Mite i raó a la ideologia del progrés

MITE 1 RAÓ A LA IDEOLOGIA DEL PROGRÉS* Josep SUBIRÓS La idea de p og és ocupa un lloc cen al a o es les ideologies -1aiques o eligioses, economi- ques, polí iques o mo als- de l'epoca mode na. Pe més que so in es p esen i so a con ingu s i en elació a e e en s ben di e encia s co n a idea gene ica, la se a omnip esencia i, sob e o , la se- a cen ali a pe me en pa la d'un «pa adigma ideologic» de la mode ni a a icula al ol an de la idea de p og és. To es les al es idees- o ca de les ideologies mode nes -com a a la aó, I'home, la Ilibe a , la ci ili zació, la democ acia, la jus ícia, les o ces p oduc i es, la e olució, el socialisme, el comu- nisme, e c.- només enen un sen i ple en un- ció d'una de e minada idea de p og és, co n a subjec e o co n a objec e del p og és, co n a o i- gen o co n a des í seu. Aques a cen ali a es a especialmen e iden a ui, en que la c isi de la idea de p og és és I'eix al ol an del qual on ollen la es a de alo s i con iccions de la mode na i a . A ui no és aques a o I'al a ideologia que an aigües, sinó el pa adigma ideologic del p og és en el seu conjun . Quin és, pe o, el signi ica basic d'aques a idea? Fen abs acció dels con ingu s i e e en s con- c e s amb que cada ideologia I'omple, hom po assenyala cinc g ans componen s: - en p ime Iloc, el econeixemen de la di- mensió uni a ia i alho a social de l'especie hu- mana; - en segon Iloc, I'a i mació de la pe ec ibili- a de la humani a , sob e o a a és de I'educa- ció i de I'es o c, an a ni el1 indi idual co n col~lec iu; - en e ce Iloc, la concep uali zació del emps his o ic -és a di , e enal, na u al, hu- ma, pe oposició al emps p imo dial, sob ena- u al, di í- co n un mo imen d'a enc des d'una si uació in e io cap a una de supe io i, pe an , una a aluació posi i a d'aques emps his o ic; - en qua Iloc, I'a i mació de la necessi a d'aques mo imen d'a enc; - inalmen , I'es ablimen d'una escala del 'Una p ime a e sió d'aques ex ou p esen ada al cu s del Col.legi de Filoso ia «Raó, pode i e i a . Homena ge a Pep Calsamiglia», ma < de 1983. A Pep Calsamzglza, a quz les c eences no b a en e pe d e la z onza p og és, és a di , d'una pe iodi zació del emps his o ic que delimi a unes g ans e apes en el mo- imen gene al d'a enc. El que dis ingeix les di e en s nocions de p o- g és és la di e en de inició i o denació dels seus con ingu s conc e s: el seu objec e o ambi de eali zació (p og és ma e ial i/o p og és mo al, pe exemple); I'objec iu inal que se li a ibueix (Ilibe a i/o jus ícia i/o elici a en aques món i/o sal ació en un al e, e c.); les se es condi- cions i modali a s de eali zació (educació acio- nalis a i/o desen olupamen economic ilo ob- se ació d'una e i a e elada, e c. ); 1 'expliacci6 causal que se li dóna (egoisme, descob imen s cien í ico- ecnics, llui a de classes, p o idencia, e c.); la pe iodi zació de la His o ia que es ableix (socie a s ag i ies-indus ials-pos iundus ials o comunisme p imi iu-socie a s de classes- comunisme «cien i ic» o peca o iginal- edempció-judici inal, e c. ). Hom po oba ideologies cen ades en la no- ció de p og és que de ineixen i combinen de les mane es més so p enen s els di e en s con ingu s i e e en s: des de I'e ica cal inis a ins als c is- ians pel socialisme, passan pe una munió de libe alismes, nacionalismes o comunismes . Tanma eix, la his o ia dels da e s cen cin- quan a anys ha ana decan an co n a hegemoni- ca -i, pe an , p esen en g an mesu a en o es les ideologies conc e es- una noció de p og és onamen almen acionalis a i laica pel que a a l'o igen i des í del p og és, i onamen almen ecnica i economicis a pel que a al seu objec e i a les se es condions i modali a s de eali zació. És a di , una noció en la qual l'o lgen, el des- í, la pe iodi zació, l'objec e i els mi jans de ea- li zació del p og és acaben enin unes o mes pu amen e enals: l'objec e del p og és passa a se la ida de I'home en aques món; I'o igen, alguna de les endencies o capaci a s de I'home: I'egoisme, la aó, I'anhel de segu e a o de Ili- be a .. . ; el des í, la sa is acció de les aspi acions mundanes: el benes a ma e ial, I'abundincia, la llibe a polí ica, la elici a .. . ; els mi jans de eali zació, els que o e eix la aó: el coneixe- men , la ciencia, la ecnica, la c eació de iquesa, l'educació, la 1l.lus ació.. . 1 o aixo en un ma c empo al limi a al emps his o ie, e enal. En la mesu a en que són aques es ma eixes ca- ac e ís iques - acionalisme, laici a , ecnicis- me, economicisme- les que han ana dominan en el pensamen mode n, en la « aó occiden al)), sembla ia com si la noció de p og és os I'exp es- sió quin aessenciada d'aques a aó mode na. 1 segu amen és així, pe o aix6 no obs a pe qu? en la noció de p og és -i en les di e ses ideologies conc e es en que s'enca na- - con lueixin alguns dels p incipals mi es p e-mode ns. PIEHISTORIA DEL PROGRES Pe més que sigui mol eqüen e emun a la idea de p og és a la G acia clissica, i en espe- cial al mi e de P ome eu, els o ígens de la idea es oben més en la mi ologia judeo-c is iana que no pas en la mi ologia i/o en la iloso ia g ega. h'o es ac a de nega la impo ancia de I'he- encia g ega en algun dels aspec es gene als de la noció de p og és. ES indub able que dels compo- nen s de signi ica que a l'inici hem esmen a , dos es oben cla amen al pe isamen g ec: an el econeixemen de la dimensió social de I'exis- eencia humana, com la pe ec ibili a d'aques a exis encia, a a és de I'educació i de I'es o c. Whi ha p ou amb llegi el P o Zgo e de Pla ó pe a queda -ne con ensu . Tanma eix, en el conjun de la iloso ia g ega -i no solamen en la pla onica- aques a pe ec ibili a de I'exis- encia humana s'aplica més als indi idus que no pas a I'home gene ic, és més un p océs de «pu i- icació)) subjec i a -aixo sí, una pu i icació du a a e me mi jancan un in ens es o c de acionali zació- que no pas la eali zació col.lec i a d'una asca his o ica. En elació a aques pun , con é oblida dues qües ions. En p ime lloc que, com ha demos a E.R. Dodds, I'abas social del acionalisme i de la «Il~lus ació» g ega és absolu amen limi a , ulc amino i a i. La iloso ia g ega no 6s el pensa- men g ec, sinó que n'és una pa excepcional i so in ep imida pel pensamen dominan . El des í de les ob es de P o igo es o el del ma eix Soc a es m'eximeix d'ul e io s comen a is. En segsn llsc cal di que ni an sols a la iloso- ia g ega exis eix la nsció de emps his o ic ne- cessi ia pe a I'elabo ació de la idea de p og és. La noció de emps dominan en e els g ecs és de ipus ci cula , no lineal. L'esde eni de I'exis- encia humana és objec e d'un pensamen de i- pus mi ologic, i d'una mi ologia cen ada en el mi e de I'e e i e o n. S'inicia la his o ia com a ciencia empí ica, pe o no hi ha es de se nblan a una iloso ia de la His o ia. L'exis hcia en al- guns indi idus com Pe icles, Tucídides o A is a- il, d'una consciencia cla a d'a enc; i supe io i a espec e a d'al es pobles i espec e al seu p opi passa no compo a I'exis encia de la noció d'un «p og és» necessa i, de i a o demos a iu de cap olun a sob ena u al o de cap sen i de la His o- ia. La 1-Iis o ia enca a no exis eix. 1 sense his o ia no po ha e -hi p og és. Les p e-condicions ideologiques de la idea dc pog és no só i de ipus acionalis a, si ió nii olo- gic i la mi ologia g ega no les o e eix, aques es p e-condicions. Més enda an , a pa i del Re- naixemen , la o mació de la mode na idea de p og és enllaca i amb la adició ilos6 ica g ega pe la ia de la eno ada con ian~a en la aó hu- mana. Pe o les p e-condicions ideol6giquis d'aques a elabo ació les liau 2 posa la mi ologia jue o-c is iana. La adició bíblica, a di e ncia de la es a de mi ologies, o e eix una csncepció lineal, i no ci - cula , del emps. 1 és només sob e una concepció d'aques ipus que es po bas i una noció qu il- se ol de la His o ia i del p og és. El e i~ps ci cu- la , I'e e n e o n, no adme ni I'una ni I'al e. La His o ia només po eni lloc qua i el pu i d'a ibada és di e en del de pa ida. Pe que hi hagi p og és, pe o, manca enca a una a aluació posi i a de la His o ia, és a di , del emps huma. Aques a l'apo a i el c is ianis ne i se 2 eo i - zada, sob e o , pe san Agus í. La p ime a g an o iginali a del c is ianisme consis eix a a icula , a a és de la inguda del C is , el emps mí ic, p imo dial, amb el emps e enal, his o ic. A pa i d'aquí, a a és de la Redempció i de I'anunci de la sego ia inguda del Messias, I'exis encia humana és digni icada. la his o ia po esde eni p opiamen His o ia ca- egada de sen i . D'al a banda, la sego ia g an o igi~iali a del c is ianisme -I'«humanisme», és a di , el pas del «poble elegi )) a I'«especie elegida)), la subs i- ució del jueu pe I'«home» com a objec e de p edilecció di ina- dóna una no a dimensió al adicional messianisme jueu, que en e1 c is ia- nisme esde é edemp o isme uni e sal. Ja no es solamen un poble el que po passa del peca a la g acia, el que po sal a -se, el que po aspi a a I'accés a la eali a i el emps p imo dial? sinó s- a I'especie humana. Finalmen , els mi es mil.lena is es -ben a ia condemna s pe I'Església pe o semp e p e- sen s en una e sió o al a del c is ianisme- in- d an una impo ancia de p ime o d e en les e - sions adicals de la idea de p og és. El mil.lena- isme -p ojecció cap al u u dels mi es de I'eda d'o - no és exclusiu de la adició jue o- c is iana, pe o aques a li dóna un sen i his o ic especí ic: és I'anunci de la ins au ació d'un o d e pe ec e no en I'al e món sinó en aques , des- p és de la llui a en e 1'An i-C is i el C is en la se a segona inguda i, pe an , desp és d'un pe- íode de caos, iolencia i co upció i abans de I'accés de ini iu al món celes ial. Concepció lineal del emps his o ic, a aluació posi i a de I'exis encia e enal, concepció d'una uni a de l'especie pe so a de di e encies de aga o de Ilengua, i, en les se es e sions més adicals, c eenca en la necessa ia ins au ació d'un o d e pe ec e a la e a: aques es són les p incipals apo acions de la mi ologia jue o-c is iana a la mode na idea de p og és. Tanma eix, aques a idea no de i a linealmen i mecinicamen d'aques es p e-condicions. De la ma eixa mane a que o a eali a com- plexa -i o a eali a 110 és, de complexa- és quelcom més que la suma de les se es pa s, la idea de p og és no és educ ible als componen s d'o igen mi ologic sob e els quals es o ma. La idea de p og és hegemonica en els segles xix i xx és he e a de la adició mi ologica jue o-c is iana, i es a di ícil de pensa que ha- gués pogu a iba -se a o ma sense aques a, pe- 6 al ma eix emps és impensable al ma ge de les ans o macions economiques, polí iques i men- als que es p odueixen a Eu opa i des dlEu opa a pa i dels segles XVI i XVII LA CONSTRUCCIÓ DE LA RAÓ MODERNA 1 LA INVENCIÓ DELS «PRIMITIUS» En un al e lloc he esbossa les p incipals ans- o macions socio-poli iques in e nes a I'occiden eu opeu que són a la base de la mode ni a i, en especial, el doble i complemen a i p océs de me can ili zació de les elacions socials i de mo- nopoli zació de la iolencia legí ima, de la ecap- ació d'impos os i de I'adminis ació pe pa del pode polí ic o gani za en o ma dlEs a absolu- is a. A a bé, a més d'aques s, pe anali za la o - mació de la idea de p og és cald ia eni en comp e almenys dos al es aspec es: I'eme gen- cia i paula ina hegemonia de la « aó posi i a» i en especial de la « aó poli ica» mode na, i, d'al- a banda, el «descob imen » d'al es poblcs i o mes de cul u a i de ida, i en especial el dels pobles «p imi ius». No es ac a d'aspec es sepa a s, independe i s I'un de I'al e, sinó in e elaciona s i in e ac ius, ca o s dos s'in e elacionen i in e ac uen alho a amb les ans o macions socio-polí iques con- empo anies i amb el subs a cul u al sob e el qual es p odueixen. Així com I'eme gen aó posi i a d'un B uno, un Leona do, un Cope nic. un Galileu, un Ba- con. e c. neix di ec amen inculada al p océs de ans o mació de les elacions economiques i so- cials en sen i me can il, així la no a aó polí ica es a es e amen lligada a les no es o mes d'o - denació del pode . Un exemple pa adigma ic en el p ime aspec- e, el cons i ueix la noció del emps i les mane es de mesu a -lo. Men e la p oducció, la dis ibu- ció i el consum es eali zen en pe i es uni a s aillades. p ic icamen au osu icien s, p esidides pe elacions pe sonals de dominació i se i ud, alho a que les elacions ex e nes p enen gai ebé exclusi amen la o ma de con on acions iolen- es, a bi a ies i imp e isibles, el emps his o ie és una mena de eló de ons. pil.lid, e lex del emps cosmic, una mena de pa en esi en e un o igen i un inal gai ebé in empo als. El emps e enal, malg a se o el1 una uni a de mo i- men en e dos pun s di e en s. i se pe an un emps lineal, no ci cula , en el seu conjun , no és lineal en les se es pa s: el emps e enal es des- compon o bé en cicles epe i ius o bé en esde e- nimen s singula s i imp e isibles, no en con i- nui a s acumula i es i p e isibles. És la me can- ili zació de les elacions socio-economiques, la di usió de I'ús del dine , la c eixen in e depen- dencia social que aixo compop a, el que gene a una noció de emps abs ac e i alho a exclusi a- men e enal, deslliga de o a adhe encia mi o- logica i eologica, un emps que cal mesu a amb o a p ecisió; un emps en que cada momen és i epe ible, un emps en que cal p e eu e amb exac i ud o s els mo imen s. ca de la se a me- su a i p e isió exac es depen en el uncionamen de I'economia me can il. No es ac a d'es abli una elació mecanica de causa-e ec e en e el p océs de di usió de I'eco- nomia me can il i la o mació de la aó posi i a que s'exp essa ii en la «ciencia no a», pe o és in- dub able que aques a és una de les mani es a- ciona p i ilegiades -i alho a a a o ides- del can i de men ali a que acompanya les ans o - macions d'o d e socio-economic. Di d'al a ma- ne a, les ans o macions d'o d e socio-economic són ambé semp e ans o macions d'ac i uds, d'idees, de men ali a s, i no és possible de com- p end e les unes sense les al es, i el pape de mo o es desplaca d'unes a al es. La no a aó polí ica -i es ic pa lan de I'ob a de Maquia el, de G o ius, de Hobbes, de Spinoza- pa icipa plenamen d'aques can i de men ali a que s'exp essa en la no a noció del emps, pe o ho a en un e eny po se enca a més sensible pe a la o mació de les idees mo- de nes: el del pode polí ic, és a di , el de I'o de- nació de la ida de I'home en socie a . Més en112 de o es les di e encies en e Maquia el i Hob- bes, en e S o ius i Spino a, el que és comú a o s ells 6s I'a i mació que la polí ica és cosa dels homes, i p ou. Aques a és l'au en ica e olució cope nicana en e1 camp de I'anilisi social. To el que ind 2 desp és se an a ian s sob e aques ema. La polí ica és cosa dels homes i 1'Es a ; un Es a o i espec a és la condició de la con i- encia pací ica dels homes, del desen olupa- men del come $ i de les a s, de la llibe a d'ac- ci6 i de pensamen .. . semp e i quan no a emp in con a el pode d'Es a , pe o no pe una de ensa absolu a d'aques , sinó pe que aques és la p e- condició de la llibe a possible. Se ía idícul minimi za la impo ancia que é la o maeió e ec i a dels Es a s mode ns sob e els po a ens d'aques a no a aó polí ica. To s ells pa icipen di ec amen en les llui es polí iques del seu emps i es mos en pe ec amen cons- cien s de les se es implicacions i d'es a i in una no a eali a , d'assis i al naixemen d'una epoca «supe io » al seu p opi passa . Tanma eix, ampoc no ó a p uden igno a un al a eali a d'aques emps -els segles XVI i XVII-, p esen de mane a explíci a o implíci a en o es les no es iloso ies polí iques, i que in- d a una impo ancia decisi a en la ul e io con i- gu aeió i el des í de la idea de p og és. Em e e- eixo al descob imen o edescob imen dels «al- es», dels pobles ame icans, a icans o asi2 ics. Des de Maquia el ins als nos es dies, els «al- es» -és a di els no eu opeus o, més enda an , els no occiden als- són I'omb a con a la qual o des de la qual s'a e men o es neguen les eo ies i les eali a s polí iques de la mode ni a . 1 els «al- es» se an la g an p o a i en de I'exis 2ncia del p og és segons els o mulado s i de enso s de la idea, de la ma eixa mane a que el p og es se a la g an coa ada pe a I'expansió colonial de les po- encies eu opees. És en elació als al es des d'on s'a i ma una consciencia de supe io i a his o ica als paisos eu opeus, una supe io i a que és eo i zada en e mes eligioso-mo als i 1 o polí ics i 1 o ecsn6- mics. És en elació als «al es»i des d'on s'es a- bleix una pe iodi ació in e na de la His o ia c- enal en e mes d'es adis de ei ili zació, dels quals I'eu opea és e iden men la més ele ada. Els «al es», en i, són la g an p o a i en de I'exis encia del p og és, de la ma eixa mane a que el p og és se a la g an coa ada pe a I'ex- pansió colonial de les no es po encies eu opees. Pe que aques a és, en de ini i a, la clau de ol a de la qües ió: desp és de mil anys d'es a a la de ensi a, so meses a mil c isis in e nes i in a- sions ex e nes, al ol an de I'any 1500 les e es del que a ui anomenem Eu opa Occiden al euen la o mació i desen olupamen d'unes po- encies economiques i de mog a iques, polí i- ques i mili a s, capaces i necessi ades de essa -se cap a o a, a la conques a dels «al es»: necessi a- des, onamen almen pe aons economiques; capaces, pel seu po encial mili a i pe la legi i- mació que o e eix la adició jue o-c is iana i la que cons ueix la no a aó polí ica. ASCENS La idea de p og és se a, doncs, pe o na al nos e ema, una de les exp essions cabdals de la aó mode na, una de les idees- o ca en les quals es condensa a una complexa i no semp e cohe- en cons el~lació de mi es, in e essos i p ocessos, economics i polí ics, ma e ials i espi i uals. 1 cal pa la d'aidea- o ca», pe que el p og es se a una idea ac i a, bel.lige an , po eniado a d'un ul e- io desen olupamen d'algunes de les csndi- cions que e n possible la se a naixenca, enca a que ambé jugui en con a d'al es. La o mulació de la idea mode na de p og és s'inicia en el ma c de les iloso ies de la His o ia que an eien la llum des de inals del segle x ii. Ob es p ime enques d'aques gene e són les del bisbe Bossue (Discu s sob e la His 6 ia Uni e sal), Leibni z (No es conside aczbns sob e I'en enimen hum?) i Vico (Ciencia No a). Són aques es, com mol es que desp és ind an, ob es de comp omís en e la e adicional i la mi olo- gia c is iana i I'eme gen aó posi i a i polí ica. La His o ia és assumida i eo i zada com a ex- p essió dels designis de la P o idencia. La iloso- ia de la His o ia neix com una e sió d'ambi e- enal de la Teodicea, que s'hi sos é i la con- i ma. El camí, ce amen , ja ha ia es a obe pe san Agus í, pe o es només a a que la His o ia és conside ada subs an i amen , i no solamen com a eali a de segon o d e, con ingen i deg adada espec e a la pe ecció celes ial. A a la His o ia ja no és solamen aluosa pe que en ella es p o- dueix la edempció de 1'Home; ja no és solamen un mo imen cap a quelcom di e en d'ella ma- eixa: és aluosa pe que és I'escena i del p océs de pe eccionamen de I'home, de I'Es a i de la aó, és un mo imen que obeeix a una dinamica i una egula i a in e na de pe eccionamen de la humani a . El e que aques p océs i la se a necessi a sigui explica en da e e me mi jancan una apel.lació a la p o idencia di ina no é es d'es any. De e Bossue , Leibni z, Vico i d'al es co- men en a e amb la His o ia el ma eix que Ma- quia el o Hobbes amb la polí ica o Cope nic, Galileu o New on amb la eali a na u al: o oco e en da e a ins ancia pe olun a di ina i ad maio em glonam se a, pe o un cop c eada i posada en mo imen la eali a his o ica en el seu conjun , i ambé la polí ica p la na u al, é una dinamica i una egula i a p opia, au ono- ma. En el cas de la His o ia la llei basica d'aques- a dinamica és el p og és. La his o ia de la iloso ia de la His o ia, i din- - e seu la de I'elabo ació i delimi ació de la idea de p og és, se a en g an pa la de la ensió i la llui a en e els componen s eligiosos i els laics, en e els componen s mi ologics i els aciona- lis es. El esul a d'aques a llui a se a nés que una ic o ia un pac e, nés que una negació una sín- esi. Els componen s laico- acionalis es ani an adqui in un p edomini o mal, pe o o amen empel a s del subs a eligiós-mi ologic. El que, en qualse ol cas, no es posa a en dub e és que la His o ia exis eix, que é un sen i gene al i que aques sen i és o es mani es a en el p og és. 1 ins i o la e sió de la idea de p og és que inal- men esul a a hegemonica, o i eni un con- ingu eminenmen acionalis a, laic, ecnic i economic, segui 3 ehiculan aques subs a mi- ologic. És ela i amen acil essegui la his o ia de la noció de p og és al lla g dels segles XVII i XIX, a a és de les nés di e ses disciplines i dels nés di e sos au o s: la iloso ia, la his o ia, I'econo- mia, ins i o la biologia; Tu go , He de , Adam Smi h, Kan , William Godwin, Condo - ce , Hegel, Sain -Simon, Com e, Ma x, Da win. . . 1 si al comencamen el p og és no és, com en Bossue , Leibni z o Vico, al a cosa que una om- b a secula de la p o idencia, al inal, amb Ma x i Da win es una «Ilei» de la his o ia humana o de la na u al que exclou o a e e encia a una eali- a i un emps anscenden s. El seu o igen, el des í, I'objec e i els mi jans de eali zació acaben enin o mes pu amen e enals. A a bé, aques a laici zació- e enali zació del con ingu i del modus ope andi del p og és no elimina el subs a mí ic sob e el qual s'ha o ja la noció. Aques subs a o bé es man é en la o - ma subs an i a de la eligió, donan un sen i complemen a i, anscenden , al sen i e enal que o e eix la e sió laica del p og és, o bé s'in- eg a, de mane a més o menys camu lada, a les e sions adicals del p og és que neguen explíci- amen o a eali a anscenden . Di d'una al a mane a, la idea'de p og és p end a la o ma d'un mi e laic, en dues e - sions, una de « eble» i une de « o a». En la se a e sió « eble» el mi e del p og és sanciona a un dualisme on ologic i epis emolo- gic insal able al qual co espond i un no menys insal able dualisme mo al i de sen i de I'exis- encia. D'un cos a , una eali a sob ena u al, inaccesible a la aó, l'explicació de la qual queda en mans de la eligió, pe o sense que la mo al annexa a aques a eligió ingui ja una capaci a de egulació e ec i a de la conduc a indi idual i de les elacions socials, pe més que segueixi do- nan un sen i anscenden a la ida. De l'al e, la eali a his o ica, en la qual ope a amb plena e icacia el mi e del p og és, que explica i dóna sen i a I'esde eni his o ie, que es ableix ilo le- gi ima pau es de conduc a indi iduals i col.lec i- es, economiques i polí iques; un mi e del p o- g és onamen almen p agmi ic, com o s els mi es, que ehicula una ideologia ma e ialis a de e , pe o que en da e e me é ho o al bui i da an de les qües ions p ime es de I'o igen i el sen i de I'exis encia -no de la His o ia- eme a la eligió, es a di , una mi ologia adicional*. En les se es e sions « o es», en can i, el mi e laic del p og és assumeix la His o ia com a únic o d e de eali a i, pe an , elabo a una mo al i un sen i de I'exis encia es ic amen his o ies. La cosa so p enen és com en aques a elabo ació eapa eixen so a no es o mes les elles ma ius mi ologiques i en especial les d'o igen jue o- c is ii. Aixo es a pales, en e d'al es, a I'ob a de Ma x, exp essió cime a de la iloso ia laica del p og és. En e ec e, I'ob a de Ma x, al ma eix emps que po a a la se a culminació la essan laica de la idea de P og és, inco po a so a una o ma ma- e ialis a els p incipals e s de la mi ologia jue o-c is iana que a eli e possible la genesi de la idea. És a di , l'anilisi ccien í ic)) de la his- o ia du a a e me pe Ma x -anilisi eali zada des d'una op ica i una me odologia pe ec a- men cohe en s amb la aó posi i a mode na- s'in eg a en una iloso ia de la His o ia que a ui sabem que no é g an cosa a eu e amb I'esde e- ii eal de I'home i de la socie a i sí mol amb les angoixes, aspi acions i ece ques d'un Abso- lu exp essades en o ma eligiosa pe la mi olo- gia jue o-c is iana. Di d'una al a mane a, la i- loso ia de la His o ia de Ma x, com o es les ilo- so ies de la His o ia, no exp essa un coneixemen sinó un desig, no descsb eix un sen i de la eali- a sinó que li hi imposa, no és una «ciencia» sinó una e ica. Vegem-ne alguns exemples: - La pe iodi zació de la His o ia. Al ma ge dels subpe íodes de la segona, Ma x di ideix la His o ia en es g ans ases: la p ime a, la del co- munisme p imi iu; la segona, la de les socie a s de classes; la e ce a, la del comunisme « inal». 'Algunes de les aons his o iques d'aques «ho o al bui n, d'aques a coexis encia en e mi es laics de la His o ia i la mi oiogia c is iana de I'exis encia són apun ades ambé a I'assaig «De la polí ica com a adminis ació de emo i se- gu e a )). Que aques es ases calquin la di isi6 en Pa adís o iginal, expulsió i accés a un nou Pa adís, cm sembla nés que causal. En els dos casos la coiidi- ció de I'home a la p ime a ase es de pob esa. pe- o de elici a ; en la segona, d'insegu e a , Iliii- a, iolencia, pe o ambé de p epa ació de les condicions de so ida d'aques a condició; en la e ce a, de ecupe ació de la elici a o iginal pe- o amb una no a pleni ud i de mane a ja de ini- i a, sense amenaces. - La necessi a i els cos os del p og és. Els ho- mes an la His o ia, pe o sense sabe -ha, ens di11 Ma x una i mil egades. La His o ia é una logica p opia que so in és supe io a la olu i a i a la capaci a d'acció conscien dels homes. La impo- sició de la necessi a his o ica, de la eali zació del p og és, so ili es á con a la olu i a de g ups d'homes, de socie a s sence es. des ui i les o mes de ida adicionals i, si cal, la p opia ida dels qui s'oposen a la His o ia: «Es ce que, en p o oca una e olució social a I'Indos aii. Angla e a ac ua moguda només pels in c essos més abjec es i que a més ho es i en de la na ie- a més es upida possible. Pe o la qües ió no és aques a, sinó de sabe si la humani a po a iba a compli el seu des í sense una e olució adical en la si uació social en que Asia iu. Si aques a e olució és imp escindible, siguin quin siguin els c ims comesos pe A igla e a. aques a nació hau i es a , en p o oca aques a e olució, I'ins- umen inconscien de la his o ia)). (The BnilSh ule in India, 1853), 1 enca a: «La indús ia i el come < bu ges c een aques es condicio is na e- ials d'un món nou de mane a aniloga com les e olucions geologiques han c ea la supe ície de la e a. Quan una g an e olució social a ibi a domina els esul a s de I1?poca bu gesa, e1 me ca mundial i les mode nes o ces p oduc i- es, i els hagi subjec a s al con ol comú dels po- bles nés a anca s, només alesho es el p og és humi deixe i d'assembla -se a aquel1 odi6s ídsl paga que no be ia el nec a més que a les cala e- es dels qui li e en sac i ica s)). (The , il d e e- sul s o he Bn' l~h ule in India, 1853). Es a di ícil no eu e en aques a noció de la his o ia, del p og és, de la se a necessi a i dels seus cos os una e sió mundani zada de la His O- ia Sag ada, de la P o idencia, de la Rede npció, de l'accés a la G acia. És di ícil no eu e en la missió his o ica de la bu gesia una e sió pos - bíblica de la missió his o ica del goble jueu, co n es di íci' no eu e en els «pobies nés a anca s)) la e sió indus ial de la C is ianda . És indub able que aques subs a mí ic acili a ia, nés enda- an , la con e sió del «ma xisme» en una au én- ica «Església oja». - El inal de la His o ia. La con adicció nés pa en de l'ob a de Ma x és, desp és de la his o- i zació absolu a a que o a eali a queda so me- Ea, I'a i mació de la necessi a i imninencia de la ins au ació d'un o d e social que equi al a un au en ic inal de la His o ia: el comunisme. Ja ha queda apun a el pa al.lelisme en e aques a p e isió i el mi e c is ia del inal de la his o ia e- enal, amb I'accés dels jus os a la glo ia e e na a la o a del Déu Pa e. De e , pe o, el mime isme és enca a més punyen si p enem co n a pun de e e encia els mi es mil.lenna is es que es ablei- xen un egne e enal del C is abans de I'accés de ini iu al món celes ial. Tan el mil.lenni c is- ia co n el comunisme són una p omesa d'abun- dancia, de jus ícia, de elici a ; an I'un co n I'al e so geixen d'un pe íode de caos i con ulsió (de Re olució), de llui a en e les o ces del bé i del mal (en e p ole a ia i bu gesia); an I'un co n I'al e cons i ueixen la culminació de la His- o ia i del p og és; an I'un co n I'al e son e s inalmen possibles pe una consciencia jus a, ja sigui en o ma de g acia o de consciencia socialis- a ... Val a di , pe o, que el mil.lenni c is ia es nés solid co n a mi e que el mil.leni comunis a: o s dos anuncien el inal de la His o ia e enal, pe o men e el p ime deixa obe es les po es al nés enlla, a un o d e ascenden , el segon es- onca o a pe spec i a ul e io . Pe que a Ma x, i a o a posició ma e ialis a conseqüen , nés enlla del emps his o ic hi ha el no- es. . .1 CAIGUDA DELS MITES LAICS Desp és de I'úl ima g an iloso ia de la His o- ia, la de Ma x, el mi e del P og és ha ana expe- imen an , an en les se es e sions « o es» co n en les « ebles», un p océs de deg adació pel que a e e encia a la se a capaci a de dona sen i i pau es de compo amen a I'exis encia. En les se es e sions « ebles», I'au olimi ació de I'ho i zó del P og és ha e possible que a i- béssim de I'ho i zó del P og és ha e possible que a ibéssim a epi ja , a I'Occiden , la e a p omesa.. . i la e a p omesa es a plena d'ame- naces i angoixes i e ma de sen i . A I'Occiden , el P og és ha deixa de se I'a iima de la iloso ia de la His o ia pe con e i -se, p ime , en noci6 inspi ado a d'ideologies polí iques i, desp és, en p incipi de legi imació de poli iques economi- ques. 1 si la capaci a de les ideologies polí iques pe dona sen i i models de compo amen es a- bles a I'exis encia ja és p eca ia, la de les polí i- ques economiques és p ic icamen nul.la. En la mesu a en que el P og és ma e ial ha deixa d'en end e's co n un mi ji pe a esde eni un di en si ma eix, la se a eali zació e ela la se a ina- ni a . La dissociació en e I'elemen ma e ial i I'elemen mo al ens deixa (a Occiden ) ca ega s de béns pe o bui s de alo s. D'al a banda, en les se es e sions o es la imposició d'un sen i absolu a la His o ia, un sen i no sob ena u al pe o sí sob ehumi, ha acaba p opician una au n ica eg essió del mi- e laic del P og és cap a o mes pa a- eligioses en les quals la necessi a his o ica, p ac icamen di- ini zada, exigeix i legi ima les p ac iques polí i- ques, socials i cul u als més abe an s. No es em al inal de les ideologies, sinó en plena c isi de les mi ologies laiques. La allida del mi e del P og és -és a di , de la idea de P og és co n a mi e pa adigma ic de la mode ni a -és especialmen p o unda pe o no és unica ni excepcional. Hi ha alguns ni es mode ns que enca a uncionen*, co n el de la Nació pe exemple, pe o que es oben cada cop nés con on a s a una eali a que els posa en e idencia, que els a inopoe an s. Segui an exis- in nés o menys emps, alguns ocupa an els bui s deixa s pels que s'enso in abans i expe i- men a an espo idiques e i alles -com es a passan ac ualmen amb mol s nacionalismes- pe o aques es e i alles no aconsegui an d'ama- ga ni e i a la se a caduci a . A ui semblen es a condemna s a oscil.la en- e una ecupe ació de mi ologies p e-mode nes -pe o que malg a els in en s dl«aggio namen- on dels seus agen s g inyolen pe o a eu en la se a o cada inse ció a la eali a con empo ania: pensem només en les pa e iques igu es dels Ha- e Kh isna pels nos es ca e s o en la del papa de 'M'es ic e e in als paisos «occiden als». En els dc I'Es o del Te ce Món els mi es de la mode ni a (occiden zl) enca- n uncionen la ma de Oé. Roma en e els ob e s polonesos- i una exis en- que el que nosal es els a ibuim. Co is ui la cia sense sen i . ida i la his o ia com a alo s en ells ma eixas, no No hi ha so ida? Po se sí, pe o no és dcil de i a s de cap o d e anscenden ni de cap ne- d'assumi . Pe que la so ida és assumi que e ec- cessi a immanen : aques és el ep e amb que i amen ni la his o ia ni la ida no enen cap ens deixa en on a s l'es ond amen dels mi es sen i objec iu, és a di , que no enen més sen i de la mode ni a .