Sobre el problema fenomenològic del jo

SOBRE EL PROBLEMA FENOMENOLOGIC DEL JO Fe an GRAELL La asca ilos6 ica de llalIibe amen De egades la iloso ia, més que apo a al o al al a solució a un dub e o a quelcom que es c eu una exigencia, se eix pe a ba a el pas a p ejudicis, c eences i emo s, mol s dels quals en en en la consciencia humana pe la ulga i - zació d'an igues o no es opinions. És aques el cas del jo. Es a e e encia, com és pales, aljo del jo sóc. Si quo idianamen cadascú ep I'expe iencia de se el1 ma eix qui és, i no un al e, no menys s'ha es es la p eocupació de que es ol signz ica amb aixo, mol més quan es c euen obse a , pe la di ulgació psiquii ica, anomalies p o undes que al e en aquella c eenca, ul a palesa que des del ma eix pensamen iloso ic s'ha ega eja el p e es pun onamen al de I'expe iencia del jo pe al descabdellamen del sabe . Pe o la iloso ia ens ha d'all2be a . ¿Que e- p esen a aques allibe amen en el con ex del p óblema del jo? No poca cosa, ben ce : no deixa -se manipula pe signz icacions del jo, quan aques es signi icacions ja enclouen com a condició de possibili a el jo; i, així, deseixi -se de la manca de c i e i de c í ica del coneixemen quan es de ensa l'aposicionali a -quan, en de- ini i a, hom especula a la mane a di ina. Es ac a del següen : jcom és possiblepa la deljo sóc quan no es gaudeix d'aques a expe iencia ilo de e minació? Hom ja es a cansa de sen i que el jo és cons an o a iable, un imagina i o un epi enomen, una subs ancia o un pol; en e ec e, com es po sabe aixo? Una de dues: o s'ho in- en en, o en eben l'expe iencia. A a bé, en el segon cas el jo no po se pas cap objec e de la consciencia: ca sembla que el jo-objec e no se ia el jo de la consciencia coneixen , ans un a&- objec e ali? al jo que hom ol ac a . És cla : hi ha qui c eu que aques a possibili a del jo- objec e es udia e icacmen el jo de la consciencia coneixen . Mes el econeixemen o no d'aques a possibili a mena al següen : el p oblema del jo és p imi iamen , i abans de o a compa ació i gene ali zació, un p oblema de eo ia del conei- xemen . En el eball p esen hom ci cumsc iu la qües- ió dins I'imbi de la ece ca enomenologica. 1 aix6 no a la babali: és de jus ícia econeixe que el ema del jo omple un pape cen al en o s els esc i s enomenoldgics, ul a el e de la g an a enció que p es en a la eo ia del coneixemen . Mes les conclusions d'aques es pagines alen més en113 dels ambi s de la enomenologia es ic a: en la mesu a que les anilisis enomenologiques co egeixen i delimi en l'ex ensió de nomb oses a i macions de les ciencies humanes -a causa, p ecisamen , d'«ob ia » una eo ia del coneixe- men - esul a que aquelles es man enen pe a o a a i mació que es aci del ema del jo. Aquí, doncs, assaja em la impossibili a de e del jo sóc una de e minació signi ica i a: pe an , poc ald an els cloqueigs que es euen ací i alli i que olen «elucida » el p oblema del jo. 1 bé, cal eu e ja on po a aques a elucidació: si la nos a asca au a cons a a la impossibili a de e del jo un p oblema signi ica iu, cald i ja epassa allo que s'ha di . En les pagines que se- gueixen, doncs, el lec o eu i que s'ha dis i- bui l'exposició en es g ans apa a s, o se- guin les espec i es ideacions de Heidegge , de Sa e i de Husse l pel que a a la qües ió que ens ocupa. Tal egada sigui opo ú d'a egi el se- güen : els ulls que énen no són acils pe als no especialis es, pe o o e eixen el dau a ui d'allibe a -se de ells p ejudicis. Desp és de la di ícil lec u a, del cons enyimen in el.lec ua1, hom eb ii en p emi el gaudi de se una mica més Iliu e. Aixo és especialmen aplicable al cas de Heidegge : calia supe a les a i macions de l'au o ; mes, essen el1 p ou complica -i el p oblema del jo és el més complica pe que és cen al-, aquella supe ació no podia pas se més senzilla, ans a la se a al u a. Si més no, cal ecomana al desconeixedo de I'ob a heidegge- iana que passi de lla g aques s ulls i que con i- nui la lec u a. Que s'ha di , doncs, del jo? HEIDEGGER: EL RETORN A SI DES DE L'OBERTURA DE SI Necessi a d'una expe iencia en que el Dasein es posi da an seu En Sein undZei la qües ió del ajo» és la qües- ió del «si ma e&» (das Sel'bs ), de la «ma eixi a » (de Sel'bshei ). Pe «si ma e&» s'en én el «qui» del Dasein. Quo idianamen aques «qui» «no sóc jo ma eix», sinó «hom ma e&» (Manselbs ). Es pa la, així, de la inau enci a : a a, aques «no jo ma e&», aques a in-au en ici a , no és una p i ació de «joi a » (Ichhei ), ans una o ma de se del «jo». «Inau en icamen o no-au en ica- men no signi iquen de cap mane a "au en ica- men no", co n si amb aques a mane a d'ésse el Dasein pe dés el seu ésse . La inau en ici a 4Tneigen lichkei ) no esmen a quelcom així co n un ' 'no-ésse -més-en-el-món' ' ; cons i ueix jus- camen un assenyala ésse -en-el-món: I'ésse - en-el-món comple amen a o di pel món i 1" 'ésse -hi amb" dels al es en llhom»'. La inau en ici a és la o ma que el se del «si ma eix» p en en el «cau e» Ve allen). Tan sols pe que el Dasein po «eng apa » el cau e de la quo idiani a es po eeixi amb una exis encia a.u en ica2. Pe o solamen po se ccell ma eix au en ic quan el1 s'hi a possible des de si ma- eixd. A a bé, que el Dasein sigui en la o ma d'ésse de la inau en ici a o en I'au en ici a , no es a es a l'a i mació que aquell, en qualse ol cas, és «si ma eix». Es ac a, doncs, d'elucida aques «si ma e&». Pe o, a enció: es p egun a pel e d'a ima ((si ma eix)); no és qües ió a a, doncs, d'anali za el camí que po a des de la i iau en ici a a I'au en ici a (la ocació de la consciencia). E ec i amen , I'ésse del Dasein és la cu a (die Jo ge). Aques a é co n a elemen es uc u al el «p e-ésse -se» (das Sich- onueg-sein): en cada cas, el Dasein és p e iamen . El «p e-ésse -se» ja ca ac e i za on ologicamen el «si ma e&»; és cla que, amb aques elemen es uc u al ja són «co- posa s» (mi gese z ) els al es dos elemen s es- uc u al~ de la cu a, l'«ésse -ja-en ... » i l'«ésse - o a. . . »4. 1 bé, la nos a anilisi ha de cenyi -se, consegüen men , al e d'aques elemen de la cu a: el «p e-ésse -se». Heidegge és de l'opinió que no n'hi ha p ou amb l'a i mació que el Dasein és «si ma eix» -o que «p e-és»- i que aques «si ma e&» sigui «e iden ». Aques es «e idencies» manquen de o a me odologia on ologica. En eali a , neces- si em d'una expe iencia en que el Dasein sigui obe a si ma eix d'una assenyalada mane a, aixo és, «pe la qual sigui po a da an d'ell ma eix i 1 Sein undZei (Tübengen, 1953, iena), 176. 2 C . S.Z., 179. 3 «Dasein kann nu dann ezgen hh es selbs sein, wenn es sich on ihm selbs he dazu e moglich », S.Z., 263. Els sub a lla s són de I'au o del Ilib e. 4 C . S.Z., 193, 318, 321-323. obe pe a el1 en la se a deseixidu a»s. Aques a expe iencia és l'angoixa co n a « obamen » (Be- indlichkei ): cal segui , doncs, les passes es a- ble es ins a l'elucidació d'aques e obamen s. Andisz' de I'angoixa El nos e au o p en les anilisis e es pe al «cau e» co n a pun de pa ida pe a una exegesi del enomen de l'angoixa. 1 així, «abso bi -se dins de l'hom i o a el món» (das Au gehen im Man und bei de Wel ) mani es a una mena de « ui a» del Dasein da an d'ell ma eix co n a «pode ésse si ma eix» (Selbs -sein-konnen) au en ic. To segui es oba aques a a i mació: «En el "da an que" de la ui a el Dasein esde é " e a" ell»6. Que signi ica aques a ase? És o ca impo an pe a en end e l'empel en e el enomen del «cau e» i de I'angoixa: sugge eix que en la quo idiani a -a qui escau el «cau e»- l'aboca -se o a el món deixa, enca a, « e a ell» el Dasein; cal a egi que, en el cas de l'au en ici a , el Dasein és «da an d'ell ma e&». En de ini i a, an en la inau en ici a co n en l'au en ici a el Dasein no oblida el seu ésse . Es ac a de copsa on ologicamen aques «da- an que)> de la ui a. 1 bé, el cda an que» de la ui a ha de eni el ca ic e de l'amenaca: pe o-és un «essen » (Seiende) de la o ma del Dasein, ja que els al es essen s són in amundans, i jus a- men l'amenaca no és un éme un essen in a- mundi. «L'allunyamen del cau e es onamen a en l'angoixa». A pa i d'aques momen Hei- degge , i po se massa p ecipi adamen , ja no pa la 2 del «da an que)> de I'allunyamen (de la ui a) del «cau e», ans del «da an ques de I'an- goixa, almen co n si aquella ui a os una « ui a angoixosa», i els «da an que)> de la ui a i I'an- goixa poguessin se la ma eixa cosa. Mes, i enca- a, co n elucida el «da an que» i el enomen de l'angoixa? a) «El "da an que" (Wo o ) de l'angoixa no és cap essen in amundb, aixo és, es «a mi» (zuhanden) ni «da an m;» ( o handen). «El "da an que" de l'angoixa és absolu amen in- de e mina ». Aixo ol di alguna cosa més que 5 S.Z., 181. 6 S.Z., 184. Pe a I'analisi de I'angoka, c . S.Z., 181- 191. no pas que no és cap «essen in amundh: indica que, en gene al, «no són " elle an s" els essen s in amundans». «La o ali a de con o mi a (Be- wand nis) de 1"'a ma" i del "da an mi" des- cobe s in amundanamen és co n a al, en i, sense impo ancia. S'en onsa en si ma eixa. El món é el ca ac e d'absolu a insigni ica i i a (Unbedeu samkei )' . Heidegge con inua negan pe al «da an que)> desc ipcions dels cessen s in amundans». En aques «da an que» es a pa en el « an sols és no- es i enlloc» (Nich s is es und ni gends) del llengua ge in amundi. Aques «enlloc», pe- o, implica un «ind e , l'obe u a d'un nón pe a 1"'ésse -en" essencialmen espacial». «La e- ol a del no- es i enlloc in amundans ol di e- nomenicamen : el "da an que" de l'angoixa és el món com a al. L'absolu a insigni ica i i a , que es mos a en el no- es i enlloc, no signi ica absencia del món, sinó que ol di que l'essen in amundi és de an poca i nul.la impo ancia en el1 ma eix, que an sols amb onamen en aques a insignz ica i i a de l'in amunda s'im- posa el nón en la se a nundani a )P. La pa la quo idiana s'ad eca en un llengua ge «a mi»; pe aix6 pa la de «no- es». Pe o aques no és un o al «no- es»: «el no- es de 1"'a ma" es unda en el més o iginal "quelcom", en el món». Pe- o, co n que l'es uc u a on ologica d'aques és <&se -en-el-món», aix6 implica que «el "da an que" s'angoixa l'angoixa és el ma eix ésse -en- el-món». En de ini i a, I'angoixa ob e el món com a món (la mundani a ). b) L'angoixa, pe o, no és solamen angoixa «da- an », sinó, co n a « obamen » (Be idhhkei ), ambé angoixa «pe » (Angs um.. .). A a bé, el «pe que, (Wo um) s'angoixa l'angoixa es a en I'inde e mina , ja que I'amenaca no és una de- e minada o ma de «pode ésse ». El «pe que» de I'angoixa, doncs, és I'«ésse -en-el-món» ma- . eix. La desc ipció que ens a Heidegge d'aques <&se -en-el-món» espon als e s de I'an e io : s'en onsa la signi ica i i a del nón i es a el món com a món (mundani a ). Hom ja eu, doncs, la coincidencia en e l'ob i i l'obe , en e el «da an que» i el «pe que». L'an- goixa «Ilenca el Dasein a al16 "pe que" el1 ma eix s'angoixa, el seu pode -ésse -en-el-món au en ic». Resul an de l'expe iencia de l'angoixa Heus ací que s'aconsegueix: «L'angoixa ailla el Dasein en el seu més p opi ésse -en-el-món, que co n a comp enen es p ojec a essencialmen en possibili a s»9. AA6 és, l'angoixa, co n a « aba- men » d 'obe u a, ja unda una comp ensió . Pe- o en l'angoixa aques a comp ensió es p ojec a, pe di -ho g a icamen , «en llai e», en quan que es p ojec a en possibili a s de «pode ésse » (in- clos aques p opi «pode ésse » de l'angoixa). 1 així, «l'angoixa po a el Dasein da an el seu és- se IIiu e pe a.. . (p opensio in.. .) I'au en ici a del seu ésse co n a possibili a que el1 semp e ja és»: pe l'angoixa, pe p ime a egada, hom pa- lesa co n es mos a l'au en ici a del Dasein a a- és de la «coincidencia» d'aques p opi «pode ésse » amb el1 ma eix, co n a possibili a de «PO- de ésse ». El ma eix sen i é I'a i mació que «l'angoixa a pa en en el Dasein l'ésse espec e al p opi "pode ésse ", és a di l'ésse llz e pe a la llibe a de l'escolli -se i de I'aga a -se a si ma eix». Ja es a o di . Heidegge ecapi ula a a el e- sul a : ((la ma eixi a (Selbigkei ) exis encia ia de l'o b zi. am b l'obe , de al mane a que en aix6 és obe el món com a món, I'ésse -en com a ailla , pu , pode ésse " deseixi (gewo enes Sein- konnen), palesa que amb el enomen de l'angoi- xa uiz assenyala obamen ha esde ingu ema d'in e p e ació. L'angoixa ailla i ob e així el Da- sein co n a "solus ipse". Amb o , aques exis- encia i "solipcisme" ailla an poc una isolada cosa-subjec e en la buido innocua d'un oba - se sense món, que jus amen posa el Dasein en un sen i ex em da an el seu món co n a nón i, amb aix6, el1 ma eix da an si ma eix co n a ésse -en-el-món»lO. Que ha aconsegui Heidegge ? No poca cosa. Pe p ime a i da e a egada al lla g de Sein und Zei ha mos a exis encia iamen co n es posa el Dasein da an el1 ma eix; aix6 és, ha mos a l'au en ici a del Dasein -el «sí ma e&» au en- ic, del qual «si ma e&», és una al a o ma 7 S.Z., 186. 8 S.Z., 187. 9 Ibidem. 10 S.Z., 188. l'inau en ic- a a és de l'angoixa que, co n a obamen del nón co n a món, implica el «solus ipse». Des d'un comencamen es ac a a de ce - ca un de e mina « obamen » que possibili és de sabe co n es posa el Dasein da an el1 ma eix: a nb l'angoixa sembla que s'ha eeixi . El pas a la «cu a» (So ge) és immedia : l'ésse lliu e pe al més p opi «pode ésse )) i, a nb aix8, pe a la pos- sibili a d'au en ici a i inau en ici a es mos a a nb una conc eció o iginal i elemen al en l'an- goixa. «Pe o l'ésse espec e al més p opi "pode ésse " ol di on ol8gicamen : el Dasein és pe a el1 ma eix en el seu ésse en cada cas jap z ia- men »ll. Aquí cal no so i -se de la co ec a in- e p e ació: el enomen de l'angoixa és me odi- camen cabdal pe qu? mos a «l'ésse espec e al més p opi "pode ésse ", cosa que cal in e p e- a , co n diu Heidegge , en el sen i que «en ca- da cas» e) -ja sigui el «pode ésse » de I'angoi- xa co n a deseixi «pode ésse », o el «pode ésse » en cada cas- l'ésse ja és a nb espec e al seu <.pode ésse ». D'aquí que anomeni aques a es- uc u a el «p e-ésse -se» (das Sicd oweg-sein) del Dasein. 1 bé, a nb aques elemen de la cu a es a elucidada l'es uc u a del « e e i -se» (sich emoeisen) del Dasein que cons i ueix la munda- ni a del món12, la possibili a de la ocació de la consciencia13, e c. En de ini i a, el «p e-ésse - se», el e que «si ma e&» sigui un elemen cons i- u iu del Dasein, a l'acla imen de la «uni a » de l'ésse (Sein) a nb el seu Da, de la «uni a » de l'obe u al*. AmbigZii a de Ián2Iisi de la mundani a Sembla que g icies a aques « obamen » o- namen al de l'angoixa s'ha pogu es abli una ap oximació al «si ma eix» del Dasein. A nb o , i én aques pun , cald a assenyala uns pun s pe al d'esca i aques a ap oximació: En l'angoixa co n a « obamen » s'ha dis ingi el «da an que)> i el «pe que». En ambdós casos. el esul a és el ma eix, el món com a món (la nundani a ). D'aquí e que es pugui plena- 11 «Das Sein zum eigens en Seinkonnen besag abe on- ologisch: das Dasein is ihm selbs in seinem Sein je schon o weg*, S.Z., 191. '2 C . S.Z., 83-88. 13 C . sob e o S.Z., 277-278. 14 C . S.Z., 132-133; 271. men pa la de la ama eixi a w exis encia ia de l'ob i a nb l'obe ; si hom ho ol o mula així, el Dasein es posa da an el1 ma eix co n a aésse - en-el-móns. En de ini i a, ¿que s'ha oba sinó aquell e e i -se del Dasein, la mundani a , que possibili a la comp ensió del món? (1 que és aix6, sino p ecisamen allo que enia penden Heidegge en e l'exegesi de la mundani a del món? Sembla, doncs, que s'ha cobe l'exegesi del nón i de la se a mundani a , g acies al que se'ns ha e ela pe l'angoixa. Si es epasen, pe o, els esul a s dels apa a s de la mundani a del nón i del enomen de l'angoixa, es oben les conside acions següen s: Pe l'exegesi de la mundani a de l'un hom é1>: a) El «món» heidegge iii és cons i ui pe la «signi ica i i a » (Bedea samhez ). Aixo equi al a di que aquell nón no és solamen un amón* de elacions ex e nes al Dasein, que equi ald ia al «sob e on» (Vo azl hin) es dóna llibe a als uessen s* de la o ma de l'«a mas. El nón hei- degge ia és, endemés i a nb simul anei a on o- logica, l'«on» (Wohin) el Dasein es e e eix. Fins aquí és pel « e e i -se$ que hom pa la de usigni i- ca i i a »; i, així, del ( mónw. b) La mundani a és l'es uc u a del « e e i - se». Aix8 és impo an pe que p ecisamen és el enomen de l'angoixa que elucida a aques «se, del « e e i -se». Pe l'exegesi del enomen de l'angoixa s'ha is : a) L'angoixa, co n a a obamen ~, mos a la uma eixi a » del «da an que» i del upe que,. La ama eixi a h, de l'ob i i l'obe , que es po ambé exp essa dien que l'angoixa ob e el nón co n a nón, és la mundani a , aix6 és, el e e i - se del Dasein. b) Aques a uma eixi a ~ de l'ob i i l'obe , l'ob i el nón co n a món, el a e e i -sew del Da- sein, la mundani a , es a ca ac e i zada pe la «insigni ica i i a » (Unbedeu sumhei ) de l'in- amunda. Endemés , en llengua ge in amun- dii, hom pa la de uno- es, i d'aenlloc~. Es ac a d'una «pu a inde e minaciów. '5 C . S.Z., 83-88, p incipai nen . Que es ol exp esa a nb o aixo? Doncs que, jus amen , la mundani a -com a « e e i -se» del Dasein- és desc i a a nb uns e s on ologics adicalmen di e en s dels que esme cem pe a la desc ipció de la mundani a co n a es uc u a de la «signi ica i i a », a nb la p ecisió, pe o, que aques a con é, ja, el « e e i -se» del Dasein. L'únic p oblema és que aques semp e p e i < e e i -se» del Dasein, penden d'elucida -se, jus amen quan hom l'elucida, el oba a nb uns e s on ologics que en es no a suposa que s'adigui a nb la mundani a co n a es uc u a de «signi ica i i a ». En pocs mo s: suposan que el món heidegge ii cons i ueix una oballa eno- menologica, la mundani a heidegge iana, en e- sa co n I'ob i -se a el1 ma eix del Dasein, no és del món heidegge ii. És «una al a cosa», a esca- i si hom ol, pe o «una al a cosa». 1 suposan la pe inencia d'aques a a i mació, el món heideg- ge ii es oba coix quan a l'elucidació del « e e i -se», i, pe un al e can ó, hom é una <ma eixi a » de la qual cald i una pos e io exegesi 16. L'embolic inhe en a l'angoixa com a obamen To i aixo, l'anilisi onamen al de l'angoixa pe me alguna p ecisió més. Fins aquí s'ha co- men a la «ma eixi a » en e el «da an que~ i el <pe que^ de I'angoixa co n a « obamen »; aixo és, el eda an que» i el «pe que)> de I'angoixa mos en ambdós i cadascun d'ells, pel seu can ó, el món co n a món. Jus amen pe aques a coin- cidencia del «da an que» i del «pe que», en I'angoixa hi ha «ma eixi a exis encii ia en e I'ob i i I'obe ». El lec o de Heidegge expe i- men a aquí una lleuge a pa adoxa; el mo iu és senzill: la ca ac e i zació del « obamen »17 e as- senyalada pe la «deseixidu a» (Gewo enhei ) o, si es ol, pe la mane a d'es a obe el Dasein al seu Da. D'aquí que es pa li d'un «ab i » i d'un 16 C . ambé I'es udi de I'sésse espec e a la mo , (das Sein zum Tode), on ambé es pasa pe al I'acla imen d'aques a e -se ac ible a si des d'ell ma eix* code- e mina a nb el *cu a -se de* i el «p ocu a s. Sob e o , c . pagina 263. Amb o , cal econeixe que Heidegge és p ou conscien d'aques p oblema: ul a les exho acions eqüen s a eni p esen els es elemen s de la cu a, eco- neix que en l'angoixa ael ma eix Dasein esde é accessible, en ce a o ma, simpli ca ( e ezn ach )w, S.Z., 182. 17 C . S.Z., 134s. «obe ». És pe aques «desencaixamen » de l'és- se a nb la se a p ojecció en el món que es pa la d'«obe u a». Jus amen , pe o, aquí es demana que s'anul.li el que nosal es anomenem «desen- caixamen », pe al d'heu e-se-les a nb la ama- eixi a exis encii ia en e l'ob i i llobe », en de ini i a pe a la «ma eixi a »; mes, lleuge a pa- adoxa pe qu?, simul aniamen , es pa la dels dos ba en s del « obamen ». L'esmen ada pa a- doxa pod ia se o mulada així: o hi ha «ma eixi- a », i en aques cas no hi ha possibili a de dis- ingi en e l'ob i i l'obe de I'angoixa, o bé no hi ha «ma eixi a », i així es po pa la de I'ob i i l'obe de l'angoixa. Heidegge , pe o, a les dues coses a la egada: «ma eixi a » i dis inció en e l'ob i i l'obe 18. Doncs bé: aques a pa adoxa pod ia no se im- po an si os solamen me odica, aixo és, eco- neixen la no dis inció en l'angoixa d'ob i i d'obe , i pe al de mos a aques a «ma eixi a » hom a ia «com si» es poguessin dis ingi . A a, que aques a pa adoxa no és me odica, ho de- mos a el e que po a cua. La cua e pel «comp end e» que hi ha en o « obamen ». E ec i amen , «I'angoixa ailla el Dasein en el seu més p opi ésse -en-el-món, que co n a comp enen es p ojec a essencialmen en possibili a s»l9. Hom sabia ja pe anilisis an e- io s que la «p ojecció» és una es uc u a exis en- cii ia del comp end e. El Dasein «deseki », co n a «deseixi », és en la o ma d'ésse del «p ojec a ». Aixo ol di que el Dasein inclou en cada cas la «comp ensió» d'all6 que «p ojec a», les possibili a s -que el1 és- co n a als. El «PO- de ésse » de cada cas és ja una possibili a , que és ambé possibili a d'ésse llizl epe a o a al a possibili a . És icil de eu e, doncs, que la «p o- jecció» e de e minada en cada cas pe la adesei- xidu a» pe mi ji de I'«obe u a». En el cas de I'angoixa, co n que hi ha « obamen » -al- 18 Cu iosamen , en epasa el enomen de l'angoixa so a la pe spec i a de la empo ali a , esc iu: «LJanilisi ha mos- a , pe o, que ambdós enomens (el nda an que'x i el npe quew) es an iguals (szch decken). Aixo no ol di que els ca- iic e s es uc u als del "da an que" i "pe quew es con- onguin co n si l'angoixa no s'angoixés ni "da an .. ." ni "pe .. .". Que el "da an que" i el "pe que" es acin iguals, ol di : I'essen que els co espon és el ma eix, aixo és, el Dasein~. Més a all, pe o, o na a e : «.. . aques "da- an que" de l'angoixa, pe o, és a la egada (is abe zu- glezch) el seu "pe que",, S.Z., 343. 19 S.Z., 187, ci a dal . menys així és a i ma -, hi ha un «comp end e» que «p ojec a». Aques «comp end e» és a la e- gada onamen al pe a ca ac e i za l'angoixa co n a «p ojec a -se essencialmen sob e possibi- li a s». Aixo po a a di immedia amen que ((l'angoixa a pa en en el Dasein l'ésse espec e al p opi "pode ésse " , és a di I'ésse Ilia e pe a la llibe a de l'escolli -se i de l'aga a -se a si ma eix. L'angoixa po a el Dasein da an el seu ksse lh e pe a.. . (b opensio in.. .) l'au en ici- a del seu ésse co n a possibili a que el1 semp e ja és»*O. A a bé: a) Si en el « obamen » de I'angoixa hom ha supe posa el eda an que)> i el «pe que», la qües ió que b olla immedia amen és la legi i- mi a , no solamen de conse a els «ba en s» del « obamen », ans ambé del «comp end e» que compo a la «deseixidu a». E ec i amen , si hi ha <cma eixi a » exis encia ia, an la «deseixidu a» co n el «comp end e» (i la «p ojecció») se'n an en o is pe qu?, a la Ile a, no exis eixen, no hi ha no ícia d'ells. Pe o si no hi ha no ícia ni de la «deseixidu a» ni del «comp end e», ampoc l'en- goixa no po ca ac e i za -se co n al «més p opi 4 l pode ésse 9'», pe qu? l'angoixa ja no és cap p opia obe u a que undi un «comp end e». 1 pe qu? no hi ha «comp end e» no es po ap ojec- a » sob e possibili a s de «pode ésse » (inclos aques p opi «pode ésse » de I'angoixa). En un mo : si l'angoixa és «ma eixi a » exis encia ia, aques a «ma eixi a » es oba desa elada de o uni e s me odic, és gi ada a pa , es cons i ueix solamen co n a soleda , i I'exp essió «deseki ' 'pode ésse " » és un Pa as ocis. La coeclusió su a la is a: si en l'angoixa la soleda de la «ma eixi a » exis encia ia exclou la no ícia d'un «deseixi "pode ésse M», el Dasein hau i de ce ca -si n'hi ha- nous camins pe a a iba a I'a i mació que «és pe a el1 ma eix en el seu ésse i en cada cas ja p &iamen ». El «p e- ésse -se» de la cu a no gaudeix de onamen . 6) Si en l'angoixa hom dis ingeix de e el «da an que» i el «pe que», i així pe me una «$eseixidu a», en aques cas hi hau a no ícia del «comp end e» i de la «p ojecció» de possibili a s -inclos el p esen «pode ésse » co n a «ésse possible»- que li és inhe en . A a bé, hom no ind a «ma eixi a » exis encia ia, i el «p e-ésse - 20 Ibídem. se» de la cu a ampoc en aques cas no gaudi a de onamen 21. La no mali a de l'angoixa Enca a es a un e ce dub e: Heidegge ha " dis ingi en l'angoixa co n a « obamen » el «da- an que)> i el «pe que». Tan l'un co n l'al e ob en el món co n a món. El «pe que» s'angoixa l'angoixa es a en l'inde e mina , ja que l'amenaca no és una de e minada o ma de «PO- de ésse ». L'angoixa palesa la mundani a de I'ésse del Dasein. 1 així I'angoixa p o é d'aques edeseixi "pode ésse "» que és <&se llizl e pe a,. . (b opensio in.. .) l'au en ici a del seu ésse co n a possibili a que el1 semp e ja és». Es aques a la esponsabili a angoixosa: aques «de- seixi "pode ésse "» que con é la possibili a de pode ésse au en ic i el cau e. Fins i o adme en que la mundani a sigui del món i que hi hagi una «ma exi a » exis encia- ia, «deseki "pode ésse H», l'ull del lec o de Heidegge s'ape cep que, p esa a la Ile a, hom no eu que aques a « esponsabili a » pugui se angoixosa. Si el Dasein con é en si la possibili a de se lliu e (b opensio in.. .) pe al «pode ésse » més pa icula , així co n pe a o a al a possibili- a au en ica o inau en ica, aixo no a comp en- sible I'especial «expe iencia» de l'angoixa eiis- encialis a: qualse ol «pode ésse » -adhuc el «més p opi»- és an «no mal» co n qualse ol al- e. Aques a « esponsabili a » no és mo al: no hi ha quelcom a «bas i » (un p ojec e d'home). Aques a « esponsabili a » és, i sola nen , el ui de la «ma eixi a » exis encia ia «comp enen » que, pe dinamica p opia, po a a a d'al es «PO- 21 Aques a supc posició del ~da an que» i el «pe que, de I'angoixa compo a, a la se a egada, la possibili a que I'exis encia de e mini l'ésse del Dasein. E ec i amen , la ma eixa exis encia gaudeix d'una cons i ució, les es uc u- es de la qual palesa I'exis encia i a , i se 2 a a és d'aques- es es uc u es que 6s cenyida I'exis encia. La possibili a d'aques a supe posició, doncs, ob e la po a a la cons i ució de I'ésse de I'essen que exis eix. En Heidegge , pe o, *en la idea de al cons i ució de I'ésse és ja implíci a la idea d'ésse n (S.Z., 12; c . 15-18). En al es pa aules, si Heideg- ge ens ha deixa sense espond e el asen i de I'ésse en ge- ne al~, ha es a pe que, a pa i d'una ma eixi a impossi- ble, ha olgu pa i de I'exis encia i de la se a cons i ució (exis encia i a ): pe o aquí només pod ia oba o mal- men ap ioe no nés immanencia. de ésse »ja possibles. Pe o, ¿de e i a aix6 ex- plica l'«expe iencia» de l'angoixa? Diguem-ho cla : si l'home és un ésse a qui en la comp ensió del seu ésse li a l'ésse , l'angoixa, co n a expe- iencia, no exis i ia. Com que aques a exis eix, el eball consis eix a p ojec a -la en un «deseixi < I pode &se "» d'un ésse que é en el1 ma eix o es les se es possibili a s. L 'a zucac heidegged El Dasein de Heidegge es oba, doncs, en un a zucac. És així que man é co n una de les se es es uc u es el p e-ésse -se -on, en de ini i a, cal ce ca el p oblema del jo-, pe o en la mesu- a que in en a d'elucida -lo és icil p esa de c í i- ca, ins i o sense so i de la e minologia i ma- ne es del pensamen heidegge ia. Ben mi a , i co n desp és sugge im, Heidegge in en a, d'alguna mane a, de supe a Husse l en algunes de les di icul a s es able es pe aques , pe o ho a caien en el pa any del que es po es- men a co n el « ancamen sob e si des de l'obe - u a de si». Si, doncs, Heidegge ep d'alguna mane a el p oblema i la solució, en l'assaig de supe ació a descu a la Ilicó d'allo que olia su- pe a : que el "jo sóc" és condició de possibili a de o a elucidació, pe o que no hi ha camí in- e s: no hi ha elucidació de si. Més cla amen : o i les pa adoxes que mo i a a, en aixo Husse l hi eia més: quan a i ma a que el jo pu no é componen s i no és anali zable sinó en la ida de que gaudeix en el co en de i encies, a e ma a la ella c eenca d'un jo que no signz ica es més, que no s'elucida pe es més; Heidegge , en l'as- saig de supe a I'exis encia d'un pol apa en - men sepa a del cogi o, de la ida de la cons- ciencia, c egué en la possibili a de ecupe a el jo des de la se a obe u a. Pe o, una egada pe o es, obe u a és comp ensió (Heidegge ), ida in encional (Husse l), sen i , i o aix6 suposaja el jo, i o el que de i a d'allo és enca a sen i , i enca a suposa ja el jo. Heidegge ol una asca impossible, i pe aixo l'expe iencia de l'angoixa no po i pod i mai, co n a al, es i ica d'un «si ma e&». 1 el «p e-ésse -se» es a, na u almen , inelucidable. Pe o deixem-ho ja. SARTRE: EL PROBLEMA DE LA FRONTISSA DEL GIR DIALECTIC El p oblema d$l cogi o sa ia és el p oblema de la negació. L 'E e e le Néan és un assaig pe a descabdella aques a negació que apa eix pe la eali a humana. D'aquí que pe al d'abas a el nos e objec iu, que és p ecisamen la possible elucidació de la consciencia de si, hau em de es- segui , amb Sa e, les i es de l'es uc u a in e - na de la consciencia. S'ha de di , de p ime , que el ema que ens ocupa p esen a nomb oses di i- cul a s, de i ades a a de la na u a de la negació sa iana, a a de la se a ma eixa disposició es- campada al lla g de les pagines de I'E e e le Néan . Es po assaja , pe o, una ia de ex os o- namen als pel que a a l'es uc u a de la cons- ciencia p e- e lexi a pe al de eu e l'a iculació del cogi o sa ia. S'han aplega aques s ex os en es apa a s: 1. La consciencia (de) si; 2. L'es- uc u a e lex- e lexan ; 3. La p esencia. La consci2ncia (de) si És a la In ~dzlcció*~ on apa eix pe p ime a egada una elucidació de la consciencia, que més a d complemen a i: «la consciencia no és pas un mode de coneixemen pa icula , anomena sen- i ín im o coneixemen de si; és la dimensió d'ésse ans enomenal del subjec e~~3. To se- gui , i a pa i de la in encionali a husse liana, palesa que la consciencia és semp e posicional (consciencia de quelcom); pe exemple, la cons- ciencia coneixen . A a bé: «la condició necessa ia i su icien pe que una consciencia coneixen si- gui coneixemen del seu objec e, Es que sigui consciencia d'ella ma eixa co n a essen aques coneixemen ». E ec i amen , és inú il i absu d a i ma que, si jo sóc conscien d'aques a aula que inc da an , sigui simul aniamen incons- cien de se conscien d'aques a aula. Amb aix6 neix, aonablemen , el p oblema d'aques a «consciencia de consciencia». Com que no es ac a d'una consciencia posicional de conscien- cia (consciencia e lexi a), cal econeixe que «és 22 To s les ci acions eme en a I'edició de Gallima d, 1953. 23 E.N., 17; pe a les al es ci es, c . 16s. elació immedia a i no cogi a i a de si a si». «So- a consciencia posicional d'objec e és alho a consciencia no posicional d'ella ma eixa)). «D'un sol cop (la consciencia) es de e mina co n a cons- ciencia de pe cepció i co n a pe cepció». No podem conside a aques a consciencia (de) si2* co n una no a consciencia, ans «com l'únic mode d'exis encia que és possible pe a una consciencia de quelcom». El plae -consciencia de quelcom- no po dis ingi -se, ni logica- men , de la consciencia (de) plae -consciencia (de) consciencia de quelcom. Al amen , el plae ó a «cosa». Pea6 amb aix6 no s'ha de cau e en l'e o de conside a el plae pe la consciencia que hom en p en. El plae no s'es aneix pe la consciencia que el1 é (d') el1 ma eix. «El plae és l'ésse de la consciencia (de) si i la consciencia (de) si és la llei d'ésse del plae ». 1 així co n la consciencia no és possible abans d'ésse , sinó que el seu ésse és la deu i la condició de o a possibili a , és la se a exis encia que implica la se a essencia. Husse l ho exp essa mi jancan la «necessi a de e ». 1 és així: pe al que hi hagi una essencia del plae , cal p ime amen el e d'una consciencia (d') aques plae . Aix6 ol di - a Sa e- que el i- pus d'ésse de la consciencia és a l'in e és del que e ela la p o a on ologica. La consciencia no po eni al a mo i ació que ella ma eixa. Al amen ccald ia conceb e que la consciencia, en la mesu a que és un e ec e, és no consciencia (de) si. Cald ia que, pe algun cos- a , ó a sense se consciencia (d') ésse )). Aix6 és, cal ebu ja una consciencia semiinconscien , una consciencia passi a. La consciencia és cons- ciencia de pa a pa , és anslúcida, només é co n a lími ella ma eixa. «La consciencia és un ple d'exis encia i aques a de e minació de si pe si és una ca ac e ís ica essencial.)) «La consciencia exis eix pe si.» Amb aix6 s'ha descobe l'ésse del coneixen i e oba l'absolu -un absolu d'exis encia, no de coneixemen . P ecisamen pe que la consciencia és pu a apa en a, pe que és un bui o al, el món sence és o a d'ella; a causa d'aques a iden i a en ella de l'apa enca i de l'exis encia, la consciencia po se conside ada co n l'absolu . No és el subjec e, en sen i kan ia 24 Sa e di e encia g i icamen la «consciencia (de) quel- co n* de la «consciencia de quelcoms. La p ime a és la cons- ciencia immedia a, no e ica; la segona és la posicional, e i- ca. del e me: és la subjec i i a ma eixa, la imma- nencia de si a si. «Un ésse que escapa al coneixe- men i que el unda, un pensamen que no es dona pas co n a ep esen ació o co n a signi ica- ció de pensamen s exp essan s, pe o que és abas- a di ec amen en an que és». A a bé, «di que la consciencia és consciencia de quelcom signi ica que no hi ha ésse pe a la consciencia o a d'aques a obligació p ecisa d'és- se in uició e elan de quelcom, aixo és, d'un ésse anscenden . No solamen la subjec i i a pu a acassa a anscendi -se pe a posa l'objec- iu, si és donada d'an u i, sinó que una subjec i- i a «pu a» s'es ani ia. El que hom po anome- na p opiamen subjec i i a és la consciencia (de) consciencia. Pe o cal que aques a conscien- cia (d'ésse ) consciencia es quali iqui d'alguna mane a i no po quali ica -se sinó co n a in uició e elan ; al amen no és es.. . La immanencia no po de ini -se més que en l'abas amen d'un anscenden »*s. L 'es uc u a e ix- e lexaan A pa i de l'es udi de la negació i del seu o i- gen, Sa e ens in odueix a l'ésse de la eali a humana. La llibe a i la «mala e» con i men que «la eali a humana, en el seu ésse més im- media , en la in as uc u a del cogi o p e- e lexiu, és el que no és i no és el que ésa26. Cal examina , doncs, que signi ica pe a la conscien- cia la necessi a d'ésse el que no és i de no ésse el que és. A pa i d'un exemple -la consciencia de c eenca»*'- Sa e es o neix d'un nou ins u- men dialec ic: e ec i amen , la c eenca -consciencia e ica- ha d'ésse consciencia (de) c eenca; pe o o a c eenca conscien d'ella ma ei- xa deixa d'ésse c eenca (una c eenca sabuda ja no és c eenca). Pe o «la consciencia (de) c eenca, o al e an i epa ablemen la c eenca, no es dis- ingeix d'aques a, éspe a e l'ac e de e. Així, es em obliga s a con essa que la consciencia (de) c eenea és c eenca. Així abas em en el seu o igen aques doble joc de een iamen : la consciencia (de) c eenca és c eenca i la c eenca és consciencia 25 E.N., 28-29. 26 C . especialmen E.N., 101-102; 106-108. 27 C . E.N., 109-111. (de) c een~a»~~. La c eenca exis eix oublée, escapan -se de si. Si es ol abas a aques ésse , ens llisca en e els di s i hom es oba da an d'un esbós de duali a , «d'un joc de e lexos, ca la consciencia és e lex; pe o jus amen en an que e lex (la consciencia) és el e lexan i, si p o- em d'abas a -la co n a e lexan , s'es aneix i e- caiem sob e el e le~»~9 (es uc u a e lex- e lexan ). «L'exis encia objec i a del e lex- e lexan , si I'accep em co n es dóna, ens obliga con a iamen a conceb e un mode d'ésse di e- en de l'en si; no pas una uni a que con é una duali a , no pas una sín esi que ul apassa i lle a els momen s abs ac es de la esi i de I'an í esi, ans una duali a que és uni a , un e lex que és la se a p opia e lexiódo. És que la consciencia p e- e lexi a és consciencia (de) quelcom i cons- ciencia de quelcom. En eali a , el e me «en si» (en sol;), que s'ha manlle a de la adició pe a designa I'ésse anscenden , és imp opi: pe na u a el «si» (sol;) és un e lexiona . La g ama ica ens ensenya que el «si» indica una elació del subjec e amb el1 ma- eix, i aques a elació és p ecisamen una duali- a ; pe o una duali a pa icula pe que exigeix uns s'mbols e bals pa icula s. Pe un al e can- ó, el «si% no designa l'ésse , ni en an que sub- jec e ni en an que complemen . «No és el sub- jec e, pe que el subjec e sense elació a si es con- densa ia en la iden i a de l'en si; no és ampoc una a iculació consis en del eal pe que deixa apa eixe el subjec e da e a seu». E ec i amen , el «si» no po se un exis en eal: el subjec e, si pogués ésse «si», coincidi ia amb «si» i desapa- eixe ia el «si». Pe o ampoc po no ésse «si», pe que el csia és indicació del subjec e ma eix. «El si ep esen a, doncs, una dis ancia ideal en la immanencia del subjec e en elació amb el1 ma- eix, una mane a de no pas ésse la se a p opia coincidencia, d'escapa de la iden i a o posan -la co n a uni a ; en una pa aula, d'ésse en equilib i pe pe uamen ines able en e la iden i a co n a cohe encia absolu a sense as e de di e si a i la uni a co n a sín esi d'una mul- iplici a . És el que anomenem la p esencia a si. La llei d'ésse delpe a si, co n a onamen on o- 28 E.N., 117; les ci es que em pe anyen a les pagines 11%~. 29 E.N., 118. 30 Ibidem. logic de la consciencia, és d'ésse el1 ma eix so a la o ma de p esencia a s1»3l. Un p ejudici mol es es en e els iloso s ha es- a conside a aques a «p esencia a si» co n el g au més al en la digni a d'ésse . Obliden que «la coincidencia de la iden i a és la e i able ple- ni ud d'ésse »; en aques a no hi ha lloc pe a la nega i i a . Sens dub e, pe o, el p incipi d'iden- i a po c ida el p incipi de no con adicció, co n Hegel ho eié. A a, aques negació p o é de la eali a humana i és ex e io a l'ésse -en-si. «El p incipi d'iden i a és la negació de o a especie de elació en I'en anya de I'ésse -en&. La p e- sencia a si, o al amen , suposa una issu a que s'ha eslla issa en l'ésse . Pe o, que és el que se- pa a el subjec e d'ell ma eix? «Es em o ca s a con essa que no és es». «Res no po sepa a la consciencia (de) c eenca de la c eenca, pe que la c eenca no és es més sinó la consciencia (de) c eenca». Així, doncs, la issu a que suposa la p esencia a si, aques a issu a in aconsciencial, és el nega iu pu . «Aques nega iu que és no- es d'ésse i alho a pode ano ei zan , és el no- es)). Pe o el no- es així de e mina no és: ha es a (no- més es po de e mina co n a no- es si hom li con e eix l'ésse -en-si en an que no- es; la c eenca, pe exemple, no és la con igüi a de dos ésse s, ans la se a p pia p esencia a si, la se a p opia descomp essió d'ésse ). «L1ésse de la consciencia, en an que consciencia, 6s d'exis i a dis hcia de si co n a p esencia a si, i aques a dis ancia nulela que l'ésse po a en el seu ésse és el No- es. Així, pe que exis eixi un si, cal que la uni a d'aques ésse compo i el seu p opi no- es co n a ano ea i zació de I'iden ic». Acabem: «el no- es és aques o a d'ésse , aques a caigu- da de l'en-si e s el si pel qual es cons i ueix el pe -a-si. Pe o aques no- es no po "ha e es a " més que si la se a exis encia de manlleu és co e- la i a d'un ac e ano ei' zan de l'ésse . Aques ac e pe pe u pel qual l'en-si es deg ada en p e- sencia a si, I'anomenem ac e on ologic. El no- es és el e qües ió de I'ésse pe l'ésse , aixo és, jus- amen , la consciencia o pe -a-si». La p esencia Només hi ha p esencia a,. . pel pe -a-si. Pe o, que és aques a p esencia? «O igini iamen el 31 E.N., 148. cogi o an sols po se de e mina alho a en do- ble . e e encia pe una men sup ahumana, un semidéu -o bé se el esul a d'un cons mc a, d'un amun ega de e minacions pe l'en osqui- nen del enomen. Hom eu, doncs, que no e a equi ocada la de- e minació jo sóc -si de cas, exclose o a hipos asiació-, ans la doble e e encia a encio- nal del cogz o, o al amen del que c eien Hei- degge i Sa e. 1 p egun a -se com és possible que el jo isqui en una consciencia és no en en- d e que ho n pa la de consciencia pe que hi ha si, la de e minació del qual és jo sóc. El ((cogi o~ a esmen de la ida in encional Possiblemen hagin sob a les da e es a i ma- cions. Cal, és cla , alguna explicació més de alla- da. En e ec e, Husse l econeix un jo iden ic, l'expe iencia del qual c eu quelcom e iden , pe- ii e a en la conside ació que el cogi o com a al pugui e ec ua una doble e e encia ja a l'objec- i i a com al pol subjec iu. 0, millo , aques a c eenca és ambigua: ipe en u a, en el cogi o, ho n esmen a la p opia subjec i i a de la mane- a que s'esmen a la ida in encional? Husse l, que eu aques p oblema pe damun , no en a un ca all de ba alla; g icies a aixo, la qües ió del jo enomenologic s'escapolí de la cla eda i p eci- si6 amb que la enomenologia acos uma a ac a els assump es de l'home. Ben mi a , si Husse l ence i a conside a el jo co n el pun sense el qual Es impensable qualse- ol coneixemen , pe d ou excessi amen ingenu en la qües ió del cogi o, cal econeixe que la clau de la solució pe any al ma eix Husse l, en- ca a que el1 no l'apliqués en els p opis p og essos enomenologics: és així que l'home és empo al, així no és possible de eni cu a ac ual de dues di eccions in encionals; a a s'a én -es posa es- men , es é cu a- una, i l'al a au en l'ho i zó, i a l'in e és. Doncs aixo ma eix cal e al cogi o: és cla que so a la o ma cogi o m'adono que sóc conscien , pe o cadona -se», «se conscien » no és sense més in e can iable amb l'a i mació «jo sóc». Si el co- gi o compo a o pensa , alo a , ju ja , ole , e c., jus amen el cogi o és aixo, i no al amen , pe que ho n a én aques a ida in encional de pensa , alo a , ju ja , ole , e c. No és en abso- lu se iós sal a -se pe a les p opies a i macions allo que suposa pe al ma eix pensado el emps. Tal c<sal » compo a, ha compo a , i compo a a, la manipulació del sen i , i, en aques cas, del jo (en eali a ja esul a g o esc que, desp és de se- gles de «c í ica del coneixemen z enca a ho n di- ini zi les p opies oballes). El cogi o, men e sigui cogi o, a esmen de la ida in encional. La de e minació ujo sócu P ecisamen pe que hom, en el cogi o, se n'adona, hi és, ho n ol e esmen del qui del cogi o. Aques e esmen -i de e minació- compo a: jo sóc. Amb la de e minació jo sóc, pe o, ho n no pe d el món, ans el deixa a I'ho i zó i no en a esmen . El que s'esmen a no és cap pol, ni cap anscendencia en la immanencia, ni es que s'elucidi des del cogi o (cons mc a), ans simple- men espon al qul se n'adona. També es pod ia di el que segueix: el iu e la ida in encional -inclos, doncs, el cogi o- po se anomena consciencia. En la consciencia ho n no esmen a immedia amen el qui, ans media a- men ho n hi és. En la mesu a que de e mino immedia amen el qui, i dic ~jo sóc», així puc a iuma que el szmedia de la consciencia és de- e mina immedia amen co n ajo sóc. Es eu pe ec amen , doncs, que l'esmen a p oblema husse lii no exis e&: ou c ea g icies a les con usions en aques pun del g an pensa- do . Ni jo deixo de se pe que no m'esmen i im- media amen , ni la ida in encional desapa eix pe que jo m'esmen i immedia amen : es ac a només d'adme e un o , es uc u a empo al- men pe la o ma no ícia-ho i zó. La mala e al ~jo sócu Mes la con usió husse liana ha onamen a un p ejudici mol més ex ens: en la mesu a que s'ha c egu que el cogi o podia e e i -se alho a a la ida in encional i a la subjec i i a , s'han e ana plega s l'una i l'al a. Aixo és, s'ha e de la de e minació jo sóc, dis essada dins de la ida in encional i manipulada des d'aques a so a la o ma cogi o, una de e minació ella ma eixa de sen i in encional: pe o al cosa és absu da. Hom ha is que an Sa e com Heidegge suposen en els seus esc i s unja no elucida pe ells, o i que aques s au o s s'han p oposa elu- cida el si ma eix (Heidegge ) i el cogi o (Sa e). En al es pa aules: en la mesu a que han olgu cla i ica I'au ocomp ensió de si, en aques a p o- po ció ha esul a que la se a acla ació suposa a alló que ce ca en. Cosa que és di : que I'au o- comp ensió no és un esul a , ans un pun de pa ida -i en aixo po a a la aó Husse l: o a de e minació de ida in encional (sen i ), o co- gi o, és si, pe o la de e minació d'aques 6s jo sóc, sense que aques esmen al si sigui el1 ma eix in encional. Es ac a més a ia d'una iden i a . Aixo a que sigui possible la mala e del si- ma eix -més p ecisamen al si-ma eix. Semp e que una de e minació de sen i , conseqüen - men des de la consciencia, ol de e mina explí- ci amen el si-ma eix, no solamen a del si- ma eix un con ingu de consciencia, ans jus a- men allo que ol de e mina del si-ma eix no és del si-ma eix com a al, ans de la ida in encio- nal. La cons ancia i solidesa del «jo» com la in- cons ancia i agili a són, pe na u alesa, p ojec- cions. Jus amen aques p ojec a sob e un si- ma eix con ingu de consciencia des d'un silen- cia si-ma eix consciencia cons i ueix la mala e. La empo ali a , pe exemple, a ec a el sen i del si-ma eix, aix6 és, la consciencia, que no pe aixo deixa de se si-ma eix. D'aquí que pe mol s can is que hom aci pe la ida, enca a és «jo ma- eixp, em econec enca a. Pe o jo no omanc si-ma eix com ampoc no can io si-ma eix. To aixo és e , de la iden i a si-ma eix, ida in encional. Es di i que amb aix6 es a impossible qualse- ol comp ensió d'un ema d'es udi, pe que sem- p eja s'ha de suposa al16 de que hom ac a. De g a s'ha de concedi I'objecció, semp e que no sigui absolu a: ha d'ha e -hi quelcom en I'home que sigui en o a ci cums incia un ja. Al a- men , i semp e que no es cons ueixi pe la mala e, se ia possible el joc del e ce home. To su- posa la iden i a si-ma eix, i es no la de e mina sinó la iden i a si-ma eix. Si un hom expe i- men a impo encia o abia da an d'aques a a i - mació, és pe que equi oca el pun de mi a: el p oblema no és el jo, ans el sen i . Cal pensa , doncs, que I'e o iloso ic ha es a e de la de e minació del «jo» quelcom a «ab i ». Pe o s'ha de c eu e que mai, des d'una al a cosa que la iden i a si-ma eix, no se I'abas- a. La p egun a pel sen i de I'ésse del sum és mal plan ejada: hom no po demana el «sen i » de I'ésse del sum pe que en aques demana se li esco e a un de les mans alló que demana. Cloenda El cogi o, e go sum, que é o malmen l'es- uc u a d'un aonamen , és pa cialmen au o- Iogic. La iden i a , pe o, és el jo sóc. Desca es no a e a el sum: a e a en e -lo un lloc he - meneu ic; ben ce és el sum: pe o des del sum no hi ha pas. Més a ia , o a pasa p essuposa el jo. 1 el pensa no és una de e minació del si- ma eix (jo sóc), ans de la ida in encional -consciencia- (jo penso).