Bibliografia per a una didàctica de la filosofia

Bibliog a ia pe a una didac ica de la iloso ia Manuel Sa ué V~CTOR SANTIUSTE-FRANCISCO GÓMEZ DE VELASCO, Didác ica de la Filoso ía. Teo ía. Mé odos. P og amas. E aluació z, Na cea S.A. de Ediciones, Mad id 1984, 190 pp. Aques a ob a comp en una pe i a «P esen ación», ui capí ols i un «Epíiogo». A l'esmen ada p esen ació, els au o s de ensen «un luga pa a la ilo- so ía en el mundo de hoy, en el mundo de los adolescen es ... [ i ] ... pa a la iloso- ía en las E.E.M.M.D. Aques a pa , els ma eixos au o s la esumeixen així: La iloso ía debe cumpli la impo an ísima misión de es imula en el alumno una e lexión ace ca de sí mismo, de su mundo, y de los pa adigmas cien í icos ... po encia una capacidad de análisis y c i ica de las in o maciones ... y log a una isión in eg ado a del pano ama excesi amen e especializado de o as disciplinas. Segueixen es capí ols de pu a eo ia -«La iloso ía hoy», «La unción edu- ca i a y sus elemen os», «El luga de la iloso ía en el Bachille a o»- acompan- ya s d'una bibliog a ia de alo mol desigual. En el p ime dels esmen a s, es delimi en els objec ius de l'ensenyamen iloso ic: a) La iloso ía no debe educi se a su his o ia; b) no debe educi se a una doc ina pa icula ... debe pasa e is a a las posibilidades de pensamien o que ab en unas u o as doc inas o eo ías; c) debe comba i el apa ejo escolás ico, que sepa a de la ealidad o la enmasca a en ideología. El p incipio y jus i ica- ción de es e en oque ... es la in es igación y el desa ollo de los con enidos ... en unción de las necesidades obje i as de los adolescen es. Desp és de la pa ebnca énen cinc capí ols -«Los cues iona ios y los p o- g amas», «La enseñanza de la iloso ía», «Aspec os didác icos 1, II», «Ins umen os didác icow, «E aluación». Es pa eix de la base que hi ha un p og ama comú assenyala pel «Minis- e io» que com bé diuen «es muy pesado y ... es p eciso alige a ». L'esmen a p og ama podna es uc u a -se seguin les celeb es p egun es kan ianes. Pel que a e e encia als me odes, els enume en gai ebé o s sense e -ne cap alo ació ni explici a quin d'ells és el més adequa pe a l'ensenyamen de la Filoso ia a les EM. A l'úl im pa hg a del capí ol cinquk «Enseñanza de lenguajes» se'ns e- nia ca que «El único mé odo pa a Ado no de ap endizaje de los é minos ilosó- icos consis e en lee iloso ía)). En el capí ol següen ens assaben em que són es els aspec es didhc ics aideologis a (pasi idad de los alumnos), psicologis a (ac i idad de los alumnos), posi i is a (con a ia a la me a ísica))), aques s es són i lla s de posicions ex emes, o i econeixen que en ells es donen uns plan- ejamen s que no enen pe quk se excloen s. L'objec iu bhsic de la iloso ia en el Ba xille a se nbla que és «enseña a pensa », que a la egada pod ia di idi -se en «capacidad de comp ensión gene al de cualquie in o mación, igo y p eci- sión en el análisis de la misma, ac i ud c í ica y ponde ada)). Tenin en comp e que els p ocessos men als dels alumnes són «cap ación, análisis de elemen os y elación», l'ensenyamen s'ha d'acomoda a ells en els es momen s de ain o - iiación, análisis consecuen es, conclusiones». El capí ol acaba p oposan una o - denació dels p og ames o icials de BUP i COU. El capí ol se k enume a els ins- umen s didhc ics: «La lección, el p og ama, la dise ación», sense oblida l'he menku ica i el comen a i de ex os. Hi obem a al a una alo ació adequa- da dels ins u ilen s i la manca dels nous mi jans, com poden se les diaposi i es, el ídeo i l'o dinado . Sob e o pel que a als p og ames de lbgica simbblica. L'úl im capí ol ac a de l'a aluació. Aquí se'ns pa la del p ojec e, de la ecolli- da de dades i de l'anhlisi d'aques es, d'aco d amb el que s'ha exposa en el p o- jec e, pe acaba p oposan nomb osos models de p o es an objec i es com d'assaig. Al «Ep iogo» els au o s es queixen dels co en s que segueixen un ex- cés de me ologia, ja que en ells es co e el pe ill de des i ua els con ingu s i- losb ics, «Es menes e conse a el igo en el es udio y manejo del ocabula io y concep os ilosó icos sin pe juicio de hace los compa ibles con su alo o ma- i o». Pe més que no es iguem d'aco d amb el que es p oposa en la o ali a de l'ob a, cal econkixe el mk i dels au o s pe la e lexió du a a e me sob e didhc ica de la iloso ia, que és mol u gen i necessi ia sob e o en el nos e e nps, ma ca pe p o undes ans onnacions. Si cal e alguna c i ica és l'excés de eo ig en una ma e ia que c eiem que és eminen men p ac ica. Els qui po em ja mol s anys da an dels jo es alumnes pensem que no és gens acil l'ensenya- nien d'u ia assigna u a que no comp enen quina uncionali a po eni pe a ells. L'ob a en conjun po se d'u ili a pe als p o esso s que su en de la Facul a i que en a iba a 1'Ins i u con onen aques amb el Depa amen de Filoso ia del qual han so i . C~~AR TEJEDOR CAMPOMANES, Didác ica de la iloso ía. Pe spec i as y ma e iales, SM Ediciones, Mad id, 1984, 115 pp. L'au o a la «P esen ación» ja ens ad e eix que la mescla de didhc ica i ilo- so ia po se explosi a. Po se es oba h aquí massa iloso ia i poca didhc ica, o be a l'in e és, pe o el seu p opbsi , com ja ho acla eix el sub í ol, és el d'o e i «Pe spec i as y ma e iales)), conscien que n'hi poden ha e d'al es. Els dos p i- me s -«La iloso ía y el iloso a »; «La enseñanza de la iloso ía»- són mol més eo ics que la es a -«P og amación», «Me odología», «E aluación». Ens diu que «qué es iloso ía no es una p egun a inocen e», pe aixo el1 pa i 2 de «cómo lo hacemos al iloso a ... El iloso a pa ece una ac i ud na u al, adical, ongi- nal, no exclusi a p ecisamen e de los llamados ilóso os, sino común a odos los homb es». Així doncs, el iloso a és una ac i ud que so geix de l'expenencia, pe o es con e eix en una p egun a que desemboca en la c í ica. Filoso a és am- bé p egun a -se pel sen i de la o ali a . «No hay un iloso a in empo al, ni una iloso ia e e na. Se iloso a desde el momen o p esen e y po ello mismo el ilo- so a pe mi e supe a lo y ascende lo, aunque siemp e de un modo p o iisional». Quan emp en «La enseñanza de la iloso ia)) es ea i ma en la idea exposada an- e io men : «Enseña iloso ía es ... enseña a p egun a y a p egun a se ilosó i- camen e ... educa en la c ea i idad)). Con é que el p o eso s2piga «susci a las p egun as callándose las p opias espues as» i cal que sigui c eible, a ac iu, e- es i d'au on a i sob e o mo i ado de l'alumne. En la pa dedicada a la «P og amación» se'ns esmen en els di e sos ni ells -«mac op og amación; mic op og a nación»- i ambé els objec ius, o u ili - zan la axonomia de Bloom. Pel nos e au o els objec ius gene als són es: « 1. Adquisición de conocimien os ins umen ales. 2. Re lexiona ilosó icamen- e. 3. Modi icación de la conduc a». Aques e ce es conc e a en «modi icación de ac i udes y hábi os» i «adquisición global del homb e y de la ealidad». De e , i al com ja ho econeix, els p og ames del «Minis e io» o e eixen di- e ses opcions: a e ce cu s de Ba xille a , els p oblemes iloso ics bhsics; i a COU poden ac a -se els au o s amb llu s p oblem2 iques o ac a aquells e- mes que en cada epoca han ingu més accep ació (Filoso ia an iga: el p oblema del cosmos. Filoso ia medie al: Déu. Filoso ia mode na: el coneixemen ). Pel que a a la Me odologia, s'inclina pe «un mé odo ac i o ... pa icipa i o y c ea i o». Desp és d'un acu a es udi del me ode soc a ic, pa la de les di e ses ac i i a s a po a a eme pe pa dels alumnes o assignan un pape mol im- po an al comen an de ex os. D'aques da e ens dóna una eo ia bas an com- ple a que abas a les No mes d'Ox o d i una classi icació de ex os que poden se mo i ado s pe coneixe un au o , pe ap o undi en un ema o bé pe inicia -se en l'es udi d'un au o . A l'úl im capí ol oca el ema de l'a aluació, p ime en gene al, o dis ingin en e «e aluación y cali icación», i econeix que «la e ica- cia de la e aluación depende de que se p og ame o p epa e adecuadamen e». To segui passa e is a als di e sos ipus de p o es, pe acaba conc e an : «la e a- luación en iloso ía» s'ha d'adap a als objec ius de la p og amació que abans ens ha indica . Com a cloenda addueix una lla ga ci ació de G amsci ex e a de la «In o- ducción a la iloso ía de la p axis». La esumim en unes línies de la ma eixa ci a- ció: «lle a a la masa de homb es a pensa cohe en emen e y de modo uni a io el p esen e eal y e ec i o es un hecho mucho más impo an e y o iginal que el des- cub imien o po pa e de un genio ilosó ico de una nue a e dad que se con ie - e en pa imonio exclusi o de pequeños g upos in elec uales». En gene al és mol menys eo ica aques a ob a que l'an e io , si bé és e i a que é una p ime a pa que ho és bas an , pe o c eiem que la pa p ac ica po ajuda mol a o s aquells que enim la di ícil asca d'ensenya iloso ia al Ba xille a . La se a lec u a esul a acil i ag adable i apo a un xic de llum a la didhc ica de la iloso ia. LUIS JIM~NEZ MORENO, ((Didác ica- iloso ía- o mación)) en Diálogo ilosó ico, sep . 1989, Encuen o, Mad id. Com assenyala l'au o , en e els p o esso s d'EM semp e so geix la p egun- a «¿,QuS p e endemos con la iloso ía, ins ui o o ma ?». Sbc a es nai no a esc iu e cap ac a de iloso ia, pe o despe i en e els seus deixebles una ac i ud especial, i ja coneixem la di a de Kan «No se ap ende iloso ía, sino que se ap ende a iloso a )). Pla ó en els seus dihlegs es p oposa la o mació dels seus alumnes, com diu Jaege : «Pla ón ue el p ime o que conside ó la esencia de la iloso ía en su elación con la educación de un nue o ipo de,homb e». To pas- san e is a a Eu idem, República i a la Ca a VI1 conclou: «Es e es el es ado de ánimo en que i e es e homb e: se en ega, sin duda, a sus ac i idades o dina- ias, pe o en odo y siemp e, se con o ma con la iloso ía, es e géne o de ida que le con ie e, jun o con la sob iedad, una in eligencia p on a y una memo ia e- naz, así como la capacidad de azona )). Es po addui en aques sen i ambé la Ca a a Me ieceu d'Epicu , on es llegeix que l'ac i i a ilosb ica no és al a que «cuida de la salud del alma)). També en el emps de la G an Re olució, «Le phi- losophen 6s aquel1 pe a qui «El sabe e a la posibilidad de ac ua ace adamen e, sabiendo ac ua , o dena y in e elaciona los di e en es sabe es cul i ados», i a egeix o segui que «se si a de una ac i ud y ac i idad ilosó ica)). Si bé és ce que és mol di ícil comunica als al es els p oblemes iloso ics, no ho és pas an el «con ibui a que su ja ( al p oblema), a que se despie e pa a que apa ez- ca ap emian e con la emoción del descub imien o, siemp e inacabado, debiendo i ambién acompañado de libe ad y c í ica, de espon aneidad y c ea i idad)). Cal que el iloso a comp i més que la me a e udició en iloso ia, com ja apun a la ci ació abans apo ada que diu que el p oblema ilosb ic no és comunicable pe o po e -lo apa eixe . A la di isió dels sabe s p oposada pe A is b il podem a ibui a la o mació ilosb ica el sabe obse a , el sabe ac ua i el sabe cons- ui . Du an la o mació d'un ciu adh cul e, pe o ca han de so gi qües ions que no es an incloses en l'imbi es e d'una p o essió supe especili zada. «Pa a la ciudadanía y pa a la cien i icidad hab án de su gi cues iones de conocimien o, gnoseológicas, epis émicas y me odológicas; cues iones de ealidad na u al y cul u al, ísicas, on ológicas y p e e en emen e an opológicas, y ambién cues- iones de alo de los obje os y de las acciones, en di e en es dimensiones, es é i- cas, é icas, eligiosas y o as, pa a a ende a lo cual, si su ge, se hace p eciso e- cu i a la iloso ía)). Així, doncs, cal que els qui ensenyem iloso ia inguem en comp e el e de o ma nés que el d'in o ma els nos es alu nnes. No se i ia pe a es la in o mació d'uns p oblemes mol llunyans en l'espai i el emps a la nos a jo enalla. Filoso ia ol di o mació al com ho han en es els g ans mes- es de o s els emps. Bibliog a ia complemen a ia J. M. CALLEJAS, El ea o educa. Expe iencias didác icas ea iloso ía, Na cea, Ma- d id, 1988. A. CIFUENTES I CASAL, Conside acions gene als sob e la didac ica de la iloso ia a l'en- senyamen secunda i, Bu lle í del Col.legi de Doc o s i Llicencia s, Ba celona, 1985. DIVERSOS AUTORS, Re is a Les anlis de Se es, ((1 16kme Philosophes de ous les pays ... », Sk es, 1984. DIVERSOS AUTORS, «La e o ma, un ma co pa a la enseñanza de la iloso ía» a Reilis a de iloso ía y de didác ica de la iloso ía, Mad id, 1988. H. GADAMER, Ve dad y Mé odo, Sígueme, Salamanca, 1977. C. GARC~A BORRÓN i d'al es, «Pe una p og amació millo de la iloso ia de BUP», Bu lle i del Coldegi de Doc o s i Llicencia s, Ba celona, 1981. GRUP DE FILOSOFIA CASAL DEL MESTRE, El comen a i de ex os ilos6 ics, S a. Coioma de G amane , 1988. 1. GUALLAR, P og amación de iloso ía, ICE, Za agoza, 1979. 1. IZUZQUIZA, La clase de iloso ía como simulación de la ac i idad ilosó ica, Anaya, Mad id, 1978. P. LINDSAY, P ocesamien o de in o mación humana, Tecnos, Mad id, 1977. A. LÓPEZ QUINTAS, Análisis li e a io y o mación humanís ica, Edi o ial Escuela Española, Mad id, 1986. A. LÓPEZ QUINTAS, LOS jói,enes en e a una sociedad manipulado a, Ediciones Pío X, Mad id, 1984. J. MIGELL I F. REQUEJO, «La iloso ía, cajón de sas e del Bachille a o» a Cuade nos de Pedagogia, Junio, Ba celona, 1987. H. MORINE I G. MORINE, El descub imien o, un desa ío a los p o eso es, San illana, Mad id, 1987. B. ORIO I M.L. DOMÍNGUEZ, Mé odo ac i o, una p opues a ilosó ica, MEC, Ma- d id, 1985. N. POSTNAM I CH. WEINGARTEN, La ensenanza como ac ii~idad c i ica, Fon anella, Ba celona, 1973. SECO i al es, El aula sin on e as, Fundación Bco. Ex e io , MEC, Mad id, 1987. H. STAUDINGER y W. BEHLER, P egu as básicas de la e lexión humaila, He de , Ba celona, 1987. J. DEL VAL; C ece y pensa , Laia, Ba celona, 1983.