<{Pape s)): Re is a de
Sociologia
SCHAFF, ADAM,
~Qué u u 0 nos agga da? Las consecuencias sociales
de la segunda e olución indus ial,
Ed. C í ica, Ba celona, 1985.
El llib e de Scha és mol amk, sob e o si es é en comp e que es ac a
&un In o me: el del Club de Roma, publica l'any 1982
i
enca ega de
ac a el ema de la mic oelec bnica
i
d'al es ecnologies
i
la se a incidh-
cia en les qües ions socials. P ou conegu pe a o s nosal es, com au o
ma xis a con empo ani que ha ac a emes essencials com el de
La
alie~za-
ción como enómeno social
(Alianza, 1982) o
El
comunisme
en
la
enc uci-
jada
(C í ica, 1984), Scha connec a de nou amb el p eocupan ema del
desen olupamen de les no es ecnologies
i
llu impac e en les socie a s a an-
gades, en les quals es p odueixen can is en la o mació econbmica, la o -
mació social, la o mació polí ica
i
la o mació cul u al. To s aques s can is
esponen a la implemen ació de ecnologies com la mic oelec &nica
i
la
ICO-
bo i zació, la mic obiologia
i
la
ingenie ia ged ica, la u ili zació de no es
on s d'ene gia com la sola
o
la &lica, e c.
Les no es ecnologies a ec en cla amen
i
decisi amen el me ca
i,
espe-
cialmen , la concepció del eball. No solamen 6s p odueix a u ecnolh-
gic sinó ambé una c isi en la iden i icació pe sonal de l'indi idu en les
:;o-
cie a s a an~ades, que ja no p end i com a pun de e e kncia l' mpació,
sin6 d'al es a iables. Aques e é conseqükncies socials
i
polí iques
p egones. Un exemple que exposa Scha és el japonks pe al de con os-
a -10 amb l'eu opeu, o enin mol en comp e les ex emes di e knc1:es
cul u als en e ambdues eali a s socials. Ap o undeix en aques ema en la
segona pa del llib e quan ac a de la concepció d'home ma xis a
i
la di-
icul a &aplica -la a ui, pe
al
de e en enedo el <<desen olupamen de
la indi iduali a , en un o o els nous sis emes de alo s que so geixen.
Així a les conseqükncies socials de l'ac ual, o segona, e olució cien í i-
ca
i
ecnolbgica, segueix l'explicació de l'indi idu en la socie a de la
li-
No es
de
lec u a
o mació. En ambdues pa s del llib e, les e e encies a la elaci6 de les
socie a s, anomenades a an~ades, amb les del Te ce Món, són cons an s,
com a a ambé la no a concepció del p og és en connexió amb el millo a-
men de la condició humana. No és ampoc so p enen
i
casual que l'epíleg
del llib e inculi u opia amb eali a com les dues ca es d'una moneda.
Aques a ob a de Scha és, doncs, sugge en
i
plena de no es ies de
e lexió. Mol es qües ions apun ades són discu ibles
i
suscep ibles
d'un
e-
buig c í ic com a i ealis es o u bpiques en el món
i
momen en el (qual i-
im, especialmen pel que a a les p e isions de l'au o sob e els emp esa is
(que s'a ind ien a una no a Ibgica de epa imen social dels exceden s pe
mo de la inhumani a que signi ica l'exis ncia de an s a u a s
i
ds xiscs
de con iíc i i a social), o el sis ema dels pa i s polí ics
i
mo imen s socials
(que du an a e me llu pape mo al
i
polí ic d'indui a les men s'humanes
la consci ncia dels ac es, a més de e possible la in e io i zació de les no-
es idees). En esum, és
un
llib e in e essan pe qu; plan eja
un
dels p oble-
mes més acucian s des de la pe spec i a d'un pensado ma xis a que dóna
p o es cons an s de la se a jo en u de pensamen .