Congrés de filosofia de Strasbourg (juliol 1980)

CONGRÉS DE FILOSOFIA DE STRASBOURG Cjuliol 1980) l Oc a i FULLAT i QUE REPRESENTEM? Du an la p ime a quizena de juliol, s'ha desen o lla en la i acionali a on e e a que s'anomena S asbou g, el XVIII Cong és de Fdoso ia de pa la ancesa. En aig p end e es apun s. A pa i d'una exposició de Jacques De ida, de dues ho es i mi ja de du ada, edac o unes p ime es e lexions, semp e cla ades en el discu s del p opi De ida. Que és la (( e-p esen ació))?; in e ogació banal d'en ada. Rep esen acions diploma i- ques, ep esen acions pa lamen a ies, e- p esen acions sindicals, ep esen acions ea- als ... Que és la ep esen acio?: doncs aixb que an els embaixado s, els dipu a s, els líde s de sindica s, els ac o s ..., e c. Quo idiani a . Sí, pe o, que és aixo que an? Exis eix un aixo comú a o es les ep esen acions? Si no ens allunyem del llengua ge col.10- quial, sabem ce amen que signi ica ep esen- acid La p oblema ica so geix a pa i de l'ins an que p e enem sal a a un llengua ge ilosb ic, o mulan ja p egun es impe i- nen s. Heus-ne ací algunes: com adui el signi ican (( ep esen ació)) a l'alemany, a l'angles, al us o al xinks?; o e eix di icul a s mol més se ioses que no pas ha e de adui la pa aula ((pa e)) o la pa aula ((aigua)). D'on p o é al di icul a ? Un al e in e ogan ilosb ic al espec e: ni que sigui en el ma eix idioma, només é un signi ica el signi ican « e-p esen ació)) o, pel con a i, es dóna polisskmia, i es dóna necessa iamen i no, pe ce , de o ma acciden- al? Les espos es a aques in e ogan són g eus. Quan el polí ic, el cien í ic, l'a is a, el me a ísic ..., usen el ocable « e-p esen a- ció)), es e e eixen a algun nucli seman ic comú o pa len inesqui ablemen d'allo dge en ? Con inuem l'in e oga o i. Un idioma, és una ep esen ació?; en el supbsi a i ma iu, ep esen ació de que? de quin e e en ? P os- seguim: (( e-p esen a )) és col.loca , da an , al16 que no es ap esen . Cal p egun a : que o qui col.loca da an ?, i si ós l'espe i ? Sense subjec e -si únicamen hi ha ma e ia- les e- p esen acions s'e apo en. La ep esen ació es pe al subjec e; al ol a exis i a ambé pel subjec e? No impo a en quina ep esen a- ció, es ac a semp e de la mane a com el subjec e -1'espe i - queda a ec a pe l'objec e. L'home és essencialmen (( ep esen a- ció)) pe o mai es a, ell, ep esen a . El e i- ble au en que igno em si e ade amen és ep esen ació d'al es coses o si an sols les in en a. Es undelega , l'home, o, pel con a i, és un il.lús, un boig? ((Delega )), de que o de qui? Exis eix allb no- ep esen able? L'excés de ep esen acions -lingüís iques, cien í i- ques, polí iques ... e c.- ens a sospi a que l'ésse no queda mai o almen ep esen a . So a ep esen ació és un acas. El llengua - ge no diu mai la o ali a del que ((hi ha». Pe al mo iu anem semp e al da e a de no es ep esen acions. Aixb ens hau ia d'e i a de cau e en el pe ill de con ond e ((allb ep e- sen a )) amb ((la ep esen ació)). Fó a agic que, en lloc de ep esen a ((El Ma eix)), aguéssim inú ilmen en la ep e- sen ació de <<La Di e encia)). Hi ha mol es -incomp ables- missz'ons, o n'hi ha una de sola?; hi ha mol s messies, o bé hi ha un sol Messias? Polisskmia inesqui able o signi ica únic de l'ésse ? ¿EL LLENGUATGE CONTRA LES COSES? En una ma inal del Cong és, Lad ie e, P o esso de Filoso ia de la Ciencia a la Uni e si a de Lo aina, a exposa les se es e lexions al ol an del llengua ge. No ex- plica é les idees de Lad ie e, sinó les idees que m'assal a en en escol a -lo, a egades amb ell, en ocasions con a ell. Hi ha coses i hi ha llengua ges sob e les coses. Que és p ime , el llengua ge o bé les coses?; i si un «món» no ós més que la mane a com un llengua ge o gani za les coses? A al llengua ge ísic -el d'A is 6 il o el de Galileu-, al món ísic. Alguns p e enen que hi ha llengua ges se iosos, espec ables -els llengua ges cien- í ics-, en on als llengua ges i esponsa- bles, boigs -els llengua ges polí ics, eligio- sos, a ís ics-. La se iosi a i espec abili a dels p ime s, p o ind ía del seu pa la sob e les coses; al se iosi a p ocedi ia de la e i i- cació. Pe b po se una p oposició, enca a que sigui cien í ica, po e e i -se a una al a cosa que no sigui una al a p oposició? Allb que anomenem (( e i ica )) consis- eix a sal a de l'o d e del llengua ge a l'o d e de les coses. A a bé; al sal em sembla absolu- amen impe inen , amb la qual cosa ens quedem sense ((c i e i de e i a )). La e i i- cació no és un c i e i de e i a ; no a més enllh de se un c i e i d'ope a i i a . Els cien í ics subs i ueixen la e i a pe l'e ich- cia. Són les coses les que o men el llengua - ge, al com suposa l'empi isme, o pel con a- i, és el llengua ge el que o ma el (( nón)) segons clama el acionalisme? Hom no sap si el món és la condició anscenden al del uncionamen del llengua ge -p edomini de la <(Physis))-, o si el llengua ge és la condició anscenden al del món -p edo- mini del <(Lagos>)-. Vi im en la igno ancia pel que a a escla i la elació en e coses i discu s -1lengua ge-; és a di la elació en e el eal i elpossible. Les sensacions es di igeixen a allb eal; les idees a allb possible. Les sensacions es alen de llengua ges me a b ics, empe o, men e les idees u ili zen llengua ges lbgics. iCom an- si a de la sensació a la idea, i d'aques a a aquella? Els e s, ((allb que hi ha)), són semp e con ingen s; la ((Ma hesis Uni e salis)) a- cassa h semp e en on d'ells. L'esde eni- men escapa a l'«a p io h. El pas de les ma emh iques a la ísica cons i ui h semp e un sal , el sal que a de la hipb esi a la e i icació, de la o mali a al con ingu . Els omans col.loca en un emplacamen mili a on a a iu S asbou g. Fou l'any 12 abans de C is . Desp és de les in asions anomenades bh ba es, eneix la població amb el nom d's a ebu gum -que signi ica, poble de camins-. El lloc e a geog a icamen p i ilegia . Du an 1'Eda Mi jana es ans- o ma en ciu a ica i lliu e. El seu po lu ial posseeix un mo imen ex ao dina i que enca a con inua ac ualmen . Els exk ci s de Lluis XIV es an apode a d's asbou g, el 1681, en -li pe d e la se a llibe a . La Re o- lució i 1'Impe i napolebnic solidi iquen el llad onici. El 1870,l'Impe i alemany es que- da S asbou g. El 1918 passa no amen a mans polí iques anceses. El 1940, l'ocupen els alemanys. El 1944 o na a depend e de F anca. Quan es accions humanes s'han desen o - lla a S asbou g! En na a -les, mani es em l'k ica. Segons sigui alemany o ancks, el na ado de an es accions -his o iado , poe a o no elis a-, o bé sigui ma xis a o llibe al, les accions se so me en a una o a una al a k ica. L'acció sola -la Re olució F an- cesa, suposem- no és é ica; la se a e ici a e donada pe la na ació que se'n aci. La no elala, la his o ia, el mi e, el con e, la poesia ..., la pa aula con ada, col.loquen mo- al a les accions dels homes. Paul Ricoeu , P o esso a Pa ís i als Es a s Uni s, ompli un ma i del cong és de iloso ia, anali zan la na a i i a com a mic ocosmos de la (( e-p esen ació)). Com en les dues no es an e io s, ambé ací exposa é les idees que em so gi en en escol a Ricoeu , en lloc de e e i -me a aques pensado di ec amen . Cada ida humana -que és cúmul d'ac- cions- clama un na ado . Les accions exi- geixen biog a ia, esc i a o pa lada. Igual- men succeeix amb les accions d'una col-lec- i i a . L'acció queda magni icadag hcies a la na ació que se'n aci. L'es uc u a de la ida humana demana a c i s que se la na i. 1 no es ac a de ep odui , sinó de con gu a . L'his- o iado no ep odueix la Re olució Bolxe- ic; la con igu a. En un ex descub i em, doncs, una di- mensió e e encia1 -1'hmbi de «món>>- i una dimensió c eado a -«poi& ica))- que és ln e na al ex na a iu. L'acció -la que sigui- s'o gani za na a i amen en el si de cada cul u a i de cada subcul u a. Pensi's en ((El Can a del mío Cid)) o en ((La Chanson de Roland)). L'audi o o el lec o comple en el p océs de mímesi, inicia ja en la ma eixa acció, la qual endeix, p ecisamen , a se con ada. Si se sepa en elmóndel'acció-allb ebu - i el món de la na ació-allb posa -, es enca o con ac e en e la dada posi i a i l'k ica -o sigui, la in iga-. El posi i isme i el cien isme aillen l'acció -que anali zen cien- í icamen -, menysp ean la li e ali a na- a i a; d'aqyes a aisó el món queda des- mo ali za . Es aques a, i no cap al a, la nos a igica si uació. Si, és cla . Na a és e e l'acció en lloc de deixa -la en la ca n i a; pe o an sols així s'in odueix l'k ica. 1 sense ella es em pe - du s, a me ck de qualse ol B ejne o de qualse ol Pinoche . Una acció -pe exem- ple, els ob e s polacs p o es an con a el seu go e n comunis a- pe me dos discu sos: el cien í ic i el na a iu. Ambdós són indispen- sables pe quk l'home subsis eixi. De sup i- mi -se el na a iu, l'home es muda en obo . El na ado , oba o in en a? G eu p e- gun a; g eu pe quk es queda semp e sense espos a. Malg a aixb, el na ado no c ea sense sol a ni ol a. El na ado c ea en unció de quelcom que el1 conside a aluós -k ica- . El concep e de (( e e encia)) se'ns ha desplega en e e encia desc ip i a - e s l'acció con ada- i e e enciap oduc o a - e s el sen i que hom dóna a l'acció-. Se'ns an p oblemi ics an el concep e de món eal com el concep e de e i a . Ho sé. Pe quk en es a -nos a elimina la llibe a del si del món eal? Pe quk obs ina -nos a eu e la e i a només en allb desc ip ible?, pe quk la e i a no es po aixopluga en els hmbi s de o el mani es able i de o el p oduible? Les al e na i es són: o amb k ica o sense ella. Jo op o pe l'k ica i la na ació -la bíblica pe exemple- i no em con o mo amb la sola ciencia amb p e ensió de eali a i de e i a exclusi es.