Bibliog a ia pe a una didac ica
de la iloso ia
Manuel Sa ué
V~CTOR SANTIUSTE-FRANCISCO
GÓMEZ
DE
VELASCO,
Didác ica de la Filoso ía.
Teo ía. Mé odos. P og amas. E aluació z,
Na cea S.A. de Ediciones,
Mad id 1984, 190 pp.
Aques a ob a comp en una pe i a «P esen ación», ui capí ols i un
«Epíiogo». A l'esmen ada p esen ació, els au o s de ensen «un luga pa a la ilo-
so ía en el mundo de hoy, en el mundo de los adolescen es
...
[
i
]
...
pa a la iloso-
ía en las E.E.M.M.D. Aques a pa , els ma eixos au o s la esumeixen així:
La iloso ía debe cumpli la impo an ísima misión de es imula en el
alumno una e lexión ace ca de sí mismo, de su mundo,
y
de los pa adigmas
cien í icos
...
po encia una capacidad de análisis
y
c i ica de las in o maciones
...
y
log a una isión in eg ado a del pano ama excesi amen e especializado de
o as disciplinas.
Segueixen es capí ols de pu a eo ia -«La iloso ía hoy», «La unción edu-
ca i a y sus elemen os», «El luga de la iloso ía en el Bachille a o»- acompan-
ya s d'una bibliog a ia de alo mol desigual. En el p ime dels esmen a s, es
delimi en els objec ius de l'ensenyamen iloso ic:
a)
La iloso ía no debe educi se a su his o ia; b) no debe educi se a una
doc ina pa icula
...
debe pasa e is a a las posibilidades de pensamien o que
ab en unas u o as doc inas o eo ías; c) debe comba i el apa ejo escolás ico,
que sepa a de la ealidad o la enmasca a en ideología. El p incipio
y
jus i ica-
ción de es e en oque
...
es la in es igación
y
el desa ollo de los con enidos
...
en
unción de las necesidades obje i as de los adolescen es.
Desp és de la pa ebnca énen cinc capí ols -«Los cues iona ios
y
los p o-
g amas», «La enseñanza de la iloso ía», «Aspec os didác icos 1, II»,
«Ins umen os didác icow, «E aluación».
Es pa eix de la base que hi ha un p og ama comú assenyala pel «Minis-
e io» que com bé diuen «es muy pesado y
...
es p eciso alige a ». L'esmen a
p og ama podna es uc u a -se seguin les celeb es p egun es kan ianes. Pel que
a e e encia als me odes, els enume en gai ebé o s sense e -ne cap alo ació ni
explici a quin d'ells és el més adequa pe a l'ensenyamen de la Filoso ia a les
EM.
A l'úl im pa hg a del capí ol cinquk «Enseñanza de lenguajes» se'ns e-
nia ca que «El único mé odo pa a Ado no de ap endizaje de los é minos ilosó-
icos consis e en lee iloso ía)). En el capí ol següen ens assaben em que són
es els aspec es didhc ics aideologis a (pasi idad de los alumnos), psicologis a
(ac i idad de los alumnos), posi i is a (con a ia a la me a ísica))), aques s es
són i lla s de posicions ex emes, o i econeixen que en ells es donen uns plan-
ejamen s que no enen pe quk se excloen s. L'objec iu bhsic de la iloso ia en el
Ba xille a se nbla que és «enseña a pensa », que a la egada pod ia di idi -se
en «capacidad de comp ensión gene al de cualquie in o mación, igo y p eci-
sión en el análisis de la misma, ac i ud c í ica y ponde ada)). Tenin en comp e
que els p ocessos men als dels alumnes són «cap ación, análisis de elemen os y
elación», l'ensenyamen s'ha d'acomoda a ells en els es momen s de ain o -
iiación, análisis consecuen es, conclusiones». El capí ol acaba p oposan una o -
denació dels p og ames o icials de BUP i
COU.
El capí ol se k enume a els ins-
umen s didhc ics: «La lección, el p og ama, la dise ación», sense oblida
l'he menku ica i el comen a i de ex os. Hi obem a al a una alo ació adequa-
da dels ins u ilen s i la manca dels nous mi jans, com poden se les diaposi i es,
el ídeo i l'o dinado . Sob e o pel que a als p og ames de lbgica simbblica.
L'úl im capí ol ac a de l'a aluació. Aquí se'ns pa la del p ojec e, de la ecolli-
da de dades i de l'anhlisi d'aques es, d'aco d amb el que s'ha exposa en el p o-
jec e, pe acaba p oposan nomb osos models de p o es an objec i es com
d'assaig. Al «Ep iogo» els au o s es queixen dels co en s que segueixen un ex-
cés de me ologia, ja que en ells es co e el pe ill de des i ua els con ingu s i-
losb ics, «Es menes e conse a el igo en el es udio y manejo del ocabula io
y concep os ilosó icos sin pe juicio de hace los compa ibles con su alo o ma-
i o». Pe més que no es iguem d'aco d amb el que es p oposa en la o ali a de
l'ob a, cal econkixe el mk i dels au o s pe la e lexió du a a e me sob e
didhc ica de la iloso ia, que és mol u gen i necessi ia sob e o en el nos e
e nps, ma ca pe p o undes ans onnacions. Si cal e alguna c i ica és l'excés
de eo ig en una ma e ia que c eiem que és eminen men p ac ica. Els qui po em
ja mol s anys da an dels jo es alumnes pensem que no és gens acil l'ensenya-
nien d'u ia assigna u a que no comp enen quina uncionali a po eni pe a ells.
L'ob a en conjun po se d'u ili a pe als p o esso s que su en de la Facul a i
que en a iba a 1'Ins i u con onen aques amb el Depa amen de Filoso ia del
qual han so i .
C~~AR
TEJEDOR
CAMPOMANES,
Didác ica de la
iloso ía.
Pe spec i as
y
ma e iales,
SM Ediciones, Mad id,
1984, 115
pp.
L'au o a la «P esen ación» ja ens ad e eix que la mescla de didhc ica i ilo-
so ia po se explosi a. Po se es oba h aquí massa iloso ia i poca didhc ica, o
be a l'in e és, pe o el seu p opbsi , com ja ho acla eix el sub í ol, és el d'o e i
«Pe spec i as y ma e iales)), conscien que n'hi poden ha e d'al es. Els dos p i-
me s -«La iloso ía y el iloso a »; «La enseñanza de la iloso ía»- són mol més
eo ics que la es a -«P og amación», «Me odología», «E aluación». Ens diu
que «qué es iloso ía no es una p egun a inocen e», pe aixo el1 pa i 2 de «cómo
lo hacemos al iloso a
...
El iloso a pa ece una ac i ud na u al, adical, ongi-
nal, no exclusi a p ecisamen e de los llamados ilóso os, sino común a odos los
homb es». Així doncs, el iloso a és una ac i ud que so geix de l'expenencia,
pe o es con e eix en una p egun a que desemboca en la c í ica. Filoso a és am-
bé p egun a -se pel sen i de la o ali a . «No hay un iloso a in empo al, ni una
iloso ia e e na. Se iloso a desde el momen o p esen e y po ello mismo el ilo-
so a pe mi e supe a lo y ascende lo, aunque siemp e de un modo p o iisional».
Quan emp en «La enseñanza de la iloso ia)) es ea i ma en la idea exposada an-
e io men : «Enseña iloso ía es
...
enseña a p egun a
y
a p egun a se ilosó i-
camen e
...
educa en la c ea i idad)). Con é que el p o eso s2piga «susci a las
p egun as callándose las p opias espues as» i cal que sigui c eible, a ac iu, e-
es i d'au on a i sob e o mo i ado de l'alumne.
En la pa dedicada a la «P og amación» se'ns esmen en els di e sos ni ells
-«mac op og amación; mic op og a nación»- i ambé els objec ius, o u ili -
zan la axonomia de Bloom. Pel nos e au o els objec ius gene als són es:
«
1.
Adquisición de conocimien os ins umen ales.
2.
Re lexiona ilosó icamen-
e.
3.
Modi icación de la conduc a». Aques e ce es conc e a en «modi icación
de ac i udes y hábi os» i «adquisición global del homb e y de la ealidad».
De e , i al com ja ho econeix, els p og ames del «Minis e io» o e eixen di-
e ses opcions: a e ce cu s de Ba xille a , els p oblemes iloso ics bhsics; i
a COU poden ac a -se els au o s amb llu s p oblem2 iques o ac a aquells e-
mes que en cada epoca han ingu més accep ació (Filoso ia an iga: el p oblema
del cosmos. Filoso ia medie al: Déu. Filoso ia mode na: el coneixemen ).
Pel que a a la Me odologia, s'inclina pe «un mé odo ac i o
...
pa icipa i o
y
c ea i o». Desp és d'un acu a es udi del me ode soc a ic, pa la de les di e ses
ac i i a s a po a a eme pe pa dels alumnes o assignan un pape mol im-
po an al comen an de ex os. D'aques da e ens dóna una eo ia bas an com-
ple a que abas a les No mes d'Ox o d i una classi icació de ex os que poden se
mo i ado s pe coneixe un au o , pe ap o undi en un ema o bé pe inicia -se
en l'es udi d'un au o . A l'úl im capí ol oca el ema de l'a aluació, p ime en
gene al, o dis ingin en e «e aluación y cali icación», i econeix que «la e ica-
cia de la e aluación depende de que se p og ame o p epa e adecuadamen e». To
segui passa e is a als di e sos ipus de p o es, pe acaba conc e an : «la e a-
luación en iloso ía» s'ha d'adap a als objec ius de la p og amació que abans
ens ha indica .
Com a cloenda addueix una lla ga ci ació de G amsci ex e a de la «In o-
ducción a la iloso ía de la p axis». La esumim en unes línies de la ma eixa ci a-
ció: «lle a a la masa de homb es a pensa cohe en emen e y de modo uni a io el
p esen e eal y e ec i o es un hecho mucho más impo an e y o iginal que el des-
cub imien o po pa e de un genio ilosó ico de una nue a e dad que se con ie -
e en pa imonio exclusi o de pequeños g upos in elec uales».
En gene al és mol menys eo ica aques a ob a que l'an e io , si bé és e i a
que é una p ime a pa que ho és bas an , pe o c eiem que la pa p ac ica po
ajuda mol a o s aquells que enim la di ícil asca d'ensenya iloso ia al
Ba xille a . La se a lec u a esul a acil i ag adable i apo a un xic de llum a la
didhc ica de la iloso ia.
LUIS JIM~NEZ
MORENO,
((Didác ica- iloso ía- o mación)) en Diálogo ilosó ico,
sep .
1989,
Encuen o, Mad id.
Com assenyala l'au o , en e els p o esso s d'EM semp e so geix la p egun-
a «¿,QuS p e endemos con la iloso ía, ins ui o o ma ?». Sbc a es nai no a
esc iu e cap ac a de iloso ia, pe o despe i en e els seus deixebles una ac i ud
especial, i ja coneixem la di a de Kan «No se ap ende iloso ía, sino que se
ap ende a iloso a )). Pla ó en els seus dihlegs es p oposa la o mació dels seus
alumnes, com diu Jaege : «Pla ón ue el p ime o que conside ó la esencia de la
iloso ía en su elación con la educación de un nue o ipo de,homb e». To pas-
san e is a a Eu idem, República i a la Ca a
VI1
conclou: «Es e es el es ado de
ánimo en que i e es e homb e: se en ega, sin duda, a sus ac i idades o dina-
ias, pe o en odo y siemp e, se con o ma con la iloso ía, es e géne o de ida
que le con ie e, jun o con la sob iedad, una in eligencia p on a y una memo ia e-
naz, así como la capacidad de azona )). Es po addui en aques sen i ambé la
Ca a a Me ieceu d'Epicu , on es llegeix que l'ac i i a ilosb ica no
és
al a que
«cuida de la salud del alma)). També en el emps de la G an Re olució, «Le phi-
losophen 6s aquel1 pe a qui «El sabe e a la posibilidad de ac ua ace adamen e,
sabiendo ac ua , o dena
y
in e elaciona los di e en es sabe es cul i ados», i
a egeix o segui que «se si a de una ac i ud y ac i idad ilosó ica)).
Si
bé és
ce que és mol di ícil comunica als al es els p oblemes iloso ics, no ho és pas
an el «con ibui a que su ja ( al p oblema), a que se despie e pa a que apa ez-
ca ap emian e con la emoción del descub imien o, siemp e inacabado, debiendo
i ambién acompañado de libe ad y c í ica, de espon aneidad y c ea i idad)).
Cal que el iloso a comp i més que la me a e udició en iloso ia, com ja apun a
la ci ació abans apo ada que diu que el p oblema ilosb ic no és comunicable
pe o po e -lo apa eixe . A la di isió dels sabe s p oposada pe A is b il podem
a ibui a la o mació ilosb ica el sabe obse a , el sabe ac ua
i
el sabe cons-
ui .
Du an la o mació d'un ciu adh cul e, pe o ca han de so gi qües ions que
no es an incloses en l'imbi es e d'una p o essió supe especili zada. «Pa a la
ciudadanía y pa a la cien i icidad hab án de su gi cues iones de conocimien o,
gnoseológicas, epis émicas
y
me odológicas; cues iones de ealidad na u al y
cul u al, ísicas, on ológicas
y
p e e en emen e an opológicas, y ambién cues-
iones de alo de los obje os y de las acciones, en di e en es dimensiones, es é i-
cas, é icas, eligiosas y o as, pa a a ende a lo cual, si su ge, se hace p eciso e-
cu i a la iloso ía)). Així, doncs, cal que els qui ensenyem iloso ia inguem en
comp e el e de o ma nés que el d'in o ma els nos es alu nnes. No se i ia
pe a es la in o mació d'uns p oblemes mol llunyans en l'espai i el emps a la
nos a jo enalla. Filoso ia ol di o mació al com ho han en es els g ans mes-
es de o s els emps.
Bibliog a ia complemen a ia
J.
M. CALLEJAS,
El ea o educa. Expe iencias didác icas ea iloso ía,
Na cea, Ma-
d id, 1988.
A. CIFUENTES
I
CASAL,
Conside acions gene als sob e la didac ica de la iloso ia a l'en-
senyamen secunda i,
Bu lle í del Col.legi de Doc o s i Llicencia s, Ba celona, 1985.
DIVERSOS AUTORS, Re is a
Les anlis de Se es,
((1 16kme Philosophes de ous les pays
...
»,
Sk es, 1984.
DIVERSOS
AUTORS,
«La e o ma, un ma co pa a la enseñanza de la iloso ía» a
Reilis a de
iloso ía
y
de didác ica de la iloso ía,
Mad id, 1988.
H. GADAMER,
Ve dad
y
Mé odo,
Sígueme, Salamanca, 1977.
C. GARC~A BORRÓN i d'al es, «Pe una p og amació millo de la iloso ia de BUP»,
Bu lle i del Coldegi de Doc o s i Llicencia s,
Ba celona, 1981.
GRUP
DE
FILOSOFIA CASAL
DEL
MESTRE,
El comen a i de ex os ilos6 ics,
S a. Coioma de
G amane , 1988.
1.
GUALLAR,
P og amación de iloso ía,
ICE, Za agoza, 1979.
1.
IZUZQUIZA,
La clase de iloso ía como simulación de la ac i idad ilosó ica,
Anaya,
Mad id, 1978.
P. LINDSAY,
P ocesamien o de in o mación humana,
Tecnos, Mad id, 1977.
A.
LÓPEZ QUINTAS,
Análisis li e a io
y
o mación humanís ica,
Edi o ial Escuela
Española, Mad id, 1986.
A.
LÓPEZ QUINTAS,
LOS jói,enes en e a una sociedad manipulado a,
Ediciones Pío
X,
Mad id, 1984.
J.
MIGELL
I
F. REQUEJO, «La iloso ía, cajón de sas e del Bachille a o» a
Cuade nos de
Pedagogia,
Junio, Ba celona, 1987.
H.
MORINE
I
G. MORINE,
El
descub imien o, un desa ío
a
los p o eso es,
San illana,
Mad id, 1987.
B. ORIO
I
M.L. DOMÍNGUEZ,
Mé odo ac i o, una p opues a ilosó ica,
MEC, Ma-
d id, 1985.
N. POSTNAM
I
CH. WEINGARTEN,
La ensenanza como ac ii~idad c i ica,
Fon anella,
Ba celona, 1973.
SECO i al es,
El aula sin on e as,
Fundación Bco. Ex e io , MEC, Mad id, 1987.
H. STAUDINGER y W. BEHLER,
P egu as básicas de la e lexión humaila,
He de ,
Ba celona, 1987.
J.
DEL
VAL;
C ece y pensa ,
Laia, Ba celona, 1983.