scieee Open visual document viewer

La Gesamtausgabe d'Ernst Bloch : Ernst Bloch entre nosaltres : butlletí bibliogràfic (III)

Udina i Cobo, Miquel

Abstract

Udina i Cobo, Miquel

Full text

En ahona 14, 1988, 111-131 La Gesam ausgabe d'E ns Bloch E ns Bloch, en e nosal es: Bu lle í biobibliog a ic (III)* Josep Manuel Udina i Cobo 9. D e na u al i digni a humana: 1961. Na u ech und menschliche Wü de, GA 6 (1961), 367 pp. T aducció cas ellana: De echo na u al y dignidad humana ( ad.: Feli- pe GONZALEZ VICÉN). Aguila , Mad id 1980, 332 pp. Aques olum i els dos que p esen a em a con inuació no son sinó exemples d'una única mane a blochiana d'ap oximació a la his o ia de la iloso ia; la mane a, un xic de ec i esca, de qui as eja pe o a eu i amb qualse ol disculpa pe jades i indicis d'una sola cosa: aquel1 no um, sum- mum i ul imum, I'enca a-no-ésse i I'enca a-no-conscien -aquella u opia que és objec e de o a espe anca i que és la possibili a esca ologica en i u de la qual es mou o a la his o ia- de que pa la em en e e i -nos a l'ob a an e io . Almenys en un al sen i és ein e p e a pe Bloch, a D e na u al i digni a humana, el ac amen que al lla g de la his o ia del pensamen ha ebu el ema de la llei mo al i del d e , adhuc com a «d e na u al)) -concep e analeg al de ((llei na u al)), an so in in ocada pe a a a o i el conse ado isme més adical o els in e essos de classe, i co es- ponen men con aposada així a la o ca e oluciona ia de I'au en ica jus icia, de la ((digni a humana)) lo1. To a la his o ia de la iloso ia mo- al, del d e i, en ce a mane a, de la polí ica ma eixa -segons hom en én * Aques a icle és con inuació dels ja publica s en aques a e is a: En ahona , 1985, núm. 12, pp. 55-70 i En ahona , 1986, núm 13, pp. 127-154. D'aquí la di icul a ma xiana d'accep a el d e (i, enca a nés, el d e na u al) com a dimensió ap o i able e olucionii ia nen i p og essis amen . 1 és pe aixo que Bloch dedica a la qües ió o el cap. 20 de la se a ob a, in i ula : ((Rese a ma xis a espec e del d e i espec e ambé del d e na u al; el p oblema d'una quin a essencia sense classes del "dem- peus" en el d e na u al)) (Na u ech un menschliche Wü de, GA 6 [1961], pp. 206-238; aducció cas ellana: De echo na u al y dignidad humana, Aguila , Mad id 1980, PP. 184-212). aques a con empo aniamen - des ila pe les pagines del llib e pe al d'ésse -hi eexaminada sub specie u opiae, si al a di -ho així Io2: des dels iloso s an ics (so is es, es oics i pensado s omans) ins al p oblema de la elació en e d e -d e na u al- i ma xisme, i qües ions complemen a- ies, pe o no menys impo an s (com és a a la qües ió del d e subjec iu i objec iu, la del d e i la mo al, o la de les elacions en e es uc u a social i indi idu) lo3; sense deixa d'abo da un Tomas d'Aquino i la Re o ma, els g ans acionali zado s del d e na u al (Al husius, Hobbes, G o ius) o les igu es més des acades de la iloso ia mo al i polí ica de la mode ni a (Rousseau, Kan , els es g ans idealis es, Bacho en) 'O4; i sense oblida una con aposició eloqüen en e d e a dobu ges i ideal de la icolo (llibe a , igual a , a e ni a ) ]O5. A mane a d'«apendix» inal, el da e capí ol del olum ecull l'es udi que Bloch ha ia publica el 1953 sob e Ch is ian Thomasius IM. Al del seu coneixemen de l'au o , el aduc o cas ella a egia un segon í ol com a ga an ia de la se a asca: el e que 'O2 Valgui, en o cas, I'exp essió -i les se es conno acions- pe sub a lla que I'apo - ació de Bloch es a lluny d'esse un es udi legal, e des de pe spec i es i d'in e essos p opis dels homes del d e . Bloch és semp e ilbso , i és semp e ilosb ic el seu in e es, com son iloso iques la se a pe spec i a i la se a in enció. 'O3 A pa els es capi ols in oduc o is, el olum comenqa amb la iloso ia an iga (Na u ech und menschliche Wü de, GA 6 [1961], pp. 20-37; aducció cas ellana: De echo na u al y dignidad humana, ed. ci ., pp. 9-26: cc. 4-6) i, desp és d'abo da el ja esmen a p oblema de la elació d e -ma xisme (op. ci ., pp. 206-238; ad. ci ., pp. 184-212: cap. 20) i de e e i -se alho a a les qües ions del d e subjec iu i obje iu (op. ci .,., pp. 238-259; ad. ci ., pp. 213-232: cap. 21) i del d e i la mo al (op. ci ., pp. 270-276; ad. ci ., pp. 233-247: cap. 22), plan eja en els seus da e s es capi ols sengles emes el denominado comú dels quals ó a el plan ejamen de la qües ió de les elacions es uc u a-indi idu: «D e penal, agedia i la e i able negació del delic e)), «O igen de I'es a , d e públic, a cana domina- ionis i llu con a in i «El déu es a ali za i el d e a la comuni a )) (op. ci ., pp. 276-299, 299-310 i 310-314; ad. ci ., pp. 248-269, 270-279 i 280-284: caps. 23-25). '" Op. ci ., pp. 38-151; ad. ci ., pp. 27-133 (caps. 7-17). Tomas d9Aquino i la Re o - ma, d e na u al ela iu i la se a ideali zació (caps. 7-8); Al husius, Hobbes i G o ius, acionali zació del d e na u al (caps. 9-10); el con ac e social ousseaunia o I'a p io i kan iano- ich ea, com a no es mane es de onamen ació del d e (caps. 11-12); heus aquí els successius emes del eco egu blochia sob e la his o ia del d e , els seus p oblemes i les se es i uali a s u bpiques. Comple en la se ie, en e al es, el ema de la llei posi i a (cap. 13) i el de la onamen ació schellingiana del d e i els seus ul e io s desen olupamen s (cap. 14); segueix la p esen ació de la des acada igu a de Bacho en (1815-1887) i del ema Gea-Themis (caps. 15-16), i la de la igu a -an e io , no menys in luen i ambigua- de Hegel (cap. 17). 'O5 Op. ci . , pp. 151-206; ad. ci ., pp. 134-183 (caps. 18-19). Ob iamen , el lema de la Re olució F ancesa po a I'au o al ema ma eix del ma xisme (objec e del cap. 20). IM Op. ci ., pp. 315-356; ad. ci ., pp. 285-321 (cap. 26). Ch is ian Thomasius, ein deu sche Geleh e ohne Mise e (C. Th. un lle a e i alemany sense mise ia) ou publica pe Au bau (Be lín o ien al). La inclusió del llib e com a apendix del olum ema ic co es- ponen es equi alen a la inclusió d'A icenna i I'esque a a is o Plica en el olum d'El p oblema del ma e ialisme (c . in a n. 11 3). e a ca ed a ic de d e lo7; pel que a a la e sió ancesa de l'ob a, són com semp e des acables algunes apo acions ípicamen se es loa. 10. El p oblema del ma e ialisme, la se a his o ia i subs ancia (po emun- a -se als anys 1936-1937): 1972. Das Ma e ialis nusp oblem, seine Geschich e und Subs anz, GA 7 (1972), 553 pp. Reelabo ació ampliada de ma e ials p ou an ics Io9, el olum inclou un doble epas his o ico- iloso ic del concep e de ma e ia: com a ca ego ia gnoseologica ( ema d'un ((p ime cu s» "O; i com a ca ego ia on ico-cos- mologica ( ema del csegon cu s» I". A pa els dos conjun s in oduc o- is, n'hi ha dos més de inals, ela ius espec i amen a les ciencies ísi- ques i de la na u a i a qües ions clau del ma e ialisme Il2. Hom po conside a compendi signi ica iu de o a l'ob a l'apendix en que Bloch inco po a a el seu llib e de 1952. A icenna i I'esque a a is o elica Ii3; es ac a, d'al a banda, de I'única pa del olum aduida al cas ella Il4. 'O7 La aducció cas ellana de Felipe GONZÁLEZ VIC~N de De echo na u al y dignidad humana és po se pe aixb més eeixida que no la d'Elp incipio espe anza (c . sup a n. 100). En o cas, ambdues e sions o en acabades simul aniamen , i el olum de eina que compo en només podia abas a -lo un aduc o que pogués disposa de coneixemen s i emps, com en disposa a un ca ed a ic jubila . loa Com semp e, els aduc o s ancesos (Denis AUTHIER i Jean LACOSTE) de D oi na u el e digni é humaine (Payo , Pa is 1976, 330 pp.) no sols an més in elligible, mi - jancan pe í asis i al es ecu sos, el c ip ic i a egades osc es il bolchia, sinó que alho a hi a egeixen no es a peu de plana, p ou u ils en hmbi s cul u als di e sos de I'alemany o a lec o s no pa icula men inicia s en qües ions de d e . El aduc o cas ellh, amb els seus coneixemen s, podia ha e e una asca equi alen enca a més comple a. 'O9 C . Das Ma e ialismusp oblem, seine Geschich e und Subs anz, GA 7 (1972), p. 6. "O Op. ci . , pp. 32-131: «P ime cu s. Les doc ines del singula i de I'uni e sal en llu elació amb el ema de la ma e ia)). "' Op. ci ., pp. 132-315: ((Segon cu s. Les doc ines de la ma e ia i els indicis de la inali a i del ca ac e obe d'aques a)). C . op. ci ., pp. 21-23 (caps. 1-2) i 24-31 (caps. 3-6), pel que a als apa a s in oduc- o is; i pp. 316-376 («Al ol an dels co en s ed i chlid en les ep esen acions de la na u an: caps. 37-40) i 377-478 («Al ol an de la elació ésse -consciencia: objec iu i no um en el ma e ialisme especula iu)): caps. 41-47), pel que a als dos conjun s inals. Il3 Op ci ., pp. 479-546; aducció cas ellana: A icena y la izquie da a is o élica ( ad.: Jo ge DEIKE ROBLES), Ciencia Nue a, Mad id 1966, 118 pp. L'esc i ou publica com a llib e al Be lin o ien al amb mo iu del cen ena i (segons la c onologia a ab) de la mo d'A icenna, pe bé que la in e p e ació que Bloch a d'aques és mes una in e p e ació de la iloso ia d'A e ois. L'ob a ou eedi ada a F ank u am Main el 1963, amb edi- cions ci cums ancials que la aducció cas ellana ecull i que o en inco po ades a la Gesam - ausgabe. Il4 Com la e sió de Thomas Münze , eólogo de la e olución, del ma eix aduc o , conside em A icena y la izquie da a is o élica un bon eball. Llas ima que no ingui, com Ob iamen , en el doble eco egu de l'au o pe la his o ia de la iloso ia (en els cu sos p ime i segon ja esmen a s), gai ebé la mei a dels pensa- do ~ són ac a s dues egades Il5; de la es a, son majo ia els abo da s sols en el segon dels cu sos Il6. En qualse ol cas és acil de eu e la simili ud d'aques olum i de l'an e io (sob e el d e na u al), i és pe aixo que el del ma e ialisme ha d'ésse p esen a p ecisamen aquí, mes enlla dels p oblemes que pel que a al cas plan egi una exac a da ació dels ma e ials o igina is ecolli s en el olum p esen lI7 (aques a da ació jus i- ica, d'al a banda, la dedica o ia del olum: «a l'amic de jo en u , Geo g Lukacs~) ]l8. 11. In e mons en la his o ia de la iloso ia (po emun a -se a cu sos dels anys 1950-1956): 1972 i 1976. Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e. Aus Leipzige Vo lesun- gen, GA 12 (1977), 341 pp. T ad. cas .: En emundos en la his o ia de la iloso ía ( ad.: Jus o PÉREZ DEL CORRAL). Tau us, Mad id 1984, 294 pp. Aques és el e ce d'un conjun de olums o malmen e e i s a la o ali a de la his o ia de la iloso ia, mo iu pel qual ha d'ésse p esen a ambé aquí, jun amen amb els dos an e io s. Els ma e ials d'a a es e- mun en a la p ime a mei a del~ anys cinquan a, i co esponen a llicons en I'al e cas, les co esponen s no es a peu de plana. 1 Ilas ima ambé que, a nb la desapa- ició de I'edi o ial Ciencia Nue a, I'ob a aci ja emps que no es oba enlloc: pe bé que b eu, és p ou simp oma ica de la peculia comp ensió blochiana de la ma e ia, en connexió amb la u opia i el no um. "S Heus aci aques s pensado s: Pla ó i A is o il (caps. 9 i 22), els es oics i Plo í (caps. 10 i 23), Tomas d'Aquino (caps. 10 i 24), Hobbes i Desca es (caps. 11 i 25), Spinoza (caps. 11 i 26), Leibniz (caps. 11 i 28), Kan (caps. 11 i 28-29), Fich e i Schelling (caps. 12 i 30), Hegel (caps. 12 i 31), Shopenhaue (caps. 12 i 31), E. on Ha mann (caps. 14 i 33) i Ma x, Engels i Lenin (caps. 16 i 36). lI6 Aixi: Epicu (cap. 23), A iceb ó i A icenna-A e ois (cap. 24), Duns Esco , Galilei i B uno (cap. 25), Maleb anche (cap. 26), La Me ie i Holbach (cap. 33), Robine (cap. 28), Ocken i Baade (cap. 29), Be gson (cap. 33), Czolbe i Feue bach (cap. 34) i Mach i F.A. Lange (cap. 35). Son, en can i, au o s o co en s ac a s sols en el p ime cu s: Sbc a es (cap. 9), els nominalis es (cap. lo), F. Bacon i Hume (cap. ll), Maimon (cap. 12), Ricke , Lask, Cohen i Husse l (cap. 13), Bahnsen (cap. 14) i el ma eix Bloch (cap. 17, que no es sinó una au oci ació d'He encia d'aques a Ppoca). '17 ÉS di icil d'esb ina quins són (i ins a quin pun co esponien o iginh iamen a llu ac ual p esen ació) els ma e ials que es poden emun a als anys en a: com sol e -ho, Bloch po se els ha amplia s o ans o ma s. Vegeu, sob e aixb, Das Ma e ialismusp oblem, seine Geschich e und Subs anz, GA 7 (1972), p. 6, en que I'au o indica que els con ingu s del olum han es a (( e isa s i amplia s els anys 1969-1971)) i ag aeix a Bu gha Schmid l'aju que li ha apo a en la p epa ació d'aquells con ingu s pe a llu publicació. Op ci ., p. 5. de Bloch donades a Leipzig Il9; algunes sob e la iloso ia del Renaixemen '19 C . Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e, GA 12 (1977), p. 6; aducció cas ellana: En emundos en la his o ia de la iloso ía, Tau us, Mad id 1984, p. 6. Les Ilicons donades pe Bloch a Leipzig du an la p ime a mei a dels cinquan a han es a publicades pos umamen pe la ma eixa edi o ial de la Gesam ausgabe, pe o o a d'aques a edició: E. BLOCH, Leipzige Vo lesungen zu Geschich e de Philosophie (1950-1956), Suh kamp (Suh kamp Taschenbuch Wissenscha 567-570). F ank u am Main 1985, 4 ols.; ol. 1, 552 pp. (An ike Philosophie, a cu a de Bea Die schy i Hanna Gekle), ol. 11, 252 pp. (Ch is liche Philosophie des Mi elal e s. Philosophie de Renaissance, en que és o e el ex de la Gesam ausgabe), ol. 111, 334 pp. (Neuzei liche Philosophie, I: Von Desca es bis Rousseau, a cu a d'Uwe Opolka) i ol. IV, 468 pp. (Neuzei liche Philosophie, 11: Deu sche Idealismus. Die Philosophie des 19. Jah hunde s, a cu a d'Ebe ha d B aun, la pa de I'idealisme, i de Hanna Gekle, la es a); són esponsables de I'edició del ex en el seu conjun Ru h Rome i Bu gha Schmid (a pa i d'en egis amen s magne o onics de classes, manusc i s mecanog a ia s, e c.). Els qua e olums (que ab euja em com a Leipzige Vo lesungen) cons i ueixen una apo ació mol peculia en elació amb la Gesam ausgabe, i aixo pe di e sos mo ius. P ime amen , pe que han olgu e e i -se a In e mons en la his o ia de la iloso ia mi jancan la inclusió de di e sos conjun s d'aques olum de la Gesam ausgabe, ansc i s amb ideli a li e al: així, els ex os de Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e, GA 12 (1977), pp. 53-172 i 173-302 ( ad. ci ., pp. 45-146 i 147-257), co esponen s a les Ilicons sob e ((Filoso ia c is iana de 1'Eda mi jana)) i sob e ((Filoso ia del Renaixemen )), iden ics en ambdues edicions (c . Leipzige Vo lesungen, ed. ci ., ol. 11, pp. 9-122 i 123-245), i el ex sob e Maimon, de Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e, GA 12 (1977), pp. 303-305 ( ad. ci ., pp. 258-260), que en les Leipzige Vo lesungen (ed. ci ., ol. IV, pp. 153-155) només es di e encia pels nomb osos pun s i a pa a egi s (pe a una lec u a mes no mali zada i anquil.la). En segon Iloc, pe que o e eixen ex os blochians que In e - mons en la his o ia de la iloso ia no ecollia; així s'esde é amb mes del 85 pe cen del con ingu del ol. 1: ed. ci ., ol. 1, pp. 47 i SS. (cap. 5: Anaximenes), 62-97 (caps. 7-10: d'Empedocles a Dembc i ), 98-106 (pa inicial del cap. 11, sob e els so is es) i 11 1-535 (caps. 12-22: des de Soc a es ins a P ocle); el ma eix obem en o el ol. 111 (des de Desca es ins a Rousseau) i a gai ebé o el ol. IV (de les excepcions espec e d'aixo, en pa la em de seguida). Finalmen , pe que o e eixen ex os de Bloch que el co esponen olum de la Gesam ausgabe ecollia només pa cialmen en les se es p ime es o da e es pagines: conc e- amen , Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e, GA 12 (1977), pp. 20-32 ( ad. ci ., 19-29), conjun d'apo acions ampliades en les Leipzige Vo lesungen, ed. ci ., ol. 1, pp. 37-46 (caps. 2-4, sob e Bias, Tales i Anaximand e), 49-61 (cap. 6: Pi ago es) i 106-110 (pa inal del cap. 11, sob e P o ago es); aixi com Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e, GA 12 (1977), pp. 306-317 ( ad. ci ., pp. 261-270), exposició sob e Schelling ampliada en les Leipzige Vo lesungen, ed. ci ., ol. IV, pp. 189-204 (i enca a con inuada, ja indepen- den men , en les pp. 204-256). Tanma eix, no deixa de so p end e que edi o s i p epa ado s dels olums d'aques es Leipzige Vo lesungen no hi hagin ecolli -en una ecopilació an amplia, de la qual In e mons en la his o ia de la iloso ia només e a una pa ( eco dem el sub i ol d'aques olum: «Aus Leipzige Vo lesungen»)- di e ses apo acions: pe exemple, les exposicions que sob e Pla ó i Hegel e en incloses a Zwischenwel en in de Philosophie- geschich e, GA 12 (1977), pp. 32-36 i 320-325 ( ad. ci ., pp. 29-32 i 273-277, espec i a- men ), apo acions, ambdues, que es no enen a eu e amb les co esponen s exposicions sob e aques s dos g ans iloso s en les Leipzige Vo lesungen (ed. ci ., ol. 1, pp. 136-206 i ol. IV, pp. 257-352); o les pagines inals sob e Schelling (Zwischenwel en in de Philosop- hiegeschich e, GA 12 [1977], pp. 317-319; ad. ci ., pp. 270-272) i I'apo ació que a de o en epe ides a Tübingen el 1962-1963, i edi ades el 1972 I2O (d'aques a edició -no de ini i a, i pa cial-, n'hi ha aduccions ancesa i ca ala- na) I2l. To s els ma e ials o en e isa s i eelabo a s pe l'au o en 1972-1976, pe a llu publicació en la Gesam ausgabe '22; i la ma co ec- o a -au oco ec o a- de Bloch s'hi mani es a un cop més, amb les ca ac e ís iques de semp e 12' (bé que I'esmen ada e sió ca alana ni s'a- dona dels can is, no pas insigni ican s, in odui s en La iloso ia del Renaixemen ) 124. A pa les Ilicons enaixen is es -que ocupen un xic mes d'un e c del olum-, la es a és basicamen in eg ada pe un al e g an conjun d'exposicions sob e pensado s c is ians medie als 125; i a a és cloenda del olum (op. ci ., pp. 325-332; ad. ci ., pp. 278-286: ((Sis ema de calcul i p incipin), que no enen cap co espondencia en les Llicons de Leipzig. Pe b enca a mol mes so p enen esul a que en aques es ambé hagin desapa egu del o les dues apo acions que sob e Te ullia i O ígenes i sob e Agus i es oben a Zwischenwel en in de Philosophie- geschich e, GA 12 (1977), pp. 36-42 i 44-51 ( ad. ci ., pp. 32-38 i 39-44), espec i amen (i que, anma eix, hom podia ben bé ha e ecolli com a in oducció a la iloso ia medie al, al ol. 11 de les Leipzige Vo lesungen). I2O Les Iliqons del Renaixemen apa egue en com a Vo lesungen zu Philosophie de Renaissance, Suh kamp (Suh kamp Taschenbuch 75), F ank u am Main 1972, 162 pp. 12' C . E ns BLOCH, La philosophie de la Renaissance ( ad.: Pie e KAMNITZER), Pa- yo , Pa ís 1974, 187 pp. Sob e aques a e sió es éu la ad. ca . (de Ma ia GINÉS i J.F. YVARS): E. BLOCH, La iloso ia del Renaixemen , Edicions 62, Ba celona 1982, 190 pp. (en els c edi s del Ilib e, anma eix, hom a e e encia -sense mo iu!- a I'edició alemanya de ini i a -p ou modi icada!- de la Gesam ausgabe). 122 Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e, GA 12 (1977), p. 6; aducció cas ella- na: En e nundos en la his o ia de la iloso á, ed. ci ., p. 6. '23 Ens e e im, e iden men , a la doble e sió -de que disposem- de la pa del olum ela i a a les Iliqons enaixen is es. Els can is in odui s no es limi en a co eccions d'es il (acla imen d'exp essions po se ambigües, simpli icació es ilís ica, e c.), sino que ins i o compo en la eelabo ació de dos capi ols, en -ne un de sol, o la sup essió en un lloc de es pagines sence es ( aslladades a un al e Iloc, ab eujades i eelabo ades). To aixb, com semp e, ampoc no signi ica, anma eix, que l'au o can iés el sen i del ex , sen i que oman iden ic en ambdues e sions. Es ac a simplemen , un cop mes, de la llibe a pe sonal amb que Bloch s'en on a semp e a nb els seus p opis esc i s (que pe aixb són els seus esc i s!). Heus aci, d'al a banda, els i ols dels 10 epíg a s o capí ols in eg an s de la ((Filoso ia del Renaixemen )) en la se a e sió de ini i a (Zwischenwel en in de Philosophie- geschich e, GA 12 [1977], pp. 173-302; aducció cas ellana: En e nundos en la his o ia de la iloso ía, ed. ci ., pp. 147-257): 1. In oducció; 2. Els inicis; 3. Gio dano B uno; 4. Campanella; 5. Pa acels; 6. Bohme; 7. F ancis Bacon; 8. En o n del so gimen de les ciencies de la na u alesa (Galileu, Keple , New on); 9. Hobbes i les eo ies del pac e social; i 10. Giamba is a Vico. 124 Sob e I'a icle c i ic que, espec e d'aixb, publich em al dia i A ui, de Ba celona (5-X-1983), i la polemica que se'n seguí, c . J.MI. UDINA, «Al ol an de Hegel)): En aho- na , 1984, nums. 7/8, pp. 168 i ss. i 171 (i nn. 18-21 i 36). 12' Vegeu, d'una banda, els dos epig a s o capi ols de Zwischenwel en in de Philoso- phiegeschich e, GA 12 (1977), pp. 36-43 (((En o n de Te ul4ia i d'o ígenesn i 44-51 («En- o n d'Agus i~); aducció cas ellana: En e nundos en la his o ia de la iloso ía, ed. ci ., pp. 32-38 i 39-44. 1 egeu, d'al a banda, o a la pa in i ulada ((Filoso ia c is iana de I'eda un e c exac e el que ocupen aques s. In eg en la es an i escassa e ce a pa del olum di e ses apo acions sob e igu es de les iloso ies an iga i pos kan iana '26. L'a enció blochiana abas a, doncs, des dels Se Sa is ins a Hegel -un cop més!- 12': co n a bon iloso , Bloch no podia deixa de e his o ia de la iloso ia -de o a la iloso ia-, alho a que ha ia de e -la iloso icamen , com a iloso ( o in e p e an i ein e p e- an a la llum del seu p opi pensamen les apo acions dels g ans pensa- do s de o s els emps) i no com a simple his o iado 128. D'aquí que la e sió blochiana de bas an s iloso s o co en s es mos i pa cial, ex ema- da i adhuc endenciosa: i no sols pel que a a la iloso ia medie al '29, ambé en elació amb els pensado s enaixen is es I3O. Pe o en la ma eixa mesu a que és ((in e p e a i a)) -i, així, discu ible-, la his o ia blochia- na de la iloso ia (en aques com a d'al es olums de la Gesam ausgabe) és sugge ido a i c eado a, i pe an exigeix del lec o la ma eixa ac i ud c í ica i c eado a -despe a i pe sonal- amb que l'au o s'ap opa als iloso s p eceden s I3l. A a bé: si les llicons en o n del Renaixemen es ca ac e i za en pe l'en usiasme -no exemp de pa ciali a - amb que mi janan (op. ci ., pp. 53-172; ad. ci ., pp. 45-146) i in eg ada pels ambé 10 epig a s o capi ols en que hom ac a successi amen dels següen s emes o au o s: 1. Ensenyamen , en o ma de Ilib e; 2. Esco E iugena; 3. Roscel.lí; 4. Anselm de Can e bu y; 5. Abela d; 6. Albe Magne i Tomas d'Aquino; 7. Roge Bacon; 8. Duns Esco i Guillem d'Occam; 9. Mís ica i mo imen laical; i 10. Nicolau de Cusa. 126 C . op. ci ., pp. 20-36 i 303-335 ( ad. ci ., pp. 19-32 i 258-286): espec i amen , en o n de Bias, Tales, Anaximand e, Pi ago es, P o ago es i els ia ges sicilians de Pla ó, d'una banda; i sob e Maimon, Schelling i Hegel, d'al a banda. 12' Vegeu, pel que a al ac amen blochia de Hegel: op. ci ., pp. 320-325 («Al ol an de la doc ina hegeliana de la igu a))) i 325-335 («Calcul i p incipi))); ad. ci ., pp. 273-277 i 278-296, espec i amm . 128 Un desen olupamen del lei mo i que és com a iloso que Bloch a his o ia de la iloso ia, I'hem e en I'a icle amb que hem pa icipa en el olum d'homena ge a l'his o- iado medie alis a F ede ic Udina, d'imminen apa ició, i ula p ecisamen : «E ns Bloch, iloso , com a medie alis a)). 129 Vegeu, sob e aixo, J.MI. UDINA, «E ns Bloch, ilbso , com a medie alis a)), a . ci ., passim, on em una analisi de I'ap oximació blochiana al enomen ilosb ic medie- al, i en sub a llem els me i s i els lími s (aques s da e s, palesos, pe exemple, en el ac amen que Bloch a d'Anselm de Can e bu y i del seu amós a gumen sob e I'exis encia de Déu). "O Va em dedica un ampli apa a en aques pun en la nos a esi doc o al sob e Bloch: c . J.MI. UDINA, La cons i ución u ópica de lo humano. E ns Bloch: iloso ía de la espe anza y c í ica ilosó ica, Uni e si a de Ba celona, Facul a de Filoso ia i Ciencies de I'Educació, Ba celona 1976, pp. 332-358 («El his o ia ilosó ico: el Renacimien o como ejemplo))). 13' Heus aci la nos a conclusió dins I'esmen a a icle «E ns Bloch, iloso , com a medie alis a)): «Cal econeixe les apo acions de Bloch com a inqües ionablemen o iginals, sugge ido es i adhuc c eado es, com mai no neu als i més a ia c i icamen despe es: unes apo acions que ampoc no adme en dels lec o s cap ac i ud de neu ali a , i que mes a ia n'exigeixen una de c i ica i pe sonal i, així, de no menys c eado a)). Bloch seguia el as e d'una comp ensió na u alis a o ma e ialis a i alho a dinamica i obe a de l'uni e s, i ambé el as e d'una o ien ació u opico- jusna u alis a en la iloso ia social i polí ica, la es a de ma e ials d'aques olum apa eix com a exp essió ei e ada d'una con icció de I'au o mol an iga i cons an : la con icció que, més enlla d'in e p e acions simplis es de la duali a in as uc u a-sup as uc u a, hi ha en la his o ia mani es- acions i educ ibles a explicacions dual-de e minis es, en an que mani- es acions d'<<in e mons» (o d'«en emons», segons hom ulgui adui Zwischenwel en) 132. En al es e mes: Bloch hi e e ma la con icció que hi ha mani es acions iloso ico-cul u als en la his o ia i educ ibles a mons, mun a ges o esidus sup as uc u als de i a s de la de e minació in as- uc u al, segons que ens diu ja en la <<in oducció» ma eixa del olum 13); i és ema cable que I'exempli icació jus i icado a d'una al con icció sigui e a pe Bloch a pa i sob e o d'au o s medie als (els apa en men més edui'bles al acil esquema isme d'in as uc u a-sup as uc u a) Il4. '32 Sens dub e, es ac a d'una qlies ió con encional, pe bé que cadascu pugui a i ica la se a decisió (a a o d'en emons o d'in ennons) a pa i de mo i acions lingüís iques ... Pel que a a la aducció cas ellana de I'ob a, é alguns e o s, pe ec amen excusables; pe o cal o na a di que algunes no es a peu de plana no hi o en inu ils pe als lec o s cas ellanopa lan s. Pe descomp a , la e sió co esponen a les Ilicons enaixen is es poca cosa é a eu e amb la e sió ca alana ja esmen ada (La iloso ia del Renaixemen ), o a a cida de gal.licismes i de se i ud a la aducció ancesa co esponen . També aquí hau em de di : es ac a d'un Bloch ben adui al cas ella en on d'un Bloch mal adui al ca ala. 133 Zwischenwel en in de Philosophiegeschich e, GA 12 (1977), p. 18 ( aducció cas e- llana: En emundos en la his o ia de la iloso 'o, ed. ci ., p. 16 s.): «Es ac a de sal a un nou ipus de secunda ie a que p ecisamen no é es en comú amb cap medioc i a dels objec es. Aquí auen, anma eix, pa adoxes com aques a: algunes coses de la monumen al Summa de Tomas dlAquino, com és a a la doc ina de I'adequació, sembla que ens c iden des d'un acó com a secunda ie a pe duda. L'admi a -se comenqa de egades a pa i ambé d'objec es o almen di e en s, de doc ines apa en men absu des, pe o que de cap mane a no s'esgo en en llu absu di a , sinó que indiquen un p oblema, com és a a el cas de I1«en a- joli zació)) de Déu en el po al de Be lem, es able a pe Occam com a possible de pensa -la. 1 p ecisamen des de la pe spec i a d'una c í ica de la ideologia es posen en elleu cu ioses excepcions de la dependencia social del pensamen , les quals s'an icipa en a llu emps. En e ec e: ¿que é a eu e la eo ia de la na u a dlEsco E iugena amb els in e essos ideologics del sace doci c is ia del segle ix? jo el nominalisme de Roscel4í, amb els in e essos ideologics d'un eudalisme ja en o mació?)) (Val ano a que la aducció cas ellana diu (<educació)> en comp es d'(<adequació», en elació amb Tomas d'Aquino.) 134 Sob e les co esponen s exposicions blochianes en o n de cadascc l dels emes esmen- a s en la ci ació de la no a an e io , c . op. ci ., pp. 92-94 ( eo ia omis a de la e i a com a adequació), 118 ( egula ac io occamiana), 65-67 ( eo ia de la na u a, en 1'E iúgena) i 68-71 (nominalisme oscel,linia); ad. ci ., pp. 79-81, 101 i SS., 55-57 i 58 i SS., espec i amen . 12. In oducció ubinguesa a la iloso ia: 1961-1964. Tübinge Einlei ung in die Philosophie. Neue, e wei e e Ausgabe, GA 13 (1970), 381 pp. L'edició de ini i a de l'ob a ecull, gai ebe sense can is, els dos olu- me s que, amb el ma eix í ol, ha ien apa egu el 1963 i el 1964 135; i po alho a p esen a -se com a «no a» edició, ((ampliada)) pel e d'inco po a l'es udi que el 1961 Bloch ha ia publica sob e l'<<on ologia de l'enca a- no-ésse » 136. Dels se g ans conjun s o pa s en que s'es uc u a el olum, aques es udi ocupa el sise lloc "': és el conjun mes lla g, i no el menys impo an 138. De les al es pa s, cal des aca la e ce a pel que a a apo acions blochianes en o n de Hegel 'j9; o la qua a, en elació amb I'in e es de Bloch pe qües ions alho a cien í iques i cul u als I4O. Pe o són 135 E ns BLOCH, Tübinge Einlei ung in die Philosophie, 1 i 11, Suh kamp (Edi ion Suh kamp núms. 11 i 58), F ank u am Main 1963 i 1964, 204 i 182 pp. El ol. 1 co espon, en la Gesam ausgabe, a Tübinge Einlei ung in die Philosophie, GA 13 (1970), pp. 11-97 i 99-147; el ol. 11, a ibid., pp. 154-209, 301-344 i 357-376 (la es a co espon a ex os o passa ges a egi s en I'edició de ini i a; en e aques s, me eix especial menció ibid., pp. 210-300, pa del olum de la Gesam ausgabe de que pa la em en la no a següen ). 13' E ns BLOCH, Philosophische G und age, 1: Zu On ologie des Noch-Nich -Seins, Suh kamp, F ank u am Main 1961 (de I'ob a -malg a el seu i ol-, mai no n'apa eixe a el om 11). L'es udi ou inco po a in eg amen a Tübinge Einlei ung in die Philosophie, GA 13 (1970), pp. 210-296 (ibid., pp. 296-300 és un a egi pe a la Gesam ausgabe). 13' Tübinge Einlei ung in die Philosophie, GA 13 (1970), pp. 210-300: ((Logicum: En- o n de I'on ologia de I'enca a-no-esse » (caps. 22-26). 13' Tampoc no es ac a aqui, an na eix, d'es abli si una pa és més o menys impo an que l'al a o les al es pa s. En o cas, l'«ampliació» que I'ob a assolí amb la inco po ació del onamen al es uai blochia sob e l'enca a-no-ésse esde ingué posi i a i dona al olum de la Gesam ausgobe una densi a de con ingu enca a mes g an. '39 D'aques a e ce a pa («Tema me odologic del ia ge)): Tubinge Einlei ung in die Philosophie, GA 13 [1970], pp. 46-89: caps. 7-10; ad. anglesa de John CUMMING: A philosophy o he u u e, He de , No a Yo k 1970, pp. 38-83), me eix una menció pa icula l'es udi de Bloch sob e I'ob a hegeliana del 1807: «Un cop mes, el ema aus ia de la Fenomenologia de I'espe i )) (op. ci ., pp. 63-84: cap. 9; ad. ci ., pp. 56-78); p e ia nen , I'au o ha ac a del «pla del Faus » en elació amb la (( o ma de ia ge)) p opia del (<sabe » (cap. 8); i o na a a Hegel en una b eu no a inal sob e el me ode dialec ic (cap. 10). La peculia i a de I'ap oximació blochiana a la Fenomenologia de l'espe i de Hegel en elació amb el Faus de Goe he (ap oximació que co esponia o igina ia nen a un a icle publica pe Bloch el 1950 a la e is a Die Neue Wel i el 1961 al ol. 1 dels Hegel-Sludien) ens éu inclou e l'es udi en qües ió en la nos a an ologia: E ns BLOCH, L'a c u opia-ma e ia i al es esc i s, Laia, Ba celona 1985, pp. 65-1 11 (c . ambé in a n. 149). I4O La qua a pa (((Indicacions de con ingu u opic)): Tübinge Einlei ung in die Philo- sophie, GA 13 [1970], pp. 90-153; caps. 11-16; aducció anglesa: A philosophy o he u u e, ed. ci ., pp. 84-144, que -com a e sió del ol. 1 de I'edició de 1953 de I'ob a- només adueix de e ins a op. ci ., p. 147) inclou la con e encia de Bloch del 1955 (publicada I'any següen i eedi ada el 1957 com a opuscle) in i ulada ((Di e enciacions en el concep e de p og és)) (op. ci ., pp. 118-147: cap. 15; ad. ci ., pp. 112-144; c . ambé in a hom oba alho a un ma eix en usiasme pe una ((he encia)) de la eligió i un ma eix ebuig -apassiona com semp e- de qualse ol alienació, co- a dia o i ania eligioses 165 (és p ou eloqüen , en elació amb aixo, el capí ol dedica a la posició ne as a de la je a quia alemanya, el 1936, en on del nazisme) '66. T adui'da de ja a emps a l'i alia i desp és al ances, I'ob a no ha oba , anma eix, en la ecen e sió cas ellana, la se a aducció més eeixida i modelica 16'. 15. Expe imen um mundi. P egun a, ca ego ies de I'esb inamen , p axi: 1975. Expe imen um Mundi. F age, Ka ego ien des He ausb ingens, P axis, GA 15 (1975), 270 pp. T ad. ancesa: Expe imen um mundi. Ques ion, ca égo ies de I'éla- bo a ion, p axis ( ad.: Gé a d RAULET. Payo , Pa ís 1981, 276 pp. Regal so p enen d'ani e sa i, la no a ob a amb que Bloch olgué e ac e de p esencia i a i ac i a als seus no an a anys és ui d'una pacien '15' Amb no iu del cen ena i del naixe nen de Bloch, hem pogu p esen a aques com a ad e sa i d'o odoxies i ana is nes: c . J.M. UDINA. ((E ns Bloch~: El Cie o, 1985, núm. 413-414, p. 29. Heus ací el inal de I'a icle, adui : «Si alguna cosa ou Bloch, ou able gic isce al a o odoxies i a ana is nes: de signe isla nic (A icenna i I'esque a a is o e- lica), ca olico- oma (In e mons en la his o ia de la iloso ia), p o es an - e o na (Thomas Münze , eoleg de la e olucio3 o gene ica nen bíblico-c is ia (A eisme en el c is ianisme); així com de signe posi i is a, econo nicis a o ma e ialis a-de e minis a (Subjec e-objec e) o polí ico-ju ídic i es a al (D e na u al i digni a humana). 1 és que ni o odoxia ni ana is ne no deixen espai pe a cap somia despe , cap possibili a a la u opia ni cap ca ni obe a un u u nou. Són, en una pa aula, negació c assa del mes ona nen al: el p incipi espe anca ... n. '66 El capí ol, an ologic, espon basica nen a un a icle del 1936; i deno a pe ec a nen la doble ac i ud blochiana: capaci a de sub a lla -cum s udio- el que hi ha de dinamic, d'huma i adhuc de e oluciona i en la e e i able, i alho a de denuncia -cum i a- les nal o nacions i les abe acions his o iques (i nassa eqüen s; i a egades ins i o b u als) de c eien s i d'ins i ucions eligioses: c . A heismus im Ch is en um, GA 14 (1968), pp. 45-52 ( aducció cas ellana: El a eismo en el c is ianismo, ed. ci ., pp. 29-34; cap. 10): ((Tan na- eix: la da e a ca a pas o al ale nanya (1936). In memo iam)) (en e al es nol es co- ses, so p en que el aduc o cas ella hagi subs i ui una e e encia c í ica al anquis ne pe un gene ic ((sob e odo)), abans d'es nen a el conco da Hi le -Va ica: op. ci ., p. 46; ad. ci ., p. 30). '15' C . E ns BLOCH, A eismo nel c is ianesimo ( ad.: F ancesco COPPELLOTTI; a nb un es udi in oduc o i seu: ((E ns Bloch: 11 Te zo E angelo e il suo Regno)), pp. 7-20), Fel i- nelli, Mila, 1971, (1972~), 332 pp. A di e encia d'aques a e sio (que adueix les ci acions bíbliques de I'edició alemanya de la Bíblia lu e ana), la ancesa op a pe inco po a la T aduc ion Decuménique de la Bible: E ns BLOCH, L'a héisme dans le ch is ianisme ( ad.: Éliane KAUFHOLZ i Ge a d RAULET), Galli na d, Pa ís 1978, 360 pp. Son d'ag ai les b eus no es a peu de plana a egides un cop nés pels aduc o s ancesos, -cos u n que els aduc o s cas ellans nai no han e seu! elabo ació en e 1972 i 1974 '68. 1 alho a és una mena de es amen espe- cula iu blochia: es un ei e a i da e o na -se a di Bloch, el1 ma eix, al ol an d'allo que ha ia ana ja dien semp e, des d'un p incipi de la se a p oducció esc i a; anma eix, un di -se i un di -ho d'una mane a po se més sis ema ica que mai (pe bé que ampoc mai no ha ia deixa d'ésse , ni que os en el ons, un pensado sis ema ic) 169. Es ac a de la sis ema- ici a p opia d'una exposició de les ca ego ies onamen als de la eali a I7O (d'una eali a que se'ns a ((p egun a)) o qües ió i esde é, així, alho a objec e d'«esb inamen » i de ((p axi)) I7l); i, com semp e ha ia es a , és una sis ema ici a ((obe a)), mai no ancada hegelianamen 172. Les ca e- go ies co esponen s són p esen ades pe l'au o en cinc g ans g ups ca e- go ials: el de les ca ego ies dimensionals o ca ego ies d'enquad amen (p esen , u u i passa , emps i espai, emps-espai) 173; e1 de les ca ego ies objec i an s o ca ego ies de ansmissió (causali a , inali a , subs anciali- a la en ) 174; e1 de les ca ego ies mani es a i es o ca ego ies de mani es- 168 Expe imen um mundi, GA 15 (1975), p. 6 ( aducció ancesa: Expe imen um mundi, Payo , Pa ís 1981, p. 8): «Esc i els anys 1972-1974. S'ha d'ag ai a Bu gha Schmid la se a col.labo ació en I'acabamen de! olum)). Pensem que Bloch s'ap opa a a no an a anys i p ac icamen ja no hi eia. 169 P oclama explíci a de la sis ema ici a , ens I'o e eix el cap. 6 (op. ci ., pp. 24-28; ad. ci ., pp. 22-29): «L1o d e no alsi ica del sis ema obe )) Del ema ja ha ia pa la Bloch en el seu llib e hegelia Subjec e-objec e, en elació i alho a en con aposició amb e! ma eix Hegel, especialmen en el cap. 22 (Subjek -Objek , GA 8 [1962], pp. 453-473, sob e- o pp. 467 i SS.; aducció cas ellana: Suje o-obje o, F.C.E., Mexic 1982, pp. 420-438, sob e o pp. 432 i SS. C . ambé, anma eix, op. ci ., pp. 502-506; ad. ci ., pp. 464-468: apa a S de! cap. 24). I7O Com a «doc ina» o sis ema <(de les ca ego iesn in i ula Bloch ma eix !'amplia expo- sició que con igu a la pa onamen al del olum: Expe imen um mundi, GA 15 (1975), pp. 81-264 ( aducció ancesa: Expe imen um mundi, ed. ci ., pp. 77-254): «G ups i cen es d'una doc ina de les ca ego iesn. I7l Glossem, així, el sub i ol de! olum, i ap o i em l'ocasió pe jus i ica la nos a e sió de He ausb ingen pe c<esb inamen ». E! aduc o ances (Expe imen um mundi, ad. ci ., p. 256, n. 4) ha jus i ica la se a opció a a o del e me «élabo a ion» (d'elabo a e), una opció pe ec amen aonable i ence ada. Tanma eix, c eiem que I'accen uació que Bloch ol dona al e me He ausb ingen és mes a ia eo ica, pe bé que lligada in insecamen a la dimensió p ac ica; i c eiem que la ima ge de I'esb ina i I'esb inamen , en ca ala, ecull aques a idea i aques a je a quia de signi ica s. 172 Bloch semp e de ensa la sis ema ici a com a senyal d'au en ica iloso ia (c . sup a, n. 169), o sub a llan alho a el ca ac e obe que aques a sis ema ici a ha de eni . En aixo c i ica a el sis ema hegelia: no en an que sis ema, sino pe! e d'ésse un sis ema amb p e ensions de de ini i i a i exhaus i i a , un sis ema no obe a! u u , al p océs o a l'enca a-no semp e p esen en o p esen i en o u u . '73 Expe imen um Mundi, GA 15 (1975), pp. 83-1 14 ( aducció ancesa: Expe imen um mundi, ed. ci ., pp. 80-110): «Temps i espai, com a ca ego ies de la dimensió (ca ego ies de I'enquad amen ))) (caps. 20-26). 174 Op. ci ., pp. 115-149 ( ad. ci ., pp. 11 1-142): ((Causali a , inali a , subs ancia- li a la en , com a ca ego ies p ojec i amen objec i an s (ca ego ies de ansmissió))) (caps. 27-31). ació (quali a -quan i a , a que ip i eidos de l'expedició, al e i a i al e a- cionali a ) 175; e1 de les ca ego ies, diguem-ne, de la ((cosmo-comuni a ie- a », o in e -cen acions (ca ego ies sec o ials -na u a i his o ia, l'huma: mo al, a , eligió- i ca ego ia p incipal: l'esb inamen d'un p incipi) 176; i, inalmen , el g up de les ca ego ies de la eali zació ( eo ia-p axi, expe- imen um mundi, e i a -p axi con a el nihilisme) 177. To s aques s g ups són de ini s, c íp icamen , com ap oximacions concen ico-sin e iques, si al a adui aixi el D ehung/Hebung alemany 178; i, en o cas, no es ac a an d'una quín uple ca alogad de ni ells de eali a com d'un esgua da un únic objec e -la eali a ma eixa- des de cinc pe spec i es di e ses, ambé aques es com a concen iques i com més a mes sin e i- ques, pe o mai no sepa ables del o '79. Aques g an conjun , onamen al en el olum -n'ocupa les dues e ce es pa s-, el p ecedeixen qua e apa a s més (o conjun s de capí ols) de ca ac e més a ia in oduc o i o jus i ica iu de la sis ema ici a ca ego ial que segui a Ia0; anma eix, l'obs- cu i a i di icul a del ex és cosa comuna a o es les pagines i pa s del olum. 1 po se és aques a ca ac e ís ica -accen uada aquí- la que p o- oca, enca a més que no en al es olums, una da e a in anquil.li a en el lec o : la d'una adical ince esa sob e el sen i , l'abas i la anscenden- 17' Op. ci ., pp. 150-171 ( ad. ci ., pp. 143-164): ((Con igu acions ( igu es de I'expedi- ció) com a ca ego ies de la mani es ació: llu plu alisme, i llu mesu a i objec iu)) (caps. 32-35). 176 Op. ci ., pp. 172-238 ( ad. ci ., pp. 165-229): ((Sec o s i p incipi, com a ca ego ies de la cosmo-comuni a ie a (ko nmunizie ende Ka ego ien) (in e -cen acions); epoca, es e- a, no mes de alo en els sec o s mo al, es e ic, eligiós i de la na u an (caps. 36-45). 17' Op. ci ., pp. 239-264 ( ad. ci ., pp. 230-254): ((Da e a ap oximació concen ico-sin- e ica com a eali zació: eo ia-p axi)) (caps. 46-49). To i no ecolli -la cada egada, a o s els apa a s an e io s hi ha ia la ca ac e i zació p e ia dl«ap oximació concen ico-sin e ican [D ehung/Hebung], pe bé que sols en aques cas aques a ca ac e i zació pe anyia sin ac i- camen al i ol de I'apa a ). El aduc o ances ha op a pe << o a ion/élé a ion», mes li e al. C eiem que la nos a pe i asi ecull millo el sen i de la ima ge/concep e de Bloch. D'al a banda, ja a p oposi d'Elp incipi espe anga (c . sup a n. 95), ens se iem de I'exp essió pe ca ac e i za el me ode d'in es igació blochia: un me ode no ec ilini-demos a iu, sino d'ap oximació pe successi es passades al ol an de l'objec e es udia . '79 La causali a i la inali a , pe exemple, són an poc alienes a la quan iia i a la quali ai (pa ells ca ego ials, anma eix, que cen en el p ime i el segon g ups de ca ego ies abans consigna s) com es oba in imamen lliga a la cons i ució de les no mes alo a i es el p oblema de la elació eo ia-p axi (cen es espec ius, aquella i aques , dels g ups ca ego- ials esmen a s, e ce i qua ). IE0 Aques s apa a s són: «ln oducció.-Ap oximació concen ica, més enlla de l'imme- dia )) (Expe imen um Mundi, GA 15 [1975], pp. 13-31; aducció ancesa: Expe imen um mundi, ed. ci ., pp. 11-29; caps. 1-6); ((L'exp essió Iogica com a coneixemen p e- o man n (op. ci ., pp. 32-48; ad. ci ., pp. 30-46; caps. 7-9); c<Cognoscibili a ca ego ial segons el p e- o man logic~ (op. ci ., pp. 49-68; ad. ci ., pp. 47-65; caps. 10-14; i ((De e minació onamen al sin e i zado a: les dimensions elica, Iogica i ma e ial en les ca ego ies)) (op. ci ., pp. 69-79; ad. ci ., pp. 66-76; caps. 15-18). cia que el pensamen de Bloch pugui eni pe a nosal es Ig1. Cal, anma- eix, ag ai un cop més I'es o c del aduc o ances de I'ob a pe e -nos l'es il i la e minologia de Bloch, semp e di ícils, ambé semp e més en e- nedo s i p ope s Ig2. 16. Tendencia - la encia - u opia: esc i s da ables en e el 1907 i el 1977. Tendenz - La enz - U opie. E ganzungsband zu GA ( = GA 17 [1978]), 422 pp. Com a olum complemen a i (ccd'ampliació))) de la Gesam ausgabe, é sens dub e aquí el seu lloc de p esen ació le'. Tanma eix, com que ó a assimilable a qualse ol dels es olums d'Esc i s (polí ics, iloso ics o li e a is) -mo iu pel qual podia ha e -se i ula Esc i s di e sos-, no hi ha ia cap p oblema a man eni l'ambi alencia del seu í ol o iginal Ig4. Quan als esc i s aquí ecopila s, n'hi ha un de ca ac e ís iques p ou singula s i que ob e el olum: es ac a del Dia i edac a pe Bloch a pa i de la mo , el 1921, de la se a p ime a esposa, Else o un ' emo iu es imonia ge d'amo del jo e Bloch i o un homena ge in memo- '" Expe imen um mundi a, en e ec e, la imp essió que Bloch no ha acaba d'explici a - hi el seu pensamen sis ema ic de ons (po se pe po d'ésse i lla de sis ema ic en el sen i classicamen pejo a iu del e me?) o que, malg a la se a in enció, no ha pogu sis ema i - za -hi d'una mane a cla a i inequí oca quelcom que no és sis ema i zable: aixo és, el seu pensamen (jpo se no és aques sis ema i zable, en an que pos ula una sín esi en e ma e ialisme ma xis a i he encia eligiosa o, dien -ho al amen , en e c(ciencia» del possible i unció u opico-((imagina i a))?). jCald a, doncs, conclou e que Bloch és una mena de iden , o un poe a p o e ic, més que un iloso , en el sen i més mode n del e me?, jun laic inspi a o un can o messianic del déu que exis i a, del genui i del «summum» que enca a-no són, més que no un pmsado , semp e p e ensiosamen cien í ic? ¿O és que po se Bloch no és més que un al e exemple del des i de qualse ol pensado que p e engui ((esb ina n en l'ambi del da e , en el o de la eali a ? (un da e i una o ali a als quals no és pe mes d'accedi , a es que ((ningú no po sal a més enlla de la se a p opia omb a)), a es que un o només és assolible so in -ne i mai no ho és des de dins). En o cas, el pensado de la u opia conc e a-de la u opia la en , pe o que a ela com a la encia (i abludim així al i o! del olum Tendencia - la encia - u opia) és un es imoni que no po ésse igno a pe I'home d'a ui que ulgui esgua da un dema bo. Ig2 Vegeu: E ns BLOCH, Expe imen um mundi. Ques ion, ca égo ies de I'élabo a ion, p axis ( ad.: Gé a d RAULET), Payo , Pa ís 1981, 276 pp. Un cop més, en e ec e, les no es del aduc o són d'in e es i u ili a , i la llibe a en els gi s i pe í asis amb que hom adueix el dens, laconic i so in massa c ip ic llengua ge blochia mai no aeix el sen i de ]'o iginal, ans el a més pales i, així, li a jus icia. '83 Pe aixo ens hem pe mes d'ab euja bibliog a icamen la e e encia al olum amb la sigla: GA 17 (1978), pe bé que no hagi es a inco po a amb cap núme o a la Gesam ausgabe. Ig4 Aques po signi ica alho a Ulopia de la endencia i de la la encia (és a di : u opia de la endencia la en , o u opia de la la encia endencial) i Tendencia - la encia - u opia (aixo és: endencia, la encia, u opia). Ig5 Tendez - Lo enz - U opie, GA 17 (1978), pp. 11-50: c<Llib e eco da o i d'Else Bloch - on S i zky (+ 2-1-1921))). iam ibu a pe un Bloch que de ia sen i -se no gai e lluny de la mo '86. To a la es a d'esc i s són euni s so a el í ol que dóna nom al olum, i o men sis g ups ema ics di e en s: el p ime , in oduc o i, a pa b eus no es del5 p ime s anys del segle, inclou cinquan a pagines de la esi doc o al de Bloch, del 1908, sob e Ricke i la eo ia del coneixemen 18'; el segon insis eix en el p oblema epis emologic, amb esc i s majo i a ia- men dels anys en a la*; i POC més pos e io s són els esc i s del e ce g up, de ema cul u al lS9; el qua g up, sob e eo ia-p axi, euneix esc i s que son, la majo ia, dels anys se an a I9O; el cinque, amb apo acions des del 1935 ins al 1975, explo a el ema p o o ípicamen blochia de la elació en e ma e ia i espe anqa 19'; i el da e g up ecull, ins on queda in e ompuda, la asca a que Bloch es dedica a quan el so p engué la mo , i que consis ia a e o un eplan ejamen de la his o ia de la iloso ia des de la pe spec i a de con igu acions de models 19*. D'aco d amb la ma eixa ((no a inal)) del olum, aques ha olgu ecolli els següen s ipus d'esc i s: p ime s esbossos de emes desp és desen olupa s, no es i apun s de qües ions no es (com o a a a el cas del g up inal d'esc i s) i documen s ela ius a con on acions o a p eses de posició polí iques i socials 193. Del olum, anma eix, olem des aca les ja con- signades dues g ans apo acions del (<memo ial» d'Else on S i zky i de la esi doc o al de Bloch '94. Pe o me eixen ambé una menció mol espe- Ia6 Bloch es decideix, a no an a-un anys, a publica aquella an iga e ocació de la se a p ime a esposa (a la qual ha ia dedica Thomas Münze , eoleg de la e olucio?; i ho a en un olum (que en publica -se esul a ja pos um), el qual decideix, alho a, dedica (com ambé ha ia e ja amb al es) a la se a da e a esposa, Ka ola, ((que sal a I'home i la se a ob a en on dels nazis)) (Tendenz - La enz - U opie , GA 17 [1978], p. 5). En can i, de la se a segona esposa no hi ha cap e e encia en o a la Gesam ausgabe. 18' Op. ci ., pp. 53-107. La esi doc o al ocupa ibid., pp. 55-107. Op. ci ., pp. 108-156. 189 Op. ci ., pp. 157-184. I9O Op. ci ., pp. 185-245. 19' Op. ci ., pp. 246-398. D'aques no able conjun cal ema ca els ex os de les pp. 250-260 i 260-264 que co esponen a sengles apo acions (que poden emun a -se a I'exili de P aga, el 1936) de I'epoca en que s'o igina el olum d'El p oblema del ma e ialisme, del qual, doncs, o en complemen a ies (i ho o en no sols aques es dues, sinó adhuc o es les apo acions incloses en aques conjun ). '92 Tendenz - La enz - U opie, GA 17 (1978), pp. 399-417. Es ac a d'apo acions (en I'elabo ació de les quals la mo so p engué I'au o ) que compo a en gai ebé o a una eelabo ació de les lli~ons sob e his o ia de la iloso ia -publicades en el olum co espo- nen d'ln e mons en la his o ia de la iloso ia-, eelabo ació iniciada el ma eix 1977 i ecollida com a cloenda del olum. 19' Tendenz - La enz - U opie, GA 17 (1978), p. 420. La no a és de Bu gha Schmid (que ja ajuda Bloch a enlles i el olum dlExpe imen um mundi: c . sup a, n. 168) i Bea Die schy (col4abo ado a en la p epa ació de les Leipzige Vo lesungen zu Geschich e de Philosophie: c . sup a, n. 129), ecopilado s dels ma e ials que Bloch ha ia es a p epa an ins al momen de mo i . 194 C . Tendenz - La enz - U opie, GA 17 (1978), pp. 11-50 i 55-107, espec i amen cial, en e al es, es esc i s conc e s: el p ime , del 1930, p esen a la sensibili a , el pensamen i la p axi no co n a elemen s an i e ics, sinó com a es adis del coneixemen 195; el segon, «sob e la mo , la immo ali a i la supe i encia)), co espon a una en e is a de 1969 196; i el e ce , de ema ica mol peculia men blochiana, es e e eix a la unció u opica del ma e ialisme i a se o igina com a al.locució adio onica el 1971 19'. Com els dos da e s, gai ebé la mei a dels esc i s ecolli s en el olum co esponen a in e ius, con e encies o exposicions adiades i, així, pos- sei'en ja un ce ca ac e públic 198. N'hi ha ia ins i o de publica s ambé en llib es 199, i adhuc n'hi ha una pe i a mos a adui'da al cas ella 200. 19' Op. ci ., pp. 121-129. 196 Op. ci ., pp. 308-336. 19' Op. ci ., pp. 265-285. 198 De les 410 pagines del olu n co esponen s a ex os blochians, 192 són ocupades pe in e ius, con e encies o exposicions adio oniques ingudes o e es pe Bloch el 1937 i el 1938 i en e el 1964 i el 1975: c . Tendenz - La enz - U opie, GA 17 (1978), pp. 158-164 (1937), 165-171 (1938), 336-349 i 350-368 (1964), 194-209 (1965), 286-300 (1966), 185-187 i 360-380 (1967), 308-336 (1969), 228-233 (1970), 265-285 (1971), 187-194 i 233-245 (1972), 209-220 i 220-228 (1974) i 391-398 (1975). Es ac a de o un es i nonia ge de l'ac i i a pública que eali za un ho ne que, des del 1965, ha ia deixa en e e els ui an a anys. 199 Aixi, pe exe nple: op. ci ., pp. 158-164 (((A an ga de und Voks on )), 1937), 165-171 (((Die Kuns zu e ben)), 1938) i 194-209 (Übe ungelos e Au gaben de sozialis ischen Theo- ie)), 1965), publica s els dos p i ne s en el olu n d'ho nena ge a Bloch als seus no an a anys (E ns Blochs Wi kung. Ein A bei sbuch zum 90. Gebu s ag, Suh ka np, F ank u a n Main 1975, pp. 188-194 i 195-200, espec i a nen ) i el e ce en el col.lec iu Übe E ns Bloch (Suh ka np -Edi ion Suh ka np 251-, F ank u a n Main 1967, 19713, pp. 82-103). 2co Vegeu: E ns BLOCH, ((Indignación nacida de la dignidad humana)), en: Al ed HAS- LER, El odio en el mundo ac ual, Alianza Edi o ial (lib o de bolsillo 443), Mad id 1973, pp. 13-23; d'aques es, les pp. 13 i SS. i 15 i SS. co esponen als pocs ag nen s de la con e sa Bloch-Hasle (in eg a nen aduida) ecolli s a Tendenz - La enz - Uiopie, GA 17 (1978), pp. 185-187: «Has ode Zo n?)).