EL PROJECTE TERRITORIAL DE L'HOSPITALET
DE LLOBREGAT PER ALS ANYS NORANTA
ANTONI
NOGUES
Ad oca . Di ec o d~ ea de Polí ica Tem' o ial i Se ueis, Ajun amen
de l Hospi ale
JOAQUIM
SUÑER
A qui ec e. Cap de Se ei d U banisme, Ajun amen de liHospi ale
JORDI
FERRER
Ge6g aj Gabine de la PonBncia de Polí ica Te i o ial i Se ueis,
Ajun amen de llHospi ale
1.
El c eixemen ecen de I'Hospi ale de
Llob ega
2.
El pape del Pla Gene al Me opoli a (PGM)
3.
Visió de I'es uc u a u bana
4.
El p océs de ges ació d'una e lexió
u banís ica p opia
i
les línies es a egiques de
desen olupamen adop ades
5.
P incipals p ojec es e i o ials pe a la
ciu a
5.1.
L'Eix de la G an Via: eix de cen ali a me o-
poli ana
5.2.
In eg ació de les in as uc u es lineals a I'es-
pai u ba
5.3.
T ans o mació d'edi icis indus ials ecupe a s
5.4.
T aslla de les ins al-lacions de Repsol-Bu ano
5.5.
Millo a de I'accessibili a i in eg ació de les
no es in as uc u es de comunicació
5.6.
L'habi a ge: una qües ió i al
5.7.
In e encions de di e en escala pe o a la
ciu a
6.
LIHospi ale : una ciu a obe a al u u
Bibliog a ia
EL PROJECTE TERRITORIAL
DE
L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
PER ALS ANYS NORANTA
1.
El
c eixemen ecen de I'Hospi ale
de Llob ega
A mi jan segle XIX el municipi de IIHospi ale de
Llob ega p esen a a una cohesió u bana eble, ja
que hi coexis ien es nuclis de poblamen , el ba i
del Cen e, San a Eulalia i Collblanc, di e encia s
an mo ologicamen com uncional. L'any 1857
els habi an s de I'Hospi ale només e en 3.072.
L'espec acula c eixemen immig a o i pos e io ,
e basicamen en unció del dinamisme i dels suc-
cessius a encos que I'eme gen ciu a de Ba ce-
lona expe imen a a ca all de les dues cen ú ies,
I'ha du a con e i -lo en el segon municipi en nom-
b e d'habi an s de Ca alunya. Així doncs, com a la
majo ia de ciu a s de I'ambi me opoli a, el c eixe-
men de I'Hospi ale és, sob e o , ui de I'exis en-
cia de o s co en s d'immig ació.
Du an el da e e c del segle passa an se p in-
cipalmen els habi an s de les a ees dep imides de
la Ca alunya in e io els qui es an ins al.la a
IIHospi ale , ce can unes millo s possibili a s de
ida. El ba i que més a c éixe en aques pe íode
a se San a Eulalia.
A p incipis de segle (1900-1930) es p odueix la p i-
me a g an onada d'immig ació. Dels enca a no
5.000 habi an s de I'any 1900, es passa a 37.650
el 1930. Els ba is de la To assa i Collblanc an
se els que ebe en la g an majo ia de nou ingu s.
En e 1920 i 1930 es po pa la d'un au en ic
escla demog a ic amb un c eixemen ela iu de la
població del 205%. To plega éu que I'Hospi ale
ja se si ués en el sise lloc dels municipis ca alans
pel seu ang poblacional. Va se en aques pe íode
quan, a an d'un concu s con oca pe I1Ajun a-
men , I'alesho es a qui ec e municipal Ramon Puig i
Gai al edac a I'any 1926 el seu Pla dlEixample i
Sanejamen In e io , que a se el p ime in en de
de ini la ciu a com un conjun , p oposan una
au en ica o denació u bana global de o el e me
municipal. Aques pla esponia a la necessi a de
e on a la g an demanda d'habi a ges p o ocada
pe I'onada immig a o ia dels anys in . Tanma eix,
les p opos es gene als de Puig i Gai al o jus si
es dugue en a la p ac ica en algun dels seus
aspec es, com la ciu a ja dí de Pubilla Cases,
pe o sense una in luencia en el conjun e i o ial
de I'Hospi ale . Sí han ingu una majo incidencia
les alineacions de inides ca og a icamen el 1928
pel p opi Puig i Gai al , que han ana egin com a
base amb majo o meno ideli a en i ud de les
modi icacions dels planejamen s pos e io s.
Desp és de la gue a ci il cal di e encia dues e a-
pes en el lux mig a o i a pa i de les quals es p o-
duí la u bani zació gene ali zada del e me munici-
pal, que massa so in de i a en si uacions d'au o-
cons ucció i ba aquisme. Aques es dues e apes
són: a) inals dels anys cinquan a (els ba is amb
més augmen o en Pubilla Cases i la Flo ida); b)
mi jan anys seixan a i p incipis dels se an a (I'exem-
ple pa adigma ic el ep esen a el so gimen de
Bell i ge, Can Se a i el Go nal).
En la decada de 1960 a 1970, la població de
IIHospi ale es a duplica , i a passa d'uns
120.000 habi an s a 240.000. L'e olució i densi i-
cació de la ama edi icada de IIHospi ale
i
dels
seus encon o ns queden ben paleses amb la com-
pa ació en e I'ocupació de I1edi icaciÓ I'any 1953 i
la de 1983, que po ap ecia -se a la igu a
1.
El maxim de població de la ciu a ou I'en egis a
I'any 1981, quan es a assoli la quan i a de
295.074 habi an s. A pa i d'aquell any, i en con-
sonancia amb el p océs gene al mani es a als
municipis cen als de la Regió Me opoli ana, s'ha
p odu'i un descens paula í de la població, de al
mane a que el 1993 (1 de gene ) la població ha
baixa ins a 268.840. És a di que la ciu a ha pe -
du en aques in e al 26.234 habi an s.
L'espai u ba i I'espec e socio-economic de I1Hos-
pi ale ha e oluciona de o ma mol imb icada
amb el desen o llamen de la e'ina Ba celona i del
seu en o n més immedia . Pe a I'Hospi ale la p o-
ximi a de la G an Ba celona de p incipi de segle
cons i uí un e ulsiu pe a la ubicació d'indús ies
ex ils, del id e i de la cons ucció (bobiles, ce a-
miques), que p ospe a en a edós de la demanda
Figu a
1.
E olució de
la
ama edi icada a
amb la se a pa icipació humana i ma e ial al p o-
I'Hospi ale en e 1953
i
1983
g es de la o ali a del conglome a me opoli a.
Fon :
M.
He ce,
1987.
que gene a a la capi al. Més a d han es a una
indus ia o ca di e si icada i ac i i a s elaciona-
'
des amb la dis ibució les que han ana ins al-lan -
s'hi i ocupan el sol indus ial del municipi.
En el seu p océs de c eixemen , I'Hospi ale ha gau-
di alho a dels a an a ges i pa i ambé els incon e-
nien s de la se a si uació subsidia ia. Ha hagu
d'abso bi els e ec es d'ex e nali a s nega i es
sense eb e les degudes compensacions d'aco d
Amb o s aques s p eceden s, pe la se a ubica-
ció, pe la se a esomia u bana he e ada i pel seu
pes demog a ic, I'Hospi ale s'ha is in ensamen
imme s i comp omes en la p oblema ica del ~dis-
cu s de la me opoli ani a ..
En la asca de I'u banisme local ha incidi aques a
pe cepció de la pe inenca a un ambi me opoli a i
a ui es eballa pe que I'Hospi ale assumeixi, dins
d'aques ambi , un pape de cen ali a i p es igi que
les se es i uali a s de si uació, economiques i
humanes li o e eixen. Cada cop mes es alo a una
posició geog a ica p i ilegiada dins de la Regió
Me opoli ana que con e eix I'Hospi ale en un espai
u ba que pi o a en e les uncions de cen ali a de
la ciu a dels se eis i dels negocis i la co ona imme-
dia a del commu ing labo al-indus ial i esidencial.
És pe o aixo que són mol s els emes d'escala
me opoli ana que enen una cons an aducció en
la nos a amplia p oblema ica municipal.
Ac ualmen , I'Hospi ale es oba da an d'una no a
e apa de c eixemen quali a iu, an pel que a a les
in e encions en el millo amen del g au d'habi abi-
li a dels ba is com en I'escala de e eb ació
e i o ial de la ciu a . L'impuls que es a adqui in
I'a ea sud-oes de la ciu a cen al me opoli ana
augmen a el alo es a egic de les ac uacions
desen olupades en el e i o i de I'Hospi ale . Els
plans d'in as uc u es que s'es an de inin sob e el
Del a i el cu s baix del Llob ega po encia an enca-
a més la adicional bona posició de I'Hospi ale .
To el conjun d'in e encions anunciades p odui an
un no able can i geog a ic en I'ac ual model de
elació-comunicació es able ins a a. Les in as-
uc u es cob en un alo supe la iu ja que sembla
que an des del Go e n cen al com des de la
Gene ali a se'ls ha a o ga el pape de e ade s
mo o s que se eixin de e ulsiu pe supe a el
momen p esen de c isi economica. Pe al u u
de I'Hospi ale la conc eció p ecisa dels plans
d'in e enció sob e el Baix Llob ega ha de eni un
eloqüen e ec e.
2.
El pape del Pla Gene al Me opoli a (PGM)
Po se enca a no s'ha alo a amb la su icien
equanimi a i dis anciamen el pape del PGM en
I'e olució de les nos es ciu a s. So in egen les
de enses més numan ines o les desquali icacions
més i ulen es. No en a em en aques a apassio-
nan polemica. El e és que, pe la si uació polí ica
i pel ma eix p océs de ges ació, el PGM no es a
sen i des de I'Hospi ale , com des d'al es munici-
pis, com un planejamen p opi. Tanma eix, és ben
ce que la se a aplicació ha compo a un cla
millo amen de les condicions p eceden s.
Un dels objec ius especí ics que a guia la edac-
ció del PGM a se el de dona espos a a la p o-
blema ica que a ana so gin amb I'ap o ació dels
successius plans pa cials que es an desen olupa
a pa i del Pla Coma cal de 1953. La p emissa
onamen al ou la de ena la densi icació ui de
les ac uacions desmesu ades que s'ha ien p odi-
ga d'enca d'aquell any. Si bé el PGM ob a pe
man eni de e minades ope acions d'illes
i
plans ja
ap o a s (clau
18:
subjec a a o denació olume i-
ca especí ica), ob i les ies pe a I'alleujamen de
la se a densi icació. També a p e eu e I1aplicaciÓ
de de e minacions di igides a la subs i ució de la
indús ia pe a ús esidencial o do acions, així com
in e encions qui ú giques des inades a I'augmen
de do acions i zones e des ( aula 1).
Aques a olun a es aduí en un can i subs ancial
de I'es uc u a de I'ús del sol espec e del planeja-
men an e io , de mane a que espec e del Pla
Coma cal de 1953 el pe cen a ge del sol pe a ús
públic, in as uc u es, espais lliu es i equipamen s
s'inc emen a conside ablemen espec e del sol
pe a ús p i a . Amb aques a in enció edemp o is-
a dels de ici p odu'i s a I'empa a de la legislació
u banís ica an e io , o pu amen i simple de la se a
ansg essió, el PGM a icula mecanismes de es-
ca d'amplies a ees pe a usos comuni a is de ici-
a is.
Cal menciona que el ma eix Ajun amen de I'Hos-
pi ale a ac ua com a de enso d'uns ni ells més
Taula
1.
Dis ibucg
ck
suyae íícies
del
BGM
a
,
I'H~spi ale
Me es quad a s Pe cen a ge
Residencial
3.892.344 31,l
Indus ial
1.872.852 15,O
In as uc u es
3.319.552 26,6
Equipamen s
1.762.168 14,l
Zones e des
1.640.331 13,l
Riu
12.753 0, 1
TOTAL
12.500.000
1
O0
Fon : Ajun amen de I'Hospi ale .
al s de do acions dels que es ixa en en els ex s
ap o a s inicialmen I'any 1974. Aixi, pe exemple,
s'hi an p esen a al.legacions en el sen i d'aug-
men a els espais pe a do acions al Polígon
Go nal, que pos e io men an se ecollides al ex
del PGM de ini iu de 1976.
To
i
que bona pa dels espais quali ica s d'equipa-
men s si ua s a I'in e io dels ba is e en sola s
pe i s que no podien allo ja els equipamen s mes
necessa is (escola s, espo ius), i que les ese es
de dimensions adequades es a en en zones amb
escassa accessibili a o pe i e iques dels ba is,
du an la decada dels ui an a es a eali za un
g an es o c pe do a la ciu a dels equipamen s
basics. Aixi, la supe ície ocupada pe equipa-
men s passa d'un o al de 239.169 m2 el 1979, a
482.999 m2 el 1987, la qual cosa suposa un inc e-
men del cen pe cen .
No cal di , doncs, que pe a IIHospi ale , una ciu a
ex emamen densi icada i desp o e'ida d'equipa-
men s, el PGM ha es a una eina essencial de
ed ecamen , que ha signi ica la possibili a d'ob-
eni uns ni ells d'equipamen s dignes a mol s ba -
is. A banda del eequipamen , hom es a d'aco d
ambé en a ibui al PGM una i uali a impo an
de planejamen en la possibili a de e o ma in e-
io dels ba is, i una ence ada isió de conjun de
les in as uc u es me opoli anes (sis emes gene-
als, cin u ons, e c.).

Tanma eix, des de I'op ica de I'Hospi ale s'ha e
e iden que el planejamen me opoli a no dona a
una isió de conjun de la ciu a com a al. El
PGM
no de inia les in e encions que la egene ació de
I1Hospi ale 1 com a ciu a amb olun a d'iden i a
p opia, necessi a a pe a p ojec a -se amb una
no a dinamica cap al u u , o ga an in uns ni ells
d'es uc u ació u bana de quali a su icien com
pe sus en a una ans o mació eal de les condi-
cions u banís iques. Aques es mancances en el
planejamen gene al han es imula la inicia i a u ba-
nís ica local i han o igina una ica e lexió sob e el
e i o i de la ciu a , que ha ma ca el que a a és i
com s'es a en IIHospi ale .
3.
Visió de I'es uc u a u bana
El
passa c eixemen demog a ic
i
u banis ic des-
compensa i con ulsiu, o jus esbossa en el p i-
me apa a d'aques esc i , ha e que els
12'50
km2
de supe ície del e me municipal p esen in un
espai u ba a ia i complex ui de la successi a
supe posició
i
jux aposició d'una a ape'ida ama
edi icada i una a ada xa xa d'in as uc u es. La
Taula
2.
Su~e ície, uoblació
i
densi a dels ba is
i
dis ic es de I'Hos~i ale .
1991
Dis ic e/ba i Ex .
km2
Densi a (hab./km2) Població Pe cen a ge
Dis ic e
I
3,28 16.721 54.844 20,12
1.
Cen e
0,85 30.734 26.124 9,58
Ca e e a del Mig
1,26
- - -
2.
San eliu
0,54 12.789 6.906 2,53
3.
San Josep
0,63 34.625 21.814 8,OO
Dis ic e
I1
4.
La To assa
5.
Collblanc
Dis ic e 111
6.
San a Eulalia
Dis ic e IV
7.
La Flo ida
8.
Les Planes
Dis ic e V
9.
Can Se a
10.
Pubilla Cases
Dis ic e VI
11.
Polígon Go nal
12.
Bell i ge
13.
Ped osa
14.
G an Via Sud
15.
La Ma ina
TOTAL
12,50 21 206 272.578 100,OO
Fon : Anua i Es adís ic de la ciu a de I'Hospi ale ,
1992.
36
implan ació secula d'elemen s lineals al se ei de
la ciu a de Ba celona ( ies de en, línies elec i-
ques d'al a ensió, au o ia, e c.) ha ana esqua e-
an I'espai i ha di icul a eno memen la connexió
en e els di e en s ba is, ag eujan la manca de
cohesió en el c eixemen de les di e ses pa s de
IIHospi ale i po encian -ne la seg egació u banís ica.
Un p ime e que cal eni p esen pe en end e
I1es uc u a u bana de I'Hospi ale és la posició
geog a ica a ca all en e la plana del aica del
Llob ega , que a IIHospi ale ep el nom de la
Ma ina, i el glacis de peu de mon o ma a pa i
de la se a de Collse ola, anomena el Samon a, i
en el qual es disposa un segui de pe i s u ons
que oscil.len dels
45
als
60
me es d'al i ud.
Aques a p ime a duali a opog a ica dóna una di e-
en con o mació u bana depenen de I'o igina ia
o gani zació pa cel-la ia del e eny, bé en egadiu,
a la zona del del a, o ca no o ia pe desso a de
I'an ic canal de la In an a, o bé en seca, p opia del
més acciden a Samon a. En aques a da e a a ea,
o og a icamen di e enciada, els pe i s cu sos
híd ics encaixa s en e u ons ( o en d'en Nya ,
o en de Can Ce e a, ie a del Cemen i i, o en
Go nal, i la més impo an ie a Blanca) condicio-
nen i compa imen en I'espai.
Un segon e a eni en comp e és el ma ca ca ac-
e dels ba is, gene a an pe la di e si a his o i-
ca de la se a apa ició com pe la con undencia dels
lími s na u als (Samon a-Ma ina) o a i icials ( alls
d'in as uc u es) que els sepa en. To s els ba is
p esen en una esomia pa icula i s'han c ea una
cla a iden i a . La conseqüencia a ni ell de ciu a és
la manca d'una je a quia u bana i la di icul a de
man eni lligams ísics de connexió en e els dis in s
ba is.
A
la aula
2
i a la igu a
2
poden obse a -se
les ca ac e ís iques basiques de cadascun d'ells.
Cal e e i -se ambé a la incidencia de o el segui
d'in as uc u es lineals (canal de la In an a, Ren e
- ia de I'in e io , de la cos a i es ació de me cade-
ies-, FGC - ia denominada el Ca ile -, línies elec-
iques d'al a ensió, G an Via-au o ia de Cas ell-
de els, ca e e a N-ll) i g ans equipamen s d'escala
sup amunicipal (Hospi al P ínceps dlEspanya,
Hospi al Oncologic Du an i Reynals, case nes mili-
a s de la Remon a i de Lepan o), que al lla g dels
anys han ana ins ablan -se i condicionan el ac-
cionamen del e me municipal en espais compa i-
men a s.
Un al e elemen onamen al que a egeix complexi-
a a la mo ologia u bana de IIHospi ale és la con-
igüi a amb Ba celona, que a banda dels aspec es
de dependencia uncional i socio-economica, i
I'es e ica de la pe i e ia, apo a p oblemes d'o ga-
ni zació i ac amen dels e i o is limí o s.
A
I'úl-
im, i ambé mol inculada amb el dialeg his o ic
amb Ba celona, des aca una o a ac i i a indus-
ial que s'ha adu'i en la p esencia dlins al.lacions
indus ials adicionals dins del nucli u ba i en
I'exis encia de zones de sol indus ial de no a c ea-
ció, ocupa i no ocupa , en amplies a ees del muni-
cipi. Supe posan els cinc elemen s basics que
hem esmen a , sembla logic el so gimen d'una
Figu a
2.
Mapa de di isió en ba is
i
dis ic es de I'Hospi ale
--
I
Fon : L'Hospi ale . Planol
de
la ciu a , 1991.
es uc u a u bana de g an complexi a esul a de
I1addiciÓ de componen s he e ogenis i espa sos.
4.
El p océs de ges ació
d'una e lexió u banis ica p opia
i
les línies es a egiques
de desen olupamen adop ades
Donades les ci cums ancies singula s de I1Hospi a-
le dins de I'ambi me opoli a i a esa la p opo ció
de la p oblema ica plan ejada, no és es any que
es gene és la necessi a d'a icula un pensamen
o iginal sob e la ciu a que indiqués I'ob enció
d'una iden i a i la supe ació de les dis uncions que
les se es e olució i genesi u bana li han compo a .
El desen olupamen d'una ac uació u banis ica
ecen
i
p opia a I'Hospi ale comp a amb dues
i es de e e encia essencials. En p ime lloc cal
des aca la e lexió que a suposa , I'any 1987,
I'elabo ació del documen L'Hospi ale d'a ui a
dema, que sin e i za una p opos a global pe o de-
na i millo a la ciu a . En segon lloc, els succes-
sius P og ames d1Ac uaciÓ Municipals (PAM) e e-
i s al ienni 1989-1991 i a I'ac ual quad ienni
1992-1995, que en bona pa ecullen i amplien
les di ec ius acades en la p opos a de ciu a o -
mali zada I'any 1987, les línies gene als de la qual
con inuen enin igencia. Així doncs, o i que pen-
sem que aques esc i ha de cen a -se en qües-
ions del p esen , no olem deixa de e o na a
alo a aquell p ime exe cici de de inició de línies
d'ac uació de I'any 1987.
A la segona mei a de la decada dels anys ui an a,
da an I'obe u a de no es pe spec i es economi-
ques i d'un es ancamen de la població, I1Hos-
pi ale , a més de segui la línia de cob i els de ici
omanen s en equipamen s, a decidi endega una
acció u banis ica p omocional i de ges ió pe al
d'equilib a e i o ialmen la ciu a i es imula les
ac i i a s e cia ies i indus ials, basiques pe al ei-
xi economic local.
Com a base subjacen es a ana con o man una
idea onamen al: calia aconsegui que els se eis i
in as uc u es que la con igüi a amb Ba celona
ha ia imposa a I'Hospi ale no esde inguessin se -
i ud ni elemen de deses uc u ació e i o ial. Ans
o el con a i, s'ha ia d'a anca en un p océs de
elec u a de les possibili a s de I'espai de la ciu a
dins de la no a dimensió de la Regió Me opoli-
ana, en elació a la qual, I'Hospi ale ocupa una
posició cen al.
Es ac a de capgi a el concep e assumi de
pe i e ia pe con e i -lo en cen ali a . Calia lici a
o pe alo a I'au en ic lloc i pes es a egic del
municipi, posan els espais lliu es que enca a es-
a en a IIHospi ale en joc sob e el aule de la
compe encia me opoli ana, des e mada pe acon-
segui si ua' les millo s ac i i a s, an públiques
com p i ades, en els millo s espais i les millo s
condicions. Es a consolida I'opció de ecolza el
eequilib i me opoli a, de mane a que les ciu a s
ci cumdan s Ba celona disposin ambé d'a ees de
cen ali a p opies que es imulin la con o mació
d'una Regió Me opoli ana més policen ica, més
a iculada.
El documen que ja hem esmen a , L'Hospi ale
d'a ui a dema, signi ica la c is al.li zaciÓ d'aques
p ojec e de desen olupamen u ba i u banís ic pe
a la ciu a i la de e minació d'unes p ime es línies
cla es d'ac uació. Els es udis, que an se elabo-
a s pe un nomb ós equip in e disciplina i in e n i
ex e n, an adui -se en una p opos a d'o denació
i millo a de la ciu a so a la p emissa de conside a
una de inició especí ica de I'Hospi ale com una uni-
a u bana pe al de ence la eblesa de la se a
es uc u a o mal.
Pa in d'aques concep e comp ensiu de la ciu a ,
es eballa sob e p ojec es conc e s que, g a ia s
de mane a in eg ada, an con egi un plano1 Únic
que exp essa una p opos a comple a sob e la ciu-
a . És des d'aques a e mesa concep ual que s'ha
in en a , de lla o s enca, ac ua i du a e me un
u banisme local cohe en i coo dina , en possible
la ges ació d'ope acions capaces de millo a les
condicions ambien als i de quali a de ida dels
hospi alencs, i alides pe dinami za el po encial
de les ac i i a s economiques. Les di ec ius d'ac-
uació que s'ex euen de la p opos a poden se sin-
e i zades en sis pun s:
1.
Resolució de la in eg ació a la ciu a dels
g ans paque s de e eny enca a no consolida s
(G an Via Sud/Ped osa, ca e e a del Mig, el
Go nal, la Feixa Lla ga).
2.
In eg ació de les no es in as uc u es ia-
ies que incideixen des de logiques de planeja-
men d'escala supe io (I1 Cin u ó a San eliu i
Cin u ó del Li o al a la Ma ina).
3.
T ans o mació dels g ans con lic es his o ics
i esol s (mi iga I'impac e del pas del en pel
municipi amb la c eació d'un pa c lineal, con e -
sió de la G an Via en ia u bana amb o denació
uncional i olume ica, econ e sió de la N-ll
-ca e e a de Collblanc- en una ia u bana amb
nous usos).
4.
A iculació d'un segui d'ac uacions cen als
(la Fa ga com a impulso de I'ac i i a economi-
ca i i al de la ciu a , la Tecla Sala com a pun
de con e gencia d'inicia i es cul u als, la u ba-
ni zació de I'a inguda del Ca ile con e ida en
una no a ia u bana, amb la de inició de nous
usos pe a la pa sud, de con ac e amb la
zona indus ial).
5.
Es ablimen i po enciació de les g ans B ees
espo i es exis en s a la ciu a (Complex Es-
po iu de I'Hospi ale No d i Pa c Espo iu de la
Feixa Lla ga).
6.
Resolució i in eg ació adequada, an en els
ba is com en la xa xa ia ia i espais u bans, de
les in e encions de di e en escala (plans espe-
cials d'inicia i a pública o p i ada i ob es públi-
ques que pun egen la o ali a de la ciu a
i
a ec-
en I'o denació de I'espai lliu e, els equipamen s
i les in as uc u es ia ies).
5.
P incipals p ojec es e i o ials
pe
a
la ciu a
Sob e aques es sis di ec ius basiques d'ac uació,
s'ha desen olupa la asca dels da e s anys.
Mi jancan la conc eció en ac uacions i p ojec es,
s'han anan acomplin les es a egies es able es.
To segui p esen em un succin epas a les p in-
cipals ac uacions de cai e e i o ial que ac ual-
men s'es an duen a e me a I'Hospi ale de Llo-
b ega .
5.1.
L'Eix de la G an Via:
eix de cen ali a me opoli ana
L'a inguda de la G an Via ac ua com a e i able po a
sud-oes de Ba celona. La G an Via és, des dels anys
en a, I'eix e eb ado del Del a del Llob ega des
de Ba celona ins a Cas ellde els. Malg a aques a
po enciali a , pe o, la G an Via a ope a sob e
I'Hospi ale com una ba e a en e la pa no d i la
pa sud del municipi, on an apa eixe indús ies cla-
amen pe iu banes com e o elle s, maga zems de
desballes amen , escomb a ies, e c.; o aixo supo -
a pe una es uc u a de la p opie a mol agmen a-
da que ha di icul a pos e io men la se a inco po a-
ció al desen olupamen u ba. El ma e igno um que
s'es enia pe desso a la G an Via s'ha con e i , des-
p és de la se a u bani zació, en la majo peca de sol
acan de la p ime a co ona me opoli ana, amb una
posició geog a ica p i ilegiada.
L'ac uació sob e I'eix de la G an Via ha me escu
un es o c de globali a en I'aplicació del planeja-
men di e s que s'hi ha p ojec a . Hi ha la olun a
de con i ma -lo com un g an eix de po enciali a
u banís ica i de desen olupamen economic pe a
I'Hospi ale . Aixo enllaca pe ec amen amb I'ope a-
cio de do ació d'in as uc u es p oposada pel
MOPT, amb el supo de la Gene ali a , pe ac a
de mane a in eg ada o el sis ema e i o ial del
Del a del Llob ega .
D'es a oes , i a pa i de la placa de Ce da de
Ba celona, que en b eu e o ca a el seu pape de
de ici d'habi a ges de p eus assequibles i de loca-
li zacions amb un g au mig d'accessibili a .
Al PAM 1992-1995 I'habi a ge es pe cep com una
p oblema ica eal que po condiciona i limi a el
desen olupamen de la ciu a . Així, quan es a un
epas de les ebleses de la ciu a s'explici a la
manca d'expec a i es de esolució de la ca encia
d'habi a ge especialmen acusada pe a la jo en u .
Conseqüen men , el PAM ixa com a i a la p omo-
ció d'habi a ges assequibles. Les p incipals línies
d'ac uació p e is es són I'adquisició o cap ació de
sol i I'ap o i amen de sola s públics edi icables i la
po enciació al maxim dels ap o i amen s del sol pe
a au e la inicia i a p i ada a la cons ucció de HP0
o d'o e a lliu e. També s'es imula a la p omocio del
me ca secunda i i accions especi iques des inades
als col.lec ius menys a a o i s. Com a supo de les
ac uacions s'in ensi ica a el con ol u banís ic sob e
I'habi a ge amb I'opció d'in e enció en sola s i habi-
a ges abandona s.
Un dels comp omisos ixa s pel quad ienni 1992-
1995 es e e eix a la cons ucció de 1.000 nous
habi a ges en e la p omocio publica o p i ada.
D'aques s, 700 se an impulsa s amb un pla de p o-
moció publica o conce ada mi jancan con enis en
els sec o s del Go nal-San a Eulalia i de Cam-
poamo a Bell i ge.
En d'al es ac uacions u banís iques u u es ambé
es desen olupen accions conc e es elacionades
amb la gene ació de nous habi a ges:
-
Execució de I'eix de cen ali a de I'llla Sin-
dica s: el pla especial de I'anomenada Illa Sindi-
ca s, ambé denomina Pla de les Rambles,
suposa a I'ac uació sob e uns 28.000 m2 de
supe ície. El pla d'o denació p e eu el man eni-
men de les edi icacions exis en s ac ualmen :
dos blocs d'habi a ges, una masia
i
el casino.
El pla p e eu la c eació d'una no a ia, el ca e
de Vigo, on es cons ui a un nou edi ici d'habi-
a ges.
-
Desen olupamen del PER1 del Casc An ic: el
PER1 del Casc An ic p e eu 1.665'62 m2 de sol
esidencial pe a no a edi icació. Es cons ui an
una in ena d'habi a ges amb un sos e maxim
de 2.326'50 m2 (inclou I'us d'habi a ge
i
el
come cial). L'ac uació dels habi a ges co e a
ca ec de Regesa.
-
Desen olupamen del PER1 de Ma í i Codola :
p e eu una zona come cial de 7.500 m2, una
a ea esidencial de 280 nous habi a ges i les
se es co esponen s places d'apa camen , una
zona d'equipamen s de 5.700 m2 de sos e i
una zona e da de 5.400 m2.
Pe o no és la p omoció de nous habi a ges I'unica
p eocupació; la conse ació i ehabili ació del pa c
ac ual d'habi a ges i les solucions pe abo da la
p oblema ica dels edi icis a ec a s pe pa ologies
es uc u als són pun s d'ac uació essencials ca a
el u u immedia pe al de man eni la quali a de
ida a la ciu a . En aques sen i s'es abli a un p o-
g ama pe a la millo a del pa c d'habi a ges exis-
en , bas an de e io a en de e mina s ba is de la
ciu a , mi jancan ajudes a la ehabili ació. A més
s'emp end an accions especi iques pe a la millo a
dels habi a ges dels memb es del col.lec iu de la
gen g an.
Cal eni p esen que I'Hospi ale comp a a el 1991
amb 9.547 edi icis censa s i 95.884 habi a ges,
dels quals el
12
%
es a bui . Conside an els pe io-
des de cons ucció d'aques s habi a ges és, disso -
adamen , mol p obable que el nomb e o al de
cons uccions a ec ades pe pa ologies com la del
cimen aluminós sigui o ca impo an . Fins a a s'ha
calcula que a I'Hospi ale hi ha 1.700 habi a ges
cons u'i s amb bigues de cimen aluminós. Els
ba is de Collblanc-la To assa són els més a ec a s,
enca a que ambé enen un índex al d'edi icis amb
aluminosi la Flo ida, Pubilla Cases i San Josep.
Com a mesu a municipal cal ci a la c eació d'una
o icina pe o e i in o mació i assesso amen
-coo dinació i execució dels p ojec es de ehabili-
ació i la ami ació d'aju s de la Gene ali a - a
o es les pe sones esiden s en habi a ges a ec-
a s pe aluminosi. També s'ha d'a egi I'exempció,
in oduida a les O denances de 1992, de I'impos

de cons ucció
i
ob a pe als habi a ges a ec a s
pe aluminosi.
5.7.
In e encions de di e en escala pe o a
la ciu a
A banda de o es les ac uacions i p ojec es e e i s
ins a a, hi ha o a una munió d'in e encions més
locali zades que modi iquen cons an men la ciu a .
Des del Se ei de P ojec es U bans
i
Edi icació de
I'Ajun amen es eali za una in ensa asca de dis-
seny i execució. Recen men s'ha inco po a el c i-
e i d'uni a en la o mulació dels p ojec es d'u ba-
ni zació i edi icació i llu pos e io execució, supe-
an I'an e io di isió exis en en e edac o s de
p ojec es i enca ega s de la se a execució. Igual-
men s'ha supe a la di isió de se eis enca ega s
de po a a e me les ob es, puix que es concen-
en en aques se ei I'execució dels p ojec es
d'in e sió.
Com algunes de les ac uacions eali zades o en
ma xa més des acades podem ci a la ehabili ació
dels me ca s municipals del Cen e
i
de Collblanc;
I'a anjamen del ca e Majo , que con ibueix a la
e o ma del casc an ic; I'a anjamen de places
com les de Gue nica, Llibe a , Collblanc; el millo a-
men d'in as uc u a u bana a di e sos ca e s de
la ciu a ; la cons ucció del pa c de Bell i ge; I'aca-
bamen del pa c de les Planes; I'acabamen del p i-
me i la eali zació del segon Pla dJApa camen s; la
e o ma de I'edi ici de Can Boixe es, e c.
Pe la impo ancia que enen en I'es uc u ació
de la ciu a cal de alla més especí icamen un
pa ell d'in e encions: la u bani zació de la am-
bla de la Ma ina
i
de I'a inguda del Ca ile en e
el ca e dlAmadeu To ne i el ca e de Jacin
Ve dague .
L'a anjamen de la ambla de la Ma ina en el am
comp es en e la a essia Indus ial i I'a inguda de
la G an Via cons i ueix una decisi a acció de e e-
b ació de Bell i ge. El p ojec e, ac ualmen en
a ancada ase de eali zació, supe a el ca ac e de
on e a que ins a a enia la ambla pe a con e -
i -la en una ambla cí ica que ac ua a de on issa
d'in eg ació i elació en e la pa no d i sud de
Bell i ge. Amb la eali zació del am de Bell i ge
de la ambla de la Ma ina es dóna un p ime pas
en una de les ac uacions més impo an s pe a la
de inició de la ciu a , ja que un cop unida amb
I'ac ual ambla de Jus Oli e es es dibuixa a un eix
de connec i i a en e el Cen e i Bell i ge, que
po encia a el sen imen de pe inenca comuna a
una ciu a cada cop mes in eg ada.
Quan a la p ope a u bani zació de I'a inguda del
Ca ile en e el ca e dLAmadeu To ne i el ca e
de Jacin Ve dague , ep esen a la con inuació del
p océs, inicia amb la inaugu ació el
1990
de la
p ime a ase d'u bani zació un cop so e a s els
FGC, que p ojec a la con igu ació de I'eix ans e -
sal més impo an de la ciu a .
6.
LIHospi ale : una ciu a obe a al u u
L'esbós que hem p esen a dels p incipals p ojec-
es e i o ials de I'Hospi ale deno a la g an ans-
o mació que la ciu a es a expe imen an . Des del
plan ejamen de les g ans línies es a egiques ins
a la eali zació de les ob es de ba i, o col-labo a
al can i de la ciu a . La ciu a és i a i semp e
gene a no es qües ions a esold e.
Bona pa dels p ojec es que s'han e e encia
es an ac ualmen en ase d'execució o ho es a an
de o ma immedia a. La se a eali zació implica
plan eja -se al es en ocamen s i eni en comp e
a gumen s complemen a is.
Un exemple cla és el que o e eix la po enciació de
I'Eix de la G an Via com a eix de cen ali a me o-
poli ana
i
espai eno ado , que p o oca o un
segui de e icencies sob e els ma eixos elemen s
que I'in eg en. Així, I'o denació u banís ica indus-
ial que adicionalmen s'ha soluciona amb I'es e-
ica del polígon és poc lexible da an de les
emp eses d'ac i i a s i se eis cen als, que exigei-
xen unes p es acions a I'espai més adap ables a
les se es necessi a s. La ma eixa exis encia de
I'au o ia de Cas ellde els concebuda com a ia
apida de ci culació queda des assada da an de la
ans o mació dels seus encon o ns. L'en ada en
uncionamen de les ondes ha de pe me e la des-
conges ió i el can i es e ic d'una ia c idada a se
mes una g an a inguda ciu adana que no pas una
me a au o ia. D'al a banda, el guany que ep e-
sen a la u bani zació i us de Ped osa i G an Via
Sud a a necessa i de mane a immedia a la ees-
uc u ació del anspo públic a o a la zona,
apos an pe la possible p esencia d'un me o Ileu-
ge des de Ba celona ins a Cas ellde els, lliga als
plans d'in as' uc u es del Del a del Llob ega .
Finalmen , cald a abo da en o a la se a complexi-
a el ema de la ecupe ació del iu Llob ega ,
amb la c eació d'un pa c lineal a les se es lle es.
Un al e camp de u u es e e eix a la in eg ació
de les ies del e oca il. A mesu a que millo a la
quali a global de la ciu a es eu mes necessa ia
una in e enció adical sob e aques a in as uc u-
a. El so e amen del Ca ile ha de se I'exemple i
o ien a el designi de I'esde enido .
Pe acaba , cal menciona una qües ió de base ben
e i o ial com es a a el desa iamen que plan eja el
coneixemen , con ol i us del subsol de la ciu a . En
els p ope s anys se a necessa i a iba a aco ds
gene als amb les companyies de se eis que han
d'assumi la se a quo a de esponsabili a . Com a
emes mes amplis, pe o ambé incula s a un e i-
cac disce nimen del subsol i de o el e i o i, cal
pa la de la p oblema ica del cob imen ca og a ic
i de la implan ació p og essi a de sis emes d'in o -
mació geog a ica, assump es a on a s de mane a
o ca di e sa pels municipis me opoli ans.
La ans o mació de la ciu a i les no es pe cep-
cions que se'n gene en impliquen la esolució de
nous p oblemes. Hom sap que la cons ucció, el
desen olupamen i el man enimen de la ciu a es
un p océs que mai no es de u a. L'Hospi ale no
n'és una excepció; semp e s'in e posen no es p o-
blema iques i so geixen nous ep es.
Bibliog a ia
Ajun amen de IIHospi ale (1987); L'Hospi ale
d'a ui a dema. Una p opos a pe o dena
i
millo a
la ciu a , I'Hospi ale de Llob ega , Ajun amen ,
ea
dlU banisme.
Ajun amen de IIHospi ale (1989); L'Hospi ale
a anca. P og ama d1Ac uaciÓ Municipal 1989-
1991, IIHospi ale de Llob ega , Ajun amen .
Ajun amen de IIHospi ale (1991); LIHospi ale .
Plano1 de la ciu a , IIHospi ale de Llob ega ,
Ajun amen .
Ajun amen de IIHospi ale (1992); Memo ia 1991,
IIHospi ale de Llob ega , Ajun amen .
Ajun amen de IIHospi ale (1992); Anua i es adís ic
de
la
ciu a de IIHospi ale . 1992, IIHospi ale de
Llob ega , Ajun amen .
Ajun amen de IIHospi ale (1992); Línies es a egi-
ques del PAM 92/95, IsHospi ale de Llob ega ,
Ajun amen .
Ajun amen de IIHospi ale (1993); Línies es a egi-
ques pe a I'Hospi ale dels 90, I'Hospi ale de
Llob ega , Ajun amen .
He ce,
M.
(1987); .La ehabili ació de I'en o n
me opoli a i I'opo uni a olimpica~, a XXXl Assem-
blea ln e coma cal d'Es udiosos, IIHospi ale de
Llob ega , Cen e dlEs udis de IIHospi ale .
Na a o,
F.
(1989); [<Els plans de IIHospi ale ~, a
Quade ns dlEs udi, núm.
8,
no emb e. Cen e
dlEs udis de IIHospi ale .