CONGRÉS
DE
FILOSOFIA
DE
STRASBOURG
Cjuliol
1980)
l
Oc a i
FULLAT
i
QUE
REPRESENTEM?
Du an la p ime a quizena de juliol, s'ha
desen o lla en la i acionali a on e e a
que s'anomena S asbou g, el
XVIII
Cong és
de Fdoso ia de pa la ancesa. En aig p end e
es apun s. A pa i d'una exposició de
Jacques De ida, de dues ho es
i
mi ja de
du ada, edac o unes p ime es e lexions,
semp e cla ades en el discu s del p opi
De ida.
Que és la (( e-p esen ació))?; in e ogació
banal d'en ada. Rep esen acions diploma i-
ques, ep esen acions pa lamen a ies, e-
p esen acions sindicals, ep esen acions ea-
als
...
Que és la ep esen acio?: doncs aixb que
an els embaixado s, els dipu a s, els líde s de
sindica s, els ac o s
...,
e c. Quo idiani a . Sí,
pe o, que és aixo que an? Exis eix un aixo
comú a o es les ep esen acions?
Si no ens allunyem del llengua ge col.10-
quial, sabem ce amen que signi ica ep esen-
acid La p oblema ica so geix a pa i de
l'ins an que p e enem sal a a un llengua ge
ilosb ic, o mulan ja p egun es impe i-
nen s. Heus-ne ací algunes: com adui el
signi ican (( ep esen ació)) a l'alemany, a
l'angles, al us o al xinks?; o e eix di icul a s
mol més se ioses que no pas ha e de adui
la pa aula ((pa e)) o la pa aula ((aigua)). D'on
p o é al di icul a ?
Un al e in e ogan ilosb ic al espec e:
ni que sigui en el ma eix idioma, només é un
signi ica el signi ican « e-p esen ació)) o,
pel con a i, es dóna polisskmia, i es dóna
necessa iamen
i
no, pe ce , de o ma acciden-
al? Les espos es a aques in e ogan són
g eus. Quan el polí ic, el cien í ic, l'a is a, el
me a ísic
...,
usen el ocable « e-p esen a-
ció)), es e e eixen a algun nucli seman ic
comú o pa len inesqui ablemen d'allo
dge en ?
Con inuem l'in e oga o i. Un idioma, és
una ep esen ació?; en el supbsi a i ma iu,
ep esen ació de que? de quin e e en ? P os-
seguim: (( e-p esen a )) és col.loca , da an ,
al16 que no es ap esen . Cal p egun a : que o
qui col.loca da an ?, i si ós l'espe i ? Sense
subjec e -si únicamen hi ha ma e ia- les e-
p esen acions s'e apo en. La ep esen ació es
pe al subjec e; al ol a exis i a ambé pel
subjec e? No impo a en quina ep esen a-
ció, es ac a semp e de la mane a com el
subjec e -1'espe i - queda a ec a pe
l'objec e.
L'home és essencialmen (( ep esen a-
ció)) pe o mai es a, ell, ep esen a . El e i-
ble au en que igno em si e ade amen és
ep esen ació d'al es coses o si an sols les
in en a. Es undelega , l'home, o, pel con a i,
és un il.lús, un boig? ((Delega )), de que
o de qui?
Exis eix allb no- ep esen able? L'excés
de ep esen acions -lingüís iques, cien í i-
ques, polí iques
...
e c.- ens a sospi a que
l'ésse no queda mai o almen ep esen a .
So a ep esen ació és un acas. El llengua -
ge no diu mai la o ali a del que ((hi ha». Pe
al mo iu anem semp e al da e a de no es
ep esen acions. Aixb ens hau ia d'e i a de
cau e en el pe ill de con ond e ((allb ep e-
sen a )) amb ((la ep esen ació)).
Fó a agic que, en lloc de ep esen a ((El
Ma eix)), aguéssim inú ilmen en la ep e-
sen ació de <<La Di e encia)). Hi ha mol es
-incomp ables- missz'ons, o n'hi ha una de
sola?; hi ha mol s messies, o bé hi ha un sol
Messias? Polisskmia inesqui able o signi ica
únic de l'ésse ?
¿EL LLENGUATGE CONTRA LES COSES?
En una ma inal del Cong és, Lad ie e,
P o esso de Filoso ia de la Ciencia a la
Uni e si a de Lo aina, a exposa les se es
e lexions al ol an del llengua ge. No ex-
plica é les idees de Lad ie e, sinó les idees
que m'assal a en en escol a -lo, a egades
amb ell, en ocasions con a ell.
Hi ha coses i hi ha llengua ges sob e les
coses. Que és p ime , el llengua ge o
bé
les
coses?; i si un «món» no ós més que la
mane a com un llengua ge o gani za les
coses?
A
al llengua ge ísic -el d'A is 6 il o
el de Galileu-, al món ísic.
Alguns p e enen que hi ha llengua ges
se iosos, espec ables -els llengua ges cien-
í ics-, en on als llengua ges i esponsa-
bles, boigs -els llengua ges polí ics, eligio-
sos, a ís ics-. La se iosi a i espec abili a
dels p ime s, p o ind ía del seu pa la sob e
les coses; al se iosi a p ocedi ia de la e i i-
cació. Pe b po se una p oposició, enca a
que sigui cien í ica, po e e i -se a una al a
cosa que no sigui una al a p oposició?
Allb que anomenem (( e i ica )) consis-
eix a sal a de l'o d e del
llengua ge
a l'o d e
de les
coses.
A a bé; al sal em sembla absolu-
amen impe inen , amb la qual cosa ens
quedem sense ((c i e i de e i a )). La e i i-
cació no és un c i e i de e i a ; no a més
enllh de se un c i e i d'ope a i i a . Els
cien í ics subs i ueixen la e i a pe l'e ich-
cia. Són les coses les que o men el llengua -
ge, al com suposa l'empi isme, o pel con a-
i, és el llengua ge el que o ma el (( nón))
segons clama el acionalisme? Hom no sap
si el món és la condició anscenden al del
uncionamen del llengua ge -p edomini
de la <(Physis))-, o si el llengua ge és la
condició anscenden al del món -p edo-
mini del
<(Lagos>)-.
Vi im en la igno ancia pel que a a escla i
la elació en e
coses
i
discu s
-1lengua ge-;
és a di la elació en e
el eal
i
elpossible.
Les
sensacions es di igeixen a allb eal; les idees a
allb possible. Les sensacions es alen de
llengua ges me a b ics, empe o, men e les
idees u ili zen llengua ges lbgics. iCom an-
si a de la sensació a la idea, i d'aques a a
aquella?
Els e s, ((allb que hi ha)), són semp e
con ingen s; la ((Ma hesis Uni e salis)) a-
cassa h semp e en on d'ells. L'esde eni-
men escapa a l'«a p io h. El pas de les
ma emh iques a la ísica cons i ui h semp e
un sal , el sal que a de la hipb esi a la
e i icació, de la o mali a al con ingu .
Els omans col.loca en un emplacamen
mili a on a a iu S asbou g. Fou l'any
12
abans de C is . Desp és de les in asions
anomenades bh ba es, eneix la població
amb el nom d's a ebu gum -que signi ica,
poble de camins-.
El lloc e a geog a icamen
p i ilegia . Du an 1'Eda Mi jana es ans-
o ma en ciu a ica i lliu e. El seu po lu ial
posseeix un mo imen ex ao dina i que
enca a con inua ac ualmen . Els exk ci s de
Lluis
XIV
es an apode a d's asbou g, el
1681, en -li pe d e la se a llibe a . La Re o-
lució
i
1'Impe i napolebnic solidi iquen el
llad onici. El 1870,l'Impe i alemany es que-
da S asbou g. El 1918 passa no amen a
mans polí iques anceses. El 1940, l'ocupen
els alemanys. El 1944 o na a depend e de
F anca.
Quan es
accions
humanes s'han desen o -
lla a S asbou g! En
na a -les,
mani es em
l'k ica. Segons sigui alemany o ancks, el
na ado de an es accions -his o iado ,
poe a o no elis a-, o bé sigui ma xis a o
llibe al, les accions se so me en a una o a una
al a k ica. L'acció sola -la Re olució F an-
cesa, suposem- no és é ica; la se a e ici a
e donada pe la na ació que se'n aci. La
no elala, la his o ia, el mi e, el con e, la
poesia
...,
la pa aula con ada, col.loquen mo-
al a les accions dels homes.
Paul Ricoeu , P o esso a Pa ís i als Es a s
Uni s, ompli un ma i del cong és de iloso ia,
anali zan la
na a i i a
com a mic ocosmos
de la (( e-p esen ació)). Com en les dues no es
an e io s, ambé ací exposa é les idees que
em so gi en en escol a Ricoeu , en lloc de
e e i -me a aques pensado di ec amen .
Cada ida humana -que és cúmul d'ac-
cions- clama un na ado . Les accions exi-
geixen biog a ia, esc i a o pa lada. Igual-
men succeeix amb les accions d'una col-lec-
i i a . L'acció queda magni icadag hcies a la
na ació que se'n aci. L'es uc u a de la ida
humana demana a c i s que se la na i.
1
no es
ac a de ep odui , sinó de
con gu a .
L'his-
o iado no ep odueix la Re olució Bolxe-
ic; la con igu a.
En un ex descub i em, doncs, una di-
mensió e e encia1 -1'hmbi de «món>>- i
una dimensió c eado a -«poi& ica))- que és
ln e na al ex na a iu. L'acció -la que
sigui- s'o gani za na a i amen en el si de
cada cul u a i de cada subcul u a. Pensi's en
((El Can a del mío Cid)) o en ((La Chanson de
Roland)). L'audi o o el lec o comple en el
p océs de mímesi, inicia ja en la ma eixa
acció, la qual endeix, p ecisamen , a se
con ada.
Si se sepa en elmóndel'acció-allb ebu -
i el món de la na ació-allb posa -, es enca
o con ac e en e la dada posi i a i l'k ica
-o sigui, la in iga-. El posi i isme i el
cien isme aillen l'acció -que anali zen cien-
í icamen -, menysp ean la li e ali a na-
a i a; d'aqyes a aisó el món queda des-
mo ali za . Es aques a, i no cap al a, la
nos a igica si uació.
Si, és cla . Na a és e e l'acció en lloc de
deixa -la en la ca n i a; pe o an sols així
s'in odueix l'k ica.
1
sense ella es em pe -
du s, a me ck de qualse ol B ejne o de
qualse ol Pinoche . Una acció -pe exem-
ple, els ob e s polacs p o es an con a el seu
go e n comunis a- pe me dos discu sos: el
cien í ic i el na a iu. Ambdós són indispen-
sables pe quk l'home subsis eixi. De sup i-
mi -se el na a iu, l'home es muda en obo .
El na ado , oba o in en a? G eu p e-
gun a; g eu pe quk es queda semp e sense
espos a. Malg a aixb, el na ado no c ea
sense sol a ni ol a. El na ado c ea en
unció de quelcom que el1 conside a aluós
-k ica-
.
El concep e de (( e e encia)) se'ns
ha desplega en e e encia desc ip i a - e s
l'acció con ada- i e e enciap oduc o a - e s
el sen i que hom dóna a l'acció-.
Se'ns an p oblemi ics an el concep e
de món eal com el concep e de e i a . Ho sé.
Pe quk en es a -nos a elimina la llibe a
del si del món eal? Pe quk obs ina -nos a
eu e la e i a només en allb desc ip ible?,
pe quk la e i a no es po aixopluga en els
hmbi s de o el mani es able i de o el
p oduible? Les al e na i es són: o amb k ica
o sense ella. Jo op o pe l'k ica i la na ació
-la bíblica pe exemple- i no em con o mo
amb la sola ciencia amb p e ensió de eali a i
de e i a exclusi es.