La moral en el "XIX Congrés de filosofia de parla francesa"

LA MORAL EN EL «XIX CONGRES DE FILOSOFIA DE PARLA FRANCESA» El XIX Cong és de Filoso ia de pa la an- cesa disco egué sense sob esal s en e el qua e i el ui de se emb e de 1982. Li e en de ma c la Uni e si a Lliu e de B us- selales i la Uni e si a Ca blica de Lo aina -Lou ain-la-Neu e. A aca on almen el e- ma de l'e ica. O e eixo el Cong és en es ep esen acions successi es: comenco amb l'exposició, semp e mol comp omesa, d'Em- manuel Le inas -el jueu impeni en -; en la segona ep esen ació em e e eixo, des de la me a pe spec i a, a la con e encia de Jac- ques D'Hond ; pe acaba e lec i é pe so- nalmen els deba s,d'una de les seccions, la que duia pe i o1 E ica i Polz' ica. No sóc un c onis a, sinó un cong essis a comp omes. El meu comp omís dona a es imoni indis- in amen del Cong és i de mi ma eix. Le inas oposa la conscihcia -kmbi de la ep esen ació- i l'ésse -es e a de l'al e amb espec e al pensamen . iHi ha mane a de sup imi l'abisme que sepa a el «món» del ((coneixemen -del-món))? Si un dia un mal a elimina la dge hcia -en e ((coses)) i ((cons- ciencia-de-les-coses))-, eduin -ho o ap e- sencia, aquel1 in aus dia mo i an la mo al i el ma eix home. La solap esencia o és di ini a o és pu emps, pe o no és mai humana. Hegel, pe exemple, iguala la consci&ncia i l'ésse , amb la qual cosa assassink l'home que deixk d'ésse animal & ic. La llibe a humana únicamen iu si el sabe i l'ésse no conco - den; més enca a si s'oposen. L'Ens e bonum con e un u , de la adició, i la conscikncia mi all de la eali a , de Ma x, que- da en en en edi . El descon en amen dels segu s - an els c is ians com els ma xis es iuen de la segu- e a - s'esculpia en el os e de mol s. Le inas p osseguia la se a excu sió. La consciencia, abans de se conscihzcia de, és simplemen consciencia. La consciencia in en- cional p essuposa la consciencia p e- e lexi- a, que és con osa, que és disc eció de la p esencia, que és un exis i sense exis i , an e io al jo i a la jus i icació. 1 pe que, en el seu discu s, aques a consciencia no- e le- xi a? P ecisamen pe descob i les on s de la mo al. Le inas -que ens pa la du an un pa e11 d'ho es- es a a eali zan una analisi eno- menolbgica de la elació humana, i desco- b ia que la consciencia d'ésse un hom, un elegii -elegi , pe la eblesa de l'al e, a esde eni el seu supo - cons i uia la on de a a possible consciencia mo al. L'ésse ja no unda la mo al; ni els esde enimen s ni les coses no jus i iquen la consciencia e ica, malg a que alguns es úpids pa lin d'«e ica cien í ica)), con onen de mane a escandalo- sa l'((ésse )) i ((l'ha e d'ésse )). L'únic que po dona espos a a la qües ió «pe que hi ha nio al?)) -ni Ma x ni F eud pa len de mo al, sinó de mecanismes psico-his b ics- és la mala consc2ncia da an la mi ada del p oisme. Exis eix la mo al pe que el Bé no ion~ a mai en la His o ia. Aquells que a- gin al Cel o a la Socie a Comunis a Pe ec a se a i, allk dal o enlla, uns pe ec es im- mo als. El Bé ha iom a an en el Cel com en el Pa adís Comunis a. Els pa adisos són a al.men llocs d'im-mo ali a . El «no he comple )) amb els al es, que es e e'la en la consciencia, cons i ueix el pun de pa enca de la mo ali a . La «po de l'al- en -la me a esponsabili a immemo- ial-- és el p ima i en e ica. La mala consc en- cia inicia el camí mo al. El os e del p oisme és el. p ime pas de la consciencia e ica; no pe q~ue l'esmen a os e cons i ueixi un e- nom,en -« eig els seus ~11s))-, sinó pe que despe a la me a esponsabili a an e io a o a p esencia de l'al e. La cosa dada mai no és on de mo ali a . La mo al exis eix quan hi h8a up u a en on de la posi i i a . La consciencia no-in encional es oba im- plícj. a en la elació amb el p oisme. 1 ací no hi é en ada la ideologia. La impo ancia de Z'al 'e és el pun de e e encia admes unkni- me nen . Con a el sal a gisme de la eali a , s'aixe- ca a.mb co a ge la llibe a . No és l'ésse el supo de la mo al, sinó l'es ange -el p ois- me-- que ha pene a a les nos es conscien- cies i les negui eja. Sóc esponsable de l'al e ja abans d'ha e - li e cap mal; es ac a, doncs, d'una espon- sabili a immemo ial en el sen i que no és . ep esen able. Tinc, pe an , un passa -la me a esponsabili a - que no ha es a mai un p esen i que no po , pe consegüen , ep esen a -se. El discu s mo al no és eb ic, no po uni- e sali za -se; ks pu isc i a en u a nua. Pe - quk en g an pa som uns exilia s del discu s uni e sal i necessa i -el discu s cien í ic-, es em obe s a l'expe ikncia k ica. c<Jo sócpe L'al e)), heus ací el sen imen onamen al & ic. Si no os així --que jo os pe mi ma eix-, lla o s se ia pu a indi iduali a com aques os de qua s, aqueixa osa del ge o o aquell colom de la pla~a. Els objec es i els esde eni- men s ens p oposen mul i ud de coses, pe o ia depkn de cadascú. 1 aplaudi en i aplaudí, pe o les dues ho es següen s cons i iii en un col.loqui iu a causa de les e ides obe es pe Le inas. 1 un li a di : ((La se a con e encia és pu a eligiosi- a bíblica)). 1 11 espongué allan : ((L'he en- cia judeo-c is iana és l'he encia humana)). Em ec eo a con inuació amb la con e kn- cia del hegelia Jacques D'Hon . Amb la pa- aula k ica -ha ia di al ma í en o i ial pe o cap i an - a ol es ens e e im a e s mo als; a allb que es a, es diu, es pensa ... en una socie a . Pe o e ica signi ica ambé quel- com mol dis a~n ; apun a al discu s men al de ce s subjec es que s'ocupen dels e s mo- al~ com si es ac és d'objec es -ped es o he bes-, i els ju gen des dels seus bons de- sigs, que denominen no mes mo als e e nes. Te- ni n, aixi, pe una banda, usos i cos ums socials; i, pe l'al a, un pensa subjec iu que ju ja i alo a els e s an e io s -usos i cos- u ns. Aques pensa subjec iu ha passa ben so in pels caps dels anomena s ilbso s, a més d'al es -. capissoles ocupades ambé en al a e . I el p o esso deixa ana una p egun a, innocen o sa cas ica -segons que es mi i. Fou aques a: ¿quina elació hi ha en e la mo al objec i a i social i el discu s que p e- én de millo a al conduc a? Sembla que cap. Els cos ums segueixen el seu p opi cu s his b ic i els bons pensamen s k ics es pe - den en la inu li a . No hi ha mane a, al- menys pe a a, que la mo al objec i a i la subjec i a conco din. Cos ums, ins i ucions i sancions ju ídiques són e s que camine i au bnomamen , d'esquena a o s els ilbso s de l'k ica que han p e ks d'in e eni amb el seu e b en el cu s dels e s mo als. Col-lec- i amen semp e s'acaba en allb que es a. El cos um és independen kdhuc de la ideo- logia. Els e s mo als col.lec ius són aixb: dades. D'on p o enen? El ce és aques i aquell u one de e a; a cadascú busca el seu alp -« alp)) psicoanalí ic ... Els judicis mo als són aixb: pensamen s ans amb is a a modi ica el camina dels cos ums. El mo alis a a un pape d'allb més idicul i cbmic. El discu s ilosb ic sob e els cos ums -o mo al ac i- ca- s'ha mos a semp e a. La Raó ha as- senyala una me a a la conduc a humana: el Bé Sup em. El mal es a en el e que desco- neixem en quk consis eix un Bé an sobi a. Ja Va ó, al segle i abans de C is , enume a 288 concepcions dis in es de Bé Sup em. Al ma ge de ais elucub acions, els cos ums mo- al~ segueixen la se a u a en la his b ia dels homes. Hom enia la imp essió que Lé y- B uhl ha ia ence a : la mo al sa ia cald ia que se cenyis a ésse ciencia induc i a en lloc d'es a ella -se a ole -se cons i ui en sabe no ma iu i deduc iu. La mo al no a més enllh d'ésse un capí ol de la sociologia. Es donen a annas mo als, ac i uds de p o- es a con a el món al com a. Pe b d'aquí no es passa. Una ac i ud mo al, un incon- o mis a, és quelcom es e ic que es con em- pla com una ob a bella o in e essan . Pe b, els usos i els cos ums col.lec ius caminen al seu ai e. La necessi a posi i a de les con- sue uds socials no es a mai jus i icada pel pensamen & ic. El discu s mo al ju ja des de o a de la his o ia; pe aixb esul a impo en . El cons a able -mo al objec i a- es con a- posa al no ma iu -mo al axiolbgica i subjec- i a. 1 D'Hond insinua a endias adamen : ((Men e la mo al ju gi des de l'e e ni a , en lloc de pa i del cons a able, no pod an ab a- sa -se el subjec iu i l'objec iu)). L'expe z'hncia -1leis na u als, cos ums, ins i ucions- desa- ia els alo s -1leis mo als i judicis k ics-. La mo al subjec i a pod h millo a alguns homes, pe o mai no modi ica a el iu de la His o ia. Ja Hume ha ia esc i en el seu T ac a de la na u alesa humana que «no és con a i a la aó p e e i la des ucció del món sence a una esga inxada del meu di -. Al cap i a la i la mo al no é es a eu e amb la e i a i la alseda , coses que in e essen la aó. Aques a ens mos a el e i able, l'e oni, el con a- dic o i, pe o igno a que és mo al o immo- al. Els polí ics juguen un pape mol més impo an en e ica que no pas els mo alis es. Els polí ics in e enen en els cos ums. Fidel Cas o ha pesa nés sob e la mo al cubana que o s els ilbso s de la mo al. El polí ic modi ica conduc es socials, a cu e mini, almenys. El polí ic és més e icac que el ilb- so pe a di igi els cos ums. Cald a deixa l'e ica en mans dels polí ics? Es e eido . Se- gons Hegel, els homes no in en em les e- gles; aques es es oben a la ciu a . Una mo- al és l'exp essió d'una socie a . No es més. «La his o ia del món és el ibunal del món)). Quan dos es a s es oben es desaco d, no- nés hi ha una mane a de sabe qui é aó: la o ga. 1 Així sembla unciona la His o ia. Llas ima que Hegel ingui aó. Els can is cien í ics i ecnics sí que muden les mo als conc e es, les quals es ans o ma an en no - mes no es; ipe que els ilbso s de l'e ica no es dediquen a engend a aques es egles no- es de la conduc a, que emana an dels des- cob imen s biolbgics i ísics, en lloc de pe - d e el emps in en an d'in odui una mo- al e e na? La mo al dels e s ip og essa i algun dia segons els desigs de jus ícia i de elici a de la mo al subjec i a dels homes? Jo suposo que no. Em cauen del co les u opies, l'una e a l'al a. D'Hon assegu a que aixb se ia possible si els mo alis es s'ocupessin nés dels emes polí ics conc e s que de la jus í- cia e e na. Pe b aixb se ia pe d e la me a da e a i inú il ca a. ¿Tal ol a imagina D'Hond que desp és del egne dels homes polí ics pod a ad eni el egne dels homes mo als? Pe sonalmen , la me a an asia no a iba a an . Només la consciencia desa ia el de e mi- nisme na u al. Jo no hi enuncio: a la me a singula consciencia, s'en en; no pas a la cons- ciencia del qui mana -a aques a, hi enuncio. Pe clou e la no ícia a l'en o n d'aquell deba ilosb ic, em cen o en les discussions hagudes a la secció ((E ica i Polí ica)) del Cong és, secció a la qual aig assis i o es les a des amb ce anim ag essiu. Em dis- gus a que el ilbso es dediqui a deixa ana se mons. Aixb ho ese o als homes eligio- sos. No em limi o a con a el que allí es digué; in odueixo, a nés a més, la me a c í ica i la me a obs inació. Deia un p o esso que l'acció polí ica ob e conseqüencies imp e isibles; pe aixb el nés ence a és in e essa -se pe la o ma i no pel con ingu de als conseqüencies. El o - malisme & ic que p oposa a consis ia a su- p imi l'acció ne as a, la qual es a a de inida com ((aquella acció que elimina de mane a i e e sible nous espais d'acció possible~. No eia es nés que enuncia el ((p incipi de ole ancia)) en polí ica. Pe b el jo e p o es- so cons a a a, pe plex, que el polí ic elimi- na en la se a ac uació o es les possibili a s que 110 són les se es. To polí ic pe u ba el u u a a o seu; sup imeix la memo ia i des il la plu ali a dels possibles pe poc ma - ge de joc que ingui. L'acció a ís ica, econeixia el p o esso , sal a mol nés les possibili a s de u u que no pas l'ac i i a polí ica. L'accióne as a sem- bla a e eb a amb o a na u ali a el que e de l'imimal polí ic. 1 s'a iba a de ini la polí- ica com el esul a de la con on ació en e les di e . espassionspelpode . Jo aig b inda el b - ceps que acili a aques pa . 1 iin cop nés em sembla genial la cla i i- dencia posi i is a de Galicles en el dialeg Go gias de Pla ó, -48 3, d-: La na u a ens ensenya que l'encuny de la jus icia no és al e que el domini del pode ós sob e el dkbil. El na u al -allb que esde é- és que el o so me el lac. La llui a polí ica -ci ili - zada o inci ili zada- es comp en mol nés bé Cles de l'angle posi i is a que no pas des de l'angle mo al. Maquia el, en el capí olII1 de líi se a ob a El P l'ncep, com aquel1 que es limi a a cons a a quelcom, enuncia e- damen : El desig d'adqui i pode , és, sens dub e, cosa mol na u al i o dina ia; el que s'hi lliu i, quan po guanya , se a lloa . Pe b, iés que el polí ic no s'hau a de so - me e, si nés no a la llei, si suposem que ja ha bu la la mo al? pe b, qui ab ica les Ileis? Escol em aques agu obse ado de la eali- a polí ica, que és T asímac, el qual sos é a Lu Rqzíblica de Pla ó -338, c- aques es idees: Cada go e n es ableix les lleis que l'a a o- eixen: la democ acia p omulga lleis de- moc a iques i la i ania lleis i aniques. Un cop es able es, les decla en jus es ..., cas i- gan aquells que les inculquen, acusan -los &injus os. Un polí ic que objec i amen -deixem les supe es uc u es psíquiques- no sigui un g an animal de p esa com ho o en, pe exemple, Cksax Bo gia -1476-1507- i Mi- abeau -1749-1 791-, és un pob e polí ic. Aques es o en algunes de les me es in e - encions, que moles a en en un medi ocu- pa inú ilmen a mo ali za la polí ica, ja que la mo al i la polí ica són p ocessos opo- sa s. El p o esso que ha ia de ini l'acczó' ne as a insis í en el desen o llamen de la plu- ali a polí ica i assenyalh que aixb compo - a a la incompa ibili a de les possibili a s polí iques, i en conseqükncia la llui a, llui a que no hau ia cl'elimina els con a is. Bona e, la del jo e p o esso . Un al e p o esso , ja no an jo e, assis en al Cong és, assegu h que la nos a ci ili za- ció és una ci ili zació delpode : pode sob e la na u alesa i pode d'uns pocs homes so- b e els al es. Iíi i a a desp és a segui A is- b il en la se a p edicació a con e i -nos, o s -polí ics inclosos-, a la mo al. L'k ica, digué A is b il, se eix pe a esde eni ho- mes; és a di , con empla ius, desin e essa s. Un bon desig. Cal eni p esen , no obs an , que o i aixb A is b il no iguala mai eo ia i p a ica. Una al equipa ació ha es a cosa de la mode ni a . 1 en aixb m'adhe eixo p ecisa- men al pensamen a is o klic. Quan es p e- én l'exac i ud eb ica en les coses polí i- ques, es liquida l'ésse humh i es jus i ica el o ali a isme. Així, Hobbes ho enia mol cla : el ciu adh Eia d'obei incondicionalmen el Sobi h. Aquec decideix el que és jus i el que és injus . La plu ali a d'opinions di idi- ia 1'Es a ; en can i, si aques a és l'única on de alo s i de no mes, no es p odui h la pa ició de 1'Es a . Un esc u amcn posi i is a de la ac ici a polí ica es dedica a, així, a in es iga l'essen- cia del pode , les se es clases, com s'adqui eix, co n es man é ipe que es pe a: al com Maquia el assenyala a en la ca a a Ve o i. Només d'aques a aisó, i més enlla de la mo al, po si ua -se el sabe a l'en o n del e polí ic. L'únic que po in e eni , en o cas, en aques s a e s és la bellesa. D'aques a o ma apa egué du an el Renaixemen i alia el c i n bell, que co esponia a la i ú -co a ge, o - ca, a didesa, decisió, in epidesa. El polí ic és guineu i lleó. L'home & ic ni és guineu ni lleó. Els indi idus que es col.loquen a mig camí en e la polí ica i la mo al no són ni polí ics ni mo als; són híb ids. Els pensado s g ecs que s'es o ga en a en- end e allb que és polí ic i allb que és k ic embulla en l'assump e en ba eja els e s -ac es dels polí ics- i els desigs -judicis dels mo alis es. Segons ells, el nomos -la llei polí ica- no eia més que ac uali za , con- c e a la dike -la jus icia mo al-; l'k ica es con e ia, d'aques a aisó, en la mesu a d'allb que és polí ic. L'Occiden no es desp engué d'aques mal plan ejamen -p e end e la comp ensió de l'((ésse » des de l'«ha e -d'és- se ))- ins el 15 13, quan Niccolo Machia e- lli, o Maquia el, edac a El P ízcep. Uns in segles de deso ien ació han in lui o amen en els ics del di i el pensa eu opeus. En e els g ecs clhssics hom olia que l'k i- ca jus i iqués la polí ica; en can i, els pensa- do ~ mode ns in e i en els e mes, i la polí- ica passh a jus i ica l'k ica. Cksa Bo gia en ou una mos a. La hipoc esia i la men ida es muden, així, en coses aluoses. En el capí ol XVIII del P zízcep es po llegi : No es ben bé necessa i que el polí ic pos- seeixi o es les bones quali a s, pe o sí que cal que sembli possei -les ... To hom eu el que sembleu, pocs conei- xen a ons el que sou, i aques pe i nomb e no s'a e i a a alca -se con a l'opinió de la majo ia, sos inguda, endemés, pe la majes- a del pode poli ic. L'ac i i a polí ica és una kcnica i com o es les kcniques é les se es alles i els seus ence s. Un c im -ca ego ia mo al- po ésse un ence -ca ego ia kcnico-po- li ica. Fins i o hom po pa la del bon i malús de les c uel a s amb is as a conse a el pode , com es a en el capí ol VI11 del P íncep. El bon polí ic sup imeix la u opia en p o- i de la ideologia. Una u opia és un discu s no-cien i ic des del qual esul a impossible de p o es a con a el p esen i con a el passa polí ico-socials. Una ideologia, en can- i, és un discu s no cien í ic que de ensa els in e essos d'un g up social pa icula , sigui, aques , una mul inacional o el pa i comu- nis a de Polonia. Un bon mo alis a ab asa la u opia i sospi a de o es les ideologies, les de la d e a i les de l'esque a. Ens acomiada em, els cong essis es, des- p és d'ha s sepa a el que e polí ic i l'ac i- i a mo al. De e o n, pensa a que, ce a- mens , hi ha poli ics de ca n i ossos p eocu- ga s pe l'k ica, pe o que aixb e a quelcom acciclen al, que ac icamen la mecanica del enomen polí ic no s'adiu ambu el judici k ic, o a d'algun polí ic osega pe la cons- ciknczia mo al en la se a ac uació. Heus aquí es apun s sob e el Cong és de Filoso ia de B ussel-les, dedica al ema de l'k ica. Oc a i Fulla