El projecte territorial de l'Hospitalet de Llobregat per als anys noranta

EL PROJECTE TERRITORIAL DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT PER ALS ANYS NORANTA ANTONI NOGUES Ad oca . Di ec o d~ ea de Polí ica Tem' o ial i Se ueis, Ajun amen de l Hospi ale JOAQUIM SUÑER A qui ec e. Cap de Se ei d U banisme, Ajun amen de liHospi ale JORDI FERRER Ge6g aj Gabine de la PonBncia de Polí ica Te i o ial i Se ueis, Ajun amen de llHospi ale 1. El c eixemen ecen de I'Hospi ale de Llob ega 2. El pape del Pla Gene al Me opoli a (PGM) 3. Visió de I'es uc u a u bana 4. El p océs de ges ació d'una e lexió u banís ica p opia i les línies es a egiques de desen olupamen adop ades 5. P incipals p ojec es e i o ials pe a la ciu a 5.1. L'Eix de la G an Via: eix de cen ali a me o- poli ana 5.2. In eg ació de les in as uc u es lineals a I'es- pai u ba 5.3. T ans o mació d'edi icis indus ials ecupe a s 5.4. T aslla de les ins al-lacions de Repsol-Bu ano 5.5. Millo a de I'accessibili a i in eg ació de les no es in as uc u es de comunicació 5.6. L'habi a ge: una qües ió i al 5.7. In e encions de di e en escala pe o a la ciu a 6. LIHospi ale : una ciu a obe a al u u Bibliog a ia EL PROJECTE TERRITORIAL DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT PER ALS ANYS NORANTA 1. El c eixemen ecen de I'Hospi ale de Llob ega A mi jan segle XIX el municipi de IIHospi ale de Llob ega p esen a a una cohesió u bana eble, ja que hi coexis ien es nuclis de poblamen , el ba i del Cen e, San a Eulalia i Collblanc, di e encia s an mo ologicamen com uncional. L'any 1857 els habi an s de I'Hospi ale només e en 3.072. L'espec acula c eixemen immig a o i pos e io , e basicamen en unció del dinamisme i dels suc- cessius a encos que I'eme gen ciu a de Ba ce- lona expe imen a a ca all de les dues cen ú ies, I'ha du a con e i -lo en el segon municipi en nom- b e d'habi an s de Ca alunya. Així doncs, com a la majo ia de ciu a s de I'ambi me opoli a, el c eixe- men de I'Hospi ale és, sob e o , ui de I'exis en- cia de o s co en s d'immig ació. Du an el da e e c del segle passa an se p in- cipalmen els habi an s de les a ees dep imides de la Ca alunya in e io els qui es an ins al.la a IIHospi ale , ce can unes millo s possibili a s de ida. El ba i que més a c éixe en aques pe íode a se San a Eulalia. A p incipis de segle (1900-1930) es p odueix la p i- me a g an onada d'immig ació. Dels enca a no 5.000 habi an s de I'any 1900, es passa a 37.650 el 1930. Els ba is de la To assa i Collblanc an se els que ebe en la g an majo ia de nou ingu s. En e 1920 i 1930 es po pa la d'un au en ic escla demog a ic amb un c eixemen ela iu de la població del 205%. To plega éu que I'Hospi ale ja se si ués en el sise lloc dels municipis ca alans pel seu ang poblacional. Va se en aques pe íode quan, a an d'un concu s con oca pe I1Ajun a- men , I'alesho es a qui ec e municipal Ramon Puig i Gai al edac a I'any 1926 el seu Pla dlEixample i Sanejamen In e io , que a se el p ime in en de de ini la ciu a com un conjun , p oposan una au en ica o denació u bana global de o el e me municipal. Aques pla esponia a la necessi a de e on a la g an demanda d'habi a ges p o ocada pe I'onada immig a o ia dels anys in . Tanma eix, les p opos es gene als de Puig i Gai al o jus si es dugue en a la p ac ica en algun dels seus aspec es, com la ciu a ja dí de Pubilla Cases, pe o sense una in luencia en el conjun e i o ial de I'Hospi ale . Sí han ingu una majo incidencia les alineacions de inides ca og a icamen el 1928 pel p opi Puig i Gai al , que han ana egin com a base amb majo o meno ideli a en i ud de les modi icacions dels planejamen s pos e io s. Desp és de la gue a ci il cal di e encia dues e a- pes en el lux mig a o i a pa i de les quals es p o- duí la u bani zació gene ali zada del e me munici- pal, que massa so in de i a en si uacions d'au o- cons ucció i ba aquisme. Aques es dues e apes són: a) inals dels anys cinquan a (els ba is amb més augmen o en Pubilla Cases i la Flo ida); b) mi jan anys seixan a i p incipis dels se an a (I'exem- ple pa adigma ic el ep esen a el so gimen de Bell i ge, Can Se a i el Go nal). En la decada de 1960 a 1970, la població de IIHospi ale es a duplica , i a passa d'uns 120.000 habi an s a 240.000. L'e olució i densi i- cació de la ama edi icada de IIHospi ale i dels seus encon o ns queden ben paleses amb la com- pa ació en e I'ocupació de I1edi icaciÓ I'any 1953 i la de 1983, que po ap ecia -se a la igu a 1. El maxim de població de la ciu a ou I'en egis a I'any 1981, quan es a assoli la quan i a de 295.074 habi an s. A pa i d'aquell any, i en con- sonancia amb el p océs gene al mani es a als municipis cen als de la Regió Me opoli ana, s'ha p odu'i un descens paula í de la població, de al mane a que el 1993 (1 de gene ) la població ha baixa ins a 268.840. És a di que la ciu a ha pe - du en aques in e al 26.234 habi an s. L'espai u ba i I'espec e socio-economic de I1Hos- pi ale ha e oluciona de o ma mol imb icada amb el desen o llamen de la e'ina Ba celona i del seu en o n més immedia . Pe a I'Hospi ale la p o- ximi a de la G an Ba celona de p incipi de segle cons i uí un e ulsiu pe a la ubicació d'indús ies ex ils, del id e i de la cons ucció (bobiles, ce a- miques), que p ospe a en a edós de la demanda Figu a 1. E olució de la ama edi icada a amb la se a pa icipació humana i ma e ial al p o- I'Hospi ale en e 1953 i 1983 g es de la o ali a del conglome a me opoli a. Fon : M. He ce, 1987. que gene a a la capi al. Més a d han es a una indus ia o ca di e si icada i ac i i a s elaciona- ' des amb la dis ibució les que han ana ins al-lan - s'hi i ocupan el sol indus ial del municipi. En el seu p océs de c eixemen , I'Hospi ale ha gau- di alho a dels a an a ges i pa i ambé els incon e- nien s de la se a si uació subsidia ia. Ha hagu d'abso bi els e ec es d'ex e nali a s nega i es sense eb e les degudes compensacions d'aco d Amb o s aques s p eceden s, pe la se a ubica- ció, pe la se a esomia u bana he e ada i pel seu pes demog a ic, I'Hospi ale s'ha is in ensamen imme s i comp omes en la p oblema ica del ~dis- cu s de la me opoli ani a .. En la asca de I'u banisme local ha incidi aques a pe cepció de la pe inenca a un ambi me opoli a i a ui es eballa pe que I'Hospi ale assumeixi, dins d'aques ambi , un pape de cen ali a i p es igi que les se es i uali a s de si uació, economiques i humanes li o e eixen. Cada cop mes es alo a una posició geog a ica p i ilegiada dins de la Regió Me opoli ana que con e eix I'Hospi ale en un espai u ba que pi o a en e les uncions de cen ali a de la ciu a dels se eis i dels negocis i la co ona imme- dia a del commu ing labo al-indus ial i esidencial. És pe o aixo que són mol s els emes d'escala me opoli ana que enen una cons an aducció en la nos a amplia p oblema ica municipal. Ac ualmen , I'Hospi ale es oba da an d'una no a e apa de c eixemen quali a iu, an pel que a a les in e encions en el millo amen del g au d'habi abi- li a dels ba is com en I'escala de e eb ació e i o ial de la ciu a . L'impuls que es a adqui in I'a ea sud-oes de la ciu a cen al me opoli ana augmen a el alo es a egic de les ac uacions desen olupades en el e i o i de I'Hospi ale . Els plans d'in as uc u es que s'es an de inin sob e el Del a i el cu s baix del Llob ega po encia an enca- a més la adicional bona posició de I'Hospi ale . To el conjun d'in e encions anunciades p odui an un no able can i geog a ic en I'ac ual model de elació-comunicació es able ins a a. Les in as- uc u es cob en un alo supe la iu ja que sembla que an des del Go e n cen al com des de la Gene ali a se'ls ha a o ga el pape de e ade s mo o s que se eixin de e ulsiu pe supe a el momen p esen de c isi economica. Pe al u u de I'Hospi ale la conc eció p ecisa dels plans d'in e enció sob e el Baix Llob ega ha de eni un eloqüen e ec e. 2. El pape del Pla Gene al Me opoli a (PGM) Po se enca a no s'ha alo a amb la su icien equanimi a i dis anciamen el pape del PGM en I'e olució de les nos es ciu a s. So in egen les de enses més numan ines o les desquali icacions més i ulen es. No en a em en aques a apassio- nan polemica. El e és que, pe la si uació polí ica i pel ma eix p océs de ges ació, el PGM no es a sen i des de I'Hospi ale , com des d'al es munici- pis, com un planejamen p opi. Tanma eix, és ben ce que la se a aplicació ha compo a un cla millo amen de les condicions p eceden s. Un dels objec ius especí ics que a guia la edac- ció del PGM a se el de dona espos a a la p o- blema ica que a ana so gin amb I'ap o ació dels successius plans pa cials que es an desen olupa a pa i del Pla Coma cal de 1953. La p emissa onamen al ou la de ena la densi icació ui de les ac uacions desmesu ades que s'ha ien p odi- ga d'enca d'aquell any. Si bé el PGM ob a pe man eni de e minades ope acions d'illes i plans ja ap o a s (clau 18: subjec a a o denació olume i- ca especí ica), ob i les ies pe a I'alleujamen de la se a densi icació. També a p e eu e I1aplicaciÓ de de e minacions di igides a la subs i ució de la indús ia pe a ús esidencial o do acions, així com in e encions qui ú giques des inades a I'augmen de do acions i zones e des ( aula 1). Aques a olun a es aduí en un can i subs ancial de I'es uc u a de I'ús del sol espec e del planeja- men an e io , de mane a que espec e del Pla Coma cal de 1953 el pe cen a ge del sol pe a ús públic, in as uc u es, espais lliu es i equipamen s s'inc emen a conside ablemen espec e del sol pe a ús p i a . Amb aques a in enció edemp o is- a dels de ici p odu'i s a I'empa a de la legislació u banís ica an e io , o pu amen i simple de la se a ansg essió, el PGM a icula mecanismes de es- ca d'amplies a ees pe a usos comuni a is de ici- a is. Cal menciona que el ma eix Ajun amen de I'Hos- pi ale a ac ua com a de enso d'uns ni ells més Taula 1. Dis ibucg ck suyae íícies del BGM a , I'H~spi ale Me es quad a s Pe cen a ge Residencial 3.892.344 31,l Indus ial 1.872.852 15,O In as uc u es 3.319.552 26,6 Equipamen s 1.762.168 14,l Zones e des 1.640.331 13,l Riu 12.753 0, 1 TOTAL 12.500.000 1 O0 Fon : Ajun amen de I'Hospi ale . al s de do acions dels que es ixa en en els ex s ap o a s inicialmen I'any 1974. Aixi, pe exemple, s'hi an p esen a al.legacions en el sen i d'aug- men a els espais pe a do acions al Polígon Go nal, que pos e io men an se ecollides al ex del PGM de ini iu de 1976. To i que bona pa dels espais quali ica s d'equipa- men s si ua s a I'in e io dels ba is e en sola s pe i s que no podien allo ja els equipamen s mes necessa is (escola s, espo ius), i que les ese es de dimensions adequades es a en en zones amb escassa accessibili a o pe i e iques dels ba is, du an la decada dels ui an a es a eali za un g an es o c pe do a la ciu a dels equipamen s basics. Aixi, la supe ície ocupada pe equipa- men s passa d'un o al de 239.169 m2 el 1979, a 482.999 m2 el 1987, la qual cosa suposa un inc e- men del cen pe cen . No cal di , doncs, que pe a IIHospi ale , una ciu a ex emamen densi icada i desp o e'ida d'equipa- men s, el PGM ha es a una eina essencial de ed ecamen , que ha signi ica la possibili a d'ob- eni uns ni ells d'equipamen s dignes a mol s ba - is. A banda del eequipamen , hom es a d'aco d ambé en a ibui al PGM una i uali a impo an de planejamen en la possibili a de e o ma in e- io dels ba is, i una ence ada isió de conjun de les in as uc u es me opoli anes (sis emes gene- als, cin u ons, e c.). Tanma eix, des de I'op ica de I'Hospi ale s'ha e e iden que el planejamen me opoli a no dona a una isió de conjun de la ciu a com a al. El PGM no de inia les in e encions que la egene ació de I1Hospi ale 1 com a ciu a amb olun a d'iden i a p opia, necessi a a pe a p ojec a -se amb una no a dinamica cap al u u , o ga an in uns ni ells d'es uc u ació u bana de quali a su icien com pe sus en a una ans o mació eal de les condi- cions u banís iques. Aques es mancances en el planejamen gene al han es imula la inicia i a u ba- nís ica local i han o igina una ica e lexió sob e el e i o i de la ciu a , que ha ma ca el que a a és i com s'es a en IIHospi ale . 3. Visió de I'es uc u a u bana El passa c eixemen demog a ic i u banis ic des- compensa i con ulsiu, o jus esbossa en el p i- me apa a d'aques esc i , ha e que els 12'50 km2 de supe ície del e me municipal p esen in un espai u ba a ia i complex ui de la successi a supe posició i jux aposició d'una a ape'ida ama edi icada i una a ada xa xa d'in as uc u es. La Taula 2. Su~e ície, uoblació i densi a dels ba is i dis ic es de I'Hos~i ale . 1991 Dis ic e/ba i Ex . km2 Densi a (hab./km2) Població Pe cen a ge Dis ic e I 3,28 16.721 54.844 20,12 1. Cen e 0,85 30.734 26.124 9,58 Ca e e a del Mig 1,26 - - - 2. San eliu 0,54 12.789 6.906 2,53 3. San Josep 0,63 34.625 21.814 8,OO Dis ic e I1 4. La To assa 5. Collblanc Dis ic e 111 6. San a Eulalia Dis ic e IV 7. La Flo ida 8. Les Planes Dis ic e V 9. Can Se a 10. Pubilla Cases Dis ic e VI 11. Polígon Go nal 12. Bell i ge 13. Ped osa 14. G an Via Sud 15. La Ma ina TOTAL 12,50 21 206 272.578 100,OO Fon : Anua i Es adís ic de la ciu a de I'Hospi ale , 1992. 36 implan ació secula d'elemen s lineals al se ei de la ciu a de Ba celona ( ies de en, línies elec i- ques d'al a ensió, au o ia, e c.) ha ana esqua e- an I'espai i ha di icul a eno memen la connexió en e els di e en s ba is, ag eujan la manca de cohesió en el c eixemen de les di e ses pa s de IIHospi ale i po encian -ne la seg egació u banís ica. Un p ime e que cal eni p esen pe en end e I1es uc u a u bana de I'Hospi ale és la posició geog a ica a ca all en e la plana del aica del Llob ega , que a IIHospi ale ep el nom de la Ma ina, i el glacis de peu de mon o ma a pa i de la se a de Collse ola, anomena el Samon a, i en el qual es disposa un segui de pe i s u ons que oscil.len dels 45 als 60 me es d'al i ud. Aques a p ime a duali a opog a ica dóna una di e- en con o mació u bana depenen de I'o igina ia o gani zació pa cel-la ia del e eny, bé en egadiu, a la zona del del a, o ca no o ia pe desso a de I'an ic canal de la In an a, o bé en seca, p opia del més acciden a Samon a. En aques a da e a a ea, o og a icamen di e enciada, els pe i s cu sos híd ics encaixa s en e u ons ( o en d'en Nya , o en de Can Ce e a, ie a del Cemen i i, o en Go nal, i la més impo an ie a Blanca) condicio- nen i compa imen en I'espai. Un segon e a eni en comp e és el ma ca ca ac- e dels ba is, gene a an pe la di e si a his o i- ca de la se a apa ició com pe la con undencia dels lími s na u als (Samon a-Ma ina) o a i icials ( alls d'in as uc u es) que els sepa en. To s els ba is p esen en una esomia pa icula i s'han c ea una cla a iden i a . La conseqüencia a ni ell de ciu a és la manca d'una je a quia u bana i la di icul a de man eni lligams ísics de connexió en e els dis in s ba is. A la aula 2 i a la igu a 2 poden obse a -se les ca ac e ís iques basiques de cadascun d'ells. Cal e e i -se ambé a la incidencia de o el segui d'in as uc u es lineals (canal de la In an a, Ren e - ia de I'in e io , de la cos a i es ació de me cade- ies-, FGC - ia denominada el Ca ile -, línies elec- iques d'al a ensió, G an Via-au o ia de Cas ell- de els, ca e e a N-ll) i g ans equipamen s d'escala sup amunicipal (Hospi al P ínceps dlEspanya, Hospi al Oncologic Du an i Reynals, case nes mili- a s de la Remon a i de Lepan o), que al lla g dels anys han ana ins ablan -se i condicionan el ac- cionamen del e me municipal en espais compa i- men a s. Un al e elemen onamen al que a egeix complexi- a a la mo ologia u bana de IIHospi ale és la con- igüi a amb Ba celona, que a banda dels aspec es de dependencia uncional i socio-economica, i I'es e ica de la pe i e ia, apo a p oblemes d'o ga- ni zació i ac amen dels e i o is limí o s. A I'úl- im, i ambé mol inculada amb el dialeg his o ic amb Ba celona, des aca una o a ac i i a indus- ial que s'ha adu'i en la p esencia dlins al.lacions indus ials adicionals dins del nucli u ba i en I'exis encia de zones de sol indus ial de no a c ea- ció, ocupa i no ocupa , en amplies a ees del muni- cipi. Supe posan els cinc elemen s basics que hem esmen a , sembla logic el so gimen d'una Figu a 2. Mapa de di isió en ba is i dis ic es de I'Hospi ale -- I Fon : L'Hospi ale . Planol de la ciu a , 1991. es uc u a u bana de g an complexi a esul a de I1addiciÓ de componen s he e ogenis i espa sos. 4. El p océs de ges ació d'una e lexió u banis ica p opia i les línies es a egiques de desen olupamen adop ades Donades les ci cums ancies singula s de I1Hospi a- le dins de I'ambi me opoli a i a esa la p opo ció de la p oblema ica plan ejada, no és es any que es gene és la necessi a d'a icula un pensamen o iginal sob e la ciu a que indiqués I'ob enció d'una iden i a i la supe ació de les dis uncions que les se es e olució i genesi u bana li han compo a . El desen olupamen d'una ac uació u banis ica ecen i p opia a I'Hospi ale comp a amb dues i es de e e encia essencials. En p ime lloc cal des aca la e lexió que a suposa , I'any 1987, I'elabo ació del documen L'Hospi ale d'a ui a dema, que sin e i za una p opos a global pe o de- na i millo a la ciu a . En segon lloc, els succes- sius P og ames d1Ac uaciÓ Municipals (PAM) e e- i s al ienni 1989-1991 i a I'ac ual quad ienni 1992-1995, que en bona pa ecullen i amplien les di ec ius acades en la p opos a de ciu a o - mali zada I'any 1987, les línies gene als de la qual con inuen enin igencia. Així doncs, o i que pen- sem que aques esc i ha de cen a -se en qües- ions del p esen , no olem deixa de e o na a alo a aquell p ime exe cici de de inició de línies d'ac uació de I'any 1987. A la segona mei a de la decada dels anys ui an a, da an I'obe u a de no es pe spec i es economi- ques i d'un es ancamen de la població, I1Hos- pi ale , a més de segui la línia de cob i els de ici omanen s en equipamen s, a decidi endega una acció u banis ica p omocional i de ges ió pe al d'equilib a e i o ialmen la ciu a i es imula les ac i i a s e cia ies i indus ials, basiques pe al ei- xi economic local. Com a base subjacen es a ana con o man una idea onamen al: calia aconsegui que els se eis i in as uc u es que la con igüi a amb Ba celona ha ia imposa a I'Hospi ale no esde inguessin se - i ud ni elemen de deses uc u ació e i o ial. Ans o el con a i, s'ha ia d'a anca en un p océs de elec u a de les possibili a s de I'espai de la ciu a dins de la no a dimensió de la Regió Me opoli- ana, en elació a la qual, I'Hospi ale ocupa una posició cen al. Es ac a de capgi a el concep e assumi de pe i e ia pe con e i -lo en cen ali a . Calia lici a o pe alo a I'au en ic lloc i pes es a egic del municipi, posan els espais lliu es que enca a es- a en a IIHospi ale en joc sob e el aule de la compe encia me opoli ana, des e mada pe acon- segui si ua' les millo s ac i i a s, an públiques com p i ades, en els millo s espais i les millo s condicions. Es a consolida I'opció de ecolza el eequilib i me opoli a, de mane a que les ciu a s ci cumdan s Ba celona disposin ambé d'a ees de cen ali a p opies que es imulin la con o mació d'una Regió Me opoli ana més policen ica, més a iculada. El documen que ja hem esmen a , L'Hospi ale d'a ui a dema, signi ica la c is al.li zaciÓ d'aques p ojec e de desen olupamen u ba i u banís ic pe a la ciu a i la de e minació d'unes p ime es línies cla es d'ac uació. Els es udis, que an se elabo- a s pe un nomb ós equip in e disciplina i in e n i ex e n, an adui -se en una p opos a d'o denació i millo a de la ciu a so a la p emissa de conside a una de inició especí ica de I'Hospi ale com una uni- a u bana pe al de ence la eblesa de la se a es uc u a o mal. Pa in d'aques concep e comp ensiu de la ciu a , es eballa sob e p ojec es conc e s que, g a ia s de mane a in eg ada, an con egi un plano1 Únic que exp essa una p opos a comple a sob e la ciu- a . És des d'aques a e mesa concep ual que s'ha in en a , de lla o s enca, ac ua i du a e me un u banisme local cohe en i coo dina , en possible la ges ació d'ope acions capaces de millo a les condicions ambien als i de quali a de ida dels hospi alencs, i alides pe dinami za el po encial de les ac i i a s economiques. Les di ec ius d'ac- uació que s'ex euen de la p opos a poden se sin- e i zades en sis pun s: 1. Resolució de la in eg ació a la ciu a dels g ans paque s de e eny enca a no consolida s (G an Via Sud/Ped osa, ca e e a del Mig, el Go nal, la Feixa Lla ga). 2. In eg ació de les no es in as uc u es ia- ies que incideixen des de logiques de planeja- men d'escala supe io (I1 Cin u ó a San eliu i Cin u ó del Li o al a la Ma ina). 3. T ans o mació dels g ans con lic es his o ics i esol s (mi iga I'impac e del pas del en pel municipi amb la c eació d'un pa c lineal, con e - sió de la G an Via en ia u bana amb o denació uncional i olume ica, econ e sió de la N-ll -ca e e a de Collblanc- en una ia u bana amb nous usos). 4. A iculació d'un segui d'ac uacions cen als (la Fa ga com a impulso de I'ac i i a economi- ca i i al de la ciu a , la Tecla Sala com a pun de con e gencia d'inicia i es cul u als, la u ba- ni zació de I'a inguda del Ca ile con e ida en una no a ia u bana, amb la de inició de nous usos pe a la pa sud, de con ac e amb la zona indus ial). 5. Es ablimen i po enciació de les g ans B ees espo i es exis en s a la ciu a (Complex Es- po iu de I'Hospi ale No d i Pa c Espo iu de la Feixa Lla ga). 6. Resolució i in eg ació adequada, an en els ba is com en la xa xa ia ia i espais u bans, de les in e encions de di e en escala (plans espe- cials d'inicia i a pública o p i ada i ob es públi- ques que pun egen la o ali a de la ciu a i a ec- en I'o denació de I'espai lliu e, els equipamen s i les in as uc u es ia ies). 5. P incipals p ojec es e i o ials pe a la ciu a Sob e aques es sis di ec ius basiques d'ac uació, s'ha desen olupa la asca dels da e s anys. Mi jancan la conc eció en ac uacions i p ojec es, s'han anan acomplin les es a egies es able es. To segui p esen em un succin epas a les p in- cipals ac uacions de cai e e i o ial que ac ual- men s'es an duen a e me a I'Hospi ale de Llo- b ega . 5.1. L'Eix de la G an Via: eix de cen ali a me opoli ana L'a inguda de la G an Via ac ua com a e i able po a sud-oes de Ba celona. La G an Via és, des dels anys en a, I'eix e eb ado del Del a del Llob ega des de Ba celona ins a Cas ellde els. Malg a aques a po enciali a , pe o, la G an Via a ope a sob e I'Hospi ale com una ba e a en e la pa no d i la pa sud del municipi, on an apa eixe indús ies cla- amen pe iu banes com e o elle s, maga zems de desballes amen , escomb a ies, e c.; o aixo supo - a pe una es uc u a de la p opie a mol agmen a- da que ha di icul a pos e io men la se a inco po a- ció al desen olupamen u ba. El ma e igno um que s'es enia pe desso a la G an Via s'ha con e i , des- p és de la se a u bani zació, en la majo peca de sol acan de la p ime a co ona me opoli ana, amb una posició geog a ica p i ilegiada. L'ac uació sob e I'eix de la G an Via ha me escu un es o c de globali a en I'aplicació del planeja- men di e s que s'hi ha p ojec a . Hi ha la olun a de con i ma -lo com un g an eix de po enciali a u banís ica i de desen olupamen economic pe a I'Hospi ale . Aixo enllaca pe ec amen amb I'ope a- cio de do ació d'in as uc u es p oposada pel MOPT, amb el supo de la Gene ali a , pe ac a de mane a in eg ada o el sis ema e i o ial del Del a del Llob ega . D'es a oes , i a pa i de la placa de Ce da de Ba celona, que en b eu e o ca a el seu pape de de ici d'habi a ges de p eus assequibles i de loca- li zacions amb un g au mig d'accessibili a . Al PAM 1992-1995 I'habi a ge es pe cep com una p oblema ica eal que po condiciona i limi a el desen olupamen de la ciu a . Així, quan es a un epas de les ebleses de la ciu a s'explici a la manca d'expec a i es de esolució de la ca encia d'habi a ge especialmen acusada pe a la jo en u . Conseqüen men , el PAM ixa com a i a la p omo- ció d'habi a ges assequibles. Les p incipals línies d'ac uació p e is es són I'adquisició o cap ació de sol i I'ap o i amen de sola s públics edi icables i la po enciació al maxim dels ap o i amen s del sol pe a au e la inicia i a p i ada a la cons ucció de HP0 o d'o e a lliu e. També s'es imula a la p omocio del me ca secunda i i accions especi iques des inades als col.lec ius menys a a o i s. Com a supo de les ac uacions s'in ensi ica a el con ol u banís ic sob e I'habi a ge amb I'opció d'in e enció en sola s i habi- a ges abandona s. Un dels comp omisos ixa s pel quad ienni 1992- 1995 es e e eix a la cons ucció de 1.000 nous habi a ges en e la p omocio publica o p i ada. D'aques s, 700 se an impulsa s amb un pla de p o- moció publica o conce ada mi jancan con enis en els sec o s del Go nal-San a Eulalia i de Cam- poamo a Bell i ge. En d'al es ac uacions u banís iques u u es ambé es desen olupen accions conc e es elacionades amb la gene ació de nous habi a ges: - Execució de I'eix de cen ali a de I'llla Sin- dica s: el pla especial de I'anomenada Illa Sindi- ca s, ambé denomina Pla de les Rambles, suposa a I'ac uació sob e uns 28.000 m2 de supe ície. El pla d'o denació p e eu el man eni- men de les edi icacions exis en s ac ualmen : dos blocs d'habi a ges, una masia i el casino. El pla p e eu la c eació d'una no a ia, el ca e de Vigo, on es cons ui a un nou edi ici d'habi- a ges. - Desen olupamen del PER1 del Casc An ic: el PER1 del Casc An ic p e eu 1.665'62 m2 de sol esidencial pe a no a edi icació. Es cons ui an una in ena d'habi a ges amb un sos e maxim de 2.326'50 m2 (inclou I'us d'habi a ge i el come cial). L'ac uació dels habi a ges co e a ca ec de Regesa. - Desen olupamen del PER1 de Ma í i Codola : p e eu una zona come cial de 7.500 m2, una a ea esidencial de 280 nous habi a ges i les se es co esponen s places d'apa camen , una zona d'equipamen s de 5.700 m2 de sos e i una zona e da de 5.400 m2. Pe o no és la p omoció de nous habi a ges I'unica p eocupació; la conse ació i ehabili ació del pa c ac ual d'habi a ges i les solucions pe abo da la p oblema ica dels edi icis a ec a s pe pa ologies es uc u als són pun s d'ac uació essencials ca a el u u immedia pe al de man eni la quali a de ida a la ciu a . En aques sen i s'es abli a un p o- g ama pe a la millo a del pa c d'habi a ges exis- en , bas an de e io a en de e mina s ba is de la ciu a , mi jancan ajudes a la ehabili ació. A més s'emp end an accions especi iques pe a la millo a dels habi a ges dels memb es del col.lec iu de la gen g an. Cal eni p esen que I'Hospi ale comp a a el 1991 amb 9.547 edi icis censa s i 95.884 habi a ges, dels quals el 12 % es a bui . Conside an els pe io- des de cons ucció d'aques s habi a ges és, disso - adamen , mol p obable que el nomb e o al de cons uccions a ec ades pe pa ologies com la del cimen aluminós sigui o ca impo an . Fins a a s'ha calcula que a I'Hospi ale hi ha 1.700 habi a ges cons u'i s amb bigues de cimen aluminós. Els ba is de Collblanc-la To assa són els més a ec a s, enca a que ambé enen un índex al d'edi icis amb aluminosi la Flo ida, Pubilla Cases i San Josep. Com a mesu a municipal cal ci a la c eació d'una o icina pe o e i in o mació i assesso amen -coo dinació i execució dels p ojec es de ehabili- ació i la ami ació d'aju s de la Gene ali a - a o es les pe sones esiden s en habi a ges a ec- a s pe aluminosi. També s'ha d'a egi I'exempció, in oduida a les O denances de 1992, de I'impos de cons ucció i ob a pe als habi a ges a ec a s pe aluminosi. 5.7. In e encions de di e en escala pe o a la ciu a A banda de o es les ac uacions i p ojec es e e i s ins a a, hi ha o a una munió d'in e encions més locali zades que modi iquen cons an men la ciu a . Des del Se ei de P ojec es U bans i Edi icació de I'Ajun amen es eali za una in ensa asca de dis- seny i execució. Recen men s'ha inco po a el c i- e i d'uni a en la o mulació dels p ojec es d'u ba- ni zació i edi icació i llu pos e io execució, supe- an I'an e io di isió exis en en e edac o s de p ojec es i enca ega s de la se a execució. Igual- men s'ha supe a la di isió de se eis enca ega s de po a a e me les ob es, puix que es concen- en en aques se ei I'execució dels p ojec es d'in e sió. Com algunes de les ac uacions eali zades o en ma xa més des acades podem ci a la ehabili ació dels me ca s municipals del Cen e i de Collblanc; I'a anjamen del ca e Majo , que con ibueix a la e o ma del casc an ic; I'a anjamen de places com les de Gue nica, Llibe a , Collblanc; el millo a- men d'in as uc u a u bana a di e sos ca e s de la ciu a ; la cons ucció del pa c de Bell i ge; I'aca- bamen del pa c de les Planes; I'acabamen del p i- me i la eali zació del segon Pla dJApa camen s; la e o ma de I'edi ici de Can Boixe es, e c. Pe la impo ancia que enen en I'es uc u ació de la ciu a cal de alla més especí icamen un pa ell d'in e encions: la u bani zació de la am- bla de la Ma ina i de I'a inguda del Ca ile en e el ca e dlAmadeu To ne i el ca e de Jacin Ve dague . L'a anjamen de la ambla de la Ma ina en el am comp es en e la a essia Indus ial i I'a inguda de la G an Via cons i ueix una decisi a acció de e e- b ació de Bell i ge. El p ojec e, ac ualmen en a ancada ase de eali zació, supe a el ca ac e de on e a que ins a a enia la ambla pe a con e - i -la en una ambla cí ica que ac ua a de on issa d'in eg ació i elació en e la pa no d i sud de Bell i ge. Amb la eali zació del am de Bell i ge de la ambla de la Ma ina es dóna un p ime pas en una de les ac uacions més impo an s pe a la de inició de la ciu a , ja que un cop unida amb I'ac ual ambla de Jus Oli e es es dibuixa a un eix de connec i i a en e el Cen e i Bell i ge, que po encia a el sen imen de pe inenca comuna a una ciu a cada cop mes in eg ada. Quan a la p ope a u bani zació de I'a inguda del Ca ile en e el ca e dLAmadeu To ne i el ca e de Jacin Ve dague , ep esen a la con inuació del p océs, inicia amb la inaugu ació el 1990 de la p ime a ase d'u bani zació un cop so e a s els FGC, que p ojec a la con igu ació de I'eix ans e - sal més impo an de la ciu a . 6. LIHospi ale : una ciu a obe a al u u L'esbós que hem p esen a dels p incipals p ojec- es e i o ials de I'Hospi ale deno a la g an ans- o mació que la ciu a es a expe imen an . Des del plan ejamen de les g ans línies es a egiques ins a la eali zació de les ob es de ba i, o col-labo a al can i de la ciu a . La ciu a és i a i semp e gene a no es qües ions a esold e. Bona pa dels p ojec es que s'han e e encia es an ac ualmen en ase d'execució o ho es a an de o ma immedia a. La se a eali zació implica plan eja -se al es en ocamen s i eni en comp e a gumen s complemen a is. Un exemple cla és el que o e eix la po enciació de I'Eix de la G an Via com a eix de cen ali a me o- poli ana i espai eno ado , que p o oca o un segui de e icencies sob e els ma eixos elemen s que I'in eg en. Així, I'o denació u banís ica indus- ial que adicionalmen s'ha soluciona amb I'es e- ica del polígon és poc lexible da an de les emp eses d'ac i i a s i se eis cen als, que exigei- xen unes p es acions a I'espai més adap ables a les se es necessi a s. La ma eixa exis encia de I'au o ia de Cas ellde els concebuda com a ia apida de ci culació queda des assada da an de la ans o mació dels seus encon o ns. L'en ada en uncionamen de les ondes ha de pe me e la des- conges ió i el can i es e ic d'una ia c idada a se mes una g an a inguda ciu adana que no pas una me a au o ia. D'al a banda, el guany que ep e- sen a la u bani zació i us de Ped osa i G an Via Sud a a necessa i de mane a immedia a la ees- uc u ació del anspo públic a o a la zona, apos an pe la possible p esencia d'un me o Ileu- ge des de Ba celona ins a Cas ellde els, lliga als plans d'in as' uc u es del Del a del Llob ega . Finalmen , cald a abo da en o a la se a complexi- a el ema de la ecupe ació del iu Llob ega , amb la c eació d'un pa c lineal a les se es lle es. Un al e camp de u u es e e eix a la in eg ació de les ies del e oca il. A mesu a que millo a la quali a global de la ciu a es eu mes necessa ia una in e enció adical sob e aques a in as uc u- a. El so e amen del Ca ile ha de se I'exemple i o ien a el designi de I'esde enido . Pe acaba , cal menciona una qües ió de base ben e i o ial com es a a el desa iamen que plan eja el coneixemen , con ol i us del subsol de la ciu a . En els p ope s anys se a necessa i a iba a aco ds gene als amb les companyies de se eis que han d'assumi la se a quo a de esponsabili a . Com a emes mes amplis, pe o ambé incula s a un e i- cac disce nimen del subsol i de o el e i o i, cal pa la de la p oblema ica del cob imen ca og a ic i de la implan ació p og essi a de sis emes d'in o - mació geog a ica, assump es a on a s de mane a o ca di e sa pels municipis me opoli ans. La ans o mació de la ciu a i les no es pe cep- cions que se'n gene en impliquen la esolució de nous p oblemes. Hom sap que la cons ucció, el desen olupamen i el man enimen de la ciu a es un p océs que mai no es de u a. L'Hospi ale no n'és una excepció; semp e s'in e posen no es p o- blema iques i so geixen nous ep es. Bibliog a ia Ajun amen de IIHospi ale (1987); L'Hospi ale d'a ui a dema. Una p opos a pe o dena i millo a la ciu a , I'Hospi ale de Llob ega , Ajun amen , ea dlU banisme. Ajun amen de IIHospi ale (1989); L'Hospi ale a anca. P og ama d1Ac uaciÓ Municipal 1989- 1991, IIHospi ale de Llob ega , Ajun amen . Ajun amen de IIHospi ale (1991); LIHospi ale . Plano1 de la ciu a , IIHospi ale de Llob ega , Ajun amen . Ajun amen de IIHospi ale (1992); Memo ia 1991, IIHospi ale de Llob ega , Ajun amen . Ajun amen de IIHospi ale (1992); Anua i es adís ic de la ciu a de IIHospi ale . 1992, IIHospi ale de Llob ega , Ajun amen . Ajun amen de IIHospi ale (1992); Línies es a egi- ques del PAM 92/95, IsHospi ale de Llob ega , Ajun amen . Ajun amen de IIHospi ale (1993); Línies es a egi- ques pe a I'Hospi ale dels 90, I'Hospi ale de Llob ega , Ajun amen . He ce, M. (1987); .La ehabili ació de I'en o n me opoli a i I'opo uni a olimpica~, a XXXl Assem- blea ln e coma cal d'Es udiosos, IIHospi ale de Llob ega , Cen e dlEs udis de IIHospi ale . Na a o, F. (1989); [<Els plans de IIHospi ale ~, a Quade ns dlEs udi, núm. 8, no emb e. Cen e dlEs udis de IIHospi ale .