LA MORAL EN EL «XIX
CONGRES
DE FILOSOFIA DE PARLA FRANCESA»
El XIX Cong és de Filoso ia de pa la an-
cesa disco egué sense sob esal s en e el
qua e i el ui de se emb e de
1982.
Li
e en de ma c la Uni e si a Lliu e de B us-
selales i la Uni e si a Ca blica de Lo aina
-Lou ain-la-Neu e. A aca on almen el e-
ma de l'e ica. O e eixo el Cong és en es
ep esen acions successi es: comenco amb
l'exposició, semp e mol comp omesa, d'Em-
manuel Le inas -el jueu impeni en -; en
la segona ep esen ació em e e eixo, des de
la me a pe spec i a, a la con e encia de Jac-
ques D'Hond ; pe acaba e lec i é pe so-
nalmen els deba s,d'una de les seccions, la
que duia pe i o1 E ica
i
Polz' ica. No sóc un
c onis a, sinó un cong essis a comp omes.
El meu comp omís dona a es imoni indis-
in amen del Cong és i de mi ma eix.
Le inas oposa la conscihcia -kmbi de la
ep esen ació- i l'ésse -es e a de l'al e amb
espec e al pensamen . iHi ha mane a de
sup imi l'abisme que sepa a el «món» del
((coneixemen -del-món))?
Si un dia un mal
a elimina la dge hcia -en e ((coses)) i ((cons-
ciencia-de-les-coses))-, eduin -ho o ap e-
sencia, aquel1 in aus dia mo i an la mo al i el
ma eix home. La solap esencia o és di ini a
o és pu emps, pe o no és mai humana.
Hegel, pe exemple, iguala la consci&ncia i
l'ésse , amb la qual cosa assassink l'home que
deixk d'ésse animal & ic. La llibe a humana
únicamen iu si el sabe i l'ésse no conco -
den; més enca a si s'oposen.
L'Ens e bonum con e un u , de la adició, i
la conscikncia mi all de la eali a , de Ma x, que-
da en en en edi .
El descon en amen dels segu s - an els
c is ians com els ma xis es iuen de la segu-
e a - s'esculpia en el os e de mol s.
Le inas p osseguia la se a excu sió. La
consciencia, abans de se conscihzcia de, és
simplemen consciencia. La consciencia in en-
cional p essuposa la consciencia p e- e lexi-
a, que és con osa, que és disc eció de la
p esencia, que és un exis i sense exis i ,
an e io al jo i a la jus i icació.
1
pe que, en
el seu discu s, aques a consciencia no- e le-
xi a? P ecisamen pe descob i les on s de
la mo al.
Le inas -que ens pa la du an un pa e11
d'ho es- es a a eali zan una analisi eno-
menolbgica de la elació humana,
i
desco-
b ia que la consciencia d'ésse un hom, un
elegii -elegi , pe la eblesa de l'al e, a
esde eni el seu supo - cons i uia la on
de a a possible consciencia mo al. L'ésse
ja no unda la mo al; ni els esde enimen s ni
les coses no jus i iquen la consciencia e ica,
malg a que alguns es úpids pa lin d'«e ica
cien í ica)), con onen de mane a escandalo-
sa l'((ésse )) i ((l'ha e d'ésse )). L'únic que
po dona espos a a la qües ió «pe que hi
ha nio al?)) -ni Ma x ni F eud pa len de
mo al, sinó de mecanismes psico-his b ics-
és la mala consc2ncia da an la mi ada del
p oisme. Exis eix la mo al pe que el Bé no
ion~ a mai en la His o ia. Aquells que a-
gin al Cel o a la Socie a Comunis a Pe ec a
se a i, allk dal o enlla, uns pe ec es im-
mo als. El
Bé
ha iom a an en el Cel com
en el Pa adís Comunis a. Els pa adisos són
a al.men llocs d'im-mo ali a .
El «no he comple )) amb els al es, que es
e e'la en la consciencia, cons i ueix el pun
de pa enca de la mo ali a . La «po de l'al-
en -la me a esponsabili a immemo-
ial-- és el p ima i en e ica. La mala consc en-
cia inicia el camí mo al. El os e del p oisme
és el. p ime pas de la consciencia e ica; no
pe q~ue l'esmen a os e cons i ueixi un e-
nom,en -« eig els seus ~11s))-, sinó pe que
despe a la me a esponsabili a an e io a
o a p esencia de l'al e. La cosa dada mai no
és on de mo ali a . La mo al exis eix quan
hi h8a up u a en on de la posi i i a .
La consciencia no-in encional es oba im-
plícj. a en la elació amb el p oisme.
1
ací no
hi é en ada la ideologia. La impo ancia de
Z'al 'e és el pun de e e encia admes unkni-
me nen .
Con a el sal a gisme de la eali a , s'aixe-
ca a.mb co a ge la llibe a . No és l'ésse el
supo de la mo al, sinó l'es ange -el p ois-
me-- que ha pene a a les nos es conscien-
cies i les negui eja.
Sóc esponsable de l'al e ja abans d'ha e -
li e cap mal; es ac a, doncs, d'una espon-
sabili a immemo ial en el sen i que no és
.
ep esen able. Tinc, pe an , un passa -la
me a esponsabili a - que no ha es a mai
un p esen i que no po , pe consegüen ,
ep esen a -se.
El discu s mo al no és eb ic, no po uni-
e sali za -se; ks pu isc i a en u a nua. Pe -
quk en g an pa som uns exilia s del discu s
uni e sal i necessa i -el discu s cien í ic-,
es em obe s
a
l'expe ikncia k ica.
c<Jo
sócpe
L'al e)), heus ací el sen imen onamen al & ic.
Si no os així --que jo os pe mi ma eix-,
lla o s se ia pu a indi iduali a com aques
os de qua s, aqueixa osa del ge o o aquell
colom de la pla~a. Els objec es i els esde eni-
men s ens p oposen mul i ud de coses, pe o
ia depkn de cadascú.
1
aplaudi en i aplaudí, pe o les dues ho es
següen s cons i iii en un col.loqui iu a causa
de les e ides obe es pe Le inas.
1
un li a
di : ((La se a con e encia és pu a eligiosi-
a bíblica)).
1
11
espongué allan : ((L'he en-
cia judeo-c is iana és l'he encia humana)).
Em ec eo a con inuació amb la con e kn-
cia del hegelia Jacques D'Hon . Amb la pa-
aula k ica -ha ia di al ma í en o i ial
pe o cap i an - a ol es ens e e im a e s
mo als; a allb que es a, es diu, es pensa
...
en
una socie a . Pe o e ica signi ica ambé quel-
com mol dis a~n ; apun a al discu s men al
de ce s subjec es que s'ocupen dels e s mo-
al~ com si es ac és d'objec es -ped es o
he bes-, i els ju gen des dels seus bons de-
sigs, que denominen no mes mo als e e nes. Te-
ni n, aixi, pe una banda, usos i cos ums
socials; i, pe l'al a, un pensa subjec iu que
ju ja i alo a els e s an e io s -usos i cos-
u ns. Aques pensa subjec iu ha passa ben
so in pels caps dels anomena s ilbso s, a
més d'al es
-.
capissoles ocupades ambé en
al a e .
I
el p o esso deixa ana una p egun a,
innocen o sa cas ica -segons que es mi i.
Fou aques a: ¿quina elació hi ha en e la
mo al objec i a i social i el discu s que p e-
én de millo a al conduc a? Sembla que
cap. Els cos ums segueixen el seu p opi cu s
his b ic i els bons pensamen s k ics es pe -
den en la inu li a . No hi ha mane a, al-
menys pe a a, que la mo al objec i a i la
subjec i a conco din. Cos ums, ins i ucions
i sancions ju ídiques són e s que camine i
au bnomamen , d'esquena a o s els ilbso s
de l'k ica que han p e ks d'in e eni amb el
seu e b en el cu s dels e s mo als. Col-lec-
i amen semp e s'acaba en allb que es a.
El cos um és independen kdhuc de la ideo-
logia.
Els e s mo als col.lec ius són aixb: dades.
D'on p o enen? El ce és aques
i
aquell
u one de e a; a cadascú busca el seu alp
-« alp)) psicoanalí ic
...
Els judicis mo als són
aixb: pensamen s ans amb is a a modi ica
el camina dels cos ums. El mo alis a a un
pape d'allb més idicul i cbmic. El discu s
ilosb ic sob e els cos ums -o mo al ac i-
ca- s'ha mos a semp e a. La Raó ha as-
senyala una me a a la conduc a humana: el
Bé Sup em. El mal es a en el e que desco-
neixem en quk consis eix un
Bé
an sobi a.
Ja Va ó, al segle
i
abans de C is , enume a
288
concepcions dis in es de Bé Sup em. Al
ma ge de ais elucub acions, els cos ums mo-
al~ segueixen la se a u a en la his b ia dels
homes. Hom enia la imp essió que Lé y-
B uhl ha ia ence a : la mo al sa ia cald ia
que se cenyis a ésse ciencia induc i a en
lloc d'es a ella -se a ole -se cons i ui en
sabe no ma iu i deduc iu. La mo al no a
més enllh d'ésse un capí ol de la sociologia.
Es donen a annas mo als, ac i uds de p o-
es a con a el món al com a. Pe b d'aquí
no es passa. Una ac i ud mo al, un incon-
o mis a, és quelcom es e ic que es con em-
pla com una ob a bella o in e essan . Pe b,
els usos i els cos ums col.lec ius caminen al
seu ai e. La necessi a posi i a de les con-
sue uds socials no es a mai jus i icada pel
pensamen & ic. El discu s mo al ju ja des de
o a de la his o ia; pe aixb esul a impo en .
El cons a able -mo al objec i a- es con a-
posa al no ma iu -mo al axiolbgica i subjec-
i a.
1
D'Hond insinua a endias adamen :
((Men e la mo al ju gi des de l'e e ni a , en
lloc de pa i del cons a able, no pod an ab a-
sa -se el subjec iu i l'objec iu)). L'expe z'hncia
-1leis na u als, cos ums, ins i ucions- desa-
ia els alo s -1leis mo als i judicis k ics-.
La mo al subjec i a pod h millo a alguns
homes, pe o mai no modi ica a el iu de la
His o ia.
Ja Hume ha ia esc i en el seu T ac a de la
na u alesa humana que «no és con a i a la aó
p e e i la des ucció del món sence a una
esga inxada del meu di -. Al cap i a la i la
mo al no é es a eu e amb la e i a i la
alseda , coses que in e essen la aó. Aques a
ens mos a el e i able, l'e oni, el con a-
dic o i, pe o igno a que és mo al o immo-
al. Els polí ics juguen un pape mol més
impo an en e ica que no pas els mo alis es.
Els polí ics in e enen en els cos ums. Fidel
Cas o ha pesa nés sob e la mo al cubana
que o s els ilbso s de la mo al. El polí ic
modi ica conduc es socials, a cu e mini,
almenys. El polí ic és més e icac que el ilb-
so pe a di igi els cos ums. Cald a deixa
l'e ica en mans dels polí ics? Es e eido . Se-
gons Hegel, els homes no in en em les e-
gles; aques es es oben a la ciu a . Una mo-
al és l'exp essió d'una socie a . No es més.
«La his o ia del món és el ibunal del món)).
Quan dos es a s es oben es desaco d, no-
nés hi ha una mane a de sabe qui é aó: la
o ga.
1
Així sembla unciona la His o ia.
Llas ima que Hegel ingui aó. Els can is
cien í ics i ecnics sí que muden les mo als
conc e es, les quals es ans o ma an en no -
mes no es; ipe que els ilbso s de l'e ica no
es dediquen a engend a aques es egles no-
es de la conduc a, que emana an dels des-
cob imen s biolbgics i ísics, en lloc de pe -
d e el emps in en an d'in odui una mo-
al e e na?
La mo al dels e s ip og essa i algun dia
segons els desigs de jus ícia i de elici a de
la mo al subjec i a dels homes? Jo suposo
que no. Em cauen del co les u opies, l'una
e a l'al a. D'Hon assegu a que aixb se ia
possible si els mo alis es s'ocupessin nés
dels emes polí ics conc e s que de la jus í-
cia e e na. Pe b aixb se ia pe d e la me a
da e a i inú il ca a. ¿Tal ol a imagina
D'Hond que desp és del egne dels homes
polí ics pod a ad eni el egne dels homes
mo als? Pe sonalmen , la me a an asia no
a iba a an .
Només la consciencia desa ia el de e mi-
nisme na u al. Jo no hi enuncio: a la me a
singula consciencia, s'en en; no pas a la cons-
ciencia del qui mana -a aques a, hi enuncio.
Pe clou e la no ícia a l'en o n d'aquell
deba ilosb ic, em cen o en les discussions
hagudes a la secció ((E ica i Polí ica)) del
Cong és, secció a la qual aig assis i o es
les a des amb ce anim ag essiu. Em dis-
gus a que el ilbso es dediqui a deixa ana
se mons. Aixb ho ese o als homes eligio-
sos. No em limi o a con a el que allí es
digué; in odueixo, a nés a més, la me a
c í ica i la me a obs inació.
Deia un p o esso que l'acció polí ica ob e
conseqüencies imp e isibles; pe aixb el nés
ence a és in e essa -se pe la o ma i no
pel con ingu de als conseqüencies. El o -
malisme & ic que p oposa a consis ia a su-
p imi l'acció ne as a, la qual es a a de inida
com ((aquella acció que elimina de mane a
i e e sible nous espais d'acció possible~.
No eia es nés que enuncia el ((p incipi de
ole ancia)) en polí ica. Pe b el jo e p o es-
so cons a a a, pe plex, que el polí ic elimi-
na en la se a ac uació o es les possibili a s
que
110
són les se es. To polí ic pe u ba el
u u a a o seu; sup imeix la memo ia i
des il la plu ali a dels possibles pe poc ma -
ge de joc que ingui.
L'acció a ís ica, econeixia el p o esso ,
sal a mol nés les possibili a s de u u que
no pas l'ac i i a polí ica. L'accióne as a sem-
bla a e eb a amb o a na u ali a el que e
de l'imimal polí ic.
1
s'a iba a de ini la polí-
ica com el esul a de la con on ació en e les
di e . espassionspelpode .
Jo aig b inda el b -
ceps que acili a aques pa .
1
iin cop nés em sembla genial la cla i i-
dencia posi i is a de Galicles en el dialeg
Go gias de Pla ó,
-48
3,
d-:
La
na u a ens ensenya que l'encuny de
la
jus icia
no
és
al e que
el
domini del pode ós
sob e
el
dkbil.
El na u al -allb que esde é- és que el
o so me el lac. La llui a polí ica -ci ili -
zada o inci ili zada- es comp en mol nés
bé Cles de l'angle posi i is a que no pas des
de l'angle mo al. Maquia el, en el capí olII1
de líi se a ob a El P l'ncep, com aquel1 que es
limi a a cons a a quelcom, enuncia e-
damen :
El
desig d'adqui i pode ,
és,
sens dub e,
cosa mol na u al
i
o dina ia;
el
que s'hi
lliu i,
quan po guanya ,
se a
lloa .
Pe b, iés que el polí ic no s'hau a de so -
me e, si nés no a la llei, si suposem que ja
ha bu la la mo al? pe b, qui ab ica les Ileis?
Escol em aques agu obse ado de la eali-
a polí ica, que és T asímac, el qual sos é a
Lu
Rqzíblica
de Pla ó -338,
c-
aques es
idees:
Cada go e n es ableix les lleis que l'a a o-
eixen: la democ acia p omulga lleis de-
moc a iques i la i ania lleis i aniques. Un
cop es able es, les decla en jus es
...,
cas i-
gan aquells que les inculquen, acusan -los
&injus os.
Un polí ic que objec i amen -deixem
les supe es uc u es psíquiques- no sigui
un g an animal de p esa com ho o en, pe
exemple, Cksax Bo gia -1476-1507- i Mi-
abeau -1749-1 791-, és un pob e polí ic.
Aques es o en algunes de les me es in e -
encions, que moles a en en un medi ocu-
pa inú ilmen a mo ali za la polí ica, ja
que la mo al i la polí ica són p ocessos opo-
sa s. El p o esso que ha ia de ini
l'acczó'
ne as a
insis í en el desen o llamen de la plu-
ali a polí ica
i
assenyalh que aixb compo -
a a la incompa ibili a de les possibili a s
polí iques, i en conseqükncia la llui a, llui a
que no hau ia cl'elimina els con a is. Bona
e, la del jo e p o esso .
Un al e p o esso , ja no an jo e, assis en
al Cong és, assegu h que la nos a ci ili za-
ció és una ci ili zació
delpode :
pode sob e
la na u alesa i pode d'uns pocs homes so-
b e els al es. Iíi i a a desp és a segui A is-
b il en la se a p edicació a con e i -nos,
o s -polí ics inclosos-, a la mo al. L'k ica,
digué A is b il, se eix pe a esde eni ho-
mes; és
a
di , con empla ius, desin e essa s.
Un bon desig. Cal eni p esen , no obs an ,
que o i aixb A is b il no iguala
mai
eo ia
i
p a ica.
Una al equipa ació ha es a cosa de
la mode ni a . 1 en aixb m'adhe eixo p ecisa-
men al pensamen a is o klic. Quan es p e-
én l'exac i ud eb ica en les coses polí i-
ques, es liquida l'ésse humh i es jus i ica el
o ali a isme. Així, Hobbes ho enia mol
cla : el ciu adh Eia d'obei incondicionalmen
el Sobi h. Aquec decideix el que és jus i el
que és injus . La plu ali a d'opinions di idi-
ia 1'Es a ; en can i, si aques a és l'única on
de alo s i de no mes, no es p odui h la
pa ició de 1'Es a .
Un esc u amcn posi i is a de la ac ici a
polí ica es dedica a, així, a in es iga
l'essen-
cia del pode , les se es clases, com s'adqui eix, co n
es man é ipe
que
es pe a:
al com Maquia el
assenyala a en la ca a a Ve o i. Només
d'aques a aisó, i més enlla de la mo al, po
si ua -se el
sabe
a l'en o n del e polí ic.
L'únic que po in e eni , en o cas, en
aques s a e s és la bellesa. D'aques a o ma
apa egué du an el Renaixemen i alia el
c i n
bell,
que co esponia a la
i ú
-co a ge, o -
ca, a didesa, decisió, in epidesa. El polí ic
és guineu i lleó. L'home & ic ni és guineu ni
lleó. Els indi idus que es col.loquen a mig
camí en e la polí ica i la mo al no són ni
polí ics ni mo als; són híb ids.
Els pensado s g ecs que s'es o ga en a en-
end e allb que és polí ic i allb que és k ic
embulla en l'assump e en ba eja
els e s
-ac es dels polí ics- i
els desigs
-judicis
dels mo alis es. Segons ells, el
nomos
-la llei
polí ica- no eia més que ac uali za , con-
c e a la
dike
-la jus icia mo al-; l'k ica es
con e ia, d'aques a aisó, en la
mesu a
d'allb
que és polí ic. L'Occiden no es desp engué
d'aques mal plan ejamen -p e end e la
comp ensió de l'((ésse » des de l'«ha e -d'és-
se ))- ins el 15 13, quan Niccolo Machia e-
lli, o Maquia el, edac a
El P ízcep.
Uns in
segles de deso ien ació han in lui o amen
en els ics del di i el pensa eu opeus.
En e els g ecs clhssics hom olia que l'k i-
ca jus i iqués la polí ica; en can i, els pensa-
do ~ mode ns in e i en els e mes, i la polí-
ica passh a jus i ica l'k ica. Cksa Bo gia en
ou una mos a. La hipoc esia i la men ida es
muden, així, en coses aluoses. En el capí ol
XVIII del
P zízcep
es po llegi :
No es ben bé necessa i que el polí ic pos-
seeixi o es les bones quali a s, pe o sí que
cal que sembli possei -les
...
To hom eu el que sembleu, pocs conei-
xen a ons el que sou, i aques pe i nomb e
no s'a e i a a alca -se con a l'opinió de la
majo ia, sos inguda, endemés, pe la majes-
a del pode poli ic.
L'ac i i a polí ica és una kcnica i com
o es les kcniques é les se es alles i els
seus ence s. Un c im -ca ego ia mo al-
po ésse un ence -ca ego ia kcnico-po-
li ica. Fins i o hom po pa la
del bon
i
malús
de les c uel a s amb is as a conse a el pode ,
com es a en el capí ol
VI11
del P íncep.
El bon polí ic sup imeix la u opia en p o-
i de la ideologia. Una u opia és un discu s
no-cien i ic des del qual esul a impossible
de p o es a con a el p esen i con a el
passa polí ico-socials. Una ideologia, en can-
i, és un discu s no cien í ic que de ensa els
in e essos d'un g up social pa icula , sigui,
aques , una mul inacional o el pa i comu-
nis a de Polonia. Un bon mo alis a ab asa la
u opia i sospi a de o es les ideologies, les de
la d e a
i
les de l'esque a.
Ens acomiada em, els cong essis es, des-
p és d'ha s sepa a el que e polí ic i l'ac i-
i a mo al. De e o n, pensa a que, ce a-
mens , hi ha poli ics de ca n i ossos p eocu-
ga s pe l'k ica, pe o que aixb e a quelcom
acciclen al, que ac icamen la mecanica del
enomen polí ic no s'adiu ambu el judici
k ic, o a d'algun polí ic osega pe la cons-
ciknczia mo al en la se a ac uació.
Heus aquí es apun s sob e el Cong és de
Filoso ia de B ussel-les, dedica al ema de
l'k ica.
Oc a i Fulla