Els estudiants de magisteri i l'autoritarisme

ELS ESTUDIANTS DE MAGISTERI I L'AUTORITARISME Josep M. Masjuan (Uniue si a A~u dnoma de Ba celona) L'objec iu d'aques a icle és p esen a un dels aspec es de la me a esi doc o al llegida ecen men a la Facul a de IJe es de la Uni e si a Au b- noma (Masjuan, 1985). La comesa d'aques a pa de la in es igació és la següen : <(Esb ina les di e encies que p esen en els alumnes de l'Escola de Magis e i en ela- ció als al es uni e si a is pel que a a les ac i uds elacionades amb l'au- o i a isme gene al.)> To i ac a -se d'un ema a pa e meu impo an , no són pas gai es les in es igacions eali zades a eu sob e aques a p oblemh ica. Els dos p inci- pals eballs que he locali za , l'un e a Es a s Uni s pe J. P. Sha e i H. E. Richa ds (1968) i l'al e a I hlia pe I,. Ba bagli i M. Dei (1969), a iben a conclusions con adic b ies, les quals, al a di -ho, no ho són almen si ens limi éssim es ic amen als esul a s apo a s. Pe als p ime s au o s els alumnes de les Escoles de Magis e i no són ni més au o i a is (F.) ni més dogmh ics (D.) ni més ígids (R.) que els uni e si a is d'al es ca - e es. Pe als segons au o s, en can i, la p o essió de mes e a eu pe sones amb una pe sonali a més ígida (R.), la qual cosa p e enen p o a a pa - i d'un p ocedimen indi ec e que consis eix a demos a que els p o essio- nals més mo i a s són més ígids que els al es. Els au o s i alians ambé ens o neixen p o es del e que l'exe cici p o essional del magis e i endeix a e més ígida la pe sonali a i/o a exclou e les pe sones menys cong uen s amb el ol de mes e que exigeix, segons ells, un g au ele a de igidesa. La ma eixa anhlisi ou condu'ida a Ca alunya (Masjuan, 1974) i no a dona els ma eixos esul a s pel que a als mes es mo i a s en gene al, ja I <<Pape s>>: Re is a de Sociologia que només p esen a en una endkncia supe io a la igidesa els mes es mo- i a s que esponien a una ipologia de e minada cong uen amb el mes e p omociona pe la dic adu a anquis a, sob e o els p ime s anys. Hom a pode demos a , a més a més, que els mes es conside a s com a p o- essionals mol bons en di e sos ambien s e en menys ígids que un g up de mes es en exe cici sense i ulació (Masjuan i al es, 1973)' la qual cosa sembla abona que el sol e de la mo i ació no semp e gene a igidesa. Més supo empí ic a eb e, en can i, la hiph esi de la pe dua de lexibili- a de la pe sonali a a pa i de I'exe cici p o essional o I'abandó dels sub- jec es menys cong uen s amb el ol, o i que la p o a apo ada an a I h- lia com a Ca alunya a pa i de I'eda és ela i amen poc con incen . En de ini i a, doncs, I'objec iu cen al d'aques a ece ca és plan eja - nos la elació en e l'au o i a isme gene al i els aspi an s a 1'Escola de Ma- gis e i. La p opos a de la in es igació de i a di ec amen del eball dels au o s i alians, pe b des del p ime momen aig p e end e no limi a -me a la igidesa sinó a abas a al es aspec es de I'au o i a isme. METODOLOGIA 0) Els ins umen s de mesu a La comesa de cons ui una mesu a de I'au o i a isme gene al no és pas no a en el camp de la psicologia social. M. Rokeach (1960) deu se el p i- me au o que s'ha plan eja explíci amen aques objec iu, jus amen a pa i de ole supe a el concep e &au o i a isme &Ado no (1950)' pe con- side a -10 un concep e associa amb I'au o i a isme de d e es i desp és de les c í iques mol du es e es al concep e de du esa men al de Eysenck (1954) pe la se a he e ogenei' a (Rokeach i Hanley, 1956). La con eniencia d'ini- cia de nou el camí de ce ca una mesu a de I'au o i a isme gene al ens la an acaba de con i ma els eballs de J. J. Ray (1976), que el condui' en a I'elabo ació del concep e de <<Di ec i i a s i a la cons ucció del qiies iona i co esponen . Fe i e , els nos es in en s a pa i de l'analisi ac o ial de segon o d e de oba un conjun d'í ems que ossin independen s de la dimensió d e a/ esque a i su icien men homogenis pe dona -nos peu a cons ui un ins- umen de mesu a unidimensional i iable que mesu és I'au o i a isme . gene al han esul a alli s. Abandona aques objec iu a pa i del consell de eus an au o i zades com la de G. B. Wilson en una con e sa en el ma c del Depa amen de Els es udian s de Magis e i i I'au o i a isme Psicologia Msdica de la UAB, hem cons ui qua e escales que mesu en as- pec es elaciona s amb l'au o i a isme a pa i dels esul a s de l'anhlisi ac- o ial de p ime o d e d'una ba e ia amplíssima d'í ems. Cal di que el a- ch de l'in en ha e que el nomb e d'í ems de cada escala sigui ela i a- men pe i , la qual cosa epe cu eix en uns baixos índexs de iabili a . La p ime a escala co espon al p ime ac o i es h o mada pe 16 í ems, la majo ia dels quals p o enen de l'escala F. &Ado no i la conside- em lbgicamen una mesu a AUTORITARISME-DEMOCRATISME. Fo neix un coe icien de iabili a de 0,81, i les p o es de alidesa amb al es indica- do s del eball de ca hc e sbcio-polí ic i eligiós ens indiquen la se a e- lació amb allb que adicionalmen s'en én pe au o i a isme conse ado . La segona escala, que co espon al ac o núm. 3 de I'anilisi ac o ial, es a o mada pe se í ems, la majo ia dels quals p o enen de l'escala de R. A. Vaughan i R. H. Knapp (1963) i conseqüen men la conside em una mesu a del PESSIMISME-OPTIMISME. Di e sos au o s han mos a an eb i- camen com empí ica l'associació en e pessimisme i au o i a isme. P esen a un coe icien de iabili a de 0,65 i les p o es de alidesa mos en la se a absolu a independhncia de la dimensió d e a-esque a. La e ce a escala u ili zada co espon al ac o núm. 7 i es nod eix de sis í ems, o s ells p oceden s de I'escala de Rokeach (1960) pe mesu a el dogma isme. A pa i del seu con ingu , I'hem conside a una me- su a de la TOLERANCIA-INTOLERANCIA. P esen a un coe icien de iabili a del 0,58 i, si bé dóna un índex desp eciable de co elació amb els í ems elaciona s amb el conse ado isme, I'associaci6 amb les opcions de o més conse ado es i més con essionals és signi ica i a. La qua a escala u ili zada co espon al ac o núm. 8, i cons a de sis í ems p oceden s o s ells de I'escala de H. G. Gou h (1951) i pe an hem conside a que mesu a la RIGIDESA-FLEXIBILITAT. El coe icien de iabili a és 0,63 i les p o es de alidesa mos en igual com en el cas an e io una independhcia es adís ica dels í ems elaciona s amb el conse ado isme, pe b en can i una associació amb les opcions polí iques més d e anes i més con essionals. Queda, doncs, la sospi a que an la igidesa com la in ole hncia es iguin elacionades amb la dimensió d e alesque a i, conseqüen men , no siguin unes mesu es o almen adequades de l'au o i a isme gene al. b) La mos a ~ La aula 1 ens mos a els pa hme es més signi ica ius de les di e en s 1 submos es ex e es de ca a a cob i els objec ius de la ece ca. <(Pape sa: Re is a de Sociologia La limi ació més g an d'aques a mos a, a més a més que en alguns cen es els ma ges d'e o són ela i amen ele a s, se si ua en el e que eballem només amb unes Facul a s i Escoles de e minades i no enim cap ga an ia que siguin plenamen ep esen a ius del conjun dels es u- dian s d'aquella especiali a . En de ini i a, les conclusions a les quals s'a - iba són dides en an que més plausibles i men e no es demos i el con- a i. Ma ge d'e o &un esul a segons el nomb e &elemen s de les di e en s mos es * Cen e d'es udis Població Mos a Ma ge d'e o Magis e i o al ......................... Magis e i p ime s .................... Magis e i segons i e ce s P e-escola .......................... P ime a e apa ..................... Ciencies ............................ Cikncies Socials .................. Filolbgiques ........................ To al segons i e ce s ............ To n del ma í ........................ To n del esp e ...................... Facul a de Lle es (l .) ............ 1.268 152 -F- 7,6 % Facul a de Ciencies (l .) ........... 1.139 85 -F- 10,4 9% Facul a de Biolbgiques (l .) ...... 477 85 + 9,8 % Facul a d'Econbmiques (l .) ...... 497 56 SC_ 12,6 % Facul a de Medicina (l .) ......... 395 53 12,8 % Escola d'Assis en s Socials (l . i 2n.) 69 45 + 8,8 % Escola d'Ajudan s Tkcnics Sani a- ..................... is (l . i 2n.) 100 59 -F- 8,4 % Escola de T aduc o s i In & p e s (l . i 2n.) ........................ 215 42 13,8 % * Chlcul del ma ge d'e o en el cas mes des a o able: P = Q = 03. Ni eli de segu e a del 95.5 %. Els es udian s de Magis e i i l'au o i a isme II I1 II II II NNNNN COdd-ba ba W d-bWmV bb 'Yq~~b-=?.cuco %m,o'a _~ o-o-o 4 o l W*o l OO 1OO l,d l II II ll II II II II V O~WCO~ ~+W NNNNNNN q?Y -L<c?,'Y WK ~ ~V O~-CO I a l ~mmoO+oCO V Qma Y bo 6&Ó'jG2;&l o- ' 0" s ó' d- - 2 CO -; ; o o- + z; lmCObOd-oCO 0000~W0m o- o- o- o- o" 0- o- NNNNNNN III 1 I QQQQlnbnlW V mwmomo~co PlkPl o- 0- o- +- o- +- 4- 0" mom WOO ' " "! k. Va a +!. 3 WO+OV WQ 22 Q II II II ll Il II II o- o- o- o- o- o- o- 0- I I III NNNNNNN <<Pape s)>: Re is a de Sociologia o-! C l* mo -a- + CO O 0, + 4 a 0 o* -? 0 0 o - -!! 0- -! -4 CO 4 0- "I! 0 a I oe o* o -! o I- * "I* 0- "9 II II II II NNN"' e -*m ?Q!-!!h? 0000 II II II II NNNN QNCO* q Q* *' n? +oo-! -! m % o* O + I- N -!! "I! 0 0 m* +! "I! 0 0 mN ='" k -! C> m T2 * F* "I* O* 4 74 (U o -? 0 O I 8 %e -4 3 '2 x a 8 NNNN' "Im+e QTC?? 0400 II II II II NNNN com 3 g* mm S? *m z* 2 coa cua 0 0 4 -! O, 0 -! o 6 O* ; o, w+* *m+* *- g "I! e I1 II I1 11 NNNN Relació en e I'in e hs en 1'Ensenyamen Gene al Bhsic i les ac i uds elacionades amb l'au o i a isme (alumnes de Lle es) (p. 36) In e Ps EGB DEM OPT TOL FLEX (N) Mol -0,22 0,83 -0,23 1,28 -0,04 0,75 -0,07 0,65 11 Bas an 0,21 0,93 0,02 1,21 0,05 1,05 0,3l 1,04 36 A mi ges 0,07 0,88 0,03 0,87 0,21 0,96 0,11 1,02 31 No gai e 0,68 0,73 0,38 1,02 0,42 1,02 0,83 0,75 26 M i;; Gens -0,lO 1,02 0,19 1,Ol 0,24 1,Ol 0,11 1,19 44 " 5! a ~ol / NO gai e E CI DEM: Z = 3,12 P < 0,01 OPT: 2 = 1,40 TOL: Z = 1,52 FLEX: Z = 3,68 P < 0,01 RESULTATS Els es udian s de Magis e i i I'au o i a isme D ISCUSSI 6 Hem conc e a l'objec iu de la ece ca en cinc hipb esis de eball. 1. (És ce que la ca e a de Magis e i, man enin cons an s al es ac- o s sociolbgics, a eu pe sones amb ac i uds més au o i i ies que al es ca - e es uni e si h ies? Tal com he exposa an e io men , hem u iliza les qua e escales elacio- nades amb l'au o i a isme o i que la que hem anomena < democ a isme- au o i a isme)>, elacionada amb la clhssica escala F d'Ado no, és la que ens in e essa menys de ca a als nos es objec ius pe la se a elació amb el con- se ado isme, p o ada hmpliamen en el eball de base. Com a a iables sociolbgiques in e inen s hem conside a el sexe, l'eda i l'o igen social. La elació en e l'op imisme, la ole hncia i la lexibili a amb l'eda i I'o igen social ha so i an eble com pe qui: ens es al iéssim de e una anasi mul i a iada. En can i no ha es a així amb el sexe, de mane a que les dones han apa egu més in ole an s i més ígides que els homes, sense cap di e encia pel que a al pessimisme. Aques s esul a s qües ionen les a i macions man ingudes sob e la majo blanesa men al de les dones (Eysenck, 1978), o, a es el pes que en la mos a gene al enen les alumnes de Magis e i, enen a eu e di ec amen amb la nos a hipb esi. Jus amen pe aixb hem e l'anhlisi mul i a iada pe sexe. Hem pogu eu e, en aques sen i , que men e que en o es les acul- a s uni e si h ies no hi ha di e kncia en e homes i dones pel que a a les es escales elacionades amb l'au o i a isme gene al, lle a d'Econbmiques, on les dones són més op imis es que els homes, la qual cosa es h d'aco d amb la p esumpció de més blanesa, a l'escola de Magis e i les dones són més in ole an s i ígides que els homes ( aula 3). De o a mane a hem is cla amen com ni els homes ni les dones de Magis e i són els que p esen en els pun a ges més ele a s en les ac i uds elacionades amb l'au o i a isme del conjun de ca e es uni e si h ies ana- li zades. En de ini i a, a pa i dels nos es esul a s, no és ce a la hipb esi que la ca e a de Magis e i a egui indi idus amb unes ac i uds elacionades amb l'au o i a isme gene al més que al es ca e es uni e si h ies. Tanma- eix alguns esul a s elaciona s amb el sexe ens han pe mes a anca en la di ecció de la hipb esi com discu i em més enda an . 2. ¿Hi ha di e encies, pel que a a les ac i uds elacionades amb l'au o- i a isme, en e els alumnes de Magis e i i els alumnes de ca e es que enen p obabili a s de dedica -se a l'ensenyamen ? L'he e ogene'i a mos ada pe les di e en s ca e es uni e si h ies i la impo bcia del sexe jus i ica una p ime a p esumpció en el sen i de e-