En ahona
14,
1988,
111-131
La
Gesam ausgabe
d'E ns
Bloch
E ns Bloch, en e nosal es:
Bu lle í biobibliog a ic
(III)*
Josep
Manuel Udina
i
Cobo
9.
D e na u al i digni a humana: 1961.
Na u ech und menschliche Wü de, GA 6 (1961), 367 pp.
T aducció cas ellana: De echo na u al
y
dignidad humana ( ad.: Feli-
pe
GONZALEZ
VICÉN).
Aguila , Mad id 1980, 332 pp.
Aques olum i els dos que p esen a em a con inuació no son sinó
exemples d'una única mane a blochiana d'ap oximació a la his o ia de la
iloso ia; la mane a, un xic de ec i esca, de qui as eja pe o a eu i amb
qualse ol disculpa pe jades i indicis d'una sola cosa: aquel1 no um, sum-
mum i ul imum, I'enca a-no-ésse i I'enca a-no-conscien -aquella u opia
que és objec e de o a espe anca i que és la possibili a esca ologica en
i u de la qual es mou o a la his o ia- de que pa la em en e e i -nos
a l'ob a an e io . Almenys en un al sen i és ein e p e a pe Bloch, a
D e na u al i digni a humana, el ac amen que al lla g de la his o ia del
pensamen ha ebu el ema de la llei mo al i del d e , adhuc com a «d e
na u al)) -concep e analeg al de ((llei na u al)), an so in in ocada pe a
a a o i el conse ado isme més adical o els in e essos de classe, i co es-
ponen men con aposada així a la o ca e oluciona ia de I'au en ica
jus icia, de la ((digni a humana))
lo1.
To a la his o ia de la iloso ia mo-
al, del d e i, en ce a mane a, de la polí ica ma eixa -segons hom en én
*
Aques a icle és con inuació dels ja publica s en aques a e is a:
En ahona ,
1985,
núm.
12,
pp.
55-70
i
En ahona ,
1986,
núm
13,
pp.
127-154.
D'aquí la di icul a ma xiana d'accep a el d e (i, enca a nés, el d e na u al) com
a dimensió ap o i able e olucionii ia nen i p og essis amen .
1
és pe aixo que Bloch dedica
a la qües ió o el cap.
20
de la se a ob a, in i ula : ((Rese a ma xis a espec e del d e i
espec e ambé del d e na u al; el p oblema d'una quin a essencia sense classes del "dem-
peus" en el d e na u al))
(Na u ech un menschliche Wü de,
GA
6 [1961],
pp.
206-238;
aducció cas ellana:
De echo na u al
y
dignidad humana,
Aguila , Mad id
1980,
PP.
184-212).
aques a con empo aniamen - des ila pe les pagines del llib e pe al
d'ésse -hi eexaminada sub specie u opiae, si al a di -ho així
Io2:
des dels
iloso s an ics (so is es, es oics i pensado s omans) ins al p oblema de la
elació en e d e -d e na u al- i ma xisme, i qües ions complemen a-
ies, pe o no menys impo an s (com és a a la qües ió del d e subjec iu i
objec iu, la del d e i la mo al, o la de les elacions en e es uc u a social
i indi idu)
lo3;
sense deixa d'abo da un Tomas d'Aquino i la Re o ma,
els g ans acionali zado s del d e na u al (Al husius, Hobbes, G o ius) o
les igu es més des acades de la iloso ia mo al i polí ica de la mode ni a
(Rousseau, Kan , els es g ans idealis es, Bacho en)
'O4;
i sense oblida
una con aposició eloqüen en e d e a dobu ges i ideal de la icolo
(llibe a , igual a , a e ni a )
]O5.
A
mane a d'«apendix» inal, el da e
capí ol del olum ecull l'es udi que Bloch ha ia publica el
1953
sob e
Ch is ian Thomasius
IM.
Al del seu coneixemen de l'au o , el aduc o
cas ella a egia un segon í ol com a ga an ia de la se a asca: el e que
'O2
Valgui, en o cas, I'exp essió -i les se es conno acions- pe sub a lla que I'apo -
ació de Bloch es a lluny d'esse un es udi legal, e des de pe spec i es i d'in e essos p opis
dels homes del d e . Bloch és semp e ilbso , i és semp e ilosb ic el seu in e es, com son
iloso iques la se a pe spec i a i la se a in enció.
'O3
A pa els es capi ols in oduc o is, el olum comenqa amb la iloso ia an iga
(Na u ech und menschliche Wü de, GA 6 [1961], pp. 20-37; aducció cas ellana: De echo
na u al
y
dignidad humana, ed. ci ., pp. 9-26: cc. 4-6) i, desp és d'abo da el ja esmen a
p oblema de la elació d e -ma xisme (op. ci ., pp. 206-238; ad. ci ., pp. 184-212: cap. 20)
i de e e i -se alho a a les qües ions del d e subjec iu i obje iu (op. ci .,., pp. 238-259; ad.
ci ., pp. 213-232: cap. 21) i del d e i la mo al (op. ci ., pp. 270-276; ad. ci ., pp. 233-247:
cap. 22), plan eja en els seus da e s es capi ols sengles emes el denominado comú dels
quals ó a el plan ejamen de la qües ió de les elacions es uc u a-indi idu: «D e penal,
agedia i la e i able negació del delic e)), «O igen de I'es a , d e públic, a cana domina-
ionis i llu con a in i «El déu es a ali za i el d e a la comuni a )) (op. ci ., pp. 276-299,
299-310 i 310-314; ad. ci ., pp. 248-269, 270-279 i 280-284: caps. 23-25).
'"
Op. ci ., pp. 38-151; ad. ci ., pp. 27-133 (caps. 7-17). Tomas d9Aquino i la Re o -
ma, d e na u al ela iu i la se a ideali zació (caps. 7-8); Al husius, Hobbes i G o ius,
acionali zació del d e na u al (caps. 9-10); el con ac e social ousseaunia o I'a p io i
kan iano- ich ea, com a no es mane es de onamen ació del d e (caps. 11-12); heus aquí els
successius emes del eco egu blochia sob e la his o ia del d e , els seus p oblemes i
les se es i uali a s u bpiques. Comple en la se ie, en e al es, el ema de la llei posi i a
(cap. 13) i el de la onamen ació schellingiana del d e i els seus ul e io s desen olupamen s
(cap. 14); segueix la p esen ació de la des acada igu a de Bacho en (1815-1887) i del ema
Gea-Themis (caps. 15-16), i la de la igu a -an e io , no menys in luen i ambigua- de
Hegel (cap. 17).
'O5
Op. ci .
,
pp. 151-206; ad. ci ., pp. 134-183 (caps. 18-19). Ob iamen , el lema de la
Re olució F ancesa po a I'au o al ema ma eix del ma xisme (objec e del cap. 20).
IM
Op. ci ., pp. 315-356; ad. ci ., pp. 285-321 (cap. 26). Ch is ian Thomasius, ein
deu sche Geleh e ohne Mise e (C. Th. un lle a e i alemany sense mise ia) ou publica
pe Au bau (Be lín o ien al). La inclusió del llib e com a apendix del olum ema ic co es-
ponen es equi alen a la inclusió d'A icenna i I'esque a a is o Plica en el olum d'El
p oblema del ma e ialisme (c . in a n. 11 3).
e a ca ed a ic de d e
lo7;
pel que a a la e sió ancesa de l'ob a, són
com semp e des acables algunes apo acions ípicamen se es
loa.
10.
El p oblema del ma e ialisme, la se a his o ia i subs ancia
(po emun-
a -se als anys 1936-1937): 1972.
Das Ma e ialis nusp oblem, seine Geschich e und Subs anz,
GA
7
(1972), 553 pp.
Reelabo ació ampliada de ma e ials p ou an ics
Io9,
el olum inclou un
doble epas his o ico- iloso ic del concep e de ma e ia: com a ca ego ia
gnoseologica ( ema d'un ((p ime cu s»
"O;
i com a ca ego ia on ico-cos-
mologica ( ema del csegon cu s»
I".
A
pa els dos conjun s in oduc o-
is, n'hi ha dos més de inals, ela ius espec i amen a les ciencies ísi-
ques i de la na u a i a qües ions clau del ma e ialisme
Il2.
Hom po
conside a compendi signi ica iu de o a l'ob a l'apendix en que Bloch
inco po a a el seu llib e de 1952.
A icenna i I'esque a a is o elica
Ii3;
es
ac a, d'al a banda, de I'única pa del olum aduida al cas ella
Il4.
'O7
La aducció cas ellana de Felipe GONZÁLEZ VIC~N de
De echo na u al
y
dignidad
humana
és po se pe aixb més eeixida que no la
d'Elp incipio espe anza (c . sup a
n. 100).
En o cas, ambdues e sions o en acabades simul aniamen , i el olum de eina que
compo en només podia abas a -lo un aduc o que pogués disposa de coneixemen s
i
emps, com en disposa a un ca ed a ic jubila .
loa
Com semp e, els aduc o s ancesos (Denis AUTHIER i Jean LACOSTE) de
D oi
na u el e digni é humaine
(Payo , Pa is 1976, 330 pp.) no sols an més in elligible, mi -
jancan pe í asis i al es ecu sos, el c ip ic i a egades osc es il bolchia, sinó que alho a
hi a egeixen no es a peu de plana, p ou u ils en hmbi s cul u als di e sos de I'alemany o a
lec o s no pa icula men inicia s en qües ions de d e . El aduc o cas ellh, amb els seus
coneixemen s, podia ha e e una asca equi alen enca a més comple a.
'O9
C .
Das Ma e ialismusp oblem, seine Geschich e und Subs anz,
GA 7 (1972), p. 6.
"O
Op. ci .
,
pp. 32-131: «P ime cu s. Les doc ines del singula i de I'uni e sal en llu
elació amb el ema de la ma e ia)).
"'
Op. ci .,
pp. 132-315: ((Segon cu s. Les doc ines de la ma e ia i els indicis de la
inali a i del ca ac e obe d'aques a)).
C .
op. ci .,
pp. 21-23 (caps. 1-2) i 24-31 (caps. 3-6), pel que a als apa a s in oduc-
o is; i pp. 316-376 («Al ol an dels co en s ed i chlid en les ep esen acions de la
na u an: caps. 37-40) i 377-478 («Al ol an de la elació ésse -consciencia: objec iu i
no um
en el ma e ialisme especula iu)): caps. 41-47), pel que a als dos conjun s inals.
Il3
Op ci .,
pp. 479-546; aducció cas ellana:
A icena
y
la izquie da a is o élica
( ad.:
Jo ge DEIKE ROBLES), Ciencia Nue a, Mad id 1966, 118 pp. L'esc i ou publica com a
llib e al Be lin o ien al amb mo iu del cen ena i (segons la c onologia a ab) de la mo
d'A icenna, pe bé que la in e p e ació que Bloch a d'aques és mes una in e p e ació de
la iloso ia d'A e ois. L'ob a ou eedi ada a F ank u am Main el 1963, amb edi-
cions ci cums ancials que la aducció cas ellana ecull i que o en inco po ades a la
Gesam -
ausgabe.
Il4
Com la e sió de
Thomas Münze , eólogo de la e olución,
del ma eix aduc o ,
conside em
A icena
y
la izquie da a is o élica
un bon eball. Llas ima que no ingui, com
Ob iamen , en el doble eco egu de l'au o pe la his o ia de la iloso ia
(en els cu sos p ime i segon ja esmen a s), gai ebé la mei a dels pensa-
do ~ són ac a s dues egades
Il5;
de la es a, son majo ia els abo da s
sols en el segon dels cu sos
Il6.
En qualse ol cas és acil de eu e la
simili ud d'aques olum i de l'an e io (sob e el d e na u al), i és pe
aixo que el del ma e ialisme ha d'ésse p esen a p ecisamen aquí, mes
enlla dels p oblemes que pel que a al cas plan egi una exac a da ació dels
ma e ials o igina is ecolli s en el olum p esen
lI7
(aques a da ació jus i-
ica, d'al a banda, la dedica o ia del olum: «a l'amic de jo en u ,
Geo g Lukacs~)
]l8.
11.
In e mons en la his o ia de la iloso ia
(po emun a -se a cu sos dels
anys 1950-1956): 1972 i 1976.
Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e. Aus Leipzige Vo lesun-
gen,
GA 12 (1977), 341 pp.
T ad. cas .:
En emundos en la his o ia de la iloso ía
( ad.: Jus o
PÉREZ DEL
CORRAL).
Tau us, Mad id 1984, 294 pp.
Aques és el e ce d'un conjun de olums o malmen e e i s a la
o ali a de la his o ia de la iloso ia, mo iu pel qual ha d'ésse p esen a
ambé aquí, jun amen amb els dos an e io s. Els ma e ials d'a a es e-
mun en
a
la p ime a mei a del~ anys cinquan a, i co esponen a llicons
en I'al e cas, les co esponen s no es a peu de plana.
1
Ilas ima ambé que, a nb la desapa-
ició de I'edi o ial Ciencia Nue a, I'ob a aci ja emps que no es oba enlloc: pe bé que
b eu, és p ou simp oma ica de la peculia comp ensió blochiana de la ma e ia, en connexió
amb la u opia i el no um.
"S
Heus aci aques s pensado s: Pla ó i A is o il (caps. 9 i 22), els es oics i Plo í
(caps. 10 i 23), Tomas d'Aquino (caps. 10 i 24), Hobbes i Desca es (caps. 11 i 25), Spinoza
(caps. 11 i 26), Leibniz (caps. 11 i 28), Kan (caps.
11
i 28-29), Fich e i Schelling (caps. 12 i
30), Hegel (caps. 12 i 31), Shopenhaue (caps. 12 i 31), E. on Ha mann (caps. 14
i
33) i
Ma x, Engels i Lenin (caps. 16 i 36).
lI6
Aixi: Epicu (cap. 23), A iceb ó i A icenna-A e ois (cap. 24), Duns Esco , Galilei i
B uno (cap. 25), Maleb anche (cap. 26), La Me ie i Holbach (cap. 33), Robine (cap. 28),
Ocken i Baade (cap. 29), Be gson (cap. 33), Czolbe i Feue bach (cap. 34) i Mach i F.A.
Lange (cap. 35). Son, en can i, au o s o co en s ac a s sols en el p ime cu s: Sbc a es
(cap. 9), els nominalis es (cap. lo), F. Bacon i Hume (cap. ll), Maimon (cap. 12), Ricke ,
Lask, Cohen i Husse l (cap. 13), Bahnsen (cap. 14) i el ma eix Bloch (cap. 17, que no es sinó
una au oci ació d'He encia d'aques a Ppoca).
'17
ÉS di icil d'esb ina quins són (i ins a quin pun co esponien o iginh iamen a llu
ac ual p esen ació) els ma e ials que es poden emun a als anys en a: com sol e -ho,
Bloch po se els ha amplia s o ans o ma s. Vegeu, sob e aixb, Das Ma e ialismusp oblem,
seine Geschich e und Subs anz, GA 7 (1972), p. 6, en que I'au o indica que els con ingu s
del olum han es a (( e isa s i amplia s els anys 1969-1971)) i ag aeix a Bu gha Schmid
l'aju que li ha apo a en la p epa ació d'aquells con ingu s pe a llu publicació.
Op ci ., p.
5.
de Bloch donades a Leipzig
Il9;
algunes sob e la iloso ia del Renaixemen
'19
C . Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e,
GA 12 (1977), p. 6; aducció
cas ellana:
En emundos en la his o ia de la iloso ía,
Tau us, Mad id 1984, p. 6. Les Ilicons
donades pe Bloch a Leipzig du an la p ime a mei a dels cinquan a han es a publicades
pos umamen pe la ma eixa edi o ial de la
Gesam ausgabe,
pe o o a d'aques a edició:
E.
BLOCH,
Leipzige Vo lesungen zu Geschich e de Philosophie (1950-1956),
Suh kamp
(Suh kamp Taschenbuch Wissenscha 567-570). F ank u am Main 1985, 4 ols.; ol. 1,
552 pp.
(An ike Philosophie,
a cu a de Bea Die schy i Hanna Gekle), ol. 11, 252 pp.
(Ch is liche Philosophie des Mi elal e s. Philosophie de Renaissance,
en que és o e el ex
de la
Gesam ausgabe),
ol. 111, 334 pp.
(Neuzei liche Philosophie, I: Von Desca es bis
Rousseau,
a cu a d'Uwe Opolka) i ol. IV, 468 pp.
(Neuzei liche Philosophie, 11: Deu sche
Idealismus. Die Philosophie des 19. Jah hunde s,
a cu a d'Ebe ha d B aun, la pa de
I'idealisme, i de Hanna Gekle, la es a); són esponsables de I'edició del ex en el seu
conjun Ru h Rome i Bu gha Schmid (a pa i d'en egis amen s magne o onics de
classes, manusc i s mecanog a ia s, e c.).
Els qua e olums (que ab euja em com a
Leipzige Vo lesungen)
cons i ueixen una
apo ació mol peculia en elació amb la
Gesam ausgabe,
i aixo pe di e sos mo ius.
P ime amen , pe que han olgu e e i -se a
In e mons en la his o ia de la iloso ia
mi jancan la inclusió de di e sos conjun s d'aques olum de la
Gesam ausgabe,
ansc i s
amb ideli a li e al: així, els ex os de
Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e,
GA 12 (1977), pp. 53-172 i 173-302 ( ad. ci ., pp. 45-146 i 147-257), co esponen s a les
Ilicons sob e ((Filoso ia c is iana de 1'Eda mi jana)) i sob e ((Filoso ia del Renaixemen )),
iden ics en ambdues edicions
(c . Leipzige Vo lesungen,
ed. ci ., ol. 11, pp. 9-122 i
123-245), i el ex sob e Maimon, de
Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e,
GA 12
(1977), pp. 303-305 ( ad. ci ., pp. 258-260), que en les
Leipzige Vo lesungen
(ed. ci ., ol.
IV, pp. 153-155) només es di e encia pels nomb osos pun s i a pa a egi s (pe a una lec u a
mes no mali zada i anquil.la). En segon Iloc, pe que o e eixen ex os blochians que
In e -
mons en la his o ia de la iloso ia
no ecollia; així s'esde é amb mes del 85 pe cen del
con ingu del ol. 1: ed. ci ., ol. 1, pp. 47 i
SS.
(cap. 5: Anaximenes), 62-97 (caps. 7-10:
d'Empedocles a Dembc i ), 98-106 (pa inicial del cap. 11, sob e els so is es) i 11 1-535 (caps.
12-22: des de Soc a es ins a P ocle); el ma eix obem en o el ol. 111 (des de Desca es
ins a Rousseau) i a gai ebé o el ol. IV (de les excepcions espec e d'aixo, en pa la em de
seguida). Finalmen , pe que o e eixen ex os de Bloch que el co esponen olum de la
Gesam ausgabe
ecollia només pa cialmen en les se es p ime es o da e es pagines: conc e-
amen ,
Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e,
GA 12 (1977), pp. 20-32 ( ad. ci .,
19-29), conjun d'apo acions ampliades en les
Leipzige Vo lesungen,
ed. ci ., ol. 1, pp.
37-46 (caps. 2-4, sob e Bias, Tales i Anaximand e), 49-61 (cap. 6: Pi ago es) i 106-110 (pa
inal del cap. 11, sob e P o ago es); aixi com
Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e,
GA 12 (1977), pp. 306-317 ( ad. ci ., pp. 261-270), exposició sob e Schelling ampliada en
les
Leipzige Vo lesungen,
ed. ci ., ol. IV, pp. 189-204 (i enca a con inuada, ja indepen-
den men , en les pp. 204-256). Tanma eix, no deixa de so p end e que edi o s i p epa ado s
dels olums d'aques es
Leipzige Vo lesungen
no hi hagin ecolli -en una ecopilació an
amplia, de la qual
In e mons en la his o ia de la iloso ia
només e a una pa ( eco dem el
sub i ol d'aques olum: «Aus Leipzige Vo lesungen»)- di e ses apo acions: pe exemple,
les exposicions que sob e Pla ó i Hegel e en incloses a
Zwischenwel en in de Philosophie-
geschich e,
GA 12 (1977), pp. 32-36 i 320-325 ( ad. ci ., pp. 29-32 i 273-277, espec i a-
men ), apo acions, ambdues, que es no enen a eu e amb les co esponen s exposicions
sob e aques s dos g ans iloso s en les
Leipzige Vo lesungen
(ed. ci ., ol. 1, pp. 136-206 i
ol. IV, pp. 257-352); o les pagines inals sob e Schelling
(Zwischenwel en in de Philosop-
hiegeschich e,
GA 12 [1977], pp. 317-319; ad. ci ., pp. 270-272) i I'apo ació que a de

o en epe ides a Tübingen el 1962-1963, i edi ades el 1972
I2O
(d'aques a
edició -no de ini i a, i pa cial-, n'hi ha aduccions ancesa i ca ala-
na)
I2l.
To s els ma e ials o en e isa s i eelabo a s pe l'au o en
1972-1976, pe a llu publicació en la
Gesam ausgabe
'22;
i la ma co ec-
o a -au oco ec o a- de Bloch s'hi mani es a un cop més, amb les
ca ac e ís iques de semp e
12'
(bé que I'esmen ada e sió ca alana ni s'a-
dona dels can is, no pas insigni ican s, in odui s en
La iloso ia del
Renaixemen )
124.
A
pa les Ilicons enaixen is es -que ocupen un xic
mes d'un e c del olum-, la es a és basicamen in eg ada pe un al e
g an conjun d'exposicions sob e pensado s c is ians medie als
125;
i a a és
cloenda del olum
(op. ci .,
pp. 325-332; ad. ci ., pp. 278-286: ((Sis ema de calcul i
p incipin), que no enen cap co espondencia en les
Llicons de Leipzig.
Pe b enca a mol
mes so p enen esul a que en aques es ambé hagin desapa egu del o les dues apo acions
que sob e Te ullia i O ígenes i sob e Agus i es oben a
Zwischenwel en in de Philosophie-
geschich e,
GA 12 (1977), pp. 36-42 i 44-51 ( ad. ci ., pp. 32-38 i 39-44), espec i amen (i
que, anma eix, hom podia ben bé ha e ecolli com a in oducció a la iloso ia medie al,
al ol.
11
de les
Leipzige Vo lesungen).
I2O
Les Iliqons del Renaixemen apa egue en com a
Vo lesungen zu Philosophie de
Renaissance,
Suh kamp (Suh kamp Taschenbuch 75), F ank u am Main 1972, 162 pp.
12'
C .
E ns BLOCH,
La philosophie de la Renaissance
( ad.: Pie e KAMNITZER), Pa-
yo , Pa ís 1974, 187 pp. Sob e aques a e sió es éu la ad. ca . (de Ma ia GINÉS i
J.F.
YVARS): E. BLOCH,
La iloso ia del Renaixemen ,
Edicions 62, Ba celona 1982, 190 pp.
(en els c edi s del Ilib e, anma eix, hom a e e encia -sense mo iu!- a I'edició alemanya
de ini i a -p ou modi icada!- de la
Gesam ausgabe).
122
Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e,
GA 12 (1977), p.
6;
aducció cas ella-
na:
En e nundos en la his o ia de la iloso á,
ed. ci ., p. 6.
'23
Ens e e im, e iden men , a la doble e sió -de que disposem- de la pa del olum
ela i a a les Iliqons enaixen is es. Els can is in odui s no es limi en a co eccions d'es il
(acla imen d'exp essions po se ambigües, simpli icació es ilís ica, e c.), sino que ins i o
compo en la eelabo ació de dos capi ols, en -ne un de sol, o la sup essió en un lloc de es
pagines sence es ( aslladades a un al e Iloc, ab eujades i eelabo ades). To aixb, com
semp e, ampoc no signi ica, anma eix, que l'au o can iés el sen i del ex , sen i que
oman iden ic en ambdues e sions. Es ac a simplemen , un cop mes, de la llibe a
pe sonal amb que Bloch s'en on a semp e a nb els seus p opis esc i s (que pe aixb són
els
seus
esc i s!). Heus aci, d'al a banda, els i ols dels 10 epíg a s o capí ols in eg an s de la
((Filoso ia del Renaixemen )) en la se a e sió de ini i a
(Zwischenwel en in de Philosophie-
geschich e,
GA 12 [1977], pp. 173-302; aducció cas ellana:
En e nundos en la his o ia de
la iloso ía,
ed. ci ., pp. 147-257): 1. In oducció; 2. Els inicis; 3. Gio dano B uno;
4. Campanella; 5. Pa acels; 6. Bohme; 7. F ancis Bacon; 8. En o n del so gimen de les
ciencies de la na u alesa (Galileu, Keple , New on); 9. Hobbes i les eo ies del pac e social;
i 10. Giamba is a Vico.
124
Sob e I'a icle c i ic que, espec e d'aixb, publich em al dia i
A ui,
de Ba celona
(5-X-1983), i la polemica que se'n seguí,
c .
J.MI. UDINA, «Al ol an de Hegel)):
En aho-
na ,
1984, nums. 7/8, pp. 168 i ss. i 171 (i nn. 18-21 i 36).
12'
Vegeu, d'una banda, els dos epig a s o capi ols de
Zwischenwel en in de Philoso-
phiegeschich e,
GA 12 (1977), pp. 36-43 (((En o n de Te ul4ia i d'o ígenesn i 44-51 («En-
o n d'Agus i~); aducció cas ellana:
En e nundos en la his o ia de la iloso ía,
ed. ci .,
pp. 32-38 i 39-44.
1
egeu, d'al a banda, o a la pa in i ulada ((Filoso ia c is iana de I'eda
un e c exac e el que ocupen aques s. In eg en la es an i escassa e ce a
pa del olum di e ses apo acions sob e igu es de les iloso ies an iga i
pos kan iana
'26.
L'a enció blochiana abas a, doncs, des dels Se Sa is
ins a Hegel -un cop més!-
12':
co n a bon iloso , Bloch no podia
deixa de e his o ia de la iloso ia -de o a la iloso ia-, alho a que
ha ia de e -la iloso icamen , com a iloso ( o in e p e an
i
ein e p e-
an a la llum del seu p opi pensamen les apo acions dels g ans pensa-
do s de o s els emps) i no com a simple his o iado
128.
D'aquí que la
e sió blochiana de bas an s iloso s o co en s es mos i pa cial, ex ema-
da i adhuc endenciosa: i no sols pel que a a la iloso ia medie al
'29,
ambé en elació amb els pensado s enaixen is es
I3O.
Pe o en la ma eixa
mesu a que és ((in e p e a i a)) -i, així, discu ible-, la his o ia blochia-
na de la iloso ia (en aques com a d'al es olums de la
Gesam ausgabe)
és sugge ido a i c eado a, i pe an exigeix del lec o la ma eixa ac i ud
c í ica i c eado a -despe a i pe sonal- amb que l'au o s'ap opa als
iloso s p eceden s
I3l.
A a bé: si les llicons en o n del Renaixemen es
ca ac e i za en pe l'en usiasme -no exemp de pa ciali a - amb que
mi janan
(op. ci .,
pp. 53-172; ad. ci ., pp. 45-146) i in eg ada pels ambé 10 epig a s o
capi ols en que hom ac a successi amen dels següen s emes o au o s: 1. Ensenyamen , en
o ma de Ilib e; 2. Esco E iugena; 3. Roscel.lí;
4.
Anselm de Can e bu y; 5. Abela d;
6. Albe Magne i Tomas d'Aquino; 7. Roge Bacon; 8. Duns Esco i Guillem d'Occam;
9. Mís ica i mo imen laical; i 10. Nicolau de Cusa.
126
C . op. ci .,
pp. 20-36 i 303-335 ( ad. ci ., pp. 19-32
i
258-286): espec i amen ,
en o n de Bias, Tales, Anaximand e, Pi ago es, P o ago es i els ia ges sicilians de Pla ó,
d'una banda; i sob e Maimon, Schelling i Hegel, d'al a banda.
12'
Vegeu, pel que a al ac amen blochia de Hegel:
op. ci .,
pp. 320-325 («Al ol an
de la doc ina hegeliana de la igu a))) i 325-335 («Calcul
i
p incipi))); ad. ci ., pp. 273-277
i 278-296, espec i amm .
128
Un
desen olupamen del
lei mo i
que és com a iloso que Bloch a his o ia de la
iloso ia, I'hem e en I'a icle amb que hem pa icipa en el olum d'homena ge a l'his o-
iado medie alis a F ede ic Udina, d'imminen apa ició, i ula p ecisamen : «E ns Bloch,
iloso , com a medie alis a)).
129
Vegeu, sob e aixo, J.MI.
UDINA,
«E ns Bloch, ilbso , com a medie alis a)),
a . ci .,
passim,
on em una analisi de I'ap oximació blochiana al enomen ilosb ic medie-
al, i en sub a llem els me i s i els lími s (aques s da e s, palesos, pe exemple, en el
ac amen que Bloch a d'Anselm de Can e bu y i del seu amós a gumen sob e I'exis encia
de Déu).
"O
Va em dedica un ampli apa a en aques pun en la nos a esi doc o al sob e
Bloch:
c .
J.MI.
UDINA,
La cons i ución u ópica de lo humano. E ns Bloch: iloso ía de la
espe anza
y
c í ica ilosó ica,
Uni e si a de Ba celona, Facul a de Filoso ia i Ciencies de
I'Educació, Ba celona 1976, pp. 332-358 («El his o ia ilosó ico: el Renacimien o como
ejemplo))).
13'
Heus aci la nos a conclusió dins I'esmen a a icle «E ns Bloch, iloso , com a
medie alis a)): «Cal econeixe les apo acions de Bloch com a inqües ionablemen o iginals,
sugge ido es i adhuc c eado es, com mai no neu als i més a ia c i icamen despe es: unes
apo acions que ampoc no adme en dels lec o s cap ac i ud de neu ali a , i que mes a ia
n'exigeixen una de c i ica
i
pe sonal i, així, de no menys c eado a)).
Bloch seguia el as e d'una comp ensió na u alis a o ma e ialis a i alho a
dinamica i obe a de l'uni e s, i ambé el as e d'una o ien ació u opico-
jusna u alis a en la iloso ia social i polí ica, la es a de ma e ials d'aques
olum apa eix com a exp essió ei e ada d'una con icció de I'au o mol
an iga i cons an : la con icció que, més enlla d'in e p e acions simplis es
de la duali a
in as uc u a-sup as uc u a,
hi ha en la his o ia mani es-
acions i educ ibles a explicacions dual-de e minis es, en an que mani-
es acions d'<<in e mons» (o d'«en emons», segons hom ulgui adui
Zwischenwel en)
132.
En al es e mes: Bloch hi e e ma la con icció que
hi ha mani es acions iloso ico-cul u als en la his o ia i educ ibles a mons,
mun a ges o esidus sup as uc u als de i a s de la de e minació in as-
uc u al, segons que ens diu ja en la <<in oducció» ma eixa del olum
13);
i és ema cable que I'exempli icació jus i icado a d'una al con icció sigui
e a pe Bloch a pa i sob e o d'au o s medie als (els apa en men més
edui'bles al acil esquema isme d'in as uc u a-sup as uc u a)
Il4.
'32
Sens dub e, es ac a d'una qlies ió con encional, pe bé que cadascu pugui a i ica
la se a decisió (a a o d'en emons o d'in ennons) a pa i de mo i acions lingüís iques
...
Pel que a a la aducció cas ellana de I'ob a, é alguns e o s, pe ec amen excusables; pe o
cal o na a di que algunes no es a peu de plana no hi o en inu ils pe als lec o s
cas ellanopa lan s. Pe descomp a , la e sió co esponen a les Ilicons enaixen is es poca
cosa é a eu e amb la e sió ca alana ja esmen ada (La iloso ia del Renaixemen ), o a
a cida de gal.licismes
i
de se i ud a la aducció ancesa co esponen . També aquí hau em
de di : es ac a d'un Bloch ben adui al cas ella en on d'un Bloch mal adui al ca ala.
133
Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e, GA 12 (1977), p. 18 ( aducció cas e-
llana: En emundos en la his o ia de la iloso 'o, ed. ci ., p. 16 s.): «Es ac a de sal a un
nou ipus de secunda ie a que p ecisamen no é es en comú amb cap medioc i a dels
objec es. Aquí auen, anma eix, pa adoxes com aques a: algunes coses de la monumen al
Summa de Tomas dlAquino, com és a a la doc ina de I'adequació, sembla que ens c iden
des d'un acó com a secunda ie a pe duda. L'admi a -se comenqa de egades a pa i ambé
d'objec es o almen di e en s, de doc ines apa en men absu des, pe o que de cap mane a
no s'esgo en en llu absu di a , sinó que indiquen un p oblema, com és a a el cas de I1«en a-
joli zació)) de Déu en el po al de Be lem, es able a pe Occam com a possible de pensa -la.
1
p ecisamen des de la pe spec i a d'una c í ica de la ideologia es posen en elleu cu ioses
excepcions de la dependencia social del pensamen , les quals s'an icipa en a llu emps. En
e ec e: ¿que é a eu e la eo ia de la na u a dlEsco E iugena amb els in e essos ideologics
del sace doci c is ia del segle
ix?
jo el nominalisme de Roscel4í, amb els in e essos ideologics
d'un eudalisme ja en o mació?)) (Val ano a que la aducció cas ellana diu (<educació)> en
comp es d'(<adequació», en elació amb Tomas d'Aquino.)
134
Sob e les co esponen s exposicions blochianes en o n de cadascc l dels emes esmen-
a s en la ci ació de la no a an e io , c . op. ci ., pp. 92-94 ( eo ia omis a de la e i a com
a adequació), 118 ( egula ac io occamiana), 65-67 ( eo ia de la na u a, en 1'E iúgena) i 68-71
(nominalisme oscel,linia); ad. ci ., pp. 79-81, 101 i SS., 55-57 i 58
i
SS., espec i amen .
12. In oducció ubinguesa a la iloso ia: 1961-1964.
Tübinge Einlei ung in die Philosophie. Neue, e wei e e Ausgabe,
GA
13 (1970), 381 pp.
L'edició de ini i a de l'ob a ecull, gai ebe sense can is, els dos olu-
me s que, amb el ma eix í ol, ha ien apa egu el 1963 i el 1964
135;
i po
alho a p esen a -se com a «no a» edició, ((ampliada)) pel e d'inco po a
l'es udi que el 1961 Bloch ha ia publica sob e l'<<on ologia de l'enca a-
no-ésse »
136.
Dels se g ans conjun s o pa s en que s'es uc u a el olum,
aques es udi ocupa el sise lloc
"':
és el conjun mes lla g,
i
no el menys
impo an
138.
De les al es pa s, cal des aca la e ce a pel que a a
apo acions blochianes en o n de Hegel
'j9;
o la qua a, en elació amb
I'in e es de Bloch pe qües ions alho a cien í iques
i
cul u als
I4O.
Pe o són
135
E ns BLOCH,
Tübinge Einlei ung in die Philosophie,
1
i
11, Suh kamp (Edi ion
Suh kamp núms. 11 i 58), F ank u am Main 1963
i
1964, 204
i
182 pp. El ol.
1
co espon,
en la
Gesam ausgabe,
a
Tübinge Einlei ung in die Philosophie,
GA
13 (1970), pp. 11-97
i
99-147; el ol. 11, a
ibid.,
pp. 154-209, 301-344 i 357-376 (la es a co espon a ex os o
passa ges a egi s en I'edició de ini i a; en e aques s, me eix especial menció
ibid.,
pp. 210-300, pa del olum de la
Gesam ausgabe
de que pa la em en la no a següen ).
13'
E ns BLOCH,
Philosophische G und age,
1:
Zu On ologie des Noch-Nich -Seins,
Suh kamp, F ank u am Main 1961 (de I'ob a -malg a el seu i ol-, mai no n'apa eixe a
el om 11). L'es udi ou inco po a in eg amen a
Tübinge Einlei ung in die Philosophie,
GA
13 (1970), pp. 210-296
(ibid.,
pp. 296-300 és un a egi pe a la
Gesam ausgabe).
13'
Tübinge Einlei ung in die Philosophie,
GA
13 (1970), pp. 210-300:
((Logicum:
En-
o n de I'on ologia de I'enca a-no-esse » (caps. 22-26).
13'
Tampoc no es ac a aqui, an na eix, d'es abli si una pa és més o menys impo an
que l'al a o les al es pa s. En o cas, l'«ampliació» que I'ob a assolí amb la inco po ació
del onamen al es uai blochia sob e l'enca a-no-ésse esde ingué posi i a
i
dona al olum de
la
Gesam ausgobe
una densi a de con ingu enca a mes g an.
'39
D'aques a e ce a pa («Tema me odologic del ia ge)):
Tubinge Einlei ung in die
Philosophie,
GA
13 [1970], pp. 46-89: caps. 7-10; ad. anglesa de John
CUMMING:
A
philosophy o he u u e,
He de , No a Yo k 1970, pp. 38-83), me eix una menció
pa icula l'es udi de Bloch sob e I'ob a hegeliana del 1807: «Un cop mes, el ema aus ia de
la
Fenomenologia de I'espe i )) (op. ci .,
pp. 63-84: cap. 9; ad. ci ., pp. 56-78); p e ia nen ,
I'au o ha ac a del «pla del
Faus »
en elació amb la (( o ma de ia ge)) p opia del (<sabe »
(cap. 8); i o na a a Hegel en una b eu no a inal sob e el me ode dialec ic (cap. 10). La
peculia i a de I'ap oximació blochiana a la
Fenomenologia de l'espe i
de Hegel en elació
amb el
Faus
de Goe he (ap oximació que co esponia o igina ia nen a un a icle publica
pe Bloch el 1950 a la e is a
Die Neue Wel
i el 1961 al ol.
1
dels
Hegel-Sludien)
ens éu
inclou e l'es udi en qües ió en la nos a an ologia: E ns BLOCH,
L'a c u opia-ma e ia i
al es esc i s,
Laia, Ba celona 1985, pp. 65-1 11
(c .
ambé
in a
n. 149).
I4O
La qua a pa (((Indicacions de con ingu u opic)):
Tübinge Einlei ung in die Philo-
sophie,
GA
13 [1970], pp. 90-153; caps. 11-16; aducció anglesa:
A
philosophy o he
u u e,
ed. ci ., pp. 84-144, que -com a e sió del ol. 1 de I'edició de 1953 de I'ob a-
només adueix de e ins a
op. ci .,
p. 147) inclou la con e encia de Bloch del 1955
(publicada I'any següen
i
eedi ada el 1957 com a opuscle) in i ulada ((Di e enciacions en el
concep e de p og és))
(op. ci .,
pp. 118-147: cap. 15; ad. ci ., pp. 112-144;
c .
ambé
in a
hom oba alho a un ma eix en usiasme pe una ((he encia)) de la eligió
i
un ma eix ebuig -apassiona com semp e- de qualse ol alienació, co-
a dia o i ania eligioses
165
(és p ou eloqüen , en elació amb aixo, el
capí ol dedica a la posició ne as a de la je a quia alemanya, el 1936,
en on del nazisme)
'66.
T adui'da de ja a emps a l'i alia i desp és al
ances, I'ob a no ha oba , anma eix, en la ecen e sió cas ellana, la
se a aducció més eeixida i modelica
16'.
15.
Expe imen um mundi. P egun a, ca ego ies de I'esb inamen , p axi:
1975.
Expe imen um Mundi. F age, Ka ego ien des He ausb ingens, P axis,
GA 15 (1975), 270 pp.
T ad. ancesa:
Expe imen um mundi. Ques ion, ca égo ies de I'éla-
bo a ion, p axis
( ad.: Gé a d
RAULET.
Payo , Pa ís 1981, 276 pp.
Regal so p enen d'ani e sa i, la no a ob a amb que Bloch olgué e
ac e de p esencia i a i ac i a als seus no an a anys és ui d'una pacien
'15'
Amb no iu del cen ena i del naixe nen de Bloch, hem pogu p esen a aques com a
ad e sa i d'o odoxies
i
ana is nes: c . J.M. UDINA. ((E ns Bloch~: El Cie o, 1985,
núm. 413-414, p. 29. Heus ací el inal de I'a icle, adui : «Si alguna cosa ou Bloch, ou
able gic isce al a o odoxies
i
a ana is nes: de signe isla nic (A icenna i I'esque a a is o e-
lica), ca olico- oma (In e mons en la his o ia de la iloso ia), p o es an - e o na (Thomas
Münze , eoleg de la e olucio3 o gene ica nen bíblico-c is ia (A eisme en el c is ianisme);
així com de signe posi i is a, econo nicis a o ma e ialis a-de e minis a (Subjec e-objec e) o
polí ico-ju ídic
i
es a al (D e na u al i digni a humana).
1
és que ni o odoxia ni ana is ne
no deixen espai pe a cap somia despe , cap possibili a
a
la u opia ni cap ca ni obe a un
u u nou. Són, en una pa aula, negació c assa del mes ona nen al: el p incipi espe anca
...
n.
'66
El capí ol, an ologic, espon basica nen a un a icle del 1936;
i
deno a pe ec a nen
la doble ac i ud blochiana: capaci a de sub a lla -cum s udio- el que hi ha de dinamic,
d'huma
i
adhuc de e oluciona i en la e e i able, i alho a de denuncia -cum i a- les
nal o nacions
i
les abe acions his o iques (i nassa eqüen s; i a egades ins i o b u als)
de c eien s
i
d'ins i ucions eligioses: c . A heismus im Ch is en um, GA 14 (1968), pp. 45-52
( aducció cas ellana: El a eismo en el c is ianismo, ed. ci ., pp. 29-34; cap. 10): ((Tan na-
eix: la da e a ca a pas o al ale nanya (1936). In memo iam)) (en e al es nol es co-
ses, so p en que el aduc o cas ella hagi subs i ui una e e encia c í ica al anquis ne
pe un gene ic ((sob e odo)), abans d'es nen a el conco da Hi le -Va ica: op. ci ., p. 46;
ad. ci ., p. 30).
'15'
C . E ns BLOCH, A eismo nel c is ianesimo ( ad.: F ancesco COPPELLOTTI; a nb un
es udi in oduc o i seu: ((E ns Bloch: 11 Te zo E angelo e il suo Regno)), pp. 7-20), Fel i-
nelli, Mila, 1971, (1972~), 332 pp. A di e encia d'aques a e sio (que adueix les ci acions
bíbliques de I'edició alemanya de la Bíblia lu e ana), la ancesa op a pe inco po a
la T aduc ion Decuménique de la Bible: E ns BLOCH, L'a héisme dans le ch is ianisme
( ad.: Éliane KAUFHOLZ
i
Ge a d RAULET), Galli na d, Pa ís 1978, 360 pp. Son d'ag ai les
b eus no es a peu de plana a egides un cop nés pels aduc o s ancesos, -cos u n que els
aduc o s cas ellans nai no han e seu!

elabo ació en e
1972
i
1974
'68.
1
alho a és una mena de es amen espe-
cula iu blochia: es un ei e a
i
da e o na -se a di Bloch, el1 ma eix, al
ol an d'allo que ha ia ana ja dien semp e, des d'un p incipi de la se a
p oducció esc i a; anma eix, un di -se
i
un di -ho d'una mane a po se
més sis ema ica que mai (pe
bé
que ampoc mai no ha ia deixa d'ésse ,
ni que os en el ons, un pensado sis ema ic)
169.
Es ac a de la sis ema-
ici a p opia d'una exposició de les ca ego ies onamen als de la eali a
I7O
(d'una eali a que se'ns a ((p egun a)) o qües ió i esde é, així, alho a
objec e d'«esb inamen » i de ((p axi))
I7l);
i, com semp e ha ia es a , és
una sis ema ici a ((obe a)), mai no ancada hegelianamen
172.
Les ca e-
go ies co esponen s són p esen ades pe l'au o en cinc g ans g ups ca e-
go ials: el de les ca ego ies dimensionals o ca ego ies d'enquad amen
(p esen , u u i passa , emps i espai, emps-espai)
173;
e1 de les ca ego ies
objec i an s o ca ego ies de ansmissió (causali a , inali a , subs anciali-
a la en )
174;
e1 de les ca ego ies mani es a i es o ca ego ies de mani es-
168
Expe imen um mundi, GA 15 (1975), p. 6 ( aducció ancesa: Expe imen um mundi,
Payo , Pa ís 1981, p.
8):
«Esc i els anys 1972-1974. S'ha d'ag ai a Bu gha Schmid la
se a col.labo ació en I'acabamen de! olum)). Pensem que Bloch s'ap opa a a no an a anys
i p ac icamen ja no hi eia.
169
P oclama explíci a de la sis ema ici a , ens I'o e eix el cap. 6 (op. ci ., pp. 24-28;
ad. ci ., pp. 22-29): «L1o d e no alsi ica del sis ema obe )) Del ema ja ha ia pa la
Bloch en el seu llib e hegelia Subjec e-objec e, en elació
i
alho a en con aposició amb e!
ma eix Hegel, especialmen en el cap. 22 (Subjek -Objek , GA 8 [1962], pp. 453-473, sob e-
o pp. 467
i
SS.; aducció cas ellana: Suje o-obje o, F.C.E., Mexic 1982, pp. 420-438,
sob e o pp. 432
i
SS.
C . ambé, anma eix, op. ci ., pp. 502-506; ad. ci ., pp. 464-468:
apa a S de! cap. 24).
I7O
Com a «doc ina» o sis ema <(de les ca ego iesn in i ula Bloch ma eix !'amplia expo-
sició que con igu a la pa onamen al del olum: Expe imen um mundi, GA 15 (1975),
pp. 81-264 ( aducció ancesa: Expe imen um mundi, ed. ci ., pp. 77-254): «G ups
i
cen es
d'una doc ina de les ca ego iesn.
I7l
Glossem, així, el sub i ol de! olum, i ap o i em l'ocasió pe jus i ica la nos a e sió
de He ausb ingen pe c<esb inamen ».
E!
aduc o ances (Expe imen um mundi, ad. ci .,
p. 256, n. 4) ha jus i ica la se a opció a a o del e me «élabo a ion» (d'elabo a e), una
opció pe ec amen aonable i ence ada. Tanma eix, c eiem que I'accen uació que Bloch ol
dona al e me He ausb ingen és mes a ia eo ica, pe bé que lligada in insecamen a la
dimensió p ac ica; i c eiem que la ima ge de I'esb ina
i
I'esb inamen , en ca ala, ecull
aques a idea
i
aques a je a quia de signi ica s.
172
Bloch semp e de ensa la sis ema ici a com a senyal d'au en ica iloso ia (c . sup a,
n. 169), o sub a llan alho a el ca ac e obe que aques a sis ema ici a ha de eni . En
aixo c i ica a el sis ema hegelia: no en an que sis ema, sino pe! e d'ésse un sis ema amb
p e ensions de de ini i i a i exhaus i i a , un sis ema no obe a! u u , al p océs
o
a
l'enca a-no semp e p esen en o p esen i en o u u .
'73
Expe imen um Mundi, GA 15 (1975), pp. 83-1 14 ( aducció ancesa: Expe imen um
mundi, ed. ci ., pp. 80-110): «Temps
i
espai, com a ca ego ies de la dimensió (ca ego ies de
I'enquad amen ))) (caps. 20-26).
174
Op. ci ., pp. 115-149 ( ad. ci ., pp. 11 1-142): ((Causali a , inali a , subs ancia-
li a la en , com a ca ego ies p ojec i amen objec i an s (ca ego ies de ansmissió)))
(caps. 27-31).
ació (quali a -quan i a , a que ip
i
eidos de l'expedició, al e i a
i
al e a-
cionali a )
175;
e1 de les ca ego ies, diguem-ne, de la ((cosmo-comuni a ie-
a », o in e -cen acions (ca ego ies sec o ials -na u a i his o ia, l'huma:
mo al, a , eligió- i ca ego ia p incipal: l'esb inamen d'un p incipi)
176;
i, inalmen , el g up de les ca ego ies de la eali zació ( eo ia-p axi, expe-
imen um mundi, e i a -p axi con a el nihilisme)
177.
To s aques s g ups
són de ini s, c íp icamen , com ap oximacions
concen ico-sin e iques,
si
al a adui aixi el D ehung/Hebung alemany
178;
i, en o cas, no es
ac a an d'una quín uple ca alogad de ni ells de eali a com d'un
esgua da un únic objec e -la eali a ma eixa- des de cinc pe spec i es
di e ses, ambé aques es com a concen iques i com més a mes sin e i-
ques, pe o mai no sepa ables del o
'79.
Aques g an conjun , onamen al
en el olum -n'ocupa les dues e ce es pa s-, el p ecedeixen qua e
apa a s més (o conjun s de capí ols) de ca ac e més a ia in oduc o i o
jus i ica iu de la sis ema ici a ca ego ial que segui a
Ia0;
anma eix, l'obs-
cu i a
i
di icul a del ex és cosa comuna a o es les pagines i pa s del
olum.
1
po se és aques a ca ac e ís ica -accen uada aquí- la que p o-
oca, enca a més que no en al es olums, una da e a in anquil.li a en
el lec o : la d'una adical ince esa sob e el sen i , l'abas
i
la anscenden-
17'
Op. ci ., pp. 150-171 ( ad. ci ., pp. 143-164): ((Con igu acions ( igu es de I'expedi-
ció) com a ca ego ies de la mani es ació: llu plu alisme,
i
llu mesu a
i
objec iu)) (caps.
32-35).
176
Op. ci ., pp. 172-238 ( ad. ci ., pp. 165-229): ((Sec o s i p incipi, com a ca ego ies
de la cosmo-comuni a ie a (ko nmunizie ende Ka ego ien) (in e -cen acions); epoca, es e-
a, no mes de alo en els sec o s mo al, es e ic, eligiós
i
de la na u an (caps. 36-45).
17'
Op. ci ., pp. 239-264 ( ad. ci ., pp. 230-254): ((Da e a ap oximació concen ico-sin-
e ica com a eali zació: eo ia-p axi)) (caps. 46-49). To
i
no ecolli -la cada egada, a o s
els apa a s an e io s hi ha ia la ca ac e i zació p e ia dl«ap oximació concen ico-sin e ican
[D ehung/Hebung], pe bé que sols en aques cas aques a ca ac e i zació pe anyia sin ac i-
camen al i ol de I'apa a ).
El aduc o ances ha op a pe << o a ion/élé a ion», mes li e al. C eiem que la
nos a pe i asi ecull millo el sen i de la ima ge/concep e de Bloch. D'al a banda, ja a
p oposi d'Elp incipi espe anga (c . sup a n. 95), ens se iem de I'exp essió pe ca ac e i za
el me ode d'in es igació blochia: un me ode no ec ilini-demos a iu, sino d'ap oximació pe
successi es passades al ol an de l'objec e es udia .
'79
La causali a
i
la inali a , pe exemple, són an poc alienes a la quan iia
i
a la
quali ai (pa ells ca ego ials, anma eix, que cen en el p ime
i
el segon g ups de ca ego ies
abans consigna s) com es oba in imamen lliga a la cons i ució de les no mes alo a i es
el p oblema de la elació eo ia-p axi (cen es espec ius, aquella i aques , dels g ups ca ego-
ials esmen a s, e ce
i
qua ).
IE0
Aques s apa a s són:
«ln oducció.-Ap oximació
concen ica, més enlla de l'imme-
dia )) (Expe imen um Mundi, GA 15 [1975], pp. 13-31; aducció ancesa: Expe imen um
mundi, ed. ci ., pp. 11-29; caps. 1-6); ((L'exp essió Iogica com a coneixemen p e- o man n
(op. ci ., pp. 32-48; ad. ci ., pp. 30-46; caps. 7-9); c<Cognoscibili a ca ego ial segons el
p e- o man logic~ (op. ci ., pp. 49-68; ad. ci ., pp. 47-65; caps. 10-14;
i
((De e minació
onamen al sin e i zado a: les dimensions elica, Iogica i ma e ial en les ca ego ies)) (op. ci .,
pp. 69-79; ad. ci ., pp. 66-76; caps. 15-18).
cia que el pensamen de Bloch pugui eni pe a nosal es
Ig1.
Cal, anma-
eix, ag ai un cop més I'es o c del aduc o ances de I'ob a pe e -nos
l'es il
i
la e minologia de Bloch, semp e di ícils, ambé semp e més en e-
nedo s i p ope s
Ig2.
16.
Tendencia
-
la encia
-
u opia: esc i s da ables en e el
1907
i
el
1977.
Tendenz
-
La enz
-
U opie. E ganzungsband zu
GA
(
=
GA
17 [1978]),
422
pp.
Com a olum complemen a i (ccd'ampliació))) de la Gesam ausgabe, é
sens dub e aquí el seu lloc de p esen ació
le'.
Tanma eix, com que ó a
assimilable a qualse ol dels es olums d'Esc i s (polí ics, iloso ics o
li e a is) -mo iu pel qual podia ha e -se i ula Esc i s di e sos-, no hi
ha ia cap p oblema a man eni l'ambi alencia del seu í ol o iginal
Ig4.
Quan als esc i s aquí ecopila s, n'hi ha un de ca ac e ís iques p ou
singula s
i
que ob e el olum: es ac a del Dia i edac a pe Bloch a
pa i de la mo , el
1921,
de la se a p ime a esposa, Else o un
'
emo iu es imonia ge d'amo del jo e Bloch
i
o un homena ge in memo-
'"
Expe imen um mundi
a, en e ec e, la imp essió que Bloch no ha acaba d'explici a -
hi el seu pensamen sis ema ic de ons (po se pe po d'ésse i lla de sis ema ic en el sen i
classicamen pejo a iu del e me?) o que, malg a la se a in enció, no ha pogu sis ema i -
za -hi d'una mane a cla a i inequí oca quelcom que no és sis ema i zable: aixo és, el seu
pensamen (jpo se no és aques sis ema i zable, en an que pos ula una sín esi en e
ma e ialisme ma xis a i he encia eligiosa o, dien -ho al amen , en e c(ciencia» del possible
i unció
u opico-((imagina i a))?).
jCald a, doncs, conclou e que Bloch
és
una mena de
iden , o un poe a p o e ic, més que un iloso , en el sen i més mode n del e me?, jun laic
inspi a
o
un can o messianic del déu que exis i a, del genui i del «summum» que enca a-no
són, més que no un pmsado , semp e p e ensiosamen cien í ic?
¿O
és que po se Bloch no
és
més que un al e exemple del des i de qualse ol pensado que p e engui ((esb ina n en
l'ambi del da e , en el o de la eali a ? (un da e i una o ali a als quals no és pe mes
d'accedi , a es que ((ningú no po sal a més enlla de la se a p opia omb a)), a es que un o
només és assolible so in -ne i mai no ho és des de dins). En o cas, el pensado de la
u opia
conc e a-de
la u opia la en , pe o que a ela com a la encia (i abludim així al i o! del olum
Tendencia
-
la encia
-
u opia)
és un es imoni que no po ésse igno a pe I'home d'a ui que
ulgui esgua da un dema bo.
Ig2
Vegeu: E ns
BLOCH,
Expe imen um mundi. Ques ion, ca égo ies de I'élabo a ion,
p axis
( ad.: Gé a d
RAULET),
Payo , Pa ís 1981, 276 pp. Un cop més, en e ec e, les no es
del aduc o són d'in e es
i
u ili a , i la llibe a en els gi s
i
pe í asis amb que hom adueix
el dens, laconic
i
so in massa c ip ic llengua ge blochia mai no aeix el sen i de ]'o iginal,
ans el a més pales i, així, li a jus icia.
'83
Pe aixo ens hem pe mes d'ab euja bibliog a icamen la e e encia al olum amb la
sigla:
GA
17
(1978), pe bé que no hagi es a inco po a amb cap núme o a la
Gesam ausgabe.
Ig4
Aques po signi ica alho a
Ulopia de la endencia i de la la encia
(és a di : u opia
de la endencia la en , o u opia de la la encia endencial)
i
Tendencia
-
la encia
-
u opia
(aixo
és: endencia, la encia, u opia).
Ig5
Tendez
-
Lo enz
-
U opie,
GA 17 (1978), pp. 11-50: c<Llib e eco da o i d'Else Bloch
- on S i zky
(+
2-1-1921))).
iam
ibu a pe un Bloch que de ia sen i -se no gai e lluny de la mo
'86.
To a la es a d'esc i s són euni s so a el í ol que dóna nom al olum,
i
o men sis g ups ema ics di e en s: el p ime , in oduc o i, a pa b eus
no es del5 p ime s anys del segle, inclou cinquan a pagines de la esi
doc o al de Bloch, del 1908, sob e Ricke
i
la eo ia del coneixemen
18';
el segon insis eix en el p oblema epis emologic, amb esc i s majo i a ia-
men dels anys en a
la*;
i
POC
més pos e io s són els esc i s del e ce
g up, de ema cul u al
lS9;
el qua g up, sob e eo ia-p axi, euneix esc i s
que son, la majo ia, dels anys se an a
I9O;
el cinque, amb apo acions des
del 1935 ins al 1975, explo a el ema p o o ípicamen blochia de la
elació en e ma e ia i espe anqa
19';
i
el da e g up ecull, ins on queda
in e ompuda, la asca a que Bloch es dedica a quan el so p engué la
mo , i que consis ia a e o un eplan ejamen de la his o ia de la
iloso ia des de la pe spec i a de con igu acions de models
19*.
D'aco d
amb la ma eixa ((no a inal)) del olum, aques ha olgu ecolli els
següen s ipus d'esc i s: p ime s esbossos de emes desp és desen olupa s,
no es
i
apun s de qües ions no es (com o a a a el cas del g up inal
d'esc i s) i documen s ela ius a con on acions o a p eses de posició
polí iques i socials
193.
Del olum, anma eix, olem des aca les ja con-
signades dues g ans apo acions del (<memo ial» d'Else on S i zky i de
la esi doc o al de Bloch
'94.
Pe o me eixen ambé una menció mol espe-
Ia6
Bloch es decideix, a no an a-un anys, a publica aquella an iga e ocació de la se a
p ime a esposa (a la qual ha ia dedica
Thomas Münze , eoleg de la e olucio?;
i ho a en
un olum (que en publica -se esul a ja pos um), el qual decideix, alho a, dedica (com
ambé ha ia e ja amb al es) a la se a da e a esposa, Ka ola, ((que sal a I'home i la se a
ob a en on dels nazis))
(Tendenz
-
La enz
-
U opie
,
GA
17 [1978], p. 5). En can i, de la
se a segona esposa no hi ha cap e e encia en o a la
Gesam ausgabe.
18'
Op. ci .,
pp. 53-107. La esi doc o al ocupa
ibid.,
pp. 55-107.
Op. ci .,
pp. 108-156.
189
Op. ci .,
pp. 157-184.
I9O
Op. ci .,
pp. 185-245.
19'
Op. ci .,
pp. 246-398. D'aques no able conjun cal ema ca els ex os de les pp.
250-260
i
260-264 que co esponen a sengles apo acions (que poden emun a -se a I'exili de
P aga, el 1936) de I'epoca en que s'o igina el olum
d'El
p oblema del ma e ialisme,
del
qual, doncs, o en complemen a ies (i ho o en no sols aques es dues, sinó adhuc o es les
apo acions incloses en aques conjun ).
'92
Tendenz
-
La enz
-
U opie,
GA
17 (1978), pp. 399-417. Es ac a d'apo acions (en
I'elabo ació de les quals la mo so p engué I'au o ) que compo a en gai ebé o a una
eelabo ació de les lli~ons sob e his o ia de la iloso ia -publicades en el olum co espo-
nen
d'ln e mons en la his o ia de la iloso ia-,
eelabo ació iniciada el ma eix 1977
i
ecollida com a cloenda del olum.
19'
Tendenz
-
La enz
-
U opie,
GA
17 (1978), p. 420. La no a és de Bu gha Schmid
(que ja ajuda Bloch a enlles i el olum
dlExpe imen um mundi: c . sup a,
n. 168) i Bea
Die schy (col4abo ado a en la p epa ació de les
Leipzige Vo lesungen zu Geschich e de
Philosophie: c . sup a,
n. 129), ecopilado s dels ma e ials que Bloch ha ia es a p epa an
ins al momen de mo i .
194
C .
Tendenz
-
La enz
-
U opie,
GA
17 (1978), pp. 11-50 i 55-107, espec i amen
cial, en e al es, es esc i s conc e s: el p ime , del 1930, p esen a la
sensibili a , el pensamen i la p axi no co n a elemen s an i e ics, sinó com
a es adis del coneixemen
195;
el segon, «sob e la mo , la immo ali a i la
supe i encia)), co espon a una en e is a de 1969
196;
i el e ce , de
ema ica mol peculia men blochiana, es e e eix a la unció u opica del
ma e ialisme
i
a se o igina com a al.locució adio onica el
1971
19'.
Com els dos da e s, gai ebé la mei a dels esc i s ecolli s en el olum
co esponen
a
in e ius, con e encies o exposicions adiades i, així, pos-
sei'en ja un ce ca ac e públic
198.
N'hi ha ia ins i o de publica s ambé
en llib es
199,
i
adhuc n'hi ha una pe i a mos a adui'da al cas ella
200.
19'
Op. ci .,
pp. 121-129.
196
Op. ci .,
pp. 308-336.
19'
Op. ci .,
pp. 265-285.
198
De les 410 pagines del olu n co esponen s a ex os blochians, 192 són ocupades pe
in e ius, con e encies o exposicions adio oniques ingudes o e es pe Bloch el 1937
i
el
1938
i
en e el 1964
i
el 1975:
c . Tendenz
-
La enz
-
U opie,
GA 17 (1978), pp. 158-164
(1937), 165-171 (1938), 336-349
i
350-368 (1964), 194-209 (1965), 286-300 (1966), 185-187
i
360-380 (1967), 308-336 (1969), 228-233 (1970), 265-285 (1971), 187-194
i
233-245 (1972),
209-220
i
220-228 (1974)
i
391-398 (1975). Es ac a de o un es i nonia ge de l'ac i i a
pública que eali za un ho ne que, des del 1965, ha ia deixa en e e els ui an a anys.
199
Aixi, pe exe nple:
op. ci .,
pp. 158-164 (((A an ga de und Voks on )), 1937), 165-171
(((Die Kuns zu e ben)), 1938) i 194-209 (Übe ungelos e Au gaben de sozialis ischen Theo-
ie)), 1965), publica s els dos p i ne s en el olu n d'ho nena ge a Bloch als seus no an a anys
(E ns Blochs Wi kung. Ein A bei sbuch zum
90.
Gebu s ag,
Suh ka np, F ank u a n
Main 1975, pp. 188-194
i
195-200, espec i a nen )
i
el e ce en el col.lec iu
Übe E ns Bloch
(Suh ka np -Edi ion Suh ka np 251-, F ank u a n Main 1967, 19713, pp. 82-103).
2co
Vegeu: E ns BLOCH, ((Indignación nacida de la dignidad humana)), en: Al ed
HAS-
LER,
El odio en el mundo ac ual,
Alianza Edi o ial (lib o de bolsillo 443), Mad id 1973, pp.
13-23; d'aques es, les pp. 13
i
SS.
i
15 i
SS.
co esponen als pocs ag nen s de la con e sa
Bloch-Hasle (in eg a nen aduida) ecolli s a
Tendenz
-
La enz
-
Uiopie,
GA 17 (1978),
pp. 185-187: «Has ode Zo n?)).