EL MITE DE LA
SECULARITZACIÓ
Joan
ESTRUCH
El joc de posa í ols semp e és a la ega-
da di e i i a isca . To i ol é possibles
a an a ges i ine i ables incon enien s. El
que delimi a la ema ica de la qual pa la é
a ui, apa de delibe adamen polemic i ins
i o una mica p o oca iu, é -em sembla-
l'a an a ge de posa d'en ada les ca es da-
mun la aula. Es a di , na egan a con a-
co en de la moda, del sen i comú, que ens
diu que i im e ec i amen en una socie a
cada egada més secula i zada, l'enuncia
diu ja p ou cla que ull a iba a la conclu-
sió que no és aixi (o que no és ben bé aixi), i
que aixb que en diem la secula i zació és en
ce a mane a una enganyi a. Al ma eix
emps, pe b, un i o1 com aques p esen a
ambé incon enien s. Jo n'hi eig dos al-
menys. En p ime lloc, el d'una u ili zació
mol poc se iosa de la pa aula mi e. En
aques í ol, ((mi e)) es a posa com un sinb-
nim de ampa, men ida o enganyi a, i
aques és un ús ulga i abusiu del e me,
almenys pe a mi que conside o que els mi-
es són una cosa mol se iosa, mol impo -
an i mol necessa ia. El segon incon e-
nien és que el i ol no diu gens des de quina
pe spec i a es ol pa la de la qües ió. En
aques sen i , po se hau ia es a més co -
ec e di que es ac a a ((d'algunes conside-
acions sociolbgiques sob e l'anomena p o-
cés de secula i zació)), enuncia més p ecís,
nés askp ic, pe o al ma eix emps an a o -
i que, jo almenys, em sembla que m'hau ia
abs ingu de assis i a la sessió.
De o a mane a, i en la mesu a en que és
e i a que pa la é de la qües ió des de la
sociologia, c ec que és necessa i que pe co-
men a
explici i mínimamen quina és la
pe spec i a en la qual em si uo. No pas pe a
explica ben explica que és la sociologia de
la eligió -que aixb a egades dóna la im-
p essió que ni an sols els qui ens hi dedi-
quem no ho sabem massa- sinó simple-
men pe a dona un ma c gene al de e e-
encia que ajudi a en end e les coo denades
en les quals es si ua a el meu discu s.
A
aques a in oducció p ime a segui k desp és
un in en de e una sín esi b eu del que po-
d iem anomena les (( eo ies de la secula i -
zació)), e apa p e ia i necessk ia pe a anali -
za el que a mi em semblen les uncions
ideolbgiques d'aques es suposades eo ies.
Finalmen , mi a é d'explica el pe quh de la
pa adoxal posició en la qual es oba a ui
l'ins i ució eclesias ica da an aques p océs
de secula i zació.
Aques se ia, doncs, l'esquema gene al.
1.
La sociologia de la eligió com a ma c de
e e encia
El meu pun de pa ida es si ua en una
decidida p esa de pos u a, adop ada a a a ja
o ca anys, da an el que conside o una g eu
hipo eca de bona pa de la sociologia de la
eligió con empo ania. La sociologia de la
eligió, i en gene al o discu s
cien $c
sob e
la eligió, és un e ipicamen occiden al.
Una de les p incipals conseqüencies d'aques
e és que el discu s queda pola i za de o -
ma gai ebé au oma ica a l'en o n de l'ins i-
ució eligiosa dominan a la cul u a occi-
den al, és a di , 1'Església.
1
aques a conse-
qüencia en desencadena una al a, que és
p ecisamen la hipo eca de la que pa la a: la
ecupe ació i diges ió de la sociologia pe
pa de 1'Església. La disciplina ha ia nascu
amb uns au o s (Webe o Du kheim, posem
pe cas) que pe in e es sociolbgic s'ha ien
dedica a es udia els enomens eligiosos.
Pe b ac ualmen , o almenys ins a poc, la
si uació és l'in e sa: apa eix dominada pe
indi idus que pe mo i acions eligioses
(so in ins i o hom pod ia di , pe in e es-
sos eclesias ics) es se eixen de la sociolo-
gia. D'aci é la dis inció en la que jo he in-
sis i , una i al a egada, en e sociologia
eligiosa i sociologia de la eligió, ei indi-
can la impo ancia de la segona i c i ican
en can i la ela i a i el.le ancia de la p ime-
a. E ec i amen , c ec que l'eclesio-cen is-
me d'aques a mena de sociologia (que he
anomena (( eligiosa))), o i ha e -nos p o-
po ciona unes in o macions -gene al-
men de ipus quan i a iu- aluoses sob e
el uncionamen de les ins i ucions eclesias-
iques, ha p o oca un empob imen de la
sociologia de la eligió, an a ni el1 eb ic
com me odolbgic.
En d'al es ocasions m'he pe mes d'apli-
ca a aques a pe spec i a eclesiocec ica
aquel1 e11 p o e bi xines que diu que «quan
el di senyala la lluna, l'imbkcil mi a el di )),
on la eligió se ia la lluna, 1'Església se ia el
di , i el socibleg se ia
...
doncs, el que mi a!
1
si a i mo que 1'Església és el di , i no la lluna,
és pe que sociolbgicamen almenys 1'Esglé-
sia no és sinó una mani es ació his b ica i
ins i ucional del e eligiós. Una mani es a-
ció bb iamen mol impo an en el con ex
occiden al, i ambé en l'his b ia uni e sal de
les eligions. Jus amen pe aques a aó no
en pod em p escindi en les nos es andlisis.
Pe b al ma eix emps ens cal eni cla que
el enomen eligiós no s'esgo a en 1'Església.
Aixb implica, pe an , que pa la del p océs
de secula i zació no equi al au omh ica-
men a pa la de la secula i zació del c is ia-
nisme, o a 1'Església. Si la secula i zació a ec-
a només el c is ianisme, ol di que no és
necessh iamen un e gene al que s'apliqui
a o el que és eligiós; i si, al con a i, la se-
cula i zacié, os un enomen gene al, el que
succeeixi en el cas de l'ins i ució eclesihs ica
en se ia an sols un dels seus aspec es.
2.
Les eo ies de la secula i zació
Doncs bé, el p ime que cald ia di en
abo da ja la qües ió de les eo ies de la se-
cula i zació és que e ec i amen es p esen-
en, en p incipi, amb p e ensions de alide-
sa uni e sal. (Dic ((en p incipin, pe quk és
ce que mol s au o s econeixen que la se-
cula i zació 6s un enomen nascu al sí de la
socie a occiden al i, en aques sen i , dlid
sob e o pe a anali za l'e olució de la eli-
gió a aques a socie a . Pe b al ma eix emps,
d'una banda cal eni en comp e que a ui
menys que mai hom no po a i ma que el
c is ianisme sigui l'única mani es ació eli-
giosa del món occiden al, malg a el pape
hegembnic que his b icamen hagi pogu
juga -hi; i d'al a banda aques s ma eixos
au o s solen a i ma que el p océs de secula-
i zació culmina amb l'apa ició de la socie-
a indus ial mode na, i endeix a uni e -
sali za -se en la ma eixa mesu a en que es a
p oduin l'expansió mundial d'aques ma-
eix model de socie a .)
En segon lloc, cal eni en comp e que el
e me de secula i zació s'ha ana poaan
p og essi amen de moda, de al mane a que
a ui al e nen no una sin6 di e ses u ili za-
cions e udi es ( eolbgica, sociolbgica, ju í-
dica, e c.) amb l'ús que se'n a en el llen-
gua ge de cada dia. Si ja de pe si el concep-
e e a p ou poliskmic -la secula i zació dels
bens de l'Església, la secula i zació dels ca-
pellans, la socie a secula con empo dnia-
la moda ac ual del e me accen ua enca a
mol més el en a11 de signi icacions, desdi-
buixan -les a la egada ins a iba a uns
ex ems d'ambigüe a ealmen no o ia. Hi
ha ocasions en que la lec u a d'a icles o
l'escol a con e ses on s'emp a la pa aula
secula i zació em po a i esis iblemen a
eco da aquella his o ia de la pa ella que a
a eu e el me ge i el ma i li diu: «Mi i doc-
o , no sé si la me a dóna és esme il o jo soc
omnipo en ,
pe o no enim ascendencia)); el
me ge, amb ca a d'esglai, s'ho a epe i o
una al a egada, i al inal som ien els p e-
gun a: ((Escol in, i os es ja an ida ma-
í ima?
))
Aixi doncs, pe al d'e i a ha e d'assi i
((omnipo en s)) a la o al deg adació del
concep e, ha íem de posa -nos minimamen
d'aco d sob e el que en enem pe secula i -
zació. La que a mi m'ha sembla la més cla i-
icado a de o es és l'exposició que en a
Raimon Panikke (a El
cul e
i
l'home secula ),
que a a mi a é de sin e i za b eumen aci.
Panikke a i ma que el mo és p obable-
men d'o igen e usc, i el incula al lla i se o,
se a e, que ol di semb a , plan a , engen-
d a , despe diga . D'aci en de i a el signi i-
ca de ((gene ació , i pe an de ase o pe-
iode. El saeculum no és simplemen el nón i
sob e o no és el cosmos, sinó més a ia el seu
aspec e empo al, l'aGn g ec. L'aioon 6s un
espai de emps, igual que el mo heb eu
'olam que ol di emps i món, i més exac a-
men , el món empo al. Pe «secula )) hem
d'en end e doncs el món empo al, o l'as-
pec e empo al de la eali a .
1
aixb ol di
que les signi icacions o a aluacions d'allb
que és ((secula )) depend an de la concepció
del emps que hom ingui.
Des d'aques angle en onquem ja amb
la u ili zació sociolbgica del concep e de
secula i zació. Quan l'aspec e empo al de
la eali a és pe cebu amb una conno ació
nega i a,
el
saeculum
designa a el món secula
co n a con aposa al món sag a , que és el
més impo an i l'únic eal en da e a ins-
ancia. Secula és alesho es igual a empo al
en el sen i de passa ge , de limi a .
1
la secu-
la i zació se a pe an el p océs d'usu pació
del egne del sag a , de la mís ica, dels alo s
eligiosos concebu s co n allb que és pe -
manen i in empo al. En can i, quan l'aspec-
e empo al de la eali a és pe cebu amb
una conno ació
posi i a,
el
saeczllzlm
esde in-
d a el simbol de la ecupe ació o de la con-
ques a pe l'home d'aquelles eali a s de les
quals la eligió ha ia ingu an e io men el
monopoli. La secula i zació -diu Panik-
ke - se a conside ada alesho es co n l'alli-
be amen de l'home; l'home secula se a
l'home madu , l'home esponsable; la secu-
la i a se a l'ideal huma a assoli . El p océs
de secula i zació a es e amen lliga , doncs,
a la c eixen impo ancia a ibuida al emps
i a la dimensió empo al de la eali a .
Les eo ies sociolbgiques de la secula i -
zació s'insc iuen gene almen en aques a se-
gona pe spec i a, ca ac e i zada pe la con-
no ació posi i a a o gada al
saeculum.
Dos
au o s classics an di e en s, pe o simul a-
niamen an p bxims a egades pel que a a
llu c i ica de la eligió, co n són Ma x i
F eud, es si uen sens dub e de ple en aques-
a linia. Com s'hi si ua ambé -pe a dona
un al e exemple ben di e en - la eologia
que culmina en l'ob a d'un Bonhoe e .
1
l'analisi de Panikke coincideix d'al a ban-
da amb la conclusió a la qual a iba Mi cea
Eliade
(No Sou eni s)
quan a i ma que la cien-
cia no hau ia es a possible sense una dessa-
c ali zació de la na u a, men e que a pa i
del momen en que iom a en en el món el
emps his b ic i la du ació i e e sible, s'es-
uma l'encan amen eligiós del cosmos.
(Sub a llo ací la apa ició d'aques e me
((encan amen )), en el qual insis i é de ma-
ne a especial a la pa inal de l'exposició:
encan amen , desencan amen , eencan a-
men del món.)
S'han in en a e mol es ipologies o
classi icacions de les eo ies de la secula i -
zació. Jo en p esen a é ací esquema icamen
una que aig e anys en e a -en una epoca
en que el ema em sembla a mol impo -
an , i en que jo ma eix hi c eia en la eali a
de la secula i zació- no pe que pensi que
sigui millo que d'al es, sinó en o cas pe -
que o i no essen p obablemen gai e pi jo
que d'al es é l'a an a ge que me la sé més.
a) La secula i zació adueix una decadencia
c eixen de la eligid
i
apun a a la se a p ope a
desapa icZ
Som a Com e i la llei dels es es adis;
som al ma xisme ulga que c eu
eligio-
samen
que la eligió é els dies comp a s;
som a F eud i la se a espe ada ic o ia de
la aó cien í ica damun les passions, eli-
gioses en e al es.
Som a la eligió co n egne de l'obscu an-
isme.
1
som ambé a la ((desc is iani zació)): ((ja
no som el que é em)), «aixb s'acaba)).
G hcies a l'aju dels sociblegs ((pas o ale-
os» comp o em que cada dia a menys
gen a missa, que pe 1'Església no s'hi ca-
sen ni els capellans; i co n deia a anys un
amic jesui a (que a a ja no ho és), que la
única consigna que s'ha ia dona a l'im-
mens con en on i ia e a que el da e
que ma xés es el a o d'apaga o s els
llums.
Som ambé, pe an , a la o al con usió
en e eligió i Església que abans denun-
cia a, co n si una c isi de la ins i ució
eclesias ica os l'equi alen au oma ic i
indub able de la c isi de ini i a de la e-
ligió.
b)
La secula i zació en esa com unap og essi a
mundani zació de la eligid
En de ini i a, em sembla la a ian de la
concepció an e io que hom endeix a
adop a quan un hom é co n a ma c de
e e encia el món de les sec es eligioses
(en el sen i sociolbgic i no p ejo a iu de
la pa aula sec a). La no e a , la o igi-
nali a , l'especi ici a i la adicali a de
l'expe iencia eligiosa es pe e eixen i
es co ompen. La ine i abili a sociologi-
ca dels p ocessos d'ins i ucionali zació
(la u ini zació del ca isma, co n deia Max
Webe ) p os i ueixen la pu esa inicial del
missa ge eligiós. Som, doncs, al cons an-
inisme, a l'al-lianca del on i l'al a , a la
complici a de les ins i ucions eligioses
amb les classes dominan s i amb la ideo-
logia dominan . Som a la eligió alienada
i alienan . Com deia John Wesley, el un-
dado del me odisme (pa lan de la se a
p opia Església, que és el que é me i ):
«No eig co n po a iba a du a gai e
emps cap e i i icació de la eligió e -
dade a. La o ma de la eligió subsis eix,
pe o el seu espe i es a es ain poc a
poc.)) Val a di que una a ian ac ual
d'aques p océs de mundani zació de la
eligió la ind íem en els es o cos de e-
no ació de les ins i ucions eligioses, en
llu olun a de posa el ello ge a l'ho a,
llu in en de mode ni za -se i adap a -se
a la socie a ambien : en una pa aula, en
el que dins el ca olicisme hom ha anome-
na «l'aggio namen o».
c) La secula i zació és un p océs
dáu onomi zació
i
independi zació de la
socie a en on de l'elemen eligiós.
La socie a , en un p océs de p og essi a
di e enciació, esde é socie a ci il, sepa-
ada de la socie a eligiosa. Deixa d'ha-
e -hi la uni a indi isible de epoques an-
e io ~, en que l'elemen eligiós es onia
i con onia amb el conjun de o s els as-
pec es de la ida social. Es p odueix, en
can i, una p og essi a impe meabili za-
ció i una cla a sepa ació d'ambdues es e-
es. Fenomens co n el del nacional-ca o-
licisme hispiinic són anac onics i esi-
dual~; el que p i a és la o al sepa ació
d'Església i Es a , amb au onomia e-
cíp oca.
Aques a au onomi zació p o oca a la e-
gada una se ie d'e ec es, en e els quals
cal des aca el que hom sol anomena la
p i a i zació de la eligió. En la mesu a
en que l'ins i ució eligiosa deixa de ju-
ga un pape impo an en la in eg ació
de la socie a (ga an ida a a pe les no es
ins iincies au onomi zades) la se a signi-
icació queda cen ada, en pa aules de
Max Webe , «en el egne ascenden de
la ida mís ica o bé en la a e ni a d'unes
elacions humanes di ec es i pe sonals)).
d)
La secula i zació és una dessac ali zació
del món.
No ja la ((socie a ci il)), sinó o el món
en conjun queda desp o is de o a mena
de ca iic e sac a1 a mesu a que l'home i
la na u a esde enen p og essi amen
l'objec e d'explicacions de ipus acio-
nal-causal.
A a sí que hem a iba , des del meu pun
de is a, al m011 de 1'0s. Les ompe es
anuncien la ic o ia de la ciencia, del p o-
g és, de la aó. La eligió, de o ada, ecu-
la, men e ciencia, p og és i aó a ancen
jun es, co n els enamo a s aquells del dia
de San Valen í: «a ui més que ahi ,
i
menys que demii)). Ací ens hi e obem
o s, encapcala s pels g ans mes es de la
sociologia. Com e: ((g iicies a l'obse a-
ció i el aonamen , ens adonem de les e-
lacions necessii ies en e les coses i els es-
de enimen s, i les expliquem mi jancan
la o mulació de lleis.)) Ma x: ((l'home
pensa i ac ua sob e la eali a com un
home que ha en a en aó; l'home gi a
en o n de si ma eix, en s n del seu sol
eal. La eligió e a el sol il-luso i que gi-
a a en o n de l'home men e aques no
e a capac de gi a en o n de si ma eix.))
F eud: allibe a de la eligió ((l'home pen-
sa i ac ua co n un home que ha deixa de
e -se il.lusions i ha ecob a la aó.))
També Max Webe oca la ompe a, pe o
en el seu cas a so d'esque da : ((La o ma
mode na de la acionali zació in elelec-
ual de la concepció del món ha ingu la
conseqüencia que co n més es desen o-
lupa a aques ipus de acionali zació,
més queda a la eligió eduida al e eny
de l'i acional.)) «El des í de la nos a
época es ca ac e i za pe la acionali za-
ció i la in el.lec uali zació, i sob e o pel
desencan amen del món.~
Desencan amen del món, és a di , desa-
pa ició de la magia, dels espe i s, dels
dimonis. Ex inció del p o e isme. T iom
de la acionali a . P edomini d'una cul u-
a p agma ica, p esidida pe la ciencia i la
ecnica. El món es desmagi ica, es desmi-
i ica, es desencan a: l'home ho domina
o mi janqan el calcul, la ecnica, la p e-
isió. Pe b -i ací és on la ompe a de
Webe desa ina- aques desencan a-
men és ambé un empob imen . Ni la
aó ni la ciencia poden espond e del sen-
i úl im de les coses. Només la eligió
podia e -ho. El desencan amen del món
és desalienació ma xiana i allibe amen
eudia, pe o és ambé el camí que po a
a la gabia de e o de la acionali zació
o al.
3.
Les uncions ideol jgiques de la secula i zació
Si m'he ex hs més en aques a da e a ca-
ego ia que en les es p ime es, és pe que
penso e ec i amen que en ella hi obem el
desllo igado pe a en end e millo , no sols
el que és la secula i zació des del pun de
is a de l'anklisi sociolbgica, sinó ambé -i
sob e o - el pe que de
I'ex
de les eo ies
de la secula i zació. Doncs haig de econei-
xe que la p egun a que a mi a ui em p eo-
cupa -i la que pe sonalmen em sembla la
més pe ienen de o es- no és la p egun a
pe la eali a i l'abas del p océs de secu-
la i zació a la nos a socie a , sinó nés a ia
la p egun a pe les aons del nos e con en-
cimen d'es a i in en un món secula i za .
Pe qub c eiem -pe que necessi em c eu e-
que la nos a socie a es a secula i zada?
1
plan eja -se aques in e ogan equi al a p e-
gun a -se pel ca hc e ideolbgic o la unció
ideolbgica de les eo ies de la secula i zació.
To i que em a una po conside able
endinsa -me pe aques camí, en el qual em
sembla ben di ícil -almenys pe a a- de
mou e's amb un mínim de segu e a , jo
m'a e i ia a di (a al1 d'hipb esi, e iden -
men ) que les eo ies de la secula i zació
se eixen pe a legi ima el uncionamen i
els p essupbsi s en que es basa el que solem
anomena la socie a indus ial mode na.
Una socie a onamen ada en la c eenca en
el p og és, la ciencia i la aó necessi a pa i
del pos ula que l'home plenamen home,
l'home madu , l'home majo d'eda , ha de
se pe o ca l'home secula . Ha de pa i de
la icció que la socie a adul a és una socie-
a que ha des e a les c eences, p ecisa-
men pe que l'home accedeix a la e i a o
sol i amb els seus p opis mi jans (F eud ho
diu ex ualmen així, i Ma x ho diu me a b-
icamen en pa la del sol il-luso i i el sol
eal en el ex que abans ci a a); pe o dic
que aixb és una icció pe que aques a socie-
a suposadamen adul a és una socie a an
basada en la c eenqa com qualse ol al a: la
c eenqa p ecisamen en el p og és, la c eenca
en la aó, la c eenca en la ciencia.
Es a di , les eo ies de la secula i zació
són una ideologia p oduida des del món de
la ciencia i de la ecnica pe a pe me e llu
p opi desen olupamen ul e io . La nos a
necessi a d'a i ma que i im en una socie-
a secula i que som homes secula s a lli-
gada -en la e minologia que emp a a Pa-
nikke - a la nos a olun a de conque i i
de gaudi com a p opie a exclusi a nos a
d'aquelles eali a s de les quals la eligió ha-
ia ingu abans el monopoli.
1
de passada
ens se eix pe a passa pe al o a no a
ein oducció del eligiós pe al es canals
que no siguin els adicionals. L'a i mació
axa i a de la secula i zació
a
de co ina de
um -en un d'aquells ípics mecanismes de
seI ul lingp ophecy,
de p o ecia que es com-
pleix a sí ma eixa- pe a no e cas de l'e-
me ghncia de no es mani es acions del eli-
giós, que au oma icamen se an e ique a-
des o bé de enomens esiduals i e íme s, o
bé de enomens no au en icamen eligiosos.
Els exemples són nomb osíssims. S'in-
odueixen al món occiden al g ups, mo i-
men s i pensamen de l'o ien ; yoga, zen,
medi ació ascenden al, e c.; o bé hi ha una
lo ació de mo imen s de ipus pen ecos a-
lis a, pe o aixb no és una busca dels qui
es an cansa s i a o i s de l'absu di a de la
socie a di a secula i zada, sinó que són sim-
plemen e asions, enomens ma ginals, pas-
sa ge s. Segu de si ma eix, l'home secula
adop a en e s aques s g ups la ma eixa ac i-
ud d'aquell imbhcil que deia que la jo en u

és una malal ia que es cu a a nb el emps.
La socie a secula i zada és una socie a
en la que ho hi enen cabuda els mi es. No
ha íem queda que la desmi i icació e a una
de les dimensions impo an s del p océs?
Aixi, ol di , pe an , que no són -no po-
den se - mi es ni la Igual a , ni la Demo-
c acia, ni 1'Allibe amen (allibe amen de
l'home, allibe amen de la dona, allibe a-
men del cos, allibe amen sexual, allibe a-
men de classe, allibe amen dels pobles, alli-
be amen nacional). La c eenca en una so-
cie a sense mi es és el mi e d'una socie a
sense c eences; com en aquells acudi s de la
me a in ancia que comenca en «Quin és el
súmmum (el colmo) de...?)): el súmmum del
mi e és el mi e d'una epoca que s'imagina
ha e esgo a les mi ologies.
La socie a secula és una socie a dessa-
c ali zada; la nos a socie a -diu Ellul
(Les
nou euxpossédés)-
gi a en o n de dos eixos
sac als a nb els seus espec ius pols habi uals
de espec elo d e i de ansg essió: l'eix kc-
nica-sexe, i l'eix es a - e olució, L'home
secula s'adona que la ene ació i el cul e no
e en sinó idola ia i supe s ició; pe o quan
-p egun a Panikke - ha íem ingu ans
exemples de cul e d'he ois i d'ídols de o a
mena?
Ja n'hi hau ia p ou a nb aques exem-
ples, pe b old ia enca a a egi -hi dues ci es
ex uals. La p ime a, de Agus ín Ga cía Cal-
o: «El Seño enace bajo di e en es o mas,
y cuando encuen o a gen es que c een en la
ma e ia uno descub e una ez más la esu-
ección del Seño bajo o a ca a, y en onces
la con i mación de que no es an ácil aban-
dona la más adicional y undamen al de
las c eencias, que apa ece y eapa ece po
odas pa es. Hoy, una de las o mas de c ee
en Dios que es á más de moda es la o ma
cien í ica.))
1
la segona ci a, que semp e epe-
eixo a o i a d e , segu amen pe que és
d'algú que es imo mol p o undamen . Diu
Juan de Mai ena: «Se ia con enien e que el
homb e más o menos occiden al de nues os
días, ese homb e al ma gen de odas las igle-
sias -o incluido sin e en alguna de ellas-
que ha uel o la espalda a de e minados dog-
mas, in en ase una p o unda in es igación
de sus c eencias úl imas. Po que odos -sin
exclui a los he ejes, coleccionis as de exco-
muniones, e c.- c eemos en algo y es es e
algo, a in de cuen as, lo que pudie a explica
el sen ido o al de nues a conduc a.))
4.
L'Esglhia
i
E'a secula i zacio'
1
1'Església en o aixb, quin pape hi juga?
Jo di ia que ens obem a ui a nb la no able
pa adoxa d'una socie a que pa la cons an -
men de la acionali zació i la secula i zació
pe b segueix elabo an mi es, manipulan
els i us i els símbols de semp e (la publici-
a no n'és un magní ic exemple?), e acuan
el sag a pe la po a i ein oduin -lo pe la
ines a, i d'al a banda una Església que de
pa aula sembla esis i -s'hi i no ole adme-
e la secula i zació, pe b que de e s'ho
c eu i en a en el p océs: una Església que
e ec i amen es desmagi ica, es desmi i ica,
es des i uali za, i que in en a in odui al
seu sí i en el seu uncionamen els p incipis
de acionali a suposadamen o ien ado s
de la socie a occiden al. No c ec que sigui
aques el con ex ni a a el momen d'ex en-
d e's sob e aques a qües ió; aixb ó a més
p opi d'un deba a nb gen d'Església.
Pe o sí que con é almenys sub a lla que
ambé en el cas de 1'Església la eo ia de la
secula i zació é una unció ideologica mol
cla a. En p ime lloc, pe quk jus i ica i legi-
ima la e i ada i la ma ginali a his o ica del
c is ianisme a l'epoca con empo ania. Pe
an , si mol con é, hom es a k disposa ins
i o a a i ma des de la eologia que la
secu-
la i zació coincideix en el ons a nb una en-
dencia que a enca del nucli ma eix de la
adició judeo-c is iana. Di d'una al a ma-
ne a, ja que el p océs de secula i zació és
apa en men i e e sible
(i
aques és p eci-
samen l'e o onamen al, des del meu pun
de is a) almenys ap op iem-nos-el. Es la e-
lla i adicional canqó, an ípicamen ecle-
siks ica d'al a banda, que consis eix en eac-
ciona da an o a no e a en es emps
di e en s: p ime es condemna la no e a
com a alsa; desp és es diu que po se no és
als del o , pe b en o cas mol pe illós; i
inalmen hom p oclama que 1'Església ho
ha a i ma des de semp e.
Segona unció ideolbgica de la eo ia de
la secula i zació en el cas de 1'Església: mi -
jancan una pi ue a in ellec ual hom diu
(amb una.bona isió es a egica de la jugada)
que la eligió i la e són dues coses di e en s.
Aixb pe me , d'una banda, p o egi la e de
la c í ica adical que l'a eisme mode n a del
c is ianisme.
1
d'al a banda, es jus i ica l'in-
di e encia eligiosa c is iana a base d'a i -
ma que el isc i el sal de la e no enen es a
eu e amb la secula i zació o no de la eligió.
En de ini i a, el que em sembla eu e
da e a o es les eo ies de la secula i zació,
an en la se a essan sociolbgica com en
les se es a ian s eolbgiques, és una inca-
paci a bas an adical de supe a l'es adi de
les p o ecies decimonbniques sob e la deca-
dencia i u u a desapa ició de la eligió. En
can i, jo old ia eco da ací aquella ase de
Du kheim, oblidada po se pe que endeix
a passa desape cebuda enmig de la ulla aca
de les se es elucub acions: «Cap e engeli no
és immo al, pe o ampoc no hi ha cap aó
pe a pensa que la humani a no sigui capac
d'in en a nous e angelis.))
La me a con icció és que, en con a del
que diuen o s els apbs ols i mili an s de la
secula i zació, o desencan amen del món
suposa i implica a la egada l'eme gencia de
no es o mes de eencan amen . Que la e-
ligió no desapa eix, sinó que es ans o ma.
Que la nos a epoca és una epoca de c isi
eligiosa: pe o c isi en el sen i que hi ha una
me amo osi de la eligió i no pas en el sen i
de la se a aniquilació.
Aixb no ol di necessa iamen que
aques a ans o mació ac ual del eligiós ex-
clogui la possibili a que 1'Església esde in-
gui o no p og essi amen esidual a la nos-
a socie a . Aques és un al e p oblema. 1
pe aixb he olgu insis i al comencamen
en l'impo ancia de dis ingui ben cla a-
men l'ambi eligiós de l'imbi --es ic a-
men eclesias ic. En la mesu a en que -com
deia- 1'Església no
és
sinó una de les mani-
es acions his b iques i ins i ucionals del e
eligiós, la se a c isi no ha de se obliga b-
iamen equi alen i pa alslela a una c isi de
la eligió. Insis eixo en aques pun pe que
al amen hom pod ia in e p e a el meu
discu s com una mena de iom alisme o
(com es a de moda de di a a) de es au a-
cionisme eclesias ic. En cap momen no he
olgu equipa a secula i zació a desc is ia-
ni zació, i pe an ampoc no es po ex a-
pola a a l'a i mació de la ans o mació de
la eligió (i la concomi an negació de la
se a desapa ició) con e in -la en una mena
de mani es en p o de la pe du abili a de la
ins i ució eclesias ica. Aixb, que po ésse
un ap io isme eolbgic pe ec amen es-
pec able, em sembla ia hon adamen ilslíci
des d'un pun de is a sociolbgic.
En can i, i pel que espec a a la
eligió
conside ada globalmen , sí que man ind ia
amb e mesa la esi de la se a pe du abili a ,
so a l'una o l'al a o ma. Pe aixb, en de i-
ni i a, em sembla jus i icable -i acabo pe
allí on ha ia comenca - el i o1 de «el mi e
de la secula i zació)): a pa i d'una an inb-
mia acil en e «el sag a n i ((el p o a)), en e
«el eligiós)) i «el secula )), c ec que ens hem
con ós i que -amb mol a indeologia pe
enmig- hem in e p e a com a secula i za-
ció el que no e a -i no és- sinó una me a-
mo osi de la eligió en els nos es dies.
(Feb e
1980)