SOBRE
EL
PROBLEMA
FENOMENOLOGIC
DEL JO
Fe an
GRAELL
La
asca ilos6 ica de llalIibe amen
De egades la iloso ia, més que apo a al o
al al a solució a un dub e o a quelcom que es
c eu una exigencia, se eix pe a ba a el pas a
p ejudicis, c eences i emo s, mol s dels quals
en en en la consciencia humana pe la ulga i -
zació d'an igues o no es opinions. És aques el
cas del jo.
Es a e e encia, com és pales, aljo del jo sóc.
Si quo idianamen cadascú ep I'expe iencia de
se el1 ma eix qui és, i no un al e, no menys s'ha
es es la p eocupació de que es ol signz ica amb
aixo, mol més quan es c euen obse a , pe la
di ulgació psiquii ica, anomalies p o undes
que al e en aquella c eenca, ul a palesa que
des del ma eix pensamen iloso ic s'ha ega eja
el p e es pun onamen al de I'expe iencia del jo
pe al descabdellamen del sabe .
Pe o la iloso ia ens ha d'all2be a . ¿Que e-
p esen a aques allibe amen en el con ex del
p óblema del jo? No poca cosa, ben ce : no
deixa -se manipula pe signz icacions del jo,
quan aques es signi icacions ja enclouen com a
condició de possibili a el jo; i, així, deseixi -se
de la manca de c i e i de c í ica del coneixemen
quan es de ensa l'aposicionali a -quan, en de-
ini i a, hom especula a la mane a di ina. Es
ac a del següen : jcom és possiblepa la deljo
sóc quan no es gaudeix d'aques a expe iencia ilo
de e minació? Hom ja es a cansa de sen i que
el jo és cons an o a iable, un imagina i o un
epi enomen, una subs ancia o un pol; en e ec e,
com es po sabe aixo? Una de dues: o s'ho in-
en en, o en eben l'expe iencia. A a bé, en el
segon cas el jo no po se pas cap objec e de la
consciencia: ca sembla que el jo-objec e no se ia
el jo de la consciencia coneixen , ans un a&-
objec e ali? al jo que hom ol ac a . És cla : hi
ha qui c eu que aques a possibili a del jo-
objec e es udia e icacmen el jo de la consciencia
coneixen . Mes el econeixemen o no d'aques a
possibili a mena al següen : el p oblema del jo
és p imi iamen , i abans de o a compa ació i
gene ali zació, un p oblema de eo ia del conei-
xemen
.
En el eball p esen hom ci cumsc iu la qües-
ió dins I'imbi de la ece ca enomenologica. 1
aix6 no a la babali: és de jus ícia econeixe que
el ema del jo omple un pape cen al en o s els
esc i s enomenoldgics, ul a el e de la g an
a enció que p es en a la eo ia del coneixemen .
Mes les conclusions d'aques es pagines alen més
en113 dels ambi s de la enomenologia es ic a:
en la mesu a que les anilisis enomenologiques
co egeixen i delimi en l'ex ensió de nomb oses
a i macions de les ciencies humanes -a causa,
p ecisamen , d'«ob ia » una eo ia del coneixe-
men - esul a que aquelles es man enen pe a
o a a i mació que es aci del ema del jo. Aquí,
doncs, assaja em la impossibili a de e del jo
sóc una de e minació signi ica i a: pe an , poc
ald an els cloqueigs que es euen ací i alli i que
olen «elucida » el p oblema del jo.
1 bé, cal eu e ja on po a aques a elucidació:
si la nos a asca au a cons a a la impossibili a
de e del jo un p oblema signi ica iu, cald i ja
epassa allo que s'ha di . En les pagines que se-
gueixen, doncs, el lec o eu i que s'ha dis i-
bui l'exposició en es g ans apa a s, o se-
guin les espec i es ideacions de Heidegge , de
Sa e i de Husse l pel que a a la qües ió que ens
ocupa. Tal egada sigui opo ú d'a egi el se-
güen : els ulls que énen no són acils pe als no
especialis es, pe o o e eixen el dau a ui
d'allibe a -se de ells p ejudicis. Desp és de la
di ícil lec u a, del cons enyimen in el.lec ua1,
hom eb ii en p emi el gaudi de se una mica
més Iliu e. Aixo és especialmen aplicable al cas
de Heidegge : calia supe a les a i macions de
l'au o ; mes, essen el1 p ou complica -i el
p oblema del jo és el més complica pe que és
cen al-, aquella supe ació no podia pas se
més senzilla, ans a la se a al u a. Si més no, cal
ecomana al desconeixedo de I'ob a heidegge-
iana que passi de lla g aques s ulls i que con i-
nui la lec u a.
Que s'ha di , doncs, del jo?
HEIDEGGER: EL
RETORN
A SI
DES DE L'OBERTURA DE SI
Necessi a d'una expe iencia en que el Dasein
es posi da an seu
En Sein undZei la qües ió del ajo» és la qües-
ió del «si ma e&» (das Sel'bs ), de la «ma eixi a »
(de Sel'bshei ). Pe «si ma e&» s'en én el «qui»
del Dasein. Quo idianamen aques «qui» «no
sóc jo ma eix», sinó «hom ma e&» (Manselbs ).
Es pa la, així, de la inau enci a : a a, aques «no
jo ma e&», aques a in-au en ici a , no és una
p i ació de «joi a »
(Ichhei ),
ans una o ma de
se del «jo». «Inau en icamen o no-au en ica-
men no signi iquen de cap mane a "au en ica-
men no", co n si amb aques a mane a d'ésse el
Dasein pe dés el seu ésse . La inau en ici a
4Tneigen lichkei )
no esmen a quelcom així co n
un
'
'no-ésse -més-en-el-món'
'
;
cons i ueix jus-
camen un assenyala ésse -en-el-món: I'ésse -
en-el-món comple amen a o di pel món i
1"
'ésse -hi amb" dels al es en llhom»'.
La inau en ici a és la o ma que el se del «si
ma eix» p en en el «cau e»
Ve allen).
Tan sols
pe que el Dasein po «eng apa » el cau e de la
quo idiani a es po eeixi amb una exis encia
a.u en ica2. Pe o solamen po se
ccell ma eix
au en ic
quan el1 s'hi a possible des de si ma-
eixd. A a bé, que el Dasein sigui en la o ma
d'ésse de la inau en ici a o en I'au en ici a , no
es a es a l'a i mació que aquell, en qualse ol
cas, és «si ma eix». Es ac a, doncs, d'elucida
aques «si ma e&». Pe o, a enció: es p egun a
pel e
d'a ima ((si ma eix));
no és qües ió a a,
doncs, d'anali za el camí que po a des de la
i iau en ici a a I'au en ici a (la ocació de la
consciencia).
E ec i amen , I'ésse del Dasein és la cu a
(die
Jo ge).
Aques a é co n a elemen es uc u al el
«p e-ésse -se»
(das
Sich- onueg-sein):
en cada
cas, el Dasein és p e iamen . El «p e-ésse -se» ja
ca ac e i za on ologicamen el «si ma e&»; és cla
que, amb aques elemen es uc u al ja són «co-
posa s»
(mi gese z )
els al es dos elemen s es-
uc u al~ de la cu a, l'«ésse -ja-en
...
»
i l'«ésse -
o a.
. .
»4.
1
bé, la nos a anilisi ha de cenyi -se,
consegüen men , al e d'aques elemen de la
cu a: el «p e-ésse -se».
Heidegge és de l'opinió que no n'hi ha p ou
amb l'a i mació que el Dasein és «si ma eix» -o
que «p e-és»- i que aques «si ma e&» sigui
«e iden ». Aques es «e idencies» manquen de
o a me odologia on ologica. En eali a , neces-
si em d'una expe iencia en que el Dasein sigui
obe a si ma eix d'una assenyalada mane a, aixo
és, «pe la qual sigui po a da an d'ell ma eix i
1
Sein undZei
(Tübengen, 1953, iena), 176.
2
C .
S.Z., 179.
3
«Dasein kann nu dann
ezgen hh es selbs
sein, wenn
es sich on ihm selbs he dazu e moglich », S.Z., 263. Els
sub a lla s són de I'au o del Ilib e.
4
C .
S.Z., 193, 318, 321-323.
obe pe a el1 en la se a deseixidu a»s. Aques a
expe iencia és l'angoixa co n a « obamen »
(Be-
indlichkei ):
cal segui , doncs, les passes es a-
ble es ins a l'elucidació d'aques e obamen s.
Andisz' de I'angoixa
El nos e au o p en les anilisis e es pe al
«cau e» co n a pun de pa ida pe a una exegesi
del enomen de l'angoixa.
1
així, «abso bi -se
dins de l'hom i o a el món»
(das Au gehen
im
Man und bei de Wel )
mani es a una mena de
« ui a» del Dasein da an d'ell ma eix co n a
«pode ésse si ma eix»
(Selbs -sein-konnen)
au en ic. To segui es oba aques a a i mació:
«En el "da an que" de la ui a el Dasein esde é
" e a" ell»6. Que signi ica aques a ase? És
o ca impo an pe a en end e l'empel en e el
enomen del «cau e» i de I'angoixa: sugge eix
que en la quo idiani a -a qui escau el
«cau e»- l'aboca -se o a el món deixa,
enca a,
« e a ell» el Dasein; cal a egi que, en el cas de
l'au en ici a , el Dasein és «da an d'ell ma e&».
En de ini i a, an en la inau en ici a co n en
l'au en ici a el Dasein no oblida el seu ésse .
Es ac a de copsa on ologicamen aques «da-
an que)> de la ui a. 1 bé, el cda an que» de la
ui a ha de eni el ca ic e de l'amenaca: pe o-és
un «essen »
(Seiende)
de la o ma del Dasein, ja
que els al es essen s són in amundans, i jus a-
men l'amenaca no és un éme un essen in a-
mundi. «L'allunyamen del cau e es onamen a
en l'angoixa». A pa i d'aques momen Hei-
degge , i po se massa p ecipi adamen , ja no
pa la 2 del «da an que)> de I'allunyamen (de la
ui a) del «cau e», ans del «da an ques de I'an-
goixa, almen co n si aquella ui a os una « ui a
angoixosa», i els «da an que)> de la ui a i I'an-
goixa poguessin se la ma eixa cosa. Mes, i enca-
a, co n elucida el «da an que» i el enomen de
l'angoixa?
a)
«El "da an que"
(Wo o )
de l'angoixa no
és cap essen in amundb, aixo és, es «a mi»
(zuhanden)
ni «da an m;»
( o handen).
«El
"da an que" de l'angoixa és absolu amen in-
de e mina ». Aixo ol di alguna cosa més que
5
S.Z., 181.
6
S.Z., 184. Pe a I'analisi de I'angoka, c . S.Z., 181-
191.
no pas que no és cap «essen in amundh: indica
que, en gene al, «no són " elle an s" els essen s
in amundans». «La o ali a de con o mi a
(Be-
wand nis)
de 1"'a ma" i del "da an mi" des-
cobe s in amundanamen és co n a al, en i,
sense impo ancia. S'en onsa en si ma eixa.
El
món é el ca ac e d'absolu a insigni ica i i a
(Unbedeu samkei )'
.
Heidegge con inua negan pe al «da an
que)> desc ipcions dels cessen s in amundans».
En aques «da an que» es a pa en el « an sols
és no- es i enlloc»
(Nich s is es und ni gends)
del llengua ge in amundi. Aques «enlloc», pe-
o, implica un «ind e , l'obe u a d'un nón pe
a 1"'ésse -en" essencialmen espacial». «La e-
ol a del no- es i enlloc in amundans ol di e-
nomenicamen
:
el "da an
que"
de l'angoixa és
el món com a al.
L'absolu a insigni ica i i a ,
que es mos a en el no- es i enlloc, no signi ica
absencia del món, sinó que ol di que l'essen
in amundi és de an poca i nul.la impo ancia
en el1 ma eix, que an sols amb onamen en
aques a
insignz ica i i a
de l'in amunda s'im-
posa el nón en la se a nundani a )P. La pa la
quo idiana s'ad eca en un llengua ge «a mi»;
pe aix6 pa la de «no- es». Pe o aques no és un
o al «no- es»: «el no- es de 1"'a ma" es unda
en el més o iginal "quelcom", en el món». Pe-
o, co n que l'es uc u a on ologica d'aques és
<&se -en-el-món», aix6 implica que «el "da an
que" s'angoixa l'angoixa és el ma eix ésse -en-
el-món». En de ini i a, I'angoixa ob e el
món
com a món
(la mundani a ).
b)
L'angoixa, pe o, no és solamen angoixa «da-
an », sinó, co n a « obamen »
(Be idhhkei ),
ambé angoixa «pe »
(Angs um..
.).
A a bé, el
«pe que,
(Wo um)
s'angoixa l'angoixa es a en
I'inde e mina , ja que I'amenaca no és una de-
e minada o ma de «pode ésse ». El «pe que»
de I'angoixa, doncs, és I'«ésse -en-el-món» ma-
.
eix. La desc ipció que ens a Heidegge d'aques
<&se -en-el-món» espon als e s de I'an e io :
s'en onsa la signi ica i i a del nón i es a el
món com a món
(mundani a ). Hom ja eu,
doncs, la coincidencia en e l'ob i i l'obe ,
en e el «da an que» i el «pe que». L'an-
goixa «Ilenca el Dasein a al16 "pe que" el1
ma eix s'angoixa, el seu pode -ésse -en-el-món
au en ic».
Resul an de l'expe iencia de l'angoixa
Heus ací que s'aconsegueix: «L'angoixa ailla el
Dasein en el seu més p opi ésse -en-el-món, que
co n a comp enen es p ojec a essencialmen en
possibili a s»9. AA6 és, l'angoixa, co n a
« aba-
men » d 'obe u a, ja unda una comp ensió
.
Pe-
o en l'angoixa aques a comp ensió es p ojec a,
pe di -ho g a icamen , «en llai e», en quan que
es p ojec a en possibili a s de «pode ésse » (in-
clos aques p opi «pode ésse » de l'angoixa).
1
així, «l'angoixa po a el Dasein da an el seu
és-
se IIiu e pe a..
.
(p opensio in..
.)
I'au en ici a
del seu ésse co n a possibili a que el1 semp e ja
és»: pe l'angoixa, pe p ime a egada, hom pa-
lesa co n es mos a l'au en ici a del Dasein a a-
és de la «coincidencia» d'aques p opi «pode
ésse » amb el1 ma eix, co n a possibili a de
«PO-
de ésse ». El ma eix sen i é I'a i mació que
«l'angoixa a pa en en el Dasein
l'ésse espec e
al
p opi "pode ésse ", és a di
l'ésse llz e pe
a
la llibe a de l'escolli -se i de I'aga a -se a si
ma eix».
Ja es a o di . Heidegge ecapi ula a a el e-
sul a :
((la ma eixi a
(Selbigkei )
exis encia ia de
l'o
b zi.
am
b
l'obe , de al mane a que en aix6 és
obe el món com a món, I'ésse -en com a ailla ,
pu , pode ésse
"
deseixi
(gewo enes Sein-
konnen),
palesa que amb el enomen de l'angoi-
xa uiz assenyala obamen ha esde ingu ema
d'in e p e ació.
L'angoixa ailla i ob e així el Da-
sein co n a "solus ipse". Amb o , aques exis-
encia i "solipcisme" ailla an poc una isolada
cosa-subjec e en la buido innocua d'un oba -
se sense món, que jus amen posa el Dasein en
un sen i ex em da an el seu món co n a nón i,
amb aix6, el1 ma eix da an si ma eix co n a
ésse -en-el-món»lO.
Que ha aconsegui Heidegge ? No poca cosa.
Pe p ime a i da e a egada al lla g de
Sein und
Zei
ha mos a exis encia iamen co n es posa el
Dasein da an el1 ma eix; aix6 és, ha mos a
l'au en ici a del Dasein -el «sí ma e&» au en-
ic, del qual «si ma e&», és una al a o ma
7
S.Z.,
186.
8
S.Z.,
187.
9
Ibidem.
10
S.Z.,
188.
l'inau en ic- a a és de l'angoixa que, co n a
obamen del nón co n a món, implica el «solus
ipse». Des d'un comencamen es ac a a de ce -
ca un de e mina « obamen » que possibili és
de sabe co n es posa el Dasein da an el1 ma eix:
a nb l'angoixa sembla que s'ha eeixi . El pas a la
«cu a» (So ge) és immedia : l'ésse lliu e pe al
més p opi «pode ésse )) i, a nb aix8, pe a la pos-
sibili a d'au en ici a i inau en ici a es mos a
a nb una conc eció o iginal i elemen al en l'an-
goixa. «Pe o l'ésse espec e al més p opi "pode
ésse " ol di on ol8gicamen : el Dasein és pe a
el1 ma eix en el seu ésse en cada cas jap z ia-
men »ll. Aquí cal no so i -se de la co ec a in-
e p e ació: el enomen de l'angoixa és me odi-
camen cabdal pe qu? mos a «l'ésse espec e al
més p opi "pode ésse ", cosa que cal in e p e-
a , co n diu Heidegge , en el sen i que «en ca-
da
cas»
e)
-ja
sigui el «pode ésse » de I'angoi-
xa co n a deseixi «pode ésse », o el «pode ésse »
en cada cas- l'ésse ja és a nb espec e al seu
<.pode ésse ». D'aquí que anomeni aques a es-
uc u a el «p e-ésse -se» (das Sicd oweg-sein)
del Dasein.
1
bé, a nb aques elemen de la cu a
es a elucidada l'es uc u a del « e e i -se»
(sich
emoeisen) del Dasein que cons i ueix la munda-
ni a del món12, la possibili a de la ocació de la
consciencia13, e c.
En
de ini i a, el «p e-ésse -
se», el e que «si ma e&» sigui un elemen cons i-
u iu del Dasein, a l'acla imen de la «uni a »
de l'ésse (Sein) a nb el seu Da, de la «uni a » de
l'obe u al*.
AmbigZii a de Ián2Iisi de la mundani a
Sembla que g icies a aques « obamen » o-
namen al de l'angoixa s'ha pogu es abli una
ap oximació al «si ma eix» del Dasein. A nb o ,
i én aques pun , cald a assenyala uns pun s pe
al d'esca i aques a ap oximació:
En l'angoixa co n a « obamen » s'ha dis ingi
el «da an que)> i el «pe que». En ambdós casos.
el esul a és el ma eix, el món com a món (la
nundani a ). D'aquí e que es pugui plena-
11
«Das Sein
zum
eigens en Seinkonnen besag abe on-
ologisch:
das
Dasein is ihm selbs in seinem Sein je schon
o weg*, S.Z.,
191.
'2
C .
S.Z., 83-88.
13
C .
sob e o S.Z., 277-278.
14
C .
S.Z., 132-133; 271.
men pa la de la ama eixi a w exis encia ia de
l'ob i a nb l'obe ; si hom ho ol o mula així,
el Dasein es posa da an el1 ma eix co n a aésse -
en-el-móns. En de ini i a, ¿que s'ha oba sinó
aquell e e i -se del Dasein, la mundani a , que
possibili a la comp ensió del món?
(1
que és
aix6, sino p ecisamen allo que enia penden
Heidegge en e l'exegesi de la mundani a del
món? Sembla, doncs, que s'ha cobe l'exegesi
del nón i de la se a mundani a , g acies al que
se'ns ha e ela pe l'angoixa.
Si es epasen, pe o, els esul a s dels apa a s
de la mundani a del nón i del enomen de
l'angoixa, es oben les conside acions següen s:
Pe l'exegesi de la mundani a de l'un hom
é1>:
a) El «món» heidegge iii és cons i ui pe la
«signi ica i i a » (Bedea samhez ). Aixo equi al
a di que aquell nón no és solamen un amón*
de elacions ex e nes al Dasein, que equi ald ia
al «sob e on» (Vo azl hin) es dóna llibe a als
uessen s* de la o ma de l'«a mas. El nón hei-
degge ia és, endemés i a nb simul anei a on o-
logica, l'«on» (Wohin) el Dasein es e e eix. Fins
aquí és pel « e e i -se$ que hom pa la de usigni i-
ca i i a »; i, així, del ( mónw.
b) La mundani a és l'es uc u a del « e e i -
se». Aix8 és impo an pe que p ecisamen és el
enomen de l'angoixa que elucida a aques «se,
del « e e i -se».
Pe l'exegesi del enomen de l'angoixa s'ha
is
:
a) L'angoixa, co n a a obamen ~, mos a la
uma eixi a » del «da an que» i del upe que,.
La ama eixi a h, de l'ob i i l'obe , que es po
ambé exp essa dien que l'angoixa ob e el nón
co n a nón, és la mundani a , aix6 és, el e e i -
se del Dasein.
b) Aques a uma eixi a ~ de l'ob i i l'obe ,
l'ob i el nón co n a món, el a e e i -sew del Da-
sein, la mundani a , es a ca ac e i zada pe la
«insigni ica i i a » (Unbedeu sumhei )
de
l'in-
amunda. Endemés
,
en llengua ge in amun-
dii, hom pa la de uno- es, i d'aenlloc~. Es ac a
d'una «pu a inde e minaciów.
'5
C .
S.Z.,
83-88, p incipai nen .
Que es ol exp esa a nb o aixo? Doncs que,
jus amen , la mundani a -com a « e e i -se»
del Dasein- és desc i a a nb uns e s on ologics
adicalmen di e en s dels que esme cem pe a la
desc ipció de la mundani a co n a es uc u a de
la «signi ica i i a », a nb la p ecisió, pe o, que
aques a con é, ja, el « e e i -se» del Dasein.
L'únic p oblema és que aques semp e p e i
< e e i -se» del Dasein, penden d'elucida -se,
jus amen quan hom l'elucida, el oba a nb uns
e s on ologics que en es no a suposa que
s'adigui a nb la mundani a co n a es uc u a de
«signi ica i i a ». En pocs mo s: suposan que el
món heidegge ii cons i ueix una oballa eno-
menologica, la mundani a heidegge iana, en e-
sa co n I'ob i -se a el1 ma eix del Dasein, no és
del món heidegge ii. És «una al a cosa», a esca-
i si hom ol, pe o «una al a cosa».
1
suposan la
pe inencia d'aques a a i mació, el món heideg-
ge ii es oba coix quan a l'elucidació del
« e e i -se», i, pe un al e can ó, hom é una
<ma eixi a » de la qual cald i una pos e io
exegesi
16.
L'embolic inhe en a l'angoixa com a obamen
To i aixo, l'anilisi onamen al de l'angoixa
pe me alguna p ecisió més. Fins aquí s'ha co-
men a la «ma eixi a » en e el «da an que~ i el
<pe
que^
de I'angoixa co n a « obamen »; aixo
és, el eda an que» i el «pe que)> de I'angoixa
mos en ambdós i cadascun d'ells, pel seu can ó,
el món co n a món. Jus amen pe aques a coin-
cidencia del «da an que» i del «pe que», en
I'angoixa hi ha «ma eixi a exis encii ia en e
I'ob i i I'obe ». El lec o de Heidegge expe i-
men a aquí una lleuge a pa adoxa; el mo iu és
senzill: la ca ac e i zació del « obamen »17 e as-
senyalada pe la «deseixidu a» (Gewo enhei ) o,
si es ol, pe la mane a d'es a obe el Dasein al
seu
Da.
D'aquí que es pa li d'un
«ab i »
i d'un
16
C . ambé I'es udi de I'sésse espec e a la mo ,
(das
Sein
zum
Tode),
on ambé es pasa pe al I'acla imen
d'aques
a e -se
ac ible a si des d'ell ma eix* code-
e mina a nb el *cu a -se de* i el «p ocu a s. Sob e o ,
c . pagina 263. Amb o , cal econeixe que Heidegge és
p ou conscien d'aques p oblema: ul a les exho acions
eqüen s a eni p esen els es elemen s de la cu a, eco-
neix que en l'angoixa ael ma eix Dasein esde é accessible,
en ce a o ma,
simpli ca ( e ezn ach )w,
S.Z.,
182.
17
C . S.Z., 134s.
«obe ». És pe aques «desencaixamen » de l'és-
se a nb la se a p ojecció en el món que es pa la
d'«obe u a». Jus amen , pe o, aquí es demana
que s'anul.li el que nosal es anomenem «desen-
caixamen », pe al d'heu e-se-les a nb la ama-
eixi a exis encii ia en e l'ob i i llobe », en
de ini i a pe a la «ma eixi a »; mes, lleuge a pa-
adoxa pe qu?, simul aniamen
,
es pa la dels
dos ba en s del « obamen ». L'esmen ada pa a-
doxa pod ia se o mulada així: o hi ha «ma eixi-
a », i en aques cas no hi ha possibili a de dis-
ingi en e l'ob i i l'obe de I'angoixa, o bé no
hi ha «ma eixi a », i així es po pa la de I'ob i i
l'obe de l'angoixa. Heidegge , pe o, a les
dues coses a la egada: «ma eixi a » i dis inció
en e l'ob i i l'obe 18.
Doncs bé: aques a pa adoxa pod ia no se im-
po an si os solamen me odica, aixo és, eco-
neixen la no dis inció en l'angoixa d'ob i i
d'obe , i pe al de mos a aques a «ma eixi a »
hom a ia «com si» es poguessin dis ingi . A a,
que aques a pa adoxa no és me odica, ho de-
mos a el e que po a cua.
La cua e pel «comp end e» que hi ha en o
« obamen ». E ec i amen
,
«I'angoixa ailla el
Dasein en el seu més p opi ésse -en-el-món, que
co n a comp enen es p ojec a essencialmen en
possibili a s»l9. Hom sabia ja pe anilisis an e-
io s que la «p ojecció» és una es uc u a exis en-
cii ia del comp end e. El Dasein «deseki », co n
a «deseixi », és en la o ma d'ésse del
«p ojec a ». Aixo ol di que el Dasein inclou en
cada cas la «comp ensió» d'all6 que «p ojec a»,
les possibili a s -que el1
és-
co n a als. El
«PO-
de ésse » de cada cas és ja una possibili a , que
és ambé possibili a d'ésse llizl epe a o a al a
possibili a . És icil de eu e, doncs, que la «p o-
jecció» e de e minada en cada cas pe la adesei-
xidu a» pe mi ji de I'«obe u a». En el cas de
I'angoixa, co n que hi ha « obamen » -al-
18
Cu iosamen , en epasa el enomen de l'angoixa so a
la pe spec i a de la empo ali a , esc iu: «LJanilisi ha mos-
a , pe o, que ambdós enomens
(el nda an que'x
i
el npe
quew)
es an iguals
(szch decken).
Aixo no ol di que els ca-
iic e s es uc u als del "da an
que"
i
"pe quew es con-
onguin co n si l'angoixa no s'angoixés ni "da an ..
."
ni
"pe ..
.".
Que el "da an que" i el "pe que" es acin
iguals, ol di : I'essen que els co espon és el ma eix, aixo
és, el Dasein~. Més a all, pe o, o na a e :
«..
.
aques "da-
an que" de l'angoixa, pe o, és a la egada
(is abe zu-
glezch)
el seu "pe que",, S.Z., 343.
19
S.Z., 187, ci a dal .

menys així és a i ma -, hi ha un «comp end e»
que «p ojec a». Aques «comp end e» és a la e-
gada onamen al pe a ca ac e i za l'angoixa
co n a «p ojec a -se essencialmen sob e possibi-
li a s». Aixo po a a di immedia amen que
((l'angoixa a pa en en el Dasein l'ésse espec e
al p opi "pode ésse "
,
és a di I'ésse Ilia e pe
a la llibe a de l'escolli -se i de l'aga a -se a si
ma eix. L'angoixa po a el Dasein da an el seu
ksse lh e pe a..
.
(b opensio in..
.)
l'au en ici-
a del seu ésse co n a possibili a que el1 semp e
ja és»*O. A a bé:
a) Si en el « obamen » de I'angoixa hom ha
supe posa el eda an que)> i el «pe que», la
qües ió que b olla immedia amen és la legi i-
mi a , no solamen de conse a els «ba en s» del
« obamen », ans ambé del «comp end e» que
compo a la «deseixidu a». E ec i amen , si hi ha
<cma eixi a » exis encia ia, an la «deseixidu a»
co n el «comp end e» (i la «p ojecció») se'n an
en o is pe qu?, a la Ile a, no exis eixen, no hi
ha no ícia d'ells. Pe o si no hi ha no ícia ni de la
«deseixidu a» ni del «comp end e», ampoc l'en-
goixa no po ca ac e i za -se co n al «més p opi
4
l
pode ésse 9'», pe qu? l'angoixa ja no és cap
p opia obe u a que undi un «comp end e».
1
pe qu? no hi ha «comp end e» no es po ap ojec-
a » sob e possibili a s de «pode ésse » (inclos
aques p opi «pode ésse » de I'angoixa). En un
mo : si l'angoixa és «ma eixi a » exis encia ia,
aques a «ma eixi a » es oba desa elada de o
uni e s me odic, és gi ada a pa , es cons i ueix
solamen co n a soleda , i I'exp essió «deseki
'
'pode ésse
"
»
és un Pa as ocis.
La coeclusió su a la is a: si en l'angoixa la
soleda de la «ma eixi a » exis encia ia exclou la
no ícia d'un «deseixi "pode ésse M», el Dasein
hau i de ce ca -si n'hi ha- nous camins pe a
a iba a I'a i mació que «és pe a el1 ma eix en el
seu ésse i en cada cas ja p &iamen ». El «p e-
ésse -se» de la cu a no gaudeix de onamen .
6)
Si en l'angoixa hom dis ingeix de e el
«da an que» i el «pe que», i així pe me una
«$eseixidu a», en aques cas hi hau a no ícia del
«comp end e» i de la «p ojecció» de possibili a s
-inclos el p esen «pode ésse » co n a «ésse
possible»- que li és inhe en . A a bé, hom no
ind a «ma eixi a » exis encia ia, i el «p e-ésse -
20
Ibídem.
se» de la cu a ampoc en aques cas no gaudi a de
onamen 21.
La no mali a de l'angoixa
Enca a es a un e ce dub e: Heidegge ha
"
dis ingi en l'angoixa co n a « obamen » el «da-
an que)>
i
el «pe que». Tan l'un co n l'al e
ob en el món co n a món. El «pe que» s'angoixa
l'angoixa es a en l'inde e mina , ja que
l'amenaca no és una de e minada o ma de
«PO-
de ésse ». L'angoixa palesa la mundani a de
I'ésse del Dasein.
1
així I'angoixa p o é d'aques
edeseixi "pode ésse "» que és <&se llizl e pe
a,.
.
(b opensio in..
.)
l'au en ici a del seu ésse
co n a possibili a que el1 semp e ja és». Es
aques a la esponsabili a angoixosa: aques «de-
seixi "pode ésse "» que con é la possibili a de
pode ésse au en ic i el cau e.
Fins i o adme en que la mundani a sigui
del món i que hi hagi una «ma exi a » exis encia-
ia, «deseki "pode ésse H», l'ull del lec o de
Heidegge s'ape cep que, p esa a la Ile a, hom
no eu que aques a « esponsabili a » pugui se
angoixosa. Si el Dasein con é en si la possibili a
de se lliu e (b opensio in..
.)
pe al «pode ésse »
més pa icula , així co n pe a o a al a possibili-
a au en ica o inau en ica, aixo no a comp en-
sible I'especial «expe iencia» de l'angoixa eiis-
encialis a: qualse ol «pode ésse » -adhuc el
«més p opi»- és an «no mal» co n qualse ol al-
e. Aques a « esponsabili a » no és mo al: no hi
ha quelcom a «bas i » (un p ojec e d'home).
Aques a « esponsabili a » és, i sola nen , el ui
de la «ma eixi a » exis encia ia «comp enen »
que, pe dinamica p opia, po a a a d'al es
«PO-
21
Aques a supc posició del ~da an que» i el «pe que,
de I'angoixa compo a, a la se a egada, la possibili a que
I'exis encia de e mini l'ésse del Dasein. E ec i amen , la
ma eixa exis encia gaudeix d'una cons i ució, les es uc u-
es de la qual palesa I'exis encia i a , i se 2 a a és d'aques-
es es uc u es que 6s cenyida I'exis encia. La possibili a
d'aques a supe posició, doncs, ob e la po a a la cons i ució
de I'ésse de I'essen que exis eix. En Heidegge , pe o, *en
la idea de al cons i ució de I'ésse és ja implíci a la idea
d'ésse n
(S.Z.,
12;
c .
15-18).
En al es pa aules, si Heideg-
ge ens ha deixa sense espond e el asen i de I'ésse en ge-
ne al~, ha es a pe que, a pa i d'una ma eixi a impossi-
ble, ha olgu pa i de I'exis encia i de la se a cons i ució
(exis encia i a ): pe o aquí només pod ia oba o mal-
men
ap ioe
no nés immanencia.
de ésse »ja possibles. Pe o, ¿de e i a aix6 ex-
plica l'«expe iencia» de l'angoixa? Diguem-ho
cla : si l'home és un ésse a qui en la comp ensió
del seu ésse li a l'ésse , l'angoixa, co n a expe-
iencia, no exis i ia. Com que aques a exis eix, el
eball consis eix a p ojec a -la en un «deseixi
<
I
pode &se "» d'un ésse que é en el1 ma eix
o es les se es possibili a s.
L
'a zucac heidegged
El Dasein de Heidegge es oba, doncs, en un
a zucac. És així que man é co n una de les se es
es uc u es el p e-ésse -se -on, en de ini i a,
cal ce ca el p oblema del jo-, pe o en la mesu-
a que in en a d'elucida -lo és icil p esa de c í i-
ca, ins i o sense so i de la e minologia i ma-
ne es del pensamen heidegge ia.
Ben mi a , i co n desp és sugge im, Heidegge
in en a, d'alguna mane a, de supe a Husse l en
algunes de les di icul a s es able es pe aques ,
pe o ho a caien en el pa any del que es po es-
men a co n el « ancamen sob e si des de l'obe -
u a de si». Si, doncs, Heidegge ep d'alguna
mane a el p oblema i la solució, en l'assaig de
supe ació a descu a la Ilicó d'allo que olia su-
pe a : que el "jo sóc" és condició de possibili a
de o a elucidació, pe o que no hi ha camí in-
e s: no hi ha elucidació de si. Més cla amen :
o i les pa adoxes que mo i a a, en aixo Husse l
hi
eia més: quan a i ma a que el jo pu no é
componen s i no és anali zable sinó en la ida de
que gaudeix en el co en de i encies, a e ma a
la ella c eenca d'un jo que no signz ica es més,
que no s'elucida pe es més; Heidegge , en l'as-
saig de supe a I'exis encia d'un pol apa en -
men sepa a del cogi o, de la ida de la cons-
ciencia, c egué en la possibili a de ecupe a el
jo des de la se a obe u a. Pe o, una egada pe
o es, obe u a és comp ensió (Heidegge ), ida
in encional (Husse l), sen i , i o aix6 suposaja
el jo, i o el que de i a d'allo és enca a sen i ,
i
enca a suposa ja el jo. Heidegge ol una asca
impossible, i pe aixo l'expe iencia de l'angoixa
no po i pod i mai, co n a al, es i ica d'un «si
ma e&».
1
el «p e-ésse -se» es a, na u almen ,
inelucidable. Pe o deixem-ho ja.
SARTRE: EL PROBLEMA DE LA FRONTISSA
DEL
GIR
DIALECTIC
El p oblema d$l cogi o sa ia és el p oblema de
la negació. L 'E e e le Néan és un assaig pe a
descabdella aques a negació que apa eix pe la
eali a humana. D'aquí que pe al d'abas a el
nos e objec iu, que és p ecisamen la possible
elucidació de la consciencia de si, hau em de es-
segui , amb Sa e, les i es de l'es uc u a in e -
na de la consciencia. S'ha de di
,
de p ime , que
el ema que ens ocupa p esen a nomb oses di i-
cul a s, de i ades a a de la na u a de la negació
sa iana, a a de la se a ma eixa disposició es-
campada al lla g de les pagines de I'E e e le
Néan . Es po assaja , pe o, una ia de ex os o-
namen als pel que a a l'es uc u a de la cons-
ciencia p e- e lexi a pe al de eu e l'a iculació
del cogi o sa ia. S'han aplega aques s ex os
en es apa a s:
1.
La consciencia (de) si;
2.
L'es-
uc u a e lex- e lexan
;
3.
La p esencia.
La consci2ncia (de) si
És a la In ~dzlcció*~ on apa eix pe p ime a
egada una elucidació de la consciencia, que més
a d complemen a i: «la consciencia no és pas un
mode de coneixemen pa icula , anomena sen-
i ín im o coneixemen de si; és la dimensió
d'ésse ans enomenal del subjec e~~3. To se-
gui , i a pa i de la in encionali a husse liana,
palesa que la consciencia és semp e posicional
(consciencia de quelcom); pe exemple, la cons-
ciencia coneixen . A a bé: «la condició necessa ia
i su icien pe que una consciencia coneixen si-
gui coneixemen del seu objec e, Es que sigui
consciencia d'ella ma eixa co n a essen aques
coneixemen ». E ec i amen , és inú il i absu d
a i ma que, si jo sóc conscien d'aques a aula
que inc da an , sigui simul aniamen incons-
cien de se conscien d'aques a aula. Amb aix6
neix, aonablemen , el p oblema d'aques a
«consciencia de consciencia». Com que no es
ac a d'una consciencia posicional de conscien-
cia (consciencia e lexi a), cal econeixe que «és
22
To s les ci acions eme en a I'edició de Gallima d,
1953.
23
E.N.,
17;
pe a les al es ci es, c . 16s.
elació immedia a i no cogi a i a de si a si». «So-
a consciencia posicional d'objec e és alho a
consciencia no posicional d'ella ma eixa)). «D'un
sol cop (la consciencia) es de e mina co n a cons-
ciencia de pe cepció i co n a pe cepció».
No podem conside a aques a consciencia (de)
si2* co n una no a consciencia, ans «com l'únic
mode d'exis encia que és possible pe a una
consciencia de quelcom». El plae -consciencia
de quelcom- no po dis ingi -se, ni logica-
men , de la consciencia (de) plae -consciencia
(de) consciencia de quelcom. Al amen , el plae
ó a «cosa».
Pea6 amb aix6 no s'ha de cau e en l'e o de
conside a el plae pe la consciencia que hom en
p en. El plae no s'es aneix pe la consciencia
que el1 é (d') el1 ma eix. «El plae és l'ésse de la
consciencia (de) si i la consciencia (de) si és la llei
d'ésse del plae ».
1
així co n la consciencia no és
possible abans d'ésse , sinó que el seu ésse és la
deu i la condició de o a possibili a , és la se a
exis encia que implica la se a essencia. Husse l
ho exp essa mi jancan la «necessi a de e ».
1
és
així: pe al que hi hagi una essencia del plae ,
cal p ime amen el
e d'una consciencia (d')
aques plae . Aix6 ol di - a Sa e- que el i-
pus d'ésse de la consciencia és a l'in e és del
que e ela la p o a on ologica.
La consciencia no po eni al a mo i ació que
ella ma eixa. Al amen ccald ia conceb e que la
consciencia, en la mesu a que és un e ec e, és no
consciencia (de) si. Cald ia que, pe algun cos-
a , ó a sense se consciencia
(d')
ésse )). Aix6 és,
cal ebu ja una consciencia semiinconscien ,
una consciencia passi a. La consciencia és cons-
ciencia de pa a pa , és anslúcida, només é
co n a lími ella ma eixa. «La consciencia és un
ple d'exis encia i aques a de e minació de si pe
si és una ca ac e ís ica essencial.)) «La consciencia
exis eix pe si.» Amb aix6 s'ha descobe l'ésse
del coneixen i e oba l'absolu -un absolu
d'exis encia, no de coneixemen . P ecisamen
pe que la consciencia és pu a
apa en a,
pe que
és un bui o al, el món sence és o a d'ella; a
causa d'aques a iden i a en ella de l'apa enca i
de l'exis encia, la consciencia po se conside ada
co n l'absolu . No és el subjec e, en sen i kan ia
24
Sa e di e encia g i icamen la «consciencia (de) quel-
co n* de la «consciencia
de
quelcoms. La p ime a és la cons-
ciencia immedia a, no e ica; la segona és la posicional, e i-
ca.
del e me: és la subjec i i a ma eixa, la imma-
nencia de si a si. «Un ésse que escapa al coneixe-
men i que el unda, un pensamen que no es
dona pas co n a ep esen ació o co n a signi ica-
ció de pensamen s exp essan s, pe o que és abas-
a di ec amen en an que és».
A a bé, «di que la consciencia és consciencia
de quelcom signi ica que no hi ha ésse pe a la
consciencia o a d'aques a obligació p ecisa d'és-
se in uició e elan de quelcom, aixo és, d'un
ésse anscenden . No solamen la subjec i i a
pu a acassa
a
anscendi -se pe a posa l'objec-
iu, si és donada d'an u i, sinó que una subjec i-
i a «pu a» s'es ani ia. El que hom po anome-
na p opiamen subjec i i a és la consciencia
(de) consciencia. Pe o cal que aques a conscien-
cia (d'ésse ) consciencia es quali iqui d'alguna
mane a i no po quali ica -se sinó co n a in uició
e elan ; al amen no és es..
.
La immanencia
no po de ini -se més que en l'abas amen d'un
anscenden »*s.
L
'es uc u a e ix- e lexaan
A pa i de l'es udi de la negació i del seu o i-
gen, Sa e ens in odueix a l'ésse de la eali a
humana. La llibe a i la «mala e» con i men
que «la eali a humana, en el seu ésse més im-
media , en la in as uc u a del cogi o p e-
e lexiu, és el que no és i no és el que ésa26. Cal
examina , doncs, que signi ica pe a la conscien-
cia la necessi a d'ésse el que no és i de no ésse
el que és.
A pa i d'un exemple -la consciencia de
c eenca»*'- Sa e es o neix d'un nou ins u-
men dialec ic: e ec i amen , la c eenca
-consciencia e ica- ha d'ésse consciencia (de)
c eenca; pe o o a c eenca conscien d'ella ma ei-
xa deixa d'ésse c eenca (una c eenca sabuda ja
no és c eenca). Pe o «la consciencia (de) c eenca,
o al e an i epa ablemen la c eenca, no es dis-
ingeix d'aques a, éspe a e l'ac e de e. Així,
es em obliga s a con essa que la consciencia (de)
c eenea és c eenca. Així abas em en el seu o igen
aques doble joc de een iamen : la consciencia
(de) c eenca és c eenca i la c eenca és consciencia
25
E.N.,
28-29.
26
C .
especialmen
E.N.,
101-102; 106-108.
27
C .
E.N.,
109-111.
(de) c een~a»~~. La c eenca exis eix oublée,
escapan -se de si. Si es ol abas a aques ésse ,
ens llisca en e els di s i hom es oba da an
d'un esbós de duali a , «d'un joc de e lexos, ca
la consciencia és e lex; pe o jus amen en an
que e lex (la consciencia) és el e lexan i, si p o-
em d'abas a -la co n a e lexan , s'es aneix i e-
caiem sob e el e le~»~9 (es uc u a e lex-
e lexan ). «L'exis encia objec i a del e lex-
e lexan , si I'accep em co n es dóna, ens obliga
con a iamen a conceb e un mode d'ésse di e-
en de l'en si; no pas una uni a que con é una
duali a , no pas una sín esi que ul apassa i lle a
els momen s abs ac es de la esi i de I'an í esi,
ans una duali a que és uni a , un e lex que és
la se a p opia e lexiódo. És que la consciencia
p e- e lexi a és consciencia (de) quelcom i cons-
ciencia de quelcom.
En eali a , el e me «en si» (en sol;), que s'ha
manlle a de la adició pe a designa I'ésse
anscenden , és imp opi: pe na u a el «si» (sol;)
és un e lexiona . La g ama ica ens ensenya que
el «si» indica una elació del subjec e amb el1 ma-
eix, i aques a elació és p ecisamen una duali-
a ; pe o una duali a pa icula pe que exigeix
uns s'mbols e bals pa icula s. Pe un al e can-
ó, el «si% no designa l'ésse , ni en an que sub-
jec e ni en an que complemen . «No és el sub-
jec e, pe que el subjec e sense elació a si es con-
densa ia en la iden i a de l'en si; no és ampoc
una a iculació consis en del eal pe que deixa
apa eixe el subjec e da e a seu». E ec i amen ,
el «si» no po se un exis en eal: el subjec e, si
pogués ésse «si», coincidi ia amb «si» i desapa-
eixe ia el «si». Pe o ampoc po no ésse «si»,
pe que el csia és indicació del subjec e ma eix.
«El si ep esen a, doncs, una dis ancia ideal en la
immanencia del subjec e en elació amb el1 ma-
eix, una mane a de no pas ésse la se a p opia
coincidencia, d'escapa de la iden i a o
posan -la co n a uni a ; en una pa aula, d'ésse
en equilib i pe pe uamen ines able en e la
iden i a co n a cohe encia absolu a sense as e
de di e si a i la uni a co n a sín esi d'una mul-
iplici a
.
És el que anomenem la p esencia a si.
La llei d'ésse delpe a si, co n a onamen on o-
28
E.N.,
117; les ci es
que
em pe anyen a
les
pagines
11%~.
29
E.N.,
118.
30
Ibidem.
logic de la consciencia, és d'ésse el1 ma eix so a
la o ma de p esencia a s1»3l.
Un p ejudici mol es es en e els iloso s ha es-
a conside a aques a «p esencia a si» co n el
g au més al en la digni a d'ésse . Obliden que
«la coincidencia de la iden i a és la e i able ple-
ni ud d'ésse »; en aques a no hi ha lloc pe a la
nega i i a . Sens dub e, pe o, el p incipi d'iden-
i a po c ida el p incipi de no con adicció,
co n Hegel ho eié. A a, aques negació p o é de
la eali a humana i és ex e io a l'ésse -en-si. «El
p incipi d'iden i a és la negació de o a especie
de elació en I'en anya de I'ésse -en&. La p e-
sencia a si, o al amen , suposa una issu a que
s'ha eslla issa en l'ésse . Pe o, que és el que se-
pa a el subjec e d'ell ma eix? «Es em o ca s a
con essa que no és es». «Res no po sepa a la
consciencia (de) c eenca de la c eenca, pe que la
c eenca no és es més sinó la consciencia (de)
c eenca». Així, doncs, la issu a que suposa la
p esencia a si, aques a issu a in aconsciencial,
és el nega iu pu . «Aques nega iu que és no- es
d'ésse i alho a pode ano ei zan , és el no- es)).
Pe o el no- es així de e mina
no
és: ha es a (no-
més es po de e mina co n a no- es si hom li
con e eix l'ésse -en-si en an que no- es; la
c eenca, pe exemple, no és la con igüi a de dos
ésse s, ans la se a p pia p esencia a si, la se a
p opia descomp essió d'ésse ). «L1ésse de la
consciencia, en an que consciencia, 6s d'exis i
a dis hcia de si co n a p esencia a si, i aques a
dis ancia nulela que l'ésse po a en el seu ésse
és el No- es. Així, pe que exis eixi un
si,
cal que
la uni a d'aques ésse compo i el seu p opi no-
es co n a ano ea i zació de I'iden ic». Acabem:
«el no- es és aques o a d'ésse , aques a caigu-
da de l'en-si e s el si pel qual es cons i ueix el
pe -a-si. Pe o aques no- es no po "ha e es a "
més que si la se a exis encia de manlleu és co e-
la i a d'un ac e ano ei' zan de l'ésse . Aques
ac e pe pe u pel qual l'en-si es deg ada en p e-
sencia a si, I'anomenem ac e on ologic. El no- es
és el e qües ió de I'ésse pe l'ésse , aixo és, jus-
amen , la consciencia o pe -a-si».
La
p esencia
Només hi ha p esencia a,.
.
pel pe -a-si. Pe o,
que és aques a p esencia? «O igini iamen el
31
E.N.,
148.
cogi o an sols po se de e mina alho a en do-
ble . e e encia pe una men sup ahumana, un
semidéu -o bé se el esul a d'un cons mc a,
d'un amun ega de e minacions pe l'en osqui-
nen del enomen.
Hom eu, doncs, que no e a equi ocada la de-
e minació jo sóc -si de cas, exclose o a
hipos asiació-, ans la doble e e encia a encio-
nal del cogz o, o al amen del que c eien Hei-
degge i Sa e.
1
p egun a -se com és possible
que el jo isqui en una consciencia és no en en-
d e que ho n pa la de consciencia pe que hi ha
si, la de e minació del qual és jo sóc.
El ((cogi o~
a
esmen de la ida in encional
Possiblemen hagin sob a les da e es a i ma-
cions. Cal, és cla , alguna explicació més de alla-
da. En e ec e, Husse l econeix un jo iden ic,
l'expe iencia del qual c eu quelcom e iden , pe-
ii e a en la conside ació que el cogi o com a al
pugui e ec ua una doble e e encia ja a l'objec-
i i a com al pol subjec iu.
0,
millo , aques a
c eenca és ambigua: ipe en u a, en el cogi o,
ho n esmen a la p opia subjec i i a de la mane-
a que s'esmen a la ida in encional? Husse l,
que eu aques p oblema pe damun , no en a
un ca all de ba alla; g icies a aixo, la qües ió del
jo enomenologic s'escapolí de la cla eda i p eci-
si6 amb que la enomenologia acos uma a ac a
els assump es de l'home.
Ben mi a , si Husse l ence i a conside a el jo
co n el pun sense el qual Es impensable qualse-
ol coneixemen
,
pe d ou excessi amen ingenu
en la qües ió del cogi o, cal econeixe que la
clau de la solució pe any al ma eix Husse l, en-
ca a que el1 no l'apliqués en els p opis p og essos
enomenologics: és així que l'home és empo al,
així no és possible de eni cu a ac ual de dues
di eccions in encionals; a a s'a én -es posa es-
men , es é cu a- una, i l'al a au en l'ho i zó,
i a l'in e és.
Doncs aixo ma eix cal e al cogi o: és cla que
so a la o ma cogi o m'adono que sóc conscien ,
pe o cadona -se», «se conscien » no és sense més
in e can iable amb l'a i mació «jo sóc». Si el co-
gi o compo a o pensa , alo a , ju ja , ole ,
e c., jus amen el cogi o és aixo, i no al amen ,
pe que ho n a én aques a ida in encional de
pensa , alo a , ju ja , ole , e c. No és en abso-
lu se iós sal a -se pe a les p opies a i macions
allo que suposa pe al ma eix pensado el emps.
Tal c<sal » compo a, ha compo a , i compo a a,
la manipulació del sen i , i, en aques cas, del jo
(en eali a ja esul a g o esc que, desp és de se-
gles de «c í ica del coneixemen z enca a ho n di-
ini zi les p opies oballes). El cogi o, men e
sigui cogi o, a esmen de la ida in encional.
La
de e minació ujo sócu
P ecisamen pe que hom, en el cogi o, se
n'adona, hi és, ho n ol e esmen del qui del
cogi o. Aques e esmen -i de e minació-
compo a: jo sóc.
Amb la de e minació jo sóc, pe o, ho n no
pe d el món, ans el deixa a I'ho i zó
i
no en a
esmen . El que s'esmen a no és cap pol, ni cap
anscendencia en la immanencia, ni es que
s'elucidi des del cogi o (cons mc a), ans simple-
men espon al qul se n'adona.
També es pod ia di el que segueix: el iu e la
ida in encional -inclos, doncs, el cogi o- po
se anomena consciencia. En la consciencia ho n
no esmen a immedia amen el qui, ans media a-
men ho n hi és. En la mesu a que de e mino
immedia amen el qui, i dic ~jo sóc», així puc
a iuma que el szmedia de la consciencia és de-
e mina immedia amen co n ajo sóc.
Es eu pe ec amen , doncs, que l'esmen a
p oblema husse lii no exis e&: ou c ea g icies
a
les con usions en aques pun del g an pensa-
do . Ni jo deixo de se pe que no m'esmen i im-
media amen , ni la ida in encional desapa eix
pe que jo m'esmen i immedia amen : es ac a
només d'adme e un o , es uc u a empo al-
men pe la o ma no ícia-ho i zó.
La
mala
e
al ~jo sócu
Mes la con usió husse liana ha onamen a un
p ejudici mol més ex ens: en la mesu a que s'ha
c egu que el cogi o podia e e i -se alho a a la
ida in encional i a la subjec i i a , s'han e
ana plega s l'una i l'al a. Aixo és, s'ha e de la
de e minació jo sóc, dis essada dins de la ida
in encional i manipulada des d'aques a so a la
o ma cogi o, una de e minació ella ma eixa de
sen i in encional: pe o al cosa és absu da.

Hom ha is que an Sa e com Heidegge
suposen en els seus esc i s unja no elucida pe
ells, o i que aques s au o s s'han p oposa elu-
cida el
si ma eix
(Heidegge ) i el
cogi o
(Sa e).
En al es pa aules: en la mesu a que han olgu
cla i ica I'au ocomp ensió de si, en aques a p o-
po ció ha esul a que la se a acla ació suposa a
alló que ce ca en. Cosa que és di : que I'au o-
comp ensió no és un esul a , ans un pun de
pa ida -i en aixo po a a la aó Husse l: o a
de e minació de ida in encional
(sen i ),
o
co-
gi o,
és
si,
pe o la de e minació d'aques 6s
jo
sóc,
sense que aques esmen al
si
sigui el1 ma eix
in encional. Es ac a més a ia d'una
iden i a .
Aixo a que sigui possible la
mala
e
del si-
ma eix -més p ecisamen
al
si-ma eix. Semp e
que una de e minació de sen i , conseqüen -
men des de la consciencia, ol de e mina explí-
ci amen el si-ma eix, no solamen a del si-
ma eix un con ingu de consciencia, ans jus a-
men allo que ol de e mina del si-ma eix
no és
del si-ma eix com a al, ans de la ida in encio-
nal. La cons ancia i solidesa del «jo» com la in-
cons ancia i agili a són, pe na u alesa, p ojec-
cions. Jus amen aques p ojec a sob e un si-
ma eix con ingu de consciencia des d'un
silen-
cia
si-ma eix consciencia cons i ueix la mala e.
La
empo ali a , pe exemple, a ec a el
sen i
del
si-ma eix, aix6 és, la consciencia, que no pe aixo
deixa de se si-ma eix. D'aquí que pe mol s
can is que hom aci pe la ida, enca a és «jo ma-
eixp, em econec enca a. Pe o jo no
omanc
si-ma eix com ampoc no
can io
si-ma eix.
To aixo és e , de la iden i a si-ma eix, ida
in encional.
Es di i que amb aix6 es a impossible qualse-
ol comp ensió d'un ema d'es udi, pe que sem-
p eja s'ha de suposa al16 de que hom ac a. De
g a s'ha de concedi I'objecció, semp e que no
sigui absolu a: ha d'ha e -hi quelcom en I'home
que sigui en o a ci cums incia un
ja.
Al a-
men , i semp e que no es cons ueixi pe la mala
e, se ia possible el joc del e ce home. To su-
posa la iden i a si-ma eix, i es no la de e mina
sinó la iden i a si-ma eix. Si un hom expe i-
men a impo encia o abia da an d'aques a a i -
mació, és pe que equi oca el pun de mi a: el
p oblema no és el jo, ans el sen i .
Cal pensa , doncs, que I'e o iloso ic ha es a
e de la de e minació del «jo» quelcom a
«ab i ».
Pe o s'ha de c eu e que mai, des d'una
al a cosa que la iden i a si-ma eix, no se I'abas-
a. La p egun a pel sen i de I'ésse del
sum
és
mal plan ejada: hom no po demana el «sen i »
de I'ésse del
sum
pe que en aques demana se
li esco e a un de les mans alló que demana.
Cloenda
El
cogi o, e go sum,
que é o malmen l'es-
uc u a d'un aonamen , és pa cialmen au o-
Iogic. La iden i a , pe o, és el jo sóc. Desca es
no a e a el
sum:
a e a en e -lo un lloc he -
meneu ic; ben ce és el
sum:
pe o
des del sum
no hi ha pas. Més a ia , o a pasa p essuposa el
jo.
1
el
pensa
no és una de e minació del si-
ma eix (jo sóc), ans de la ida in encional
-consciencia- (jo penso).