En ahona
2
1,
1993
1
39-50
Judici
eleologic
i
his o ia*
Sal i
Tu ó
ABSTRACT (Teleologic judgemen
and
his o y)
The aim o Kan 's K.d.
U.
is he o e passing o he on ological spli be ween he
objec o he heo e ical eason and he objec o he p ac ica1 eason. The appo
be ween bo h objec s induces he empo aliza ion o he in elligible wo ld. The
con la ion o na u e and eedom ealizes he exigence o sys ema ic uni y
al eady p esen in he i s K i ik. The no ion o inali y ac s as he ca egonal ins-
umen o his union. The eleological a gumen becomes undamen al. This
a-
gumen e ol es h ough h ee p og essi e ci cles: o mal inali y (cn ic o as e)
objec i e-na u al inali y and objec i e-no mal inali y. Kan 's p oduc ion a e
he K.d.
U.
s esses his an h opological insigh .
Ems Cassi e , en el seu eball ja classic sob e la ida i doc ina de Kan ,
en ocupa -se de la e ce a c í ica, comenca pe assenyala el que conside a un e
pa adoxal: a an -se d'un ex que, en p incipi, sembla obei exclusi amen a
p oblemes in ems i secunda is de la sis emh ica kan iana de les acul a s, « ou,
més que cap al a ob a de Kan , la que inicia un nou mo imen de conjun del
pensamen i de la concepció de l'uni e s que ma ca ia l'o ien ació de o a la i-
loso ia pos kan ianan' ~Com l'analisi anscenden al de la elació del Judici
amb les al es capaci a s de l'espe i podia connec a ín imamen amb l's u m
und D ang i, a a és d'aques co en , de e mina el so gimen de l'idealisme
alemany? Aques a pa adoxa, que és econeguda en mol es monog a ies sob e
Kan , deixa de se -ho en g an mane a si, en lloc de conside a la iloso ía c i ica
només com a epis emologia -com a el neokan isme-, eco dem que l'es udi de
les condicions de possibili a del coneixemen e e eix en les condicions de
possibili a de l'objec e i que, pe an , el c i icisme kan ia an adme el quali-
ica iu d'epis emolbgic com el d'on olbgic. És a di , el p oblema de la sis ema-
ica de les acul a s és, a la egada, el p oblema del sis ema de la eali a , amb
la qual cosa la K i ik de U eilsk a enllaca di ec amen amb les qües ions me-
a ísico-doc inals que la p ime a i segona c í iques -en especial en llu s dialkc-
*
Con e encia del
14
de
ma $
de
1990
a la
UAB,
pe a les «Jomades sob e la
C í ica deljudici
de Kan »
1.
E.
Cassi e ,
Kan 's Leben und Leh e,
VI-
1.
$1
En ahona
21.
1993
Sal i
Tu ó
iques- ha ien deixa sense solució con incen i que p eocupa en an als lec-
o s co n als seguido s de Kan .
1,
en e ec e, si pa em a enció en les dues in oduccions esc i es pe Kan a la
e ce a c í ica, eiem co n la se a p oblema ica au en la necesssi a d'un anca-
men del sis ema iloso ic que supen l'escissió on olbgica en e l'objec e de la aó
eo ica i el de la p ac ica: p oblema aques que eplan eja, bb iamen , la me a í-
sica elabo ada en e 1781 i 1788. En el momen de p ecisa aques a aco ació
ema ica, en la segona in oducció, obem aques signi ica iu pa ag a :
Si bé hom ha es able un abisme in anquejable en e l'hmbi del concep e de
na u a -com allo sensible- i l'hmbi del concep e de llibe a -com allo sup a-
sensible-, de mane a que no és possible cap hnsi del p ime a l'al e (pe an ,
mi jancan l'ús eo ic de la aó), jus co n si ossin móns an di e en s que el
p ime no po eni cap in luencia sob e el segon; és pales, no obs an aixo, que
aques ha de eni una in luencia sob e aquell, $0 és, el concep e de llibe a ha
de e e ec iu en el món sensible el i p oposa pe les se es lleis, i cal pode
pensa la na u a, consegüen men , de mane a que la legali a de les se es o -
mes conco di, si més no, amb la possibili a dels ins que s'hi e ecu en segons
les lleis de la llibe a . Pe an , cal que hi hagi, almenys, un onamen de la
uni-
a
d'allo sup asensible, que es oba en la base de la na u a, amb allo de p ac-
ic que con é el concep e de llibe a ; així, enca a que hom no assoleixi ni eo-
icamen ni p ac ica un coneixemen d'aquell onamen -no enin així cap
hmbi p opi-, almenys hom a possible el ansi des d'una mane a de pensa
segons els p incipis d'un, cap a una mane a de pensa segons els p incipis de
l'al e2.
Línies en que Kan esumeix magis almen les es qües ions que ubiquen la
K i ik
de U eilsk aj?
en el ma c gene al de la iloso ia anscenden al: (1) el dua-
lisme me a ísic es able pe les dues p ime es c í iques,
(2)
la necessi a inhe en
al p opi sis ema de la iloso ia d'es abli un ansi en e aques abisme me a ísic,
(3)
la dependencia de al ansi de la possibili a de pensa la na u a enomknica
que conco di amb
les
lleis de la llibe a que s'hi han d'e ec ua . Explici em b eu-
men aques s pun s:
1) Malg a la insis en c ida de Kan en l'a qui ec onica de 1781 al e que la i-
loso ia, co n a ciencia acional pe concep es, ha de bas i una uni a sis ema-
ica3, els esul a s doc nnals de les dues pnme es c í iques no podien se més
con ans a al exigencia. Hom hi onamen a dues me a ísiques: la de la na u a
co n a es uc u a espacio- empo al del enomen, i la de la llibe a noümenica
co n a impe a iu de eali za el bé sup em.
1
si bé ambdós ambi s on olbgics
poden coexis i sense con adicció, segons la solució de la e ce a an inomia,
és palks que, co n el ma eix Kan econeix el 1790, es an sepa a s pe «un
abisme in anquejable en que no és possible cap ansib.
2)
Es cla , pe o, que l'escissió en e la me a ísica de la na u a i la dels cos ums
2.
KU,
Einlei ung,
11
3.
K V,
A,
832
SS.
Judici eoldgic
i
his o ia En ahona
21,
1993
141
no sa is i el ca ac e uni a i de la iloso ia.
1
així, ja en el canon de la aó pu a
de 1781 +n s'es ableix el dualisme na u a-llibe a -, Kan assenyala que, als
dos p ime s in e essos acionals (que puc sabe , que he de e ), hom ha d'a e-
gi -n'hi un e ce (que puc espe a ): men e la p ime a p egun a és eo ica
(me a ísica de la na u a) i la segona p ac ica (me a ísica dels cos ums), la e -
ce a és ensems eo ica i p ac ica, puix es qües iona pel coneixemen de com
hau a de se el món si ac uem segons la llibe a 4. Respond e al e ce in e es
de la aó exigeix, doncs, es abli un pon en e l'ambi de la na u a i el de la
llibe a , $0 és, en e els dos subsis emes me a ísics desen olupa s en e 1781
i 1788: pon o
dnsi (Ube gang)
que, segons l'an e io ci ació, és jus amen
el que es p oposa dissenya a la e ce a c í ica.
A a bé, ansi a pe l'abisme doc inal en e na u a i llibe a signi ica ul a-
passa la solució donada pe la e ce a an inomia. En e ec e, pe es abli un
ansi , no sols cal a i ma que la se ie enomenica i la noumenica poden coe-
xis i cense in e e encies, sinó que hom ha d'adme e l'e ec uació dels ins a-
cional-mo als (el bé sup em e ic i polí ic) en el món sensible: en al es pa au-
les, implica passa d'un simple pa a1,lelisme ha monic
mo e leibniziano
en e
na u a i mo ali a a sos eni la eali zació dels ideals acionals en el enomen,
és a di , a i ma la empo ali zació del món in e1,ligible -his o ia.
Resul a, doncs, que l'objec iu cen al de la e ce a c í ica apa eix com una su-
pe ació de la pa ciali a de les c í iques an e io s i, a la egada, com la culmina-
ció de l'exigencia d'uni a sis ema ica es able a pel canon i pe l'a qui ec onica
de la aó pu a. Supe ació, pe que es ac a de euni la mo ali a i el enomen en
una uni a més amplia que expliqui l'e ec uació d'una en l'al a. Cul ninació,
pe que, en dona espos a al e ce in e es de la aó, la asca iloso ico-c í ica
oba a inalmen acomplimen . Amb la qual cosa desapa eix la pa adoxa assen-
yalada pe Cassi e : lluny de se un apendix supe es uc u a1 de so ileses sis-
ema iques, la
K i ik de U eilsk a
és el esul a úl im del eball inicia el 1781
i adhuc l'a iculació in eg ado a de les an e io s pe spec i es pa cials; i, com que
aques a in eg ació eplan eja el sen i de la eali a amb is a a la uni icació de na-
u a i llibe a , no és gens es any que c idés especialmen l'a enció de la gene a-
ció in e1,lec ual de He de , Schille i Goe he.
Cen em-nos, doncs, en el ema del ansi com a il conduc o que és de la e -
ce a c í ica. Donada l'analisi
anscenden al-on ologica
de 178 1, a i ma la ea-
li zació de la llibe a en el món sols és possible so a un suposi , que el agmen
abans ci a ambé exp esa: que «la legali a de les o mes de la na u a conco di
amb els ins que s'hi e ec uen segons les lleis de la llibe a },, és a di , que sigui le-
gí im pensa que la idea de o ali a mo al esbossada pels concep es de la aó a -
icula i de e mina in e namen la eali a enomenica.
La condició de possibili a del hnsi consis eix a mos a l'adequació de la
na u a a la aó. Essen la na u a la succesió dels enomens i la aó la acul a dels
concep es
incondiciona s-absolu s,
que la p ime a s'adequa a la segona signi ica
42
1
En ahona 21, 1993
Sal i
Tu ó
que els enbmens es eali zen i es an disposa s segons les exigencies dels con-
cep es acionals, co és, que la se ie enomenica és p odui'da o causada d'aco d
amb els concep es de aó. Doncs bé, co n que « inali a és la causali a d'un con-
cep e en elació al seu objec e~~, l'adequació de la na u a a la aó és la conside-
ació de la aó co n a i de la na u a. La possibili a del ansi au, consegüen -
men , en la legi imi a de pensa la na u a a iculada en un o d e eleologic segons
la o ali a mo al que exigeix la aó: la noció de inali a esde é així la «ca ego ia»
p opia de la e ce a c í ica, c í ica que hau a d'es abli les condicions de possibi-
li a de la conside ació eleologica de la eali a , si hom ol supe a l'abisme
me a ísic.
A a bé, donada la plu ali a d'accepcions que é la na u a en la iloso ia
eb ica, i la di e si a d'usos de la aó, l'analisi de la inali a , co n a possible ade-
quació de la na u a a la aó, no és pas una qües ió uní oca. De e , el p oblema
global es desplega en es emes in e dependen s:
1)
La aó, en la maxima gene ali a del e me, designa, segons Kan , l'a icula-
ció uni a ia i comp ensi a de les acul a s cognosci i es. Pe an , que la na-
u a adme una inali a acional signi ica d'an u i que les dades sensibles, en
llu simple se -dades pe a un subjec e, conco den amb el uncionamen uni-
an de les acul a s d'aques subjec e. Com que el uncionamen uni a i de les
acul a s és p e i a qualse ol concep e en conc e i, pe an , al ma eix ús cog-
nosci iu o p hc ic de les ep esen acions, aques a conco danca és me amen
es uc u al: es ac a d'anali za si és posible i co n és possible que les dades
enomeniques -al nenys algunes- gene in espon aniamen una sín esi lliu e de
les nos es acul a s. Aquí, doncs, obem sols una inali a o mal.
2)
So a el supbsi que hi ha una inali a o mal podem plan eja un segon ni el1
de elació, a a de ipus ma e ial. A enen que la aó penca semp e la eali a
co n una o ali a comple a, i que les se ies enomeniques són la sín esi dels
con ingu s ma e ials espacio- empo als so a les ca ego ies, cald a p egun a si
hi ha objec es d'expe ikncia que exis eixen segons la noció acional de o a-
li a . Doncs bé, co n que la sín esi ca ego ial de l'en enimen es a a pa i
d'una causali a mecanico-e icien ei e able inde inidamen -pe an , inaca-
ble-, l'única mane a que un enomen acompleixi l'exigencia acional de
comple esa és que el o de e mini les pa s: $0 és, que hi hagi una inali a
ma e ial-empí ica que, des de dins de la na u a, posi la causali a mecanica al
se ei de la o ali a acional.
3)
Suposan que sigui legí im pensa una al inali a ma e ial en la na u a, po-
d em passa a esold e la qües ió cabdal del ansi : en enen a a pe aó la ne-
cesshia e ec uació del bé sup em a a és de la llibe a , cald a p egun a -se
si aquella eleologia na u al és alho a una eleologia mo al, és a di , si les i-
nali a s inhe en s a la se ie enomenica no sols causen o ali a s cognosci i-
amen comple es, sinó ambé suscep ibles de eali za els ideals mo als de la
aó p ac ica.
Judici eolbgic
i
his o ia En ahona
2
1,
1993 143
Es abli un hnsi en e el món in e1,legible i el sensible, equi al, en conse-
qüencia, a a i ma que hi ha una eleologia de ipus mo al en la na u a, la qual cosa
p essuposa com a condició de possibili a p edica -ne ambé una de ma e ial i una
de o mal. Aques iple qües ionamen p og essiu de la noció de inali a cons i-
ueix el il conduc o uni a i de la
K i ik de U eilsk a ,
més enlla de la duali a
en e Judici es e ic i eleologic que e eb a la se a exposició.
En on de les mol es in e p e acions que olen eu e en la e ce a c í ica la
onamen ació d'una es e ica au bnoma 3uelcom així com una eo ia anscen-
den al de l'a , a la mane a de l'idealisme pos e io - a nb un es any a egi óx
sob e eleologia, cal ema ca -com ho a el ma eix Kan en les dues in oduc-
cions- la uni a a qui ec bnico- emh ica de l'ob a al ol an del Judici e lexio-
nan i de la se a peculia conside ació inalís ica de la na u a: an si es ac a de
la inali a o mal (sense concep es) del Judici es e ic, com de la inali a obje i o-
ma e ial (na u al o mo al) del Judici es ic amen eleologic.
El que sí cal ecoheixe en la
K i ik de U eilsk a
és una cla a inadequació
en e la uni a emh ica que imposa el Judici i l'es uc u ació del ex segons l'es-
quema exposi iu de la p ime a c í ica. En aques sen i , la olun a kan iana de
conse a un pa a1,lelisme o mal en la edacció de les es c i iques complica
eno memen la lec u a de la e ce a, i jus i ica ce amen les nomb oses obse a-
cions que hom ha e sob e el ca ac e «desajus a » del seu o d e exposi iu. De e ,
la
K i ik de U eilsk a
no consis eix pas en la suma de dues subc i iques -la del
gus i la de la inali a - que a ancen segons l'o d e
analí ica-dialéc ica-me odo-
logia, sinó en el ac amen exclusiu del ema eleologic que es desplega en es
ce cles p og essius i in e depenen s de qües ions - inali a o mal, obje i o-na-
u al i obje i o-mo al-, que sols donen la solució comple a i de ini i a a
1'Ube -
gang
quan assolim la espos a
al
p oblema de la eleologia mo al en la me odolo-
gia del Judici eleolbgic.
L'anhlisi de la inali a o mal (o inali a sense concep e conc e de i)
ob e la c í ica. El lliu e joc de les acul a s6, desplega des de l'a el del sen i
comú comunicaciona17, legi ima l'exis encia d'una adequació es uc u al en e
les dades enomeniques i la uni a de les ep esen acions en el subjec e. Tal ade-
quació palesa una o ien ació inal- o mal de la na u a e s la aó, puix aquella,
en el seu ca ac e elemen al de plu ali a -donada, conco da amb l'exigencia
d'uni a acional. D'una banda, el judici sob e la bellesa i, en especial l'exposi-
ció de les idees mo als a a és del sen imen del sublim en les idees es e iques8,
pe me en pensa , enca a que només com a o malmen possible, l'e ec uació e-
nomenica de l'in e1,ligible. D'al a banda, la con ibució de les belles a s a
l'educació del gus augmen a el g au de cul u a i ci ili zació de la na u a hu-
mana9 i la p epa a així pe assoli les me es mo al~ que es abli a el e ce mo-
men de la inali a .
6.
KU,
0
9
7.
KU,
8
19-22
S.
KU
3
57-59
9.
KU,
29, 32,
3
41-42,
3
60

44
1
En ahona
21,
1993
Sal i
Tu 6
Sob e aques a adequació o mal que ins au a el Judici es e ic, la c í ica del Ju-
dici eleologic es plan eja l'es udi de la inali a na u al i mo al co n a emes es-
sencials pe decidi 1' Ube gaizg en e món sensible i món in e1,ligible. En p ime
lloc, cald a esb ina si les se ies na u als co n a objec es de coneixemen -és a
di , esul a de la sín esi objec i an de l'en enimen ca egonal i no sols de la lliu e
associació imagina i a- poden se pensades segons una o ien ació eleologica;
desp és, si aques a eleologia po eni una inali a mo al. Sob e el p ime pun
Kan assenyala dos sen i s de la inali a en la na u al0:
(1)
La inali a in e na, que co espon a aquelles en i a s en les quals la disposi-
ció de les pa s sols po ep esen a -se co n causada des de la se a o ali a
uncional: és el cas dels o ganismes, ca ac e i za s jus amen pe una o ~a
o mado a que es desen olupa co n a in e acció de les pa s pe a l'assolimen
del o ".
(2)
La inali a ex e na, que co espon als di e sos enomens que en e ells sem-
blen eni una elació de mi jans-ins umen s a ins-me es: al sena el cas de
la na u a conside ada globalmen co n un sis ema eleolbgicamen di igi e s
un i úl im sup em.
Pel que a a la inali a in e na, ens obem ce amen amb una dialec ica pe-
culia de les nos es acul a s cognosci i es12: quan l'en enimen sin e i za l'ex-
penencia mi jancan la causali a mecanica, explica sa is ac o iamen l'exis encia
d'ag ega s ma e ials, pe b es a impossibili a de comp end e la o mació dels
compos os o ganics en que la in e elació en e les pa s i el o mos a una a i-
culació sis ema ica di e en del simple mecanicisme. Sols la aó, mi jancan la
se a exigencia d'una o ali a sis ema icamen es uc u ada des d'una idea global
-en suma, la noció de inali a -, és capa$ de pensa l'especi ici a o gani za i a
dels ésse s ius: pe o jus amen la p ime a c í ica ha es able la i1,legi imi a
d'aplica sin e icamen a l'expenencia els concep es holís ics de la aó. Resul a,
pe an , que la causali a mecanica de l'en enimen és ca ego ialmen imp escin-
dible pe eali za qualse ol ece ca objec i a, pe b en el cas dels o ganismes, la
ece ca ampoc no pod ia e ec ua -se sense la comp ensió global del enomen que
sub ninis a la causali a inal.
La solució d'aques a an inomia del Judici eleologic, en on de la dialec ica
de la p ime a c í ica, no po e -se pe negació de les dues esis en con lic e -me-
canicisme, inalisme-, puix alesho es es a íem impedin qualse ol ap opamen
cognosci iu a la eali a na u al. Cal aquí «supe a » l'an inomia pe una «uni ica-
ció del p incipi del mecanicisme uni e sal de la ma e ia amb el p incipi eleolo-
gic»13. Com que els p ocedimen s
obse acionals-expe imen als
de la ciencia
mode na (p incipi del mecanicisme) no an més que cons ui la eali a al co n és
exigida pe l'en enimen ( enomen), deixan , pe o, o almen inde e mina allo que
sigui el seu subs a in e1,ligible ( eali a en si); i co n que la comp ensió inal de
la aó p e én en end e l'o gani zació in e na esencial dels ésse s (noümen), dei-
10.
KU,
s
63
1 l.
KU,
5
65-66
12.
KU,
8
69-71
13.
KU,
78
Judici
eologic
i
his o ia
En ahona
2
1,
1993
145
xan , pe o, obe a la o ma conc e a en que es eali za empí icamen , hom po con-
cilia mecanicisme amb inalisme a i man la subo dinació del p ime al segon, se-
gons una elació de mi jh a i: la disposició mecinica de la ma e ia se eix pe
e ec ua les o ali a s inals pensades pe la aó. Tal és jus amen el signi ica que
dóna Kan al concep e de kcnica de la na u a, com a in eg ació dels dos ipus de
causali a .
¿Quin es a u epis emologic
é
aques a conciliació de l'an inomia eleolo-
gica? La espos a de Kan és eno memen ma isada, si no ambígua:
així, doncs, el concep e de la inali a de la na u a en els seus p oduc es se a un
concep e necessa i pe al Judici huma espec e de la na u a, pe o no
un
concep e
que pe anyi a la de eiminació del ma eix objec e,
és
a di , un pnncipi subjec iu
de la aó pe al Judici que, com a egula iu (no cons i u iu),
al,
pe b an ne-
cessanamen pe al
Judici
huma
com si os un p incipi objec iu14.
In en em acla i -ho. Pe
a
la de e111unació cognosci i a de l'objec e pa icula
dins de la se ie enomenica, sols podem aplica els p incipis de l'en enimen ; en
.
conseqüencia, la inali a no hi a egeix es de posi i amen elle an : no és un con-
cep e cons i u iu. A a bé, pe comp end e un objec e com a o ali a o gani zada,
el nos e espe i no é al e emei que u ili za la noció de inali a : noció que, pe
an , al «pe a nosal es» an necessa iamen com si os un pnncipi objec iu. Di
en al es pa aules, men e es ac a de e ciencia posi i a de la na u a, cal emp a
les de e minacions meciniques de la p ime a c i ica; quan es ac a, pe o, de com-
p end e globalmen les condicions úl imes de possibili a de ce s enomens na-
u al~
-0 ganismes-, hem d'a i ma la subo dinació del mecanicisme al ina-
lismé.
Amb aques a dis inció'en e el me ode de l'en enimen
i
el p ocedimen sub-
jec iu-necessa i («com si os objec iu») del Judici, Kan comenca a esbossa una
doble accepció del coneixemen i de la cien i ici a , que p epa a el hnsi cap a la
eleologia mo al i que oba h acomplimen de ini iu en l'idealisme alemany:
hi
ha
una ciencia posi i a del enomen basada exclusi amen en la sín esi ca ego ial de
l'espacio- empo ali a , hi ha una al e hmbi cognosci iu més ampli -la Weis-
hei sleh e de que pa la h Kan a pa i de
1791,
la Wissenscha de l'idealisme-
on s'en én la na u a des de les o ali a s acionals que la cons i ueixen.
De momen , doncs, és ac ible
(subjec i amen -necessa iamen )
una aplicació
especí ica de la inali a als enomens o ganics ( inali a in e na). ¿Que podem di
espec e de la inali a ex e na, és a di , la que comp en gene icamen la di e si-
a d'en i a s na u als segons una disposició de mi jans a ins que, en da e eme,
s'onen a cap a la consecució d'unj? lil i n (le z e Zweck) que dóna sen i a o a la
se ie? ~Podem es end e l'aplicació de la ecnica de la na u a més enlli dels o ga-
nismes i a i ma globalmen una es uc u ació eleologica del món sensible? És
cla que si 1'Ube gang en e na u a i mo ali a ha de se posible, no n'hi ha p ou
d'accep a l'ús de la inali a in e na o ginica, sinó que cal onamen a especial-
men una comp ensió eleologica gene al de la na u a ( inali a ex e na), puix
46
1
En ahona
2
1,
1993
Sal i
Tu ó
que és aques a la que pe me a en end e la eali a enomenica en an que o ien-
ada globalmen e s les me es acionals-mo als,
La p oblemii ica inhe en a la inali a ex e na gi a al ol an de la noció de i
úl im. ¿És possible, des de la na u a ma eixa, de e mina un i úl im que l'o gani zi
eleologicamen ? In en em-ho: hom po eu e la se ie
plan es-he bí o s-ca ní-
o s co n una cadena o ica des inada a nod i l'home, que així apa eix co n a i
úl im de la c eació; pe o hom po conside a amb la ma eixa legi i ni a la se ie
home-camí o s-he bí o s co n a mi jans de dep edació pe con ola la població
ege al del plane a, que a a passa ia a se el i úl im. En els dos casos apliquem el
ma eix esquema eleologic de mi jans a ins: la di e encia au en l'ens conside a
co n a i úl im. ¿I, amb quin d e , des de la me a na u a, podem judica que és
l'home i no el ege al el i úl im? El p oblema inhe en a la eleologia ex e na con-
sis eix, pe an , en el e que exp essa solamen una connexió en e mi jans i ins,
sense de e mina pe si sola la necessi a d'accep a al o al en i a co n a i.
En al es pa aules, des de la p opia na u a no hi ha cap elemen que pugui po-
sa -se co n a i úl im, ja que qualse ol p opos a se a igualmen ela i a a c i e is
de selecció in a enomenics. Si la inali a ex e na ha de gaudi d'un es a u epis-
emologic onamen a , cald a oba un elemen que, des de o a de la na u a, es
posi el1 ma eix co n a i an inqües ionable que li con ingui, pe esc eix, el quali-
ica iu d'úl im espec e de la o ali a de la se ie enomenica. «Aquel1 i que no en
necesi a cap al e co n a condició de la se a possibili a »15 és un ijkal (Endi-
weck).
Sols, pe an , un ens que s'hagi de conside a absolu amen co n a i inal,
es pod a pensa alho a co n a i úl im de la se ie na u al i, pe an , co n a in o-
duc o d'una o ien ació eleologica global en el món sensible.
Doncs bé, l'analisi de la aó p ac ica ha mos a que l'home, en an que ésse
mo al capa$ de de e mina -se pe la causali a de la llibe a e s la eali zació del
bé sup em, és i inal. Com que l'home, a la egada, és pa del món sensible i la
causali a enomenica és compa ible amb la causali a de la llibe a -solució de
la e ce a an inomia de la aó eb ica-, esul a que l'home és i inal que in o-
dueix, pe la se a acció, de e minacions mo als en el món sensible, és a di , que
u ili za ins umen almen els enomens pe eali za l'impe a iu del bé sup em en
el món.
A
a és de la nos a acció, pe an , és possible a i ma una eleologia na-
u al que, a la egada, és mo al pe la cons i ució p ac ica de la nos a aó.
Hom e ec ua així inalmen el ansi de l'abisme me a ísic: no solamen la
o mali a del ma e ial sensible conco da amb la uni a de les acul a s (Judici es e-
ic), no SOIS és possible pensa els o ganismes co n a esul a d'una subo dinació
de les casuses mecaniques a inals ( inali a in e na), sinó que ambé es po a i -
ma la in oducció dels ins de la mo ali a en el enomen pe l'aci i a p ac ica del
subjec e, amb la qual cosa la na u a o a (món sensible) passa a en end e's co n
una p epa ació pe a la mo ali a (món in e1,ligible). Més enca a, aques ansi
mo al de l'abisme supe a l'es a u subje iu-necesssa i que é la inali a in e na, i
n'assoleix un de cons i u iu:
l
Judici eolbgic
i
his o ia En ahona
2
1,
1993
147
La aó pu a, co n a capaci a p ac ica, co és, co n a capaci a de de e mina l'ús lliu e
de la nos a causali a segons idees (pu s concep es de aó), no solamen con é en la
llei mo al un p incipi egula iu de les nos es accions, sinó que o e eix alho a un
pnncipi subjec iu-cons i u iu en el concep e
d'un
objec e que la aó po pensa
i
que
ha de eali za -se en el món
a
a és de les nos es accions segons aquella lleiI6.
En e ec e, en depend e la noció de i inal de la aó p ac ica, que la posa apo-
díc icamen en i u de l'impe a iu ca ego ic d'e ec ua el be sup em, l'a i mació
d'una eleologia enomenica no és només una necessi a de i ada de les nos es a-
cul a s comp ensi es -com passa a amb la inali a in e na-, sinó que é un su-
po cons i u iu-p hc ic: en pa aules de Kan en els Fo sch i e de 1791, la eleo-
logia mo al és un sabe p ac ico-dogma ic, go és, que pe me un coneixemen de
la eali a (dogmh ic) unda en l'exigencia de eali za el bé sup em (p axis).
¿Quin és aques coneixemen de la eali a que ob e la eleologia mo al?
¿Quin sabe pe me dissenya el ansi de l'abisme me a ísic co n a supe ació de
la duali a doc inal an e io , i pe an , co n a «ciencia» di e en de les de l'en e-
nimen ? Obse em el següen :
1) En connec a les idees acionals-mo als amb el món sensible a a és de l'ac-
ció de l'home co n a i inal de la na u a, esul a que els pos ula s de la aó
p ac ica (model de san eda , comuni a de subjec es mo als i p og és asimp b-
ic cap al bé sup em) esde enen a a les i es a que endeix la eali a enome-
nica en an que lloc d'ope a i i a humana. En al es e mes, els concep es de
aó deixen de se simples cons nic es d'ideali a pensable, pe con e i -se en
me es, la eali a de les quals s'e ec ua p og essi amen en el enomen.
2)
A a bé, dona que l'essencial de la se ie enomenica i de l'acció humana en
el món és la dis ensió empo al, l'e ec uació enomenica de les idees acio-
nals-mo als, cal en end e-la co n una successi a ap oximació en el emps:
an si pa lem d'un a anc de la na u a cap al bé sup em co n d'una p og es-
si a enomenali zació del bé sup em, en ambdós casos es em a i man la
empo ali zació del món in el.ligible.
3)
Que la empo ali a de l'acció humana en el món és el pun de obada de la
aó i del enomen equi al a posa en la his o ia el hnsi de l'abisme me a-
ísic. La eleologia mo al és, pe an , el descob imen de la his o ici a co n
a « eali a » que «supe a» la di isió on olbgica sensible-in el.ligible. En ce a
mane a, el e ade «capgi amen cope nich» de Kan no au an en el « a-
cionalisme empí icamen e isa » de la p ime a c í ica, co n en el pas de la
« aó geome ica» mode na a la « aó his o ica» de l'idealisme, pas que
s'e ec ua jus amen en les planes de la e ce a c í ica.
Si amb la K i ik de U eilsk a Kan ha es able un pon en e la me a ísica de
la na u a i la dels cos u ns, Lcom en én a pa i de 1790 l'a iculació sis emh ica de la
iloso ía o, el que és igual, l'es uc u ació de la eali a ? ¿Po Kan ha e descobe en
la eleologia mo al -his o ia humana que a anga e s el bé sup em la uni icació
16.
KU,
88