Desigualtats per raó de sexe en el sistema educatiu : una investigació empírica realitzada a Catalunya

DESIGUALTATS PER RAO DE SEXE EN EL SISTEMA EDUCATIU: UNA INVESTIGACIO EMP RICA REALITZADA A CATALUNYA C is ina B ulle i Tenas A pa i de la e lexió de com la cul u a i la socie a in e enen en la di e en sociali zació d'homes i dones, han es a eali za s, en les úl imes dues decades i des de di e ses pe spec i es eb iques,' un conjun d'es udis i ece ques empí iques en l'iimbi, de l'educació escola . Ha es a en els paysos anglo-saxons on s'han cod igu a un majo nomb e d'aques ipus de ece ques. Pe b cal di que pel que a a Espanya i en conc e a Ca alunya dispo- sem de mol poques dades empj iques que apo in in o mació conc e a espec e a la pe i sncia del sexisme en el nos e sis ema educa iu, objec e de la in es igació que aquí es p e~en a.~ 1. Fan una bona sín esi de les línies eb iques seguides aques s da e s anys: Waike , S. and Ba on, L. (eds.) (1983), Gende , Class and Educa ion, The Fa me P ess, New Yo k. També es po eu e: Delamon , S. (1980), Sex Roles and he School, Me huen, London; Spende , D. and Sa ah, E. (eds.) (1980), ha ning o Lose: Sexism and Educa ion, The Women's P ess, London; Sp ung, B. (ed.) (197% Pe spec i es on Non-Sexis Ea ly Childhood, Teache s College P ess, New Yo k; S eedman, C. e al. (eds.) (1985), Language, Gende and Childhood, Roudledge and Keagan Paul, London; MacDonald, M. (1980), c schooling and he Rep oduc ion o Class and Gende Rela ions,,, en Ba on, L., Meighan, R. and Walke , S. (eds.), Schooling, Ideology and he Cu iculum, The Fa me P ess, Sussex, England; Weine , G. and A no , M. (eds.) (1987), Gende unde Sc u iny, The Open Uni e si y P ess, London. 2. Aques a in es igació és el esul a d'un p ojec e inicia pe la p o esso a del Depa amen de Sociologia de la UAB, Ma ina Subi a s, al qual em aig inco po a aPape s)>: Re is a de Sociologia 1. LA CONSTRUCCIO DELS GENERES A L'ESCOLA: CURRíCULUM EXPL CIT I CURR CULUM OCULT Una de les línies de ece ca desen olupada en aques s da e s anys i que ha o ien a alguns es udis sob e la cons ucció social dels gene es és la que a la dis inció en e czl iculznm explici i czl íczllum ocul . Aques a in es igació es plan eja des d'aques a dis inció i pe an cal que hi em un mínim de e e encia. El cu ículum explíci o <<o icial* a e e encia a les nocions cul u als accep ades i es able es pel sis ema educa iu, aquelles que l'escola es p o- posa ansme e i a alua d'una o al a mane a. Es a di , inclou an els con ingu s academics com la no ma i a explíci a en l'o denamen escola . El cu ículum ocul , en can i, a e e encia als elemen s p esen s pe b no explici a s en la p oducció d'un o d e pedagbgic; és a di , aquell al e conjun de no mes, alo s i c eences que con igu en pau es de compo a- men i elació -no semp e conscien s- en e docen s i alumnes. Els e ec es del cu ículum ocul poden a iba a es uc u a un ap enen a ge pa allel i són mol impo an s en la sociali zació de l'alumna , an en o - mes d'accep ació com de esis i ncia. En e ec e, aques s elemen s no ex- plíci s -que poden en a en con adicció amb els expllci s- in lueixen decisi amen sob e I'au o alo ació de nens i nenes i en les opcions i ac- i uds que els uns i les al es ani an p enen al lla g de la se a educació i, ins i o , més enllh dels esul a s escola s p bpiamen di s pe que, és ben segu , in lui an sob e els seus i ine a is pos e io s. En enem, pe an , que el discu s pedagdgic que p esideix les elacions dins de l'aula, inclou no solamen la ansmissió d'allb explici a , sinó ambé la ep oducció de pau es cul u als, de p ejudicis i es e eo ips. Si enim p esen aques s elemen s ens podem explica , més enllh de les e e encies explici es, el signi ica dels silencis implíci s que quali iquen el que és o no és conei- xemen i el que po se o no po se di . Alguns es udis sob e el sexisme a l'escola s'han cen a en el cu ículum explíci i han e l'anhlisi de ma e ials esc i s, Uib es de ex o el discu s cien í ic, amb l'objec e de des e lla la ch ega sexis a i and ocen ica dels seus con ingu s. D'al es s'han cen a en el cu ículum ocul , la qual cosa demana anali za , pe causa del seu ca ic e no ins i ucionali za i apa en - men ocasional, les elacions que es p odueixen <(en iu)>. gs a di , han i in e eni di ec amen en el momen de plan eja I'anAiisi d'un dels aspec es que con empla: la in e acci6 e bal dins l'aula. Subi a s, M. i B ulle , C. (1988), Rosa y ozul. La ansmisi6n de 10s gene os en la escuela mix a, Ins i u o de la Muje , Ma- d id (en p emsa). Desigual a s pe aó de sexe en el sis ema educa ie cen a Paniilisi en els p ocessos d'in e acció dins l'au2a, que 6s ambé el nucli cen al on ha incidi me odolbgicamen aques a in es igació. Els e- balls o anis d'in e acció dins I'aula que, de mane a di ec a o indi ec a, han en a en l'es udi de la cons ucd,ó social dels gkne es, han apo a di e - ses in o macions que pod íem codside a co n an eceden s del nos e es u- di.3 Especialmen , in e essa ema ca , a a, que espec e al ac e dona a nens i nenes hi ha semp e una dada comuna e e ida al e que l'es o c sociali zado dels docen s és di igi amb més in ensi a als nens que a les nenes. Així doncs, en o un conjun &es udis anglesos apa eix epe idamen l'exis encia de pau es de di e enciació en la elació que el docen es ableix amb els seus alumnes segons el g up sexual de pe inen~a. Allb que no sabem és si en el sis ema educa iu espanyol aques a pau a és ambé habi- ual ni quines són les se es mani es acions conc e es. Malg a que en. aques s momen s les axes d'esco~a i zació de nois i noies al nos e país són p hc icamen equi alen s, i que el sexisme en l'educació ha ana des- apa eixen en els seus aspec es més o mals i explíci s --l'escola mix a i la uni icació dels cu ícula s'implan en l'any 1970 amb la Ley Gene al de Educación-, ens p egun em íins on es h p esen el sexisme en e mes de di e enciació de les p ac iques escola s i de I'a ibució d'es e eo ips als. indi idus de cada sexe. En aques sen i , l'obse ació dels compo amen s dins I'aula i I'es udi de les in e elacions e bals dels docen s amb nens i nenes po se un indicado impo an dels possibles e s sexis es que pe iuen en el nos e sis ema escola . Pel que a al ac e di e encia dels indi idus, pe pa dels docen s, ens po apa eixe com una dada aillada que es a p esen pe causa de les di e encies ~e sonals dels alumnes, pe 6 ambé ens po apa kixe com una dada que a ec a di ec amen els dos g ups sexuals. L'es udi es p oposa de eu e ins a quin pun I'anAlisi de les. elacions dins I'aula des e lla una es uc u a pa ia cal subjacen en el conjun de l'o d e pedagbgic. Es ac a de busca , com diu M. MacDonald 3. B ophy, J. E. i Good, T. L. (1974), Teache -S uden Rela ionship. Causes and Consequences, Hol , Rineha and Wins on, Inc.; Wilkinson, L. C. i Ma e , C. B. (ed.) (1985), Gende In luences in Class oom In e ac ion, Academic P ess, London; Bosse , S. T. (1982), c Unde $ anding Sex Di e ence ; in Child en's Class- oom In e ac ions, en Doyle, W. i GQod, T. L. (eds.), Focus on Teaching, The Uni e si y o£ Chicago P ess, Chicago. Eh cas eiih s'han adu'i alguns es udis sob e in e acci6 dins I'aula: Flande s, N. A. (1977), Análisis de la in e accidn didác ica, Anaya, Mad id; Delamon , S. (1980), La in e accidn didác ica, Cincel-Kapelusz, Ma- d id; De Landshee e, G. (1977), C6mo enseñan 10s p o eso es. Análisis de las in e - acciones e bales en clase, San illana, Mad id; S ubbs, M. i Delamon , S. (ed.) (1978), Las elaciones p o eso -alumno, Oikos-Tau, Ba celona; Ti one, R. (1986), El lenguaje- en la in e acción didác ica. Teo ias y modelos de anblisis, Na cea, Mad id. .aPape s)>: Re is a de Sociologia 1980), els <{codis de gkne e),, ansposan a l'es udi del sexisme la e - minologia i la concep uali zació que Be ns ein u ili za pe a l'anhlisi de les o mes cul u als ca ac e ís iques de las dis in es classes socials? Enca a que el ghe e ha es a ja pa cialmen adqui i en el momen d'en a a l'escola, la elació escola po e o ca la se a cons ucció, mo- di ica -la o ins i o acili a la se a econs ucció. To i exis i una elació dialec ica en e les no mes cul u als que posseeix l'alumna en en a a l'escola -que con inuen essen p esen s en les se es elacions amb l'en o n no escola - i les especí iques de 1'Qmbi escola , en aques dominen les que es ableixen les mes es i els mes es, els quals emma quen els compo - amen s de nens i egulen el discu s pedagbgic. Pe b ambé és ce que els dumnes no són ésse s passius i, pe an , in e essa ambé eu e com ac uen malg a que el docen ingui un pape p imo dial en l'es uc u ació de la dinhica de la classe. Pe an , l'es udi é en comp e an els compo a- men s e bals dels docen s com els dels alumnes i es p oposa eu e si exis eixen en la p ac ica escola alguns mecanismes que ac u'in e o can la in e io i zació dels gkne es pe pa de nens i nenes i ep odueixin les elacions je a qui zades en e homes i dones que es donen en d'al es Bmbi s de I'o gani zació social. La hipb esi gene al de pa ida e a que la ecen uni icació dels cu í- cula masculí i emení eia pensa en una end2ncia a ana a una uni icació gasada en el model masculí -model hegembnic en l'hmbi de les elacions públiques- pe b, p ecisamen pe se una unscació mol ecen en el nos e país, la di e kncia de models educa ius pe ambdós gkne es es man- a ind ia al egada més explíci a que en d'al es cul u es en les quals el p océs d'uni icació cu icula s'ha ia inicia an e io men . Els esul a s ob ingu s en aques da e sen i mos en que no és així i que la con igu- ació del sexisme en l'educació ha e oluciona més --al menys en la zona on hem si ua l'es udi- del que inicialmen ha íem suposa . 2. PROCEDIMENT L'es udi s'ha eali za en 11 escoles BEGB on s'han ob ingu un con- jun de 91 en egis amen s de sessions de classe i s'han eali za en e is es :amb els docen s de les aules obse ades. Les sessions de classe han es a 4. MacDonald, M. (1980), c Socio-Culmal Rep oduc ion and Women's Educa ionn, en Deem, R. (ed.), Schooling o Women's Wo k, Rou ledge and Keagan Paul, bndon. Desigual a s pe a6 de sexe en el sis ema educa iu en egis ades amb magne b on i pos e io men ansc i es pel p opi obse - ado /a que hi ha a egi les no es e ec uades du an l'en egis amen , es- pecialmen la dis inció p ecisa del sexe dels pa lan s. Cal di que aques es 91 obse acions han es a u ili zades pe a l'anh- lisi del llengua ge dels docen s, men e que pe a l'anhlisi del llengua ge in an il s'han edui a 63 a causa que, en la es a, no s'hi a una ans- c ipció li e al del llengua ge de nens i nenes i hi abunden, en can i, obse - acions ela i es a mo imen s i ac i uds dels docen s i els alumnes. Les obse acions eliminades co esponen a es escoles. E iden men , quan s'ha ac a de e la compa ació de a iables equi alen s, p esen s en l'anhlisi del llengua ge docen i el llengua ge in an il, s'ha eballa únicamen amb aques es 63 obse acions. Cal ema ca que aques a mos a no p e én se es adís icamen ep e- sen a i a de les escoles, les aules i les classes de Ca alunya. Es ac a d'un es udi de casos -que essen bas an nomb osos pe me en una ela- bo ació quan i a i a dels esul a s- a a és del qual p e enem de ec a l'exis encia d'unes pau es cul u als --so in no conscien s- i els meca- nismes que les ep odueixen. Els esul a s ob ingu s ens donen el e lex d'unes pau es de conduc a p obablemen mol gene ali zades, pe 6 no podem a i ma amb o a segu e a que es p odueixin en o es les aules ni amb les in ensi a s que e ela aques es udi. Me odolbgicamen , els objec ius s'han o ien a en qua e di eccions: 1. Obse ació dels compo amen s no e bals dins Paula: dis ibució de nens i nenes, exis hcia o no d'espais a ibui s pe sexe, exis kncia o no d'ac i i a s pe sexe, mo imen s de nens i nenes dins l'aula a p e-escola i p ime d'EGB, mo imen s i ocupació d'espais en el pa i i du an el joc. 2. Anhlisi de les opinions dels docen s sob e les possibles di e encies de compo amen i ac i ud de nens i de nenes. 3. Anhlisi de les elacions e bals es able es pels docen s amb els nens i amb les nenes. 4. Anhlisi dels compo amen s e bals de nens i de nenes. Els apa a s 1 i 2 han es a comen a s en d'al es a icles p e is ea- li za s en el cu s de la in es igaciq.' Aquí ens de ind em especialmen en els apa a s e e i s a l'anhlisi dels1 compo amen s e bals pe que són els que han es a menys exposa s ins 'a a i compo en una, complexi a espe- cí ica que cal explici a una mica. 5. Subi a s, M. (1985), c Niños y liñas en la escuela: una explo aci6n de 10s códigos de gene o ac uales, en Educació# y Sociedad, núm. 4, Akal, Mad id. <Pape s,: Re is a de Sociolo. gia En p ime lloc, cal di que el discu s e bal anali za és semp e un discu s públic en el sen i que la se a emissió ha es a en un o p ou al pe pode se en egis a pel magne b on, i en el sen i , ambé, que o el que ha es a en egis a han es a emissions subjec es al judici del con- jun dels memb es de I'aula. 2.1.1. C eació del CODI A Pe a I'anAlisi de con ingu s s'han cons ui dos ipus de codi: el p i- me , que ha es a u ili za pe a l'anhlisi del discu s docen i, pa cialmen , pe a l'anhlisi del discu s de nens i nenes, é en comp e aspec es o mals del llengua ge -signi ican s-, pe 6 ambé el con ingu -signi ica - dels missa ges. El conjun de a iables que con o men aques codi són: -Pa aules di es a nens o a nenes especí icamen . - 1n e pel.lacions. -F ases di igides a nens o a nenes: - F ases in e oga i es. - F ases nega i es. - F ases impe a i es. - Nomb e de e bs. - Nomb e &adjec ius. -F ases ela i es a eball de classe. -F ases des inades a co egi el compo amen . - F ases des inades a o gani za l'ac i i a . -Classi icació dels e bs pe ipus d'ac i i a que indiquen. - Classi icació del l xic adjec i al. E iden men , a cald e de ini cla amen la uni a d'anhlisi e e ida a dadascuna d'aques es a iables6 i, pe an , eni p esen les apo acions de la eo ia lingüís ica. No és a a el momen de ac a en ex ens el ema dels p obIemes me odolbgics i de l'anhlisi del llengua ge en sociolingiiis ica i el p oblema de la de inició de les uni a s d'anhlisi -qu en enem pe pa- aula, ase, adjec iu, in e pellacjó, e c. Només assenyala que el nos e objec iu no consis ia a e apo acions a la eo ia lingüís ica, sinó u ili za 6. La me odologia de l'es udi queda explicada amb més de all a: Subi a s, M., i B ulle , C., opus. ci . Desigual a s pe aó de sexe en el sis ema educa iu el llengua ge com a indicado de pau es cul u als i que, pe an , calia, onamen almen , que ens pe me essin la compa ació de les in e encions e bals di igides a nens i a nenes o, en el seu cas, di es pe nens i pe nenes. Una egada de inides i aco ades les uni a s d'anhlisi, les a iables con em- plades an se semp e u ili zades de o ma homogknia sob e la mos a. Aques p ime codi es a aplica sob e la o ali a de les emissions dels docen s en els 91 en egis amen s de la mos a. Solamen les següen s a iables: nomb e de pa aules, nomb e d'in e pellacions i nomb e d'ad- jec ius, an se aplicades sob e la o ali a de les emissions de nens i nenes en 63 en egis amen s. 2.1.2. C eació del CODI B El segon codi es a cons uh amb la in enció d'anali za el llengua ge de nens i nenes, en em asi en el p océs de comunicació i els con ingu s de la se a pa icipació olun li ia. L'anhlisi exclusi a de les in e encions olun i ies s'acos a més al nucli dels es e eo ips de conduc a ( ols de pa - icipació e bal) in e io i za s pe nens i nenes i o e eix ma isacions di e- en s de les que ens dóna l'anhlisi de la se a pa icipació gene al e a a a és del ecomp e del nomb e de pa aules, in e pel-lacions i adjec ius. Aques segon codi ha ia de pe me e de copsa el mhxim de signi icació del llengua ge i, pe an , ha ia de con ola aspec es p agmh ics i con ex- uals. La se a elabo ació demana a p ecisa cla amen : - La uni a d'andisi. - El c i e i de <(pa icipació olun A ia>>. -Els ipus de missa ges o con ingu s que exp essa en nens i nenes. -El con ex o la dinhmica comunica i a en quk es dona en. Així, les a iables con emplades, inalmen , co esponen a es o d es o aspec es que hem conside a en la comunicació: - 13 a iables e e ides al signi ica de les in e encions o els mis- sa ges, cadascuna de les quals és con ex uali zada mi janqan : - 4 a iables e e ides a la p agmh ica de la comunicació, - 7 a iables e e ides a la <<si uació)> o el con ex di e encial de la comunicació pedaghgica. <(Pape s)>: Re is a de Sociologia 2.1.3. T ac amen de les dades ob ingudes Les a iables del CODI A s'han c eua amb una s6 ie de a iables con ex uals pe eu e si els esul a s mos a en a iacions no ables da an de ac o s als com: ipus d'escola (pública/p i ada/ eligiosa), sexe del docen , eda del docen (majo o meno de 30 anys), ni ell escola (de 4 anys a ui 6 d'EGB), composició pe sexes del g up-classe (majo ia de nens o de nenes) i ipus &ac i i a . I s'han compa a els esul a s de les a iables comunes al discu s del docen i al discu s de nens i nenes. L'anilisi i la in e p e ació de les dades ob ingudes de I'aplicació de les a iables del CODI B s'han eali za sob e esul a s globals, en 6m asi en l'anllisi de les es a egies de les nenes induides de la se a pa icipació olun l ia. S'ha eballa sob e mi janes indi iduals esul an s de di idi les mi - janes gene als, ob ingudes en cadascuna de les aules pe nens i pe nenes, pel nomb e exac e d'indi idus de cada g up p esen s en el momen de I'en egis amen . Pe acili a la compa ació en e els dos g ups sexuals s'han de i a de les mi janes indi iduals uns índexs co esponen s de al mane a que, a l'exposició de esul a s, s'u ili za h egula men l'índex 100 pe e e e 6ncia a les emissions que a ec en els nens i l'índex compa a iu a aques de les emissions que a ec en les nenes. 3. ELS RESULTATS Pel ca hc e &aques a in es igaci6, els esul a s que segueixen s'han de p end e com a hipb esis i sugge imen s que cal con i ma amb d'al es in es igacions u u es. Pe causa de la complexi a de les cniques emp a- des --obse acions in si u, en e is es, dos codis d'andlisi del Uengua g- els esul a s empí ics ob ingu s són mol ex ensos. Pe an , a em sola- men un comen a i gene al sob e el esul a s ob ingu s d'en e is es i ob se acions, comen a s en de all en d'al es a icles, i una elació més ex ensa dels esul a s més elle an s ob ingu s de l'andlisi dels compo a- men s e bals. En elació a les obse acions dins l'aula i els espais de joc s'obse a la quasi inexis hcia de pau es de di e enciació legi imades. S'ha p ods Desigual a s pe aó de sexe en el sis ema educa iu una quasi desapa ició de les di e encies ins i ucionali zades, excep e pel que a e e encia a l'espo i als espais més di ec amen elaciona s amb el cos, i si bé es p odueixen ce es di e hncies en les demandes explici es a cada g up sexual, no són ni sis emd iques ni legi imades. Pel que a a les en e is es amb els docen s, o i que la majo ia es an d'aco d amb un ac e iguaIi a i, apa eixen quali icacions di e en s dels compo amen de nens i nenes. Els nens, diuen, són més iolen s, més ag essius, c ea ius, inquie s, pe 6 ambé so in ímids i immadu s. Les nenes són conside ades, més madu es, més de allis es i eballado es, més anquilles i submises,. i en alguns casos més desin ol es, En les en e is es s'hi mos a, en gene- al, que els es e eo ips sexuals l ansmesos pels docen s es an en ase de ecomposició pe quk els e s i el pe íil que des aquen espec e a les ca ac- e is iques de cadascun dels gene es no són es ables ni accep a s en el ma- eix g au, i enca a que con enen e s del pensamen adicional sob e les. ac i uds i ap i uds d'homes i dones, ambé p esen en ce es inno acions.. 3.2. SOBRE COMPORTAMENTS VERBALS. CODI A En can i, l'analisi de les dades p opo cionades pe l'aplicació dd CODI A sob e els compo amen s e bals --que en pa escapen al con- ol conscien del p o esso a - mos a la pe i encia de no ables di e- encies de ac e a nens i nenes. Aques es di e encies es conc e en en una majo a enció als nens, mesu- ada a a és del nomb e de pa aules i in e pellacions di igides a nens i a nenes. En e mes gene als, la elació ob inguda ha es a de 100 a 74, 6s a di , pe cada pa aula di igida als nens ens obem 74 di igides a nenes. Aques a elació po ésse conside ada, enin p esen I'objec e del nos e eball, com un índex gene al de sexisme en les elacions escola s. Les. di e encies de ac e que es mani es en pe pa dels docen s es co es- ponen amb un meno g au de pa icipació gene al de les nenes, que en nomb e d'in e pellacions - enin com a in e locu o s an el docen com els companys de classe- ob enen un índex de 75. Pe an , en e mes gene als, hi ha una co espond2ncia en e els índexs ob ingu s del compo - amen e bal del docen i els índexs ob ingu s del compo amen e bal de nens i de nenes. c Pape~s>>: Re is a de Sociologia Bs mol p obable que aques a dissuassió de les nenes a in e eni sigui e ec e del e de dona -conscien o inconscien men - un alo dis in a l'expe iilncia gene ica d'ambdós sexes. En e ec e, pe pa icipa en públic de o ma olun h ia cal que el subjec e sen i i c egui que allb que es h dien no només l'a ec a sinó, sob e o , que c egui que la se a apo ació po se in e essan i, pe an , que me eix I'a enció del col-lec iu o, al- menys en el nos e cas, I'a enció del docen . En aques a línia, d'accep ació o ebuig de l'expe iencia gene ica de les nenes, la in es igació ens apo a algunes dades que ens pe me en ma isa una mica més. Els esul a s en o n a l'ob enció o no de espos a a l'ex- p essió olun a ia de les nenes - enin en comp e que quasi semp e in e enen menys- mos en que, una egada han in e ingu , són igual- men accep ades que els nens: les dues e ce es pa s de les in e encions d'ambdós g ups eben espos a, i no la eben una e ce a pa ( espos es a nens: 65,7 pe 100, espos es a nenes: 66,7 pe 100). Pe b, en can i, al- es dades ens in o men que aques es espos es enen una quali a di e en : el comp e dels in e can is e bals que no es limi en a la p egun a- espos a, sinó que enen un ca ic e més dialogan i indiquen, pe an , l'in e b i I'a enció pe sonal que es donen els in e locu o s, mos a que si els nens es- ableixen en 100 ocasions una ex ensa comunicació a pa i de la se a ini- cia i a, les nenes I'es ableixen únicamen en 62 casos. 2s així que les nenes ob enen un pe cen a ge in e io de espos es quali icades de majo a enció pe sonal, eben , d'alguna mane a, meno a enció als seus in e essos. Pe an , si la meno pa icipació de les nenes no sembla se e ec e d'un ebuig explíci , sabem en can i que eben una meno es imulació gene al pe pa dels docen s i una meno acollida a les se es inicia i es. La se a meno pa icipació da an del col-lec iu adica, en pa , en aques e , pe b, am- bé, p obablemen , en una manca de segu e a pe a in e eni . Aques a manca de segu e a sembla p odui -se pe causa de la des alo i zació cul u- al de la se a expe isncia com a gene e, és a di , de la des alo i zació i au odes alo ació del seu ccse dona)>. Un al e aspec e que les dades o e eixen a e e encia di ec a al g au de pa icipació de les nenes segons I'es uc u a comunica i a, elacionada amb el pape més o menys egulado del docen . En con ex os obe s a l'in e can i e bal collec iu, les nenes ob enen un índex de 43 en les assemblees i, signi ica i amen a mol a dis ancia, un índex de 73 en d'al es si uacions no assembleh ies. El mecanisme d'inhibició de les nenes ac ua més o amen en les assemblees. Aixb ens a pensa que, quan el docen deixa la inicia i a de la dinimica g upal en mans del collec iu, aques a passa a se dominada cla amen pels nens. També és meno la egulació del docen en classe de plhs ica, on ja s'ha ia obse a una Desigual a s pe aó de sexe en el sis ema educa iu baixa pa icipació de les nenes. Així doncs, la meno p es ncia de les nenes es po explica com un e ec e de la des alo i zació i au odes alo- ació del seu g ne e, i la co esponen imposició del model gen ic mascu- lí a a és de la pa aula dels nens. La dis lncia en e la p opos a iguali l- ia o mal que se suposa en el docen i la inhibició de e de les nenes sembla que dep n d'una ac i ud més ale a pe pa &aquell pe e i a la ma ginació de les nenes i esmo ei l'ac i ud dels nens, que endeixen a monopoli za la pa aula en majo mesu a quan menys no mes gene als els ho impedeixen. En aques sen i , és signi ica iu que - o i essen una pa mol mínima dins el conjun del discu s de nens i nenes- l'index d'in e upcions de les nenes sigui 34. El que sembla cla és que quan el docen deixa la inicia i a del discu s en mans del collec iu, la dinlmica de I'aula queda cla amen dominada pels nens. Al es dades ens e o cen el ma eix enomen: Segons I'anasi in e n dels seus compo amen s e - bals, els nens i les nenes di igeixen un pe cen a ge mol simila d'in e - encions als docen s (nens: 78,6 pe 100, nenes: 79,2 pe 100)' pe b les nenes dediquen un pe cen a ge lleuge amen supe io del seu discu s olun- a i a elaciona -se amb els seus companys i companyes (nens: 13,6 pe 100, nenes: 15,4 pe 100), men e que els nens dediquen un majo pe cen a ge a eali za in e encions sense in e locu o especí ic (nens: 10,3 pe 100: nenes: 5,3 pe 109). En deíini i a, les nenes se sen en menys p o agonis es da an del collec iu i p e e eixen un in e locu o pe sonali za . Pe an , les nenes segueixen una es a 2gia dis in a, en la qual la pa aula és més u ili - zada com a o ma de elació i negociació que com a ins umen &imposició sob e el col-lec iu. Un al e essan de les dades ob ingudes a e e kncia a les eaccions de nens i nenes da an de con lic es on es mos en, e ec i amen , hc iques de compo amen dis in es en e ambdós g ups sexuals. Els con lic es obe s dins de I'aula es concen en en les aules d'eda s in e io s -p e-escola i p ime cicle- i els egis es anali za s no explici en con lic es obe s en eda s supe io s (la qual cosa no ol di que no n'hi hagi, sinó que pe de ec a -10s en eda s supe io s s'han d'u ili za al es cniques). Tenin aixb en comp e, els nens exp essen una majo ag essi i a que les nenes i enen més end ncia a soluciona els seus con lic es de mane a au bnoma; les nenes, pe la se a pa , enen més end ncia a demana l'ajuda del docen . (Taula 2, In e encions 8, 9, 10.) Pe b ambé és in e essan de di que l'anllisi en majo de all dels egis es --o classes- on es donen els con lic es ha mos a que, si bé les nenes a aquen els seus companys -nens o nenes- en menys ocasions, quan ho an hi dediquen més in ensi a en nomb e &in e encions que els nens. Pe al a banda, les nenes ansg edeixen menys els lími s del discu s <(Pape ;)>: Re is a de Sociologia (In e upcions, índex 34) i, com hem is ins aquí, s'impliquen bas an menys que els nens, amb els seus assump es o in e essos pe sonals, en els p ocessos &in e acció pública dins l'aula, especialmen quan la o ca e- gulado a del docen és més debil. També demanen, en cas de con lic e, una majo in e enció del docen . Si p enem a a l'índex de 95 que les nenes han ob ingu pe les co eccions e ec uades a una in e enció an e- io del docen o &un/a company/a, sembla bas an cla que les nenes ma- ni es en una o a adhesió a la no ma, a <cel co ec e)>. Així, enca a que l'o d e pedagbgic les disc imina, aques ma eix o d e pe soni ica i egi pel docen --els econeix un espai i un d e pe exp essa -se, men e que, quan els ma eixos nens i nenes au o egulen les no mes d'in e acció, els nens dominen el e i o i i imposen la se a p essncia i els seus in e essos. En aques sen i , l'adhesió de les nenes a les no mes o a la pe sona del docen , els apo a l'a an a ge que els econeix uns d e s enca a que no una igual a eal, al com l'es udi ha mos a . 4. CONCLUSIONS La uni icació dels cu ícula a pa i de l'any 1976 ha po a , més enllh del que pensh em, a la desapa ició de les di e enciacions o mals en- e ambdós g ups sexuals, almenys en les escoles obse ades a Ca alunya? Pe 6 l'anhlisi de les in e accions e bals ha posa de mani es la disc i- minació de les nenes en el ac e quo idih dins l'aula. En aques sen i , el p océs d'uni icació ha po a a inclou e les nenes en les ac i i a s dels nens, des alo an les ac i uds i els hmbi s adicionalmen conside a s com a emenins, que han queda exclosos de l'escola com a alo s p e g essi amen de alua s. D'aques a mane a queda e o cada la posició se- cundh ia de les nenes en les elacions col.lec i es. Si el model educa iu endeix cada egada m s a uni ica -se, en can i, el ac e als indi idus con- inua essen di e en en unció de la pe inenca a un o al e g up sexual, desmen in , pe an , la suposada igual a que legi ima l'escola mix a ac ual. L'es e eo ip de la di e encia --que compo a una je a quia de gene es- con inua ac uan dins les aules es imulan el p o agonisme dels nens i ep oduin , d'aques a mane a, el e que el p o agonisme en els 7. Dos es udis ecen s, enca a inedi s, posen en e idencia els millo s endimen s acadhics de les noies a 1'Es a espanyol: Se icio de E aluación del CIDE (1987), Una ap oxi nación al es udio del Rendimien o en oc a o de EGB. Cen o de In o ma- ción y Documen ación Educa i a, Mad id; O o al, E., i To en , R. (1986), Los beca- ios en Ense anza Supe io , Consejo de Uni e sidad, Mad id. Desigual a s pe aó de sexe en el sis ema educa iu iimbi s públics pe any, a a pe a a, a les pe sones de sexe i gene e mas- culí. is e iden que no o s els nens i o es les nenes s'ajus en als com- po amen s aquí de ec a s pels dos g ups sexuals. P obablemen , una in- es igació que ingués en comp e els compo amen s indi iduals i no sola- men el g up sexual mos a ia que algunes nenes eben an a a enció com els nens i, in e samen , que alguns nens són menys p o agonis es i eben un ac e simila al de les nenes. Pe b els es e eo ips enca a condicionen les possibili a s pe sonals dels indi idus. Es ac a que nens i nenes, independen men de la se a pe inen~a a un g up sexual, puguin adop a i desen olupa compo amen s di e sos. Pe b l'es udi mos a que, a a pe a a, hi ha mol es p essions en el sis ema social -i l'escola cal que es aci conscien de la pa que li oca- pe quP les nenes con inui'n exe cin els seus ols secunda is en l'imbi públic -poli ica, eball i &al es--, malg a els seus bons endimen s escola s. Els e ec es de la de aluació del gene e emení a l'escola no s'exp essen ac ualmen mi jan~an els endimen s escola s, sinó a a és de la cons- ucció de la pe sonali a que es con igu a, en una pa impo an , dins 1'Ambi escola i du an una bona colla &anys. Les elacions g upals que s'es ableixen a l'escola po en ac ualmen a un p océs sociali zado en e1 qual les nenes han ap b a cedi el p o agonisme i han in e io i za el seu pape secunda i. És e iden que l'escola pe si sola no po elimina el sexisme, pe b com a elemen impo an de l'o gani zació social po apo - a la se a pa pe que l'escola mix a sigui ealmen coeduca i a en el ac e a nens i nenes, i en o all& que eclama epensa els con ingu s i el sis ema de alo s que s'hi ansme en.