Badalona : transformacions en una ciutat consolidada

BADALONA: TRANSFORMACIONS EN UNA CIUTAT CONSOLIDADA FRANCESC PEREMIQUEL A qui ec e. Adjun a la Di ecció en Ma e' ia d'O denació U banis ica i Habi a ge, Ajun amen de Badalona 1. In oducció 2. El con ex e i o ial 3. La població 4. Te i o i i medi ambien al 4.1. La cos a 4.2. La se alada SUMARI 5. Mobili a i accessibili a 6. Ac i i a s: indús ia, come c i se eis 7. Habi a ge 8. Oci Bibliog a ia BADALONA: TRANSFORMACIONS EN UNA CIUTAT CONSOLIDADA 1. In oducció Des d'aquell ja llunya ((no es no a es. de I'any 1981, quan els ecnics municipals e en balanc de dos anys dlAjun amen democ a ic, ins a ui, han can ia mol les coses. F ui del eball u banís ic dlaques pe íode, s'ha p odu'i una se ie de ans- o macions a Badalona que an que aques a sigui una .al a. ciu a . L'in en cons an de e o ca la iden i a de la ciu a en el seu p océs de ans o - mació on a la p essió ex e na ha es a segu a- men la idea cen al de o aques desen olupa- men , aixi com ho es de les es a egies u u es. L'objec e d'aques ex es e un epas gene al del conjun de p oblemes u bans del e me municipal, en especial d'aquells que enen un o igen ex e n o una incidencia cla a sob e I'en o n e i o ial imme- dia , an en e mes d'a an a ges com de se i- uds, aixi com la se a plasmació en els documen s ecnics u banís ics, especialmen en els de planeja- men . El planejamen es nomes un ins umen ecnic, en e al es, que se eix pe a icula les polí iques u banís iques de la ciu a , no sols en e mes de o ma i es uc u a, sinó ambe d'ús, que pe me adequa les po enciali a s e i o ials a les necessi- a s socials. Pe aixo, el planejamen es en es d'una mane a dinamica que pe me adap a I'o denació u bana a les necessi a s cambian s de la ciu a . L'objec iu cen al del Pla Es a egic de Badalona, ap o a ecen men , es la necessi a de conse a la p opia iden i a de la ciu a , la in eg ació en el seu en o n i la se a ocació de cen ali a com a ins umen s pe assoli una quali a de ida millo i mes equilib ada pels seus ciu adans. Aques p inci- pi inspi a I'ins umen que dinami za I'ac i i a u ba- nís ica municipal, el planejamen . Man eni la p opia iden i a es un dels desa iamen s socials mes impo an s dins del con inu u ba me o- poli a. La dependencia de la ciu a cen al en mol s aspec es condiciona la consciencia local i el sen i dliden i icació amb el p opi lloc. D'al a banda, el ca ac e inabas able de I'ampli e i o i de la me o- poli ha gene a una o a consciencia de ba i que es adueix en un mo imen ei'nal po en . La equali icació u bana, en esa des de la essan de mecanisme pel eequilib i social, que pe me una compensació i millo a de les endes i una edis ibució espacial de la població, aixi com un a ancamen en les condicions de ida an ambien- als com de se eis, se a I'es a egia onamen al de ans o mació d'una ciu a mol consolidada. 2. El con ex e i o ial Enca a que sembli ob i, es impo an si ua la ciu- a dins del seu con ex e i o ial i geog a ic, pe al d'en end e quina es la eali a u bana he e ada, i les línies d'ac uació dels úl ims anys i les p opos- es de u u . Badalona se si ua ap oximadamen a 15 quilome- es del cen e de Ba celona (placa de Ca alunya), amb la qual o ma a ui un con inu u ba, malg a que hi hagi municipis in e posa s en e els e mes municipals (San Ad ia de Besos i San a Coloma de G amene ). Pe la se a geog a ia, I'assen amen u ba segueix el model de les poblacions del Ma esme, amb dos ac- ciden s ísics que limi en o amen la se a expan- sió: la línia de la cos a i la Se a de Ma ina, la cual cosa p o oca un supo de ca ac e lineal en di ec- ció pa al.lela a la cos a, i con e eix la ciu a en un lloc de pas ( ancamen del Ba celones pel no d, inici del Ma esme) amb bona accessibili a pe la cos a, pe o de di ícil accés a les coma ques in e io s. La ciu a es el esul a de dos p ocessos u banís- ics di e encia s en el emps: la ciu a adicional, que a pa i del nucli his o ic -el Dal de la Vila- c eix amb el ba i del Ma i I'eixample Pons, i els ba is cons u'i s aques segle pe dona espos a a les demandes massi es d'habi a ge, esul a de les o es onades mig a o ies, amb unes o mes de c eixemen especí iques: els polígons d'habi a - ge massiu, les u bani zacions d'o igen ma ginal, amb habi a ges au ocons u'i s, i els plans pa cials especula ius que deixen la ciu a amb impo an s de ici u banís ics an d'in as uc u es com de do acions i una base social conc e a. El c eixemen de la ciu a es p odueix a I'omb a de Ba celona, a pa i de .les o es onades mig a o- ies d'aques segle, onamen almen a pa i de població p oceden d'al es pun s dlEspanya. El c eixemen és mol accele a (des dels anys qua an a, Badalona ha mul iplica la se a població pe qua e, en passa d'ap oximadamen 50.000 habi an s als 225.000 ac uals) i c ea mol s de ici a o s ni ells i con e eix les ciu a s de la pe i e ia en el lloc on ubica -hi o s aquells se eis que no es poden assumi en la ciu a cen al (abocado s, cen als elec iques, depu ado es, indús ies no adequades, e c.). La ciu a é al ol an de 10 km2 de sol u ba, ap o- ximadamen el 50% del e me municipal, que, pod íem di , es a consolida p ac icamen en la se a o ali a amb impo an s desequilib is in e ns de dis ibució de la població. 3. La població Badalona, a I'igual que al es municipis de I'ambi me opoli a -Ba celona en e ells-, es a pe den població an pe aó del descens de na ali a com pe causes mig a o ies. L'emig ació es p odueix en e els jo es -sec o s de població que, ha en inc emen a el seu s a us social es desplacen a al es poblacions pe millo- a les se es condicions de ida- i els immig an s que e o nen als seus llocs d'o igen. L'escas inc emen de població es p odueix pe dues causes: c eixemen na u al i emig ació de Ba celona. La immig ació que ep Badalona és de classe baixa, ob e s i jubila s p oceden s de San And eu i San Ma í, majo i a iamen . Un dels p oblemes socials més impo an s és la manca de di e si icació social. El e que dins de I'ambi e i o ial hi hagi poca di e si a social i que aques a sigui d'uns es a s economics de e mi- na s (classes mi janes i baixes) condiciona o a- men la ciu a . La enda pe capi a és una de les més baixes del e i o i me opoli a. Les classes socials menys a a o ides endeixen a eni una demanda de se eis públics més ele ada que en al es ind e s, on la p opia inicia i a p i ada sa is a aques es demandes. També hi ha mol a gen que iu a la ciu a pe o eballa o a. Aques es si uacions enen ambé les se es epe cussions imposi i es. La ciu a é uns 225.000 habi an s i és la e ce a ciu a més g an de Ca alunya. La població és jo e (el 60% é menys de 45 anys), ocupada majo i a- iamen en la indús ia, seguida del sec o se eis; poc quali icada, amb un índex d'a u ele a (al ol- an del 10%). Ap oximadamen , el 10% de la població es a jubila . 4. Te i o i i medi ambien El e i o i ha condiciona i condiciona o amen el desen olupamen u ba, an des del pun de is a o mal com dels usos del sol i la p ese ació del medi. La uni o mi a de la plana cos e a con as a amb el e i o i ondula de la anja in e media i amb- dós amb la anja de sol ús ec, ja a la mun anya. Tan el ma com la mun anya es con igu en com dos e s elle an s de I'en o n badaloní. La se a p ese ació des del pun de is a mediambien al es con e eix en una de les opcions clau de la plani i- cació e i o ial. T adicionalmen malmesos an I'un com I'al a, són objec e de p ojec es de ecupe a- ció, p o ecció i inco po ació als espais d'ús u ba. Des del pun de is a e i o ial, els e ec es de les ac uacions an sob e la cos a com sob e la mun- anya enen una incidencia que depassa el e me municipal. 4.1. La cos a La deg adació de la línia de cos a, no sols de Badalona sinó de o I'ambi me opoli a ins a inals dels anys se an a, compo a la necessi a d'es abli una se ie de mesu es pe a la co ecció dels desequilib is i pe a u a el p océs de deg a- dació. Calia e i a els abocamen s di ec es al ma , econ e i les elles indús ies obsole es, saneja la so a i egene a les pla ges, do a -les d'accessi- bili a , implan a -hi do acions, e c. Calia, en de ini i- a, ecupe a la cos a pe a la ciu a . La in e enció clau pe inicia aques p océs es la cons ucció del col.lec o -in e cep o pe pa de la CMB, que ecollí o es les aigües neg es i les as- llada a la depu ado a del Besos. es ingi de p ojec es, en el qual la p opos a de Manuel Sola-Mo ales si ua el po en la zona sud, i a més p oposa la se a cons ucció e a endins ( igu a 1). Aixo e i a c ea in e upcions en el lux de so a, ja que els espigons ocupen poc el ma , i a la egada pe me es uc u a un impo an ag- men de ciu a en e I'a ea esidencial de I'eixample Pons i la zona indus ial sud, o ac uan com ele- men de cosi o a en e un i al e eixi , amb la c eació d'un de nou. A iba al ma és un dels desa iamen s onamen als de la ciu a que la p o- pos a esol magis almen a a és de la cons uc- ció d'un nou eix ia i incula a un canal que esde- é nou elemen paisa gís ic i eix de connexió ma - mun anya, onamen al pe a la ciu a . Figu a 1. P opos a de po espo iu-pesque El desman ellamen d'emp eses (Bo ax, C os, e c.) i del pan ala de Campsa, el p og ama del MOPT de egene ació de les pla ges del Ma es- me, la cons ucció del passeig Ma í im, el desba- lles amen dlins al.lacions dins de la zona ma i i- mo- e es e, són les ac uacions sec o ials en aques ambi que han a ec a mes posi i amen la ans o mació. La Facana Ma í ima és el Pla Especial que, a pa i de la simul ania modi icació del PGM, p e én es a- bli les bases u banís iques de egene ació de la cos a, onamen almen a a és del desman ella- men de les ac i i a s indus ials i la se a econ e - sió a usos més adien s: esidencials, do acionals i dlespai públic. Aques Pla Especial suposa ambé la ees uc u a- ció de o el sec o es ablin un nou sis ema de ia- li a i espais lliu es, en con inu'i a amb la ecupe a- ció de la cos a a Ba celona, p oduc e de la eno a- ció del Poblenou. Una ella aspi ació ciu adana es que la ciu a pugui disposa d'un po . Desp és de les polemiques p o- pos es d'implan acions an e io s, el Pla Especial de la Facana Ma í ima consolida la cons ucció del po al sud. L'any 1987 es con oca un concu s 4.2. La se alada El con apun al ma au a la se alada, com a complemen de I'espai lliu e d'ús ciu ada. To i que no ha ingu la p essió u bana de la cos a, la se a p oximi a a la ciu a ha e d'aques espai un lloc so mes a les ag essions d'una impo an u ili zació sense la deguda p o ecció i man enimen . La se a supe ície és de 10 km2. Aques sol p oxim a la ciu- a se eix pe que mol a gen hi agi a passeja , de picnic, a caca , a en a co xes, a ci cula -hi amb mo ocicle es, pe col.loca desguassos de ehi- cles, abocado s incon ola s, ac i i a s ag ícoles, implan a cemen i is, e c. Si bé és ce que la es- san d'obaga es a en millo s condicions que la de solana, ambé aques a ha so e impo an s ag es- sions com la de la ped e a de la Vallensana. El domini p i a del sol i la di e si a de si uacions i usos an di ícil un con ol exhaus iu del lloc que pe me i compa ibili za ac i i a s. La edacció de di e sos plans conc e s (Pla Espe- cial de San Je oni de la Mu a i Pla Especial del Tu ó d'en Se iol) pe pa de la CMB, incula s a la p opie a del sol o a la se a adquisició, es a en queda en no- es. Tan un com I'al e són plans que o gani zen el sec o com a pa c paisa gís ic, amb la qual cosa esul a un ele a cos de cons ucció i man enimen , sense mecanismes d'au o inancamen i sense dona espos es als sec o s con on an s. De e , només esolien les zones quali icades de pa c (6b) en el PGM. Des d'una op ica més conc e a, el pla de San Je oni (100 Ha) espon a la necessa ia p o ecció d'un bé d'in e es cul u al, el monas i i el seu en o n, en a anca es a de deg adació. El pla del Tu ó d'en Se iol espon al necessa i ancamen de I'abocado d'escomb a ies ins al.la en aquell ind e , que enca- a a ui s'u ili za com abocado de e es. E iden men , o i la impo ancia d'aques es ac ua- cions pel municipi, la se a escala i el e que en el cas del Tu ó d'en Se iol, bona pa de la p opie a sigui d'una ins i ució sup amunicipal, aques es ac uacions depassen I'ambi local. La ped e a de la Vallensana és un al e dels g eus p oblemes mediambien als del municipi. L'explo a- cio de la ped e a du an anys, sense cap ipus de mecanisme egene ado del e i o i, ha deixa la mun anya o ca malmesa quan aques a ja co- men a a a iba al lími de la se a explo ació. In en a la se a egene ació inculada al cessa- men p og essiu de les se es ac i i a s és un dels objec ius p io i a is. La complexi a del p oblema i la manca d'expe iencies ecniques ha e necessa- ia la edacció de di e sos p ojec es, alguns des de la inicia i a p i ada i al es u ela s des de la ini- cia i a pública. P oblemes d'índole compe encial han di icul a pode a iba al inal del p océs pe - que quedi ga an ida la se a egene ació. La p ese ació del sol ús ec i del medi na u al a po a en el seu momen a I'exp opiació de la u ba- ni zació de la Vallensana. Amb la desapa ició de la CMB aques a ac uació a queda a u ada. És e iden que ac ua en el sol ús ec des d'una es a egia agmen a ia di ícilmen po condui enlloc. En p incipi, pe la necessi a de disposa d'una isió global i in eg ada, desp és, pe la necessi a de coo dinació de les ac uacions, i en da e lloc, pe que la se a incidencia a més enlla del e me municipal. Des d'aques a pe spec i a es plan eja el pla de la Se a de San Ma eu, que pa - in dels es udis p e is de econeixemen de la iden i a del sol ús ec en I'ambi me opoli a, in en- a desen olupa accions coo dinades pe o el con o n e i o ial de la se alada dels di e sos municipis: Badalona, San a Coloma de G amene , Mon cada i Tiana. El pla és nou des de la pe spec i a que ac a el sol no u bani zable en el seu conjun , i des de la comp ensió de la se a complexi a , econeixen la di e si a de si uacions i ac i i a s que s'hi poden p odui i no sols amb I'ac i ud p o eccionis a dels plans an e io s. El sol ús ec ha d'adequa -se a la eali a u bana que I'en ol a o p ese an la se a iden i a . El concep e de pa c egional al se ei de la ciu a es el que s'imposa, inco po an usos i ac i i a s in eg ades amb la p ese ació del medi. Qualse ol pla, sense ins umen s adequa s de ges- ió esde é inope an . Pe aixo, i a es que el seu ambi depassa el e i o i municipal, an des del pun de is a espacial com compe encial, es a plan eja la necessi a de c ea un o ganisme ges- o del pla que e llés pe les se es implan ació i igilancia. En el momen ac ual es oba en p océs de cons i ució un conso ci que s'enca egui de la ges ió del pla. El ac amen del sol no u bani zable sense ap o i- amen luc a iu, ja sigui u banís ic o ús ec (ag íco- la, o es al, ex ac iu, e c.), és un dels g eus p o- blemes e i o ials a ui plan eja s, especialmen on la p essió u bana exe ceix una o a ensió. Des del pun de is a p i a , la in e sio en aques e i- o i e poc in e es; ni an sols, so in , el de conse - ació. Des de I'op ica pública la des inació na u al és el lleu e i els pa cs, la qual cosa demanda una o a in e sio -més pe I'ex ensió que pel seu alo uni a i-, an pe a I'adquisició com pe a I'adequa- cio i el man enimen . T oba mecanismes que pe me in la compa ibili za- cio d'ac i i a s, I'adequació del sol i el seu con ol i man enimen sense pe d e la ocació d'espai lliu e, a b a , e c., es una de les al e na i es u ili zades. La implan ació d'un camp de gol a la all de Be lem encaixa dins aques a es a egia ( igu a 2): aspas- sa a sol públic, con enien men condicionades, unes 100 Ha de sol ús ec, ga an in alho a el seu gol i p; a cs púb le lem (s In Je o iec o Ss man enimen a can i de la possibili a de cons ui un camp de gol , que és un us compa ible amb el man enimen del paisa ge i I'es uc u a o mal del e i o i; a més, pe me gaudi d'un ap o i amen al ja econegu com a domini p i a pel p opi planeja- men gene al, i s'e i a el con inu p océs de deg a- dació. 5. Mobili a i accessibili a Fe accessible el e i o i pe me la se a coloni za- ció i pe an , la u bani zació. La mobili a és un concep e uncional que depen més dels mi jans ec- nics disponibles i de la se a capaci a pe se u ili - za s d'una mane a e icac. L'escassa dis ancia al cen e de la me opoli a o ga a la ciu a un alo de posició que al es no enen. Do a el e i o i d'un al ni ell d'accessibili a és un dels mecanismes clau pe e i a la seg egació e i o ial i social. Fins a poc emps, el ni ell d'accessibili a de la ciu a e a mol baix, an pe I1e ec e ba e a de I'au opis- a com pe la inexis encia d'elemen s de connexió, bé en sen i ma -mun anya o longi udinalmen . Aixo a ec a a la ciu a a dos ni ells. D'una banda, la mobili a in e na e a mol edu'ida pe I'escassa dis- ponibili a de iali a ( o s els luxos ha ien de pas- sa pel cen e de la ciu a ) i els lla gs eco egu s pe sal a dis ancies mol cu es. D'al a banda, en no disposa d'in as uc u es que pe me in el desen- olupamen u ba a les o es, mol e i o i queda a sense u ili zació. Figu a : - -- ia ia e> ecu ada ?e s cinc anys i xa xa penden de ! desen c La cons ucció de no a iali a ha suposa un can i del model adial a la malla e i o ial. A ui és possi- ble la connexió en e ba is, especialmen pe sob e de I'A-19, i es a mol millo ada la connexió ma -mun anya, que acaba a de comple a -se amb la ans o mació d'algunes ie es en elemen s ia- is. La cons ucció d'ap oximadamen 50 km de ca e s du an el úl ims cinc anys ha e possible aques a ans o mació ( igu a 3). Dins d'aques es ope acions cal des aca -ne algunes especialmen signi ica i es, pe la connec i i a an in e na com e i o ial: Segon Cin u ó, la e als A-19, a inguda Ma í Pujol, a inguda Ca i g, la G an Via No d. Aques a úl ima és especialmen signi ica i- a pe que s'ob é com a esul a de la suma de di e - ses in e encions que pe me en a ui connec a des de la ca e e a de la Con e ia ins al Pon de Moline sense ha e de passa pel cen e de Badalona. Des del pun de is a de la mobili a , especialmen I'ex e na, la ciu a es oba o amen limi ada. El me o no a iba enca a ins al cen e de la ciu a , i a més é un eco egu mol lla g pe a iba al cen e de Ba celona. El e oca il ins a ben poc no connec a a amb les xa xes egionals, i enca a é a la ciu a una capaci a de se ei limi ada, an pe posició com pel nomb e d'es acions. Els au o- busos, que són un bon se ei in e n, enen di icul- a s pe dona espos a a la demanda de eco e- Figu a 4. P opos es - -- A municip lals pe i nclou e en el Pla bdal del '