MITE 1 RAÓ A LA IDEOLOGIA DEL
PROGRÉS*
Josep
SUBIRÓS
La idea de p og és ocupa un lloc cen al a o es
les ideologies -1aiques o eligioses, economi-
ques, polí iques o mo als- de l'epoca mode na.
Pe més que so in es p esen i so a con ingu s
i
en elació a e e en s ben di e encia s co n a idea
gene ica, la se a omnip esencia
i,
sob e o , la se-
a cen ali a pe me en pa la d'un «pa adigma
ideologic» de la mode ni a a icula al ol an
de la idea de p og és.
To es les al es idees- o ca de les ideologies
mode nes -com a a la aó, I'home, la Ilibe a ,
la ci ili zació, la democ acia, la jus ícia, les o ces
p oduc i es, la e olució, el socialisme, el comu-
nisme, e c.- només enen un sen i ple en un-
ció d'una de e minada idea de p og és, co n a
subjec e o co n a objec e del p og és, co n a o i-
gen o co n a des í seu.
Aques a cen ali a es a especialmen e iden
a ui, en que la c isi de la idea de p og és és I'eix
al ol an del qual on ollen la es a de alo s i
con iccions de la mode na i a
.
A ui no és aques a o I'al a ideologia que an
aigües, sinó el pa adigma ideologic del p og és
en el seu conjun .
Quin és, pe o, el signi ica basic d'aques a
idea?
Fen abs acció dels con ingu s i e e en s con-
c e s amb que cada ideologia I'omple, hom po
assenyala cinc g ans componen s:
-
en p ime Iloc, el econeixemen de la di-
mensió uni a ia i alho a social de l'especie hu-
mana;
-
en segon Iloc, I'a i mació de la pe ec ibili-
a de la humani a , sob e o a a és de I'educa-
ció i de I'es o c, an a ni el1 indi idual co n
col~lec iu;
-
en e ce Iloc, la concep uali zació del
emps his o ic -és a di
,
e enal, na u al, hu-
ma, pe oposició al emps p imo dial, sob ena-
u al, di í- co n un mo imen d'a enc des
d'una si uació in e io cap a una de supe io i,
pe an , una a aluació posi i a d'aques emps
his o ic;
-
en qua Iloc, I'a i mació de la necessi a
d'aques mo imen d'a enc;
-
inalmen , I'es ablimen d'una escala del
'Una p ime a e sió d'aques ex ou p esen ada al cu s
del Col.legi de Filoso ia «Raó, pode
i
e i a . Homena ge a
Pep Calsamiglia», ma < de
1983.
A
Pep
Calsamzglza,
a quz les c eences
no
b
a en e pe d e
la z onza
p og és, és a di , d'una pe iodi zació del emps
his o ic que delimi a unes g ans e apes en el mo-
imen gene al d'a enc.
El que dis ingeix les di e en s nocions de p o-
g és és la di e en de inició i o denació dels seus
con ingu s conc e s: el seu objec e o ambi de
eali zació (p og és ma e ial i/o p og és mo al,
pe exemple); I'objec iu inal que se li a ibueix
(Ilibe a i/o jus ícia i/o elici a en aques món
i/o sal ació en un al e, e c.); les se es condi-
cions i modali a s de eali zació (educació acio-
nalis a i/o desen olupamen economic ilo ob-
se ació d'una e i a e elada, e c.
);
1
'expliacci6
causal que se li dóna (egoisme, descob imen s
cien í ico- ecnics, llui a de classes, p o idencia,
e c.); la pe iodi zació de la His o ia que es ableix
(socie a s
ag i ies-indus ials-pos iundus ials
o
comunisme p imi iu-socie a s de classes-
comunisme «cien i ic» o peca o iginal-
edempció-judici inal, e c.
).
Hom po oba ideologies cen ades en la no-
ció de p og és que de ineixen i combinen de les
mane es més so p enen s els di e en s con ingu s
i e e en s: des de I'e ica cal inis a ins als c is-
ians pel socialisme, passan pe una munió de
libe alismes, nacionalismes o comunismes
.
Tanma eix, la his o ia dels da e s cen cin-
quan a anys ha ana decan an co n a hegemoni-
ca -i, pe an , p esen en g an mesu a en o es
les ideologies conc e es- una noció de p og és
onamen almen acionalis a i laica pel que a a
l'o igen i des í del p og és,
i
onamen almen
ecnica i economicis a pel que a al seu objec e i
a les se es condions i modali a s de eali zació.
És a di , una noció en la qual l'o lgen, el des-
í, la pe iodi zació, l'objec e i els mi jans de ea-
li zació del p og és acaben enin unes o mes
pu amen e enals: l'objec e del p og és passa a
se la ida de I'home en aques món; I'o igen,
alguna de les endencies o capaci a s de I'home:
I'egoisme, la aó, I'anhel de segu e a o de Ili-
be a ..
.
;
el des í, la sa is acció de les aspi acions
mundanes: el benes a ma e ial, I'abundincia,
la llibe a polí ica, la elici a ..
.
;
els mi jans de
eali zació, els que o e eix la aó: el coneixe-
men , la ciencia, la ecnica, la c eació de iquesa,
l'educació, la 1l.lus ació..
.
1
o aixo en un ma c
empo al limi a al emps
his o ie,
e enal.
En la mesu a en que són aques es ma eixes ca-
ac e ís iques - acionalisme, laici a , ecnicis-
me, economicisme- les que han ana dominan
en el pensamen mode n, en la « aó occiden al)),
sembla ia com si la noció de p og és os I'exp es-
sió quin aessenciada d'aques a aó mode na. 1
segu amen és així, pe o aix6 no obs a pe qu? en
la noció de p og és -i en les di e ses ideologies
conc e es en que s'enca na-
-
con lueixin alguns
dels p incipals mi es p e-mode ns.
PIEHISTORIA DEL
PROGRES
Pe més que sigui mol eqüen e emun a
la idea de p og és a la G acia clissica, i en espe-
cial al mi e de P ome eu, els o ígens de la idea es
oben més en la mi ologia judeo-c is iana que
no pas en la mi ologia i/o en la iloso ia g ega.
h'o es ac a de nega la impo ancia de I'he-
encia g ega en algun dels aspec es gene als de la
noció de p og és.
ES
indub able que dels compo-
nen s de signi ica que a l'inici hem esmen a ,
dos es oben cla amen al pe isamen g ec: an
el econeixemen de la dimensió social de I'exis-
eencia humana, com la pe ec ibili a d'aques a
exis encia, a a és de I'educació i de I'es o c.
Whi ha p ou amb llegi el
P o Zgo e
de Pla ó
pe a queda -ne con ensu . Tanma eix, en el
conjun de la iloso ia g ega -i no solamen en
la pla onica- aques a pe ec ibili a de I'exis-
encia humana s'aplica més als indi idus que no
pas a I'home gene ic, és més un p océs de «pu i-
icació)) subjec i a -aixo sí, una pu i icació du a
a e me mi jancan un in ens es o c de
acionali zació- que no pas la eali zació
col.lec i a d'una asca his o ica.
En elació a aques pun , con é oblida dues
qües ions. En p ime lloc que, com ha demos a
E.R. Dodds, I'abas social del acionalisme i de
la «Il~lus ació» g ega és absolu amen limi a ,
ulc amino i a i. La iloso ia g ega no 6s el pensa-
men g ec, sinó que n'és una pa excepcional i
so in ep imida pel pensamen dominan . El
des í de les ob es de P o igo es o el del ma eix
Soc a es m'eximeix d'ul e io s comen a is.
En segsn llsc cal di que ni an sols a la iloso-
ia g ega exis eix la nsció de emps his o ic ne-
cessi ia pe a I'elabo ació de la idea de p og és.
La noció de emps dominan en e els g ecs és
de ipus ci cula , no lineal. L'esde eni de I'exis-
encia humana és objec e d'un pensamen de i-
pus mi ologic, i d'una mi ologia cen ada en el
mi e de I'e e i e o n. S'inicia la his o ia com a
ciencia empí ica, pe o no hi ha es de se nblan a
una iloso ia de la His o ia. L'exis hcia en al-
guns indi idus com Pe icles, Tucídides o
A is a-
il, d'una consciencia cla a d'a enc; i supe io i a
espec e a d'al es pobles i espec e al seu p opi
passa no compo a I'exis encia de la noció d'un
«p og és» necessa i, de i a o demos a iu de cap
olun a sob ena u al o de cap sen i de la His o-
ia. La 1-Iis o ia enca a no exis eix.
1
sense his o ia
no po ha e -hi p og és.
Les p e-condicions ideologiques de la idea
dc
pog és no só i de ipus acionalis a, si ió nii olo-
gic i la mi ologia g ega no les o e eix, aques es
p e-condicions. Més enda an , a pa i del Re-
naixemen , la o mació de la mode na idea de
p og és enllaca i amb la adició ilos6 ica g ega
pe la ia de la eno ada con ian~a en la aó hu-
mana. Pe o les p e-condicions ideol6giquis
d'aques a elabo ació les liau 2 posa la mi ologia
jue o-c is iana.
La adició bíblica, a di e ncia de la es a de
mi ologies, o e eix una csncepció lineal, i no ci -
cula , del emps.
1
és només sob e una concepció
d'aques ipus que es po bas i una noció qu il-
se ol de la His o ia i del p og és. El e i~ps ci cu-
la , I'e e n e o n, no adme ni I'una ni I'al e.
La His o ia només po eni lloc qua i el pu i
d'a ibada és di e en del de pa ida. Pe que hi
hagi p og és, pe o, manca enca a una a aluació
posi i a de la His o ia, és a di , del emps huma.
Aques a l'apo a i el c is ianis ne i se 2 eo i -
zada, sob e o , pe san Agus í.
La p ime a g an o iginali a del c is ianisme
consis eix a a icula , a a és de la inguda del
C is , el emps mí ic, p imo dial, amb el emps
e enal, his o ic.
A
pa i d'aquí, a a és de la
Redempció i de I'anunci de la sego ia inguda
del Messias, I'exis encia humana és digni icada.
la his o ia po esde eni p opiamen His o ia ca-
egada de sen i .
D'al a banda, la sego ia g an o igi~iali a del
c is ianisme -I'«humanisme», és a di , el pas
del «poble elegi )) a I'«especie elegida)), la subs i-
ució del jueu pe I'«home» com a objec e
de
p edilecció di ina- dóna una no a dimensió al
adicional messianisme jueu, que en e1 c is ia-
nisme esde é edemp o isme uni e sal. Ja no es
solamen un poble el que po passa del peca a
la g acia, el que po sal a -se, el que po aspi a a
I'accés a la eali a i el emps p imo dial? sinó s-
a I'especie humana.
Finalmen , els mi es mil.lena is es -ben
a ia condemna s pe I'Església pe o semp e p e-
sen s en una e sió o al a del c is ianisme- in-
d an una impo ancia de p ime o d e en les e -
sions adicals de la idea de p og és. El mil.lena-
isme -p ojecció cap al u u dels mi es de
I'eda d'o - no
és
exclusiu de la adició jue o-
c is iana, pe o aques a li dóna un sen i his o ic
especí ic: és I'anunci de la ins au ació d'un o d e
pe ec e no en I'al e món sinó en aques , des-
p és de la llui a en e 1'An i-C is
i
el C is en la
se a segona inguda i, pe an , desp és d'un pe-
íode de caos, iolencia i co upció i abans de
I'accés de ini iu al món celes ial.
Concepció lineal del emps his o ic, a aluació
posi i a de I'exis encia e enal, concepció d'una
uni a de l'especie pe so a de di e encies de aga
o de Ilengua,
i,
en les se es e sions més adicals,
c eenca en la necessa ia ins au ació d'un o d e
pe ec e a la e a: aques es són les p incipals
apo acions de la mi ologia jue o-c is iana a la
mode na idea de p og és.
Tanma eix, aques a idea no de i a linealmen
i mecinicamen d'aques es p e-condicions.
De la ma eixa mane a que o a eali a com-
plexa
-i
o a eali a
110
és, de complexa- és
quelcom més que la suma de les se es pa s, la
idea de p og és no és educ ible als componen s
d'o igen mi ologic sob e els quals es o ma.
La idea de p og és hegemonica en els segles
xix
i
xx
és he e a de la adició mi ologica
jue o-c is iana, i es a di ícil de pensa que ha-
gués pogu a iba -se a o ma sense aques a, pe-
6 al ma eix emps és impensable al ma ge de les
ans o macions economiques, polí iques i men-
als que es p odueixen a Eu opa
i
des dlEu opa a
pa i dels segles
XVI
i
XVII
LA CONSTRUCCIÓ DE LA RAÓ MODERNA
1
LA INVENCIÓ DELS «PRIMITIUS»
En un al e lloc he esbossa les p incipals ans-
o macions socio-poli iques in e nes a I'occiden
eu opeu que són a la base de la mode ni a i, en
especial, el doble i complemen a i p océs de
me can ili zació de les elacions socials i de mo-
nopoli zació de la iolencia legí ima, de la ecap-
ació d'impos os i de I'adminis ació pe pa del
pode polí ic o gani za en o ma dlEs a absolu-
is a.
A a bé, a més d'aques s, pe anali za la o -
mació de la idea de p og és cald ia eni en
comp e almenys dos al es aspec es: I'eme gen-
cia i paula ina hegemonia de la « aó posi i a» i
en especial de la « aó poli ica» mode na,
i,
d'al-
a banda, el «descob imen » d'al es poblcs i
o mes de cul u a
i
de ida, i en especial el dels
pobles «p imi ius».
No es ac a d'aspec es sepa a s, independe i s
I'un de I'al e, sinó in e elaciona s
i
in e ac ius,
ca o s dos s'in e elacionen i in e ac uen alho a
amb les ans o macions socio-polí iques con-
empo anies i amb el subs a cul u al sob e el
qual es p odueixen.
Així com I'eme gen aó posi i a d'un B uno,
un Leona do, un Cope nic. un Galileu, un Ba-
con. e c. neix di ec amen inculada al p océs de
ans o mació de les elacions economiques
i
so-
cials en sen i me can il, així la no a aó polí ica
es a es e amen lligada a les no es o mes d'o -
denació del pode .
Un exemple pa adigma ic en el p ime aspec-
e, el cons i ueix la noció del emps i les mane es
de mesu a -lo. Men e la p oducció, la dis ibu-
ció i el consum es eali zen en pe i es uni a s
aillades. p ic icamen au osu icien s, p esidides
pe elacions pe sonals de dominació
i
se i ud,
alho a que les elacions ex e nes p enen gai ebé
exclusi amen la o ma de con on acions iolen-
es, a bi a ies i imp e isibles, el emps
his o ie
és una mena de eló de ons. pil.lid, e lex del
emps cosmic, una mena de pa en esi en e un
o igen i un inal gai ebé in empo als. El emps
e enal, malg a se o el1 una uni a de mo i-
men en e dos pun s di e en s. i se pe an un
emps lineal, no ci cula , en el seu conjun , no és
lineal en les se es pa s: el emps e enal es des-
compon o bé en cicles epe i ius o
bé
en esde e-
nimen s singula s i imp e isibles, no en con i-
nui a s acumula i es i p e isibles. És la me can-
ili zació de les elacions socio-economiques, la
di usió de I'ús del dine , la c eixen in e depen-
dencia social que aixo compop a, el que gene a
una noció de emps abs ac e i alho a exclusi a-
men e enal, deslliga de o a adhe encia mi o-
logica i eologica, un emps que cal mesu a amb
o a p ecisió; un emps en que cada momen és
i epe ible, un emps en que cal p e eu e amb
exac i ud o s els mo imen s. ca de la se a me-
su a i p e isió exac es depen en el uncionamen
de I'economia me can il.
No es ac a d'es abli una elació mecanica de
causa-e ec e en e el p océs de di usió de I'eco-
nomia me can il i la o mació de la aó posi i a
que s'exp essa ii en la «ciencia no a», pe o és in-
dub able que aques a és una de les mani es a-
ciona p i ilegiades -i alho a a a o ides- del
can i de men ali a que acompanya les ans o -
macions d'o d e socio-economic. Di d'al a ma-
ne a, les ans o macions d'o d e socio-economic
són ambé semp e ans o macions d'ac i uds,
d'idees, de men ali a s, i no és possible de com-
p end e les unes sense les al es, i el pape de
mo o es desplaca d'unes a al es.
La no a aó polí ica -i es ic pa lan de I'ob a
de Maquia el, de G o ius, de Hobbes, de
Spinoza- pa icipa plenamen d'aques can i
de men ali a que s'exp essa en la no a noció del
emps, pe o ho a en un e eny po se enca a
més sensible pe a la o mació de les idees mo-
de nes: el del pode polí ic, és a di , el de I'o de-
nació de la ida de I'home en socie a . Més en112
de o es les di e encies en e Maquia el i Hob-
bes, en e S o ius i Spino a, el que és comú a
o s ells 6s I'a i mació que la polí ica és cosa dels
homes,
i
p ou. Aques a és l'au en ica e olució
cope nicana en e1 camp de I'anilisi social. To el
que ind 2 desp és se an a ian s sob e aques
ema. La polí ica és cosa dels homes i 1'Es a ; un
Es a o i espec a és la condició de la con i-
encia pací ica dels homes, del desen olupa-
men del come $ i de les a s, de la llibe a d'ac-
ci6 i de pensamen ..
.
semp e i quan no a emp in
con a el pode d'Es a , pe o no pe una de ensa
absolu a d'aques , sinó pe que aques és la p e-
condició de la llibe a possible.
Se ía idícul minimi za la impo ancia que é
la o maeió e ec i a dels Es a s mode ns sob e els
po a ens d'aques a no a aó polí ica. To s ells
pa icipen di ec amen en les llui es polí iques
del seu emps i es mos en pe ec amen cons-
cien s de les se es implicacions i d'es a i in
una no a eali a , d'assis i al naixemen d'una
epoca «supe io » al seu p opi passa .
Tanma eix, ampoc no ó a p uden igno a
un al a eali a d'aques emps -els segles
XVI
i
XVII-,
p esen de mane a explíci a o implíci a
en o es les no es iloso ies polí iques, i que in-
d a una impo ancia decisi a en la ul e io con i-
gu aeió i el des í de la idea de p og és.
Em
e e-
eixo al descob imen o edescob imen dels «al-
es», dels pobles ame icans, a icans o asi2 ics.
Des de Maquia el ins als nos es dies, els «al-
es» -és a di els no eu opeus o, més enda an ,
els no occiden als- són I'omb a con a la qual
o
des de la qual s'a e men o es neguen les eo ies i
les eali a s polí iques de la mode ni a .
1
els «al-
es» se an la g an p o a i en de I'exis 2ncia del
p og és segons els o mulado s i de enso s de la
idea, de la ma eixa mane a que el p og es se a la
g an coa ada pe a I'expansió colonial de les po-
encies eu opees.
És en elació als al es des d'on s'a i ma una
consciencia de supe io i a his o ica als paisos
eu opeus, una supe io i a que és eo i zada en
e mes eligioso-mo als i
1
o polí ics i
1
o
ecsn6-
mics. És en elació als «al es»i des d'on s'es a-
bleix una pe iodi ació in e na de la His o ia c-
enal en e mes d'es adis de ei ili zació, dels
quals I'eu opea és e iden men la més ele ada.
Els «al es», en i, són la g an p o a i en de
I'exis encia del p og és, de la ma eixa mane a
que el p og és se a la g an coa ada pe a I'ex-
pansió colonial de les no es po encies eu opees.
Pe que aques a és, en de ini i a, la clau de
ol a de la qües ió: desp és de mil anys d'es a a
la de ensi a, so meses a mil c isis in e nes i in a-
sions ex e nes, al ol an de I'any
1500
les e es
del que a ui anomenem Eu opa Occiden al
euen la o mació i desen olupamen d'unes po-
encies economiques i de mog a iques, polí i-
ques i mili a s, capaces i necessi ades de essa -se
cap a o a, a la conques a dels «al es»: necessi a-
des, onamen almen pe aons economiques;
capaces, pel seu po encial mili a i pe la legi i-
mació que o e eix la adició jue o-c is iana i la
que cons ueix la no a aó polí ica.
ASCENS
La idea de p og és se a, doncs, pe o na al
nos e ema, una de les exp essions cabdals de la
aó mode na, una de les idees- o ca en les quals
es condensa a una complexa i no semp e cohe-
en cons el~lació de mi es, in e essos i p ocessos,
economics i polí ics, ma e ials i espi i uals.
1
cal
pa la d'aidea- o ca», pe que el p og es se a una
idea ac i a, bel.lige an , po eniado a d'un ul e-
io desen olupamen d'algunes de les csndi-
cions que e n possible la se a naixenca, enca a
que ambé jugui en con a d'al es.
La o mulació de la idea mode na de p og és
s'inicia en el ma c de les iloso ies de la His o ia
que an eien la llum des de inals del segle
x ii.
Ob es p ime enques d'aques gene e són
les del bisbe Bossue
(Discu s sob e
la
His 6 ia
Uni e sal),
Leibni z
(No es conside aczbns sob e
I'en enimen hum?)
i Vico
(Ciencia No a).
Són
aques es, com mol es que desp és ind an, ob es
de comp omís en e la e adicional
i
la mi olo-
gia c is iana i I'eme gen aó posi i a i polí ica.
La His o ia és assumida i eo i zada com a ex-
p essió dels designis de la P o idencia. La iloso-
ia de la His o ia neix com una e sió d'ambi e-
enal de la Teodicea, que s'hi sos é i la con-
i ma.
El camí, ce amen , ja ha ia es a obe pe
san Agus í, pe o es només a a que la His o ia és
conside ada subs an i amen , i no solamen com
a eali a de segon o d e, con ingen i deg adada
espec e a la pe ecció celes ial. A a la His o ia ja
no és solamen aluosa pe que en ella es p o-
dueix la edempció de 1'Home; ja no és solamen
un mo imen cap a quelcom di e en d'ella ma-
eixa: és aluosa pe que és I'escena i del p océs
de pe eccionamen de I'home, de I'Es a i de la
aó, és un mo imen que obeeix a una dinamica
i
una egula i a in e na de pe eccionamen de
la humani a . El e que aques p océs i la se a
necessi a sigui explica en da e e me
mi jancan una apel.lació a la p o idencia di ina
no é es d'es any.
De e Bossue , Leibni z, Vico
i
d'al es co-
men en
a e amb la His o ia el ma eix que Ma-
quia el o Hobbes amb la polí ica o Cope nic,
Galileu o New on amb la eali a na u al: o
oco e en da e a ins ancia pe olun a di ina
i
ad maio em glonam
se a, pe o un cop c eada i
posada en mo imen la eali a his o ica en el
seu conjun , i ambé la polí ica p la na u al, é
una dinamica i una egula i a p opia, au ono-
ma. En el cas de la His o ia la llei basica d'aques-
a dinamica és el p og és.
La his o ia de la iloso ia de la His o ia, i din-
-
e seu la de I'elabo ació i delimi ació de la idea
de p og és, se a en g an pa la de la ensió i la
llui a en e els componen s eligiosos i els laics,
en e els componen s mi ologics i els aciona-
lis es.
El esul a d'aques a llui a se a nés que una
ic o ia un pac e, nés que una negació una sín-
esi. Els componen s laico- acionalis es ani an
adqui in un p edomini o mal, pe o o amen
empel a s del subs a eligiós-mi ologic. El que,
en qualse ol cas, no es posa a en dub e és que la
His o ia exis eix, que é un sen i gene al
i
que
aques sen i és o es mani es a en el p og és.
1
ins
i
o la e sió de la idea de p og és que inal-
men esul a a hegemonica, o
i
eni un con-
ingu eminenmen acionalis a, laic, ecnic
i
economic, segui 3 ehiculan aques subs a mi-
ologic.
És ela i amen acil essegui la his o ia de la
noció de p og és al lla g dels segles
XVII
i
XIX,
a
a és de les nés di e ses disciplines i dels nés
di e sos au o s: la iloso ia, la his o ia, I'econo-
mia, ins i o la biologia; Tu go , He de ,
Adam Smi h, Kan
,
William Godwin, Condo -
ce , Hegel, Sain -Simon, Com e, Ma x,
Da win.
.
.
1
si al comencamen el p og és no
és,
com en
Bossue , Leibni z o Vico, al a cosa que una om-
b a secula de la p o idencia, al inal, amb Ma x
i
Da win es una «Ilei» de la his o ia humana o de
la na u al que exclou o a e e encia a una eali-
a i un emps anscenden s. El seu o igen, el
des í, I'objec e i els mi jans de eali zació acaben
enin o mes pu amen e enals.
A a bé, aques a
laici zació- e enali zació
del
con ingu i del
modus ope andi
del p og és no
elimina el subs a mí ic sob e el qual s'ha o ja
la noció. Aques subs a o bé es man é en la o -
ma subs an i a de la eligió, donan un sen i
complemen a i, anscenden , al sen i e enal
que o e eix la e sió laica del p og és, o bé s'in-
eg a, de mane a més o menys camu lada, a les
e sions adicals del p og és que neguen explíci-
amen o a eali a anscenden .
Di d'una al a mane a, la idea'de p og és
p end a la o ma d'un mi e laic, en dues e -
sions, una de « eble»
i
une de « o a».
En la se a e sió « eble» el mi e del p og és
sanciona a un dualisme on ologic i epis emolo-
gic insal able al qual co espond i un no menys
insal able dualisme mo al i de sen i de I'exis-
encia. D'un cos a , una eali a sob ena u al,
inaccesible a la aó, l'explicació de la qual queda
en mans de la eligió, pe o sense que la mo al
annexa a aques a eligió ingui ja una capaci a
de egulació e ec i a de la conduc a indi idual i
de les elacions socials, pe més que segueixi do-
nan un sen i anscenden a la ida. De l'al e,
la eali a his o ica, en la qual ope a amb plena
e icacia el mi e del p og és, que explica i dóna

sen i a I'esde eni
his o ie,
que es ableix ilo le-
gi ima pau es de conduc a indi iduals i col.lec i-
es, economiques i polí iques; un mi e del p o-
g és onamen almen p agmi ic, com o s els
mi es, que ehicula una ideologia ma e ialis a
de e , pe o que en da e e me é ho o al bui
i da an de les qües ions p ime es de I'o igen i el
sen i de I'exis encia -no de la His o ia- eme
a la eligió, es a di , una mi ologia adicional*.
En les se es e sions « o es», en can i, el mi e
laic del p og és assumeix la His o ia com a únic
o d e de eali a i, pe an , elabo a una mo al i
un sen i de I'exis encia es ic amen
his o ies.
La cosa so p enen és com en aques a elabo ació
eapa eixen so a no es o mes les elles ma ius
mi ologiques i en especial les d'o igen jue o-
c is ii. Aixo es a pales, en e d'al es, a I'ob a
de Ma x, exp essió cime a de la iloso ia laica del
p og és.
En e ec e, I'ob a de Ma x, al ma eix emps
que po a a la se a culminació la essan laica de
la idea de P og és, inco po a so a una o ma ma-
e ialis a els p incipals e s de la mi ologia
jue o-c is iana que a eli e possible la genesi
de la idea. És a di , l'anilisi ccien í ic)) de la his-
o ia du a a e me pe Ma x -anilisi eali zada
des d'una op ica i una me odologia pe ec a-
men cohe en s amb la aó posi i a mode na-
s'in eg a en una iloso ia de la His o ia que a ui
sabem que no é g an cosa a eu e amb I'esde e-
ii eal de I'home i de la socie a i sí mol amb
les angoixes, aspi acions
i
ece ques d'un Abso-
lu exp essades en o ma eligiosa pe la mi olo-
gia jue o-c is iana. Di d'una al a mane a, la i-
loso ia de la His o ia de Ma x, com o es les ilo-
so ies de la His o ia, no exp essa un coneixemen
sinó un desig, no descsb eix un sen i de la eali-
a sinó que li hi imposa, no és una «ciencia» sinó
una e ica. Vegem-ne alguns exemples:
-
La pe iodi zació de la His o ia. Al ma ge
dels subpe íodes de la segona, Ma x di ideix la
His o ia en es g ans ases: la p ime a, la del co-
munisme p imi iu; la segona, la de les socie a s
de classes; la e ce a, la del comunisme « inal».
'Algunes de les aons his o iques d'aques «ho o al
bui n, d'aques a coexis encia en e mi es laics de la His o ia
i la mi oiogia c is iana de I'exis encia són apun ades ambé
a I'assaig
«De
la polí ica com a adminis ació de emo i se-
gu e a )).
Que aques es ases calquin la di isi6 en Pa adís
o iginal, expulsió i accés a un nou Pa adís,
cm
sembla nés que causal. En els dos casos la coiidi-
ció de I'home a la p ime a ase es de pob esa. pe-
o de elici a ; en la segona, d'insegu e a , Iliii-
a, iolencia, pe o ambé de p epa ació de les
condicions de so ida d'aques a condició; en la
e ce a, de ecupe ació de la elici a o iginal pe-
o amb una no a pleni ud i de mane a ja de ini-
i a, sense amenaces.
-
La necessi a i els cos os del p og és. Els ho-
mes an la His o ia, pe o sense sabe -ha, ens di11
Ma x una i mil egades. La His o ia é una logica
p opia que so in és supe io a la olu i a i a la
capaci a d'acció conscien dels homes. La impo-
sició de la necessi a his o ica, de la eali zació
del p og és, so ili es á con a la olu i a de
g ups d'homes, de socie a s sence es. des ui i
les o mes de ida adicionals i, si cal, la p opia
ida dels qui s'oposen a la His o ia: «Es ce que,
en p o oca una e olució social a I'Indos aii.
Angla e a ac ua moguda només pels in c essos
més abjec es i que a més ho es i en de la na ie-
a més es upida possible. Pe o la qües ió no
és
aques a, sinó de sabe si la humani a po a iba
a compli el seu des í sense una e olució adical
en la si uació social en que Asia iu. Si aques a
e olució és imp escindible, siguin quin siguin
els c ims comesos pe A igla e a. aques a nació
hau i es a , en p o oca aques a e olució, I'ins-
umen inconscien de la his o ia)).
(The BnilSh
ule
in
India,
1853),
1
enca a: «La indús ia i el
come < bu ges c een aques es condicio is na e-
ials d'un món nou de mane a aniloga com les
e olucions geologiques han c ea la supe ície
de la e a. Quan una g an e olució social a ibi
a domina els esul a s de I1?poca bu gesa, e1
me ca mundial i les mode nes o ces p oduc i-
es, i els hagi subjec a s al con ol comú dels po-
bles nés a anca s, només alesho es el p og és
humi deixe i d'assembla -se a aquel1 odi6s ídsl
paga que no be ia el nec a més que a les cala e-
es dels qui li e en sac i ica s)).
(The , il d e e-
sul s o
he
Bn' l~h ule
in India,
1853).
Es a di ícil no eu e en aques a noció de la
his o ia, del p og és, de la se a necessi a i dels
seus cos os una e sió mundani zada de la His O-
ia Sag ada, de la P o idencia, de la Rede npció,
de l'accés a la G acia. És di ícil no eu e en la
missió his o ica de la bu gesia una e sió pos -
bíblica de la missió his o ica del goble jueu, co n
es di íci' no eu e en els «pobies nés a anca s)) la
e sió indus ial de la C is ianda . És indub able
que aques subs a mí ic acili a ia, nés enda-
an , la con e sió del «ma xisme» en una au én-
ica «Església oja».
-
El inal de la His o ia. La con adicció nés
pa en de l'ob a de Ma x és, desp és de la his o-
i zació absolu a a que o a eali a queda so me-
Ea, I'a i mació de la necessi a i imninencia de la
ins au ació d'un o d e social que equi al a un
au en ic inal de la His o ia: el comunisme. Ja ha
queda apun a el pa al.lelisme en e aques a
p e isió i el mi e c is ia del inal de la his o ia e-
enal, amb I'accés dels jus os a la glo ia e e na a
la o a del Déu Pa e. De e , pe o, el mime isme
és enca a més punyen si p enem co n a pun de
e e encia els mi es mil.lenna is es que es ablei-
xen un egne e enal del C is abans de I'accés
de ini iu al món celes ial. Tan el mil.lenni c is-
ia co n el comunisme són una p omesa d'abun-
dancia, de jus ícia, de elici a ; an I'un co n
I'al e so geixen d'un pe íode de caos i con ulsió
(de Re olució), de llui a en e les o ces del bé i
del mal (en e p ole a ia i bu gesia); an I'un
co n I'al e cons i ueixen la culminació de la His-
o ia i del p og és; an I'un co n I'al e son e s
inalmen possibles pe una consciencia jus a, ja
sigui en o ma de g acia o de consciencia socialis-
a
...
Val a di , pe o, que el mil.lenni c is ia es
nés solid co n a mi e que el mil.leni comunis a:
o s dos anuncien el inal de la His o ia e enal,
pe o men e el p ime deixa obe es les po es al
nés enlla, a un o d e ascenden , el segon es-
onca o a pe spec i a ul e io . Pe que a Ma x, i
a o a posició ma e ialis a conseqüen , nés enlla
del emps his o ic hi ha el no- es.
.
.1 CAIGUDA DELS MITES LAICS
Desp és de I'úl ima g an iloso ia de la His o-
ia, la de Ma x, el mi e del P og és ha ana expe-
imen an , an en les se es e sions « o es» co n
en les « ebles», un p océs de deg adació pel que
a e e encia a la se a capaci a de dona sen i i
pau es de compo amen a I'exis encia.
En les se es e sions « ebles», I'au olimi ació
de I'ho i zó del P og és ha e possible que a i-
béssim de I'ho i zó del P og és ha e possible
que a ibéssim a epi ja , a I'Occiden , la e a
p omesa..
.
i la e a p omesa es a plena d'ame-
naces i angoixes i e ma de sen i .
A
I'Occiden ,
el P og és ha deixa de se I'a iima de la iloso ia
de la His o ia pe con e i -se, p ime , en noci6
inspi ado a d'ideologies polí iques i, desp és, en
p incipi de legi imació de poli iques economi-
ques.
1
si la capaci a de les ideologies polí iques
pe dona sen i i models de compo amen es a-
bles a I'exis encia ja és p eca ia, la de les polí i-
ques economiques és p ic icamen nul.la. En la
mesu a en que el P og és ma e ial ha deixa
d'en end e's co n un mi ji pe a esde eni un di
en si ma eix, la se a eali zació e ela la se a ina-
ni a . La dissociació en e I'elemen ma e ial i
I'elemen mo al ens deixa (a Occiden ) ca ega s
de béns pe o bui s de alo s.
D'al a banda, en les se es e sions o es la
imposició d'un sen i absolu a la His o ia, un
sen i no sob ena u al pe o sí sob ehumi, ha
acaba p opician una au n ica eg essió del mi-
e laic del P og és cap a o mes pa a- eligioses en
les quals la necessi a his o ica, p ac icamen di-
ini zada, exigeix i legi ima les p ac iques polí i-
ques, socials i cul u als més abe an s.
No es em al inal de les ideologies, sinó en
plena c isi de les mi ologies laiques.
La allida del mi e del P og és -és a di , de la
idea de P og és co n a mi e pa adigma ic de la
mode ni a -és especialmen p o unda pe o
no és unica ni excepcional. Hi ha alguns ni es
mode ns que enca a uncionen*, co n el de la
Nació pe exemple, pe o que es oben cada cop
nés con on a s a una eali a que els posa en
e idencia, que els a inopoe an s. Segui an exis-
in nés o menys emps, alguns ocupa an els
bui s deixa s pels que s'enso in abans i expe i-
men a an espo idiques e i alles -com es a
passan ac ualmen amb mol s nacionalismes-
pe o aques es e i alles no aconsegui an d'ama-
ga ni e i a la se a caduci a .
A ui semblen es a condemna s a oscil.la en-
e una ecupe ació de mi ologies p e-mode nes
-pe o que malg a els in en s dl«aggio namen-
on dels seus agen s g inyolen pe o a eu en la
se a o cada inse ció a la eali a con empo ania:
pensem només en les pa e iques igu es dels Ha-
e Kh isna pels nos es ca e s o en la del papa de
'M'es ic e e in als paisos «occiden als». En els dc I'Es o
del Te ce Món els mi es de la mode ni a (occiden zl) enca-
n
uncionen la ma de
Oé.
Roma en e els ob e s polonesos- i una exis en- que el que nosal es els a ibuim. Co is ui la
cia sense sen i . ida i la his o ia com a alo s en ells ma eixas, no
No hi ha so ida? Po se sí, pe o no és dcil de i a s de cap o d e anscenden ni de cap
ne-
d'assumi . Pe que la so ida és assumi que e ec- cessi a immanen : aques és el ep e amb que
i amen ni la his o ia ni la ida no enen cap ens deixa en on a s l'es ond amen dels mi es
sen i objec iu, és a di , que no enen més sen i de la mode ni a .