Notes de lectura

<{Pape s)): Re is a de Sociologia SCHAFF, ADAM, ~Qué u u 0 nos agga da? Las consecuencias sociales de la segunda e olución indus ial, Ed. C í ica, Ba celona, 1985. El llib e de Scha és mol amk, sob e o si es é en comp e que es ac a &un In o me: el del Club de Roma, publica l'any 1982 i enca ega de ac a el ema de la mic oelec bnica i d'al es ecnologies i la se a incidh- cia en les qües ions socials. P ou conegu pe a o s nosal es, com au o ma xis a con empo ani que ha ac a emes essencials com el de La alie~za- ción como enómeno social (Alianza, 1982) o El comunisme en la enc uci- jada (C í ica, 1984), Scha connec a de nou amb el p eocupan ema del desen olupamen de les no es ecnologies i llu impac e en les socie a s a an- gades, en les quals es p odueixen can is en la o mació econbmica, la o - mació social, la o mació polí ica i la o mació cul u al. To s aques s can is esponen a la implemen ació de ecnologies com la mic oelec &nica i la ICO- bo i zació, la mic obiologia i la ingenie ia ged ica, la u ili zació de no es on s d'ene gia com la sola o la &lica, e c. Les no es ecnologies a ec en cla amen i decisi amen el me ca i, espe- cialmen , la concepció del eball. No solamen 6s p odueix a u ecnolh- gic sinó ambé una c isi en la iden i icació pe sonal de l'indi idu en les :;o- cie a s a an~ades, que ja no p end i com a pun de e e kncia l' mpació, sin6 d'al es a iables. Aques e é conseqükncies socials i polí iques p egones. Un exemple que exposa Scha és el japonks pe al de con os- a -10 amb l'eu opeu, o enin mol en comp e les ex emes di e knc1:es cul u als en e ambdues eali a s socials. Ap o undeix en aques ema en la segona pa del llib e quan ac a de la concepció d'home ma xis a i la di- icul a &aplica -la a ui, pe al de e en enedo el <<desen olupamen de la indi iduali a , en un o o els nous sis emes de alo s que so geixen. Així a les conseqükncies socials de l'ac ual, o segona, e olució cien í i- ca i ecnolbgica, segueix l'explicació de l'indi idu en la socie a de la li- No es de lec u a o mació. En ambdues pa s del llib e, les e e encies a la elaci6 de les socie a s, anomenades a an~ades, amb les del Te ce Món, són cons an s, com a a ambé la no a concepció del p og és en connexió amb el millo a- men de la condició humana. No és ampoc so p enen i casual que l'epíleg del llib e inculi u opia amb eali a com les dues ca es d'una moneda. Aques a ob a de Scha és, doncs, sugge en i plena de no es ies de e lexió. Mol es qües ions apun ades són discu ibles i suscep ibles d'un e- buig c í ic com a i ealis es o u bpiques en el món i momen en el (qual i- im, especialmen pel que a a les p e isions de l'au o sob e els emp esa is (que s'a ind ien a una no a Ibgica de epa imen social dels exceden s pe mo de la inhumani a que signi ica l'exis ncia de an s a u a s i ds xiscs de con iíc i i a social), o el sis ema dels pa i s polí ics i mo imen s socials (que du an a e me llu pape mo al i polí ic d'indui a les men s'humanes la consci ncia dels ac es, a més de e possible la in e io i zació de les no- es idees). En esum, és un llib e in e essan pe qu; plan eja un dels p oble- mes més acucian s des de la pe spec i a d'un pensado ma xis a que dóna p o es cons an s de la se a jo en u de pensamen .