Les jornades d'estudi Catalunya-Euskadi

LES JORNADES D'ESTUDI CATALUNYA-EUSKADI * Faus ino Miguélez (Uni~e si~ a Au bnomc de Ba celona) Les To nades d'Es udi Ca alunya-Euskadi: socie a i polí ica, que in- gue en lloc a Si ges del 28 al 30 de se emb e de 1983, o gani zades pels depa amen s de Sociologia de les Uni e si a s Au bnoma de Ba celona i del País Basc, no són la p ime a expe ii ncia d'aques a mena. S'han celeb a en els da e s anys semina is i jo nades d'in e can i en e di e ses uni e - si a s espanyoles, i a la ma eixa Uni e si a Au bnoma de Ba celona n'hi ha hagu amb p edncia d'uni e si a is bascs i as u ians. To i que en el passa ambé s'ha ien celeb a ai als obades, po se a a es ac i de quel- com di e en , d'una espos a que la Uni e si a dóna a les no es exigi ncies de la socie a . Ben segu que o es aques es inicia i es esponen a una doble necessi- a . D'una banda a la necessi a de con2ixe la iquesa especí ica que en el camp de les idees, de la cul u a i de la ece ca con enen o es i cadascuna de les nacions i egions d'Espanya, so in igno ades so a una p e esa uni- o mi a que en emps passa s ha es a es i ili zan o bé ha degene a en ep essió. I de l'al a, a la necessi a d'allibe a -se de possibles isions localis es o <cp o incialis es)> en el sen i mesquí d'aques s e mes. El nou con ex polí ic pod ia compo a el pe ill de anca -se i de no eu e més enlli de les on e es de la p bpia <(comuni a au bnoma)> amb g eu pe ju- dici pe a l'es udi que, si es ol c í ic i eng escado , pe o ga cal que sigui d'abas uni e sal. * T aducció #An oni Es adé. <(Pape s)>: Re is a de Sociologia EUSKADI-CATALUNYA: SEMBLANCES I DIFERENCIES Quan h em ence a els con ac es pe a la celeb ació de les Jo nades de Si ges ho eiem des d'una ima ge de Ca alunya i d'Euskadi semblan a la 'de la majo ia de ciu adans d'aques país. Pel que a al desen olupa- men econbmic c eiem que l'una i l'al a s'assemblen o ca, i se si uen mal- g a l'expansió econbmica gene al a 1'Espanya dels anys seixan a al capda an de les di e ses nacions i egions -si se'ns pe me aques a exp essió des- en olupis a només en e mes desc ip ius. Pe b pel que a a la polí ica hom hi po eu e di e encies impo an s enca a que, ambé ací, un elemen comú hi aci un pape de e minan : el p oblema nacional. Ins i ucionalmen aques es di e kncies hi són mol cla amen , pe exemple en el sis ema de pa i s i en l'o gani zació del mo imen ob e . Si ens allunyem de les ins- i ucions lek di e hncies són enca a més g ans, ca ac e i zades de mane a pa icula pel e o isme i la iolencia en el cas d'Euskadi, i pe una p e gona apa ia polí ica, que alguns poden in e p e a com a simple delegaci6 polí ica, en el cas de Ca alunya. A es aixb, la qües ió onamen al que olíem posa -nos des de la Socio- logia e a: Quins e s ca ac e ís ics ha ingu i es h enin el p océs de mode ni zació a Euskadi i a Ca alunya? En la espos a a aques a p egun a ens sembla a que calia de ugi el de e minisme d'alguns indicado s ( axa d'ocupació, enda pe chpi a, p oduc e indus ial) la imponhncia dels quals, com és ob i, no neguem, així com la idea que el desen olupamen dels anys seixan a, conside a de mane a abs ac a, ana a esbo an les elles di e- i ncies exis en s en e les dis in es zones d'Espanya. Així doncs, l'objec iu del deba calia que os doble: en p ime lloc, anali za les ans o macions que algunes ca ac e ís iques es uc u als ha ien pa i en una i al a nació; en segon lloc a alua el pes de ac o s cul u als, ideolbgics, polí ics, de consciencia collec i a, i ins i o psicolbgics en l'anomena p océs de mo- de ni zació. Aques es p ime es jo nades e en cen ades més a ia sob e el p ime ipus d'indicado s i si no es a en discu i més els segons ou pe una pu a opció me odolbgica. Veu em, doncs, en aques a b eu in oducció, algunes qües ions impo - an s que poden anima a la lec u a de les ponencies que o segui o- ba em. Ca alunya i Euskadi han ingu el seu mhxim i me d'expansió demo- g h ica en el pe íode 1950-1975. Ca alunya ha c escu du an aques s anys un 75 %, Euskadi un 77 %. En o s dos casos hi ha un elemen de e - minan d'un c eixemen an sob a : la immig ació. Tanma eix, el nos e p e- sen no és an sols ui d'aques passa ecen , sinó d'una his b ia més lla ga i, si així és, hau íem d'eixampla el ma c explica iu. Si ho em, 1 Ca alunya-Euskadi: socie a i polí ica pod em eu e elemen s nous i di e enciado s. A la p ime a dkcada del segle, Euskadi pe d població pe emig ació (- 3 1.962) i en les succesi es, ins a la de 1951-1960, el seu saldo posi iu mai no ul apassa les 9.000 pe - sones; el g an c eixemen is el de les dkcades de 1950 (131.727) i 1960 (274.323). Pe con a, Ca alunya é semp e saldo posi iu, si bé amb a ia- cions in e io s in e coma calls, des de comencamen de segle, mol impo - an s ja des de la segona decada (224.291); i si bé és ce que la dels seixan- a és la < d&cada immig a b ia, pe an onomhsia (719.877) la dels cinquan a no li a massa al da e a (439.887) i ni an sols la dels in (321.995). Di amb al es mo s, el c eixemen accele a pe immig ació massi a p o é, a Ca alunya, de mol més an ic, com de bas an més enllh es emun a la in- dus iali zació ma eixa. Men e que a Euskadi, la indus iali zació gene a- li zada és pos e io a la gue a ci il, si bé alguns dels seus eixos impo an s, en conc e la side ome dú gia i la g an banca, p o enen ja de inals del segle XIX i de p incipis del xx espec i amen . D'aques a mane a, ha es a mol di e en el p oc& en el qual s'han p odui la immig ació i el co esponen c eixemen demog h ic, així com la incidilncia d'aques s ac ~~ s en la con e sió de Ca alunya i Euskadi en socie a s u banes i indus ials. A o aixb, hi pod íem a egi el majo nom- b e dels eballado s ocupa s a la g an emp esa a Euskadi, con as an amb la consis ilncia de la mi jana emp esa a Ca alunya. I un ac o apa en men comú, I'emp esa amilia ; pe b po se ins i o en aques cas amb ca ac- e ís iques p ou di e enciades: a Ca alunya a mol més lligada a la xa xa indus ial gene al amb cen e a Ba celona, men e que a Euskadi gaudeix d'una més g an au onomia i d'una es uc u a més localis a i més u al. Aques es dissemblances es uc u als a les quals ens e e im a més d'al es, han de eni in luilncia en la mane a di e si icada en quk es dóna en un o al e país el p océs d'< in eg aciÓ)> dels immigan s. A Ca alunya les g ans onades immig a b ies dels anys cinquan a i seixan- a oben ja un conjun impo an &immig an s an e io s in eg a s a la classe eballado a ca alana, que h,an pa icipa en els p incipals esde enimen s po- lí ico-socials dels país, des de comencamen de segle, com a co-p o agonis es al cos a dels ca alans d'o igen. En can i, en ésse ecen s els co en s mig a o is cap a Euskadi, la qües ió de la in eg ació s'ha plan eja , necessh- iamen , mol més inculada als p oblemes polí ics ecen s -els de la dic- adu a anquis a i la democ hcia. En el model d'u bani zació hi ha alguna cosa en comú: la g an densi a i el c eixemen o a de mida, a bo bollades, de les ciu a s indus ials d'Eus- kadi i de Ca alunya. C ec, pe b, que ambé hi ha un elemen cabdal de di e enciació: el model ca alh és de cen ali zació a I'en o n de Ba celona, ins al pun que en un 8 941 del e i o i s'hi oba concen a el 80 % de c Pape s,: Re is a de Sociologia la població; i enca a la es a, si més no pe aons indus ials, u ís iques, de comunicacions, e c., é endi ncia a pola i za -se a l'en o n del cen e me opoli h abans esmen a . L'u banisme d'Euskadi pod íem di que és més polici n ic, d'c h ea dispe sa)>, com algun au o I'ha quali ica . Aques a di e i ncia de models po eni conseqüi ncies mol impo an s sob e I'es uc u a social en el seu conjun , alguns dels quals ja es con em- pla en a les Jo nades de Si ges, men e que d'al es cald h que siguin ap o- undi s en p ope es e lexions: el model cul u al cen ali za o descen a- li za , els di e en s usos socials del sbl, la dis ibució e i o ial dels di- e en s es a s socials -pe exemple a Ba celona ciu a iuen la majo pa dels p o essionals i dels polí ics de Ca alunya-, l'ensenyamen , l'o - gani zació de les o ces socials (sindica s, emp esa is, consumido s), la cen- ali zació polí ica.. . Con aposa al cen alisme polí ic i cul u al ba celoni s amb el qual es po acaba eien o Ca alunya amb els ulls de la me b- poli, enim el policen isme basc, que p obablemen dóna una més g an complexi a -i qui sap si iquesa- a les elacions socials i polí iques. To s aques s elemen s es euen in lu'i s pe l'exis i ncia d'un o al e model que, al seu o n, no po se in e p e a només en e mes demog h ics, sinó que his b icamen é conno acions di e encials pel que a a la cul u a, la adició o la polí ica. Un al e aspec e impo an que cal eni en comp e és el elaciona amb l'es uc u a de l'ocupació. Sens dub e de cap mena, en compa ació amb la es a d'Espanya, ens obem amb la zona més capi. alis a o on el capi- alisme és més a anla , conside an alho a Euskadi i Ca alunya. Les axes de sala i zació, segons dades del 1970, an més enllh del 80 % de la po- blació ac i a, els sec o s d'emplea s i i cnics assala ia s -les <(no es classes mi janes),, com han es a anomenades- són supe io s amb esc eix al con- jun d'Espanya. Pe b les di e i ncies en e Euskadi i Ca alunya no deixen d'ésse no ables. La di e encia més elle an és, po se , que Ca alunya és enca a més ma- nual i menys ecni icada pel que a a la se a es uc u a ocupacjonal, la qual cosa, com és lbgic, incideix sob e la con igu ació dels di e en s g ups so- cials espec ius: la classe eballado a, les capes mi janes i d'al es. Des de la pe spec i a sociolbgica aques es di e i ncies enen conseqüi ncies que inci- deixen en d'al es emes ac a s ambé a les Jo nades de Si ges: el o polí- ic, la concepció de la iden i a nacional, els ni ells o gani za ius i els e s ca ac e ís ics de les o gani zacions, la epe cussió de la c isi, si bé o aixb no es p odueix, és cla , de mane a mechnica. Les aons d'ai als di e encies ocupacionals po se cal ce ca -les en la di e en implan ació de sec o s eco- nbmics més mode ns, di e encies en la dimensió de les emp eses i d'al es. Sigui com sigui, hau íem de e eu e ben cla que aques es dades sob e Ca alunya-Euskadi: socie a i pol ica es uc u a ocupacional són p ou indica i es ,del e que no semp e és e i a que un país indus iali za de a més emps aci abans el pas cap una més g an ecni icació; ans al con a i, all6 que sembla e iden és que les o mes de mode ni zació indus ial són di e en s ins i o dins d'un ma eix país. Ocupacions 1970 Euskadi Ca alunya 1. Manuals ............... 47,2 52,69 2. No manuals ............ 42,8 37,42 3. Ag ícoles ............... 10,O 8,3 1 Dels deba s sob e di e sos elemen s d'es uc u a social ca alana i basca sob esu en dues hipb esis que ja o en discu ides ins a un ce pun a Si ges, pe 6 que hau ien dd : se objec e d'un es udi especí ic i més ap o- undi . Examinem-les b eumen . La p ime a a e e encia a les ca ac e is iques de la mode ni a . Es pod ia assenyala que Ca ah~n~a és una socie a amb més g ans in luencies u banes i indus ials que e:s e lec eixen en axes de na ali a més bai- xes, en una concepció més laica ( uncional) de la amília i més negocia- do a de les elacions labo al:^, socials i polí iques; amb una eligió més con- cebuda en l'h ea p i ada. Euskadi pod ia eu e's com una socie a amb més in lusncies u als, compo amen s de ecundi a menys es ingi s, unes ela- cions labo als més in lui'des pel pa e nalisme -sob e o en les emp eses pe i es de les zones u als, no pas a les g ans- i elacions socials i polí i- ques menys pac is es, amb una majo p ojecció pública de la in luencia eli- giosa. .. To s aques s supbsi s, que en cap cas són alo a ius, palesa ien que les << ies de mode ni zació)> són di e ses de e , que no es egeixen pe un únic model i que les di e encies exis en s han de se i pe a explica -nos les ca ac e is iques especí iques que enen les elacions socials en una so- cie a de e minada. La segona hipb esi a ia e e encia al ema de la iden i a nacional que, sens dub e, a un pape impo an an a Ca alunya com a Euslcadi, pe pa de quasi o s els subjec es socials i polí ics. Ni allb que con- encionalmen quali iquem com a d e es ni les esque es man enen discu - sos equipa ables, ni les di e ses o gani zacions socials i polí iques, ni la <{Pape s)>: Re is a de Sociologia socie a en gene al. Hom po pensa que la iden i a p bpia és iscuda de mane a di e en . Sense ole es abli -ho com a ca ego ia analí ica, gosa ia indica que la i encia de la iden i a nacional a Euskadi é e s més a ia de g up p ima i, de inculació amb la e a i els a an passa s, d'iden iii- caci6 amb g ups de e e encia més p ima is. Men e que a Ca alunya s'hi con igu a ia una i encia més laica de la iden i a nacional, més cen ada en la p oducció i la polí ica. És cla que aques és un ema de g an com- plexi a , pe i, en el qual no ens hau ia de e po d'en a , o ac an d'esb ina i sepa a els aspec es ideolbgics dels polí ics, els psicolbgics dels econbmics i anali zan quina in luencia enen, en la iden i a que es iu com a poble, ac o s com és a a la adició, la eligió i d'al es. Als es udiosos socials se'ns plan eja, pe an , el ep e d'ana desxi an cien í icamen , sense cau e en xo inismes, la eali a social de 1'Es a de les au onomies. LA PLURALITAT DESPANYA Una p ime a obada sob e aques a p oblema ica calia, pe o qa, que os limi ada i que con ibuís més a ia a des e lla p egun es que no pas a dona espos es o a ex eu e'n conclusions. Pe b de e pe me d'apun a una conclusió: que ins i o dins d'un ma eix ma c polí ic i &un ma eix sis ema sbcio-econbmic les ca ac e ís iques que adqui eixen els p ocesos de mode ni zació i de can i són di e en s pe a cada poble. Pe di e encies his b iques i ac uals enim a Espanya una plu ali a que ó a absu d d'ig- no a . Als cien í ics lsocials pe oca de po a a e me l'andlisi de les ca ac e is- iques p bpies de les nacions i egions d'Espanya. Aques a asca, pe b, no po e -nos desen end e d'allb que es & passan en el pla polí ic. Pe 6 ambé els polí ics l'e a ien si no essin cas d'ailb que es desp en de l'andlisi cien- í ica de la eali a o ho menys inguessin i con inuessin pensa , en abs ac- e, en una en i a homogenis i uni o me anomenada Espanya. El nos e, és un país plu inacional i plu i egional. Pe a alguns aixi, po sembla una complicació polí ico-o gani za i a innecessd ia, pe 6 no es po nega que els ins umen s polí ics i cien í ics pe a abas a , anali za o di igi aques a ea- li a són o Ga menys complica s i ics que la ma eixa eali a . l?,~ aques a la que al capda all s'imposa. Ca alunya-Euskadi: socie a i polí ica LA PERSPECTIVA DE DEBAT I D'ESTUDI EN COMO En conclou e les Jo nades de Si ges i em adqui i el comp omís de ga an i la con inuació del deba a a és d'unes Segones Jo nades. Pe b al ma ge d'aques momen pun ual, si bé ex ao dini iamen ecund, que po- den se unes Jo nades d'es udi, po se l'opció que hau íem d'a alua ó a que la Uni e si a s'acos umés a acolli so in in e can is m6s sis emi ics en la o mació i en la ece ca. Cald ia aconsegui uns quan s objec ius: enca la igno incia mú ua que es man é a la Uni e si a en e les nacions i egions d'Espanya, e possible l'expansió de capaci a s o ma i es i de ece ca més enllh de les p bpies << on e es)>, con igu a un coneixemen més comple i c í ic de la nos a eali a social. To plega pod ia se i cald ia que os e , ja sigui mi jan~an les disciplines ins i ucionali zades: economia, sociologia, his b ia, geog a ia, e c.; ja sigui impulsan es udis i o mació in e disciplina . C ec que pod íem comenGa amb unes quan es expe iencies que, a all d'exemple, pod ien se les segiien s: 1. Rece ca compa ada i conjun a sob e emes d'ac uali a lliga s a l'es- uc u a econbmica, polí ica, educa i a.. . que gaudissin d'un ma eix supo me odolbgic, compa i des de di e en s uni e si a s espanyoles. 2. Cu sos o semina is es ables que se issin pe que a cada uni e si a , o si més no a les més impo an s, s'hi acollís I'explicació d'allb que gen$- icamen anomenem l'es uc u a sbcio-econbmico-polí ica de les egions i nacionali a s. En conside a aspec es especí ics no hau íem de subs i ui , sinó més a ia de p essuposa , l'ensenyamen de les disciplines en les quals la a a iable egionab os un elemen cabdal. 3. Des d'un pun de is a més ins umen al, ó a ú il c ea a cada Uni e si a una secció de la biblio eca amb el í ol d'< au onomiesn, en la qual es ecollís o a la bibliog a ia de l'i ea de les cihncies socials que se ís pe a un millo coneixemen de egions i nacionali a s. Cald ia e -ho de mane a exhaus i a pe al d'e i a que documen s, ma e ials i publica- cions d'una de e minada egió es desconeguin p ac icamen o a dels seus lími s -i aixb passa so in , a a com a a. 4. Po se ó a es imulan la c eació d'un Ins i u in e uni e si a i que endegués les i ees de ece ca i consolidés els ons documen als sua a es- men a s, omen an a més I'ex ensió i l'in e can i uni e si a is. Po se que algunes d'a.ques es expe iencies no puguin eeixi ; an de bo deixin pas a d'al es de més uc í e es. De qualse ol mane a, pe b, la c Pape ss: Re is a de Sociologia Uni e si a i els uni e si a is no acompli ien el seu pape si enuncia en a ap o undi c í icamen el signi ica de la con i 2ncia dels di e sos pobles a 1'Espanya d'a ui. No a: Ul a les ponencies i comunicacions p esen ades a Si ges, he d'esmen a , pe - qui: m'ha es a de g an u ili a , l'a icle de F ancisco J. Lle a La es uc u a social del País Vasco. 18