LES JORNADES D'ESTUDI CATALUNYA-EUSKADI
*
Faus ino Miguélez
(Uni~e si~ a Au bnomc de Ba celona)
Les To nades d'Es udi Ca alunya-Euskadi: socie a
i
polí ica, que in-
gue en lloc a Si ges del 28 al
30
de se emb e de 1983, o gani zades pels
depa amen s de Sociologia de les Uni e si a s Au bnoma de Ba celona i
del País Basc, no són la p ime a expe ii ncia d'aques a mena. S'han celeb a
en els da e s anys semina is i jo nades d'in e can i en e di e ses uni e -
si a s espanyoles,
i
a la ma eixa Uni e si a Au bnoma de Ba celona
n'hi
ha hagu amb p edncia d'uni e si a is bascs i as u ians. To i que en el
passa ambé s'ha ien celeb a ai als obades, po se a a es ac i de quel-
com di e en , d'una espos a que la Uni e si a dóna
a
les no es exigi ncies
de la socie a .
Ben segu que o es aques es inicia i es esponen a una doble necessi-
a . D'una banda a la necessi a de con2ixe la iquesa especí ica que en el
camp de les idees, de la cul u a i de la ece ca con enen o es
i
cadascuna
de les nacions i egions d'Espanya, so in igno ades so a una p e esa uni-
o mi a que en emps passa s ha es a es i ili zan o bé ha degene a en
ep essió.
I
de l'al a, a la necessi a d'allibe a -se de possibles isions
localis es o <cp o incialis es)> en el sen i mesquí d'aques s e mes. El nou
con ex polí ic pod ia compo a el pe ill de anca -se i de no eu e més
enlli de les on e es de la p bpia <(comuni a au bnoma)> amb g eu pe ju-
dici pe a l'es udi que, si es ol c í ic i eng escado , pe o ga cal que sigui
d'abas uni e sal.
*
T aducció #An oni Es adé.
<(Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
EUSKADI-CATALUNYA: SEMBLANCES
I
DIFERENCIES
Quan h em ence a els con ac es pe
a
la celeb ació de les Jo nades
de Si ges ho eiem des d'una ima ge de Ca alunya
i
d'Euskadi semblan
a la 'de la majo ia de ciu adans d'aques país. Pel que a
al
desen olupa-
men econbmic c eiem que l'una i l'al a s'assemblen o ca, i se si uen mal-
g a l'expansió econbmica gene al a 1'Espanya dels anys seixan a al capda an
de les di e ses nacions
i
egions -si se'ns pe me aques a exp essió des-
en olupis a només en e mes desc ip ius. Pe b pel que a
a
la polí ica hom
hi po eu e di e encies impo an s enca a que, ambé ací, un elemen comú
hi aci un pape de e minan : el p oblema nacional. Ins i ucionalmen
aques es di e kncies hi són mol cla amen , pe exemple en el sis ema de
pa i s i en l'o gani zació del mo imen ob e . Si ens allunyem de les ins-
i ucions lek di e hncies són enca a més g ans, ca ac e i zades de mane a
pa icula pel e o isme
i
la iolencia en el cas d'Euskadi,
i
pe una p e
gona apa ia polí ica, que alguns poden in e p e a com a simple delegaci6
polí ica, en el cas de Ca alunya.
A es aixb, la qües ió onamen al que olíem posa -nos des de la Socio-
logia e a: Quins e s ca ac e ís ics ha ingu i es h enin el p océs de
mode ni zació a Euskadi
i
a Ca alunya? En la espos a a aques a p egun a
ens sembla a que calia de ugi el de e minisme d'alguns indicado s ( axa
d'ocupació, enda pe chpi a, p oduc e indus ial) la imponhncia dels quals,
com és ob i, no neguem, així com la idea que el desen olupamen dels
anys seixan a, conside a de mane a abs ac a, ana a esbo an les elles di e-
i ncies exis en s en e les dis in es zones d'Espanya. Així doncs, l'objec iu
del deba calia que os doble: en p ime lloc, anali za
les
ans o macions
que algunes ca ac e ís iques es uc u als ha ien pa i en una
i
al a nació;
en segon lloc a alua el pes de ac o s cul u als, ideolbgics, polí ics,
de
consciencia collec i a, i ins
i
o psicolbgics en l'anomena p océs de mo-
de ni zació. Aques es p ime es jo nades e en cen ades més a ia sob e el
p ime ipus d'indicado s
i
si no es a en discu i més els segons ou pe
una pu a opció me odolbgica.
Veu em, doncs, en aques a b eu in oducció, algunes qües ions impo -
an s que poden anima a la lec u a de les ponencies que o segui o-
ba em.
Ca alunya i Euskadi han ingu el seu mhxim i me d'expansió demo-
g h ica en el pe íode 1950-1975. Ca alunya ha c escu du an aques s anys
un
75
%,
Euskadi un
77
%.
En o s dos casos hi ha un elemen de e -
minan d'un c eixemen an sob a : la immig ació. Tanma eix, el nos e p e-
sen
no
és an sols ui d'aques passa ecen , sinó d'una his b ia més
lla ga i, si així és, hau íem d'eixampla el ma c explica iu. Si ho em,
1
Ca alunya-Euskadi: socie a
i
polí ica
pod em eu e elemen s nous i di e enciado s.
A
la p ime a dkcada del segle,
Euskadi pe d població pe emig ació
(-
3 1.962) i en les succesi es, ins
a la de 1951-1960, el seu saldo posi iu mai no ul apassa
les
9.000 pe -
sones; el g an c eixemen is el de les dkcades de 1950 (131.727) i 1960
(274.323). Pe con a, Ca alunya é semp e saldo posi iu, si bé amb a ia-
cions in e io s in e coma calls, des de comencamen de segle, mol impo -
an s ja des de la segona decada (224.291); i si bé és ce que la dels seixan-
a és la < d&cada immig a b ia, pe an onomhsia (719.877) la dels cinquan a
no li a massa al da e a (439.887) i ni an sols la dels in (321.995). Di
amb al es mo s, el c eixemen accele a pe immig ació massi a p o é, a
Ca alunya, de mol més an ic, com de bas an més enllh es emun a la in-
dus iali zació ma eixa. Men e que a Euskadi, la indus iali zació gene a-
li zada és pos e io a la gue a ci il, si bé alguns dels seus eixos impo an s,
en conc e la side ome dú gia
i
la g an banca, p o enen ja de inals del
segle
XIX
i
de p incipis del
xx
espec i amen .
D'aques a mane a, ha es a mol di e en el p oc& en el qual s'han
p odui la immig ació i el co esponen c eixemen demog h ic, així com
la incidilncia d'aques s ac ~~ s en la con e sió de Ca alunya
i
Euskadi en
socie a s u banes i indus ials.
A
o aixb, hi pod íem a egi
el
majo nom-
b e dels eballado s ocupa s a la g an emp esa a Euskadi, con as an amb
la consis ilncia de la mi jana emp esa a Ca alunya.
I
un ac o apa en men
comú, I'emp esa amilia ; pe b po se ins i o en aques cas amb ca ac-
e ís iques p ou di e enciades: a Ca alunya a mol més lligada a la xa xa
indus ial gene al amb cen e a Ba celona, men e que a Euskadi gaudeix
d'una més g an au onomia i d'una es uc u a més localis a i més u al.
Aques es dissemblances es uc u als a
les
quals ens e e im a més
d'al es, han de eni in luilncia en la mane a di e si icada en quk es dóna
en un o al e país el p océs d'< in eg aciÓ)> dels immigan s.
A
Ca alunya les g ans onades immig a b ies dels anys cinquan a i seixan-
a oben ja un conjun impo an &immig an s an e io s in eg a s a la classe
eballado a ca alana, que h,an pa icipa en els p incipals esde enimen s po-
lí ico-socials dels país, des de comencamen de segle, com a co-p o agonis es
al cos a dels ca alans d'o igen. En can i, en ésse ecen s els co en s
mig a o is cap a Euskadi, la qües ió de la in eg ació s'ha plan eja , necessh-
iamen , mol més inculada als p oblemes polí ics ecen s -els de la
dic-
adu a anquis a
i
la democ hcia.
En el model d'u bani zació hi ha alguna cosa en comú: la g an densi a
i
el c eixemen o a de mida, a bo bollades, de les ciu a s indus ials d'Eus-
kadi i de Ca alunya. C ec, pe b, que ambé
hi
ha un elemen cabdal de
di e enciació: el model ca alh és de cen ali zació a I'en o n de Ba celona,
ins al pun que en un 8
941
del e i o i s'hi oba concen a el 80
%
de
c Pape s,: Re is a de Sociologia
la població; i enca a la es a, si més no pe aons indus ials, u ís iques,
de comunicacions, e c., é endi ncia
a
pola i za -se a l'en o n del cen e
me opoli h abans esmen a . L'u banisme d'Euskadi pod íem di que és
més polici n ic, d'c h ea dispe sa)>, com algun au o I'ha quali ica .
Aques a di e i ncia de models po eni conseqüi ncies mol impo an s
sob e I'es uc u a social en el seu conjun , alguns dels quals ja es con em-
pla en a les Jo nades de Si ges, men e que d'al es cald h que siguin ap o-
undi s en p ope es e lexions: el model cul u al cen ali za o descen a-
li za , els di e en s usos socials del sbl, la dis ibució e i o ial dels di-
e en s es a s socials -pe exemple a Ba celona ciu a iuen la majo
pa dels p o essionals i dels polí ics de Ca alunya-, l'ensenyamen , l'o -
gani zació de les o ces socials (sindica s, emp esa is, consumido s), la cen-
ali zació polí ica..
.
Con aposa al cen alisme polí ic i cul u al ba celoni s
amb el qual es po acaba eien o Ca alunya amb els ulls de la me b-
poli, enim el policen isme basc, que p obablemen dóna una més g an
complexi a -i qui sap si iquesa- a les elacions socials
i
polí iques.
To s aques s elemen s es euen in lu'i s pe l'exis i ncia d'un o al e model
que, al seu o n, no po se in e p e a només en e mes demog h ics, sinó
que his b icamen é conno acions di e encials pel que a a la cul u a, la
adició o la polí ica.
Un al e aspec e impo an que cal eni en comp e és el elaciona
amb l'es uc u a de l'ocupació. Sens dub e de cap mena, en compa ació amb
la es a d'Espanya, ens obem amb la zona més capi. alis a o on el capi-
alisme és més a anla , conside an alho a Euskadi i Ca alunya. Les axes
de sala i zació, segons dades del 1970, an més enllh del 80
%
de la po-
blació ac i a, els sec o s d'emplea s i i cnics assala ia s -les <(no es classes
mi janes),, com han es a anomenades- són supe io s amb esc eix al con-
jun d'Espanya. Pe b les di e i ncies en e Euskadi i Ca alunya no deixen
d'ésse no ables.
La di e encia més elle an és, po se , que Ca alunya és enca a més ma-
nual
i
menys ecni icada pel que a a la se a es uc u a ocupacjonal, la qual
cosa, com és lbgic, incideix sob e la con igu ació dels di e en s g ups so-
cials espec ius: la classe eballado a, les capes mi janes
i
d'al es. Des de
la pe spec i a sociolbgica aques es di e i ncies enen conseqüi ncies que inci-
deixen en d'al es emes ac a s ambé a les Jo nades de Si ges: el o polí-
ic, la concepció de la iden i a nacional, els ni ells o gani za ius i els e s
ca ac e ís ics de les o gani zacions, la epe cussió de la c isi, si
bé
o aixb
no es p odueix, és cla , de mane a mechnica. Les aons d'ai als di e encies
ocupacionals po se cal ce ca -les en la di e en implan ació de sec o s eco-
nbmics més mode ns, di e encies en la dimensió de les emp eses i d'al es.
Sigui com sigui, hau íem de e eu e ben cla que aques es dades sob e
Ca alunya-Euskadi:
socie a
i
pol ica
es uc u a ocupacional són p ou indica i es ,del e que no semp e és e i a
que un país indus iali za de a més emps aci abans el pas cap una més
g an ecni icació; ans al con a i,
all6
que sembla e iden és que les o mes
de mode ni zació indus ial són di e en s ins
i
o dins d'un ma eix país.
Ocupacions 1970
Euskadi Ca alunya
1.
Manuals
...............
47,2 52,69
2. No manuals
............
42,8 37,42
3.
Ag ícoles
...............
10,O 8,3
1
Dels deba s sob e di e sos elemen s d'es uc u a social ca alana
i
basca
sob esu en dues hipb esis que ja o en discu ides ins a un ce pun
a
Si ges, pe 6 que hau ien dd : se objec e d'un es udi especí ic
i
més ap o-
undi . Examinem-les b eumen .
La p ime a a e e encia a les ca ac e is iques de la mode ni a . Es
pod ia assenyala que Ca ah~n~a és una socie a amb més g ans in luencies
u banes i indus ials que e:s e lec eixen en axes de na ali a més bai-
xes, en una concepció més laica ( uncional) de la amília
i
més negocia-
do a de les elacions
labo al:^,
socials
i
polí iques; amb una eligió més con-
cebuda en l'h ea p i ada. Euskadi pod ia eu e's com una socie a amb més
in lusncies u als, compo amen s de ecundi a menys es ingi s, unes ela-
cions labo als més in lui'des pel pa e nalisme -sob e o en les emp eses
pe i es de les zones u als, no pas
a
les g ans- i elacions socials i polí i-
ques menys pac is es, amb una majo p ojecció pública de la in luencia eli-
giosa.
..
To s aques s supbsi s, que en cap cas són alo a ius, palesa ien que les
<< ies de mode ni zació)> són di e ses de e , que no es egeixen pe un
únic model i que les di e encies exis en s han de se i pe a explica -nos
les ca ac e is iques especí iques que enen les elacions socials en una so-
cie a de e minada.
La segona hipb esi a ia e e encia al ema de la iden i a nacional
que, sens dub e, a un pape impo an an
a
Ca alunya com a Euslcadi,
pe pa de quasi o s els subjec es socials
i
polí ics. Ni allb que con-
encionalmen quali iquem com a d e es ni les esque es man enen discu -
sos equipa ables, ni les di e ses o gani zacions socials
i
polí iques, ni la

<{Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
socie a en gene al. Hom po pensa que la iden i a p bpia és iscuda de
mane a di e en . Sense ole es abli -ho com a ca ego ia analí ica, gosa ia
indica que la i encia de la iden i a nacional a Euskadi é e s més a ia
de g up p ima i, de inculació amb la e a i els a an passa s, d'iden iii-
caci6 amb g ups de e e encia més p ima is. Men e que a Ca alunya s'hi
con igu a ia una i encia més laica de la iden i a nacional, més cen ada
en la p oducció i la polí ica. És cla que aques és un ema de g an com-
plexi a , pe i, en el qual no ens hau ia de e po d'en a , o ac an
d'esb ina i sepa a els aspec es ideolbgics dels polí ics, els psicolbgics dels
econbmics
i
anali zan quina in luencia enen, en la iden i a que es iu
com a poble, ac o s com és a a la adició, la eligió
i
d'al es.
Als es udiosos socials se'ns plan eja, pe an , el ep e d'ana desxi an
cien í icamen , sense cau e en xo inismes, la eali a social de 1'Es a de les
au onomies.
LA PLURALITAT DESPANYA
Una p ime a obada sob e aques a p oblema ica calia, pe o qa, que
os limi ada
i
que con ibuís més a ia a des e lla p egun es que no pas
a
dona espos es o a ex eu e'n conclusions. Pe b de e pe me d'apun a
una conclusió: que ins i o dins d'un ma eix ma c polí ic i &un ma eix
sis ema sbcio-econbmic les ca ac e ís iques que adqui eixen els p ocesos de
mode ni zació i de can i són di e en s pe a cada poble. Pe di e encies
his b iques i ac uals enim a Espanya una plu ali a que ó a absu d d'ig-
no a .
Als cien í ics lsocials pe oca de po a a e me l'andlisi de les ca ac e is-
iques p bpies de les nacions i egions d'Espanya. Aques a asca, pe b,
no
po e -nos desen end e d'allb que es & passan en el pla polí ic. Pe 6 ambé
els polí ics l'e a ien si no essin cas d'ailb que es desp en de l'andlisi cien-
í ica
de
la eali a
o
ho menys inguessin i con inuessin pensa , en abs ac-
e, en una en i a
homogenis
i
uni o me anomenada Espanya. El nos e, és
un país plu inacional
i
plu i egional. Pe
a
alguns aixi, po sembla una
complicació polí ico-o gani za i a innecessd ia, pe 6 no
es
po nega que els
ins umen s polí ics
i
cien í ics pe a abas a , anali za
o
di igi aques a ea-
li a són o Ga menys complica s
i
ics que la ma eixa eali a .
l?,~
aques a
la que
al
capda all s'imposa.
Ca alunya-Euskadi: socie a
i
polí ica
LA
PERSPECTIVA DE DEBAT I D'ESTUDI EN COMO
En conclou e les Jo nades de Si ges i em adqui i el comp omís de
ga an i la con inuació del deba a a és d'unes Segones Jo nades. Pe b
al
ma ge d'aques momen pun ual, si bé ex ao dini iamen ecund, que po-
den se unes Jo nades d'es udi, po se l'opció que hau íem d'a alua ó a
que la Uni e si a s'acos umés a acolli so in in e can is m6s sis emi ics
en la o mació i en la ece ca.
Cald ia aconsegui uns quan s objec ius: enca la igno incia mú ua
que es man é a la Uni e si a en e les nacions i egions d'Espanya, e
possible l'expansió de capaci a s o ma i es i de ece ca més enllh de les
p bpies << on e es)>, con igu a un coneixemen més comple i c í ic de la
nos a eali a social. To plega pod ia se i cald ia que os e , ja sigui
mi jan~an les disciplines ins i ucionali zades: economia, sociologia, his b ia,
geog a ia, e c.; ja sigui impulsan es udis i o mació in e disciplina .
C ec que pod íem comenGa amb unes quan es expe iencies que, a all
d'exemple, pod ien se les segiien s:
1.
Rece ca compa ada i conjun a sob e emes d'ac uali a lliga s a l'es-
uc u a econbmica, polí ica, educa i a..
.
que gaudissin d'un ma eix supo
me odolbgic, compa i des de di e en s uni e si a s espanyoles.
2.
Cu sos o semina is es ables que se issin pe que
a
cada uni e si a ,
o si més no a les més impo an s, s'hi acollís I'explicació d'allb que gen$-
icamen anomenem l'es uc u a
sbcio-econbmico-polí ica
de les egions i
nacionali a s. En conside a aspec es especí ics no hau íem de subs i ui ,
sinó més a ia de p essuposa , l'ensenyamen de les disciplines en les quals
la a a iable egionab os un elemen cabdal.
3.
Des d'un pun de is a més ins umen al, ó a ú il c ea
a
cada
Uni e si a una secció de la biblio eca amb el í ol d'< au onomiesn, en la
qual es ecollís o a la bibliog a ia de l'i ea de les cihncies socials que
se ís pe a un millo coneixemen de egions i nacionali a s. Cald ia e -ho
de mane a exhaus i a pe al d'e i a que documen s, ma e ials i publica-
cions d'una de e minada egió es desconeguin p ac icamen o a dels seus
lími s -i aixb passa so in , a a com a a.
4.
Po se ó a es imulan la c eació d'un Ins i u in e uni e si a i que
endegués les i ees de ece ca i consolidés els ons documen als sua a es-
men a s, omen an a més I'ex ensió i l'in e can i uni e si a is.
Po se que algunes d'a.ques es expe iencies no puguin eeixi ; an de
bo deixin pas a d'al es de més uc í e es. De qualse ol mane a, pe b,
la
c Pape ss: Re is a de Sociologia
Uni e si a
i
els uni e si a is no acompli ien el seu pape si enuncia en
a
ap o undi c í icamen el signi ica de
la
con i 2ncia dels di e sos pobles
a 1'Espanya d'a ui.
No a:
Ul a les ponencies
i
comunicacions p esen ades a Si ges, he d'esmen a , pe -
qui: m'ha es a de g an u ili a , l'a icle de F ancisco
J.
Lle a
La es uc u a social
del
País Vasco.
18