse -
acions ela i es a mo imen s
i
ac i uds dels docen s i els alumnes. Les
obse acions eliminades co esponen a es escoles. E iden men , quan s'ha
ac a de e la compa ació de a iables equi alen s, p esen s en l'anhlisi
del llengua ge docen i el llengua ge in an il, s'ha eballa únicamen amb
aques es
63
obse acions.
Cal ema ca que aques a mos a no p e én se es adís icamen ep e-
sen a i a de les escoles, les aules i les classes de Ca alunya. Es ac a
d'un es udi de casos -que essen bas an nomb osos pe me en una ela-
bo ació quan i a i a dels esul a s- a a és del qual p e enem de ec a
l'exis encia d'unes pau es cul u als --so in no conscien s-
i
els meca-
nismes que les ep odueixen. Els esul a s ob ingu s ens donen el e lex
d'unes pau es de conduc a p obablemen mol gene ali zades, pe 6 no
podem a i ma amb o a segu e a que es p odueixin en o es les aules ni
amb les in ensi a s que e ela aques es udi.
Me odolbgicamen , els objec ius s'han o ien a en qua e di eccions:
1.
Obse ació dels compo amen s no e bals dins Paula: dis ibució
de nens i nenes, exis hcia o no d'espais a ibui s pe sexe, exis kncia o no
d'ac i i a s pe sexe, mo imen s de nens
i
nenes dins l'aula a p e-escola
i
p ime d'EGB, mo imen s
i
ocupació d'espais en el pa i i du an el joc.
2.
Anhlisi de les opinions dels docen s sob e les possibles di e encies
de compo amen i ac i ud de nens i de nenes.
3.
Anhlisi de les elacions e bals es able es pels docen s amb els
nens
i
amb les nenes.
4.
Anhlisi dels compo amen s e bals de nens i de nenes.
Els apa a s
1
i
2
han es a comen a s en d'al es a icles p e is ea-
li za s en el cu s de la in es igaciq.' Aquí ens de ind em especialmen en
els apa a s e e i s a l'anhlisi dels1 compo amen s e bals pe que són els
que han es a menys exposa s ins 'a a i compo en una, complexi a espe-
cí ica que cal explici a una mica.
5.
Subi a s,
M.
(1985),
c Niños
y
liñas en
la
escuela:
una
explo aci6n de 10s
códigos de gene o ac uales, en
Educació#
y
Sociedad,
núm.
4,
Akal, Mad id.

<Pape s,: Re is a de Sociolo. gia
En p ime lloc, cal di que el discu s e bal anali za és semp e un
discu s
públic
en el sen i que la se a emissió ha es a en un o p ou al
pe pode se en egis a pel magne b on, i en el sen i , ambé, que o
el que ha es a en egis a han es a emissions subjec es al judici del con-
jun dels memb es de I'aula.
2.1.1.
C eació
del
CODI
A
Pe a I'anAlisi de con ingu s s'han cons ui dos ipus de codi: el p i-
me , que ha es a u ili za pe a l'anhlisi del discu s docen i, pa cialmen ,
pe a l'anhlisi del discu s de nens
i
nenes, é en comp e aspec es o mals
del llengua ge -signi ican s-, pe 6 ambé el con ingu -signi ica - dels
missa ges. El conjun de a iables que con o men aques codi són:
-Pa aules di es a nens o a nenes especí icamen .
-
1n e pel.lacions.
-F ases di igides a nens o a nenes:
-
F ases in e oga i es.
-
F ases nega i es.
-
F ases impe a i es.
-
Nomb e de e bs.
-
Nomb e &adjec ius.
-F ases ela i es a eball de classe.
-F ases des inades a co egi el compo amen .
-
F ases des inades a o gani za l'ac i i a .
-Classi icació dels e bs pe ipus d'ac i i a que indiquen.
-
Classi icació del l xic adjec i al.
E iden men , a cald e de ini cla amen la uni a d'anhlisi e e ida
a
dadascuna d'aques es a iables6 i, pe an , eni p esen les apo acions
de la eo ia lingüís ica. No és a a el momen de ac a en ex ens el ema
dels p obIemes me odolbgics i de l'anhlisi del llengua ge en sociolingiiis ica
i
el p oblema de la de inició de les uni a s d'anhlisi -qu en enem pe pa-
aula, ase, adjec iu, in e pellacjó, e c. Només assenyala que el nos e
objec iu no consis ia a e apo acions a la eo ia lingüís ica, sinó u ili za
6.
La me odologia de l'es udi queda explicada amb
més
de all a: Subi a s,
M.,
i
B ulle ,
C.,
opus.
ci .
Desigual a s
pe
aó
de
sexe
en
el
sis ema
educa iu
el
llengua ge com a indicado de pau es cul u als
i
que, pe an , calia,
onamen almen , que ens pe me essin la compa ació de les in e encions
e bals di igides
a
nens
i
a nenes o, en el seu cas, di es pe nens
i
pe nenes.
Una egada de inides
i
aco ades les uni a s d'anhlisi, les a iables con em-
plades an se semp e u ili zades de o ma homogknia sob e la mos a.
Aques p ime codi es a aplica sob e la o ali a de les emissions dels
docen s
en
els
91
en egis amen s de la mos a. Solamen les següen s
a iables: nomb e de pa aules, nomb e d'in e pellacions
i
nomb e d'ad-
jec ius, an se aplicades sob e la o ali a de les emissions de nens
i
nenes
en
63
en egis amen s.
2.1.2.
C eació del CODI
B
El segon codi es a cons uh amb la in enció d'anali za el llengua ge
de nens i nenes, en em asi en el p océs de comunicació
i
els con ingu s
de la se a
pa icipació olun li ia.
L'anhlisi exclusi a de les in e encions
olun i ies s'acos a més al nucli dels es e eo ips de conduc a ( ols de pa -
icipació e bal) in e io i za s pe nens
i
nenes
i
o e eix ma isacions di e-
en s de les que ens dóna l'anhlisi de la se a pa icipació gene al e a
a
a és del ecomp e del nomb e de pa aules, in e pel-lacions i adjec ius.
Aques segon codi ha ia de pe me e de copsa el mhxim de signi icació
del llengua ge i, pe an , ha ia de con ola aspec es p agmh ics
i
con ex-
uals. La se a elabo ació demana a p ecisa cla amen :
-
La uni a d'andisi.
-
El c i e i de <(pa icipació olun A ia>>.
-Els ipus de missa ges o con ingu s que exp essa en nens
i
nenes.
-El
con ex o la dinhmica comunica i a en quk es dona en.
Així, les a iables con emplades, inalmen , co esponen a es o d es
o
aspec es que hem conside a en la comunicació:
-
13
a iables e e ides al signi ica de les in e encions o els mis-
sa ges, cadascuna de les quals és con ex uali zada mi janqan :
-
4
a iables e e ides a la p agmh ica de la comunicació,
-
7
a iables e e ides a la <<si uació)> o el con ex di e encial de la
comunicació pedaghgica.
<(Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
2.1.3. T ac amen de les dades ob ingudes
Les a iables del
CODI
A
s'han c eua amb una s6 ie de a iables
con ex uals pe eu e si els esul a s mos a en a iacions no ables da an
de ac o s als com: ipus d'escola
(pública/p i ada/ eligiosa),
sexe del
docen , eda del docen (majo
o
meno de
30
anys), ni ell escola (de
4
anys a ui 6 d'EGB), composició pe sexes del g up-classe (majo ia de
nens o de nenes) i ipus &ac i i a .
I
s'han compa a els esul a s de les
a iables comunes
al
discu s del docen i al discu s de nens
i
nenes.
L'anilisi i la in e p e ació de les dades ob ingudes de I'aplicació de les
a iables del
CODI
B
s'han eali za sob e esul a s globals, en 6m asi
en l'anllisi de les es a egies de les nenes induides de la se a pa icipació
olun l ia.
S'ha eballa sob e mi janes indi iduals esul an s de di idi les mi -
janes gene als, ob ingudes en cadascuna de les aules pe nens i pe nenes,
pel nomb e exac e d'indi idus de cada g up p esen s en el momen
de
I'en egis amen . Pe acili a la compa ació en e els dos g ups sexuals
s'han de i a de les mi janes indi iduals uns índexs co esponen s de al
mane a que, a l'exposició de esul a s, s'u ili za h egula men l'índex
100
pe e e e 6ncia a les emissions que a ec en els nens i l'índex compa a iu
a aques de les emissions que a ec en les nenes.
3.
ELS
RESULTATS
Pel ca hc e &aques a in es igaci6, els esul a s que segueixen s'han
de p end e com a hipb esis
i
sugge imen s que cal con i ma amb d'al es
in es igacions u u es. Pe causa de la complexi a de les cniques emp a-
des --obse acions
in
si u,
en e is es, dos codis d'andlisi del Uengua g-
els esul a s empí ics ob ingu s són mol ex ensos. Pe an , a em sola-
men un comen a i gene al sob e el esul a s ob ingu s d'en e is es
i
ob
se acions, comen a s en de all en d'al es a icles,
i
una elació
més
ex ensa dels esul a s més elle an s ob ingu s de l'andlisi dels compo a-
men s e bals.
En elació
a
les obse acions dins l'aula
i
els espais de joc s'obse a
la quasi inexis hcia de pau es de di e enciació legi imades. S'ha p ods
Desigual a s
pe
aó
de
sexe
en
el
sis ema educa iu
una quasi desapa ició de les di e encies ins i ucionali zades, excep e pel que
a e e encia a l'espo i als espais més di ec amen elaciona s amb el
cos,
i
si bé es p odueixen ce es di e hncies en les demandes explici es a
cada g up sexual, no són ni sis emd iques
ni
legi imades. Pel que a a les
en e is es amb els docen s, o i que la majo ia es an d'aco d amb
un
ac e iguaIi a i, apa eixen quali icacions di e en s dels compo amen de
nens i nenes. Els nens, diuen, són més iolen s, més ag essius, c ea ius,
inquie s, pe 6 ambé so in ímids i immadu s. Les nenes són conside ades,
més madu es, més de allis es i eballado es, més anquilles i submises,.
i en alguns casos més desin ol es, En les en e is es s'hi mos a, en gene-
al, que els es e eo ips sexuals l ansmesos pels docen s es an en ase de
ecomposició pe quk els e s i el pe íil que des aquen espec e a les ca ac-
e is iques de cadascun dels gene es no són es ables ni accep a s en el ma-
eix g au,
i
enca a que con enen e s del pensamen adicional sob e les.
ac i uds i ap i uds d'homes i dones, ambé p esen en ce es inno acions..
3.2.
SOBRE
COMPORTAMENTS
VERBALS.
CODI
A
En can i, l'analisi de les dades p opo cionades pe l'aplicació dd
CODI
A
sob e els compo amen s e bals --que en pa escapen al con-
ol conscien del p o esso a - mos a la pe i encia de no ables di e-
encies de ac e a nens
i
nenes.
Aques es di e encies es conc e en en
una
majo a enció als nens, mesu-
ada a a és del nomb e de pa aules i in e pellacions di igides a nens
i
a
nenes. En e mes gene als, la elació ob inguda ha es a de
100
a
74,
6s
a di , pe cada pa aula di igida als nens ens obem
74
di igides a nenes.
Aques a elació po ésse conside ada, enin p esen I'objec e del nos e
eball, com un índex gene al de sexisme en les elacions escola s. Les.
di e encies de ac e que es mani es en pe pa dels docen s es co es-
ponen amb un meno g au de pa icipació gene al de les nenes, que en
nomb e d'in e pellacions - enin com
a
in e locu o s an
el
docen com
els companys de classe- ob enen un índex de
75.
Pe an , en e mes
gene als,
hi
ha una co espond2ncia en e els índexs ob ingu s del compo -
amen e bal del docen i els índexs ob ingu s del compo amen e bal
de nens
i
de nenes.
c Pape~s>>:
Re is a
de
Sociologia
Bs mol p obable que aques a dissuassió de les nenes a in e eni sigui
e ec e del e de dona -conscien o inconscien men - un alo dis in
a l'expe iilncia gene ica d'ambdós sexes. En e ec e, pe pa icipa en públic
de o ma olun h ia cal que el subjec e sen i i c egui que allb que es h
dien no només l'a ec a sinó, sob e o , que c egui que la se a apo ació
po se in e essan i, pe an , que me eix I'a enció del col-lec iu o, al-
menys en el nos e cas, I'a enció del docen .
En aques a línia, d'accep ació o ebuig de l'expe iencia gene ica de les
nenes, la in es igació ens apo a algunes dades que ens pe me en ma isa
una mica més. Els esul a s en o n a l'ob enció o no de espos a a l'ex-
p essió olun a ia de les nenes - enin en comp e que quasi semp e
in e enen menys- mos en que, una egada han in e ingu , són igual-
men accep ades que els nens: les dues e ce es pa s de les in e encions
d'ambdós g ups eben espos a, i no la eben una e ce a pa ( espos es
a nens: 65,7 pe 100, espos es a nenes: 66,7 pe 100). Pe b, en can i, al-
es dades ens in o men que aques es espos es enen una quali a di e en :
el comp e dels in e can is e bals que no es limi en a la p egun a- espos a,
sinó que enen un ca ic e més dialogan i indiquen, pe an , l'in e b i
I'a enció pe sonal que es donen els in e locu o s, mos a que si els nens es-
ableixen en 100 ocasions una ex ensa comunicació a pa i de la se a ini-
cia i a, les nenes I'es ableixen únicamen en 62 casos. 2s així que les nenes
ob enen un pe cen a ge in e io de espos es quali icades de majo a enció
pe sonal, eben , d'alguna mane a, meno a enció als seus in e essos. Pe
an , si la meno pa icipació de les nenes no sembla se e ec e d'un ebuig
explíci , sabem en can i que eben una meno es imulació gene al pe pa
dels docen s i una meno acollida a les se es inicia i es. La se a meno
pa icipació da an del col-lec iu adica, en pa , en aques e , pe b, am-
bé, p obablemen , en una manca de segu e a pe a in e eni . Aques a
manca de segu e a sembla p odui -se pe causa de la des alo i zació cul u-
al de la se a expe isncia com a gene e, és a di , de la des alo i zació
i
au odes alo ació del seu ccse dona)>.
Un al e aspec e que les dades o e eixen a e e encia di ec a
al
g au
de pa icipació de les nenes segons I'es uc u a comunica i a, elacionada
amb el pape més o menys egulado del docen . En con ex os obe s
a
l'in e can i e bal collec iu, les nenes ob enen un índex de
43
en les
assemblees i, signi ica i amen
a
mol a dis ancia, un índex de 73 en
d'al es si uacions no assembleh ies. El mecanisme d'inhibició de les nenes
ac ua més o amen en les assemblees. Aixb ens a pensa que, quan el
docen deixa la inicia i a de la dinimica g upal en mans del collec iu,
aques a passa a se dominada cla amen pels nens. També és meno la
egulació del docen en classe de plhs ica, on ja s'ha ia obse a una

Desigual a s
pe
aó
de
sexe
en
el sis ema educa iu
baixa pa icipació de les nenes. Així doncs, la meno p es ncia de les
nenes es po explica com un e ec e de la des alo i zació
i
au odes alo-
ació del seu g ne e, i la co esponen imposició del model gen ic mascu-
lí
a
a és de la pa aula dels nens. La dis lncia en e la p opos a iguali l-
ia o mal que se suposa en el docen
i
la inhibició de e de les nenes
sembla que dep n d'una ac i ud més ale a pe pa &aquell pe e i a
la ma ginació de les nenes i esmo ei l'ac i ud dels nens, que endeixen
a monopoli za la pa aula en majo mesu a quan menys no mes gene als
els ho impedeixen. En aques sen i , és signi ica iu que - o
i
essen una
pa mol mínima dins el conjun del discu s de nens
i
nenes- l'index
d'in e upcions de les nenes sigui 34. El que sembla cla és que quan el
docen deixa la inicia i a del discu s en mans del collec iu, la dinlmica
de I'aula queda cla amen dominada pels nens. Al es dades ens e o cen
el ma eix enomen: Segons I'anasi in e n dels seus compo amen s e -
bals, els nens
i
les nenes di igeixen un pe cen a ge mol simila d'in e -
encions als docen s (nens: 78,6 pe 100, nenes: 79,2 pe 100)' pe b les
nenes dediquen un pe cen a ge lleuge amen supe io del seu discu s olun-
a i a elaciona -se amb els seus companys
i
companyes (nens: 13,6 pe 100,
nenes: 15,4 pe 100), men e que els nens dediquen
un
majo pe cen a ge
a eali za in e encions sense in e locu o especí ic (nens: 10,3 pe 100:
nenes: 5,3 pe
109).
En deíini i a, les nenes se sen en menys p o agonis es
da an del collec iu
i
p e e eixen
un
in e locu o pe sonali za . Pe an , les
nenes segueixen una es a 2gia dis in a, en la qual la pa aula és més u ili -
zada com a o ma de elació
i
negociació que com
a
ins umen &imposició
sob e el col-lec iu.
Un al e essan de les dades ob ingudes a e e kncia a les eaccions
de nens
i
nenes da an de con lic es on es mos en, e ec i amen , hc iques
de compo amen dis in es en e ambdós g ups sexuals. Els con lic es obe s
dins de I'aula es concen en en les aules d'eda s in e io s -p e-escola
i
p ime cicle- i els egis es anali za s no explici en con lic es obe s en
eda s supe io s (la qual cosa no ol di que no n'hi hagi, sinó que pe
de ec a -10s en eda s supe io s s'han d'u ili za al es cniques). Tenin
aixb en comp e, els nens exp essen una majo ag essi i a que les nenes
i
enen més end ncia a soluciona els seus con lic es de mane a au bnoma;
les nenes, pe la se a pa , enen més end ncia a demana l'ajuda del
docen . (Taula
2,
In e encions
8,
9, 10.) Pe b ambé és in e essan de
di que l'anllisi en majo de all dels egis es
--o
classes- on es donen
els con lic es ha mos a que, si
bé
les nenes a aquen els seus companys
-nens o nenes- en menys ocasions, quan ho an hi dediquen més
in ensi a en nomb e &in e encions que els nens.
Pe al a banda, les nenes ansg edeixen menys els lími s del discu s
<(Pape ;)>:
Re is a de Sociologia
(In e upcions, índex
34)
i, com hem is ins aquí, s'impliquen bas an
menys que els nens, amb els seus assump es o in e essos pe sonals, en els
p ocessos &in e acció pública dins l'aula, especialmen quan la o ca e-
gulado a del docen és més debil. També demanen, en cas de con lic e,
una majo in e enció del docen . Si p enem a a l'índex de
95
que les
nenes han ob ingu pe les co eccions e ec uades a una in e enció an e-
io del docen o &un/a company/a, sembla bas an cla que les nenes ma-
ni es en una o a adhesió a la no ma, a <cel co ec e)>. Així, enca a que
l'o d e pedagbgic les disc imina, aques ma eix o d e pe soni ica
i
egi
pel docen --els econeix un espai i un d e pe exp essa -se, men e que,
quan els ma eixos nens i nenes au o egulen les no mes d'in e acció, els
nens dominen el e i o i i imposen la se a p essncia i els seus in e essos.
En aques sen i , l'adhesió de les nenes a les no mes o a la pe sona del
docen , els apo a l'a an a ge que els econeix uns d e s enca a que no
una igual a eal, al com l'es udi ha mos a .
4.
CONCLUSIONS
La uni icació dels cu ícula a pa i de l'any
1976
ha po a , més
enllh del que pensh em, a la desapa ició de les di e enciacions o mals en-
e ambdós g ups sexuals, almenys en les escoles obse ades a Ca alunya?
Pe 6 l'anhlisi de les in e accions e bals ha posa de mani es la disc i-
minació de les nenes en el ac e quo idih dins l'aula. En aques sen i ,
el p océs d'uni icació ha po a a inclou e les nenes en les ac i i a s dels
nens, des alo an les ac i uds
i
els hmbi s adicionalmen conside a s
com a emenins, que han queda exclosos de l'escola com a alo s p e
g essi amen de alua s. D'aques a mane a queda e o cada la posició se-
cundh ia de les nenes en les elacions col.lec i es. Si el model educa iu
endeix cada egada m s a uni ica -se, en can i, el ac e als indi idus con-
inua essen di e en en unció de la pe inenca a un o al e g up sexual,
desmen in , pe an , la suposada igual a que legi ima l'escola mix a
ac ual. L'es e eo ip de la di e encia --que compo a una je a quia de
gene es- con inua ac uan dins les aules es imulan el p o agonisme dels
nens i ep oduin , d'aques a mane a, el e que el p o agonisme en els
7.
Dos es udis ecen s, enca a inedi s, posen en e idencia els millo s endimen s
acadhics de les noies a 1'Es a espanyol: Se icio de E aluación del CIDE
(1987),
Una ap oxi nación al es udio del Rendimien o en oc a o de EGB.
Cen o de In o ma-
ción
y
Documen ación Educa i a, Mad id; O o al, E., i To en , R.
(1986),
Los beca-
ios en Ense anza Supe io ,
Consejo de Uni e sidad, Mad id.
Desigual a s pe aó
de
sexe
en
el
sis ema educa iu
iimbi s públics pe any, a a pe a a, a les pe sones de sexe i gene e mas-
culí.
is e iden que no o s els nens i o es les nenes s'ajus en als com-
po amen s aquí de ec a s pels dos g ups sexuals. P obablemen , una
in-
es igació que ingués en comp e els compo amen s indi iduals i no sola-
men el g up sexual mos a ia que algunes nenes eben an a a enció com
els nens i, in e samen , que alguns nens són menys p o agonis es i eben
un ac e simila al de les nenes. Pe b els es e eo ips enca a condicionen
les possibili a s pe sonals dels indi idus.
Es ac a que nens i nenes, independen men de la se a pe inen~a
a un g up sexual, puguin adop a i desen olupa compo amen s di e sos.
Pe b l'es udi mos a que, a a pe a a, hi ha mol es p essions en el sis ema
social
-i
l'escola cal que es aci conscien de la pa que li oca- pe quP
les nenes con inui'n exe cin els seus ols secunda is en l'imbi públic
-poli ica, eball
i
&al es--, malg a els seus bons endimen s escola s.
Els e ec es de la de aluació del gene e emení a l'escola no s'exp essen
ac ualmen mi jan~an els endimen s escola s, sinó a a és de la cons-
ucció de la pe sonali a que es con igu a, en una pa impo an , dins
1'Ambi escola
i
du an una bona colla &anys. Les elacions g upals que
s'es ableixen a l'escola po en ac ualmen a un p océs sociali zado en e1
qual les nenes han ap b a cedi el p o agonisme i han in e io i za el
seu pape secunda i. És e iden que l'escola pe si sola no po elimina
el sexisme, pe b com a elemen impo an de l'o gani zació social po apo -
a la se a pa pe que l'escola mix a sigui ealmen coeduca i a en el
ac e a nens
i
nenes, i en o all& que eclama epensa els con ingu s
i
el
sis ema de alo s que s'hi ansme en.