ELS ESTUDIANTS
DE
MAGISTERI
I
L'AUTORITARISME
Josep M. Masjuan
(Uniue si a A~u dnoma
de
Ba celona)
L'objec iu d'aques a icle és p esen a
un
dels aspec es de la me a esi
doc o al llegida ecen men a la Facul a de IJe es de la Uni e si a Au b-
noma (Masjuan, 1985).
La comesa d'aques a pa de la in es igació és la següen : <(Esb ina
les di e encies que p esen en els alumnes de l'Escola de Magis e i en ela-
ció als al es uni e si a is pel que a a les ac i uds elacionades amb l'au-
o i a isme gene al.)>
To i ac a -se d'un ema a pa e meu impo an , no són pas gai es les
in es igacions eali zades a eu sob e aques a p oblemh ica. Els dos p inci-
pals eballs que he locali za , l'un e a Es a s Uni s pe
J.
P. Sha e
i
H.
E. Richa ds (1968)
i
l'al e a I hlia pe
I,.
Ba bagli
i
M. Dei (1969),
a iben a conclusions con adic b ies, les quals, al a di -ho, no ho són
almen si ens limi éssim es ic amen als esul a s apo a s. Pe als p ime s
au o s els alumnes de les Escoles de Magis e i no són ni més au o i a is
(F.)
ni més dogmh ics (D.) ni més ígids (R.) que els uni e si a is d'al es ca -
e es. Pe als segons au o s, en can i, la p o essió de mes e a eu pe sones
amb una pe sonali a més ígida (R.), la qual cosa p e enen p o a a pa -
i d'un p ocedimen indi ec e que consis eix
a
demos a que els p o essio-
nals més mo i a s són més ígids que els al es. Els au o s i alians ambé
ens o neixen p o es del e que l'exe cici p o essional del magis e i endeix
a e més ígida la pe sonali a i/o a exclou e les pe sones menys cong uen s
amb el ol de mes e que exigeix, segons ells, un g au ele a de igidesa.
La ma eixa anhlisi ou condu'ida a Ca alunya (Masjuan, 1974)
i
no
a
dona els ma eixos esul a s pel que a als mes es mo i a s en gene al, ja
I
<<Pape s>>:
Re is a
de
Sociologia
que només p esen a en una endkncia supe io a la igidesa els mes es mo-
i a s que esponien a una ipologia de e minada cong uen amb el mes e
p omociona pe la dic adu a anquis a, sob e o els p ime s anys. Hom
a pode demos a , a més a més, que els mes es conside a s com a p o-
essionals mol bons en di e sos ambien s e en menys ígids que un g up
de mes es en exe cici sense i ulació (Masjuan i al es, 1973)' la qual cosa
sembla abona que el sol e de la mo i ació no semp e gene a igidesa.
Més supo empí ic a eb e, en can i, la hiph esi de la pe dua de lexibili-
a de la pe sonali a a pa i de I'exe cici p o essional o I'abandó dels sub-
jec es menys cong uen s amb el ol, o i que la p o a apo ada an a I h-
lia com a Ca alunya a pa i de I'eda és ela i amen poc con incen .
En de ini i a, doncs, I'objec iu cen al d'aques a ece ca és plan eja -
nos la elació en e l'au o i a isme gene al
i
els aspi an s a 1'Escola de Ma-
gis e i. La p opos a de la in es igació de i a di ec amen del eball dels
au o s i alians, pe b des del p ime momen aig p e end e no limi a -me
a
la igidesa sinó a abas a al es aspec es de I'au o i a isme.
METODOLOGIA
0)
Els
ins umen s de mesu a
La comesa de cons ui una mesu a de I'au o i a isme gene al no és pas
no a en el camp de la psicologia social.
M.
Rokeach (1960) deu se el p i-
me au o que s'ha plan eja explíci amen aques objec iu, jus amen a
pa i de ole supe a el concep e &au o i a isme &Ado no (1950)' pe con-
side a -10 un concep e associa amb I'au o i a isme de d e es i desp és de les
c í iques mol du es e es al concep e de du esa men al de Eysenck (1954)
pe la se a he e ogenei' a (Rokeach i Hanley, 1956). La con eniencia d'ini-
cia de nou el camí de ce ca una mesu a de I'au o i a isme gene al ens la
an acaba de con i ma els eballs de
J.
J.
Ray (1976), que el condui' en a
I'elabo ació del concep e de <<Di ec i i a s
i
a la cons ucció del qiies iona i
co esponen .
Fe i e , els nos es in en s a pa i de l'analisi ac o ial de segon o d e
de oba un conjun d'í ems que ossin independen s de la dimensió d e a/
esque a
i
su icien men homogenis pe dona -nos peu a cons ui un ins-
umen de mesu a unidimensional i iable que mesu és I'au o i a isme
.
gene al han esul a alli s.
Abandona aques objec iu a pa i del consell de eus an au o i zades
com la de
G.
B.
Wilson en una con e sa en el ma c del Depa amen de
Els es udian s de Magis e i
i
I'au o i a isme
Psicologia Msdica de la UAB, hem cons ui qua e escales que mesu en as-
pec es elaciona s amb l'au o i a isme a pa i dels esul a s de l'anhlisi ac-
o ial de p ime o d e d'una ba e ia amplíssima d'í ems. Cal di que el a-
ch
de l'in en ha e que el nomb e d'í ems de cada escala sigui ela i a-
men pe i , la qual cosa epe cu eix en uns baixos índexs de iabili a .
La p ime a escala co espon al p ime ac o
i
es h o mada pe 16
í ems, la majo ia dels quals p o enen de l'escala
F.
&Ado no
i
la conside-
em lbgicamen una mesu a
AUTORITARISME-DEMOCRATISME.
Fo neix un
coe icien de iabili a de 0,81, i les p o es de alidesa amb al es indica-
do s del eball de ca hc e sbcio-polí ic i eligiós ens indiquen la se a e-
lació amb allb que adicionalmen s'en én pe au o i a isme conse ado .
La segona escala, que co espon al ac o núm. 3 de I'anilisi ac o ial,
es a o mada pe se í ems, la majo ia dels quals p o enen de l'escala de
R.
A.
Vaughan i
R.
H.
Knapp (1963)
i
conseqüen men la conside em una
mesu a del
PESSIMISME-OPTIMISME.
Di e sos au o s han mos a an eb i-
camen com empí ica l'associació en e pessimisme
i
au o i a isme. P esen a
un coe icien de iabili a de 0,65
i
les p o es de alidesa mos en la se a
absolu a independhncia de la dimensió d e a-esque a.
La e ce a escala u ili zada co espon
al
ac o núm.
7
i es nod eix de
sis í ems, o s ells p oceden s de I'escala de Rokeach (1960) pe mesu a el
dogma isme. A pa i del seu con ingu , I'hem conside a una me-
su a de la
TOLERANCIA-INTOLERANCIA.
P esen a un coe icien de iabili a
del 0,58 i, si bé dóna un índex desp eciable de co elació amb els í ems
elaciona s amb el conse ado isme, I'associaci6 amb les opcions de o més
conse ado es i més con essionals és signi ica i a.
La
qua a escala u ili zada co espon al ac o núm. 8, i cons a de sis
í ems p oceden s o s ells de I'escala de
H.
G.
Gou h (1951)
i
pe an hem
conside a que mesu a la
RIGIDESA-FLEXIBILITAT.
El coe icien de iabili a
és 0,63 i les p o es de alidesa mos en igual com en el cas an e io una
independhcia es adís ica dels í ems elaciona s amb el conse ado isme,
pe b en can i una associació amb les opcions polí iques més d e anes
i
més
con essionals.
Queda, doncs, la sospi a que an la igidesa com la in ole hncia es iguin
elacionades amb la dimensió d e alesque a
i,
conseqüen men , no siguin
unes mesu es o almen adequades de l'au o i a isme gene al.
b)
La
mos a
~
La aula
1
ens mos a els pa hme es més signi ica ius de les di e en s
1
submos es ex e es de ca a a cob i els objec ius de la ece ca.
<(Pape sa: Re is a de Sociologia
La limi ació més g an d'aques a mos a,
a
més a més que en alguns
cen es els ma ges d'e o són ela i amen ele a s, se si ua en el e que
eballem només amb unes Facul a s
i
Escoles de e minades
i
no enim
cap ga an ia que siguin plenamen ep esen a ius del conjun dels es u-
dian s d'aquella especiali a . En de ini i a, les conclusions a les quals s'a -
iba són dides en an que més plausibles
i
men e no es demos i
el
con-
a i.
Ma ge d'e o &un esul a segons el nomb e &elemen s
de les di e en s mos es
*
Cen e d'es udis Població Mos a Ma ge d'e o
Magis e i o al
.........................
Magis e i p ime s
....................
Magis e i segons
i
e ce s
P e-escola
..........................
P ime a e apa
.....................
Ciencies
............................
Cikncies Socials ..................
Filolbgiques ........................
To al segons i e ce s ............
To n del ma í
........................
To n del esp e
......................
Facul a de Lle es (l .)
............
1.268 152
-F-
7,6
%
Facul a de Ciencies (l .)
...........
1.139 85
-F-
10,4
9%
Facul a de Biolbgiques (l .)
......
477 85
+
9,8
%
Facul a d'Econbmiques (l .)
......
497 56
SC_
12,6
%
Facul a de Medicina (l .)
.........
395 53
12,8
%
Escola d'Assis en s Socials (l .
i
2n.)
69 45
+
8,8
%
Escola d'Ajudan s Tkcnics Sani a-
.....................
is (l .
i
2n.) 100 59
-F-
8,4
%
Escola de T aduc o s
i
In & p e s
(l .
i
2n.)
........................
215
42
13,8
%
*
Chlcul del ma ge d'e o en
el
cas mes des a o able: P
=
Q
=
03.
Ni eli de segu e a
del
95.5
%.
Els es udian s de Magis e i i l'au o i a isme
II I1 II II II
NNNNN
COdd-ba ba W d-bWmV bb
'Yq~~b-=?.cuco
%m,o'a _~ o-o-o
4
o l W*o l
OO 1OO l,d l
II II ll II
II
II II
V O~WCO~ ~+W
NNNNNNN
q?Y -L<c?,'Y
WK ~ ~V O~-CO
I
a
l
~mmoO+oCO V Qma Y bo
6&Ó'jG2;&l
o-
'
0"
s
ó'
d-
-
2
CO
-; ;
o o-
+
z;
lmCObOd-oCO
0000~W0m
o- o- o-
o-
o"
0-
o-
NNNNNNN
III
1
I
QQQQlnbnlW
V
mwmomo~co
PlkPl
o-
0-
o-
+-
o-
+-
4-
0"
mom
WOO
'
"
"!
k.
Va
a
+!.
3
WO+OV WQ
22
Q
II II II ll Il II II
o-
o- o-
o-
o-
o-
o-
0-
I I III
NNNNNNN

<<Pape s)>: Re is a de Sociologia
o-!
C l*
mo
-a-
+
CO
O
0,
+
4
a
0
o*
-?
0 0
o -
-!!
0-
-!
-4
CO
4
0-
"I!
0
a
I
oe
o*
o
-!
o
I-
*
"I*
0-
"9
II
II
II
II
NNN"'
e -*m
?Q!-!!h?
0000
II II
II
II
NNNN
QNCO*
q
Q*
*'
n?
+oo-!
-!
m
%
o*
O
+
I-
N
-!!
"I!
0
0
m*
+!
"I!
0
0
mN
='"
k
-!
C>
m
T2
*
F*
"I*
O*
4
74
(U
o
-?
0
O
I
8
%e
-4
3
'2
x
a
8
NNNN'
"Im+e
QTC??
0400
II II
II
II
NNNN
com
3
g*
mm
S?
*m
z*
2
coa
cua
0 0
4
-!
O,
0
-!
o
6
O*
;
o,
w+*
*m+*
*-
g
"I!
e
I1
II
I1
11
NNNN
Relació en e I'in e hs en 1'Ensenyamen Gene al Bhsic i les ac i uds
elacionades amb l'au o i a isme (alumnes de Lle es)
(p.
36)
In e Ps
EGB
DEM
OPT
TOL
FLEX
(N)
Mol -0,22 0,83 -0,23 1,28 -0,04 0,75 -0,07 0,65 11
Bas an 0,21 0,93 0,02 1,21 0,05 1,05 0,3l 1,04 36
A
mi ges 0,07 0,88 0,03 0,87 0,21 0,96 0,11 1,02 31
No gai e 0,68 0,73 0,38 1,02 0,42 1,02 0,83 0,75 26
M
i;;
Gens -0,lO 1,02 0,19 1,Ol 0,24 1,Ol 0,11 1,19 44
"
5!
a
~ol
/
NO
gai e
E
CI
DEM:
Z
=
3,12 P
<
0,01
OPT:
2
=
1,40
TOL:
Z
=
1,52
FLEX:
Z
=
3,68
P
<
0,01
RESULTATS
Els
es udian s de Magis e i
i
I'au o i a isme
D
ISCUSSI
6
Hem conc e a l'objec iu de la ece ca en cinc hipb esis de eball.
1.
(És ce que la ca e a de Magis e i, man enin cons an s al es ac-
o s sociolbgics, a eu pe sones amb ac i uds més au o i i ies que al es ca -
e es uni e si h ies?
Tal com he exposa an e io men , hem u iliza les qua e escales elacio-
nades amb l'au o i a isme o
i
que la que hem anomena < democ a isme-
au o i a isme)>, elacionada amb la clhssica escala
F
d'Ado no, és la que ens
in e essa menys de ca a als nos es objec ius pe la se a elació amb el con-
se ado isme, p o ada hmpliamen en el eball de base.
Com a a iables sociolbgiques in e inen s hem conside a el sexe, l'eda
i
l'o igen social. La elació en e l'op imisme, la ole hncia i la lexibili a
amb l'eda
i
I'o igen social ha so i an eble com pe qui: ens es al iéssim
de e una anasi mul i a iada. En can i no ha es a així amb el sexe, de
mane a que les dones han apa egu més in ole an s
i
més ígides que els
homes, sense cap di e encia pel que a
al
pessimisme. Aques s esul a s
qües ionen les a i macions man ingudes sob e la majo blanesa men al de
les dones (Eysenck, 1978), o, a es el pes que
en
la mos a gene al enen les
alumnes de Magis e i, enen a eu e di ec amen amb la nos a hipb esi.
Jus amen pe aixb hem e l'anhlisi mul i a iada pe sexe.
Hem pogu eu e, en aques sen i , que men e que en o es les acul-
a s uni e si h ies no hi ha di e kncia en e homes i dones pel que a a les
es escales elacionades amb l'au o i a isme gene al, lle a d'Econbmiques,
on les dones són més op imis es que els homes, la qual cosa es h d'aco d
amb la p esumpció de més blanesa, a l'escola de Magis e i les dones són
més in ole an s i ígides que els homes ( aula
3).
De o a mane a hem is cla amen com
ni
els homes
ni
les dones de
Magis e i són els que p esen en els pun a ges més ele a s en les ac i uds
elacionades amb l'au o i a isme del conjun de ca e es uni e si h ies ana-
li zades.
En de ini i a, a pa i dels nos es esul a s, no és ce a la hipb esi que
la ca e a de Magis e i a egui indi idus amb unes ac i uds elacionades
amb l'au o i a isme gene al més que al es ca e es uni e si h ies. Tanma-
eix alguns esul a s elaciona s amb el sexe ens han pe mes a anca en la
di ecció de la hipb esi com discu i em més enda an .
2.
¿Hi ha di e encies, pel que a a les ac i uds elacionades amb l'au o-
i a isme, en e els alumnes de Magis e i
i
els alumnes de ca e es que enen
p obabili a s de dedica -se a l'ensenyamen ?
L'he e ogene'i a mos ada pe les di e en s ca e es uni e si h ies
i
la
impo bcia del sexe jus i ica una p ime a p esumpció en el sen i de e-