BADALONA: TRANSFORMACIONS EN UNA CIUTAT
CONSOLIDADA
FRANCESC PEREMIQUEL
A qui ec e. Adjun a la Di ecció en Ma e' ia d'O denació U banis ica
i
Habi a ge, Ajun amen de Badalona
1.
In oducció
2.
El con ex e i o ial
3.
La població
4.
Te i o i i medi ambien al
4.1.
La
cos a
4.2.
La
se alada
SUMARI
5.
Mobili a i accessibili a
6.
Ac i i a s: indús ia, come c i se eis
7.
Habi a ge
8.
Oci
Bibliog a ia
BADALONA: TRANSFORMACIONS EN UNA CIUTAT CONSOLIDADA
1.
In oducció
Des d'aquell ja llunya ((no es no a es. de I'any
1981, quan els ecnics municipals e en balanc de
dos anys dlAjun amen democ a ic, ins a ui, han
can ia mol les coses. F ui del eball u banís ic
dlaques pe íode, s'ha p odu'i una se ie de ans-
o macions a Badalona que an que aques a sigui
una .al a. ciu a . L'in en cons an de e o ca la
iden i a de la ciu a en el seu p océs de ans o -
mació on a la p essió ex e na ha es a segu a-
men la idea cen al de o aques desen olupa-
men , aixi com ho es de les es a egies u u es.
L'objec e d'aques ex es e un epas gene al del
conjun de p oblemes u bans del e me municipal,
en especial d'aquells que enen un o igen ex e n o
una incidencia cla a sob e I'en o n e i o ial imme-
dia , an en e mes d'a an a ges com de se i-
uds, aixi com la se a plasmació en els documen s
ecnics u banís ics, especialmen en els de planeja-
men .
El planejamen es nomes un ins umen ecnic,
en e al es, que se eix pe a icula les polí iques
u banís iques de la ciu a , no sols en e mes de
o ma i es uc u a, sinó ambe d'ús, que pe me
adequa les po enciali a s e i o ials a les necessi-
a s socials. Pe aixo, el planejamen es en es d'una
mane a dinamica que pe me adap a I'o denació
u bana a les necessi a s cambian s de la ciu a .
L'objec iu cen al del Pla Es a egic de Badalona,
ap o a ecen men , es la necessi a de conse a
la p opia iden i a de la ciu a , la in eg ació en el
seu en o n i la se a ocació de cen ali a com a
ins umen s pe assoli una quali a de ida millo i
mes equilib ada pels seus ciu adans. Aques p inci-
pi inspi a I'ins umen que dinami za I'ac i i a u ba-
nís ica municipal, el planejamen .
Man eni la p opia iden i a es un dels desa iamen s
socials mes impo an s dins del con inu u ba me o-
poli a. La dependencia de la ciu a cen al en mol s
aspec es condiciona la consciencia local i el sen i
dliden i icació amb el p opi lloc. D'al a banda, el
ca ac e inabas able de I'ampli e i o i de la me o-
poli ha gene a una o a consciencia de ba i que
es adueix en un mo imen ei'nal po en .
La equali icació u bana, en esa des de la essan
de mecanisme pel eequilib i social, que pe me
una compensació i millo a de les endes i una
edis ibució espacial de la població, aixi com un
a ancamen en les condicions de ida an ambien-
als com de se eis, se a I'es a egia onamen al
de ans o mació d'una ciu a mol consolidada.
2.
El
con ex e i o ial
Enca a que sembli ob i, es impo an si ua la ciu-
a dins del seu con ex e i o ial i geog a ic, pe
al d'en end e quina es la eali a u bana he e ada,
i les línies d'ac uació dels úl ims anys i les p opos-
es de u u .
Badalona se si ua ap oximadamen a
15
quilome-
es del cen e de Ba celona (placa de Ca alunya),
amb la qual o ma a ui un con inu u ba, malg a
que hi hagi municipis in e posa s en e els e mes
municipals (San Ad ia de Besos i San a Coloma de
G amene ).
Pe la se a geog a ia, I'assen amen u ba segueix el
model de les poblacions del Ma esme, amb dos ac-
ciden s ísics que limi en o amen la se a expan-
sió: la línia de la cos a i la Se a de Ma ina, la cual
cosa p o oca un supo de ca ac e lineal en di ec-
ció pa al.lela a la cos a, i con e eix la ciu a en un
lloc de pas ( ancamen del Ba celones pel no d, inici
del Ma esme) amb bona accessibili a pe la cos a,
pe o de di ícil accés a les coma ques in e io s.
La ciu a es el esul a de dos p ocessos u banís-
ics di e encia s en el emps: la ciu a adicional,
que a pa i del nucli his o ic -el Dal de la Vila-
c eix amb el ba i del Ma i I'eixample Pons, i els
ba is cons u'i s aques segle pe dona espos a
a les demandes massi es d'habi a ge, esul a de
les o es onades mig a o ies, amb unes o mes
de c eixemen especí iques: els polígons d'habi a -
ge massiu, les u bani zacions d'o igen ma ginal,
amb habi a ges au ocons u'i s, i els plans pa cials
especula ius que deixen la ciu a amb impo an s
de ici u banís ics an d'in as uc u es com de
do acions i una base social conc e a.
El c eixemen de la ciu a es p odueix a I'omb a de
Ba celona, a pa i de .les o es onades mig a o-
ies d'aques segle, onamen almen a pa i de
població p oceden d'al es pun s dlEspanya.
El c eixemen és mol accele a (des dels anys
qua an a, Badalona ha mul iplica la se a població
pe qua e, en passa d'ap oximadamen 50.000
habi an s als 225.000 ac uals) i c ea mol s de ici
a o s ni ells i con e eix les ciu a s de la pe i e ia
en el lloc on ubica -hi o s aquells se eis que no
es poden assumi en la ciu a cen al (abocado s,
cen als elec iques, depu ado es, indús ies no
adequades, e c.).
La ciu a é al ol an de 10 km2 de sol u ba, ap o-
ximadamen el
50%
del e me municipal, que,
pod íem di , es a consolida p ac icamen en la
se a o ali a amb impo an s desequilib is in e ns
de dis ibució de la població.
3.
La
població
Badalona, a I'igual que al es municipis de I'ambi
me opoli a -Ba celona en e ells-, es a pe den
població an pe aó del descens de na ali a com
pe causes mig a o ies.
L'emig ació es p odueix en e els jo es -sec o s
de població que, ha en inc emen a el seu s a us
social es desplacen a al es poblacions pe millo-
a les se es condicions de ida- i els immig an s
que e o nen als seus llocs d'o igen.
L'escas inc emen de població es p odueix pe
dues causes: c eixemen na u al
i
emig ació de
Ba celona. La immig ació que ep Badalona és de
classe baixa, ob e s
i
jubila s p oceden s de San
And eu i San Ma í, majo i a iamen .
Un dels p oblemes socials més impo an s és la
manca de di e si icació social. El e que dins de
I'ambi e i o ial hi hagi poca di e si a social i
que aques a sigui d'uns es a s economics de e mi-
na s (classes mi janes i baixes) condiciona o a-
men la ciu a . La enda pe capi a és una de les
més baixes del e i o i me opoli a.
Les classes socials menys a a o ides endeixen a
eni una demanda de se eis públics més ele ada
que en al es ind e s, on la p opia inicia i a p i ada
sa is a aques es demandes. També hi ha mol a
gen que iu a la ciu a pe o eballa o a. Aques es
si uacions enen ambé les se es epe cussions
imposi i es.
La ciu a é uns 225.000 habi an s i és la e ce a
ciu a més g an de Ca alunya. La població és jo e
(el 60% é menys de 45 anys), ocupada majo i a-
iamen en la indús ia, seguida del sec o se eis;
poc quali icada, amb un índex d'a u ele a (al ol-
an del 10%). Ap oximadamen , el 10% de la
població es a jubila .
4.
Te i o i
i
medi ambien
El e i o i ha condiciona i condiciona o amen el
desen olupamen u ba, an des del pun de is a
o mal com dels usos del sol
i
la p ese ació del
medi. La uni o mi a de la plana cos e a con as a
amb el e i o i ondula de la anja in e media i amb-
dós amb la anja de sol ús ec, ja a la mun anya.
Tan el ma com la mun anya es con igu en com
dos e s elle an s de I'en o n badaloní. La se a
p ese ació des del pun de is a mediambien al es
con e eix en una de les opcions clau de la plani i-
cació e i o ial. T adicionalmen malmesos an I'un
com I'al a, són objec e de p ojec es de ecupe a-
ció, p o ecció i inco po ació als espais d'ús u ba.
Des del pun de is a e i o ial, els e ec es de les
ac uacions an sob e la cos a com sob e la mun-
anya enen una incidencia que depassa el e me
municipal.
4.1.
La cos a
La deg adació de la línia de cos a, no sols de
Badalona sinó de o I'ambi me opoli a ins a
inals dels anys se an a, compo a la necessi a
d'es abli una se ie de mesu es pe a la co ecció
dels desequilib is i pe a u a el p océs de deg a-
dació. Calia e i a els abocamen s di ec es al ma ,
econ e i les elles indús ies obsole es, saneja
la so a i egene a les pla ges, do a -les d'accessi-
bili a , implan a -hi do acions, e c. Calia, en de ini i-
a, ecupe a la cos a pe
a
la ciu a .
La in e enció clau pe inicia aques p océs es la
cons ucció del col.lec o -in e cep o pe pa de la
CMB, que ecollí o es les aigües neg es i les as-
llada a la depu ado a del Besos.
es ingi de p ojec es, en el qual la p opos a de
Manuel Sola-Mo ales si ua el po en la zona sud, i
a més p oposa la se a cons ucció e a endins
( igu a
1).
Aixo e i a c ea in e upcions en el lux
de so a, ja que els espigons ocupen poc el ma , i
a la egada pe me es uc u a un impo an ag-
men de ciu a en e I'a ea esidencial de I'eixample
Pons i la zona indus ial sud, o ac uan com ele-
men de cosi o a en e un
i
al e eixi , amb la
c eació d'un de nou. A iba al ma és un dels
desa iamen s onamen als de la ciu a que la p o-
pos a esol magis almen a a és de la cons uc-
ció d'un nou eix ia i incula a un canal que esde-
é nou elemen paisa gís ic i eix de connexió ma -
mun anya, onamen al pe a la ciu a .
Figu a
1.
P opos a de po espo iu-pesque
El desman ellamen d'emp eses (Bo ax, C os,
e c.) i del pan ala de Campsa, el p og ama del
MOPT de egene ació de les pla ges del Ma es-
me, la cons ucció del passeig Ma í im, el desba-
lles amen dlins al.lacions dins de la zona ma i i-
mo- e es e, són les ac uacions sec o ials en
aques ambi que han a ec a mes posi i amen la
ans o mació.
La Facana Ma í ima és el Pla Especial que, a pa i
de la simul ania modi icació del PGM, p e én es a-
bli les bases u banís iques de egene ació de la
cos a, onamen almen a a és del desman ella-
men de les ac i i a s indus ials i la se a econ e -
sió a usos més adien s: esidencials, do acionals i
dlespai públic.
Aques Pla Especial suposa ambé la ees uc u a-
ció de o el sec o es ablin un nou sis ema de ia-
li a i espais lliu es, en con inu'i a amb la ecupe a-
ció de la cos a a Ba celona, p oduc e de la eno a-
ció del Poblenou.
Una ella aspi ació ciu adana es que la ciu a pugui
disposa d'un po . Desp és de les polemiques p o-
pos es d'implan acions an e io s, el Pla Especial de
la Facana Ma í ima consolida la cons ucció del
po al sud. L'any
1987
es con oca un concu s
4.2.
La se alada
El con apun al ma au a la se alada, com a
complemen de I'espai lliu e d'ús ciu ada. To i que

no ha ingu la p essió u bana de la cos a, la se a
p oximi a a la ciu a ha e d'aques espai un lloc
so mes a les ag essions d'una impo an u ili zació
sense la deguda p o ecció i man enimen . La se a
supe ície és de
10
km2. Aques sol p oxim a la ciu-
a se eix pe que mol a gen hi agi a passeja , de
picnic, a caca , a en a co xes, a ci cula -hi amb
mo ocicle es, pe col.loca desguassos de ehi-
cles, abocado s incon ola s, ac i i a s ag ícoles,
implan a cemen i is, e c. Si
bé
és ce que la es-
san d'obaga es a en millo s condicions que la de
solana, ambé aques a ha so e impo an s ag es-
sions com la de la ped e a de la Vallensana. El
domini p i a del sol i la di e si a de si uacions i
usos an di ícil un con ol exhaus iu del lloc que
pe me i compa ibili za ac i i a s.
La edacció de di e sos plans conc e s (Pla Espe-
cial de San Je oni de la Mu a
i
Pla Especial del
Tu ó d'en Se iol) pe pa de la CMB, incula s a la
p opie a del sol o a la se a adquisició, es a en
queda en no- es. Tan un com I'al e són plans que
o gani zen el sec o com a pa c paisa gís ic, amb la
qual cosa esul a un ele a cos de cons ucció i
man enimen , sense mecanismes d'au o inancamen
i sense dona espos es als sec o s con on an s.
De e , només esolien les zones quali icades de
pa c (6b) en el PGM.
Des d'una op ica més conc e a, el pla de San
Je oni (100 Ha) espon a la necessa ia p o ecció
d'un bé d'in e es cul u al, el monas i i el seu en o n,
en a anca es a de deg adació. El pla del Tu ó d'en
Se iol espon al necessa i ancamen de I'abocado
d'escomb a ies ins al.la en aquell ind e , que enca-
a a ui s'u ili za com abocado de e es.
E iden men , o i la impo ancia d'aques es ac ua-
cions pel municipi, la se a escala i el e que en el
cas del Tu ó d'en Se iol, bona pa de la p opie a
sigui d'una ins i ució sup amunicipal, aques es
ac uacions depassen I'ambi local.
La ped e a de la Vallensana és un al e dels g eus
p oblemes mediambien als del municipi. L'explo a-
cio de la ped e a du an anys, sense cap ipus de
mecanisme egene ado del e i o i, ha deixa la
mun anya o ca malmesa quan aques a ja co-
men a
a a iba al lími de la se a explo ació.
In en a la se a egene ació inculada al cessa-
men p og essiu de les se es ac i i a s és un dels
objec ius p io i a is. La complexi a del p oblema i
la manca d'expe iencies ecniques ha e necessa-
ia la edacció de di e sos p ojec es, alguns des
de la inicia i a p i ada i al es u ela s des de la ini-
cia i a pública. P oblemes d'índole compe encial
han di icul a pode a iba al inal del p océs pe -
que quedi ga an ida la se a egene ació.
La p ese ació del sol ús ec i del medi na u al a
po a en el seu momen a I'exp opiació de la u ba-
ni zació de la Vallensana. Amb la desapa ició de la
CMB aques a ac uació a queda a u ada.
És e iden que ac ua en el sol ús ec des d'una
es a egia agmen a ia di ícilmen po condui
enlloc. En p incipi, pe la necessi a de disposa
d'una isió global i in eg ada, desp és, pe la
necessi a de coo dinació de les ac uacions, i en
da e lloc, pe que la se a incidencia a més enlla
del e me municipal. Des d'aques a pe spec i a es
plan eja el pla de la Se a de San Ma eu, que pa -
in dels es udis p e is de econeixemen de la
iden i a del sol ús ec en I'ambi me opoli a, in en-
a desen olupa accions coo dinades pe o el
con o n e i o ial de la se alada dels di e sos
municipis: Badalona, San a Coloma de G amene ,
Mon cada i Tiana.
El pla és nou des de la pe spec i a que ac a el
sol no u bani zable en el seu conjun , i des de la
comp ensió de la se a complexi a , econeixen
la di e si a de si uacions i ac i i a s que s'hi poden
p odui i no sols amb I'ac i ud p o eccionis a dels
plans an e io s. El sol ús ec ha d'adequa -se a la
eali a u bana que I'en ol a o p ese an la se a
iden i a .
El concep e de pa c egional al se ei de la ciu a
es el que s'imposa, inco po an usos i ac i i a s
in eg ades amb la p ese ació del medi.
Qualse ol pla, sense ins umen s adequa s de ges-
ió esde é inope an . Pe aixo, i a es que el seu
ambi depassa el e i o i municipal, an des del
pun de is a espacial com compe encial, es a
plan eja la necessi a de c ea un o ganisme ges-
o del pla que e llés pe les se es implan ació i
igilancia. En el momen ac ual es oba en p océs
de cons i ució un conso ci que s'enca egui de la
ges ió del pla.
El ac amen del sol no u bani zable sense ap o i-
amen luc a iu, ja sigui u banís ic o ús ec (ag íco-
la, o es al, ex ac iu, e c.), és un dels g eus p o-
blemes e i o ials a ui plan eja s, especialmen on
la p essió u bana exe ceix una o a ensió. Des
del pun de is a p i a , la in e sio en aques e i-
o i e poc in e es; ni an sols, so in , el de conse -
ació. Des de I'op ica pública la des inació na u al
és el lleu e i els pa cs, la qual cosa demanda una
o a in e sio -més pe I'ex ensió que pel seu alo
uni a i-, an pe a I'adquisició com pe a I'adequa-
cio i el man enimen .
T oba mecanismes que pe me in la compa ibili za-
cio d'ac i i a s, I'adequació del sol i el seu con ol i
man enimen sense pe d e la ocació d'espai lliu e,
a b a , e c., es una de les al e na i es u ili zades.
La implan ació d'un camp de gol a la all de Be lem
encaixa dins aques a es a egia ( igu a
2):
aspas-
sa a sol públic, con enien men condicionades,
unes
100
Ha de sol ús ec, ga an in alho a el seu
gol
i
p;
a cs
púb
le lem
(s
In Je o iec o
Ss
man enimen a can i de la possibili a de cons ui
un camp de gol , que és un us compa ible amb el
man enimen del paisa ge i I'es uc u a o mal del
e i o i; a més, pe me gaudi d'un ap o i amen al
ja econegu com a domini p i a pel p opi planeja-
men gene al, i s'e i a el con inu p océs de deg a-
dació.
5.
Mobili a
i
accessibili a
Fe accessible el e i o i pe me la se a coloni za-
ció i pe an , la u bani zació. La mobili a és un
concep e uncional que depen més dels mi jans ec-
nics disponibles i de la se a capaci a pe se u ili -
za s d'una mane a e icac. L'escassa dis ancia al
cen e de la me opoli a o ga a la ciu a un alo de
posició que al es no enen. Do a el e i o i d'un
al ni ell d'accessibili a és un dels mecanismes
clau pe e i a la seg egació e i o ial i social. Fins
a poc emps, el ni ell d'accessibili a de la ciu a
e a mol baix, an pe I1e ec e ba e a de I'au opis-
a com pe la inexis encia d'elemen s de connexió,
bé
en sen i ma -mun anya o longi udinalmen . Aixo
a ec a a la ciu a a dos ni ells. D'una banda, la
mobili a in e na e a mol edu'ida pe I'escassa dis-
ponibili a de iali a ( o s els luxos ha ien de pas-
sa pel cen e de la ciu a ) i els lla gs eco egu s
pe sal a dis ancies mol cu es. D'al a banda, en
no disposa d'in as uc u es que pe me in el desen-
olupamen u ba a les o es, mol e i o i queda a
sense u ili zació.
Figu a
:
-
--
ia ia e>
ecu ada ?e s cinc anys
i
xa xa penden de
!
desen c
La cons ucció de no a iali a ha suposa un can i
del model adial a la malla e i o ial. A ui és possi-
ble la connexió en e ba is, especialmen pe
sob e de I'A-19, i es a mol millo ada la connexió
ma -mun anya, que acaba a de comple a -se amb
la ans o mació d'algunes ie es en elemen s ia-
is. La cons ucció d'ap oximadamen
50
km de
ca e s du an el úl ims cinc anys ha e possible
aques a ans o mació ( igu a
3).
Dins d'aques es ope acions cal des aca -ne algunes
especialmen signi ica i es, pe la connec i i a an
in e na com e i o ial: Segon Cin u ó, la e als
A-19, a inguda Ma í Pujol, a inguda Ca i g, la G an
Via No d. Aques a úl ima és especialmen signi ica i-
a pe que s'ob é com a esul a de la suma de di e -
ses in e encions que pe me en a ui connec a des
de la ca e e a de la Con e ia ins al Pon de Moline
sense ha e de passa pel cen e de Badalona.
Des del pun de is a de la mobili a , especialmen
I'ex e na, la ciu a es oba o amen limi ada. El
me o no a iba enca a ins al cen e de la ciu a , i
a més é un eco egu mol lla g pe a iba al
cen e de Ba celona. El e oca il ins a ben poc
no connec a a amb les xa xes egionals, i enca a
é a la ciu a una capaci a de se ei limi ada, an
pe posició com pel nomb e d'es acions. Els au o-
busos, que són un bon se ei in e n, enen di icul-
a s pe dona espos a a la demanda de eco e-
Figu a
4.
P opos es
-
--
A
municip
lals pe i nclou e en el Pla bdal del
'