El mite de la secularització

EL MITE DE LA SECULARITZACIÓ Joan ESTRUCH El joc de posa í ols semp e és a la ega- da di e i i a isca . To i ol é possibles a an a ges i ine i ables incon enien s. El que delimi a la ema ica de la qual pa la é a ui, apa de delibe adamen polemic i ins i o una mica p o oca iu, é -em sembla- l'a an a ge de posa d'en ada les ca es da- mun la aula. Es a di , na egan a con a- co en de la moda, del sen i comú, que ens diu que i im e ec i amen en una socie a cada egada més secula i zada, l'enuncia diu ja p ou cla que ull a iba a la conclu- sió que no és aixi (o que no és ben bé aixi), i que aixb que en diem la secula i zació és en ce a mane a una enganyi a. Al ma eix emps, pe b, un i o1 com aques p esen a ambé incon enien s. Jo n'hi eig dos al- menys. En p ime lloc, el d'una u ili zació mol poc se iosa de la pa aula mi e. En aques í ol, ((mi e)) es a posa com un sinb- nim de ampa, men ida o enganyi a, i aques és un ús ulga i abusiu del e me, almenys pe a mi que conside o que els mi- es són una cosa mol se iosa, mol impo - an i mol necessa ia. El segon incon e- nien és que el i ol no diu gens des de quina pe spec i a es ol pa la de la qües ió. En aques sen i , po se hau ia es a més co - ec e di que es ac a a ((d'algunes conside- acions sociolbgiques sob e l'anomena p o- cés de secula i zació)), enuncia més p ecís, nés askp ic, pe o al ma eix emps an a o - i que, jo almenys, em sembla que m'hau ia abs ingu de assis i a la sessió. De o a mane a, i en la mesu a en que és e i a que pa la é de la qües ió des de la sociologia, c ec que és necessa i que pe co- men a explici i mínimamen quina és la pe spec i a en la qual em si uo. No pas pe a explica ben explica que és la sociologia de la eligió -que aixb a egades dóna la im- p essió que ni an sols els qui ens hi dedi- quem no ho sabem massa- sinó simple- men pe a dona un ma c gene al de e e- encia que ajudi a en end e les coo denades en les quals es si ua a el meu discu s. A aques a in oducció p ime a segui k desp és un in en de e una sín esi b eu del que po- d iem anomena les (( eo ies de la secula i - zació)), e apa p e ia i necessk ia pe a anali - za el que a mi em semblen les uncions ideolbgiques d'aques es suposades eo ies. Finalmen , mi a é d'explica el pe quh de la pa adoxal posició en la qual es oba a ui l'ins i ució eclesias ica da an aques p océs de secula i zació. Aques se ia, doncs, l'esquema gene al. 1. La sociologia de la eligió com a ma c de e e encia El meu pun de pa ida es si ua en una decidida p esa de pos u a, adop ada a a a ja o ca anys, da an el que conside o una g eu hipo eca de bona pa de la sociologia de la eligió con empo ania. La sociologia de la eligió, i en gene al o discu s cien $c sob e la eligió, és un e ipicamen occiden al. Una de les p incipals conseqüencies d'aques e és que el discu s queda pola i za de o - ma gai ebé au oma ica a l'en o n de l'ins i- ució eligiosa dominan a la cul u a occi- den al, és a di , 1'Església. 1 aques a conse- qüencia en desencadena una al a, que és p ecisamen la hipo eca de la que pa la a: la ecupe ació i diges ió de la sociologia pe pa de 1'Església. La disciplina ha ia nascu amb uns au o s (Webe o Du kheim, posem pe cas) que pe in e es sociolbgic s'ha ien dedica a es udia els enomens eligiosos. Pe b ac ualmen , o almenys ins a poc, la si uació és l'in e sa: apa eix dominada pe indi idus que pe mo i acions eligioses (so in ins i o hom pod ia di , pe in e es- sos eclesias ics) es se eixen de la sociolo- gia. D'aci é la dis inció en la que jo he in- sis i , una i al a egada, en e sociologia eligiosa i sociologia de la eligió, ei indi- can la impo ancia de la segona i c i ican en can i la ela i a i el.le ancia de la p ime- a. E ec i amen , c ec que l'eclesio-cen is- me d'aques a mena de sociologia (que he anomena (( eligiosa))), o i ha e -nos p o- po ciona unes in o macions -gene al- men de ipus quan i a iu- aluoses sob e el uncionamen de les ins i ucions eclesias- iques, ha p o oca un empob imen de la sociologia de la eligió, an a ni el1 eb ic com me odolbgic. En d'al es ocasions m'he pe mes d'apli- ca a aques a pe spec i a eclesiocec ica aquel1 e11 p o e bi xines que diu que «quan el di senyala la lluna, l'imbkcil mi a el di )), on la eligió se ia la lluna, 1'Església se ia el di , i el socibleg se ia ... doncs, el que mi a! 1 si a i mo que 1'Església és el di , i no la lluna, és pe que sociolbgicamen almenys 1'Esglé- sia no és sinó una mani es ació his b ica i ins i ucional del e eligiós. Una mani es a- ció bb iamen mol impo an en el con ex occiden al, i ambé en l'his b ia uni e sal de les eligions. Jus amen pe aques a aó no en pod em p escindi en les nos es andlisis. Pe b al ma eix emps ens cal eni cla que el enomen eligiós no s'esgo a en 1'Església. Aixb implica, pe an , que pa la del p océs de secula i zació no equi al au omh ica- men a pa la de la secula i zació del c is ia- nisme, o a 1'Església. Si la secula i zació a ec- a només el c is ianisme, ol di que no és necessh iamen un e gene al que s'apliqui a o el que és eligiós; i si, al con a i, la se- cula i zacié, os un enomen gene al, el que succeeixi en el cas de l'ins i ució eclesihs ica en se ia an sols un dels seus aspec es. 2. Les eo ies de la secula i zació Doncs bé, el p ime que cald ia di en abo da ja la qües ió de les eo ies de la se- cula i zació és que e ec i amen es p esen- en, en p incipi, amb p e ensions de alide- sa uni e sal. (Dic ((en p incipin, pe quk és ce que mol s au o s econeixen que la se- cula i zació 6s un enomen nascu al sí de la socie a occiden al i, en aques sen i , dlid sob e o pe a anali za l'e olució de la eli- gió a aques a socie a . Pe b al ma eix emps, d'una banda cal eni en comp e que a ui menys que mai hom no po a i ma que el c is ianisme sigui l'única mani es ació eli- giosa del món occiden al, malg a el pape hegembnic que his b icamen hagi pogu juga -hi; i d'al a banda aques s ma eixos au o s solen a i ma que el p océs de secula- i zació culmina amb l'apa ició de la socie- a indus ial mode na, i endeix a uni e - sali za -se en la ma eixa mesu a en que es a p oduin l'expansió mundial d'aques ma- eix model de socie a .) En segon lloc, cal eni en comp e que el e me de secula i zació s'ha ana poaan p og essi amen de moda, de al mane a que a ui al e nen no una sin6 di e ses u ili za- cions e udi es ( eolbgica, sociolbgica, ju í- dica, e c.) amb l'ús que se'n a en el llen- gua ge de cada dia. Si ja de pe si el concep- e e a p ou poliskmic -la secula i zació dels bens de l'Església, la secula i zació dels ca- pellans, la socie a secula con empo dnia- la moda ac ual del e me accen ua enca a mol més el en a11 de signi icacions, desdi- buixan -les a la egada ins a iba a uns ex ems d'ambigüe a ealmen no o ia. Hi ha ocasions en que la lec u a d'a icles o l'escol a con e ses on s'emp a la pa aula secula i zació em po a i esis iblemen a eco da aquella his o ia de la pa ella que a a eu e el me ge i el ma i li diu: «Mi i doc- o , no sé si la me a dóna és esme il o jo soc omnipo en , pe o no enim ascendencia)); el me ge, amb ca a d'esglai, s'ho a epe i o una al a egada, i al inal som ien els p e- gun a: ((Escol in, i os es ja an ida ma- í ima? )) Aixi doncs, pe al d'e i a ha e d'assi i ((omnipo en s)) a la o al deg adació del concep e, ha íem de posa -nos minimamen d'aco d sob e el que en enem pe secula i - zació. La que a mi m'ha sembla la més cla i- icado a de o es és l'exposició que en a Raimon Panikke (a El cul e i l'home secula ), que a a mi a é de sin e i za b eumen aci. Panikke a i ma que el mo és p obable- men d'o igen e usc, i el incula al lla i se o, se a e, que ol di semb a , plan a , engen- d a , despe diga . D'aci en de i a el signi i- ca de ((gene ació , i pe an de ase o pe- iode. El saeculum no és simplemen el nón i sob e o no és el cosmos, sinó més a ia el seu aspec e empo al, l'aGn g ec. L'aioon 6s un espai de emps, igual que el mo heb eu 'olam que ol di emps i món, i més exac a- men , el món empo al. Pe «secula )) hem d'en end e doncs el món empo al, o l'as- pec e empo al de la eali a . 1 aixb ol di que les signi icacions o a aluacions d'allb que és ((secula )) depend an de la concepció del emps que hom ingui. Des d'aques angle en onquem ja amb la u ili zació sociolbgica del concep e de secula i zació. Quan l'aspec e empo al de la eali a és pe cebu amb una conno ació nega i a, el saeculum designa a el món secula co n a con aposa al món sag a , que és el més impo an i l'únic eal en da e a ins- ancia. Secula és alesho es igual a empo al en el sen i de passa ge , de limi a . 1 la secu- la i zació se a pe an el p océs d'usu pació del egne del sag a , de la mís ica, dels alo s eligiosos concebu s co n allb que és pe - manen i in empo al. En can i, quan l'aspec- e empo al de la eali a és pe cebu amb una conno ació posi i a, el saeczllzlm esde in- d a el simbol de la ecupe ació o de la con- ques a pe l'home d'aquelles eali a s de les quals la eligió ha ia ingu an e io men el monopoli. La secula i zació -diu Panik- ke - se a conside ada alesho es co n l'alli- be amen de l'home; l'home secula se a l'home madu , l'home esponsable; la secu- la i a se a l'ideal huma a assoli . El p océs de secula i zació a es e amen lliga , doncs, a la c eixen impo ancia a ibuida al emps i a la dimensió empo al de la eali a . Les eo ies sociolbgiques de la secula i - zació s'insc iuen gene almen en aques a se- gona pe spec i a, ca ac e i zada pe la con- no ació posi i a a o gada al saeculum. Dos au o s classics an di e en s, pe o simul a- niamen an p bxims a egades pel que a a llu c i ica de la eligió, co n són Ma x i F eud, es si uen sens dub e de ple en aques- a linia. Com s'hi si ua ambé -pe a dona un al e exemple ben di e en - la eologia que culmina en l'ob a d'un Bonhoe e . 1 l'analisi de Panikke coincideix d'al a ban- da amb la conclusió a la qual a iba Mi cea Eliade (No Sou eni s) quan a i ma que la cien- cia no hau ia es a possible sense una dessa- c ali zació de la na u a, men e que a pa i del momen en que iom a en en el món el emps his b ic i la du ació i e e sible, s'es- uma l'encan amen eligiós del cosmos. (Sub a llo ací la apa ició d'aques e me ((encan amen )), en el qual insis i é de ma- ne a especial a la pa inal de l'exposició: encan amen , desencan amen , eencan a- men del món.) S'han in en a e mol es ipologies o classi icacions de les eo ies de la secula i - zació. Jo en p esen a é ací esquema icamen una que aig e anys en e a -en una epoca en que el ema em sembla a mol impo - an , i en que jo ma eix hi c eia en la eali a de la secula i zació- no pe que pensi que sigui millo que d'al es, sinó en o cas pe - que o i no essen p obablemen gai e pi jo que d'al es é l'a an a ge que me la sé més. a) La secula i zació adueix una decadencia c eixen de la eligid i apun a a la se a p ope a desapa icZ Som a Com e i la llei dels es es adis; som al ma xisme ulga que c eu eligio- samen que la eligió é els dies comp a s; som a F eud i la se a espe ada ic o ia de la aó cien í ica damun les passions, eli- gioses en e al es. Som a la eligió co n egne de l'obscu an- isme. 1 som ambé a la ((desc is iani zació)): ((ja no som el que é em)), «aixb s'acaba)). G hcies a l'aju dels sociblegs ((pas o ale- os» comp o em que cada dia a menys gen a missa, que pe 1'Església no s'hi ca- sen ni els capellans; i co n deia a anys un amic jesui a (que a a ja no ho és), que la única consigna que s'ha ia dona a l'im- mens con en on i ia e a que el da e que ma xés es el a o d'apaga o s els llums. Som ambé, pe an , a la o al con usió en e eligió i Església que abans denun- cia a, co n si una c isi de la ins i ució eclesias ica os l'equi alen au oma ic i indub able de la c isi de ini i a de la e- ligió. b) La secula i zació en esa com unap og essi a mundani zació de la eligid En de ini i a, em sembla la a ian de la concepció an e io que hom endeix a adop a quan un hom é co n a ma c de e e encia el món de les sec es eligioses (en el sen i sociolbgic i no p ejo a iu de la pa aula sec a). La no e a , la o igi- nali a , l'especi ici a i la adicali a de l'expe iencia eligiosa es pe e eixen i es co ompen. La ine i abili a sociologi- ca dels p ocessos d'ins i ucionali zació (la u ini zació del ca isma, co n deia Max Webe ) p os i ueixen la pu esa inicial del missa ge eligiós. Som, doncs, al cons an- inisme, a l'al-lianca del on i l'al a , a la complici a de les ins i ucions eligioses amb les classes dominan s i amb la ideo- logia dominan . Som a la eligió alienada i alienan . Com deia John Wesley, el un- dado del me odisme (pa lan de la se a p opia Església, que és el que é me i ): «No eig co n po a iba a du a gai e emps cap e i i icació de la eligió e - dade a. La o ma de la eligió subsis eix, pe o el seu espe i es a es ain poc a poc.)) Val a di que una a ian ac ual d'aques p océs de mundani zació de la eligió la ind íem en els es o cos de e- no ació de les ins i ucions eligioses, en llu olun a de posa el ello ge a l'ho a, llu in en de mode ni za -se i adap a -se a la socie a ambien : en una pa aula, en el que dins el ca olicisme hom ha anome- na «l'aggio namen o». c) La secula i zació és un p océs dáu onomi zació i independi zació de la socie a en on de l'elemen eligiós. La socie a , en un p océs de p og essi a di e enciació, esde é socie a ci il, sepa- ada de la socie a eligiosa. Deixa d'ha- e -hi la uni a indi isible de epoques an- e io ~, en que l'elemen eligiós es onia i con onia amb el conjun de o s els as- pec es de la ida social. Es p odueix, en can i, una p og essi a impe meabili za- ció i una cla a sepa ació d'ambdues es e- es. Fenomens co n el del nacional-ca o- licisme hispiinic són anac onics i esi- dual~; el que p i a és la o al sepa ació d'Església i Es a , amb au onomia e- cíp oca. Aques a au onomi zació p o oca a la e- gada una se ie d'e ec es, en e els quals cal des aca el que hom sol anomena la p i a i zació de la eligió. En la mesu a en que l'ins i ució eligiosa deixa de ju- ga un pape impo an en la in eg ació de la socie a (ga an ida a a pe les no es ins iincies au onomi zades) la se a signi- icació queda cen ada, en pa aules de Max Webe , «en el egne ascenden de la ida mís ica o bé en la a e ni a d'unes elacions humanes di ec es i pe sonals)). d) La secula i zació és una dessac ali zació del món. No ja la ((socie a ci il)), sinó o el món en conjun queda desp o is de o a mena de ca iic e sac a1 a mesu a que l'home i la na u a esde enen p og essi amen l'objec e d'explicacions de ipus acio- nal-causal. A a sí que hem a iba , des del meu pun de is a, al m011 de 1'0s. Les ompe es anuncien la ic o ia de la ciencia, del p o- g és, de la aó. La eligió, de o ada, ecu- la, men e ciencia, p og és i aó a ancen jun es, co n els enamo a s aquells del dia de San Valen í: «a ui més que ahi , i menys que demii)). Ací ens hi e obem o s, encapcala s pels g ans mes es de la sociologia. Com e: ((g iicies a l'obse a- ció i el aonamen , ens adonem de les e- lacions necessii ies en e les coses i els es- de enimen s, i les expliquem mi jancan la o mulació de lleis.)) Ma x: ((l'home pensa i ac ua sob e la eali a com un home que ha en a en aó; l'home gi a en o n de si ma eix, en s n del seu sol eal. La eligió e a el sol il-luso i que gi- a a en o n de l'home men e aques no e a capac de gi a en o n de si ma eix.)) F eud: allibe a de la eligió ((l'home pen- sa i ac ua co n un home que ha deixa de e -se il.lusions i ha ecob a la aó.)) També Max Webe oca la ompe a, pe o en el seu cas a so d'esque da : ((La o ma mode na de la acionali zació in elelec- ual de la concepció del món ha ingu la conseqüencia que co n més es desen o- lupa a aques ipus de acionali zació, més queda a la eligió eduida al e eny de l'i acional.)) «El des í de la nos a época es ca ac e i za pe la acionali za- ció i la in el.lec uali zació, i sob e o pel desencan amen del món.~ Desencan amen del món, és a di , desa- pa ició de la magia, dels espe i s, dels dimonis. Ex inció del p o e isme. T iom de la acionali a . P edomini d'una cul u- a p agma ica, p esidida pe la ciencia i la ecnica. El món es desmagi ica, es desmi- i ica, es desencan a: l'home ho domina o mi janqan el calcul, la ecnica, la p e- isió. Pe b -i ací és on la ompe a de Webe desa ina- aques desencan a- men és ambé un empob imen . Ni la aó ni la ciencia poden espond e del sen- i úl im de les coses. Només la eligió podia e -ho. El desencan amen del món és desalienació ma xiana i allibe amen eudia, pe o és ambé el camí que po a a la gabia de e o de la acionali zació o al. 3. Les uncions ideol jgiques de la secula i zació Si m'he ex hs més en aques a da e a ca- ego ia que en les es p ime es, és pe que penso e ec i amen que en ella hi obem el desllo igado pe a en end e millo , no sols el que és la secula i zació des del pun de is a de l'anklisi sociolbgica, sinó ambé -i sob e o - el pe que de I'ex de les eo ies de la secula i zació. Doncs haig de econei- xe que la p egun a que a mi a ui em p eo- cupa -i la que pe sonalmen em sembla la més pe ienen de o es- no és la p egun a pe la eali a i l'abas del p océs de secu- la i zació a la nos a socie a , sinó nés a ia la p egun a pe les aons del nos e con en- cimen d'es a i in en un món secula i za . Pe qub c eiem -pe que necessi em c eu e- que la nos a socie a es a secula i zada? 1 plan eja -se aques in e ogan equi al a p e- gun a -se pel ca hc e ideolbgic o la unció ideolbgica de les eo ies de la secula i zació. To i que em a una po conside able endinsa -me pe aques camí, en el qual em sembla ben di ícil -almenys pe a a- de mou e's amb un mínim de segu e a , jo m'a e i ia a di (a al1 d'hipb esi, e iden - men ) que les eo ies de la secula i zació se eixen pe a legi ima el uncionamen i els p essupbsi s en que es basa el que solem anomena la socie a indus ial mode na. Una socie a onamen ada en la c eenca en el p og és, la ciencia i la aó necessi a pa i del pos ula que l'home plenamen home, l'home madu , l'home majo d'eda , ha de se pe o ca l'home secula . Ha de pa i de la icció que la socie a adul a és una socie- a que ha des e a les c eences, p ecisa- men pe que l'home accedeix a la e i a o sol i amb els seus p opis mi jans (F eud ho diu ex ualmen així, i Ma x ho diu me a b- icamen en pa la del sol il-luso i i el sol eal en el ex que abans ci a a); pe o dic que aixb és una icció pe que aques a socie- a suposadamen adul a és una socie a an basada en la c eenqa com qualse ol al a: la c eenqa p ecisamen en el p og és, la c eenca en la aó, la c eenca en la ciencia. Es a di , les eo ies de la secula i zació són una ideologia p oduida des del món de la ciencia i de la ecnica pe a pe me e llu p opi desen olupamen ul e io . La nos a necessi a d'a i ma que i im en una socie- a secula i que som homes secula s a lli- gada -en la e minologia que emp a a Pa- nikke - a la nos a olun a de conque i i de gaudi com a p opie a exclusi a nos a d'aquelles eali a s de les quals la eligió ha- ia ingu abans el monopoli. 1 de passada ens se eix pe a passa pe al o a no a ein oducció del eligiós pe al es canals que no siguin els adicionals. L'a i mació axa i a de la secula i zació a de co ina de um -en un d'aquells ípics mecanismes de seI ul lingp ophecy, de p o ecia que es com- pleix a sí ma eixa- pe a no e cas de l'e- me ghncia de no es mani es acions del eli- giós, que au oma icamen se an e ique a- des o bé de enomens esiduals i e íme s, o bé de enomens no au en icamen eligiosos. Els exemples són nomb osíssims. S'in- odueixen al món occiden al g ups, mo i- men s i pensamen de l'o ien ; yoga, zen, medi ació ascenden al, e c.; o bé hi ha una lo ació de mo imen s de ipus pen ecos a- lis a, pe o aixb no és una busca dels qui es an cansa s i a o i s de l'absu di a de la socie a di a secula i zada, sinó que són sim- plemen e asions, enomens ma ginals, pas- sa ge s. Segu de si ma eix, l'home secula adop a en e s aques s g ups la ma eixa ac i- ud d'aquell imbhcil que deia que la jo en u és una malal ia que es cu a a nb el emps. La socie a secula i zada és una socie a en la que ho hi enen cabuda els mi es. No ha íem queda que la desmi i icació e a una de les dimensions impo an s del p océs? Aixi, ol di , pe an , que no són -no po- den se - mi es ni la Igual a , ni la Demo- c acia, ni 1'Allibe amen (allibe amen de l'home, allibe amen de la dona, allibe a- men del cos, allibe amen sexual, allibe a- men de classe, allibe amen dels pobles, alli- be amen nacional). La c eenca en una so- cie a sense mi es és el mi e d'una socie a sense c eences; com en aquells acudi s de la me a in ancia que comenca en «Quin és el súmmum (el colmo) de...?)): el súmmum del mi e és el mi e d'una epoca que s'imagina ha e esgo a les mi ologies. La socie a secula és una socie a dessa- c ali zada; la nos a socie a -diu Ellul (Les nou euxpossédés)- gi a en o n de dos eixos sac als a nb els seus espec ius pols habi uals de espec elo d e i de ansg essió: l'eix kc- nica-sexe, i l'eix es a - e olució, L'home secula s'adona que la ene ació i el cul e no e en sinó idola ia i supe s ició; pe o quan -p egun a Panikke - ha íem ingu ans exemples de cul e d'he ois i d'ídols de o a mena? Ja n'hi hau ia p ou a nb aques exem- ples, pe b old ia enca a a egi -hi dues ci es ex uals. La p ime a, de Agus ín Ga cía Cal- o: «El Seño enace bajo di e en es o mas, y cuando encuen o a gen es que c een en la ma e ia uno descub e una ez más la esu- ección del Seño bajo o a ca a, y en onces la con i mación de que no es an ácil aban- dona la más adicional y undamen al de las c eencias, que apa ece y eapa ece po odas pa es. Hoy, una de las o mas de c ee en Dios que es á más de moda es la o ma cien í ica.)) 1 la segona ci a, que semp e epe- eixo a o i a d e , segu amen pe que és d'algú que es imo mol p o undamen . Diu Juan de Mai ena: «Se ia con enien e que el homb e más o menos occiden al de nues os días, ese homb e al ma gen de odas las igle- sias -o incluido sin e en alguna de ellas- que ha uel o la espalda a de e minados dog- mas, in en ase una p o unda in es igación de sus c eencias úl imas. Po que odos -sin exclui a los he ejes, coleccionis as de exco- muniones, e c.- c eemos en algo y es es e algo, a in de cuen as, lo que pudie a explica el sen ido o al de nues a conduc a.)) 4. L'Esglhia i E'a secula i zacio' 1 1'Església en o aixb, quin pape hi juga? Jo di ia que ens obem a ui a nb la no able pa adoxa d'una socie a que pa la cons an - men de la acionali zació i la secula i zació pe b segueix elabo an mi es, manipulan els i us i els símbols de semp e (la publici- a no n'és un magní ic exemple?), e acuan el sag a pe la po a i ein oduin -lo pe la ines a, i d'al a banda una Església que de pa aula sembla esis i -s'hi i no ole adme- e la secula i zació, pe b que de e s'ho c eu i en a en el p océs: una Església que e ec i amen es desmagi ica, es desmi i ica, es des i uali za, i que in en a in odui al seu sí i en el seu uncionamen els p incipis de acionali a suposadamen o ien ado s de la socie a occiden al. No c ec que sigui aques el con ex ni a a el momen d'ex en- d e's sob e aques a qües ió; aixb ó a més p opi d'un deba a nb gen d'Església. Pe o sí que con é almenys sub a lla que ambé en el cas de 1'Església la eo ia de la secula i zació é una unció ideologica mol cla a. En p ime lloc, pe quk jus i ica i legi- ima la e i ada i la ma ginali a his o ica del c is ianisme a l'epoca con empo ania. Pe an , si mol con é, hom es a k disposa ins i o a a i ma des de la eologia que la secu- la i zació coincideix en el ons a nb una en- dencia que a enca del nucli ma eix de la adició judeo-c is iana. Di d'una al a ma- ne a, ja que el p océs de secula i zació és apa en men i e e sible (i aques és p eci- samen l'e o onamen al, des del meu pun de is a) almenys ap op iem-nos-el. Es la e- lla i adicional canqó, an ípicamen ecle- siks ica d'al a banda, que consis eix en eac- ciona da an o a no e a en es emps di e en s: p ime es condemna la no e a com a alsa; desp és es diu que po se no és als del o , pe b en o cas mol pe illós; i inalmen hom p oclama que 1'Església ho ha a i ma des de semp e. Segona unció ideolbgica de la eo ia de la secula i zació en el cas de 1'Església: mi - jancan una pi ue a in ellec ual hom diu (amb una.bona isió es a egica de la jugada) que la eligió i la e són dues coses di e en s. Aixb pe me , d'una banda, p o egi la e de la c í ica adical que l'a eisme mode n a del c is ianisme. 1 d'al a banda, es jus i ica l'in- di e encia eligiosa c is iana a base d'a i - ma que el isc i el sal de la e no enen es a eu e amb la secula i zació o no de la eligió. En de ini i a, el que em sembla eu e da e a o es les eo ies de la secula i zació, an en la se a essan sociolbgica com en les se es a ian s eolbgiques, és una inca- paci a bas an adical de supe a l'es adi de les p o ecies decimonbniques sob e la deca- dencia i u u a desapa ició de la eligió. En can i, jo old ia eco da ací aquella ase de Du kheim, oblidada po se pe que endeix a passa desape cebuda enmig de la ulla aca de les se es elucub acions: «Cap e engeli no és immo al, pe o ampoc no hi ha cap aó pe a pensa que la humani a no sigui capac d'in en a nous e angelis.)) La me a con icció és que, en con a del que diuen o s els apbs ols i mili an s de la secula i zació, o desencan amen del món suposa i implica a la egada l'eme gencia de no es o mes de eencan amen . Que la e- ligió no desapa eix, sinó que es ans o ma. Que la nos a epoca és una epoca de c isi eligiosa: pe o c isi en el sen i que hi ha una me amo osi de la eligió i no pas en el sen i de la se a aniquilació. Aixb no ol di necessa iamen que aques a ans o mació ac ual del eligiós ex- clogui la possibili a que 1'Església esde in- gui o no p og essi amen esidual a la nos- a socie a . Aques és un al e p oblema. 1 pe aixb he olgu insis i al comencamen en l'impo ancia de dis ingui ben cla a- men l'ambi eligiós de l'imbi --es ic a- men eclesias ic. En la mesu a en que -com deia- 1'Església no és sinó una de les mani- es acions his b iques i ins i ucionals del e eligiós, la se a c isi no ha de se obliga b- iamen equi alen i pa alslela a una c isi de la eligió. Insis eixo en aques pun pe que al amen hom pod ia in e p e a el meu discu s com una mena de iom alisme o (com es a de moda de di a a) de es au a- cionisme eclesias ic. En cap momen no he olgu equipa a secula i zació a desc is ia- ni zació, i pe an ampoc no es po ex a- pola a a l'a i mació de la ans o mació de la eligió (i la concomi an negació de la se a desapa ició) con e in -la en una mena de mani es en p o de la pe du abili a de la ins i ució eclesias ica. Aixb, que po ésse un ap io isme eolbgic pe ec amen es- pec able, em sembla ia hon adamen ilslíci des d'un pun de is a sociolbgic. En can i, i pel que espec a a la eligió conside ada globalmen , sí que man ind ia amb e mesa la esi de la se a pe du abili a , so a l'una o l'al a o ma. Pe aixb, en de i- ni i a, em sembla jus i icable -i acabo pe allí on ha ia comenca - el i o1 de «el mi e de la secula i zació)): a pa i d'una an inb- mia acil en e «el sag a n i ((el p o a)), en e «el eligiós)) i «el secula )), c ec que ens hem con ós i que -amb mol a indeologia pe enmig- hem in e p e a com a secula i za- ció el que no e a -i no és- sinó una me a- mo osi de la eligió en els nos es dies. (Feb e 1980)