LA
RESIDENCIA
SECUNDARIA
DE
LA POBLACIO
DE
BARCELONA I DE
LA
SEVA
AREA
METROPOLITANA
(1985-1990)
T eball eali za pe llIns i u d'Es udis Me opoli ans
de Ba celona pe enca ec de la Mancomuni a de Municipis
de llA ea me opoli ana de Ba celona
Di ec o es
MONTSERRAT PALLARES
PILAR
RIERA
In es igado s
SALVADOR
An-TO&
BATIS
IBARGUREN
T ac amen es adís ic
CARLOS
LOZARES
SUMARI
I.
In oducció
1.
Els objec ius de I'es udi
2.
L'es uc u a de I'es udi
i
I'equip de eball
Il.
El enomen de la esidencia secunda ia
1.
Conside acions eo iques
1
.l.
El concep e de Residencia Secunda ia i I'es a
de la qües ió
1.2. Models eo ics de locali zació de la RS
1.3. La RS a Ca alunya
2.
Les on s, les hipo esis
i
la me odologia
2.1. Les on s: IIEnques a Me opoli ana 1985-1986
i 1990
2.2. Les hipo esis de eball i la me odologia
111. La esidencia secunda ia de la població de
I'a ea me opoli ana de Ba celona
(1 985)
1.
Ca ac e ís iques de la població que é
RS
1
.l.
Ca ego ia socio-economica de la amilia
1.2, Indicado s geog a ics de la amilia
2.
La locali ació de les esidencies secunda ies
de la població de la CMB,
1985
2.1. El model de locali zació de les esidencies
secunda ies
2.2. Di e encies en la locali zació de esidencies
secunda ies: la ca ego ia socio-p o essional del
cap de amilia, I'o igen geog a ic de la amilia i
les a ees de esidencia p incipal
3.
Accés a la p opie a de la esidencia
secunda ia a la CMB,
1985
3.1. Tipus d'accés
3.2. Tipus d'accés a la p opie a de les esidencies
secunda ies segons la se a locali zació
geog a ica
IV. La locali zació de la esidencia secunda ia
de la població de la ciu a de Ba celona
(1 985
i
1990j
1.
Model de locali zació de la esidencia
secunda ia I'any
1985
2.
Model de locali zació de la esidencia
secunda ia I'any
1990
3.
E olució de la locali zació de les esidencies
secunda ies en e els anys
1985
i
1990
V. Conclusions
1.
Els objec ius de I'es udi
La possessió de esidencia secunda ia es un enomen
p og essiu que s'obse a en les socie a s més
desen olupades. A causa de la se a impo an
implan ació e i o ial i dels mo imen s de
ans o mació de les a ees de segona esidencia
mo i a s pels aslla s de la esidencia p incipal de la
població u bana, el enomen de la Residencia
Secundania (RS) es mani es a dinamic en el emps i
queda, ambé, e lec i dinamicamen en el e i o i.
En gene al, la segona esidencia s'es udia com una
pa dels e ec es del u isme i, en la majo ia dels
casos, des del pun de is a de I'o e a exis en en
de e mina s municipis. El p ojec e que es desen olupa
a con inuació, la esidencia secunda ia de la població
de Ba celona
i
de la se a B ea me opoli ana 11 985
i
1990), e com a objec iu gene al I'es udi del enomen
de la RS en oca des del pun de mi a de I'analisi de
la demanda i de les pau es e i o ials que gene a la
locali zació de RS.
El il conduc o d'aques es udi es po di idi en es
g ans blocs: I'analisi de les ca ac e is iques de la
població que e RS, el model de locali zació de la RS
i, inalmen , la elació que exis eix en e els g ups de
població que enen RS i la se a locali zació.
Els esul a s ob ingu s en aques eball ajuden a
pe ila quina es uc u a de població ipi ica la demanda
de RS a I'a ea delimi ada, com es compo a
e i o ialmen aques a demanda segons les se es
ca ac e is iques socio-economiques i quin es el model
global que segueix la RS gene ada a pa i d'un cen e
emisso .
Les dades u ili zades, un dels pun s o iginals en
aques eball, són ex e es de I'Enques a Me opo-
li ana e a I'any 1985 (EM, 1985-86) i el 1990 (EM,
1990). Com els lec o s de .Pape s. saben, I'Enques a
Me opoli ana es un p ojec e d'in o mació de base
pe manen sob e la eali a social i e i o ial de la
egió me opoli ana de Ba celona, impulsa pe la
Mancomuni a de Municipis de 14A ea me opoli ana
de Ba celona i la Dipu ació de Ba celona. Cal di que
sense aques es on s hau ia es a impossible la
eali zació d'un eball d'aques es ca ac e is iques i
que es en, enca a sob e el pape , al es
desen olupamen s sob e el ema que la iquesa de
les dades ha sugge i al lla g de la se a explo ació.
L'es udi cons a de cinc apa a s. El p ime es aques a
~In oducció~. En I'apa a segon, i ula .El enomen
de la esidencia secunda ia., s'expliquen les bases
eo iques i me odologiques del eball. Els apa a s
e ce i qua o men el cos de I'es udi: en I'apa a
e ce s'anali za el enomen de la segona esidencia
en elació a la població de I'an iga Co po ació Me-
opoli ana de Ba celona, o u ili zan dades de I'any
1985; en I'apa a qua s'es udia I'e olució de la
locali zació de la esidencia secunda ia de la població
de la ciu a de Ba celona, o u ili zan les dades dels
anys 1985 i 1990. L'es udi es clou amb I'apa a de
conclusions. En les da e es pagines el lec o oba a
la bibliog a ia i els co esponen s índexs de aules,
igu es i mapes.
L'equip de di ecció que ha po a enda an aques
eball ha es a cons i u'i pe Mon se a Palla es i
Ba be a i Pila Rie a i Figue as. L'equip d'in es igado s
ha es a o ma pe Ba is lba gu en Aizpú ua i Sal a-
do An on i Cla e. L'explo ació es adís ica ha es a
acili ada pe I'equip me odologic de I'Enques a Me-
opoli ana, di igi pe Ca los Loza es Colina. La
ca og a ia ha es a eali zada pel Labo a o i
d'ln o mació Geog a ica i Telede ecció del
Depa amen de Geog a ia de la Uni e si a
Au onoma
de Ba celona. Cal menciona , ambé, Jose Luís Flo-
es Valdibieso, que ha col.labo a en la pa inal del
eball.
Aques es udi ha es a enca ega a I'lns i u d'Es udis
Me opoli ans de Ba celona pe la Mancomuni a de
Municipis de llA ea me opoli ana de Ba celona i ha
es a eali za en e els mesos de se emb e del 1990
i eb e del 1991.
i
11.
EL
FENOMEN
DE
LA
RESIDENCIA
SECUNDARIA
1.
Conside acions eo iques
Tanma eix, ni I'ús que habi ualmen es a del concep e
de RS ni la eali a a la qual eme en les es adís iques
i
1.1.
El
concep e de esidencia secunda ia
i les in es igacions són an uní ocs. Exis eix una
i
I'es a de la qües ió
mul iplici a de de inicions i aco acions de la noció de
RS que implíci amen o explíci amen condicionen les
En un con ex economic
i
social ca ac e i za pel ap oximacions que s'han e al enomen. Aques a
c eixemen del ni ell de ida i I'inc emen del emps ci cums ancia de i a del e que no hi ha un sol ipus
de lleu e disponible, o s els pa'isos desen olupa s de RS, sinó que aques a noció s'aplica a o mes
amb economia de me ca han expe imen a , a pa i d'allo jamen empo al de ca ac e is iques di e ses.
de la decada dels anys cinquan a, una expansió
in ensa del seu pa c de Residencies Secunda ies A con inuació, es p ecisa a el con ingu d'aques a
(RS). exp essió i s'explica an les ca ac e ís iques dels
habi a ges als quals es a e e encia, en la li e a u a
L'expansió del enomen de la RS s'ha is a a o ida, especiali zada, en emp a el concep e de RS.
en e al es ac o s, pel desen olupamen economic
p og essiu, pe la gene ali zació de les acances
1
.1.1.
De inició censal de la
RS
pagades, pe la mo o i zació indi idual, que ha
,
simpli ica els p oblemes de anspo ,
i
pe L'any 1960, I'INE dona a una de inició mol p ecisa
I'o gani zació d'equipamen s ec ea ius a g an escala de RS. El Censo
de
la población
y
de las i iendas
o a de les ciu a s. Complemen a iamen , aques a di e encia a en e els habi a ges des ina s a se
dinamica ha es a e o cada de o ma simbolica a pe ocupa s o I'any i els habi a ges des ina s a se
OCU-
la ecupe ació d'una ce a adició an iu bana. pa s pa de I'any. La de inició d'aques s da e s e a:
Ideologicamen , aques posicionamen p esen a la
ugida de la ciu a i el e o n a I'espai u al i cos ane [[Vi iendas que se cons uyen en luga es de e a-
com una opció pe sonal i social a o able a una ida neo o de empo ada y que no malmen e solo se
sana i equilib ada i, pe an , com un an ído en on u ilizan en ese iempo..
de les ensions de la ida u bana (Valenzuela, 1988,
p.72). És, pe an , una delimi ació del concep e que s'ajus a
a la idea que qualse ol pe sona e oca quan es
Així doncs, el c eixemen del pa c de RS en els pa'isos e e eix a la RS. Tanma eix, a pa i del cens del
desen olupa s amb economia de me ca s'ha de
1970,
la de inició de RS de I'INE, o i se més
conside a en el ma c de I'expansió d'ac i i a s ma isada, passa a se mol més equi oca(s'ap oxima
u ís iques i ec ea i es i de la gene ali zació del més a la noció de RS de inida pe I1INSEE1lns i u
consum i del lleu e. És des d'aques a pe spec i a ~a ional de la ~ a is ique e des É udes ~conomiques,
d'analisi que cal incula el enomen de la RS a la de F anca):
ec eació i al u isme. .Un habi a ge amilia es conside a u ili za una
Es po en end e el u isme com el esul a del pa de I'any quan la se a u ili zació es es acional,
desplacamen i de la p esencia, en una locali a , de pe iodica o espo adica i no cons i ueix la esidencia
pe sones que no hi habi en pe manen men , en la habi ual d'una o mes pe sones (enca a que en el
mesu a en que aques es pe sones endeixen a sa is e momen del ecomp e censal hi isquin). Po se
en el emps lliu e necessi a s humanes gene ades una casa al camp, a la pla ja o a la ciu a , que
pe la ci ili zació indus ial (Boye , 1988, p.79). s'u ili zi pe a les acances, a I'es iu, els caps de
Pa in d'aques a de inició, es po ca ac e i za la RS se mana, en eballs empo als o en d'al es
com una o ma especi ica d'allo jamen u ís ic i amb ci cums ancies. Aques ipus d'habi a ge s'anome-
inali a s ec ea i es. na a des d'a a esidencia secunda ia..
A més a més, el cens del 1970 inco po a la igu a
dels habi a ges acan s, aquells que en epoca censal
es an disponibles pe se cedi s en o ma de llogue
o enda i que, a més, no són habi a s.
El Censo de la Población
y
de las Vi iendas del 1981
man é el concep e del 1970 quan de ineix la RS de la
següen mane a:
[[Una i ienda se conside a secunda ia cuando es
u ilizada solamen e pa e del año de o ma
es acional, pe iódica y espo ádica y no cons i uye
la esidencia habi ual de una o mas amilias..
Pe an , I'ac ual noció censal de RS inclou ambé les
edi icacions u ili zades en ocasions de e minades
pe a I'ac i i a ag ícola, els habi a ges des ina s a
esidencia de acances i les esidencies ocupades a
empo ades pe mo ius labo als o academics. És,
doncs, un concep e poc p ecís i amb una u ili a
ela i a, a esa la dispe sió de enomens a que a
e e encia.
Un segon pun con lic iu es de i a, a e ec es censals,
de la di icul a de di e encia les RS dels habi a ges
acan s. Es a admes, en aques sen i , que en el
momen de eali za el cens aques a di e enciació es
eali zi habi ualmen de o ma poc igo osa (A gany,
1985, pp.7-8).
Si
la noció censal esul a poc p ecisa, en e els
in es igado s ampoc no hi ha un aco d comple
espec e a que cal conside a com a RS. De e ,
alguns in es igado s i o ganismes han p oposa
de inicions al e na i es.
1.1.2.
Al es de inicions
Les di e ses de inicions que han es a emp ades en
la in es igació de la RS gai ebé només enen en comú
el e que an e e encia a habi a ges ocupa s
empo almen . A pa i de les p ecisions que inco po-
en és possible es abli una ipologia di e sa de RS.
L'any 1965 B. Ba bie a dona una de inició de RS
que pos e io men ha es a esmen ada en múl iples
ocasions. En un a icle i ula ~Mé hodes d'é ude des
esidences secondai es.. Ba bie sos é que una
esidencia secunda ia és:
Un logemen appa enan a une pe sonne qui a
déja une habi a ion p incipale, qui éside le plus
sou en dans une ille ou, du moins, assez loin de
sa maison de campagne, e qui s'y end pou des
ins de semaine ou des acances. (Ba bie , 1965,
p.90.)
Indi ec amen , indica, pe an , que la RS ha de
locali za -se a una ce a dis ancia de I'habi a ge p in-
cipal i que ha de se de p opie a . To i aixo, en el ma-
eix a icle, adme que una RS po se qualse ol habi-
a ge u ili za empo almen pe indi idus o amílies
en egim de Iloge , semp e que aques llogue sigui
pe un lla g pe íode de emps, en conc e un any.
La de inició de Ba bie e lec eix succin amen alguns
dels p incipals aspec es que els in es igado s del
enomen han ingu en comp e a I'ho a de p ecisa la
noció de RS. Basicamen són els següen s: la
locali zació, la implan ació e i o ial, la ipologia de
I'edi icació, el g au d'ocupació empo al, I'o igen
uncional dels habi a ges usa s com a RS i la se a
inali a .
Pel que a a la locali zació,
M.
Valenzuela dis ingeix
les esidencies pe iu banes ¡/o subu banes,
eqüen ades se manalmen , de les esidencies de
acances ubicades en els espais u als ¡/o li o als i
u ili zades de o ma espo adica (es iu, al es
acances), men e que adme que les p ime es són
RS, p oposa pe a les segones el e me de esidencies
de acances (Valenzuela, 1976 i 1988).
Pel que a a la implan ació e i o ial, habi ualmen es
di e encien les RS dispe ses de les ag upades. En e
les da e es es dis ingeixen les locali zades en
u bani zacions i pa cel.lacions de les si uades en
I'es uc u a u bana ma eixa dels municipis u als ¡/o
li o als (COPLACO, 1980). Pel que a a la ipologia, es
di e encien els habi a ges uni amilia s dels
plu i amilia s. Els segons poden o ma edi icacions
adossades o en bloc (Mi anda, 1985).

Pel que a a la in ensi a de I'ocupació empo al,
J.
Jung
di e encia, amb una in enció analoga a la de alenzuela,
les RS u ili zades exclusi amen els caps de se mana,
a causa de la se a p oximi a a les a ees de esiden-
cia pe manen dels p opie a is, de les i endes ocupa-
des exclusi amen du an les acances pel e de
locali za -se a una dis ancia més g an. Amb o ,
con empla la possibli a d usos mix os (Jung, 1972,
p.
232).
Tenen una elle ancia concep ual i ope a i a més
g an, anma eix, les aco acions e es a pa i de la
conside ació de I'o igen uncional de les RS i de la
se a inali a .
Pel que a a I'o igen uncional, J. Da id dis ingeix els
habi a ges cons u'i s amb I'unica inali a d'u ili za -10s
du an els pe íodes de lleu e dels que, sen p inci-
pals, han passa a se secunda is, ja sigui pe que el
p opie a i asllada el seu lloc de esidencia, ja sigui
pe que han es a enu s a al es pe sones. En aques
sen i , amplian la conside ació, es po pa la de
qua e p ocessos di e en s: la comp a, I'he encia, la
donació en e ius o la ecupe ació d'un an ic habi a ge
p incipal pe a us secunda i. La majo pa dels es
da e s p ocessos es desen olupen en e indi idus
pe anyen s a un ma eix g up amilia . Sens dub e,
aques a és una dinamica elle an en ind e s on han
ingu lloc ans asamen s impo an s de població
des de les zones u als a les a ees u banes i
indus iali zades (Da id, 1966, p.
502).
Tanma eix, da e amen s'obse en p ocessos de
ca ac e is iques con a ies, és a di , RS que passen
a se usades com a esidencies p incipals, especial-
men en a ees de RS p ope es a les g ans aglome-
acions u bano-indus ials.
Finalmen , pel que a a la se a inali a , cal singula i za
les RS des inades a usos
u ís ica- ec ea ius
de les
Pel que a a les RS concep uali zades com a RS
u is ico- ec ea i es, enca a se'n poden es abli
dis incions en unció de I'ús. Alguns au o s di e encien
les RS p i ades, u ili zades Únicamen pels p opie-
a is; les RS come ciali zades espo adicamen ,
u ili zades com les an e io s pe o llogades a e ce s
du an les empo ades de majo demanda a i de
cob i despeses, i les RS come ciali zades, adqui ides
amb I'unica inali a de eu e'n un endimen eco-
nomic pe mi ja del llogue (1).
J.
M.
Chanu , accep an la de inició censal p oposada
pe I'INSEE a F anca, inclou ambé els habi a ges
lloga s en la se a ca ac e i zació de la RS. Chanu
conside a, especí icamen , que les RS són:
des logemen s occupés seulemen pendan une
aible pa ie de I'année. Dans ce e ca égo ie son
comp is ous les logemen s de acances,
no ammen les maisons e logemen s loués ou a
loue pou des séjou s ou is iques (a I'exclusion
des hb els).. (Chanu , 1977, p. 41
.)
Tanma eix, la conside ació com a RS dels habi a ges
pe a lloga és un dels emes més con o e i s en el
deba concep ual a I'en o n de les ca ac e is iques
d'aques ipus de esidencies. Els in es igado s que
ma isen més el concep e accep en amb ese es el
e que les RS puguin se u ili zades en egim de
llogue . F. C ibie exclou axa i amen la inenca en
egim de llogue en la se a p opos a de de inició de
les RS (Chanu , 1977, p. 41). Segons la se a pe s-
pec i a d'analisi, la de inició que p oposa és la que
s'acos a més a la idea comuna de RS:
(1)
Un es udi de
B.S.
Ma dsen sob e les
RS
del li o al de Queensland,
a Aus alia, il.lus a aques a complexi a . Ma dsen econeix qua e
des inades a usos labo als, academics, ag ícoles o
ca ego ies de
RS:
P i a e holidays homes ( isi ades els caps de
se mana i du an les acances pe la amília i els amics); in e mi en ly
d'al a
mena.
Les
u is icO- ec ea i es
comme cial holidays homes (u ili zades com les an e io s pe o
sens dub e, el g up d'habi a ges més impo an de
llogades du an les epoques de majo demanda); in e mi en ly
RS. Tanma eix. com s'ha indica an e io men . aaues a
p i a e holidays homes (adqui ides pe a desp és de la iubilació
-3
-
-8-
----
es
una di ícil de coneixe ,
a a
pe
a a,
a
pe o llogades ins que n'a iba el momen ).
i
~omme cial holida~s
homes(adqui ides com a in e sió i llogades mi jancan agen s amb
pa i de dades censals.
comissió). (Ci a pe ~oppoock,
1977,
p.2.)
e..
.
des maisons de plaisance appa enan a ci adin
e ocupees empo ai emen pa son p opie ai e,
sa amille, ses amis..
Al es in es igado s, com a a R. Be éille, conside en
que habi ualmen les RS són habi a ges de acances
o de cap de se mana u ili za s pels seus p opie a is.
Adop an el c i e i de Ba bie esmen a més amun ,
Be éille només adme el llogue quan és anual i la
esidencia és u ili zada egula men pe 'una amília
(Be éille, 1970, p. 164).
També en la adició anglo-saxona s'accep a com a
alida una de inició d'aques es il. En conc e , I'any
1973 P. Dowing i
M.
Dowe an de ini la RS de la
següen mane a:
..
.
is a p ope y owned o en ed on a long lease as
he occasional esidence o a household ha usually
li es elsewhe en. (Ci a pe Coppock, 1977, p. 3.)
Semblan men ,
M.
Valenzuela ambé ecull la idea de
p opie a en la se a de inició, on indica especi ica-
men que la RS és:
.Una o ma de habi a ec eacional ma izada es-
pec o a o as posibles o mas (ho ele as, casa o
apa amen o en alquile , camping, e c.) po una
ecuen ación egula y unas elaciones de p o-
piedad, asi como po un ela i o alejamien o de la
esidencia p incipal.. (Valenzuela, 1976, pp 2-3;
135-152.)
Tanma eix, en anali za el enomen, sigui quina sigui
la on que s'u ili zi, és gai ebé impossible ia els
habi a ges que es come ciali zen, espo adicamen o
no, dels que només són u ili za s pels p opie a is o
amilia s. És possible que sigui pe aques mo iu que
alguns in es igado s, a I'es il de Chanu , a es que han
de e e e encia a dades censals, adop in les
de inicions més amplies del concep e, que inclouen
els habi a ges que són u ili za s empo almen , sigui
quin sigui el egim d'explo ació, lle a dels ho els.
D'al a banda, en e I'habi a ge de acances co ne -
ciali za , o RS en egim de llogue , i I'habi a ge
empo al u ili za exclusi amen pel p opie a i, o RS
en egim de p opie a , hi ha múl iples o mes de
ges ió i inenca in e medies (pe exemple la
mul ip opie a o ime-sha ing), que an enca a més
complexa I'analisi. Pe an , I'analisi i la delimi ació
concep ual del enomen de la RS pa eix de dos
condicionan s p e is que cal eni en comp e: el
desaco d pel que a a la se a na u alesa i el desajus
concep ual en e I'objec e d'es udi i les se ies
es adís iques p opo cionades pels censos.
Tanma eix i com a conclusió, es po indica que, a
pa i de les ap oximacions explicades, es dedueix
que la noció de RS implica el e que I'habi a ge sigui
suscep ible de se u ili za empo almen i en qualse ol
momen pe pa de I'usua i habi ual. Aques a idea
implica la noció de p opie a o de llogue a mi ja i a
lla g e mini. La di icul a en la de inició s'es aeix, en
o cas, quan s'apel-la al sen i co en de I'exp essió.
Com diu M. Boye , en aques sen i :
.La ésidence secondai e es une ésidence
de loisi que le p op ié ai e - esidan habi uelle-
men en ille- u ilise pou ou bu pa ie de
ses acances e pou des week-ends.. (Boye ,
1982, p. 124.)
1.2.
Models eo ics de locali zació de
la
RS
El enomen de la RS es incula semp e al ma c
concep ual i ope a iu del u isme i de la ec eació, i
ha es a anali za , en la li e a u a especiali zada, des
de múl iples pe spec i es, una de les quals és la de
la se a locali zació en I'espai.
L'impac e de I'expansió de les RS en els espais on es
locali zen, gene almen en o ns no u bans, ha es a
so in I'objec e p io i a i de múl iples analisis i
in es igacions. Els bene icis i els incon enien s de
cai e social, economic i ecologic d'aques a dinamica
pe a les egions a ec ades, és un dels p incipals
emes de deba des d'aques a pe spec i a d'analisi
(Clou , 1977; FST, 1985). Els seus e ec es com a
ac o de ans o mació i eo denació del sis ema
d'assen amen s (Valenzuela, 1988) i com a agen
u bani zado de I'espai u al (Valenzuela, 1976;
ans cen es u ba ns segon
Chu ieco-Alcala, 1983) han es a posa s de mani es alguns au o s han p oposa models de zoni icació de
en nomb oses ocasions. la eqüen ació
u ís ica- esidencial
a pa i de g ans
cen es u bans.
Tanma eix, a enen a les ca ac e is iques d'aques a
in es igació, en aques apa a cen em I'a enció, El geog a Paul Cla al, en un model publica I'any
especí icamen , en els models d'analisi que an 1976, dis ingeix es a ees ( igu a 1). La p ime a
e e encia a les endencies d'expansió e i o ial del ocupa una dis ancia mi jana de 150 km espec e al
enomen en unció de les ca ac e is iques de I'a ea cen e u ba de esidencia habi ual dels consumido s
d'o igen dels usua is de RS, la dis ancia a que es (cen e emisso ), i es ca ac e i za pe la p esencia
desplacen, i les a ees de des inació. gai ebé exclusi a de o mes de u isme de RS
inculades a la ec eació de caps de se mana i pe ío-
Pe aques mo iu, en p ime lloc anali za em els des de acances. La p oducció u ís ica en aques a
aspec es onamen als dels models de desplacamen a ea és nul.la i I'exis encia de o mes d'allo jamen
u ís ic, en els quals es conside en els models de me can ili zades innecessa ia (Cla al, 1976).
locali zació de les RS. En el segon apa a a em
e e encia a un model de locali zació de RS, a I'en o n
Figu a
1.
Zoni icació de la eqüen ació u ís ica
dels cen es u bans emisso s, de ca ac e e olu iu
a
pa i
del
g
en el emps i en I'espai.
Cla al.
1.2.1.
Els models de desplacamen u ís ic
Els models de desplacamen u ís ic endeixen a
des aca el pape dels condicionamen s ecnics del
desplacamen en I'o gani zació espacial dels luxos i
8
Tu isme
de les a ees u ís iques. Di e sos in es igado s han
e e e encia al e que la dis ancia i la capaci a ec-
Regions
u is iques
nica de supe a -la condicionen I'expansió del enomen
u ís ic. Pel que a a la RS, se'n econeix que la
dis ibució desigual sob e el e i o i i la locali zació
p e e en a les cos es, la mun anya i la odalia de les
g ans cen es u bans.
g ans ciu a s es a condicionada, en gene al, a pa
Els ciu adans maximi zen la u ili a i ebu gen els
de la dis ancia i ~~~~~~~~,b,l, ~ ,
pe
la del
llocs, combinan eco egu s i es ades en unció del
emps de que disposen i de la llunya ia.
paisa ge i el clima, I'exis encia de ecu sos ec ea ius
A:
Residencies
secunda ies
i
u isme
de
cap
de
i el p eu del sol (Coppock, 1977, p. 6). La signi i-
se mana.
caci6 de cadascun d'aques s ac o s és a iable en
B: Reco egu s u is ics i es ades a les pla ges,
unció de les de cada espai objec e
o ciu a s amb monumen s des acables.
C:
T anspo s en ols xa e , es ades en complexos
d'analisi.
ho ele s o ia ges col.lec ius o gani za s.
Fon : Segons Cla al,
1976.
A ui dia, les ecniques de anspo an possible
ecó e qualse ol dis ancia. En aques con ex , els
consumido s maximi zen la se a u ili a i ien eis La segona zona ocupa una anja en e 150 km i
espais de lleu e a consumi en unció del emps de 1.500 km. En aques a zona són eqüen s els
que disposen, la llunyania espec e als espais de eco egu s u ís ics i les es ades a la pla ja, a la
esidencia habi uals i el cos que els ep esen a el mun anya i en ciu a s singula s. Els u is es acos umen
aslla i I'es ada. Aques cos es mesu a an en a e ec ua aques s eco egu s i es ades pe mi ja
emps com en dine s. A pa i d'aques s elemen s, d'ope ado s de ia ges. Malg a aixo, ambé hi ha o -
-
--
16
~
mes d'au oconsum u ís ic. En aques a a ea hi ha
d'ha e o mes d'allo jamen me can ili zades (ho els).
A
més de 1.500 km de dis ancia dels cen es emisso s,
els eco egu s u ís ics són inhabi uals i les o mes
d'allo jamen en egim de RS, pe pa dels con-
sumido s p o inen s d'aques cen e emisso , són
gai ebé inexis en s. El ia ge es desen olupa, amb
poques excepcions, mi jancan ope ado s u ís ics.
J.
M. Miossec cons ueix un model d'espai u ís ic de
d'una complexi a més g an (Miossec. 1977). Tal
com s'obse a en el Sec o
1
de la igu a 2., Miossec
dis ingeix, a mesu a que augmen a la dis ancia a
pa i del nucli emisso , di e sos ce cles concen ics
amb di e en s in ensi a s d'ocupació u is ica i d'expan-
si6 de la RS. La in ensi a min a des del cen e a la
pe i e ia.
La es a de sec o s e lec eixen les de o macions
posi i es (sec o 23) i nega i es (sec o
3)
que poden
pa i els ce cles concen ics a causa de ac o s com
el meno cos de la ida, el clima a o able o els
lligams his b ics com a condicionamen s posi ius, o
ac o s com a a els p oblemes polí ics i el aca de
on e es, com a condicionamen s nega ius.
El sec o
4
conside a la possibili a que hi hagi una
plu ali a de cen es emisso s de di e sa magni ud
que a ec in I'o gani zació de I'espai u ís ico- ec e-
a iu. És a di , ac a la possibili a que hi hagi
concu encia d'espais u ís ics pe i e ics de mane a
que s'al e i I'es uc u a adio-concen ica.
Pel diag ama exposa en el sec o 5, Miossec inco -
po a el ac o pe cepció en el model. Pe ell, la
pe cepció dels llocs u ís ics pe pa dels consumido s
és adio-concen ica, o i que, en unció d'una majo
o meno quali a in o ma i a o d'una majo o meno
habi abili a en I'ús, hi pugui ha e dis o sions. Exami-
na, pe an , la plu ali a de p e e encies que, pe
múl iples mo ius, poden eni els habi an s de cada
cen e emisso .
Finalmen (sec o
6),
Miossec é en comp e que
I'e olució ma eixa dels ind e s de des inació u is ica
Figu a
2
I'espai u is ic de Miossec.
El
Regions de gene ació
o ima ia
I
secunda la.
u~e ce cin u ó.
n~ua cin u ó.
Limi de zona
cll na ~ca: T ooisme.
u~ on e a poli ica.
+
Es aclons u is ~ques i u is-
0
es en les zones
1,
2,
3
i
4.
El
Je a quia de les es acions
u is iques.
a
Quali a in o ma i a.
b
Capaci a d'u ili za la
in o mació.
Fon : Segons Miossec,
1976.
po p o oca economies d'escala que de o men els
ce cles egula s o iginals en unció de ac o s com
a a la conjun u a u is ica in e nacional, la millo a en
les ecniques de cap ació de isi an s, la capaci a
d'acollimen dels espais u ís ics o la moda.
D'aques model cal e eni , especialmen , que
I'exis encia d'una plu ali a d'espais emisso s a ec a
Mapa
2.
Dis ibució coma cal del pa c de esidencies secunda ies a Ca alunya I'any
1970
Resldencles secunda les
A
<I%
1
1-299%
3-59996
25
k n
O-
6-10%
Fon Cens de la Poblac~o
I
de las Vl endes
de
1970
DIVISIO Coma cal
1987 '10%
24

ncies sec Mapa
3.
Dis del pa c de eside a Ca alunya I'any
Resldencles secunda les
A
0
<1%
0
1-299%
3-599%
25
k n
O-
6-10%
Fon Cens de la Poblaclo
I
de las Vl endes
de 1981 DIVISIO Coma cal 1987
>
10%
2
5
La segona zona de locali zació de RS són els namen impo an es ca ac e i zen pe I'augmen de
ol an s de I'a ea de Ba celona. RS i la pe dua d'habi a ges p incipals.
Una e ce a zona és la Ca alunya pi inenca i Els municipis li o als -lle a de les g ans
p e-pi inenca: Vall dlA an, Ce danya i Ripolles. ciu a s-i els municipis de mun anya es ca ac e i zen
pe un augmen de RS supe io al d'habi a ges
A la Ca alunya cen al, a les coma ques de IIEb e p incipals, que ambé augmen en.
i a les e es de Ponen hi ha un edu'i nomb e
de RS. Les ciu a s mi janes i g ans i els nuclis in e io s
locali za s a la o a dels p incipals sis emes de
En segon lloc, espec e a I'inc emen del pa c comunicació es ca ac e i zen pe un augmen
d'habi a ges secunda is, Isabel A gany conclou que: d'habi a ges p incipals supe io al de RS.
Les RS cons uides en e el 1970 i el 1981 es Els pe i s municipis u als dispe sos sob e el
locali zen en a ees més allunyades dels g ans cen- e i o i es ca ac e i zen pe la pe dua d'habi a ges
es de població, especialmen Ba celona, que les p incipals i secunda is.
cons u'ides du an les decades an e io s. Les zones p ope es a les g ans i mi janes ciu a s
El pa c de RS s'inc emen a especialmen al li- amb dinamica p opia (Ba celona, Ta agona-Reus) es
o al i a les a ees de mun anya. ca ac e i zen pe I'augmen d'habi a ges p incipals i
la pe dua de RS.
Els municipis p ope s a Ba celona, que adicio-
nalmen ha ien es a nd e s d'es iueig, pe den RS. En el capí ol conclusiu, A gany a e e encia a es
ac o s de locali zació gene als que condicionen el
La pe dua de RS és poc impo an quan a c eixemen del pa c de RS a les di e ses coma ques:
magni ud pe o a ec a un bon nomb e de municipis. el paisa ge, I'accessibili a i la p oximi a als g ans
nuclis u bans.
Pel que a a la elació habi a gesp incipals- habi a ges
secunda is, indicado so in u ili za pe a alua la Un es udi complemen a i de la ma eixa au o a ela iu
impo ancia del enomen de RS, A gany pe cep que a l'us dels habi a ges acaba s a Ca alunya en e I'any
la axa de inenca és especialmen al a en els municipis 1981 i el 1983 (A gany, 19851, con i ma els esul a s
li o als, segons una g adació d'in ensi a s di ec amen ob ingu s en el eball ja comen a . Segons I'analisi
elacionada amb I'exis encia de Ba celona com a e ec uada, el 33,5% dels habi a ges cons ui' s a
cen e emisso de consumido s de RS i, pe an , Ca alunya a p incipi dels anys ui an a són des ina s
in e samen p opo cional a la dis ancia en e Ba ce- a RS. En o al, en e el 1981 i el 1983 es a en
lona i I'a ea de locali zació de RS. A la Ca alunya cons ui 32.201 RS. La se a locali zació p e e en
pi inenca, al P io a i a la Conca de Ba be a ambé segueix les pau es de c eixemen exposades, amb
s'obse a aques enomen enca a que, di e en men , especial in ensi a en les p incipals zones u ís iques
s'explica pe la poca po encia del pa c d'habi a ges del país.
p incipals. A pa i dels eballs d'lsabel A gany és possible
Finalmen , Isabel A gany dis ingeix cinc zones de calcula d'una mane a ap oximada el pa c de RS de
c eixemen del pa c esidencial: Ca alunya I'any 1983. La aula 2 ecull in o mació
ela i a al nomb e absolu de RS pe coma ques els
Les coma ques in e io s o mades pe pe i s anys 1981 i 1983, i el alo ela iu del pa c de RS de
municipis u als sense població pe manen mi ja- cada coma ca espec e al conjun de Ca alunya.
26
RS1981
Inc emen
81-83RS
RS
1983
%
Al Camp
2869 266 3135 0,84
Al Empo da
31018 3868 34886 9,40
Al Penedes
3907 275 4182 1,13
Al U gell
1093 46 1139 0,31
Anoia
7787 384 8171 2,20
Bages
5141 287 5428 1,46
Baix Camp
16680 1604 18284 4,92
Baix Eb e
442 1 867 5288 1,42
Baix Empo da
30390 2803 33193 8,94
Baix Llob ega
24598 1585 26183 7,05
Baix Penedes
22687 2883 25570 6,89
Ba celones
16447 1082 17529 4,72
Be gueda
1744 83 1827 0,49
Ce danya
3692 48 3740 1,Ol
Conca de Ba be a
3095 113 3208 0,86
Ga a
14673 1553 16226 4,37
Ga igues
1607 68 1675 0,45
Ga o xa
1359 61 1420 0,38
Gi ones
3138 61 7 3755
1,Ol
Ma esme
33492 3323 3681 5 9,92
Mon sia
2027 157 2184 0,59
Nogue a
2247 178 2425 0,65
Osona
3742 158 3900 1 ,O5
Palla s Jussa
2207 160 2367 0,64
Palla s Sobi a
1065 110 11 75 0,32
P io a
2183 63 2246 0,60
Ribe a d'Eb e
1359 63 1422 0,38
Ripolles
2822 178 3000 0,81
Sega a
1183 5 5 1238 0,33
Seg ia
5623 1266 6889 1,86
la Sel a
18925 2556 21481 5,79
Solsones
943 7 5 1018 0,27
Ta agones
28617 2651 3 1268 8,42
Te a Al a
979 47 1026 0,28
U gell
1414 92 1506 0,41
Vall d'A an
2676 194 2870 0,77
Valles Occiden al
15111 84 1 15952 4,30
Valles O ien al
16103 1541 17644 4,75
Ca alunya
339064 32201 371265 100,OO
Fon : Elabo ació p opia a pa i dlA gany,
1984
i A gany,
1985.
.27
Les a iacions espec e a la dis ibució I'any 1981 no
són elle an s. Com s'ha indica an e io men , des aca
I'ele ada concen ació de RS a la cos a no d i I'escassa
expansió del enomen a la Ca alunya Occiden al no
cos ane a. El 24,11% de les RS es locali zen a les
coma ques cos ane es de la Cos a B a a (Al
Empo da, Baix Empo da i la Sel a) i el 24,6% en e el
Ga a i el Baix Camp.
Les coma ques que limi en amb el Ba celones
(Ma esme, Valles O ien al, Valles Occiden al i Baix
Llob ega ) mes el Ba celones ma eix, apleguen el
30,74% de les RS del país. L'unica coma ca pi inenca
que e més de 1'1% de les RS de Ca alunya és la
Ce danya (1,01%), i les úniques coma ques
occiden als que supe en aques pe cen a ge mínim
són el Seg ia (1,86%) i el Baix Eb e (1,42%). S'obse a,
inalmen , que les coma ques in e io s si uades a la
pe i e ia de I'espai me opoli a de Ba celona (Osona,
Bages, Anoia i Al Penedes) enen alo s supe io s a
1'1% i apleguen el 5,86% de la RS de Ca alunya.
P obablemen , el pa c de RS d'aques es coma ques
es a es e amen elaciona amb la població de les
ciu a s de les se es espec i es capi als.
1.3.3.
Al es es udis sob e RS a Ca alunya
A mes dels dos es udis esmen a s d'lsabel A gany,
que són les apo acions mes ecen s i mes comple-
es al coneixemen de la implan ació e i o ial del
pa c de RS a Ca alunya, hi ha algunes al es ap oxi-
macions al ema. Des de pe spec i es singula men
di e en s, M. He ce i
J.
M. Rau ich-F. Sica abo den
alguns aspec es ela ius al enomen.
M. He ce, en un a icle i ula .El consumo de espacio
en las u banizaciones de segunda esidencia en
Ca aluia n, es udia el enomen a i de:
Des e lla la ideologia subjacen a la in e p e ació
del enomen de la RS en unció de necessi a s asso-
ciades a I'augmen dels ni ells de enda i de mo o i -
zació i de p ognosis basades en models de demanda.
Si ua el ema a pa i d'una analisi de I'o e a i en
unció de les con adiccions en e les u bani zacions
de RS i el medi na u al on s'ubiquen i es ans-
o men.
He ce con as a les hipo esis que o mula a pa i de
dades e e ides a la Regió I pe a I'any 1972. Fa
e e encia a la in ensi a del enomen, a la logica dels
agen s socials, al ma c ideologic del enomen i a les
consequencies sob e el medi ambien . Finalmen ,
plan eja p emisses amb is a a o mula una polí ica
de planejamen en el medi u al (He ce, 1977).
Pe la se a banda,
J.
M. Rau ich i F. Sica , en un
a icle i ula [<Les segones esidencies a Ca alunya.,
publica I'any 1981, engloben el enomen en un ma c
concep ual di e en . En conc e , an e e encia a la
RS com un elemen singula de la demanda p i ada
de se eis de lleu e. A pa i d'aques plan ejamen ,
els au o s p oposen una se ie de ac o s explica ius:
ni ell de enda, disposició de emps lliu e i g au
d'u bani zació de la població. Amb dades de la
decada dels se an a de la Encues a de equipamien os
y
ni el cul u al de las amilias, compa en les
ca ac e ís iques de la població ca alana, segons
aques s pa ame es, amb les que p esen en al es
socie a s eu opees (Rau ich i Sica , 1981).
Pe a I'analisi de I'equipamen de RS a Ca alunya
es basen en dades censals de I'INE dels anys 1960
i 1970; pe a I'any 1980, en es imacions eali za-
des a pa i de les se ies d'habi a ges acaba s segons
els ce i ica s d'ob a i de les dades p opo cio-
nades pel eball del C.E.P. Reconeixemen e i o-
ial de Ca alunya, publica I'any 1982. Finalmen ,
alo en les expec a i es de demanda u u a en un-
ció dels ac o s que impulsen I'adquisició de RS:
g au d'u bani zació i de deg adació de les condi-
cions de ida a les ciu a s, ni ell de enda i educció
d'ho es de eball i gene ali zació de les acances
pagades.
Finalmen , espec e a la locali zació de la RS, els
au o s indiquen que:
[[S'accep a, d'una mane a gene al, que la dis ancia
maxima en e- el domicili pe manen i la segona
esidencia sigui d'uns 200 kilome es, la qual en-
deix a escu ca -se com més augmen en els cos-
os de desplacamen s.~ (Rau ich i Sica , 1981,
p. 9.)
Tanma eix, o i la alidesa dels eballs essenya s,
és cla que el balanc de coneixemen e ec iu sob e el
enomen de la RS a Ca alunya és poc p o und. No cal
di , a més, que són mol poques les analisis e e ides
a al es ni ells e i o ials.
No obs an aixo, s'han d'esmen a els es udis e e i s
a I'a ea de Ba celona e s amb mo iu de la eali zació
del Pla Di ec o de
ea
Me opoli ana de Ba celona
I'any 1966, amb dades del 1960, i a I'analisi de la
pe i e ia esidencial de Ba celona du an la decada
dels anys se an a e ec uades en el ma c d'un es udi
d'abas mol més ampli i ula Residencias Secunda-
ia~
y
Espacio de Ocio en España, pe J. O ega
Valca cel. Aques au o dis ingeix dos ipus d'espai
de RS a la pe i e ia de Ba celona: la cos a i I'in e io .
Amb independencia d'aques a ci cums ancia, pe o,
conside a els següen s ac o s elle an s, que expli-
quen I'expansió d'aques ipus d'habi a ges: la
dis ancia, la subo dinació als g ans eixos ia is i la
p e e encia pe
a nbi s paisa gís ics a ac ius (O ega,
1975,
PP.
60-65).
Més ecen men , un equip de ece ca del Depa amen
de Geog a ia de la Uni e si a Au onoma de Ba celo-
na o ma pe Ignasi Cuad os, An oni Du a, Mon se a
Me cadé i Joan Nunes ha anali za el enomen de la RS
a la Regió
1.
L'es udi es onamen a en dades censals. e e ides a
I'any 1960, el 1970 i el 1981. El p incipal objec iu que
pe segueixen els au o s és:
.T ac a de posa en elació les pau es de
dis ibució de la esidencia secunda ia al lla g del
emps amb alguns dels p incipals ac o s
d'es uc u ació del e i o i des del pun de is a
me opoli a.. (Cuad os e al., 1988, p. 2.)
També es p oposen anali za el p océs de con e sió
de RS en esidencies p incipals.
A pa i de I'ús de a iables e i o ials di e ses i de
I'aplicació de ecniques d'analisi mul i a ian , els
au o s es ableixen una ipologia de municipis en
elació a la RS i una al a en elació a I'es uc u a
me opoli ana. Mi jancan la elació d'ambdues
ipologies ob enen una se ie de conclusions
especi iques que, d'una mane a o cosamen b eu i
simpli icada, es poden esumi , segons les se es
ma eixes pa aules, en la conside ació següen :
~S'obse a, doncs, una g an pa ició en la
dis ibució de les classes de segona esidencia en
elació a I'es uc u a del e i o i. Els municipis
especiali za s en segona esidencia són municipis
essencialmen pe i s, sob e o me opoli ans de
desconcen ació ecen . Els municipis sense
segona esidencia que en enen poca, o amb un
pes poc impo an , són basicamen municipis de
qualse ol ipus, a pa i d'un olum mi ja com am-
bé no me opoli ans pe i s.. (Cuad os e al., 1988.)
A pa de les dades del Censos de la población
y
de
las i iendas de I'INE, les úniques al es es adís iques
e e ides a I'habi a ge d'abas global i publicades
pe iodicamen són les explo acions dels isa s d'ob a
esidencial i ce i ica s inals d'ob a. Aques a és una
in o mació que apa eix anualmen , desag egada pe
coma ques i capi als coma cals i amb e e encia a
di e ses a iables d'in e es. Tanma eix, no hi cons a
I'ús dels habi a ges. Pe an , en aques sen i , és una
on d'in o mació poc ope a i a.
Amb o , s'han e es imacions i ponde acions a pa i
de les se es dades. Ja s'ha esmen a el seu Ús en la
eali zació de I'ob a e e ida al Reconeixemen e i-
o ial de Ca alunya (C.E.P., 1982). Més ecen men ,
J. Oli e as, en un eball i ula U banización
y
u is no
en la zona cos e a ca alana, ha e ús ambé d'aques a
in o mació amb la inali a d'explica el desen-
olupamen de la u bani zació de la cos a de Ca alunya
du an la decada dels ui an a pe la elació exis en
en e la cons ucció de nous habi a ges i la dinamica
u ís ica del li o al. To i no comp a amb dades
especí iques e e ides a RS, els esul a s que ob é
són o ca signi ica ius si s'in e p e en con enien men .
En aques sen i , Oli e as indica que:

.En e el 1981 i el 1988 es an acaba a Ca alunya
248.134 habi a ges, dels quals el 67,2% a en se
cons ui' s a les do ze coma ques cos ane es
[...I
Dels nous habi a ges cons u'i s en e I'any 1981 i
el 1988 en les coma ques cos ane es, gai ebé el
80% ho a en se en els municipis del li o al, a iban
en algunes coma ques a pe cen a ges supe io s
al 90% del o al coma cal, com el Baix Empo da,
Ga a , Baix Penedes i Ta agones, coma ques ca-
ac e i zades pe la se a especiali zació en assen-
amen s u ís ics d'es iu.. (Oli e as, 1989, p. 351
.)
2.
Les on s, les hipo esis i la me odologia
i
19901
(2) é com a p incipal on d'in o mació la que
p opo ciona I'Enques a Me opoli ana. Pe o, aixi com
s'ha pogu disposa de la o ali a de I'explo ació de
I'Enques a de 1985, no ha es a aixi pel que a a
I'Enques a del 1990. A esa la u gencia de emps
en e la ecollida de dades i la eali zació d'aques
eball, aques a Enques a només ha pogu p opo cio-
na les dades pe a Ba celona ciu a , i no ha es a
possible e el ma eix ac amen de les a iables que
s'ha e pe a I'an e io Enques a. Tanma eix, i a un
al e ni ell, s'ha pogu po a a e me una analisi
compa a i a de Ba celona ciu a que ha e possible
d'es abli les endencies dels ba celonins pel que a
a la locali zació de RS.
2.1.
LIEnques a Me opoli ana
1985
i
1990
2.2.
Les hipo esis de eball
i
la me odologia
La in o mació es adís ica co en sob e la població
(basicamen censos
i
pad ons) po subminis a
in o mació sob e els can is social i economic de la
socie a més ecen i comp end e un en all ema ic
ampli; pe o, aspec es sob e les ca ac e is iques de
la població des del pun de is a in e n de la amília o
el nucli amilia , com els habi s socials en elació al
eball, el consum, els se eis, la cul u a i el lleu e,
en e al es, són camps sob e els quals gai ebc'! no es
é in o mació.
LIEnques a Me opoli ana omple aques bui , i com el
seu sub í ol indica, subminis a in o mació sob e les
condicions
de ida
i
habi s de la població de I'a ea
me opoli ana de Ba celona.. La p ime a Enques a
es a e I'any 1985 amb I'objec iu que os un
ins umen pe iodic, I'any 1990 s'ha o na a inicia el
p océs de ecollida de dades. Així, es disposa d'un
ins umen aluosíssim que possibili a I'analisi de
I'e olució empo al d'un segui d'aspec es que e lec-
eixen les condicions de ida, els habi s i les
ca ac e is iques socio-economiques de la població
de I'a ea me opoli ana de Ba celona. El lec o
in e essa a oba més in o mació sob e els aspec-
es ne odologics de I'Enques a Me opoli ana po
consul a el núme o
7
de la col.lecciÓ .Pape s. i les
publicacions de I'es udi que se ci en en la bibliog a ia.
El eball sob e La esidencia secunda ia de la població
de Ba celona
i
de la se a a ea me opoli ana
(1
985
La o mulació de les hipo esis es oba condicionada
pe I'es uc u a de les dades. També, en el cas
d'aques eball, els qües iona is de les dues
enques es, la mos a i la iabili a d'aques a condi-
cionen el ipus d'analisi i la o mulació de les hipo esis.
A pa i de o es aques es p emisses les hipo esis en
que es basa aques eball són les següen s:
1)
La inenca de RS es oba condicionada pe la
ca ego ia socio-economica de la amília.
2)
El model e i o ial de RS es oba de e mina
basicamen pe la dis ancia i pe I'accessibili a .
L'e olució dinamica d'aques model e i o ial p e-
sen a unes ca ac e is iques de p og essi a expan-
sió i dis anciamen de la RS espec e al cen e
emisso .
(2)
Les dades que p opo cionen els censos d'habi a ges de 1960,
1970 i
1981
són u ili zades a e ec es compa a ius dels esul a s,
pe o no s'inclouen en I'analisi; de e , com ja s'ha di , les dades dels
censos an possible una analisi de I'o e a de RS a Ca alunya,
men e que les dades de I'Enques a Me opoli ana an possible de
eali za una analisi de la demanda de RS de la població de I'a ea
me opoli ana de Ba celona. L'analisi conjun a dels dos aspec es
eque i ia disposa de la demanda de RS a d'al es ciu a s
ca alanes.
25 km
O,,,,,
Di isió
Coma cal
de
I
01. Al Camp
02. Al Empo da
03. Al Penedes
04. Al U gell
06. Anoia
07. Bages
08. Baix Camp
09. Baix Eb e
10. Baix Empo da
11. Baix Llob ega
12. Baix Penedes
13.
Ba celones
14. Be gueda
COMARQUES DE CATALUNYA
15. Ce danya
16. Conca de Ba be a
17. Ga a
18. Ga igues
19. Ga o xa
20. Gi ones
21. Ma esme
22. Mon sia
23. Nogue a
24. Osona
25. Palla s Jussa
26. Palla s Sobi a
29. P io a
30. Ribe a #Eb e
31. Ripolles
32. Sega a
33. Seg ia
34. la Sel a
35. Solsones
36. Ta agones
37. Te a Al a
38. U gell
39. Vall d'A an
40. Valles Occiden al
41. Valles O len al
MUNICIPIS DE
LA
CORPORAC~
METROPOLITANA DE BARCELONA
01. Badalona 15. Ripolle
02. Ba celona 16. San Ad ia de Besos
03. Cas ellde els 17. San Boi de Llob ega
04. Ce danyola del Valles 18. San Climen de Llob ega
05. Co nella de Llob ega 19. San Cuga del Valles
06. Esplugues de Llob ega 20. San Fel~u de Llob ega
07. Ga a 21. San Joan Despi
08. I'Hospi ale de Llob ega 22. San Jus Des e n
09. Molins de Rei 23. San a Coloma de Ce elló
10. Mon cada
I
Reixac 24. San a Coloma de G amene
11. Mon ga 25. San V~cenc dels Ho s
12. Palleja 26. Tiana
13. el Papiol 27. Viladecans
14. el P a de Llob ega
'
31
Les o mes d'accés a la p opie a de la RS
p esen en un compo amen e i o ial di e encia .
La me odologia u ili zada en aques eball es basa,
d'una banda, en I'analisi de les eqüencies de les
a iables, i de I'al a, en una analisi bi a iada en que
es elacionen a iables que es e e eixen al enomen
de RS amb dlal es a iables de I'Enques a Me o-
poli ana.
L'analisi de les eqüencies de les a iables és en o s
els casos el p ime pas pe a la alo ació de la
impo ancia del enomen de RS i de la comp o ació
de les hipo esis.
Les eqüencies anali zades són, d'una banda, les
que an e e encia a la inenca de RS, i de I'al a, les
que an e e encia al ipus d'accés a la RS i a la se a
locali zació.
L'analisi bi a iada només s'ha eali za amb les dades
del
1985
i únicamen pe al conjun de I'a ea me o-
poli ana de Ba celona. S'han u ili za les següen s
a iables: ing és ne anyal de la lla , ca ego ia
socio-p o essional del cap de amilia, es udis acaba s
del cap de amília, supe ície de I'habi a ge p incipal,
habi s cul u als de la amilia, o igen geog a ic de la
amília, a ees de esidencia p incipal.
111. LA
RESIII~NCIA
SECUNIIARIA
IIE LA
I'OBLACI~
IIE
LIAIIEA
METROPOLITANA IIE 13ARCELONA
(
1985)
1.
Ca ac e ís iques de la població que é
Taula
3.
I
esidencia secunda ia
secunda ia (CMB,
1503~
ia del en
nacc
ncia
-
1.1.
Ca ego ia socio-economica de la amília
F eqüencia
%
o al
Una p ime a ap oximació a la impo ancia de la RS de
la població de la CMB I'any 1985, és de e minada pel
nomb e de amílies enques ades que a en decla a
que enien RS. De les 4.912 enques es e es en e la
població de la CMB (Co po ació Me opoli ana de
Ba celona) el 24,5% de les amílies a en con es a
que enien RS, men e que 75,4% a en decla a que
no en enien ( igu a
6
i aula
3).
Aques a p ime a
ap oximació a possible de comp o a que la RS és
un enomen o ca elle an , que a ec a una de cada
qua e amílies del conjun de la CMB.
Figu a
6.
lmpo ancia del enomen de la
esidencia secunda ia (CMB
1985).
mos a
TOTAL
4912 100,OO
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a
Me opoli ana 1985.
g ups que con o men la població de la CMB. L'analisi
de de e minades a iables esul a imp escindible pe
a iba a explica la desigual incidencia del enomen
sob e els di e en s g ups que es oben en aques
e i o i. Pe an , I'objec iu d'aques apa a
és
comp o a la p ime a de les hipo esis plan ejades en
aques eball, és a di , que les amílies amb di e en s
ca ego ies socio-economiques enen un compo a-
men di e encia pel que a a la inenca i locali zació
de la RS.
%
Famílies
Pe al de comp o a la p ime a pa d'aques a
hipo esi i pode es abli una elació en e ca ego ia
socio-p o essional de la amília i inenca de RS, s'han
u ili za dos indicado s di ec es de la ca ego ia
socio-economica de la amília. Aques s indicado s
han es a els següen s:
a)
Ing és ne anyal de la lla (1984).
b)
Ca ego ia socio-p o essional del cap de amília.
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a
Me opoli ana 1985
Aques a alo ació del enomen, pe o, esul a bas an
imp ecisa si es é en comp e que no a ec a o s els
L'analisi d'aques s dos indicado s a possible d'a i ma
que, enca a que el enomen de la RS a ec a amílies
de o es les ca ego ies socio-economiques, la se a
impo ancia p esen a g ans a iacions segons
aques es ca ego ies.
Com es po comp o a a la igu a
7
i a la aula
4,
la
elació en e inenca de RS i ing és ne anyal de la lla
és di ec a. En la mesu a en que augmen a I'ing és ne
Figu a
13.
Dis ibució pe ca ego ies
p o essionals de les amilies
-
que dec
eni
RS.
socio-
:la en
-
Figu a
14.
Pe cen a ge de amílies enques adas
segons la se a ca ego ia socio-p o essional.
%
Famílies
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a
Me o~oli ana
1985
Ba~xe,; M~ janes
Al es
Al '~,
Ca ego ies socio-p o essionals
Taula
11.
Pe cen a ge de amílies enques ades
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a
segons
la
se a
ca ego ia s~cio-p o essional
Me opoli ana
1985:
'aula
11
~ o ession
O.
Dis i
als
de le!
ibució p
s
amilies
e ca e
que dec1
;o ies
si
a en eni1
ENQUESTATS
-
F eq.
%
icio-
RS
Ca ego ies Baixes
2469 50,26
-
Ca ego ies Mi janes
1567 31,90
RS
Ca ego ies Al es
713
1
14,52
.
.-
F eqüencia
%
Al es
163 3,32
Ca ego ies Baixes
341 28,30
To al
4912 100,OO
Ca ego ies Mi janes
Ca ego ies Al es
Al es
45 1 37,43
388
Fon :
Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a
2
5
32120
Me opoli ana
1985
2.07
To al
1205
1
100.00
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a
Me opoli ana
(1985).
enques a s,
50%
pe anyien a [[ca ego ies baixes.,
32% a [[ca ego ies mi janes. i només el 15% a
ca ego ies [[al es. ( igu a 14 i aula 11).
.ca ego ies mi janes. i el 32% (388 habi a ges) a
ca ego ies al es. ( igu a 13
i
aula 10). Aques a Pe an , es po a i ma que, enca a que el nomb e
p opo ció s'en én enin en comp e que, dels 4912 o al de
RS
de [[ca ego ies al es. no és sig-

n¡ ¡~a ¡~al?len més al que el de les abaixes., la
Figu a
15,
Relació en e inenca de RS i o igen
impo ancia del enomen de la RS a ec a de mane a
geog a ic de la amília.
di e enciada segons quina sigui la ca ego ia
socio-economica amilia , i que la a iable que de e -
mina la inenca de RS és el ni ell de enda amilia .
%
Famílies que e RS
1.2.
Indicado s
geog a ies
de la amília
Si bé la p ime a de les hipo esis que es plan eja a en
aques eball -I1exis encia d'una elació en e
ca ego ia socio-economica de la amilia i inenca de
RS- ja s'ha comp o a , s'ha ac a de oba al es
a iables que inguin elació amb la inenca de la RS,
o bé que ca ac e i zin en ce a mane a les pe sones
que decla en eni RS. S'han anali za dues a iables
de ca ac e geog a ic, que han es a :
1)
O igen geog a ic de la amilia.
2)
ees
de esidencia p incipal.
To s
o a
JII~III~
ni~x a ML~l ~~~~o~i~
IIIIX~
10 h
I
L~ c~~,~~~,
Pel que a a la elació en e inenca de RS i o igen
O igen geog a ic de la amília
geog a ic de la amília, i com es po comp o a a la
Fon : Elabo ació p bpia a pa i de dades de I'Enques a
igu a
15
i la aula
12,
de les qua e ca ego ies en que
Me opoli ana
1985
Taula
12.
Relació en e inenca de RS i o igen geog a ic de la amilia
I
To s de o a Família mix a
F eqüencia
%
F eqüencia
%
No é RS
605 83,22 1333 81,28
Si é RS
122 16,78 304 18,54
NS/NC
O
0.00 3 O. 18
To al
727
1
100.00
1
1640
1
100.00
Ma imoni mix To s ca alans To al
F eqüencia
%
F eqüencia
%
F eqüencia
%
No é RS
771 74,71 994 65,70 3703 75,39
Si é RS
261 25,29 518 34,24 1205 24,53
NS/NC
O
0,OO 1 0,07 4 0,08
To al
1032 100,OO 1513 100,OO 4912 100,OO
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de ['Enques a Me opoli ana
(1985).
es di e encien les amílies segons el seu o igen
Figu a
16.
Relacib en e inenca de
RS
i
= ees
geog a ic
(5),
la que p esen a un pe cen a ge més al
de esidencia de la amiiia.
de inenca de RS es la de ([To s ca alans.. En aques a
ca ego ia, el pe cen a ge de amílies que decla en
eni RS
és
del 34,24%. En can i, la ca ego ia que
p esen a un pe cen a ge mes baix de amílies que
%
Famílies que enen
RS
decla en eni RS és la de [[To s o a de Ca alunya.,
amb el 16,78%.
En gene al, es po di que la elació que s'es ableix
en e o igen geog a ic de la amília i inenca de RS és
di ec a. És a di , a mesu a que augmen a la p opo ció
de componen s* amilia s nascu s a Ca alunya,
augmen a p opo cionalmen el pe cen a ge de amílies
que decla en eni RS. De o a mane a, la a iable que
de e mina la inenca de RS no és I'o igen geog a ic de
la amília, sinó la composició socio-economica de
cada una de les ca ego ies en les quals es a di idida
la a iable .o igen geog a ic de la amília)). En aques
sen i , a la ca ego ia [[To s o a de Ca alunya)), li
co espon un pe cen a ge in e io de RS, ja que la
ca ego ia socio-economica de les amílies que o -
men aques g up es la més baixa i, con a iamen , el
e que la ca ego ia socio-economica de [[To s
ca alans. sigui més al a, de e mina que aques a
ca ego ia ingui una p opo ció més ele ada de
RS.
Pe an , un al e cop es con i ma la p ime a de les
hipo esis, és a di , que la inenca de RS es a elacio-
nada amb el ni ell de enda amilia .
Aques a ma eixa conclusió es po eu e de I'analisi
de la segona de les a iables: a ees de esidencia
p incipal. Cal e , pe o, un pa ell dlad e encies pel
que a a I'analisi d'aques a a iable. La p ime a és
que, sen I'ambi d'es udi el conjun de la CMB, s'han
u ili za les di isons es able es en I'EM 1985-1986,
és a di , els deu dis ic es de Ba celona i les cinc
zones en que es a di idi la se a B ea me opoli ana.
En aques sen i , si bé aques a di isió po esul a ú il
pe a ce es analisis, pe a I'es udi de la RS esul a
poc con enien , ja que, sob e o a les a ees, ag upa
municipis amb ni ells de enda mol di e encia s.
(5).To s ca alans., [[Ma imoni mix ., ~~Fa nilia mix a.
I
-To s
de
o a..
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de ['Enques a
Me opoli ana
1985
ees
e i o ials de esidencia
1. D~s ic e 1: C~u a Vella
2. D~s ~c e 2: I'E~xample
3. D~s ic e 3: San s-Mon ju~c
4. D~s ic e 4: les Co s
5. Dis ic e 5: Sa a
-
San Ge as~
6.
D~s ~c e
6:
G ac~a
7.
D~s ~c e
7:
Ho a
-
Gu~na dó
8.
D~s ~c e
8:
Nou Ba ~s
9. D~s c e 9: San And eu
10. D~s c e 10: San Ma i
11. Del a Ba~x: Co nella, Esplugues, I'Hosp~ ale , el P a , San FelIu,
San Joan Despi
I
San Jus Des e n.
12. Del a Occ~den al: Cas ellde els, Ga a, San BOI. San Cl men .
San a Coloma de Ce ello
I
V~ladecans
13. Llob ega : Mol~ns de Rel, el Pap101
I
San V~cenc dels Ho s
14. Valles: Ce danyola, Mon cada
I
Relxac, R~polle
I
San Cuga
15. Besos: Badalona, Mon ga , San Ad a, San a Coloma de G amene
I
T~ana
Només com a exemple, es po ci a el cas de ll.~ ea les a ees on esideixen les ca ego ies socio-econo-
del Valles., que ag upa municipis amb endes an miques més al es [Sa ia-San Ge asi
i
les Co s),
di e en s com San Cuga del Valles i Ripolle , dels són les a ees on el enomen de la inenca de RS
e
quals no s'espe a el ma eix compo amen pel que a més impo ancia(en aques s dis ic es, més del
50%
a la RS. de les amílies enen RS). Pe con a, a les a ees on
esideixen les amílies de ca ego ies socio-p o-
Malg a la limi ació esmen ada, en la mesu a en que essionals més baixes, el enomen de la RS endeix a
amílies de di e en s g ups socio-economics enen se menys impo an (Del a Occiden al, Llob ega o
endencia a locali za -se en di e en s a ees e i o ials, Besos), on el pe cen a ge de amílies que decla a
la impo ancia del enomen de la RS pe a cada una eni RS no supe a el
10%.
d'aques es a ees a ia segons la ca ego ia
socio-economica de les amílies que hi iuen ( aula
13
En gene al, s'obse a que la impo ancia del enomen
i igu a
16).
En aques sen i , és signi ica iu el e que de inenca de RS és signi ica i amen di e en pe a
Taula
13.
Relació en e inenca kle
RS
i a ees de esidencia de la amilia
Dis ic e
1
Dis ic e
2
Dis ic e
3
Dis ic e
4
F eqüencia
%
F equencia
%
F eqüencia
%
F equencia
%
No é RS
157 74,41 314 60,15 250 78,86 63 47,Ol
Si é RS
54 25,59 208 39,66 67 21,14 71 52,99
NS/NC
O
0,OO 1 0,19
O
0,OO
O
0,OO
To al
211 100,OO 523 100,OO 317 100,OO 134 100,OO
Dis ic e
5
Dis ic e
6
Dis ic e
7
Dis ic e
8
F equencia
%
F equencia
%
F equencia
%
F equencia
%
No é RS
104 41,60 158 65,56 234 73,58 264 80,98
Si é RS
145 58,OO 83 34,44 82 25,79 62 19,02
NS/NC
1 0,40
O
0,OO 2 0,63
O
0,OO
To al
250 100,OO 241 100,OO 318 100,OO 326 100,OO
Dis ic e
9
Dis ic e
10
Del a baix Del a occ
F equencia
%
F eqüencia
%
F equencia
%
F equencia
%
No é RS
187 76,95 277 76,lO 681 80,02 230 89,49
Si é RS
56 23,05 87 23,90 171 19,98 27 10,51
NS/NC
O
0,OO
O
0,OO
O
0,OO
O
0,OO
To al
243 100,OO 364 100,OO 852 100,OO 257 100,OO
Llob ega Valles Besos
F equencia
%
F equencia
%
F equencia
%
No é RS
64 92,75 158 81,44 562 91,83
Si é RS
5 7,25 36 18,56 5 1 8,17
NS/NC
O
0,OO
O
0,OO
O
0,OO
To al
69 100,OO 194 100,OO 613 100,OO
To al
F equencia
%
3703 75,39
1205 24,53
4 0,08
4912 100,OO
Fon : Elabo ació p opia a pa ~ de dades de I'Enques a Me opoli ana
(1985).
43
Figu a
17.
Relació en e inenca de
RS
i
a ees
de esidencia de la amília
(Ba celona/ es a CMB)
-
%
Famílies
90
Ba celona que pe a la es a de la CMB ( igu a 17 i
aula 14). Men e que a la majo ia de dis ic es de
Ba celona la mi jana de inenca de RS es igual o
supe io a la de la CMB
(24,5%),
cap al a a ea de la
es a de la CMB no hi a iba.
ABa celona, conc e amen , enca a que el pe cen a ge
de amílies que decla en eni RS és supe io a la
mi jana de la CMB, la di e encia en e els di e sos
dis ic es que con o men la ciu a es conside able. El
dis ic e on hi ha el pe cen a ge més ele a de
amílies que decla en eni RS es el de Sa ia-San
Ge asi, amb el
58%,
men e que el dis ic e on hi ha
meno nomb e de amílies que enen RS es el de Nou
Ba is, amb el
19%
de amílies.
Pe an , i com e a d'espe a , la elació en e inenca
de RS i a ees de esidencia de amília no es di ec a,
ja que la inenca no depen an del lloc de esidencia
de la amília, com de la ca ego ia socio-economica
d'aques a. Pe o, en la mesu a en que les di e en s
ca ego ies locali zen els seus habi a ges p incipals
en de e mina s ind e s, la impo ancia del enomen
de la RS a ia d'unes a ees a les al es.
U
NO
R:;
SI
I?>
NO
RS
SI
13s
Pe acaba , cal assenyala que s'ha in en a es abli
Ba celona Res a CMB
elacions en e inenca de RS i al es a iables, amb
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de ['Enques a
esul a s di e sos. Sembla que la inenca de la RS
Me opoli ana
1985
es a elacionada d'alguna mane a amb una ce a
Taula
14.
Relació en e inenca de
RS
i a ea de esidencia de la amilia
I
I
Ba celona
i
Res a
AMB
I
To al
F eqüencia
%
I
F eqüencia
%
1
F equencia
%
Sí é RS
913 31,18 292 14,72 1205 24,53
NS/NC
4 0,14
O
0,OO 4 0,08
To al
2928 100,OO 1984 100,OO 4912 100,OO
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a Me opoli ana
(1985).
4.i
.es abili a labo al i amilia )). De o a mane a, es abli
Taula
Dis ibucii de
les
població de la
no ha es a possible una elació cla a. Con a iamen ,
cMB
o a
de ca alunya
(19a3,
no s'ha is cap elació en e la inenca de RS i al es
-
a iables que en p incipi es pensa a que hi pod ien
F eqüencia
%
o al
eni elació, com a a són les elacionades amb el
mos a
lleu e i I'habi a ge ( emps de acances, opinió sob e
Andalusia
27 0,55
la esidencia ideal
i
lloc p e e i pe a iu e) i I'es a
45 0,92
dels equipamen s del ba i.
As ú ies
1 0,02
Balea s
13 0,26
2.
La locali zació de les esidencies secunda ies
Cana ies
3 0,06
de la població de la
CMB
(1985)
Cas ella-La Manxa
18 0,37
2.1.
El model de locali zació de les esidencies
secunda ies
En aques apa a es p oposa la cons ucció d'un
model d'o gani zació de I'espai pel que a a la
locali zació geog a ia de les RS de la població de la
CMB, I'any 1985. Els esul a s ob ingu s se i an de
base, més enda an , pe a anali za si les endencies
en la locali zació de la RS de la població de la ciu a
%
o al
RS
%
o al
o a
Cas ella-Lleó
Ex emadu a
Galicia
Mad id
Mú cia
Na a a
País Basc
País Valencia
Rioja
de Ba celona els anys 1985 i 1990 són simila s i
con i men el ma eix model.
Fo a Ca alunya
196 3,99 16,50 100,OO
Pe les ca ac e ís iques de les dades ob ingudes de
['Enques a Me opoli ana de I'any 1985, s'ha con ingu
desen olupa aques es udi basan -10, en pa , en les
idees con ingudes en els models eo ics que an
e e encia a la dis ibució i o mació d'espais de lleu e
i, en conc e , a la gene ació d'a ees de RS a I'en o n
de les g ans aglome acions u banes (Miossec, 1977).
Una p ime a isió del ema es po obse a en el
mapa
5:
el 90% de la població de la CMB que és
p opie a ia d'una o més d'una RS, la é a Ca alunya o
en alguna de les p o íncies de I'a ea pe i e ica o ma-
da pe I'A agó, el País Valencia i les llles Balea s.
D'aques pe cen a ge, el 83'5% co espon als
p opie a is amb RS a Ca alunya; men e que el 3,79%
la enen a I'A agó, 111,68% al País Valencia i 1'1,09%
a les llles Balea s.
la enen en comuni a s au onomes di e en s a la
ca alana o bé que hi són limí o s.
A causa de I'es uc u a de la població esiden a la
CMB, segons el seu o igen geog a ic i a causa de
I'ambigüi a inhe en al concep e de
RS
-que po e-
e i -se a habi a ges amb un ús di e en al lleu e-, es
pod ia es abli la hipo esi que d'aques 9,94%, una
pa signi ica i a de les RS no se ien habi a ges
des ina s al lleu e, sinó esidencies p opie a
d'emig an s esiden s a la CMB, que enca a conse -
en casa en les se es locali a s d'o igen. Es poden
des aca els alo s dlAndalusia (2,27%), Cas ella-Lleó
(1,60%), Cas ella-La Manxa (1,52%), Mú cia (l,09%)
i Galícia (1,01%). La o ma d'accés a la p opie a de
la RS, desen olupada en el següen capí ol, pod ia
dona més indicacions espec e a aques a hipo esi.
En la aula 15 es po eu e de allada la dis ibució de A esa aques a dis ibució, el model d'o gani zació
les RS de la població de la CMB o a de Ca alunya, espacial que s'es udia a a e e encia exclusi amen
I'any 1985. Com ja s'ha apun a , només el 9,94% del a la si uació de les RS de la població de la CMB a
o al de pe sones que decla en se p opie a is de
RS
I'in e io de Ca alunya.

Taula
16.
Dis ibució a Ca alunya de les
RS
de la població de la
CMB
(I!
F eqüencia
%
o al
%
o al % o al
mos a
RS
i
ca al.
CMB
87 17 7,32
1
8,77
P ime a Co ona
Ma esme
165
Valles O ien al
98
Baix Llob ega
72
Valles Occiden al
62
To al
la
Co ona
397
1
8.08
1
33.42
1
40.02
Coma ques cos ane es ex e io s
Baix Penedes
66
Ga a
59
Ta agones
5 3
Baix Empo da
50
la Sel a
42
Al E npo da
2
O
Baix Camp
13
To al Com. cos . ex
303
Ca alunya O ien al
Anoia
Al Penedes
Osona
Ce danya
Ripolles
Be gueda
Bages
Gi ones
Ga o xa
To al Ca alunya O .
F eqüenc~a
1
%
o al
1
mos a
Ca alunya Occiden al
la Nogue a
P io a
Ribe a d'Eb e
Baix Eb e
Mon sia
U gell
Al Camp
Ga igues
Seg ia
Vall d'A an
Conca de Ba be a
Al U gell
Te a Al a
Sega a
Palla s Jussa
Solsones
Palla s Sob~ a
%
o al
RS
%
o al
Ca al.
To al Ca alunya Occ.
71 1,45 5,98 7,16
Ca alunya
11 0,22 0,93 1,11
To al Ca alunya
992 20,20 83,50 100,OO
2.1.1.
Zones de locali zació de les
RS
a Ca alunya
A
I'in e io de Ca alunya, la dis ibució e i o ial de les
RS
de la població de la
CMB
queda ecollida en la au-
la 16. Tal com ja s'ha ia obse a I'any 1975 (O -
ega, 19751, la pe i e ia esidencial secunda ia de
I'aglome ació u bana de Ba celona és més complexa
que la d'al es ciu a s de ca ac e ís iques equipa a-
bles. El ac o que des igu a el pe il de la pe i e ia de
e les esi Ma
-
hpibució d déncies secunda ies de la població
(
8
(1985).
o
100
km
-
Fon : Elabo ació p opia a pa i de
de ['Enques a Me opoli ana 1985. les dades
Mapa
6.
Locali zació a Ca alunya de les esidencies secundh ies de la població de
la
CMB
(1985).
Residencies secunda ies
25
km
O,,,,,
Fon : Elabo ació p opia segons dades
de I'Enques a Me opoli ana de 1985.
Di isió Coma cal 1987.
Ba celona és la pa icipació d'espais in e io s
i
de O ien al i el Ma esme, que apleguen la majo p opo ció
pla ja com a zones de lleu e (6). de RS, el 40,02%,
El mapa 6 ep esen a la dis ibucio pe coma ques
dels alo s ela ius de les RS de la població de la CMB
que decla a eni -ne. S'obse a, especí icamen , la
concen ació de les RS en les coma ques que en ol en
Ba celona i, amb in ensi a s a iables, a la cos a. A
I'Al Empo da i el Baix Camp, els pe cen a ges da allen
conside ablemen en elació a les coma ques
cos ane es e'ines. El Del a de I'Eb e es a o a de les
pau es de locali zació de les RS de la població CMB.
A I'in e io s'obse a una majo locali zació de RS a
les coma ques de les dema cacions de Gi ona i
Ba celona, lle a de la Ga o xa, que no pas a les de
Lleida i Ta agona, lle a de la Nogue a
A pa i d'aques esul a , la in enció comp esa en
aques apa a és la de zoni ica la locali zació de les
RS dels habi an s de la CMB. Habi ualmen , les
delimi acions e i o ials de Ca alunya elacionades
amb els enomens ec ea ius i u ís ics dis ingeixen
Únicamen es g ans espais: la cos a, I'in e io i la
mun anya. Tanma eix, les dades ob ingudes
sugge eixen una delimi ació més ma isada. Aques a
delimi ació, com es eu a més enda an , esul a
no ablemen ope a i a i explica i a del enomen. En
conc e , doncs, a enen les dades, es poden de ini
cinc zones de locali zació de les RS de la població de
la CMB (mapa 7):
1) La ma eixa CMB, que aplega el 8,77%de les RS.
2)
La P ime a Co ona, o mada pe els coma ques
del Baix Llob ega , el Valles Occiden al, el Valles
(6) Amb els Censos d'Habi a ges de 1960 i
1970
com a única on
d'in o nació, O ega a conside a que disc imina en e I'espai
pe i e ic d'in e io
I
el de cos a excedia les se es possibil~ a s. A
di e encia d'al es ciu a s espanyoles, O ega opina a que a
Ba celona les
RS
locali zades en B ees que I'en ol en podien no
3) Les Coma ques Cos ane es, amb dos desen-
olupamen s di e encia s: al no d, les coma ques de
la Sel a i el Baix i I'Al Empo da i, al sud, el Baix Camp,
el Ta agones, el Baix Penedes i el Ga a . Suman els
dos sec o s, les coma ques d'aques a zona apleguen
el 30,54% de les RS.
4) La Ca alunya O ien al, o mada pe les
coma ques de I'Anoia, I'Al Penedes, I1Osona, la
Ce danya, el Ripolles, el Be gueda, el Bages, el
Gi ones i la Ga o xa, que é el 12,40% de les RS.
5)
La Ca alunya Occiden al, o mada pe la es a
de coma ques, incloen -hi les que o men el Del a de
I'Eb e (les úniques coma ques cos ane es on la
locali zació de RS pe pa de esiden s a la CMB és
eble), que aplega el 7,16% de les RS dels habi an s
de la CMB
i
que é un compo amen i es uc u a ben
di e en s dels del sec o o ien al.
2.1.2.
Fac o s
i
model de locali zació
Els ac o s basics que expliquen aques a dis ibucio
són la dis ancia ( ac o geog a ic) i I'accessibili-
a ( ac o ecnic). És conegu que I'accessibili a és
un elemen clau en el desen olupamen d'a ees de RS
a I'en o n de les aglome acions u banes (Valenzuela,
1976, p. 145; Chu ieco-Alcolea, 1983, p. 98). En
aques sen i , esul a il.lus a iu compa a el model
de locali zació de les RS dels habi an s de la CMB
amb el mapa 8, on es acen les línies que indiquen
la dis ancia pe ca e e a, mesu ada en emps, en-
e I'a ea u bana de Ba celona i la es a de Ca alu-
nya I'any 1983. Inicialmen , cal e no a que més de
la mei a dels habi an s de la CMB que decla en eni
RS la enen si uada a menys d'una ho a de Ba celona.
Pe al de comp o a la elle ancia d'aques s dos
ac o s, es p oposa el següen aonamen eo ic.
co es~ond e, en g an mesu a, a la ~oblacló de I'aalome ac~ó de
a ce el ona
To i a& a a i ma : .es indudable que
hi
cen os de
En el suposi que i'aglome ació de Ba celona es igués
acoglda es ~ al pa a la
clien ela
in e nacional son, al nismo
iempo, 10s ecuen ados po 10s habi an es de la aglo ne ación
locali zada en un espai hipo e ic ca ac e i za
ba celoninan (O ega, 1975. p. 61).
únicamen pels e s:
Mapa
7.
Zones de locali zació a Ca alunya de les esidencies secunda ies de la població de la CMB
(1985).
Zones
Coma ques cos ane es
Ca alunya o ien al
Ca alunya occiden al
O
25
km
-
Fon : Elabo ació p opia segons dades
de I'Enques a Me opoli ana de
1990
JC
Pe cen a ge de esidencies
secunda ies locali zades a
cada zona.
Figu a
23.
P e e encies en la locali zació
de la RS de les amilies d'o inen ca ala Figu a
25.
P e e encies en la loca
de la
RS
de les amílies mix es.
20
1
o
o
CMB
1'Co ona L[~~~. l<l~i ,s ~..II.I~IIII ~,I (.,I~,I~IIIIV~I
i
o ~l
(l l
CMB
I
Co o ia
Li i~.i !l~~i~i
~.,II,I~IIII~~I
(.,I~,I~IIIIL,I
I
181
:ili,
cos ,in ~ es
o ~i, ~ ,~l
occ~dc ~ al C ~l,iI l l a
Locali zació RS
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a
Me o~oli ana 1985 Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a
Me o~oli ana 1985
Figu a
26.
P e e encies en la locali zació
de la RS de les amílies de o a de Ca alun a.
Figu a
24.
P e e encies en la local
i zacio
de la RS dels ma imonis mix es.
60
50
40
30
20
10
o
[:MI3
1
Co o ia Lo~~i~~ l~i~~s Lci i~l~~ iy,~ Ca nlunyn I
LII.I
cos a i es o i ~ i ,~
occ~d~n al
C.~ ,ilu ~ a
Locali zació RS
CMB
1'
Co ona
(: ~ ~~,i~íl ~ s
~,I~~IIIIII~,I
(,,I~~IIIIII~J I o i,
!I!'
cos dne es
o ~e i ,~
occi l~n al
Ca alu iya
Locali zació RS
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de ['Enques a
Me o~oli ana 1985 Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a
Me o~oli ana 1985

Taula
18.
P e e encies en la locali zació de
RS
segons I'o igen geog a ic de la amili
To s el memb es ca alans Ma imoni mix
F eqüencia
%
F eqiiencia
%
CMB
40 7,72 18 6,98
1"
Co ona
192 37,07 112 43,41
Coma ques cos a
145 27,99 64 24,81
Ca alunya o ien al
74 14,29 14 5,43
Ca alunya occiden al
38 7,34 2 2 8,53
Ca alunya
6 1,16 1 0,39
Fo a Ca alunya
19 3,67 25 9,69
NS/NC
4 0,77 2 0,78
To al
518 100,OO 258 100,OO
Família mix a To s de o a de Ca alunya To al
F eqüencia
%
F eqüencia
%
F eqüencia
%
CMB
26 8,67 3 2,46 87 7,26
la
Co ona
75 25,OO 18 14,75 397 33,14
Coma ques cos a
74 24,67 20 16,39 303 25,29
Ca alunya o ien al
2 9 9,67 6 4,92 123 10,27
Ca alunya occiden al
11 3,67
O
0,OO 7 1 5,93
Ca alunya
4 1,33
O
0,OO 11 0,92
Fo a Ca alunya
79 26,33 7 3 59,84 196 16,36
NS/NC
2 0,67 2 1,64
1
O
0,83
To al
300 100,OO 122 100,OO 1198 100,OO
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a Me opoli ana
(1985).
d'aco d amb la ca ego ia sbcio-economica co es-
ponen i si uades a les zones de locali zació p e e en
de RS (P ime a Co ona i coma ques cos ane es) i,
d'al a banda, al es RS que o igina iamen e en
esidencies ~e manen s.
Pe acaba , pel que a a I'analisi de la a iable
a ees
de esidencia p incipal de la amília, es poden com-
pa a amb una p ecisió més g an les di e encies en
la p e e encia de locali zació de RS en e Ba celona
i la es a de la CMB ( aula
19
i igu a
27).
El esul a s
no a ien gai e dels ob ingu s en I'analisi de les
a iables an e io s.
Men e que el pe cen a ge de amílies esiden s a
Ba celona que decla en eni RS o a de Ca alunya és
del
11,4%,
més del
30%
de les amílies que decla en
eni RS de la es a de la CMB la enen o a de
Ca alunya. És e iden que aques a di e encia e
donada pe la di e en composició de la població de
Ba celona i la de la es a de la CMB, an pe o igen
geog a ic com pe ca ego ia socio-econbmica ami-
lia .
A
la ciu a de Ba celona, la població é un pe cen a ge
mes g an de RS locali zades a Ca alunya pe que en
la composició d'aques a població hi ha una p opo ció
Figu a
27.
P e e encies en la local
RS
segons les B ees de esidencii
amilia.
-
Ba celona
CP llI
1
Ln o~i,~
Co ns cl~~c~s
Ca alu ~y
!
Ca al~~ iya
o ,!
['is
cos anc s
o len al
occ~den al
Ca alunya
Zones de locall zac~o de
RS
Fon : Elabo ac16 p opla a pa ~ de dades de I'Enques a
Me opoll ana 1985
més ele ada de componen s d'o igen ca ala i de
ca ego ies socio-economiques supe io s. L'ele ada
p opo ció de RS locali zades o a de Ca alunya de la
població de la es a de la CMB es co espon, en
can i, a una p opo ció més g an de amilies d'o igen
no ca ala i de ca ego ies socio-economiques més
baixes.
La conclusió, pe an , és que an la ca ego ia
socio-economica com I'o igen geog a ic de la amilia
de e minen la locali zació de la RS dins o o a de
Ca alunya. En can i, quan s'anali zen les p e e encies
en la locali zació de les RS a Ca alunya, s'obse a que
aques es són les ma eixes independen men de la
ca ego ia socio-economica i I'o igen geog a ic de la
amilia. Cal ma isa , pe o, aques a da e a a i mació,
ja que si bé les p e e encies pe la locali zació de la
RS semblen se les ma eixes pe a o s els g ups, es
pod ia in ui una ce a di e enciació en ind e s
de e mina s, co esponen s a di e ses ca ac e is-
iques socio-economiques. Una analisi d'aques ipus,
pe o, no es po ob eni mi jancan els esul a s de
['Enques a me opoli ana, sinó que eque i ia una
se ie de dades d'ambi municipal i ins i o in a-
municipal, que no són a I'abas d'aques eball.
Taulal9.
P e e encies en la locali zació de la
RS
segons a ees de esidencia de la amilia
Ba celona
F eqüencia
%
CMB
lqo ona
Coma ques cos a
Ca alunya O ien al
Ca alunya Occiden al
Ca alunya
Fo a Ca alunya
NS/NC
To al
Res a CMB
1
To al
F eqüencia
%
F eqüencia
%
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a Me opoli ana (1985).
SS
1.
Co npa
de I'habi
ació en
a ge p in
e el eg
~cipal i el
i n de
de la
RS
3.
Accés a la p opie a de la esidencia
Figu a
28
secunda ia
a
la
CMB
(1985)
inenca
I
I
3.1
.Tipus d'accés
%
RS
Un dels aspec es més polemics, pe la poca de inició
1
00
que se'n a en el qües iona i, el obem quan s'anali za
el ipus de inenca de RS. Com ja ha queda assenyala
80
a I'apa a 1.1. del capi ol 1, no o s els au o s
conside en com a RS els habi a ges de lleu e lloga s.
60
En aques apa a , ac a em de comp o a la e ce a
de les hipo esis, és a di , si la o ma d'acces a la p o-
40
pie a de e mina una locali zació de les
RS
di e en .
20
Una p ime a ap oximació al ema de la inenca de la
RS e donada pe la p opo ció de RS de p opie a i de
o,
--
-
-
P~O~III>:~I;
Llo :o
Al es
llogue . A pa i de les dades de I'EM del 1985 es po
a i ma
que
només una de cada deu RS decla ades és
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a
de llogue . Aques e ja a possible in ui que el
Me opoli ana
1985
concep e de inenca de RS dels enques a s a
implici amen elaciona amb el concep e de p opie a
i que, Pe an , no es conside en al es ipus ap oximadamen el 31,0% són de Ilogue . Aques
d'habi a ges de lleu e més o menys come ciali za s, pe cen a ge, que es po conside a baix en com-
com a a apa amen s, ho els, e c. pa ació amb al es pa'isos dlEu opa, disminueix ins
1'11,0%
quan s'anali za la inenca de RS. Aques es
La elació en e p opie a i RS o na a Posa -se de dades es e lec eixen a la aula 20 i a la igu a 28.
mani es si es compa a la p opo ció p opie a /llogue
dels habi a ges p incipals i de les RS dels enques a s. Una anBlisi més exhaus i a del ipus de inenca de la
Pel que a als habi a ges p incipals, es po di que RS mos a que cap de les a iables independen s, és
a di , ni la ca ego ia socio-p o essional del cap de
amília ni I'o igen geog a ic amilia ni les B ees de
esidencia p incipal enen una elació cla a amb el
Taula
20.
Compa ació en e el egim de inenca de
ipus de inenca de les RS. Aixo es po comp o a a
I'habi a ge p incipal i el de la
RS
les aules 21, 22 i
23
i a la igu a 29.
Habi a ge Residencia
En I'analisi de les zones de locali zació de la RS
P incipal Secunda ia
ampoc no s'obse en di e encies en la p opo ció
%
p opie a /llogue ( igu a 30). L'unic pun des acable
88,34
és que les RS amb menys incidencia de llogue són
11,oo
les si uades a la Ca alunya occiden al i a o a de
033
Ca alunya, En gene al, es po in ui que el e que la
033
majo ia de les RS que apa eixen a I'EM siguin de
100,oo
p opie a , independen men de les zones de loca-
F equencia
P opie a
3242
Llogue
1532
Al es
128
NS/NC
10
To al
4912
li zació, e dona pe les ca ac e ís iques de la
Fon : Elabo ació p bpia
a
pa i de dades de I'Enques a
p egun a més que no pas pe les condicions eals del
Me opoli ana
(1985).
me ca de RS.
57
%
66,00
31,20
2,60
0,20
100,oo
F equenc~a
1068
133
4
4
1209
Taula
21.
Relació en e ipus de inenca de la RS i ca ego ia si: el cap de amilia
Ca ego ies Baixes Ca ego ies Mi janes Ca ego ies Al es Al es To al
F 9encia
%
F eqüencia
?h
F eqüencia
%
F equencia
%
F equencia
%
P opie a
313 91,79 395 87,58 338 87,ll 22 88,OO 1068 88,63
Llogue
27 7,92 55 12,20 48 12,37 3 12,OO 133 11.04
Al es
1 0,29 1 0,22 2 0,52
O
0,OO 4 0,33
To al
341 100,OO 451 100.00 388 100.00 25 100.00 1205 100,OO
Fon : Elabo ació p opia a pa i de I'enques a Me opoli ana
(1985).
Taula
22.
Relació en e ipus de inenca de RS
i
o igen geog a ic de la amilia
To s de o a Família mix a
F eqüencia
%
F eqüencia
%
P opie a
116 95,08 274 90,13
Llogue
6 4,92 2 9 9,54
Al es
O
0,OO 1 0,33
To al
122 100.00 304 100,OO
Ma imoni mix To s ca alans To al
F eqüencia
%
F eqüencia
%
F eqüencia
%
P opie a
226 86,59 452 87,26 1068 88,63
Llogue
32 12,26 66 12,74 133 11,04
Al es
3 1,15
O
0,OO 4 0,33
To al
261 100,OO 518 100,OO 1205 100,OO
Fon : Elabo ació p opia de dades de I'Enques a Me opoli ana
(1985).
Taula
23.
Tipus de inenca de RS segons les a ees de esidencia de la amília
Ba celona
1
Res a CMB
1
To al
F eqüencia
%
F equencia
%
F eqüenc~a
%
P opie a
798 87,31 270 92,78 1068 88,63
Llogue
112 12,25 2 1 7,22 133 11,04
Al es
4 0,44
O
0,OO 4 0,33
To al
914 100,OO 291 100,OO 1205 100,OO
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de ['Enques a Me opoli ana
(1985).
Ica de la
cap
Figu a
29.
Relació en e ipus de ine
Pel que a a les RS de llogue , la se a analisi es
RS i ca ego ia sbcio-p o essional del
complicada, ja que els pocs casos ep esen a s (133
de amília.
dels 1205) no en an possible la ca ac e i zació
(llogue inde ini o de empo ada). En can i, el nomb e
de RS de p opie a pe me una analisi bas an acu ada
%
RS
•
P op e a
de I'accés a la p opie a .
120
1
O0
80
60
40
20
o,
O
Llogue
Pe an , amb les dades de I'EM, el que s'in en a és
es abli un model explica iu que elacioni I'accés a la
p opie a de la RS i la se a locali zació, el qual es
I
DJI~~".
MI~J~III~~~,
AI~C~
s'obse a que són les amílies cons i u'ides pe mem-
b es nascu s o s o a de Ca alunya les que
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a
posseeixen,
p opo cionalmen ,
un
meno
pe cen a ge
Me opoli ana
1985
de RS de llogue (4,92%), men e que a les amílies
amb o s els memb es ca alans i amb RS aques
pe cen a ge augmen a ins al 12,74%. Si s'anali za
Figu a
30.
Relació en e el ipus de inenca i
pe a ees de esidencia, els ba celonins adqui eixen
zones de locali zacio de la
F
més la se a RS pe llogue (12,25%)que els esiden s
a la es a de la CMB, on aques a o ma d'accés
suposa només el 7,22% del o al de RS dels habi an s
%
RS
•
Llogue
d'aques a zona.
120
Pe
inali za , es po menciona que la elació en e el
1
O0
ipus de inenca de RS i les es a iables anali zades
és la ma eixa que la que hi ha en e el ipus de inenca
80
de I'habi age p incipal i aques es a iables. És a di ,
que les ca ego ies baixes, els qui iuen a I'a ea sub-
60
u bana ba celonina i els immig an s endeixen a eni
el seu habi a ge ( an el p incipal com la RS) més en
40
p opie a que les ca ego ies al es, els esiden s a
Ba celona i els ca alans. De o es mane es, i enca a
20
-
o
1
desen olupa en el següen apa a .
En I'analisi s'obse a que com més al a és la ca ego ia
sbcio-p o essional del cap de amília més es endeix
a eni la RS en egim de Ilogue ; en on del 7,92%
d'aques ipus d'accés a les RS de les ca ego ies
baixes ens obem amb el 12,37% de les RS que
pe anyen a les ca ego ies al es. Així ma eix, ambé
CMIi
I
cu ol li,^
Co ~,~ C<I~,IIIIII~~I Cd l11,111y3 Fo 3
(I?
a , en o s els g ups, el pe cen a ge de esidencies
cos ane es o ~~ ~ al occ~d~~n al Ca alunya
p incipals en llogue que el de RS. Aques compo a-
Zones de locali zació de RS
men se a in e essan d'es udia quan es desen olupi
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a
una analisi més de allada sob e I'habi a ge a Ba celona,
Me oooli ana
1985
an en la se a essan de p opie a com en la de llogue .
6
1
7
-
7
-
que I'accés a la p ime a i a la segona esidencies se-
gueix pau es semblan s, com ja s'ha di , és més ele-

3.2.Tipus d'acces a la p opie a de les
Figu a
31.
Relació en e I'acces a la p opie a
esidencies secunda ies segons la se a
de la RS
i
ca ego ia socio-p o essional del cap
locali zació geog a ica
Com ja s'ha apun a en apa a s an e io s, es pod ien
dis ingi dos ipus de RS. D'una banda, les RS de
%
RS
•
Comp a
lleu e, si uades a les zones de locali zació p e e en
80
•
Cess16
de RS, és a di , la P ime a Co ona, la cos a i bona pa
de les si uades a la Ca alunya o ien al; i, les RS
70
-an igues esidencies p incipals-, I'o igen de les
quals com a als es po suposa que e dona pe una
60
..
emig ació de la amília. Enca a que o es dues siguin
de p opie a , es poden di e encia les unes de les
50
-
al es pe la o ma d'accés a la p opie a . D'aques a
mane a, men e que les p ime es han es a adqui ides
40
.
basicamen pe comp a, la p opie a de les segones,
30
.
en can i, és conseqüencia d'una cessió (7).
-
A pa i de les dades de I'EM
1985,
i en gene al, es
po di que ap oximadamen una de cada qua e RS
de p opie a ha es a adqui ida pe cessió,
conc e amen el 27,18%. Aques a p opo ció es man é,
;Iu
o
1
1
/
independen men de la ca ego ia socio-p o essional
Baxc
MI~I~III~V
AI^^...
del cap de amília ( igu a 311, I'o igen geog a ic i les
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a
B ees de esidencia p incipal de la amília. Pe an , no
Me opoli ana
1985
és possible es abli un model d'accés a la p opie a
de la RS a pa i de les ca ac e ís iques sociologiques di e encies,
en
es
en
pe al,^,
de
de la amília. I'accés a la p opie a de la RS segons quina en sigui
la locali zació. Com es po comp o a a la aula 24 i
(7)
S'en en pe cesslo els aspassos de p ople a an pe
a la igu a 32
,
men e que a les zones de locali zació
he enc~a com 4n e VIUS..
p e e en de RS (P ime a Co ona i Cos a) I'accés a la
Taula
24.
Accés a la p opie a de la RS sego
IS
les zon les de de!
Comp a Cessió To al
F eqüencia
%
F eqüencia
%
F eqüencia
%
CMB
6 5 85,53 11 14,47 76 100,OO
P ime a Co ona
294 84,97
Coma ques cos a
226 83,70
Ca alunya o ien al
7 1 73,20
Ca alunya occiden al
26 38,24
Ca alunya
6 60,OO
Fo a de Ca alunya
To al
RS
p opie a
Fon : Elabo ació p opia a pa i de I'Enques a Me opoli ana
1985.
Figu a
32.
Acces a la p opic
la locali zacio d'aques a.
RS
sego
O
Comp a
Cessld
p opie a de la RS és essencialmen pe comp a (amb
més del 80,0%), en can i, a mesu a que disminueix el
pe cen a ge de RS locali zades pe zones (zones
amb menys a ac iu u ís ic), augmen a la p opo ció
de RS adqui ides pe cessió.
El
casos ex ems son
els de les RS locali zades o a de Ca alunya i a la
Ca alunya occiden al, on el 57,14% i el 61,76% de les
RS, espec i amen , són adqui ides pe cessió. Hem
de eco da que en aques es dues zones és on, a més
a més, es dona a el meno pe cen a ge de RS de
llogue .
(;MI3
I
Co o ld
Co na q~~ ~s Ca al~~ ~y~
CJ~~I~IIII~O
1
o ,!
(I('
cos ane es o len al occ~de ~ al Ca alu iya
Zones de local~ zac~ó de
RS
Fon : Elabo ac~ó
p opla
a
pa ~ de dades de I'Enques a
Me o~oll ana
1985
TV. LA
I,OCALITZACI~>
I>E
LA
IIESII)~NCIA
SI'CLJNI)ARIA
DE LA
I'OI~LACI~)
DE:
LA CTLJTAT I)E 13AIICELONA
(1985
i
1900)
1.
Locali zació de les esidencies secunda ies
En aques capí ol s'anali zen les endencies en la
locali zació de les RS de la població de la ciu a de
Ba celona els anys 1985 i 1990. En p ime lloc
s'exposen les pau es de locali zació gene als.
Pos e io men , en apa a s especí ics, es p oposen
els models de locali zació de les RS de la població de
Ba celona en e els anys 1985 i 1990 i el model
Taula
25.
Impo ancia del enomen de la RS
(Ba celona, 1985)
7
F equencia
%
To al mos a
No e
RS
201 1 68,63
NS/NC
4 0,14
To al
2928 100,OO
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a
Me opoli ana
(1985).
%
Famílies
Impo a
I
(1985).
ncia del
Figu a
33.
i
a
Ba celon: enomen
N
?
HS
SI
li.
li5
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a
Me opoli ana
1985
Figu a
34.
lmpo
Ba celona (199(
,
?I enom
%
Famílies
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a
Me opoli ana
1985
dinamic que es de i a de I'e olució de les endencies
de locali zació obse ades en e aques s dos anys.
Una p ime a obse ació de les dades ( aules 25 i 26
i igu es 33 i 341, ens mos a que la p opo ció de
ba celonins que posseeix RS no ha a ia en e el
1985 i el 1990, ja que en o s dos anys aques
pe cen a ge oscil.la al ol an del 30,0% (el 31,18%
Taula
26.
lmpo ancia del enomen de la RS
(Ba celona, 1990)
To al mos1 F equenc es
70,52
29,07
To al
2164 100,OO
Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a
Me opoli ana
(1
985).
Ma~a 10. Dis ibució de les esidencies secunda ies de la població de Ba celona (1985).
les dades
Mapa 11. Dis ibució de les esidencies secunda ies de la població de Ba celona (1990).
Fon : Elabo ació p opia a pa i de les dades
de I'Enaues a Me opoli ana
1990.
alunya
JO)
je
les
RS
Taula
30.
Dis ibució a
C:
població
de
Ba celona
(19C
F eqüencia % o al % o al % o al
mos a RS Ca al.
CMB
53 2,45 8,48 10,19
P ime a Co ona
Ma esme
83 3,84 13,28 15,96
Valles O ien al
40 1,85 6,40 7,69
Valles Occiden al
17 0,79 2,72 3,27
Baix Llob ega
13 0,60 2,08 2,50
To al
la
Co ona
153 7,07 24,48 29,42
Coma ques cos ane es ex e io s
Baix Penedes
la Sel a
Ga a
Baix Empo da
Ta agones
Al Empo di
Baix Camp
F eqüencia % o al % o al
%
o al
mos a RS ca il.
Ca alunya occiden al
Seg ia
5 0,23 0,80 0,96
Conca de Ba be a
4 0,18 0,64 0,77
Al Camp
4 0,18 0,64 0,77
Al U gell
3
0,14 0,48 0,58
Baix Eb e
3 0,14 0,48 0,58
Palla s Jussa
3 0,14 0,48 0,58
Palla s Sobi a
3
0,14 0,48 0,58
Ribe a dlEb e
3 0,14 0,48 0,58
Ga igues
2 0,09 0,32 0,38
Nogue a
2 0,09 0,32 0,38
Solsones
2 0,09 0,32 0,38
Te a Al a
2 0,09 0,32 0,38
Vall d'A an
2 0,09 0,32 0,38
42 1,94 6,72 8,08
P io a
32 1,48 5,12 6,15
Sega a
31 1,43 4,96 5,96
Mon sia
29 1,34 4,64 5,58
U gell
26 1,20 4,16 5,OO
10 0,46 1,60 1,92
To al Ca alunya Occ.
40 1,85 6,40 7,69
9 0,42 1,44 1,73
Ca alunya
13 0,60 2,08 2,50
To al Com. Cos . ex .
179 8,27 28,64 34,42
To al Ca alunya
520 24,03 83,20 100,OO
Ca alunya o ien al
3) La locali zació als sec o s de cos a de
RS
dels
Anoia
18 0,83 2,88 3,46
ba celonins I'any 1990 es del 34,42%, un pe cen a ge
14 0,65 2,24 2,69
conside ablemen mes al que el que s'ob enia I'any
Al Penedes
Osona
11 0,51 1,76 2,12
1985 (28'98%).
Ce danya
10 0,46 1,60 1,92
8 0,37 1,28 1,54
4)
A
la Ca alunya o ien al, el pe cen a ge de
Gi ones
Ripolles
8 0,37 1,28 1,54
locali zació de
RS
dels ba celonins augmen a
7 0,32 1,12 1,35
signi ica i amen I'any 1990 i passa a se del 15,77%
Bages
Be gueda
3 0,14 0,48 0,58
(en on de 1'1 1,42% del 1985).
Ga o xa
3 0,14 0,48 0,58
5)
A
la Ca alunya occiden al, el pe cen a ge de
To al Ca alunya O .
82 3,79 13,12 15,77
pa icipació min a lleuge amen (el 7,69% en on del
8,28%).

Mapa 18. Model de locali zació de les esidencies secunda ies de la població de Ba celona a Ca alunya (1990).
d
25
km
O,,,,,
Fon : Elabo ació p opia a pa i de les dades
de I'Enques a Me opoli ana 1990.
Mapa 19. P incipals endencies sob e la a iació ela i a de la locali zació de les esiden
secunda ies de la població de Ba celona (1985
-
1990)
Dinamica Coma cal
Fo dec eixemen de la RS
Es ancamen de la RS
Lleuge augmen de la RS
Fo augmen de la RS
C
B
25
km
O,,,,,
i
9
Fon : Elabo ació p opia segons dades
de I'Enques a Me opoli ana de 1985
i
1990 Di isió Coma cal 1987.
73
--
Pe an , malg a que es man é I'es uc u a de a pa i d'un cen e emisso , que ja ha es a explica
locali zació de les RS dels ba celonins, can ien eo icamen en el capí ol 1. En el cas de Ba celona,
os ensiblemen els pe cen a ges ela ius a cada zona. aques p océs dinamic é lloc de la mane a següen :
Segons el mapa
18
les a iacions més signi ica i es
no són pas en el aca del model e i o ial, sinó en
els pe cen a ges que acumulen les línies. Així, I'any
1990, a I'in e io de la P ime a Co ona només hi ha ia
locali zades el 40% de les RS dels ba celonins en on
del 50% del 1985. Com a conseqüencia d'aques e ,
malg a que I'any 1990 c eix la locali zació de RS de
ba celonins a la Cos a, el pe cen a ge acumula que
inclou el aca que delimi a aques sec o és només
del 75%, da an del 80% de I'any 1985.
Finalmen , conside an ambé la Ca alunya o ien al,
lle a de les coma ques de la Ga o xa i la pa no d
del Gi ones, el pe cen a ge acumula de locali zació
s'equipa a al de I'any 1985 (90%); aques e e dona
pel c eixemen de la locali zació de RS dels ba celonins
a les coma ques in e io s adjacen s a la P ime a
Co ona i a alguna de les coma ques pe inenques de
la Ca alunya o ien al.
La a iació a I'alca del pe cen a ge de la CMB pod ia
espond e a un p océs d'acumulació immobilia ia de
ca ac e especula iu, p opi d'e apes d'expansió
economica com la que s'ha iscu els Úl ims anys de
la decada dels ui an a. El seu e lex en aques
p océs po eni ambé p o oca pel e que la noció
de RS, com s'ha es udia en el p ime capí ol, no é un
sen i uní oc.
Finalmen , I'analisi com i ma que les coma ques de la
Ca alunya occiden al es man enen al ma ge de
I'expansió e i o ial de les RS dels habi an s de la
ciu a de Ba celona.
1.3.
E olució de la locali zació de les esidencies
secunda ies en e els anys
1985
i
1990
La a iació ela i a de la locali zació de les RS de la
població de Ba celona en e I'any 1985 i el 1990 es
po obse a en el mapa 19. La a iació a la baixa
expe imen ada a les coma ques de la P ime a Co-
ona e lec eix el p océs dinamic d'expansió de la RS
En I'ambi coma cal, el Valles Occiden al i el Baix
Llob ega ob enen quo es de locali zació mol pe
so a de les de I'any 1985 (el 3,27% en on del
6,65%, i el 2,50% en on del 6,78%, espec i amen ).
El Valles O ien al i el Ma esme ambé ob enen
pe cen a ges in e io s (el 7,69% en on del 10,92%,
i el 15,95% en on del 18,95%, espec i amen ).
Les coma ques cos ane es adjacen s a la P ime a
Co ona a ien conside ablemen a I'alca els seus
pe cen a ges de locali zació. Les coma ques del
Ga a i el Baix Penedes, al sud (el 5,96% i 8,08%
en on del 4,89% i 5,52%, espec i amen ) i la Sel a,
al no d (el 6,15% en on del 4,27%); p obablemen
aques e ingui dona pe una des acada o ien ació
u ís ica de les se es ac i i a s p oduc i es i pe la
p oximi a i accessibili a a Ba celona. En el cas de la
Cos a B a a, I'augmen expe imen a a la coma ca
de la Sel a és doblemen signi ica iu, ja que és I'única
d'aques a B ea que I'any 1990 é un pe cen a ge de
RS supe io al del 1985. L'index de a iació de la
Cos a B a a és només del 0,73% i e dona
essencialmen pe aques augmen de la coma ca de
la Sel a; la Cos a Dau ada é un índex de a iació del
4,71%, i aques e dona pe un augmen més
gene ali za de o es les coma ques que la con i-
gu en.
A I'in e io o ien al, o es les coma ques adjacen s a
la P ime a Co ona, sense excepció (Al Penedes,
Anoia, Bages i Osona) p esen en pe cen a ges
supe io s als de I'any 1985. De la es a, únicamen el
Be gueda i el Ripolleses man enen amb pe cen a ges
pe so a dels de 1985. Globalmen , la zona p esen a
una a iació posi i a del 4,35%.
Pe an , sembla ia que les dades con i men la
endencia expansi a adio-concen ica de les RS dels
ciu adans de Ba celona. Es man enen i es e o cen
les dis o sions apun ades en el model cons u'i
o igina iamen pe al conjun de la població de la
CMB.
M:
odel dinamic de locali zació de les esidencies secunda ies de la població de Ba celona
(1985
-
1990).
-
25
km
O,,,,,
Fon : Elabo ació p opia a pa i de les dades
de I'Enques a Me opoli ana 1985
i
1990.
Des d'una pe spec i a dinamica, es pod ia pensa
que en e I'any 1985 i el 1990 les a ees p ope es al
cen e emisso passen a se zones de esidencia
p incipal, men e que el enomen de la RS s'in ensi ica
en les coma ques si uades als lími s amb les an igues
a ees amb pe cen a ges més al s de locali zació.
Aques es endencies són ex ao dina iamen cla es
a les coma ques occiden als de la P ime a Co ona, les
més u bani zades i indus iali zades, que pe den una
signi ica i a quo a de locali zació de RS; en un sen i
in e s, les coma ques del Ga a , el Baix Penedes i la
Sel a expe imen en un augmen conside able. Aques a
expansió po ha e es a acili ada pe la in ensa
dinamica economica i el c eixemen de la p oducció
en e I'any 1985 i el 1989, i pe I'ele ada ac i i a
immobilia ia du an aques ma eix pe íode, pe o
especialmen en e I'any 1987 i el 1988.
Pe an , les endencies obse ades an possible
plan eja el model e i o ial de ca ac e dinamic que
il.lus a el mapa 20. Gene icamen , I'analisi con i ma
el model d'expansió e i o ial de les a ees de RS ge-
ne ades pe les aglome acions u banes p oposa pe
Lundg en I'any 1974, exposa en el capí ol 1.
La possible ans o mació d'a ees o igina iamen
ocupades pe RS en sec o s de esidencia pe manen
a causa de la ma eixa expansió u bana, ha ocasiona
la gene ació de no es a ees de RS locali zades a
majo dis ancia. A causa del desen olupamen
d'ac i i a s u ís iques a Ca alunya, aques es no es
a ees s'han locali za p io i a iamen al li o al, enca a
que no exclusi amen .
Pel e que inicialmen ce s segmen s de població de
la ciu a de Ba celona an endi a desen olupa les
se es uncions esidencials de lleu e al Ma esme i a
la Cos a B a a, I'expansió o a de la P ime a Co ona
s'ha ehicula adicionalmen en di ecció a la cos a
no d. Tanma eix, les dades de 1990 indiquen que
s'ha p odu'i una ce a di e si icació i que ac ualmen ,
I'a ea d'expansió p io i a ia de les RS de la població
de Ba celona és la cos a sud.
La majo sa u ació de la Cos a B a a, la majo
accessibili a de la Cos a Dau ada, p eus del sol, en
gene al, més compe i ius al sud, i I'accés p og essiu
de capes mi janes a la p opie a d'una RS són
p obablemen alguns dels ac o s que poden ha e
ocasiona la p io i zació de la cos a sud com a espai
p incipal d'expansió de les RS de la població de
Ba celona en e I'any 1985 i el 1990.
La Ca alunya o ien al, amb I'a an a ge de la se a
immedia esa espec e a I'a ea adicional d'expansió
de les RS de la població de Ba celona i pel e de se
una zona de ansi cap al Pi ineu O ien al, espai
ex ao dina iamen alo a i amb una ele ada
accessibili a , con o ma I'al e sec o d'expansió
p io i a ia de RS dels ba celonins en e I'any 1985 i
el 1990.
Figu a
35.
Dinamica de lo
S
de
la població
de
Ba celc
ea
de locali zació de
RS
ea
1:
CMB. Ba celona
1985
ea
2:
P ime a Co ona.
O
Ba celona
1990
ea
3:
Coma ques cos ane es.
ea
4:
Ca alunya O ien al.
ea
5:
Ca alunya Occiden al.
G a icamen , la dinamica po se ep esen ada segons (3, coma ques cos ane es i 4,Ca alunya o ien al),
ep odueix la igu a 35. La locali zació de les
RS
dels si uades a majo dis ancia pe o amb bona acces-
ba celonins endeix a homogene'i za -se pe bona sibili a . L'a ea
5
(que és cons i ui'da pe la Ca alunya
pa del e i o i ca ala. Disminueix la impo ancia del occiden al) es a o a del p océs, p obablemen a
pa c de
RS
de la població de Ba celona a I'a ea
2
causa de I'ele ada dis ancia a que es oba de la
(P ime a Co ona) i s'inc emen a a lesa ees immedia es ciu a de Ba celona.

V.
CONCLUSIONS
Els es udis sob e la esidencia secunda ia a Ca a-
lunya han es a eali za s sob e o des del pun de
is a de I'analisi de I'o e a exis en i en la majo ia dels
casos es basen en els censos sob e habi a ge
eali za s en di e en s anys censals. L'o iginali a del
p esen eball és es udia el enomen de la RS de la
població me opoli ana de Ba celona des del pun de
is a de la demanda.
En I1objec iu gene al d'aques es udi la RS es ac a
com un enomen es e amen lliga a I'exis encia
d'aglome acions u banes emisso es, que e ca ac-
e ís iques de locali zació dinamiques ma cades pe
unes pau es de e minades i que la se a inenca
depen de les ca ac e is iques socio-economiques de
la població de les ciu a s emisso es.
Les es hipo esis de eball en que es basa aques
es udi són les següen s:
1) D1una banda, la inenca de RS e condicionada pe
la ca ego ia socio-economica de la amilia. Els
indicado s di ec es u ili za s són: I'ing és anyal de la
lla i la ca ego ia socio-p o essional del cap de amilia.
2) D'al a banda, el model e i o ial es a ic de RS e
de e mina , basicamen , pe la dis ancia i
I'accessibili a . El model e i o ial dinamic de RS é
unes ca ac e is iques ma cades pe una p og essi a
expansió
i
un p o essiu dis anciamen de la RS es-
pec e del cen e emisso .
3)
Finalmen , es conside a que les o mes d'accés a
la p opie a de la RS donen com a esul a un com-
po amen espacial di e encia de la RS, sob e o pel
que a a la comp a o a la cessió.
L'a ea comp esa en aques es udi és, d'una banda, la
que inclo'ia la desapa eguda Co po ació Me opoli a-
na de Ba celona (CMB), que a e ec es d'aques eball
es denomina, so in , a ea me opoli ana de Ba celo-
na; i, d'al a banda, ambé s'es udia el compo amen
de la població de Ba celona ciu a .
El ac amen de a iables que con igu en el con ingu
de I'es udi en cadascuna de les a ees desc i es
és di e en segons la in o mació disponible de la en
el momen de eali za I'es udi de la població de la
CMB. Pel que a a la RS, es eali za nomes pe al
1985. En aques a a ea s'anali zen:
1)
Les ca ac e is iques dels g ups de població que
con igu en els p opie a is de RS.
2) El model es a ic de locali zació de la RS.
3)
La elació en e ipus d'accés i locali zació
geog a ica.
Pel que a a la RS de la població de Ba celona ciu a
s'es udia, basicamen , el model es a ic de locali zació
en dues da es conc e es, I'any 1985 i el 1990, i el
model dinamic que esul a de la compa ació dels dos
momen s.
Pel que a a la p ime a hipo esi de eball, els esul a s
e elen que hi ha una elació di ec a en e la inenca
de la RS i I'ing és anyal de la lla : els g ups amb més
ing és anyal enen més RS. Com a exemple, es po
apun a que el
6%
de amílies que decla en eni
ing essos meno s a les 250.000 pesse es I'any,
enen segona esidencia e sus a amílies amb
ing essos supe io s a 5.000.000 pesse es I'any, en
que la inenca de RS s'ele a al 75%.
Una elació simila exis eix en e la inenca de RS i la
ca ego ia socio-p o essional del cap de amilia, o
amb al es a iables, més indi ec es, de la enda,
com a a són: els es udis acaba s del cap de amilia,
la supe ície de I'habi a ge p incipal o els habi s
cul u als de la amilia.
S'ha anali za , ambé, un al e g up de a iables que
ca ac e i za la amilia i la se a elació amb la inenca
de RS: I'o igen geog a ic de la amilia i les a ees de
p ime a esidencia. La se a elació amb la inenca de
RS en amílies amb més memb es nascu sa Ca alunya
que en amílies amb més memb es de o a de
Ca alunya; en segon lloc, hi ha més inenca de RS
en aquelles a ees de p ime a esidencia on iuen
amílies amb una ca ego ia socio-economica més
al a.
En gene al, el enomen de la inenca de RS sembla
que és di e en a Ba celona que a la es a de la CMB.
Men e que en la majo ia de dis ic es de Ba celona
la inenca és igual o supe io a la mi jana de la CMB
(24,5%), cap al a a ea de la es a de la CMB no a iba
a la mi jana. D'al a banda, cal acla i que exis eix
mol a di e encia en la inenca de RS en e dis ic es:
men e que a Sa ia-San Ge asi el 58% de la
població enques ada é RS, a Nou Ba is, només el
19% en gaudeix.
Es po conclou e, doncs, el següen :
1)
La inenca de RS es a posi i amen elacionada
amb el ni ell de enda de la amília; com més al a és
la enda amilia més al és ambé el g au de possessió
de RS.
2)
Sembla exis i una inclinació posi i a del ni ell de
enda de Ba celona ciu a espec e a la es a de la
CMB, que es e lec eix en una majo inenca de RS de
la població de Ba celona ciu a .
3) Hi ha una g an di e encia en la possessió de RS pel
que a als di e en s dis ic es de Ba celona.
La segona hipo esi de eball, en que s'anali za el
model e i o ial es a ic de RSde la població de I'a ea
de la CMB, s'obse a que un 90% de la població de
la CMB que és p opie a ia de RS, la é a Ca alunya o
en alguna de les p o íncies de l'a ea pe i e ica o ma-
da pe I1A agÓ, el País Valencia i les Illes Balea s.
El model e i o ial que es desen olupa en aques
es udi només comp en aquelles RS locali zades a
Ca alunya. Així, es udiada la locali zació de RS de la
població de la CMB pe coma ques, es po obse a
que la coma ca amb més in ensi a de RS és el
Ma esme (10%-17%); exis eix una segona zona en
in ensi a (6%-9,99%) que comp en les coma ques
del Ba celones, el Valles O ien al, el Valles Occiden-
al, el Baix Llob ega i el Baix Penedes; la següen zona
en in ensi a (3%-5,99%) queda con igu ada pe les
coma ques del Ga a , el Ta agones, el Baix Empo da,
la Sel a i I1Anoia; la qua a zona amb una in ensi a ,
que a des de 1'1% al 2,99%, comp en les coma ques
de I'Al Empo da, I'Al Penedes, I1Osona, la Nogue a,
el Baix Camp, la Ce danya i el Ripolles; i, inalmen ,
una cinquenazona, que es con igu a amb pe cen a ges
més pe i s que 1'1%, es a o mada pe les coma ques
del Be gueda, el P io a , el Bages, el Gi ones, la Ga-
o xa, la Ribe a dlEb e, el Baix Eb e, el Mon sia, I'U -
gell, I'Al Camp, les Ga igues, el Seg ia, la Vall d'A-
an, la Conca de Ba be a, I'Al U gell, la Te a Al a, la
Sega a, el Palla s Jussa, el Solsones i el Palla s Sobi a.
Adi e encia d'al es es udis de RS en que es p oposen
es delimi acions (la cos a, I'in e io i la mun anya)
pe a I'es udi de la dis ibució de la RS, en aques
eball, i es udiades les eqüencies de la se a
locali zació de RS, hom p oposa 5 B ees, que c eiem
que s'ajus en més a la eali a : la que o ma I'an iga
CMB, una P ime a Co ona que és compos a pe les
coma ques del Baix Llob ega , el Valles O ien al, el
Valles Occiden al i el Ma esme (d'aques es coma ques,
la p ime a co ona inclou la es a de e i o i, no inclos
en la CMB); les Coma ques Cos ane es, en que I'a ea
no d comp en: la Sel a, el Baix Empo da i I'Al
Empo da; I'a ea sud: el Baix Camp, el Ta agones, el
Baix Penedes i el Ga a ; la Ca alunya O ien al, que
comp en I'Anoia, I'Al Penedes, I1Osona, la Ce danya,
el Ripolles, el Be gueda, el Bages, el Gi ones i la
Ga o xa; i, inalmen , la Ca alunya Occiden al, on
s'inclouen les coma ques de la Nogue a, el P io a , la
Ribe a dlEb e, el Baix Eb e, el Mon sia, I'U gell, I'Al
Camp, les Ga igues, el Seg ia, la Vall dlA an, la Con-
ca de Ba be a, I'Al U gell, la Te a Al a, la Sega a,
el Palla s Jussa, el Solsones i el Palla s Sobi a.
Els ac o s basicsque expliquen el model de dis ibució
espacial de la RS de la població de CMB són els
següen s: el ac o geog a ic (la dis ancia), el ac o
ecnic (I'accessibili a ), el ac o socio-cul u al (la
alo ació paisa gís ica) i el ac o economic (I'o e a
de sol pe a RS). En el suposi d'un espai iso opic una
a ea on se suposa igual accessibili a a qualse ol
pun del e i o i d'igual dis ancia i la no exis encia de
qualse ol al e ac o que di e encii' I'espai, la
dis ibució espacial de la RS hau ia de dis ibui -se
egula men disminuin la in ensi a a pa i del cen e
emisso en unció de la dis ancia d'aques ma eix
cen e. En aques escena i, I'aglome ació de Ba ce-
lona se ia el cen e emisso amb espais concen ics
d'in ensi a d'ubicació de RS di e en de més a menys
in ensi a , segons la p oximi a al pun cen al.
En la mesu a que s'in odueixen a iacions en els
ac o s assenyala s, se'n gene en de o macions. 1-a
p ime a de o mació es p oduejx en el momen que es
conside a la di e en accessibili a de cada pun
d'igual dis ancia des del cen e emisso . Els esul a s
ob ingu s pe la CMB an possible adona -nos que, a
mesu a que augmen a la dis ancia des del cen e
emisso i que I'accessibili a és menys homogenia,
ac o s com la alo ació del paisa ge o I'o e a de sol
pe a segona esidencia adqui eixen més impo ancia.
Cal e no a que un dels p ime s esul a s del model
de locali zació de RS en aques es udi dóna com a
esul a que més de la mei a dels habi an s de la CMB
amb RS, la enen si uada a menys d'una ho a de
Ba celona, que es pod ia conside a I'espai delimi a
pe la P ime a Co ona. Fo a d'aques espai més
p oxim, la Cos a és pe cebuda com el lloc idoni pe
locali za una RS. D'al a banda, la Ca alunya o ien al
és p e e ida a la Ca alunya Occiden al.
Aques s esul a s semblen con i ma I'explicació que
s'ha desen olupa en el pa ag a an e io .
Aixi, el model explica iu de la locali zació de RS de la
població de la CMB queda dibuixa de la següen
o ma: una p ime a delimi ació, que inclou ia I'a ea
de la CMB, amb el 8,5% de la RS; una segona
delimi ació, que ecull I'a ea comp esa pe la P ime a
Co ona, que, acumula i amen , inclou un 50% del
o al de RS a Ca alunya; la e ce a delimi ació, que
con é, acumula i amen , el 80% de la RS, segueix les
coma ques cos ane es i é com a on e a, al no d, la
coma ca de ['Al Empo da i, al sud, la del Baix Camp;
la següen delimi ació comp en les coma ques de la,
Ca alunya o ien al i acumula el
90%
de la locali zació
de RS, cosa que deixa el 10% es an a la zona
delimi ada pe la Ca alunya occiden al.
Pel que a a les RS locali zades a Ca alunya, s'ha
eali za I'analisi pe comp o a si di e en s g ups de
població ca ac e i za s pe les següen s a iables:
ca ego ia socio-p o essional del cap de amilia, I'o igen
geog a ic i les a ees de esidencia p incipal de la
amilia, enien di e en s compo amen s a I'ho a de
ia el lloc on locali za la RS. Els esul a s ob ingu s
han dona una isió mol semblan en la locali zació de
RS pe pa de cada un dels g ups anali za s. Aques s
esul a s segueixen cla amen les pau es ma cades
pel model desc i an e io men ; així, el lloc p e e i és
la P ime a Co ona, seguida pe les coma ques de la
cos a, la Ca alunya o ien al, la CMB i la Ca alunya
occiden al.
Si s'es udia la dis ibució de la RS globalmen , in-
cloen -hi ambé les locali zades o a de Ca alunya, si
que s'obse en di e encies pe als di e sos g ups de
població a I'ho a de ia el lloc d'ubicació de la RS.
Aixi, es po obse a que:
1)
A mesu a que disminueix la ca ego ia socio-
p o essional del cap de amilia, augmen a la p opo ció
de RS locali zades o a de Ca alunya.
2)
A mesu a que la amilia es a o mada pe més mem-
b es de o a de Ca alunya, augmen a el pe cen a ge
de inenca de RS a o a de Ca alunya.
3)
A Ba celona ciu a és meno el pe cen a ge de RS
a o a de Ca alunya, que a la es a de la CMB.
Les di e encies esmen ades al pa ag a an e io
queden explicades en I'apa a , que es desen olupa
a con inuació, sob e la e ce a hipo esi: les o mes
d'accés a la p opie a , la comp a o la cessió, de e -
minen la locali zació de la
HS.
Pe impe a ius de la in o mació u ili zada, aques e-
ball se cen a basicamen en les RS de p opie a . Pe
an , en la comp o ació de la e ce a hipo esi, s'ana-
li zen les di e en s pau es e i o ials de la
RS
segons
I'accés a la p opie a : la comp a o la cessio. A pa i
de les dades de I'EM 85, s'obse a que el 27,18% de
les RS de p opie a han es a adqui ides pe cessio,
men e que la es a ho han es a pe comp a.
En la majo ia dels habi a ges de segona esidencia
locali za s a la P ime a Co ona o a la Cos a, I'accés
a la p opie a ha es a pe comp a (en el 84,97% i el
83,70%, espec i amen ), men e que les RS
locali zades a la Ca alunya occiden al, el 61,76% són
adqui ides pe cessió men e que a o a de Ca alunya,
ho són el 57.14%.
Una explicació plausible d'aques compo amen po
ana en el sen i que les RS que són adqui ides pe
comp a es locali zen en a ees més p oximes al
cen e emisso i amb més a ac iu paisa gís ic; men e
que les RS més allunyades o en zones on el alo
paisa gis ic no és la ca ac e ís ica més no able, les
segones esidencies que apa eixen en la mos a són
les adqui ides pe cessió. Una conclusió po se que
amílies de dins o o a de Ca alunya que han so e
una emig ació, que s'han desplaca cap a I'aglome a-
cio de Ba celona en un momen de e mina , han he-
e a la casa amilia en el seu lloc d'o igen i I'han
conse ada a a com a segona esidencia.
L'analisi de les dades de la ciu a de Ba celona es
eali za pe als anys 1985 i 1990; només es a en
les eqüencies ob ingudes en les espos es del
qües iona i, sense eni en comp e, en aques eball,
c euamen s amb al es a iables que ca ac e i zen la
població. Pe an , s'ha con ecciona el model e i-
o ial de RS, pe o s'hi ha a egi una pa dinamica en
el emps; d'aques a mane a es po obse a com
e oluciona el model, pe o sense ca ac e i za si
exis eix una di e encia en els g ups de població que
en o men pa .
Així doncs, uns p ime s esul a s ens pe me en
obse a que, men e que I'any 1985 el pe cen-
a ge de la població de Ba celona ciu a que enia
RS e a del 31,18%, I'any 1990 aques pe cen a ge
és de 29,07%. El 1985, el o al de RS a o a de
Ca alunya e a d111,64%, men e que el 1990 és de
16,80%.
Pel que a al modeles a icde locali zació de RS du an
el 1985 i el 1990, p esen a ca ac e ís iques mol
simila s al del o al de la CMB.
En el model dinamic que p esen a la e i o iali zació
de RS de Ba celona ciu a en e el 1985 i el 1990,
s'obse en els següen s esul a s: un g an augmen
de la RS a I'a ea de I'an iga CMB, a la coma ca de la
Sel a
i
al Baix Penedes; un lleuge augmen de la RS
en una Segona Co ona, que queda de inida pe les
coma ques del Gi ones, Osona, el Bages, IIAnoia, IIAl
Penedes i el Ga a ; s'obse a, ambé, un lleuge
augmen a les coma ques del Palla s Sobi a, la
Ce danya i el Baix Camp, i des aca un impo an
dec eixemen de la RS a la P ime a Co ona ¡.un
es ancamen a la es a de la Ca alunya o ien al i
occiden al.
'
Les conclusions espec e al model dinamic de Ba -
celona ciu a , que explica em a con inuació, semblen
o ca in e essan s, enca a que n'hi ha algunes que
demana ien de se ap o undides, po se cons i ueixen
bases pe a u u es hipo esis de eball.
D'una banda, en e el 1985 i el 1990 la inenca de RS
pe pa de la població de Ba celona no sembla que
hagi augmen a , sinó que s'hi obse a un es ancamen .
D'al a banda, en el model dinamic s'hi eu una
dinamica d'allunyamen de la ubicació de RS espec e
a la ciu a : la g an concen ació de RS que p esen a a
I'any 1985 la P ime a Co ona disminueix I'any 1990;
i, en can i, s'obse a una Co ona de C eixemen que
es a o mada pe les coma ques del Baix Penedes,
I'Al Penedes, I'Anoia, el Bages, Osona i la Sel a, on
é lloc un inc emen de RS.
Les explicacions que es poden dona a aques a
dinamica d1expansiÓ de RS, a es que el pe cen a ge
de inenca no a ia, poden se en dos sen i s:
1)
Que la població de Ba celona que enia RS I'any
1985, la majo ia concen ada a la P ime a Co ona,
I'hagi enuda i n'hagi comp ada una al a a la Co ona
de C eixemen , pe la qual cosa el pe cen a ge de
inenca no hau ia can ia , només que la RS s'hau ia
allunya de la ciu a .
2) Que la població de Ba celona que enia RS I'any
1985,
la majo pa concen ada a la P ime a Co ona,
hi hagi ana a iu e (p op de la ciu a , ben comunicada
amb els cen es de eball), i s'hagi p odu'i així el
enomen de subu bani zació de la g an ciu a .