L'educació i l'agonia ètica

1 L'EDUCACIÓ 1 L'AGONIA ETICA Joan Ca les MELICH La con aposició llibe a lsegu e a esde- é onamen al en qualse ol analisi k ica. Tan és aixi que, al lla g de la his o ia de la ilo- so ia, hom oba so in ambdues endkncies de ensades pe uns i al es. La demos ació empí ica de la llibe a o de la segu e a o, el que és el ma eix, de l'home-lliu e i l'home-segu , és del o in- iable. Si en enem ZZibe a co n a sinbnim de uo- lun a i segu e a co n a sinbnim de de e min j- me, hom pod h en end e sense més explica- cions el que es ic dien . Pe aixb i pe quk, co n és ob i, l'k ica escapa a les on e es de les cikncies empí i- ques, el p oblema de l'en on amen en e llibe a i segu e a no se a un p oblema de e sino de e, o el que és el ma eix, no un p oblema d'ésse sino de c ezl e. Jo no sóc lliu e, sinó que en o cas c ec que sóc lliu e. No sóc lliu e pe quk el e b ésse é unes conno acions empí iques que hom no po u ili za en l'analisi k ica. Pe aixb cal de ensa la esi que l'k ica és la més me a ísica de les me a ísiques o, en o cas, la més me a ísica de les iloso ies. Les incu sions més o menys (( u i es)) en l'k ica des del camp de la me a isica són p ou conegudes pels his o iado s de la iloso ia. Exemples co n els de Pla ó, Spinoza o Kan , pe ci a -ne uns quan s, poden ilelus a el que es ic dien . Si enim en comp e les conseqükncies mo- al~ i poli iques de i ades d'una e-&a, cal- d h anali za mol els con ingu s d'aques a e pe e i a possibles e ec es indesi jables. El pan eisme d'spinoza, pe exemple, duu a la ine i able negació de la llibe a , en an que lliu e a bi i, és cla . Les conseqükncies k iques d'aixb són cla issimes: ho n no po demana explicaczóns al que ac ua so a aques- a mo al. Si el subjec e es a p og ama , o de e mi- na , i pe an no és lliu e, el1 no és ni es- ponsable ni culpable dels seus ac es. No es poden demana explicacions a una ped a pel e de cau e segons la llei de la g a e a , ni a una compu ado a, ni a un obo . Malg a que aques s són p oblemes de e , quan en em en l'ambi de la e succeeix exac amen el ma eix, pe quk no queda al a solució: cien- í icamen no es po demos a el meu g au de de e minisme. Aixi, la segu e a esde é en la coa ada pe ec a pe no ha e de dona aons. Segons aixb, si os ce que es em o almen de e - mina s, hom no podia culpa Hi le pel genocidi jueu, e c... Si, en can i, se a possi- ble dins l'hmbi de la llibe a . A ,z bé, el e que es p odueix a ni el1 social no és l'únic ni el més impo an a l'ho a de eali za la ia: hi ha un mo iu an ia eix impo an : l'au osa is acció. Dins del p opi subjec e es p odu-eix una in anquilali a pel e de dona aons. L'home- segu és el que queda esgua da pe al es pe sones, ins i ucions o adhuc lleis me a í- siques, co n en el cas d'spinoza. L' :xemple d'k ica a is o klic no es a an lluny de nosal es co n a cop d'ull pod ia sembla . Hom ja po adona -se de la impo ancia de ce c p essupbsi s a is o klics quan un ilbslo de la ca ego ia de Nie zsche de inia el bd: i el mal exac amen igual que el de iní A is1:b il: «Més enllh del bé i del mal no ol di al a cosa que més enllh del e ade i el als>+. Aixi ambé A is b il posa a co n a inali- a (le la se a k ica eleolbgica la elici a . La lece ca mes o menys ((inna a)) d'aques a elici a pe pa de l'indi idu el po a a es- colli k iques p ope es al camp de la segu e- a , mol més que a adop a una pos u a de llibe a i, co n a al, de' esponsabili a . Aixb ho co obo en els in e essos c ea s dins la p opia col-lec i i a que ho olen aixi. Com diu Heidegge a Sein undZei , és el Das Man el que des ueix la in eg i a del Dasein en an que ésse -en-pa icula . T;in és així, que ambdós pun s de is a es an in imamen elaciona s: ja no es ac a sols de la me a elici a , sinó ambé de la elici a del pode . A a el que cal anali za és quin pape juga l'educació dins de o l'esquema an e io i ambé si és qqe l'educació é, en si ma eixa, una inali a . Es e iden que l'educació é un pape onamen al en el g au de de e mina- ] JIETZSC,HE, genealogík de /a mo ad Alianza, p. 61; ARISTOTIL. E ica a Nzcómaco, Aus al, p. 202. ció de l'indi idu, com la llengua, els cos ums, e c... La di e encia au en el e que l'educa- ció és «a i icial», men e que les al es de- e minacions sdn, pe o no són-c eades. El que, cam ja he di al comencamen en pa la de l'e ica, succeeix en e l'elecció en e llibe - a o segu e a , equi al al ma eix dins el e educa iu. Coni kiem abans, ampoc a a la ciencia no po demos a empí icamen si jo es ic comple amen de e mina . De nou ens mo em dins de l'ambi de la e, de la c ee ica. C eu e, pe an , en una de e minació absolu a de l'educació suposa en a dins d'una e ica de la segu e a i, pe an , d'i esponsabili a . En aques cas no donen supo al subjec e al es pe sones o ins i ucions, sinó la se a educació conc e a. Pa la de inali a s educa i es «en-si» em sembla massa abs ac e; pe an , no pa la é de eleologia educa i a a p io i sinó a pos e- io i. El p oblema del de e minisme en I'educji- ci6 no és de l'educado sinó de l'educand. Es aques el que, si espon a i ma i amen a la p egun a pe les causes del seu ac e i el jus- i ica en l'educació ebuda, ac ua a segons una e ica de la segu e a , men e que si la aó del seu ac e no es a en quelcom « o a d'elln, com a a l'educació, sinó en el1 ma eix, ac ua a segons una e ica de la llibe a . De o a mane a aquella elici a a que abans eiem e e encia se a possible conque i -la mol més acilmen en l'ambi de la segu e- a que no pas en el de la llibe a . No sols pe una ce a (cnecessi a psicolbgica)), i pe an a ni el1 indi idual, sinó ambé pel e que elpode que em domina el que desi ja és que el das Man -pe u ili za una e mino- logia heidegge iana- ho ab aci o , i que només uns quan s, els menys possibles, pen- sin i els al es eleguin el seu d e a pensa a aques a mino ia p i ilegiada que é el pode . A a bé, malg a el que hom pugui pensa , el que jo p e enc de ensa no és una b ica de la llibe a -és a di , una de les esis de l'agonia e ica- sinó que en enc que amb- dues són possibles i accep ables. D'aques a mane a, nega una de les possibili a s de la llui a suposa ambé nega aques a ma eixa i, pe an , cau e en una con adicció lbgica. Pe aixb és inaccep able la mala- e sa iana. L'opció pe la segu e a és una opció pos- sible i de ensable. De e , si hom ce ca una elici a hau ia d'op a pe aques a. Pel p incipi de legi imi a com a possibili- a , és a di , que és legí im el que és possible -a p io i-, ho se a nega o a i ma la de- e minació absolu a de l'educació. To depen de quin ipus d'e ica es iguem eali zan en cada momen : o mal (desc ip- i a) o de con ingu (p esc ip i a). Jo, a a, m'inclino pe aques a úl ima.