1
L'EDUCACIÓ
1
L'AGONIA
ETICA
Joan Ca les
MELICH
La con aposició llibe a lsegu e a esde-
é onamen al en qualse ol analisi k ica. Tan
és aixi que, al lla g de la his o ia de la ilo-
so ia, hom oba so in ambdues endkncies
de ensades pe uns i al es.
La demos ació empí ica de la llibe a o
de la segu e a o, el que és el ma eix, de
l'home-lliu e i l'home-segu , és del o in-
iable.
Si en enem ZZibe a co n a sinbnim de
uo-
lun a i segu e a co n a sinbnim de de e min j-
me,
hom pod h en end e sense més explica-
cions el que es ic dien .
Pe aixb i pe quk, co n és ob i, l'k ica
escapa a les on e es de les cikncies empí i-
ques, el p oblema de l'en on amen en e
llibe a i segu e a no se a un p oblema de
e sino de e, o el que és el ma eix, no un
p oblema d'ésse sino de c ezl e.
Jo no sóc lliu e, sinó que en o cas c ec
que sóc lliu e. No sóc lliu e pe quk el e b
ésse é unes conno acions empí iques que
hom no po u ili za en l'analisi k ica. Pe
aixb cal de ensa la esi que l'k ica és la més
me a ísica de les me a ísiques o, en o cas,
la més me a ísica de les iloso ies.
Les incu sions més o menys (( u i es)) en
l'k ica des del camp de la me a isica són p ou
conegudes pels his o iado s de la iloso ia.
Exemples co n els de Pla ó, Spinoza o Kan ,
pe ci a -ne uns quan s, poden ilelus a el
que es ic dien .
Si enim en comp e les conseqükncies mo-
al~ i poli iques de i ades d'una
e-&a, cal-
d h anali za mol els con ingu s d'aques a e
pe e i a possibles e ec es indesi jables.
El pan eisme d'spinoza, pe exemple, duu
a la ine i able negació de la llibe a , en an
que lliu e a bi i, és cla . Les conseqükncies
k iques d'aixb són cla issimes: ho n no po
demana explicaczóns al que ac ua so a aques-
a mo al.
Si el subjec e es a p og ama , o de e mi-
na , i pe an no és lliu e, el1 no és ni es-
ponsable ni culpable dels seus ac es. No es
poden demana explicacions a una ped a pel e
de cau e segons la llei de la g a e a , ni a una
compu ado a, ni a un obo . Malg a que
aques s són p oblemes de e , quan en em
en l'ambi de la e succeeix exac amen el
ma eix, pe quk no queda al a solució: cien-
í icamen no es po demos a el meu g au
de de e minisme.
Aixi, la segu e a esde é en la coa ada
pe ec a pe no ha e de dona aons. Segons
aixb, si os ce que es em o almen de e -
mina s, hom no podia culpa Hi le pel
genocidi jueu, e c... Si, en can i, se a possi-
ble dins l'hmbi de la llibe a .
A ,z bé, el e que es p odueix a ni el1
social no és l'únic ni el més impo an a
l'ho a de eali za la ia: hi ha un mo iu
an ia eix impo an : l'au osa is acció.
Dins del p opi subjec e es p odu-eix una
in anquilali a pel e de dona aons. L'home-
segu és el que queda esgua da pe al es
pe sones, ins i ucions o adhuc lleis me a í-
siques, co n en el cas d'spinoza.
L' :xemple d'k ica a is o klic no es a an
lluny de nosal es co n a cop d'ull pod ia
sembla .
Hom ja po adona -se de la impo ancia
de ce c p essupbsi s a is o klics quan un
ilbslo de la ca ego ia de Nie zsche de inia
el bd: i el mal exac amen igual que el de iní
A is1:b il: «Més enllh del bé i del mal no ol
di al a cosa que més enllh del e ade i el
als>+.
Aixi ambé A is b il posa a co n a inali-
a (le la se a k ica eleolbgica la elici a .
La lece ca mes o menys ((inna a)) d'aques a
elici a pe pa de l'indi idu el po a a es-
colli k iques p ope es al camp de la segu e-
a , mol més que a adop a una pos u a de
llibe a i, co n a al, de' esponsabili a . Aixb
ho co obo en els in e essos c ea s dins la
p opia col-lec i i a que ho olen aixi. Com
diu Heidegge a Sein undZei , és el Das Man el
que des ueix la in eg i a del Dasein en an
que ésse -en-pa icula .
T;in és així, que ambdós pun s de is a
es an in imamen elaciona s: ja no es ac a
sols de la me a elici a , sinó ambé de la
elici a del pode .
A a el que cal anali za és quin pape juga
l'educació dins de o l'esquema an e io i
ambé si és qqe l'educació é, en si ma eixa,
una inali a . Es e iden que l'educació é un
pape onamen al en el g au de de e mina-
] JIETZSC,HE,
genealogík de /a
mo ad
Alianza,
p.
61;
ARISTOTIL.
E ica
a Nzcómaco,
Aus al,
p.
202.
ció de l'indi idu, com la llengua, els cos ums,
e c... La di e encia au en el e que l'educa-
ció és «a i icial», men e que les al es de-
e minacions sdn, pe o no són-c eades. El que,
cam ja he di al comencamen en pa la de
l'e ica, succeeix en e l'elecció en e llibe -
a o segu e a , equi al al ma eix dins el e
educa iu. Coni kiem abans, ampoc a a la
ciencia no po demos a empí icamen si jo
es ic comple amen de e mina .
De nou ens mo em dins de l'ambi de la
e, de la c ee ica. C eu e, pe an , en una
de e minació absolu a de l'educació suposa
en a dins d'una e ica de la segu e a i, pe
an , d'i esponsabili a . En aques cas no
donen supo al subjec e al es pe sones o
ins i ucions, sinó la se a educació conc e a.
Pa la de inali a s educa i es «en-si» em
sembla massa abs ac e; pe an , no pa la é
de eleologia educa i a a p io i sinó a pos e-
io i.
El p oblema del de e minisme en I'educji-
ci6 no és de l'educado sinó de l'educand. Es
aques el que, si espon a i ma i amen a la
p egun a pe les causes del seu ac e i el jus-
i ica en l'educació ebuda, ac ua a segons
una e ica de la segu e a , men e que si la
aó del seu ac e no es a en quelcom « o a
d'elln, com a a l'educació, sinó en el1 ma eix,
ac ua a segons una e ica de la llibe a .
De o a mane a aquella
elici a a que abans
eiem e e encia se a possible conque i -la
mol més acilmen en l'ambi de la segu e-
a que no pas en el de la llibe a . No sols
pe una ce a (cnecessi a psicolbgica)), i pe
an a ni el1 indi idual, sinó ambé pel e
que elpode que em domina el que desi ja és
que el das Man -pe u ili za una e mino-
logia heidegge iana- ho ab aci o , i que
només uns quan s, els menys possibles, pen-
sin i els al es eleguin el seu d e a pensa a
aques a mino ia p i ilegiada que é el pode .
A a bé, malg a el que hom pugui pensa ,
el que jo p e enc de ensa no és una b ica de
la llibe a -és a di , una de les esis de
l'agonia e ica- sinó que en enc que amb-
dues són possibles
i
accep ables. D'aques a
mane a, nega una de les possibili a s de la
llui a suposa ambé nega aques a ma eixa i,
pe an , cau e en una con adicció lbgica.
Pe aixb és inaccep able la mala- e sa iana.
L'opció pe la segu e a és una opció pos-
sible i de ensable. De e , si hom ce ca una
elici a hau ia d'op a pe aques a.
Pel p incipi de legi imi a com a possibili-
a , és a di , que és legí im el que és possible
-a p io i-, ho se a nega o a i ma la de-
e minació absolu a de l'educació.
To depen de quin ipus d'e ica es iguem
eali zan en cada momen : o mal (desc ip-
i a) o de con ingu (p esc ip i a). Jo, a a,
m'inclino pe aques a úl ima.