Judici teleològic i història

En ahona 2 1, 1993 1 39-50 Judici eleologic i his o ia* Sal i Tu ó ABSTRACT (Teleologic judgemen and his o y) The aim o Kan 's K.d. U. is he o e passing o he on ological spli be ween he objec o he heo e ical eason and he objec o he p ac ica1 eason. The appo be ween bo h objec s induces he empo aliza ion o he in elligible wo ld. The con la ion o na u e and eedom ealizes he exigence o sys ema ic uni y al eady p esen in he i s K i ik. The no ion o inali y ac s as he ca egonal ins- umen o his union. The eleological a gumen becomes undamen al. This a- gumen e ol es h ough h ee p og essi e ci cles: o mal inali y (cn ic o as e) objec i e-na u al inali y and objec i e-no mal inali y. Kan 's p oduc ion a e he K.d. U. s esses his an h opological insigh . Ems Cassi e , en el seu eball ja classic sob e la ida i doc ina de Kan , en ocupa -se de la e ce a c í ica, comenca pe assenyala el que conside a un e pa adoxal: a an -se d'un ex que, en p incipi, sembla obei exclusi amen a p oblemes in ems i secunda is de la sis emh ica kan iana de les acul a s, « ou, més que cap al a ob a de Kan , la que inicia un nou mo imen de conjun del pensamen i de la concepció de l'uni e s que ma ca ia l'o ien ació de o a la i- loso ia pos kan ianan' ~Com l'analisi anscenden al de la elació del Judici amb les al es capaci a s de l'espe i podia connec a ín imamen amb l's u m und D ang i, a a és d'aques co en , de e mina el so gimen de l'idealisme alemany? Aques a pa adoxa, que és econeguda en mol es monog a ies sob e Kan , deixa de se -ho en g an mane a si, en lloc de conside a la iloso ía c i ica només com a epis emologia -com a el neokan isme-, eco dem que l'es udi de les condicions de possibili a del coneixemen e e eix en les condicions de possibili a de l'objec e i que, pe an , el c i icisme kan ia an adme el quali- ica iu d'epis emolbgic com el d'on olbgic. És a di , el p oblema de la sis ema- ica de les acul a s és, a la egada, el p oblema del sis ema de la eali a , amb la qual cosa la K i ik de U eilsk a enllaca di ec amen amb les qües ions me- a ísico-doc inals que la p ime a i segona c í iques -en especial en llu s dialkc- * Con e encia del 14 de ma $ de 1990 a la UAB, pe a les «Jomades sob e la C í ica deljudici de Kan » 1. E. Cassi e , Kan 's Leben und Leh e, VI- 1. $1 En ahona 21. 1993 Sal i Tu ó iques- ha ien deixa sense solució con incen i que p eocupa en an als lec- o s co n als seguido s de Kan . 1, en e ec e, si pa em a enció en les dues in oduccions esc i es pe Kan a la e ce a c í ica, eiem co n la se a p oblema ica au en la necesssi a d'un anca- men del sis ema iloso ic que supen l'escissió on olbgica en e l'objec e de la aó eo ica i el de la p ac ica: p oblema aques que eplan eja, bb iamen , la me a í- sica elabo ada en e 1781 i 1788. En el momen de p ecisa aques a aco ació ema ica, en la segona in oducció, obem aques signi ica iu pa ag a : Si bé hom ha es able un abisme in anquejable en e l'hmbi del concep e de na u a -com allo sensible- i l'hmbi del concep e de llibe a -com allo sup a- sensible-, de mane a que no és possible cap hnsi del p ime a l'al e (pe an , mi jancan l'ús eo ic de la aó), jus co n si ossin móns an di e en s que el p ime no po eni cap in luencia sob e el segon; és pales, no obs an aixo, que aques ha de eni una in luencia sob e aquell, $0 és, el concep e de llibe a ha de e e ec iu en el món sensible el i p oposa pe les se es lleis, i cal pode pensa la na u a, consegüen men , de mane a que la legali a de les se es o - mes conco di, si més no, amb la possibili a dels ins que s'hi e ecu en segons les lleis de la llibe a . Pe an , cal que hi hagi, almenys, un onamen de la uni- a d'allo sup asensible, que es oba en la base de la na u a, amb allo de p ac- ic que con é el concep e de llibe a ; així, enca a que hom no assoleixi ni eo- icamen ni p ac ica un coneixemen d'aquell onamen -no enin així cap hmbi p opi-, almenys hom a possible el ansi des d'una mane a de pensa segons els p incipis d'un, cap a una mane a de pensa segons els p incipis de l'al e2. Línies en que Kan esumeix magis almen les es qües ions que ubiquen la K i ik de U eilsk aj? en el ma c gene al de la iloso ia anscenden al: (1) el dua- lisme me a ísic es able pe les dues p ime es c í iques, (2) la necessi a inhe en al p opi sis ema de la iloso ia d'es abli un ansi en e aques abisme me a ísic, (3) la dependencia de al ansi de la possibili a de pensa la na u a enomknica que conco di amb les lleis de la llibe a que s'hi han d'e ec ua . Explici em b eu- men aques s pun s: 1) Malg a la insis en c ida de Kan en l'a qui ec onica de 1781 al e que la i- loso ia, co n a ciencia acional pe concep es, ha de bas i una uni a sis ema- ica3, els esul a s doc nnals de les dues pnme es c í iques no podien se més con ans a al exigencia. Hom hi onamen a dues me a ísiques: la de la na u a co n a es uc u a espacio- empo al del enomen, i la de la llibe a noümenica co n a impe a iu de eali za el bé sup em. 1 si bé ambdós ambi s on olbgics poden coexis i sense con adicció, segons la solució de la e ce a an inomia, és palks que, co n el ma eix Kan econeix el 1790, es an sepa a s pe «un abisme in anquejable en que no és possible cap ansib. 2) Es cla , pe o, que l'escissió en e la me a ísica de la na u a i la dels cos ums 2. KU, Einlei ung, 11 3. K V, A, 832 SS. Judici eoldgic i his o ia En ahona 21, 1993 141 no sa is i el ca ac e uni a i de la iloso ia. 1 així, ja en el canon de la aó pu a de 1781 +n s'es ableix el dualisme na u a-llibe a -, Kan assenyala que, als dos p ime s in e essos acionals (que puc sabe , que he de e ), hom ha d'a e- gi -n'hi un e ce (que puc espe a ): men e la p ime a p egun a és eo ica (me a ísica de la na u a) i la segona p ac ica (me a ísica dels cos ums), la e - ce a és ensems eo ica i p ac ica, puix es qües iona pel coneixemen de com hau a de se el món si ac uem segons la llibe a 4. Respond e al e ce in e es de la aó exigeix, doncs, es abli un pon en e l'ambi de la na u a i el de la llibe a , $0 és, en e els dos subsis emes me a ísics desen olupa s en e 1781 i 1788: pon o dnsi (Ube gang) que, segons l'an e io ci ació, és jus amen el que es p oposa dissenya a la e ce a c í ica. A a bé, ansi a pe l'abisme doc inal en e na u a i llibe a signi ica ul a- passa la solució donada pe la e ce a an inomia. En e ec e, pe es abli un ansi , no sols cal a i ma que la se ie enomenica i la noumenica poden coe- xis i cense in e e encies, sinó que hom ha d'adme e l'e ec uació dels ins a- cional-mo als (el bé sup em e ic i polí ic) en el món sensible: en al es pa au- les, implica passa d'un simple pa a1,lelisme ha monic mo e leibniziano en e na u a i mo ali a a sos eni la eali zació dels ideals acionals en el enomen, és a di , a i ma la empo ali zació del món in e1,ligible -his o ia. Resul a, doncs, que l'objec iu cen al de la e ce a c í ica apa eix com una su- pe ació de la pa ciali a de les c í iques an e io s i, a la egada, com la culmina- ció de l'exigencia d'uni a sis ema ica es able a pel canon i pe l'a qui ec onica de la aó pu a. Supe ació, pe que es ac a de euni la mo ali a i el enomen en una uni a més amplia que expliqui l'e ec uació d'una en l'al a. Cul ninació, pe que, en dona espos a al e ce in e es de la aó, la asca iloso ico-c í ica oba a inalmen acomplimen . Amb la qual cosa desapa eix la pa adoxa assen- yalada pe Cassi e : lluny de se un apendix supe es uc u a1 de so ileses sis- ema iques, la K i ik de U eilsk a és el esul a úl im del eball inicia el 1781 i adhuc l'a iculació in eg ado a de les an e io s pe spec i es pa cials; i, com que aques a in eg ació eplan eja el sen i de la eali a amb is a a la uni icació de na- u a i llibe a , no és gens es any que c idés especialmen l'a enció de la gene a- ció in e1,lec ual de He de , Schille i Goe he. Cen em-nos, doncs, en el ema del ansi com a il conduc o que és de la e - ce a c í ica. Donada l'analisi anscenden al-on ologica de 178 1, a i ma la ea- li zació de la llibe a en el món sols és possible so a un suposi , que el agmen abans ci a ambé exp esa: que «la legali a de les o mes de la na u a conco di amb els ins que s'hi e ec uen segons les lleis de la llibe a },, és a di , que sigui le- gí im pensa que la idea de o ali a mo al esbossada pels concep es de la aó a - icula i de e mina in e namen la eali a enomenica. La condició de possibili a del hnsi consis eix a mos a l'adequació de la na u a a la aó. Essen la na u a la succesió dels enomens i la aó la acul a dels concep es incondiciona s-absolu s, que la p ime a s'adequa a la segona signi ica 42 1 En ahona 21, 1993 Sal i Tu ó que els enbmens es eali zen i es an disposa s segons les exigencies dels con- cep es acionals, co és, que la se ie enomenica és p odui'da o causada d'aco d amb els concep es de aó. Doncs bé, co n que « inali a és la causali a d'un con- cep e en elació al seu objec e~~, l'adequació de la na u a a la aó és la conside- ació de la aó co n a i de la na u a. La possibili a del ansi au, consegüen - men , en la legi imi a de pensa la na u a a iculada en un o d e eleologic segons la o ali a mo al que exigeix la aó: la noció de inali a esde é així la «ca ego ia» p opia de la e ce a c í ica, c í ica que hau a d'es abli les condicions de possibi- li a de la conside ació eleologica de la eali a , si hom ol supe a l'abisme me a ísic. A a bé, donada la plu ali a d'accepcions que é la na u a en la iloso ia eb ica, i la di e si a d'usos de la aó, l'analisi de la inali a , co n a possible ade- quació de la na u a a la aó, no és pas una qües ió uní oca. De e , el p oblema global es desplega en es emes in e dependen s: 1) La aó, en la maxima gene ali a del e me, designa, segons Kan , l'a icula- ció uni a ia i comp ensi a de les acul a s cognosci i es. Pe an , que la na- u a adme una inali a acional signi ica d'an u i que les dades sensibles, en llu simple se -dades pe a un subjec e, conco den amb el uncionamen uni- an de les acul a s d'aques subjec e. Com que el uncionamen uni a i de les acul a s és p e i a qualse ol concep e en conc e i, pe an , al ma eix ús cog- nosci iu o p hc ic de les ep esen acions, aques a conco danca és me amen es uc u al: es ac a d'anali za si és posible i co n és possible que les dades enomeniques -al nenys algunes- gene in espon aniamen una sín esi lliu e de les nos es acul a s. Aquí, doncs, obem sols una inali a o mal. 2) So a el supbsi que hi ha una inali a o mal podem plan eja un segon ni el1 de elació, a a de ipus ma e ial. A enen que la aó penca semp e la eali a co n una o ali a comple a, i que les se ies enomeniques són la sín esi dels con ingu s ma e ials espacio- empo als so a les ca ego ies, cald a p egun a si hi ha objec es d'expe ikncia que exis eixen segons la noció acional de o a- li a . Doncs bé, co n que la sín esi ca ego ial de l'en enimen es a a pa i d'una causali a mecanico-e icien ei e able inde inidamen -pe an , inaca- ble-, l'única mane a que un enomen acompleixi l'exigencia acional de comple esa és que el o de e mini les pa s: $0 és, que hi hagi una inali a ma e ial-empí ica que, des de dins de la na u a, posi la causali a mecanica al se ei de la o ali a acional. 3) Suposan que sigui legí im pensa una al inali a ma e ial en la na u a, po- d em passa a esold e la qües ió cabdal del ansi : en enen a a pe aó la ne- cesshia e ec uació del bé sup em a a és de la llibe a , cald a p egun a -se si aquella eleologia na u al és alho a una eleologia mo al, és a di , si les i- nali a s inhe en s a la se ie enomenica no sols causen o ali a s cognosci i- amen comple es, sinó ambé suscep ibles de eali za els ideals mo als de la aó p ac ica. Judici eolbgic i his o ia En ahona 2 1, 1993 143 Es abli un hnsi en e el món in e1,legible i el sensible, equi al, en conse- qüencia, a a i ma que hi ha una eleologia de ipus mo al en la na u a, la qual cosa p essuposa com a condició de possibili a p edica -ne ambé una de ma e ial i una de o mal. Aques iple qües ionamen p og essiu de la noció de inali a cons i- ueix el il conduc o uni a i de la K i ik de U eilsk a , més enlla de la duali a en e Judici es e ic i eleologic que e eb a la se a exposició. En on de les mol es in e p e acions que olen eu e en la e ce a c í ica la onamen ació d'una es e ica au bnoma 3uelcom així com una eo ia anscen- den al de l'a , a la mane a de l'idealisme pos e io - a nb un es any a egi óx sob e eleologia, cal ema ca -com ho a el ma eix Kan en les dues in oduc- cions- la uni a a qui ec bnico- emh ica de l'ob a al ol an del Judici e lexio- nan i de la se a peculia conside ació inalís ica de la na u a: an si es ac a de la inali a o mal (sense concep es) del Judici es e ic, com de la inali a obje i o- ma e ial (na u al o mo al) del Judici es ic amen eleologic. El que sí cal ecoheixe en la K i ik de U eilsk a és una cla a inadequació en e la uni a emh ica que imposa el Judici i l'es uc u ació del ex segons l'es- quema exposi iu de la p ime a c í ica. En aques sen i , la olun a kan iana de conse a un pa a1,lelisme o mal en la edacció de les es c i iques complica eno memen la lec u a de la e ce a, i jus i ica ce amen les nomb oses obse a- cions que hom ha e sob e el ca ac e «desajus a » del seu o d e exposi iu. De e , la K i ik de U eilsk a no consis eix pas en la suma de dues subc i iques -la del gus i la de la inali a - que a ancen segons l'o d e analí ica-dialéc ica-me odo- logia, sinó en el ac amen exclusiu del ema eleologic que es desplega en es ce cles p og essius i in e depenen s de qües ions - inali a o mal, obje i o-na- u al i obje i o-mo al-, que sols donen la solució comple a i de ini i a a 1'Ube - gang quan assolim la espos a al p oblema de la eleologia mo al en la me odolo- gia del Judici eleolbgic. L'anhlisi de la inali a o mal (o inali a sense concep e conc e de i) ob e la c í ica. El lliu e joc de les acul a s6, desplega des de l'a el del sen i comú comunicaciona17, legi ima l'exis encia d'una adequació es uc u al en e les dades enomeniques i la uni a de les ep esen acions en el subjec e. Tal ade- quació palesa una o ien ació inal- o mal de la na u a e s la aó, puix aquella, en el seu ca ac e elemen al de plu ali a -donada, conco da amb l'exigencia d'uni a acional. D'una banda, el judici sob e la bellesa i, en especial l'exposi- ció de les idees mo als a a és del sen imen del sublim en les idees es e iques8, pe me en pensa , enca a que només com a o malmen possible, l'e ec uació e- nomenica de l'in e1,ligible. D'al a banda, la con ibució de les belles a s a l'educació del gus augmen a el g au de cul u a i ci ili zació de la na u a hu- mana9 i la p epa a així pe assoli les me es mo al~ que es abli a el e ce mo- men de la inali a . 6. KU, 0 9 7. KU, 8 19-22 S. KU 3 57-59 9. KU, 29, 32, 3 41-42, 3 60 44 1 En ahona 21, 1993 Sal i Tu 6 Sob e aques a adequació o mal que ins au a el Judici es e ic, la c í ica del Ju- dici eleologic es plan eja l'es udi de la inali a na u al i mo al co n a emes es- sencials pe decidi 1' Ube gaizg en e món sensible i món in e1,ligible. En p ime lloc, cald a esb ina si les se ies na u als co n a objec es de coneixemen -és a di , esul a de la sín esi objec i an de l'en enimen ca egonal i no sols de la lliu e associació imagina i a- poden se pensades segons una o ien ació eleologica; desp és, si aques a eleologia po eni una inali a mo al. Sob e el p ime pun Kan assenyala dos sen i s de la inali a en la na u al0: (1) La inali a in e na, que co espon a aquelles en i a s en les quals la disposi- ció de les pa s sols po ep esen a -se co n causada des de la se a o ali a uncional: és el cas dels o ganismes, ca ac e i za s jus amen pe una o ~a o mado a que es desen olupa co n a in e acció de les pa s pe a l'assolimen del o ". (2) La inali a ex e na, que co espon als di e sos enomens que en e ells sem- blen eni una elació de mi jans-ins umen s a ins-me es: al sena el cas de la na u a conside ada globalmen co n un sis ema eleolbgicamen di igi e s un i úl im sup em. Pel que a a la inali a in e na, ens obem ce amen amb una dialec ica pe- culia de les nos es acul a s cognosci i es12: quan l'en enimen sin e i za l'ex- penencia mi jancan la causali a mecanica, explica sa is ac o iamen l'exis encia d'ag ega s ma e ials, pe b es a impossibili a de comp end e la o mació dels compos os o ganics en que la in e elació en e les pa s i el o mos a una a i- culació sis ema ica di e en del simple mecanicisme. Sols la aó, mi jancan la se a exigencia d'una o ali a sis ema icamen es uc u ada des d'una idea global -en suma, la noció de inali a -, és capa$ de pensa l'especi ici a o gani za i a dels ésse s ius: pe o jus amen la p ime a c í ica ha es able la i1,legi imi a d'aplica sin e icamen a l'expenencia els concep es holís ics de la aó. Resul a, pe an , que la causali a mecanica de l'en enimen és ca ego ialmen imp escin- dible pe eali za qualse ol ece ca objec i a, pe b en el cas dels o ganismes, la ece ca ampoc no pod ia e ec ua -se sense la comp ensió global del enomen que sub ninis a la causali a inal. La solució d'aques a an inomia del Judici eleologic, en on de la dialec ica de la p ime a c í ica, no po e -se pe negació de les dues esis en con lic e -me- canicisme, inalisme-, puix alesho es es a íem impedin qualse ol ap opamen cognosci iu a la eali a na u al. Cal aquí «supe a » l'an inomia pe una «uni ica- ció del p incipi del mecanicisme uni e sal de la ma e ia amb el p incipi eleolo- gic»13. Com que els p ocedimen s obse acionals-expe imen als de la ciencia mode na (p incipi del mecanicisme) no an més que cons ui la eali a al co n és exigida pe l'en enimen ( enomen), deixan , pe o, o almen inde e mina allo que sigui el seu subs a in e1,ligible ( eali a en si); i co n que la comp ensió inal de la aó p e én en end e l'o gani zació in e na esencial dels ésse s (noümen), dei- 10. KU, s 63 1 l. KU, 5 65-66 12. KU, 8 69-71 13. KU, 78 Judici eologic i his o ia En ahona 2 1, 1993 145 xan , pe o, obe a la o ma conc e a en que es eali za empí icamen , hom po con- cilia mecanicisme amb inalisme a i man la subo dinació del p ime al segon, se- gons una elació de mi jh a i: la disposició mecinica de la ma e ia se eix pe e ec ua les o ali a s inals pensades pe la aó. Tal és jus amen el signi ica que dóna Kan al concep e de kcnica de la na u a, com a in eg ació dels dos ipus de causali a . ¿Quin es a u epis emologic é aques a conciliació de l'an inomia eleolo- gica? La espos a de Kan és eno memen ma isada, si no ambígua: així, doncs, el concep e de la inali a de la na u a en els seus p oduc es se a un concep e necessa i pe al Judici huma espec e de la na u a, pe o no un concep e que pe anyi a la de eiminació del ma eix objec e, és a di , un pnncipi subjec iu de la aó pe al Judici que, com a egula iu (no cons i u iu), al, pe b an ne- cessanamen pe al Judici huma com si os un p incipi objec iu14. In en em acla i -ho. Pe a la de e111unació cognosci i a de l'objec e pa icula dins de la se ie enomenica, sols podem aplica els p incipis de l'en enimen ; en . conseqüencia, la inali a no hi a egeix es de posi i amen elle an : no és un con- cep e cons i u iu. A a bé, pe comp end e un objec e com a o ali a o gani zada, el nos e espe i no é al e emei que u ili za la noció de inali a : noció que, pe an , al «pe a nosal es» an necessa iamen com si os un pnncipi objec iu. Di en al es pa aules, men e es ac a de e ciencia posi i a de la na u a, cal emp a les de e minacions meciniques de la p ime a c i ica; quan es ac a, pe o, de com- p end e globalmen les condicions úl imes de possibili a de ce s enomens na- u al~ -0 ganismes-, hem d'a i ma la subo dinació del mecanicisme al ina- lismé. Amb aques a dis inció'en e el me ode de l'en enimen i el p ocedimen sub- jec iu-necessa i («com si os objec iu») del Judici, Kan comenca a esbossa una doble accepció del coneixemen i de la cien i ici a , que p epa a el hnsi cap a la eleologia mo al i que oba h acomplimen de ini iu en l'idealisme alemany: hi ha una ciencia posi i a del enomen basada exclusi amen en la sín esi ca ego ial de l'espacio- empo ali a , hi ha una al e hmbi cognosci iu més ampli -la Weis- hei sleh e de que pa la h Kan a pa i de 1791, la Wissenscha de l'idealisme- on s'en én la na u a des de les o ali a s acionals que la cons i ueixen. De momen , doncs, és ac ible (subjec i amen -necessa iamen ) una aplicació especí ica de la inali a als enomens o ganics ( inali a in e na). ¿Que podem di espec e de la inali a ex e na, és a di , la que comp en gene icamen la di e si- a d'en i a s na u als segons una disposició de mi jans a ins que, en da e eme, s'onen a cap a la consecució d'unj? lil i n (le z e Zweck) que dóna sen i a o a la se ie? ~Podem es end e l'aplicació de la ecnica de la na u a més enlli dels o ga- nismes i a i ma globalmen una es uc u ació eleologica del món sensible? És cla que si 1'Ube gang en e na u a i mo ali a ha de se posible, no n'hi ha p ou d'accep a l'ús de la inali a in e na o ginica, sinó que cal onamen a especial- men una comp ensió eleologica gene al de la na u a ( inali a ex e na), puix 46 1 En ahona 2 1, 1993 Sal i Tu ó que és aques a la que pe me a en end e la eali a enomenica en an que o ien- ada globalmen e s les me es acionals-mo als, La p oblemii ica inhe en a la inali a ex e na gi a al ol an de la noció de i úl im. ¿És possible, des de la na u a ma eixa, de e mina un i úl im que l'o gani zi eleologicamen ? In en em-ho: hom po eu e la se ie plan es-he bí o s-ca ní- o s co n una cadena o ica des inada a nod i l'home, que així apa eix co n a i úl im de la c eació; pe o hom po conside a amb la ma eixa legi i ni a la se ie home-camí o s-he bí o s co n a mi jans de dep edació pe con ola la població ege al del plane a, que a a passa ia a se el i úl im. En els dos casos apliquem el ma eix esquema eleologic de mi jans a ins: la di e encia au en l'ens conside a co n a i úl im. ¿I, amb quin d e , des de la me a na u a, podem judica que és l'home i no el ege al el i úl im? El p oblema inhe en a la eleologia ex e na con- sis eix, pe an , en el e que exp essa solamen una connexió en e mi jans i ins, sense de e mina pe si sola la necessi a d'accep a al o al en i a co n a i. En al es pa aules, des de la p opia na u a no hi ha cap elemen que pugui po- sa -se co n a i úl im, ja que qualse ol p opos a se a igualmen ela i a a c i e is de selecció in a enomenics. Si la inali a ex e na ha de gaudi d'un es a u epis- emologic onamen a , cald a oba un elemen que, des de o a de la na u a, es posi el1 ma eix co n a i an inqües ionable que li con ingui, pe esc eix, el quali- ica iu d'úl im espec e de la o ali a de la se ie enomenica. «Aquel1 i que no en necesi a cap al e co n a condició de la se a possibili a »15 és un ijkal (Endi- weck). Sols, pe an , un ens que s'hagi de conside a absolu amen co n a i inal, es pod a pensa alho a co n a i úl im de la se ie na u al i, pe an , co n a in o- duc o d'una o ien ació eleologica global en el món sensible. Doncs bé, l'analisi de la aó p ac ica ha mos a que l'home, en an que ésse mo al capa$ de de e mina -se pe la causali a de la llibe a e s la eali zació del bé sup em, és i inal. Com que l'home, a la egada, és pa del món sensible i la causali a enomenica és compa ible amb la causali a de la llibe a -solució de la e ce a an inomia de la aó eb ica-, esul a que l'home és i inal que in o- dueix, pe la se a acció, de e minacions mo als en el món sensible, és a di , que u ili za ins umen almen els enomens pe eali za l'impe a iu del bé sup em en el món. A a és de la nos a acció, pe an , és possible a i ma una eleologia na- u al que, a la egada, és mo al pe la cons i ució p ac ica de la nos a aó. Hom e ec ua així inalmen el ansi de l'abisme me a ísic: no solamen la o mali a del ma e ial sensible conco da amb la uni a de les acul a s (Judici es e- ic), no SOIS és possible pensa els o ganismes co n a esul a d'una subo dinació de les casuses mecaniques a inals ( inali a in e na), sinó que ambé es po a i - ma la in oducció dels ins de la mo ali a en el enomen pe l'aci i a p ac ica del subjec e, amb la qual cosa la na u a o a (món sensible) passa a en end e's co n una p epa ació pe a la mo ali a (món in e1,ligible). Més enca a, aques ansi mo al de l'abisme supe a l'es a u subje iu-necesssa i que é la inali a in e na, i n'assoleix un de cons i u iu: l Judici eolbgic i his o ia En ahona 2 1, 1993 147 La aó pu a, co n a capaci a p ac ica, co és, co n a capaci a de de e mina l'ús lliu e de la nos a causali a segons idees (pu s concep es de aó), no solamen con é en la llei mo al un p incipi egula iu de les nos es accions, sinó que o e eix alho a un pnncipi subjec iu-cons i u iu en el concep e d'un objec e que la aó po pensa i que ha de eali za -se en el món a a és de les nos es accions segons aquella lleiI6. En e ec e, en depend e la noció de i inal de la aó p ac ica, que la posa apo- díc icamen en i u de l'impe a iu ca ego ic d'e ec ua el be sup em, l'a i mació d'una eleologia enomenica no és només una necessi a de i ada de les nos es a- cul a s comp ensi es -com passa a amb la inali a in e na-, sinó que é un su- po cons i u iu-p hc ic: en pa aules de Kan en els Fo sch i e de 1791, la eleo- logia mo al és un sabe p ac ico-dogma ic, go és, que pe me un coneixemen de la eali a (dogmh ic) unda en l'exigencia de eali za el bé sup em (p axis). ¿Quin és aques coneixemen de la eali a que ob e la eleologia mo al? ¿Quin sabe pe me dissenya el ansi de l'abisme me a ísic co n a supe ació de la duali a doc inal an e io , i pe an , co n a «ciencia» di e en de les de l'en e- nimen ? Obse em el següen : 1) En connec a les idees acionals-mo als amb el món sensible a a és de l'ac- ció de l'home co n a i inal de la na u a, esul a que els pos ula s de la aó p ac ica (model de san eda , comuni a de subjec es mo als i p og és asimp b- ic cap al bé sup em) esde enen a a les i es a que endeix la eali a enome- nica en an que lloc d'ope a i i a humana. En al es e mes, els concep es de aó deixen de se simples cons nic es d'ideali a pensable, pe con e i -se en me es, la eali a de les quals s'e ec ua p og essi amen en el enomen. 2) A a bé, dona que l'essencial de la se ie enomenica i de l'acció humana en el món és la dis ensió empo al, l'e ec uació enomenica de les idees acio- nals-mo als, cal en end e-la co n una successi a ap oximació en el emps: an si pa lem d'un a anc de la na u a cap al bé sup em co n d'una p og es- si a enomenali zació del bé sup em, en ambdós casos es em a i man la empo ali zació del món in el.ligible. 3) Que la empo ali a de l'acció humana en el món és el pun de obada de la aó i del enomen equi al a posa en la his o ia el hnsi de l'abisme me a- ísic. La eleologia mo al és, pe an , el descob imen de la his o ici a co n a « eali a » que «supe a» la di isió on olbgica sensible-in el.ligible. En ce a mane a, el e ade «capgi amen cope nich» de Kan no au an en el « a- cionalisme empí icamen e isa » de la p ime a c í ica, co n en el pas de la « aó geome ica» mode na a la « aó his o ica» de l'idealisme, pas que s'e ec ua jus amen en les planes de la e ce a c í ica. Si amb la K i ik de U eilsk a Kan ha es able un pon en e la me a ísica de la na u a i la dels cos u ns, Lcom en én a pa i de 1790 l'a iculació sis emh ica de la iloso ía o, el que és igual, l'es uc u ació de la eali a ? ¿Po Kan ha e descobe en la eleologia mo al -his o ia humana que a anga e s el bé sup em la uni icació 16. KU, 88