La residència secundària de la població de Barcelona i de la seva àrea metropolitana (1985-1990)

LA RESIDENCIA SECUNDARIA DE LA POBLACIO DE BARCELONA I DE LA SEVA AREA METROPOLITANA (1985-1990) T eball eali za pe llIns i u d'Es udis Me opoli ans de Ba celona pe enca ec de la Mancomuni a de Municipis de llA ea me opoli ana de Ba celona Di ec o es MONTSERRAT PALLARES PILAR RIERA In es igado s SALVADOR An-TO& BATIS IBARGUREN T ac amen es adís ic CARLOS LOZARES SUMARI I. In oducció 1. Els objec ius de I'es udi 2. L'es uc u a de I'es udi i I'equip de eball Il. El enomen de la esidencia secunda ia 1. Conside acions eo iques 1 .l. El concep e de Residencia Secunda ia i I'es a de la qües ió 1.2. Models eo ics de locali zació de la RS 1.3. La RS a Ca alunya 2. Les on s, les hipo esis i la me odologia 2.1. Les on s: IIEnques a Me opoli ana 1985-1986 i 1990 2.2. Les hipo esis de eball i la me odologia 111. La esidencia secunda ia de la població de I'a ea me opoli ana de Ba celona (1 985) 1. Ca ac e ís iques de la població que é RS 1 .l. Ca ego ia socio-economica de la amilia 1.2, Indicado s geog a ics de la amilia 2. La locali ació de les esidencies secunda ies de la població de la CMB, 1985 2.1. El model de locali zació de les esidencies secunda ies 2.2. Di e encies en la locali zació de esidencies secunda ies: la ca ego ia socio-p o essional del cap de amilia, I'o igen geog a ic de la amilia i les a ees de esidencia p incipal 3. Accés a la p opie a de la esidencia secunda ia a la CMB, 1985 3.1. Tipus d'accés 3.2. Tipus d'accés a la p opie a de les esidencies secunda ies segons la se a locali zació geog a ica IV. La locali zació de la esidencia secunda ia de la població de la ciu a de Ba celona (1 985 i 1990j 1. Model de locali zació de la esidencia secunda ia I'any 1985 2. Model de locali zació de la esidencia secunda ia I'any 1990 3. E olució de la locali zació de les esidencies secunda ies en e els anys 1985 i 1990 V. Conclusions 1. Els objec ius de I'es udi La possessió de esidencia secunda ia es un enomen p og essiu que s'obse a en les socie a s més desen olupades. A causa de la se a impo an implan ació e i o ial i dels mo imen s de ans o mació de les a ees de segona esidencia mo i a s pels aslla s de la esidencia p incipal de la població u bana, el enomen de la Residencia Secundania (RS) es mani es a dinamic en el emps i queda, ambé, e lec i dinamicamen en el e i o i. En gene al, la segona esidencia s'es udia com una pa dels e ec es del u isme i, en la majo ia dels casos, des del pun de is a de I'o e a exis en en de e mina s municipis. El p ojec e que es desen olupa a con inuació, la esidencia secunda ia de la població de Ba celona i de la se a B ea me opoli ana 11 985 i 1990), e com a objec iu gene al I'es udi del enomen de la RS en oca des del pun de mi a de I'analisi de la demanda i de les pau es e i o ials que gene a la locali zació de RS. El il conduc o d'aques es udi es po di idi en es g ans blocs: I'analisi de les ca ac e is iques de la població que e RS, el model de locali zació de la RS i, inalmen , la elació que exis eix en e els g ups de població que enen RS i la se a locali zació. Els esul a s ob ingu s en aques eball ajuden a pe ila quina es uc u a de població ipi ica la demanda de RS a I'a ea delimi ada, com es compo a e i o ialmen aques a demanda segons les se es ca ac e is iques socio-economiques i quin es el model global que segueix la RS gene ada a pa i d'un cen e emisso . Les dades u ili zades, un dels pun s o iginals en aques eball, són ex e es de I'Enques a Me opo- li ana e a I'any 1985 (EM, 1985-86) i el 1990 (EM, 1990). Com els lec o s de .Pape s. saben, I'Enques a Me opoli ana es un p ojec e d'in o mació de base pe manen sob e la eali a social i e i o ial de la egió me opoli ana de Ba celona, impulsa pe la Mancomuni a de Municipis de 14A ea me opoli ana de Ba celona i la Dipu ació de Ba celona. Cal di que sense aques es on s hau ia es a impossible la eali zació d'un eball d'aques es ca ac e is iques i que es en, enca a sob e el pape , al es desen olupamen s sob e el ema que la iquesa de les dades ha sugge i al lla g de la se a explo ació. L'es udi cons a de cinc apa a s. El p ime es aques a ~In oducció~. En I'apa a segon, i ula .El enomen de la esidencia secunda ia., s'expliquen les bases eo iques i me odologiques del eball. Els apa a s e ce i qua o men el cos de I'es udi: en I'apa a e ce s'anali za el enomen de la segona esidencia en elació a la població de I'an iga Co po ació Me- opoli ana de Ba celona, o u ili zan dades de I'any 1985; en I'apa a qua s'es udia I'e olució de la locali zació de la esidencia secunda ia de la població de la ciu a de Ba celona, o u ili zan les dades dels anys 1985 i 1990. L'es udi es clou amb I'apa a de conclusions. En les da e es pagines el lec o oba a la bibliog a ia i els co esponen s índexs de aules, igu es i mapes. L'equip de di ecció que ha po a enda an aques eball ha es a cons i u'i pe Mon se a Palla es i Ba be a i Pila Rie a i Figue as. L'equip d'in es igado s ha es a o ma pe Ba is lba gu en Aizpú ua i Sal a- do An on i Cla e. L'explo ació es adís ica ha es a acili ada pe I'equip me odologic de I'Enques a Me- opoli ana, di igi pe Ca los Loza es Colina. La ca og a ia ha es a eali zada pel Labo a o i d'ln o mació Geog a ica i Telede ecció del Depa amen de Geog a ia de la Uni e si a Au onoma de Ba celona. Cal menciona , ambé, Jose Luís Flo- es Valdibieso, que ha col.labo a en la pa inal del eball. Aques es udi ha es a enca ega a I'lns i u d'Es udis Me opoli ans de Ba celona pe la Mancomuni a de Municipis de llA ea me opoli ana de Ba celona i ha es a eali za en e els mesos de se emb e del 1990 i eb e del 1991. i 11. EL FENOMEN DE LA RESIDENCIA SECUNDARIA 1. Conside acions eo iques Tanma eix, ni I'ús que habi ualmen es a del concep e de RS ni la eali a a la qual eme en les es adís iques i 1.1. El concep e de esidencia secunda ia i les in es igacions són an uní ocs. Exis eix una i I'es a de la qües ió mul iplici a de de inicions i aco acions de la noció de RS que implíci amen o explíci amen condicionen les En un con ex economic i social ca ac e i za pel ap oximacions que s'han e al enomen. Aques a c eixemen del ni ell de ida i I'inc emen del emps ci cums ancia de i a del e que no hi ha un sol ipus de lleu e disponible, o s els pa'isos desen olupa s de RS, sinó que aques a noció s'aplica a o mes amb economia de me ca han expe imen a , a pa i d'allo jamen empo al de ca ac e is iques di e ses. de la decada dels anys cinquan a, una expansió in ensa del seu pa c de Residencies Secunda ies A con inuació, es p ecisa a el con ingu d'aques a (RS). exp essió i s'explica an les ca ac e ís iques dels habi a ges als quals es a e e encia, en la li e a u a L'expansió del enomen de la RS s'ha is a a o ida, especiali zada, en emp a el concep e de RS. en e al es ac o s, pel desen olupamen economic p og essiu, pe la gene ali zació de les acances 1 .1.1. De inició censal de la RS pagades, pe la mo o i zació indi idual, que ha , simpli ica els p oblemes de anspo , i pe L'any 1960, I'INE dona a una de inició mol p ecisa I'o gani zació d'equipamen s ec ea ius a g an escala de RS. El Censo de la población y de las i iendas o a de les ciu a s. Complemen a iamen , aques a di e encia a en e els habi a ges des ina s a se dinamica ha es a e o cada de o ma simbolica a pe ocupa s o I'any i els habi a ges des ina s a se OCU- la ecupe ació d'una ce a adició an iu bana. pa s pa de I'any. La de inició d'aques s da e s e a: Ideologicamen , aques posicionamen p esen a la ugida de la ciu a i el e o n a I'espai u al i cos ane [[Vi iendas que se cons uyen en luga es de e a- com una opció pe sonal i social a o able a una ida neo o de empo ada y que no malmen e solo se sana i equilib ada i, pe an , com un an ído en on u ilizan en ese iempo.. de les ensions de la ida u bana (Valenzuela, 1988, p.72). És, pe an , una delimi ació del concep e que s'ajus a a la idea que qualse ol pe sona e oca quan es Així doncs, el c eixemen del pa c de RS en els pa'isos e e eix a la RS. Tanma eix, a pa i del cens del desen olupa s amb economia de me ca s'ha de 1970, la de inició de RS de I'INE, o i se més conside a en el ma c de I'expansió d'ac i i a s ma isada, passa a se mol més equi oca(s'ap oxima u ís iques i ec ea i es i de la gene ali zació del més a la noció de RS de inida pe I1INSEE1lns i u consum i del lleu e. És des d'aques a pe spec i a ~a ional de la ~ a is ique e des É udes ~conomiques, d'analisi que cal incula el enomen de la RS a la de F anca): ec eació i al u isme. .Un habi a ge amilia es conside a u ili za una Es po en end e el u isme com el esul a del pa de I'any quan la se a u ili zació es es acional, desplacamen i de la p esencia, en una locali a , de pe iodica o espo adica i no cons i ueix la esidencia pe sones que no hi habi en pe manen men , en la habi ual d'una o mes pe sones (enca a que en el mesu a en que aques es pe sones endeixen a sa is e momen del ecomp e censal hi isquin). Po se en el emps lliu e necessi a s humanes gene ades una casa al camp, a la pla ja o a la ciu a , que pe la ci ili zació indus ial (Boye , 1988, p.79). s'u ili zi pe a les acances, a I'es iu, els caps de Pa in d'aques a de inició, es po ca ac e i za la RS se mana, en eballs empo als o en d'al es com una o ma especi ica d'allo jamen u ís ic i amb ci cums ancies. Aques ipus d'habi a ge s'anome- inali a s ec ea i es. na a des d'a a esidencia secunda ia.. A més a més, el cens del 1970 inco po a la igu a dels habi a ges acan s, aquells que en epoca censal es an disponibles pe se cedi s en o ma de llogue o enda i que, a més, no són habi a s. El Censo de la Población y de las Vi iendas del 1981 man é el concep e del 1970 quan de ineix la RS de la següen mane a: [[Una i ienda se conside a secunda ia cuando es u ilizada solamen e pa e del año de o ma es acional, pe iódica y espo ádica y no cons i uye la esidencia habi ual de una o mas amilias.. Pe an , I'ac ual noció censal de RS inclou ambé les edi icacions u ili zades en ocasions de e minades pe a I'ac i i a ag ícola, els habi a ges des ina s a esidencia de acances i les esidencies ocupades a empo ades pe mo ius labo als o academics. És, doncs, un concep e poc p ecís i amb una u ili a ela i a, a esa la dispe sió de enomens a que a e e encia. Un segon pun con lic iu es de i a, a e ec es censals, de la di icul a de di e encia les RS dels habi a ges acan s. Es a admes, en aques sen i , que en el momen de eali za el cens aques a di e enciació es eali zi habi ualmen de o ma poc igo osa (A gany, 1985, pp.7-8). Si la noció censal esul a poc p ecisa, en e els in es igado s ampoc no hi ha un aco d comple espec e a que cal conside a com a RS. De e , alguns in es igado s i o ganismes han p oposa de inicions al e na i es. 1.1.2. Al es de inicions Les di e ses de inicions que han es a emp ades en la in es igació de la RS gai ebé només enen en comú el e que an e e encia a habi a ges ocupa s empo almen . A pa i de les p ecisions que inco po- en és possible es abli una ipologia di e sa de RS. L'any 1965 B. Ba bie a dona una de inició de RS que pos e io men ha es a esmen ada en múl iples ocasions. En un a icle i ula ~Mé hodes d'é ude des esidences secondai es.. Ba bie sos é que una esidencia secunda ia és: Un logemen appa enan a une pe sonne qui a déja une habi a ion p incipale, qui éside le plus sou en dans une ille ou, du moins, assez loin de sa maison de campagne, e qui s'y end pou des ins de semaine ou des acances. (Ba bie , 1965, p.90.) Indi ec amen , indica, pe an , que la RS ha de locali za -se a una ce a dis ancia de I'habi a ge p in- cipal i que ha de se de p opie a . To i aixo, en el ma- eix a icle, adme que una RS po se qualse ol habi- a ge u ili za empo almen pe indi idus o amílies en egim de Iloge , semp e que aques llogue sigui pe un lla g pe íode de emps, en conc e un any. La de inició de Ba bie e lec eix succin amen alguns dels p incipals aspec es que els in es igado s del enomen han ingu en comp e a I'ho a de p ecisa la noció de RS. Basicamen són els següen s: la locali zació, la implan ació e i o ial, la ipologia de I'edi icació, el g au d'ocupació empo al, I'o igen uncional dels habi a ges usa s com a RS i la se a inali a . Pel que a a la locali zació, M. Valenzuela dis ingeix les esidencies pe iu banes ¡/o subu banes, eqüen ades se manalmen , de les esidencies de acances ubicades en els espais u als ¡/o li o als i u ili zades de o ma espo adica (es iu, al es acances), men e que adme que les p ime es són RS, p oposa pe a les segones el e me de esidencies de acances (Valenzuela, 1976 i 1988). Pel que a a la implan ació e i o ial, habi ualmen es di e encien les RS dispe ses de les ag upades. En e les da e es es dis ingeixen les locali zades en u bani zacions i pa cel.lacions de les si uades en I'es uc u a u bana ma eixa dels municipis u als ¡/o li o als (COPLACO, 1980). Pel que a a la ipologia, es di e encien els habi a ges uni amilia s dels plu i amilia s. Els segons poden o ma edi icacions adossades o en bloc (Mi anda, 1985). Pel que a a la in ensi a de I'ocupació empo al, J. Jung di e encia, amb una in enció analoga a la de alenzuela, les RS u ili zades exclusi amen els caps de se mana, a causa de la se a p oximi a a les a ees de esiden- cia pe manen dels p opie a is, de les i endes ocupa- des exclusi amen du an les acances pel e de locali za -se a una dis ancia més g an. Amb o , con empla la possibli a d usos mix os (Jung, 1972, p. 232). Tenen una elle ancia concep ual i ope a i a més g an, anma eix, les aco acions e es a pa i de la conside ació de I'o igen uncional de les RS i de la se a inali a . Pel que a a I'o igen uncional, J. Da id dis ingeix els habi a ges cons u'i s amb I'unica inali a d'u ili za -10s du an els pe íodes de lleu e dels que, sen p inci- pals, han passa a se secunda is, ja sigui pe que el p opie a i asllada el seu lloc de esidencia, ja sigui pe que han es a enu s a al es pe sones. En aques sen i , amplian la conside ació, es po pa la de qua e p ocessos di e en s: la comp a, I'he encia, la donació en e ius o la ecupe ació d'un an ic habi a ge p incipal pe a us secunda i. La majo pa dels es da e s p ocessos es desen olupen en e indi idus pe anyen s a un ma eix g up amilia . Sens dub e, aques a és una dinamica elle an en ind e s on han ingu lloc ans asamen s impo an s de població des de les zones u als a les a ees u banes i indus iali zades (Da id, 1966, p. 502). Tanma eix, da e amen s'obse en p ocessos de ca ac e is iques con a ies, és a di , RS que passen a se usades com a esidencies p incipals, especial- men en a ees de RS p ope es a les g ans aglome- acions u bano-indus ials. Finalmen , pel que a a la se a inali a , cal singula i za les RS des inades a usos u ís ica- ec ea ius de les Pel que a a les RS concep uali zades com a RS u is ico- ec ea i es, enca a se'n poden es abli dis incions en unció de I'ús. Alguns au o s di e encien les RS p i ades, u ili zades Únicamen pels p opie- a is; les RS come ciali zades espo adicamen , u ili zades com les an e io s pe o llogades a e ce s du an les empo ades de majo demanda a i de cob i despeses, i les RS come ciali zades, adqui ides amb I'unica inali a de eu e'n un endimen eco- nomic pe mi ja del llogue (1). J. M. Chanu , accep an la de inició censal p oposada pe I'INSEE a F anca, inclou ambé els habi a ges lloga s en la se a ca ac e i zació de la RS. Chanu conside a, especí icamen , que les RS són: des logemen s occupés seulemen pendan une aible pa ie de I'année. Dans ce e ca égo ie son comp is ous les logemen s de acances, no ammen les maisons e logemen s loués ou a loue pou des séjou s ou is iques (a I'exclusion des hb els).. (Chanu , 1977, p. 41 .) Tanma eix, la conside ació com a RS dels habi a ges pe a lloga és un dels emes més con o e i s en el deba concep ual a I'en o n de les ca ac e is iques d'aques ipus de esidencies. Els in es igado s que ma isen més el concep e accep en amb ese es el e que les RS puguin se u ili zades en egim de llogue . F. C ibie exclou axa i amen la inenca en egim de llogue en la se a p opos a de de inició de les RS (Chanu , 1977, p. 41). Segons la se a pe s- pec i a d'analisi, la de inició que p oposa és la que s'acos a més a la idea comuna de RS: (1) Un es udi de B.S. Ma dsen sob e les RS del li o al de Queensland, a Aus alia, il.lus a aques a complexi a . Ma dsen econeix qua e des inades a usos labo als, academics, ag ícoles o ca ego ies de RS: P i a e holidays homes ( isi ades els caps de se mana i du an les acances pe la amília i els amics); in e mi en ly d'al a mena. Les u is icO- ec ea i es comme cial holidays homes (u ili zades com les an e io s pe o sens dub e, el g up d'habi a ges més impo an de llogades du an les epoques de majo demanda); in e mi en ly RS. Tanma eix. com s'ha indica an e io men . aaues a p i a e holidays homes (adqui ides pe a desp és de la iubilació -3 - -8- ---- es una di ícil de coneixe , a a pe a a, a pe o llogades ins que n'a iba el momen ). i ~omme cial holida~s homes(adqui ides com a in e sió i llogades mi jancan agen s amb pa i de dades censals. comissió). (Ci a pe ~oppoock, 1977, p.2.) e.. . des maisons de plaisance appa enan a ci adin e ocupees empo ai emen pa son p opie ai e, sa amille, ses amis.. Al es in es igado s, com a a R. Be éille, conside en que habi ualmen les RS són habi a ges de acances o de cap de se mana u ili za s pels seus p opie a is. Adop an el c i e i de Ba bie esmen a més amun , Be éille només adme el llogue quan és anual i la esidencia és u ili zada egula men pe 'una amília (Be éille, 1970, p. 164). També en la adició anglo-saxona s'accep a com a alida una de inició d'aques es il. En conc e , I'any 1973 P. Dowing i M. Dowe an de ini la RS de la següen mane a: .. . is a p ope y owned o en ed on a long lease as he occasional esidence o a household ha usually li es elsewhe en. (Ci a pe Coppock, 1977, p. 3.) Semblan men , M. Valenzuela ambé ecull la idea de p opie a en la se a de inició, on indica especi ica- men que la RS és: .Una o ma de habi a ec eacional ma izada es- pec o a o as posibles o mas (ho ele as, casa o apa amen o en alquile , camping, e c.) po una ecuen ación egula y unas elaciones de p o- piedad, asi como po un ela i o alejamien o de la esidencia p incipal.. (Valenzuela, 1976, pp 2-3; 135-152.) Tanma eix, en anali za el enomen, sigui quina sigui la on que s'u ili zi, és gai ebé impossible ia els habi a ges que es come ciali zen, espo adicamen o no, dels que només són u ili za s pels p opie a is o amilia s. És possible que sigui pe aques mo iu que alguns in es igado s, a I'es il de Chanu , a es que han de e e e encia a dades censals, adop in les de inicions més amplies del concep e, que inclouen els habi a ges que són u ili za s empo almen , sigui quin sigui el egim d'explo ació, lle a dels ho els. D'al a banda, en e I'habi a ge de acances co ne - ciali za , o RS en egim de llogue , i I'habi a ge empo al u ili za exclusi amen pel p opie a i, o RS en egim de p opie a , hi ha múl iples o mes de ges ió i inenca in e medies (pe exemple la mul ip opie a o ime-sha ing), que an enca a més complexa I'analisi. Pe an , I'analisi i la delimi ació concep ual del enomen de la RS pa eix de dos condicionan s p e is que cal eni en comp e: el desaco d pel que a a la se a na u alesa i el desajus concep ual en e I'objec e d'es udi i les se ies es adís iques p opo cionades pels censos. Tanma eix i com a conclusió, es po indica que, a pa i de les ap oximacions explicades, es dedueix que la noció de RS implica el e que I'habi a ge sigui suscep ible de se u ili za empo almen i en qualse ol momen pe pa de I'usua i habi ual. Aques a idea implica la noció de p opie a o de llogue a mi ja i a lla g e mini. La di icul a en la de inició s'es aeix, en o cas, quan s'apel-la al sen i co en de I'exp essió. Com diu M. Boye , en aques sen i : .La ésidence secondai e es une ésidence de loisi que le p op ié ai e - esidan habi uelle- men en ille- u ilise pou ou bu pa ie de ses acances e pou des week-ends.. (Boye , 1982, p. 124.) 1.2. Models eo ics de locali zació de la RS El enomen de la RS es incula semp e al ma c concep ual i ope a iu del u isme i de la ec eació, i ha es a anali za , en la li e a u a especiali zada, des de múl iples pe spec i es, una de les quals és la de la se a locali zació en I'espai. L'impac e de I'expansió de les RS en els espais on es locali zen, gene almen en o ns no u bans, ha es a so in I'objec e p io i a i de múl iples analisis i in es igacions. Els bene icis i els incon enien s de cai e social, economic i ecologic d'aques a dinamica pe a les egions a ec ades, és un dels p incipals emes de deba des d'aques a pe spec i a d'analisi (Clou , 1977; FST, 1985). Els seus e ec es com a ac o de ans o mació i eo denació del sis ema d'assen amen s (Valenzuela, 1988) i com a agen u bani zado de I'espai u al (Valenzuela, 1976; ans cen es u ba ns segon Chu ieco-Alcala, 1983) han es a posa s de mani es alguns au o s han p oposa models de zoni icació de en nomb oses ocasions. la eqüen ació u ís ica- esidencial a pa i de g ans cen es u bans. Tanma eix, a enen a les ca ac e is iques d'aques a in es igació, en aques apa a cen em I'a enció, El geog a Paul Cla al, en un model publica I'any especí icamen , en els models d'analisi que an 1976, dis ingeix es a ees ( igu a 1). La p ime a e e encia a les endencies d'expansió e i o ial del ocupa una dis ancia mi jana de 150 km espec e al enomen en unció de les ca ac e is iques de I'a ea cen e u ba de esidencia habi ual dels consumido s d'o igen dels usua is de RS, la dis ancia a que es (cen e emisso ), i es ca ac e i za pe la p esencia desplacen, i les a ees de des inació. gai ebé exclusi a de o mes de u isme de RS inculades a la ec eació de caps de se mana i pe ío- Pe aques mo iu, en p ime lloc anali za em els des de acances. La p oducció u ís ica en aques a aspec es onamen als dels models de desplacamen a ea és nul.la i I'exis encia de o mes d'allo jamen u ís ic, en els quals es conside en els models de me can ili zades innecessa ia (Cla al, 1976). locali zació de les RS. En el segon apa a a em e e encia a un model de locali zació de RS, a I'en o n Figu a 1. Zoni icació de la eqüen ació u ís ica dels cen es u bans emisso s, de ca ac e e olu iu a pa i del g en el emps i en I'espai. Cla al. 1.2.1. Els models de desplacamen u ís ic Els models de desplacamen u ís ic endeixen a des aca el pape dels condicionamen s ecnics del desplacamen en I'o gani zació espacial dels luxos i 8 Tu isme de les a ees u ís iques. Di e sos in es igado s han e e e encia al e que la dis ancia i la capaci a ec- Regions u is iques nica de supe a -la condicionen I'expansió del enomen u ís ic. Pel que a a la RS, se'n econeix que la dis ibució desigual sob e el e i o i i la locali zació p e e en a les cos es, la mun anya i la odalia de les g ans cen es u bans. g ans ciu a s es a condicionada, en gene al, a pa Els ciu adans maximi zen la u ili a i ebu gen els de la dis ancia i ~~~~~~~~,b,l, ~ , pe la del llocs, combinan eco egu s i es ades en unció del emps de que disposen i de la llunya ia. paisa ge i el clima, I'exis encia de ecu sos ec ea ius A: Residencies secunda ies i u isme de cap de i el p eu del sol (Coppock, 1977, p. 6). La signi i- se mana. caci6 de cadascun d'aques s ac o s és a iable en B: Reco egu s u is ics i es ades a les pla ges, unció de les de cada espai objec e o ciu a s amb monumen s des acables. C: T anspo s en ols xa e , es ades en complexos d'analisi. ho ele s o ia ges col.lec ius o gani za s. Fon : Segons Cla al, 1976. A ui dia, les ecniques de anspo an possible ecó e qualse ol dis ancia. En aques con ex , els consumido s maximi zen la se a u ili a i ien eis La segona zona ocupa una anja en e 150 km i espais de lleu e a consumi en unció del emps de 1.500 km. En aques a zona són eqüen s els que disposen, la llunyania espec e als espais de eco egu s u ís ics i les es ades a la pla ja, a la esidencia habi uals i el cos que els ep esen a el mun anya i en ciu a s singula s. Els u is es acos umen aslla i I'es ada. Aques cos es mesu a an en a e ec ua aques s eco egu s i es ades pe mi ja emps com en dine s. A pa i d'aques s elemen s, d'ope ado s de ia ges. Malg a aixo, ambé hi ha o - - -- 16 ~ mes d'au oconsum u ís ic. En aques a a ea hi ha d'ha e o mes d'allo jamen me can ili zades (ho els). A més de 1.500 km de dis ancia dels cen es emisso s, els eco egu s u ís ics són inhabi uals i les o mes d'allo jamen en egim de RS, pe pa dels con- sumido s p o inen s d'aques cen e emisso , són gai ebé inexis en s. El ia ge es desen olupa, amb poques excepcions, mi jancan ope ado s u ís ics. J. M. Miossec cons ueix un model d'espai u ís ic de d'una complexi a més g an (Miossec. 1977). Tal com s'obse a en el Sec o 1 de la igu a 2., Miossec dis ingeix, a mesu a que augmen a la dis ancia a pa i del nucli emisso , di e sos ce cles concen ics amb di e en s in ensi a s d'ocupació u is ica i d'expan- si6 de la RS. La in ensi a min a des del cen e a la pe i e ia. La es a de sec o s e lec eixen les de o macions posi i es (sec o 23) i nega i es (sec o 3) que poden pa i els ce cles concen ics a causa de ac o s com el meno cos de la ida, el clima a o able o els lligams his b ics com a condicionamen s posi ius, o ac o s com a a els p oblemes polí ics i el aca de on e es, com a condicionamen s nega ius. El sec o 4 conside a la possibili a que hi hagi una plu ali a de cen es emisso s de di e sa magni ud que a ec in I'o gani zació de I'espai u ís ico- ec e- a iu. És a di , ac a la possibili a que hi hagi concu encia d'espais u ís ics pe i e ics de mane a que s'al e i I'es uc u a adio-concen ica. Pel diag ama exposa en el sec o 5, Miossec inco - po a el ac o pe cepció en el model. Pe ell, la pe cepció dels llocs u ís ics pe pa dels consumido s és adio-concen ica, o i que, en unció d'una majo o meno quali a in o ma i a o d'una majo o meno habi abili a en I'ús, hi pugui ha e dis o sions. Exami- na, pe an , la plu ali a de p e e encies que, pe múl iples mo ius, poden eni els habi an s de cada cen e emisso . Finalmen (sec o 6), Miossec é en comp e que I'e olució ma eixa dels ind e s de des inació u is ica Figu a 2 I'espai u is ic de Miossec. El Regions de gene ació o ima ia I secunda la. u~e ce cin u ó. n~ua cin u ó. Limi de zona cll na ~ca: T ooisme. u~ on e a poli ica. + Es aclons u is ~ques i u is- 0 es en les zones 1, 2, 3 i 4. El Je a quia de les es acions u is iques. a Quali a in o ma i a. b Capaci a d'u ili za la in o mació. Fon : Segons Miossec, 1976. po p o oca economies d'escala que de o men els ce cles egula s o iginals en unció de ac o s com a a la conjun u a u is ica in e nacional, la millo a en les ecniques de cap ació de isi an s, la capaci a d'acollimen dels espais u ís ics o la moda. D'aques model cal e eni , especialmen , que I'exis encia d'una plu ali a d'espais emisso s a ec a Mapa 2. Dis ibució coma cal del pa c de esidencies secunda ies a Ca alunya I'any 1970 Resldencles secunda les A <I% 1 1-299% 3-59996 25 k n O- 6-10% Fon Cens de la Poblac~o I de las Vl endes de 1970 DIVISIO Coma cal 1987 '10% 24 ncies sec Mapa 3. Dis del pa c de eside a Ca alunya I'any Resldencles secunda les A 0 <1% 0 1-299% 3-599% 25 k n O- 6-10% Fon Cens de la Poblaclo I de las Vl endes de 1981 DIVISIO Coma cal 1987 > 10% 2 5 La segona zona de locali zació de RS són els namen impo an es ca ac e i zen pe I'augmen de ol an s de I'a ea de Ba celona. RS i la pe dua d'habi a ges p incipals. Una e ce a zona és la Ca alunya pi inenca i Els municipis li o als -lle a de les g ans p e-pi inenca: Vall dlA an, Ce danya i Ripolles. ciu a s-i els municipis de mun anya es ca ac e i zen pe un augmen de RS supe io al d'habi a ges A la Ca alunya cen al, a les coma ques de IIEb e p incipals, que ambé augmen en. i a les e es de Ponen hi ha un edu'i nomb e de RS. Les ciu a s mi janes i g ans i els nuclis in e io s locali za s a la o a dels p incipals sis emes de En segon lloc, espec e a I'inc emen del pa c comunicació es ca ac e i zen pe un augmen d'habi a ges secunda is, Isabel A gany conclou que: d'habi a ges p incipals supe io al de RS. Les RS cons uides en e el 1970 i el 1981 es Els pe i s municipis u als dispe sos sob e el locali zen en a ees més allunyades dels g ans cen- e i o i es ca ac e i zen pe la pe dua d'habi a ges es de població, especialmen Ba celona, que les p incipals i secunda is. cons u'ides du an les decades an e io s. Les zones p ope es a les g ans i mi janes ciu a s El pa c de RS s'inc emen a especialmen al li- amb dinamica p opia (Ba celona, Ta agona-Reus) es o al i a les a ees de mun anya. ca ac e i zen pe I'augmen d'habi a ges p incipals i la pe dua de RS. Els municipis p ope s a Ba celona, que adicio- nalmen ha ien es a nd e s d'es iueig, pe den RS. En el capí ol conclusiu, A gany a e e encia a es ac o s de locali zació gene als que condicionen el La pe dua de RS és poc impo an quan a c eixemen del pa c de RS a les di e ses coma ques: magni ud pe o a ec a un bon nomb e de municipis. el paisa ge, I'accessibili a i la p oximi a als g ans nuclis u bans. Pel que a a la elació habi a gesp incipals- habi a ges secunda is, indicado so in u ili za pe a alua la Un es udi complemen a i de la ma eixa au o a ela iu impo ancia del enomen de RS, A gany pe cep que a l'us dels habi a ges acaba s a Ca alunya en e I'any la axa de inenca és especialmen al a en els municipis 1981 i el 1983 (A gany, 19851, con i ma els esul a s li o als, segons una g adació d'in ensi a s di ec amen ob ingu s en el eball ja comen a . Segons I'analisi elacionada amb I'exis encia de Ba celona com a e ec uada, el 33,5% dels habi a ges cons ui' s a cen e emisso de consumido s de RS i, pe an , Ca alunya a p incipi dels anys ui an a són des ina s in e samen p opo cional a la dis ancia en e Ba ce- a RS. En o al, en e el 1981 i el 1983 es a en lona i I'a ea de locali zació de RS. A la Ca alunya cons ui 32.201 RS. La se a locali zació p e e en pi inenca, al P io a i a la Conca de Ba be a ambé segueix les pau es de c eixemen exposades, amb s'obse a aques enomen enca a que, di e en men , especial in ensi a en les p incipals zones u ís iques s'explica pe la poca po encia del pa c d'habi a ges del país. p incipals. A pa i dels eballs d'lsabel A gany és possible Finalmen , Isabel A gany dis ingeix cinc zones de calcula d'una mane a ap oximada el pa c de RS de c eixemen del pa c esidencial: Ca alunya I'any 1983. La aula 2 ecull in o mació ela i a al nomb e absolu de RS pe coma ques els Les coma ques in e io s o mades pe pe i s anys 1981 i 1983, i el alo ela iu del pa c de RS de municipis u als sense població pe manen mi ja- cada coma ca espec e al conjun de Ca alunya. 26 RS1981 Inc emen 81-83RS RS 1983 % Al Camp 2869 266 3135 0,84 Al Empo da 31018 3868 34886 9,40 Al Penedes 3907 275 4182 1,13 Al U gell 1093 46 1139 0,31 Anoia 7787 384 8171 2,20 Bages 5141 287 5428 1,46 Baix Camp 16680 1604 18284 4,92 Baix Eb e 442 1 867 5288 1,42 Baix Empo da 30390 2803 33193 8,94 Baix Llob ega 24598 1585 26183 7,05 Baix Penedes 22687 2883 25570 6,89 Ba celones 16447 1082 17529 4,72 Be gueda 1744 83 1827 0,49 Ce danya 3692 48 3740 1,Ol Conca de Ba be a 3095 113 3208 0,86 Ga a 14673 1553 16226 4,37 Ga igues 1607 68 1675 0,45 Ga o xa 1359 61 1420 0,38 Gi ones 3138 61 7 3755 1,Ol Ma esme 33492 3323 3681 5 9,92 Mon sia 2027 157 2184 0,59 Nogue a 2247 178 2425 0,65 Osona 3742 158 3900 1 ,O5 Palla s Jussa 2207 160 2367 0,64 Palla s Sobi a 1065 110 11 75 0,32 P io a 2183 63 2246 0,60 Ribe a d'Eb e 1359 63 1422 0,38 Ripolles 2822 178 3000 0,81 Sega a 1183 5 5 1238 0,33 Seg ia 5623 1266 6889 1,86 la Sel a 18925 2556 21481 5,79 Solsones 943 7 5 1018 0,27 Ta agones 28617 2651 3 1268 8,42 Te a Al a 979 47 1026 0,28 U gell 1414 92 1506 0,41 Vall d'A an 2676 194 2870 0,77 Valles Occiden al 15111 84 1 15952 4,30 Valles O ien al 16103 1541 17644 4,75 Ca alunya 339064 32201 371265 100,OO Fon : Elabo ació p opia a pa i dlA gany, 1984 i A gany, 1985. .27 Les a iacions espec e a la dis ibució I'any 1981 no són elle an s. Com s'ha indica an e io men , des aca I'ele ada concen ació de RS a la cos a no d i I'escassa expansió del enomen a la Ca alunya Occiden al no cos ane a. El 24,11% de les RS es locali zen a les coma ques cos ane es de la Cos a B a a (Al Empo da, Baix Empo da i la Sel a) i el 24,6% en e el Ga a i el Baix Camp. Les coma ques que limi en amb el Ba celones (Ma esme, Valles O ien al, Valles Occiden al i Baix Llob ega ) mes el Ba celones ma eix, apleguen el 30,74% de les RS del país. L'unica coma ca pi inenca que e més de 1'1% de les RS de Ca alunya és la Ce danya (1,01%), i les úniques coma ques occiden als que supe en aques pe cen a ge mínim són el Seg ia (1,86%) i el Baix Eb e (1,42%). S'obse a, inalmen , que les coma ques in e io s si uades a la pe i e ia de I'espai me opoli a de Ba celona (Osona, Bages, Anoia i Al Penedes) enen alo s supe io s a 1'1% i apleguen el 5,86% de la RS de Ca alunya. P obablemen , el pa c de RS d'aques es coma ques es a es e amen elaciona amb la població de les ciu a s de les se es espec i es capi als. 1.3.3. Al es es udis sob e RS a Ca alunya A mes dels dos es udis esmen a s d'lsabel A gany, que són les apo acions mes ecen s i mes comple- es al coneixemen de la implan ació e i o ial del pa c de RS a Ca alunya, hi ha algunes al es ap oxi- macions al ema. Des de pe spec i es singula men di e en s, M. He ce i J. M. Rau ich-F. Sica abo den alguns aspec es ela ius al enomen. M. He ce, en un a icle i ula .El consumo de espacio en las u banizaciones de segunda esidencia en Ca aluia n, es udia el enomen a i de: Des e lla la ideologia subjacen a la in e p e ació del enomen de la RS en unció de necessi a s asso- ciades a I'augmen dels ni ells de enda i de mo o i - zació i de p ognosis basades en models de demanda. Si ua el ema a pa i d'una analisi de I'o e a i en unció de les con adiccions en e les u bani zacions de RS i el medi na u al on s'ubiquen i es ans- o men. He ce con as a les hipo esis que o mula a pa i de dades e e ides a la Regió I pe a I'any 1972. Fa e e encia a la in ensi a del enomen, a la logica dels agen s socials, al ma c ideologic del enomen i a les consequencies sob e el medi ambien . Finalmen , plan eja p emisses amb is a a o mula una polí ica de planejamen en el medi u al (He ce, 1977). Pe la se a banda, J. M. Rau ich i F. Sica , en un a icle i ula [<Les segones esidencies a Ca alunya., publica I'any 1981, engloben el enomen en un ma c concep ual di e en . En conc e , an e e encia a la RS com un elemen singula de la demanda p i ada de se eis de lleu e. A pa i d'aques plan ejamen , els au o s p oposen una se ie de ac o s explica ius: ni ell de enda, disposició de emps lliu e i g au d'u bani zació de la població. Amb dades de la decada dels se an a de la Encues a de equipamien os y ni el cul u al de las amilias, compa en les ca ac e ís iques de la població ca alana, segons aques s pa ame es, amb les que p esen en al es socie a s eu opees (Rau ich i Sica , 1981). Pe a I'analisi de I'equipamen de RS a Ca alunya es basen en dades censals de I'INE dels anys 1960 i 1970; pe a I'any 1980, en es imacions eali za- des a pa i de les se ies d'habi a ges acaba s segons els ce i ica s d'ob a i de les dades p opo cio- nades pel eball del C.E.P. Reconeixemen e i o- ial de Ca alunya, publica I'any 1982. Finalmen , alo en les expec a i es de demanda u u a en un- ció dels ac o s que impulsen I'adquisició de RS: g au d'u bani zació i de deg adació de les condi- cions de ida a les ciu a s, ni ell de enda i educció d'ho es de eball i gene ali zació de les acances pagades. Finalmen , espec e a la locali zació de la RS, els au o s indiquen que: [[S'accep a, d'una mane a gene al, que la dis ancia maxima en e- el domicili pe manen i la segona esidencia sigui d'uns 200 kilome es, la qual en- deix a escu ca -se com més augmen en els cos- os de desplacamen s.~ (Rau ich i Sica , 1981, p. 9.) Tanma eix, o i la alidesa dels eballs essenya s, és cla que el balanc de coneixemen e ec iu sob e el enomen de la RS a Ca alunya és poc p o und. No cal di , a més, que són mol poques les analisis e e ides a al es ni ells e i o ials. No obs an aixo, s'han d'esmen a els es udis e e i s a I'a ea de Ba celona e s amb mo iu de la eali zació del Pla Di ec o de ea Me opoli ana de Ba celona I'any 1966, amb dades del 1960, i a I'analisi de la pe i e ia esidencial de Ba celona du an la decada dels anys se an a e ec uades en el ma c d'un es udi d'abas mol més ampli i ula Residencias Secunda- ia~ y Espacio de Ocio en España, pe J. O ega Valca cel. Aques au o dis ingeix dos ipus d'espai de RS a la pe i e ia de Ba celona: la cos a i I'in e io . Amb independencia d'aques a ci cums ancia, pe o, conside a els següen s ac o s elle an s, que expli- quen I'expansió d'aques ipus d'habi a ges: la dis ancia, la subo dinació als g ans eixos ia is i la p e e encia pe a nbi s paisa gís ics a ac ius (O ega, 1975, PP. 60-65). Més ecen men , un equip de ece ca del Depa amen de Geog a ia de la Uni e si a Au onoma de Ba celo- na o ma pe Ignasi Cuad os, An oni Du a, Mon se a Me cadé i Joan Nunes ha anali za el enomen de la RS a la Regió 1. L'es udi es onamen a en dades censals. e e ides a I'any 1960, el 1970 i el 1981. El p incipal objec iu que pe segueixen els au o s és: .T ac a de posa en elació les pau es de dis ibució de la esidencia secunda ia al lla g del emps amb alguns dels p incipals ac o s d'es uc u ació del e i o i des del pun de is a me opoli a.. (Cuad os e al., 1988, p. 2.) També es p oposen anali za el p océs de con e sió de RS en esidencies p incipals. A pa i de I'ús de a iables e i o ials di e ses i de I'aplicació de ecniques d'analisi mul i a ian , els au o s es ableixen una ipologia de municipis en elació a la RS i una al a en elació a I'es uc u a me opoli ana. Mi jancan la elació d'ambdues ipologies ob enen una se ie de conclusions especi iques que, d'una mane a o cosamen b eu i simpli icada, es poden esumi , segons les se es ma eixes pa aules, en la conside ació següen : ~S'obse a, doncs, una g an pa ició en la dis ibució de les classes de segona esidencia en elació a I'es uc u a del e i o i. Els municipis especiali za s en segona esidencia són municipis essencialmen pe i s, sob e o me opoli ans de desconcen ació ecen . Els municipis sense segona esidencia que en enen poca, o amb un pes poc impo an , són basicamen municipis de qualse ol ipus, a pa i d'un olum mi ja com am- bé no me opoli ans pe i s.. (Cuad os e al., 1988.) A pa de les dades del Censos de la población y de las i iendas de I'INE, les úniques al es es adís iques e e ides a I'habi a ge d'abas global i publicades pe iodicamen són les explo acions dels isa s d'ob a esidencial i ce i ica s inals d'ob a. Aques a és una in o mació que apa eix anualmen , desag egada pe coma ques i capi als coma cals i amb e e encia a di e ses a iables d'in e es. Tanma eix, no hi cons a I'ús dels habi a ges. Pe an , en aques sen i , és una on d'in o mació poc ope a i a. Amb o , s'han e es imacions i ponde acions a pa i de les se es dades. Ja s'ha esmen a el seu Ús en la eali zació de I'ob a e e ida al Reconeixemen e i- o ial de Ca alunya (C.E.P., 1982). Més ecen men , J. Oli e as, en un eball i ula U banización y u is no en la zona cos e a ca alana, ha e ús ambé d'aques a in o mació amb la inali a d'explica el desen- olupamen de la u bani zació de la cos a de Ca alunya du an la decada dels ui an a pe la elació exis en en e la cons ucció de nous habi a ges i la dinamica u ís ica del li o al. To i no comp a amb dades especí iques e e ides a RS, els esul a s que ob é són o ca signi ica ius si s'in e p e en con enien men . En aques sen i , Oli e as indica que: .En e el 1981 i el 1988 es an acaba a Ca alunya 248.134 habi a ges, dels quals el 67,2% a en se cons ui' s a les do ze coma ques cos ane es [...I Dels nous habi a ges cons u'i s en e I'any 1981 i el 1988 en les coma ques cos ane es, gai ebé el 80% ho a en se en els municipis del li o al, a iban en algunes coma ques a pe cen a ges supe io s al 90% del o al coma cal, com el Baix Empo da, Ga a , Baix Penedes i Ta agones, coma ques ca- ac e i zades pe la se a especiali zació en assen- amen s u ís ics d'es iu.. (Oli e as, 1989, p. 351 .) 2. Les on s, les hipo esis i la me odologia i 19901 (2) é com a p incipal on d'in o mació la que p opo ciona I'Enques a Me opoli ana. Pe o, aixi com s'ha pogu disposa de la o ali a de I'explo ació de I'Enques a de 1985, no ha es a aixi pel que a a I'Enques a del 1990. A esa la u gencia de emps en e la ecollida de dades i la eali zació d'aques eball, aques a Enques a només ha pogu p opo cio- na les dades pe a Ba celona ciu a , i no ha es a possible e el ma eix ac amen de les a iables que s'ha e pe a I'an e io Enques a. Tanma eix, i a un al e ni ell, s'ha pogu po a a e me una analisi compa a i a de Ba celona ciu a que ha e possible d'es abli les endencies dels ba celonins pel que a a la locali zació de RS. 2.1. LIEnques a Me opoli ana 1985 i 1990 2.2. Les hipo esis de eball i la me odologia La in o mació es adís ica co en sob e la població (basicamen censos i pad ons) po subminis a in o mació sob e els can is social i economic de la socie a més ecen i comp end e un en all ema ic ampli; pe o, aspec es sob e les ca ac e is iques de la població des del pun de is a in e n de la amília o el nucli amilia , com els habi s socials en elació al eball, el consum, els se eis, la cul u a i el lleu e, en e al es, són camps sob e els quals gai ebc'! no es é in o mació. LIEnques a Me opoli ana omple aques bui , i com el seu sub í ol indica, subminis a in o mació sob e les condicions de ida i habi s de la població de I'a ea me opoli ana de Ba celona.. La p ime a Enques a es a e I'any 1985 amb I'objec iu que os un ins umen pe iodic, I'any 1990 s'ha o na a inicia el p océs de ecollida de dades. Així, es disposa d'un ins umen aluosíssim que possibili a I'analisi de I'e olució empo al d'un segui d'aspec es que e lec- eixen les condicions de ida, els habi s i les ca ac e is iques socio-economiques de la població de I'a ea me opoli ana de Ba celona. El lec o in e essa a oba més in o mació sob e els aspec- es ne odologics de I'Enques a Me opoli ana po consul a el núme o 7 de la col.lecciÓ .Pape s. i les publicacions de I'es udi que se ci en en la bibliog a ia. El eball sob e La esidencia secunda ia de la població de Ba celona i de la se a a ea me opoli ana (1 985 La o mulació de les hipo esis es oba condicionada pe I'es uc u a de les dades. També, en el cas d'aques eball, els qües iona is de les dues enques es, la mos a i la iabili a d'aques a condi- cionen el ipus d'analisi i la o mulació de les hipo esis. A pa i de o es aques es p emisses les hipo esis en que es basa aques eball són les següen s: 1) La inenca de RS es oba condicionada pe la ca ego ia socio-economica de la amília. 2) El model e i o ial de RS es oba de e mina basicamen pe la dis ancia i pe I'accessibili a . L'e olució dinamica d'aques model e i o ial p e- sen a unes ca ac e is iques de p og essi a expan- sió i dis anciamen de la RS espec e al cen e emisso . (2) Les dades que p opo cionen els censos d'habi a ges de 1960, 1970 i 1981 són u ili zades a e ec es compa a ius dels esul a s, pe o no s'inclouen en I'analisi; de e , com ja s'ha di , les dades dels censos an possible una analisi de I'o e a de RS a Ca alunya, men e que les dades de I'Enques a Me opoli ana an possible de eali za una analisi de la demanda de RS de la població de I'a ea me opoli ana de Ba celona. L'analisi conjun a dels dos aspec es eque i ia disposa de la demanda de RS a d'al es ciu a s ca alanes. 25 km O,,,,, Di isió Coma cal de I 01. Al Camp 02. Al Empo da 03. Al Penedes 04. Al U gell 06. Anoia 07. Bages 08. Baix Camp 09. Baix Eb e 10. Baix Empo da 11. Baix Llob ega 12. Baix Penedes 13. Ba celones 14. Be gueda COMARQUES DE CATALUNYA 15. Ce danya 16. Conca de Ba be a 17. Ga a 18. Ga igues 19. Ga o xa 20. Gi ones 21. Ma esme 22. Mon sia 23. Nogue a 24. Osona 25. Palla s Jussa 26. Palla s Sobi a 29. P io a 30. Ribe a #Eb e 31. Ripolles 32. Sega a 33. Seg ia 34. la Sel a 35. Solsones 36. Ta agones 37. Te a Al a 38. U gell 39. Vall d'A an 40. Valles Occiden al 41. Valles O len al MUNICIPIS DE LA CORPORAC~ METROPOLITANA DE BARCELONA 01. Badalona 15. Ripolle 02. Ba celona 16. San Ad ia de Besos 03. Cas ellde els 17. San Boi de Llob ega 04. Ce danyola del Valles 18. San Climen de Llob ega 05. Co nella de Llob ega 19. San Cuga del Valles 06. Esplugues de Llob ega 20. San Fel~u de Llob ega 07. Ga a 21. San Joan Despi 08. I'Hospi ale de Llob ega 22. San Jus Des e n 09. Molins de Rei 23. San a Coloma de Ce elló 10. Mon cada I Reixac 24. San a Coloma de G amene 11. Mon ga 25. San V~cenc dels Ho s 12. Palleja 26. Tiana 13. el Papiol 27. Viladecans 14. el P a de Llob ega ' 31 Les o mes d'accés a la p opie a de la RS p esen en un compo amen e i o ial di e encia . La me odologia u ili zada en aques eball es basa, d'una banda, en I'analisi de les eqüencies de les a iables, i de I'al a, en una analisi bi a iada en que es elacionen a iables que es e e eixen al enomen de RS amb dlal es a iables de I'Enques a Me o- poli ana. L'analisi de les eqüencies de les a iables és en o s els casos el p ime pas pe a la alo ació de la impo ancia del enomen de RS i de la comp o ació de les hipo esis. Les eqüencies anali zades són, d'una banda, les que an e e encia a la inenca de RS, i de I'al a, les que an e e encia al ipus d'accés a la RS i a la se a locali zació. L'analisi bi a iada només s'ha eali za amb les dades del 1985 i únicamen pe al conjun de I'a ea me o- poli ana de Ba celona. S'han u ili za les següen s a iables: ing és ne anyal de la lla , ca ego ia socio-p o essional del cap de amilia, es udis acaba s del cap de amília, supe ície de I'habi a ge p incipal, habi s cul u als de la amilia, o igen geog a ic de la amília, a ees de esidencia p incipal. 111. LA RESIII~NCIA SECUNIIARIA IIE LA I'OBLACI~ IIE LIAIIEA METROPOLITANA IIE 13ARCELONA ( 1985) 1. Ca ac e ís iques de la població que é Taula 3. I esidencia secunda ia secunda ia (CMB, 1503~ ia del en nacc ncia - 1.1. Ca ego ia socio-economica de la amília F eqüencia % o al Una p ime a ap oximació a la impo ancia de la RS de la població de la CMB I'any 1985, és de e minada pel nomb e de amílies enques ades que a en decla a que enien RS. De les 4.912 enques es e es en e la població de la CMB (Co po ació Me opoli ana de Ba celona) el 24,5% de les amílies a en con es a que enien RS, men e que 75,4% a en decla a que no en enien ( igu a 6 i aula 3). Aques a p ime a ap oximació a possible de comp o a que la RS és un enomen o ca elle an , que a ec a una de cada qua e amílies del conjun de la CMB. Figu a 6. lmpo ancia del enomen de la esidencia secunda ia (CMB 1985). mos a TOTAL 4912 100,OO Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a Me opoli ana 1985. g ups que con o men la població de la CMB. L'analisi de de e minades a iables esul a imp escindible pe a iba a explica la desigual incidencia del enomen sob e els di e en s g ups que es oben en aques e i o i. Pe an , I'objec iu d'aques apa a és comp o a la p ime a de les hipo esis plan ejades en aques eball, és a di , que les amílies amb di e en s ca ego ies socio-economiques enen un compo a- men di e encia pel que a a la inenca i locali zació de la RS. % Famílies Pe al de comp o a la p ime a pa d'aques a hipo esi i pode es abli una elació en e ca ego ia socio-p o essional de la amília i inenca de RS, s'han u ili za dos indicado s di ec es de la ca ego ia socio-economica de la amília. Aques s indicado s han es a els següen s: a) Ing és ne anyal de la lla (1984). b) Ca ego ia socio-p o essional del cap de amília. Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a Me opoli ana 1985 Aques a alo ació del enomen, pe o, esul a bas an imp ecisa si es é en comp e que no a ec a o s els L'analisi d'aques s dos indicado s a possible d'a i ma que, enca a que el enomen de la RS a ec a amílies de o es les ca ego ies socio-economiques, la se a impo ancia p esen a g ans a iacions segons aques es ca ego ies. Com es po comp o a a la igu a 7 i a la aula 4, la elació en e inenca de RS i ing és ne anyal de la lla és di ec a. En la mesu a en que augmen a I'ing és ne Figu a 13. Dis ibució pe ca ego ies p o essionals de les amilies - que dec eni RS. socio- :la en - Figu a 14. Pe cen a ge de amílies enques adas segons la se a ca ego ia socio-p o essional. % Famílies Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a Me o~oli ana 1985 Ba~xe,; M~ janes Al es Al '~, Ca ego ies socio-p o essionals Taula 11. Pe cen a ge de amílies enques ades Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a segons la se a ca ego ia s~cio-p o essional Me opoli ana 1985: 'aula 11 ~ o ession O. Dis i als de le! ibució p s amilies e ca e que dec1 ;o ies si a en eni1 ENQUESTATS - F eq. % icio- RS Ca ego ies Baixes 2469 50,26 - Ca ego ies Mi janes 1567 31,90 RS Ca ego ies Al es 713 1 14,52 . .- F eqüencia % Al es 163 3,32 Ca ego ies Baixes 341 28,30 To al 4912 100,OO Ca ego ies Mi janes Ca ego ies Al es Al es 45 1 37,43 388 Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a 2 5 32120 Me opoli ana 1985 2.07 To al 1205 1 100.00 Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a Me opoli ana (1985). enques a s, 50% pe anyien a [[ca ego ies baixes., 32% a [[ca ego ies mi janes. i només el 15% a ca ego ies [[al es. ( igu a 14 i aula 11). .ca ego ies mi janes. i el 32% (388 habi a ges) a ca ego ies al es. ( igu a 13 i aula 10). Aques a Pe an , es po a i ma que, enca a que el nomb e p opo ció s'en én enin en comp e que, dels 4912 o al de RS de [[ca ego ies al es. no és sig- n¡ ¡~a ¡~al?len més al que el de les abaixes., la Figu a 15, Relació en e inenca de RS i o igen impo ancia del enomen de la RS a ec a de mane a geog a ic de la amília. di e enciada segons quina sigui la ca ego ia socio-economica amilia , i que la a iable que de e - mina la inenca de RS és el ni ell de enda amilia . % Famílies que e RS 1.2. Indicado s geog a ies de la amília Si bé la p ime a de les hipo esis que es plan eja a en aques eball -I1exis encia d'una elació en e ca ego ia socio-economica de la amilia i inenca de RS- ja s'ha comp o a , s'ha ac a de oba al es a iables que inguin elació amb la inenca de la RS, o bé que ca ac e i zin en ce a mane a les pe sones que decla en eni RS. S'han anali za dues a iables de ca ac e geog a ic, que han es a : 1) O igen geog a ic de la amilia. 2) ees de esidencia p incipal. To s o a JII~III~ ni~x a ML~l ~~~~o~i~ IIIIX~ 10 h I L~ c~~,~~~, Pel que a a la elació en e inenca de RS i o igen O igen geog a ic de la amília geog a ic de la amília, i com es po comp o a a la Fon : Elabo ació p bpia a pa i de dades de I'Enques a igu a 15 i la aula 12, de les qua e ca ego ies en que Me opoli ana 1985 Taula 12. Relació en e inenca de RS i o igen geog a ic de la amilia I To s de o a Família mix a F eqüencia % F eqüencia % No é RS 605 83,22 1333 81,28 Si é RS 122 16,78 304 18,54 NS/NC O 0.00 3 O. 18 To al 727 1 100.00 1 1640 1 100.00 Ma imoni mix To s ca alans To al F eqüencia % F eqüencia % F eqüencia % No é RS 771 74,71 994 65,70 3703 75,39 Si é RS 261 25,29 518 34,24 1205 24,53 NS/NC O 0,OO 1 0,07 4 0,08 To al 1032 100,OO 1513 100,OO 4912 100,OO Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de ['Enques a Me opoli ana (1985). es di e encien les amílies segons el seu o igen Figu a 16. Relacib en e inenca de RS i = ees geog a ic (5), la que p esen a un pe cen a ge més al de esidencia de la amiiia. de inenca de RS es la de ([To s ca alans.. En aques a ca ego ia, el pe cen a ge de amílies que decla en eni RS és del 34,24%. En can i, la ca ego ia que p esen a un pe cen a ge mes baix de amílies que % Famílies que enen RS decla en eni RS és la de [[To s o a de Ca alunya., amb el 16,78%. En gene al, es po di que la elació que s'es ableix en e o igen geog a ic de la amília i inenca de RS és di ec a. És a di , a mesu a que augmen a la p opo ció de componen s* amilia s nascu s a Ca alunya, augmen a p opo cionalmen el pe cen a ge de amílies que decla en eni RS. De o a mane a, la a iable que de e mina la inenca de RS no és I'o igen geog a ic de la amília, sinó la composició socio-economica de cada una de les ca ego ies en les quals es a di idida la a iable .o igen geog a ic de la amília)). En aques sen i , a la ca ego ia [[To s o a de Ca alunya)), li co espon un pe cen a ge in e io de RS, ja que la ca ego ia socio-economica de les amílies que o - men aques g up es la més baixa i, con a iamen , el e que la ca ego ia socio-economica de [[To s ca alans. sigui més al a, de e mina que aques a ca ego ia ingui una p opo ció més ele ada de RS. Pe an , un al e cop es con i ma la p ime a de les hipo esis, és a di , que la inenca de RS es a elacio- nada amb el ni ell de enda amilia . Aques a ma eixa conclusió es po eu e de I'analisi de la segona de les a iables: a ees de esidencia p incipal. Cal e , pe o, un pa ell dlad e encies pel que a a I'analisi d'aques a a iable. La p ime a és que, sen I'ambi d'es udi el conjun de la CMB, s'han u ili za les di isons es able es en I'EM 1985-1986, és a di , els deu dis ic es de Ba celona i les cinc zones en que es a di idi la se a B ea me opoli ana. En aques sen i , si bé aques a di isió po esul a ú il pe a ce es analisis, pe a I'es udi de la RS esul a poc con enien , ja que, sob e o a les a ees, ag upa municipis amb ni ells de enda mol di e encia s. (5).To s ca alans., [[Ma imoni mix ., ~~Fa nilia mix a. I -To s de o a.. Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de ['Enques a Me opoli ana 1985 ees e i o ials de esidencia 1. D~s ic e 1: C~u a Vella 2. D~s ~c e 2: I'E~xample 3. D~s ic e 3: San s-Mon ju~c 4. D~s ic e 4: les Co s 5. Dis ic e 5: Sa a - San Ge as~ 6. D~s ~c e 6: G ac~a 7. D~s ~c e 7: Ho a - Gu~na dó 8. D~s ~c e 8: Nou Ba ~s 9. D~s c e 9: San And eu 10. D~s c e 10: San Ma i 11. Del a Ba~x: Co nella, Esplugues, I'Hosp~ ale , el P a , San FelIu, San Joan Despi I San Jus Des e n. 12. Del a Occ~den al: Cas ellde els, Ga a, San BOI. San Cl men . San a Coloma de Ce ello I V~ladecans 13. Llob ega : Mol~ns de Rel, el Pap101 I San V~cenc dels Ho s 14. Valles: Ce danyola, Mon cada I Relxac, R~polle I San Cuga 15. Besos: Badalona, Mon ga , San Ad a, San a Coloma de G amene I T~ana Només com a exemple, es po ci a el cas de ll.~ ea les a ees on esideixen les ca ego ies socio-econo- del Valles., que ag upa municipis amb endes an miques més al es [Sa ia-San Ge asi i les Co s), di e en s com San Cuga del Valles i Ripolle , dels són les a ees on el enomen de la inenca de RS e quals no s'espe a el ma eix compo amen pel que a més impo ancia(en aques s dis ic es, més del 50% a la RS. de les amílies enen RS). Pe con a, a les a ees on esideixen les amílies de ca ego ies socio-p o- Malg a la limi ació esmen ada, en la mesu a en que essionals més baixes, el enomen de la RS endeix a amílies de di e en s g ups socio-economics enen se menys impo an (Del a Occiden al, Llob ega o endencia a locali za -se en di e en s a ees e i o ials, Besos), on el pe cen a ge de amílies que decla a la impo ancia del enomen de la RS pe a cada una eni RS no supe a el 10%. d'aques es a ees a ia segons la ca ego ia socio-economica de les amílies que hi iuen ( aula 13 En gene al, s'obse a que la impo ancia del enomen i igu a 16). En aques sen i , és signi ica iu el e que de inenca de RS és signi ica i amen di e en pe a Taula 13. Relació en e inenca kle RS i a ees de esidencia de la amilia Dis ic e 1 Dis ic e 2 Dis ic e 3 Dis ic e 4 F eqüencia % F equencia % F eqüencia % F equencia % No é RS 157 74,41 314 60,15 250 78,86 63 47,Ol Si é RS 54 25,59 208 39,66 67 21,14 71 52,99 NS/NC O 0,OO 1 0,19 O 0,OO O 0,OO To al 211 100,OO 523 100,OO 317 100,OO 134 100,OO Dis ic e 5 Dis ic e 6 Dis ic e 7 Dis ic e 8 F equencia % F equencia % F equencia % F equencia % No é RS 104 41,60 158 65,56 234 73,58 264 80,98 Si é RS 145 58,OO 83 34,44 82 25,79 62 19,02 NS/NC 1 0,40 O 0,OO 2 0,63 O 0,OO To al 250 100,OO 241 100,OO 318 100,OO 326 100,OO Dis ic e 9 Dis ic e 10 Del a baix Del a occ F equencia % F eqüencia % F equencia % F equencia % No é RS 187 76,95 277 76,lO 681 80,02 230 89,49 Si é RS 56 23,05 87 23,90 171 19,98 27 10,51 NS/NC O 0,OO O 0,OO O 0,OO O 0,OO To al 243 100,OO 364 100,OO 852 100,OO 257 100,OO Llob ega Valles Besos F equencia % F equencia % F equencia % No é RS 64 92,75 158 81,44 562 91,83 Si é RS 5 7,25 36 18,56 5 1 8,17 NS/NC O 0,OO O 0,OO O 0,OO To al 69 100,OO 194 100,OO 613 100,OO To al F equencia % 3703 75,39 1205 24,53 4 0,08 4912 100,OO Fon : Elabo ació p opia a pa ~ de dades de I'Enques a Me opoli ana (1985). 43 Figu a 17. Relació en e inenca de RS i a ees de esidencia de la amília (Ba celona/ es a CMB) - % Famílies 90 Ba celona que pe a la es a de la CMB ( igu a 17 i aula 14). Men e que a la majo ia de dis ic es de Ba celona la mi jana de inenca de RS es igual o supe io a la de la CMB (24,5%), cap al a a ea de la es a de la CMB no hi a iba. ABa celona, conc e amen , enca a que el pe cen a ge de amílies que decla en eni RS és supe io a la mi jana de la CMB, la di e encia en e els di e sos dis ic es que con o men la ciu a es conside able. El dis ic e on hi ha el pe cen a ge més ele a de amílies que decla en eni RS es el de Sa ia-San Ge asi, amb el 58%, men e que el dis ic e on hi ha meno nomb e de amílies que enen RS es el de Nou Ba is, amb el 19% de amílies. Pe an , i com e a d'espe a , la elació en e inenca de RS i a ees de esidencia de amília no es di ec a, ja que la inenca no depen an del lloc de esidencia de la amília, com de la ca ego ia socio-economica d'aques a. Pe o, en la mesu a en que les di e en s ca ego ies locali zen els seus habi a ges p incipals en de e mina s ind e s, la impo ancia del enomen de la RS a ia d'unes a ees a les al es. U NO R:; SI I?> NO RS SI 13s Pe acaba , cal assenyala que s'ha in en a es abli Ba celona Res a CMB elacions en e inenca de RS i al es a iables, amb Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de ['Enques a esul a s di e sos. Sembla que la inenca de la RS Me opoli ana 1985 es a elacionada d'alguna mane a amb una ce a Taula 14. Relació en e inenca de RS i a ea de esidencia de la amilia I I Ba celona i Res a AMB I To al F eqüencia % I F eqüencia % 1 F equencia % Sí é RS 913 31,18 292 14,72 1205 24,53 NS/NC 4 0,14 O 0,OO 4 0,08 To al 2928 100,OO 1984 100,OO 4912 100,OO Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a Me opoli ana (1985). 4.i .es abili a labo al i amilia )). De o a mane a, es abli Taula Dis ibucii de les població de la no ha es a possible una elació cla a. Con a iamen , cMB o a de ca alunya (19a3, no s'ha is cap elació en e la inenca de RS i al es - a iables que en p incipi es pensa a que hi pod ien F eqüencia % o al eni elació, com a a són les elacionades amb el mos a lleu e i I'habi a ge ( emps de acances, opinió sob e Andalusia 27 0,55 la esidencia ideal i lloc p e e i pe a iu e) i I'es a 45 0,92 dels equipamen s del ba i. As ú ies 1 0,02 Balea s 13 0,26 2. La locali zació de les esidencies secunda ies Cana ies 3 0,06 de la població de la CMB (1985) Cas ella-La Manxa 18 0,37 2.1. El model de locali zació de les esidencies secunda ies En aques apa a es p oposa la cons ucció d'un model d'o gani zació de I'espai pel que a a la locali zació geog a ia de les RS de la població de la CMB, I'any 1985. Els esul a s ob ingu s se i an de base, més enda an , pe a anali za si les endencies en la locali zació de la RS de la població de la ciu a % o al RS % o al o a Cas ella-Lleó Ex emadu a Galicia Mad id Mú cia Na a a País Basc País Valencia Rioja de Ba celona els anys 1985 i 1990 són simila s i con i men el ma eix model. Fo a Ca alunya 196 3,99 16,50 100,OO Pe les ca ac e ís iques de les dades ob ingudes de ['Enques a Me opoli ana de I'any 1985, s'ha con ingu desen olupa aques es udi basan -10, en pa , en les idees con ingudes en els models eo ics que an e e encia a la dis ibució i o mació d'espais de lleu e i, en conc e , a la gene ació d'a ees de RS a I'en o n de les g ans aglome acions u banes (Miossec, 1977). Una p ime a isió del ema es po obse a en el mapa 5: el 90% de la població de la CMB que és p opie a ia d'una o més d'una RS, la é a Ca alunya o en alguna de les p o íncies de I'a ea pe i e ica o ma- da pe I'A agó, el País Valencia i les llles Balea s. D'aques pe cen a ge, el 83'5% co espon als p opie a is amb RS a Ca alunya; men e que el 3,79% la enen a I'A agó, 111,68% al País Valencia i 1'1,09% a les llles Balea s. la enen en comuni a s au onomes di e en s a la ca alana o bé que hi són limí o s. A causa de I'es uc u a de la població esiden a la CMB, segons el seu o igen geog a ic i a causa de I'ambigüi a inhe en al concep e de RS -que po e- e i -se a habi a ges amb un ús di e en al lleu e-, es pod ia es abli la hipo esi que d'aques 9,94%, una pa signi ica i a de les RS no se ien habi a ges des ina s al lleu e, sinó esidencies p opie a d'emig an s esiden s a la CMB, que enca a conse - en casa en les se es locali a s d'o igen. Es poden des aca els alo s dlAndalusia (2,27%), Cas ella-Lleó (1,60%), Cas ella-La Manxa (1,52%), Mú cia (l,09%) i Galícia (1,01%). La o ma d'accés a la p opie a de la RS, desen olupada en el següen capí ol, pod ia dona més indicacions espec e a aques a hipo esi. En la aula 15 es po eu e de allada la dis ibució de A esa aques a dis ibució, el model d'o gani zació les RS de la població de la CMB o a de Ca alunya, espacial que s'es udia a a e e encia exclusi amen I'any 1985. Com ja s'ha apun a , només el 9,94% del a la si uació de les RS de la població de la CMB a o al de pe sones que decla en se p opie a is de RS I'in e io de Ca alunya. Taula 16. Dis ibució a Ca alunya de les RS de la població de la CMB (I! F eqüencia % o al % o al % o al mos a RS i ca al. CMB 87 17 7,32 1 8,77 P ime a Co ona Ma esme 165 Valles O ien al 98 Baix Llob ega 72 Valles Occiden al 62 To al la Co ona 397 1 8.08 1 33.42 1 40.02 Coma ques cos ane es ex e io s Baix Penedes 66 Ga a 59 Ta agones 5 3 Baix Empo da 50 la Sel a 42 Al E npo da 2 O Baix Camp 13 To al Com. cos . ex 303 Ca alunya O ien al Anoia Al Penedes Osona Ce danya Ripolles Be gueda Bages Gi ones Ga o xa To al Ca alunya O . F eqüenc~a 1 % o al 1 mos a Ca alunya Occiden al la Nogue a P io a Ribe a d'Eb e Baix Eb e Mon sia U gell Al Camp Ga igues Seg ia Vall d'A an Conca de Ba be a Al U gell Te a Al a Sega a Palla s Jussa Solsones Palla s Sob~ a % o al RS % o al Ca al. To al Ca alunya Occ. 71 1,45 5,98 7,16 Ca alunya 11 0,22 0,93 1,11 To al Ca alunya 992 20,20 83,50 100,OO 2.1.1. Zones de locali zació de les RS a Ca alunya A I'in e io de Ca alunya, la dis ibució e i o ial de les RS de la població de la CMB queda ecollida en la au- la 16. Tal com ja s'ha ia obse a I'any 1975 (O - ega, 19751, la pe i e ia esidencial secunda ia de I'aglome ació u bana de Ba celona és més complexa que la d'al es ciu a s de ca ac e ís iques equipa a- bles. El ac o que des igu a el pe il de la pe i e ia de e les esi Ma - hpibució d déncies secunda ies de la població ( 8 (1985). o 100 km - Fon : Elabo ació p opia a pa i de de ['Enques a Me opoli ana 1985. les dades Mapa 6. Locali zació a Ca alunya de les esidencies secundh ies de la població de la CMB (1985). Residencies secunda ies 25 km O,,,,, Fon : Elabo ació p opia segons dades de I'Enques a Me opoli ana de 1985. Di isió Coma cal 1987. Ba celona és la pa icipació d'espais in e io s i de O ien al i el Ma esme, que apleguen la majo p opo ció pla ja com a zones de lleu e (6). de RS, el 40,02%, El mapa 6 ep esen a la dis ibucio pe coma ques dels alo s ela ius de les RS de la població de la CMB que decla a eni -ne. S'obse a, especí icamen , la concen ació de les RS en les coma ques que en ol en Ba celona i, amb in ensi a s a iables, a la cos a. A I'Al Empo da i el Baix Camp, els pe cen a ges da allen conside ablemen en elació a les coma ques cos ane es e'ines. El Del a de I'Eb e es a o a de les pau es de locali zació de les RS de la població CMB. A I'in e io s'obse a una majo locali zació de RS a les coma ques de les dema cacions de Gi ona i Ba celona, lle a de la Ga o xa, que no pas a les de Lleida i Ta agona, lle a de la Nogue a A pa i d'aques esul a , la in enció comp esa en aques apa a és la de zoni ica la locali zació de les RS dels habi an s de la CMB. Habi ualmen , les delimi acions e i o ials de Ca alunya elacionades amb els enomens ec ea ius i u ís ics dis ingeixen Únicamen es g ans espais: la cos a, I'in e io i la mun anya. Tanma eix, les dades ob ingudes sugge eixen una delimi ació més ma isada. Aques a delimi ació, com es eu a més enda an , esul a no ablemen ope a i a i explica i a del enomen. En conc e , doncs, a enen les dades, es poden de ini cinc zones de locali zació de les RS de la població de la CMB (mapa 7): 1) La ma eixa CMB, que aplega el 8,77%de les RS. 2) La P ime a Co ona, o mada pe els coma ques del Baix Llob ega , el Valles Occiden al, el Valles (6) Amb els Censos d'Habi a ges de 1960 i 1970 com a única on d'in o nació, O ega a conside a que disc imina en e I'espai pe i e ic d'in e io I el de cos a excedia les se es possibil~ a s. A di e encia d'al es ciu a s espanyoles, O ega opina a que a Ba celona les RS locali zades en B ees que I'en ol en podien no 3) Les Coma ques Cos ane es, amb dos desen- olupamen s di e encia s: al no d, les coma ques de la Sel a i el Baix i I'Al Empo da i, al sud, el Baix Camp, el Ta agones, el Baix Penedes i el Ga a . Suman els dos sec o s, les coma ques d'aques a zona apleguen el 30,54% de les RS. 4) La Ca alunya O ien al, o mada pe les coma ques de I'Anoia, I'Al Penedes, I1Osona, la Ce danya, el Ripolles, el Be gueda, el Bages, el Gi ones i la Ga o xa, que é el 12,40% de les RS. 5) La Ca alunya Occiden al, o mada pe la es a de coma ques, incloen -hi les que o men el Del a de I'Eb e (les úniques coma ques cos ane es on la locali zació de RS pe pa de esiden s a la CMB és eble), que aplega el 7,16% de les RS dels habi an s de la CMB i que é un compo amen i es uc u a ben di e en s dels del sec o o ien al. 2.1.2. Fac o s i model de locali zació Els ac o s basics que expliquen aques a dis ibucio són la dis ancia ( ac o geog a ic) i I'accessibili- a ( ac o ecnic). És conegu que I'accessibili a és un elemen clau en el desen olupamen d'a ees de RS a I'en o n de les aglome acions u banes (Valenzuela, 1976, p. 145; Chu ieco-Alcolea, 1983, p. 98). En aques sen i , esul a il.lus a iu compa a el model de locali zació de les RS dels habi an s de la CMB amb el mapa 8, on es acen les línies que indiquen la dis ancia pe ca e e a, mesu ada en emps, en- e I'a ea u bana de Ba celona i la es a de Ca alu- nya I'any 1983. Inicialmen , cal e no a que més de la mei a dels habi an s de la CMB que decla en eni RS la enen si uada a menys d'una ho a de Ba celona. Pe al de comp o a la elle ancia d'aques s dos ac o s, es p oposa el següen aonamen eo ic. co es~ond e, en g an mesu a, a la ~oblacló de I'aalome ac~ó de a ce el ona To i a& a a i ma : .es indudable que hi cen os de En el suposi que i'aglome ació de Ba celona es igués acoglda es ~ al pa a la clien ela in e nacional son, al nismo iempo, 10s ecuen ados po 10s habi an es de la aglo ne ación locali zada en un espai hipo e ic ca ac e i za ba celoninan (O ega, 1975. p. 61). únicamen pels e s: Mapa 7. Zones de locali zació a Ca alunya de les esidencies secunda ies de la població de la CMB (1985). Zones Coma ques cos ane es Ca alunya o ien al Ca alunya occiden al O 25 km - Fon : Elabo ació p opia segons dades de I'Enques a Me opoli ana de 1990 JC Pe cen a ge de esidencies secunda ies locali zades a cada zona. Figu a 23. P e e encies en la locali zació de la RS de les amilies d'o inen ca ala Figu a 25. P e e encies en la loca de la RS de les amílies mix es. 20 1 o o CMB 1'Co ona L[~~~. l<l~i ,s ~..II.I~IIII ~,I (.,I~,I~IIIIV~I i o ~l (l l CMB I Co o ia Li i~.i !l~~i~i ~.,II,I~IIII~~I (.,I~,I~IIIIL,I I 181 :ili, cos ,in ~ es o ~i, ~ ,~l occ~dc ~ al C ~l,iI l l a Locali zació RS Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a Me o~oli ana 1985 Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a Me o~oli ana 1985 Figu a 26. P e e encies en la locali zació de la RS de les amílies de o a de Ca alun a. Figu a 24. P e e encies en la local i zacio de la RS dels ma imonis mix es. 60 50 40 30 20 10 o [:MI3 1 Co o ia Lo~~i~~ l~i~~s Lci i~l~~ iy,~ Ca nlunyn I LII.I cos a i es o i ~ i ,~ occ~d~n al C.~ ,ilu ~ a Locali zació RS CMB 1' Co ona (: ~ ~~,i~íl ~ s ~,I~~IIIIII~,I (,,I~~IIIIII~J I o i, !I!' cos dne es o ~e i ,~ occi l~n al Ca alu iya Locali zació RS Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de ['Enques a Me o~oli ana 1985 Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a Me o~oli ana 1985 Taula 18. P e e encies en la locali zació de RS segons I'o igen geog a ic de la amili To s el memb es ca alans Ma imoni mix F eqüencia % F eqiiencia % CMB 40 7,72 18 6,98 1" Co ona 192 37,07 112 43,41 Coma ques cos a 145 27,99 64 24,81 Ca alunya o ien al 74 14,29 14 5,43 Ca alunya occiden al 38 7,34 2 2 8,53 Ca alunya 6 1,16 1 0,39 Fo a Ca alunya 19 3,67 25 9,69 NS/NC 4 0,77 2 0,78 To al 518 100,OO 258 100,OO Família mix a To s de o a de Ca alunya To al F eqüencia % F eqüencia % F eqüencia % CMB 26 8,67 3 2,46 87 7,26 la Co ona 75 25,OO 18 14,75 397 33,14 Coma ques cos a 74 24,67 20 16,39 303 25,29 Ca alunya o ien al 2 9 9,67 6 4,92 123 10,27 Ca alunya occiden al 11 3,67 O 0,OO 7 1 5,93 Ca alunya 4 1,33 O 0,OO 11 0,92 Fo a Ca alunya 79 26,33 7 3 59,84 196 16,36 NS/NC 2 0,67 2 1,64 1 O 0,83 To al 300 100,OO 122 100,OO 1198 100,OO Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a Me opoli ana (1985). d'aco d amb la ca ego ia sbcio-economica co es- ponen i si uades a les zones de locali zació p e e en de RS (P ime a Co ona i coma ques cos ane es) i, d'al a banda, al es RS que o igina iamen e en esidencies ~e manen s. Pe acaba , pel que a a I'analisi de la a iable a ees de esidencia p incipal de la amília, es poden com- pa a amb una p ecisió més g an les di e encies en la p e e encia de locali zació de RS en e Ba celona i la es a de la CMB ( aula 19 i igu a 27). El esul a s no a ien gai e dels ob ingu s en I'analisi de les a iables an e io s. Men e que el pe cen a ge de amílies esiden s a Ba celona que decla en eni RS o a de Ca alunya és del 11,4%, més del 30% de les amílies que decla en eni RS de la es a de la CMB la enen o a de Ca alunya. És e iden que aques a di e encia e donada pe la di e en composició de la població de Ba celona i la de la es a de la CMB, an pe o igen geog a ic com pe ca ego ia socio-econbmica ami- lia . A la ciu a de Ba celona, la població é un pe cen a ge mes g an de RS locali zades a Ca alunya pe que en la composició d'aques a població hi ha una p opo ció Figu a 27. P e e encies en la local RS segons les B ees de esidencii amilia. - Ba celona CP llI 1 Ln o~i,~ Co ns cl~~c~s Ca alu ~y ! Ca al~~ iya o ,! ['is cos anc s o len al occ~den al Ca alunya Zones de locall zac~o de RS Fon : Elabo ac16 p opla a pa ~ de dades de I'Enques a Me opoll ana 1985 més ele ada de componen s d'o igen ca ala i de ca ego ies socio-economiques supe io s. L'ele ada p opo ció de RS locali zades o a de Ca alunya de la població de la es a de la CMB es co espon, en can i, a una p opo ció més g an de amilies d'o igen no ca ala i de ca ego ies socio-economiques més baixes. La conclusió, pe an , és que an la ca ego ia socio-economica com I'o igen geog a ic de la amilia de e minen la locali zació de la RS dins o o a de Ca alunya. En can i, quan s'anali zen les p e e encies en la locali zació de les RS a Ca alunya, s'obse a que aques es són les ma eixes independen men de la ca ego ia socio-economica i I'o igen geog a ic de la amilia. Cal ma isa , pe o, aques a da e a a i mació, ja que si bé les p e e encies pe la locali zació de la RS semblen se les ma eixes pe a o s els g ups, es pod ia in ui una ce a di e enciació en ind e s de e mina s, co esponen s a di e ses ca ac e is- iques socio-economiques. Una analisi d'aques ipus, pe o, no es po ob eni mi jancan els esul a s de ['Enques a me opoli ana, sinó que eque i ia una se ie de dades d'ambi municipal i ins i o in a- municipal, que no són a I'abas d'aques eball. Taulal9. P e e encies en la locali zació de la RS segons a ees de esidencia de la amilia Ba celona F eqüencia % CMB lqo ona Coma ques cos a Ca alunya O ien al Ca alunya Occiden al Ca alunya Fo a Ca alunya NS/NC To al Res a CMB 1 To al F eqüencia % F eqüencia % Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a Me opoli ana (1985). SS 1. Co npa de I'habi ació en a ge p in e el eg ~cipal i el i n de de la RS 3. Accés a la p opie a de la esidencia Figu a 28 secunda ia a la CMB (1985) inenca I I 3.1 .Tipus d'accés % RS Un dels aspec es més polemics, pe la poca de inició 1 00 que se'n a en el qües iona i, el obem quan s'anali za el ipus de inenca de RS. Com ja ha queda assenyala 80 a I'apa a 1.1. del capi ol 1, no o s els au o s conside en com a RS els habi a ges de lleu e lloga s. 60 En aques apa a , ac a em de comp o a la e ce a de les hipo esis, és a di , si la o ma d'acces a la p o- 40 pie a de e mina una locali zació de les RS di e en . 20 Una p ime a ap oximació al ema de la inenca de la RS e donada pe la p opo ció de RS de p opie a i de o, -- - - P~O~III>:~I; Llo :o Al es llogue . A pa i de les dades de I'EM del 1985 es po a i ma que només una de cada deu RS decla ades és Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a de llogue . Aques e ja a possible in ui que el Me opoli ana 1985 concep e de inenca de RS dels enques a s a implici amen elaciona amb el concep e de p opie a i que, Pe an , no es conside en al es ipus ap oximadamen el 31,0% són de Ilogue . Aques d'habi a ges de lleu e més o menys come ciali za s, pe cen a ge, que es po conside a baix en com- com a a apa amen s, ho els, e c. pa ació amb al es pa'isos dlEu opa, disminueix ins 1'11,0% quan s'anali za la inenca de RS. Aques es La elació en e p opie a i RS o na a Posa -se de dades es e lec eixen a la aula 20 i a la igu a 28. mani es si es compa a la p opo ció p opie a /llogue dels habi a ges p incipals i de les RS dels enques a s. Una anBlisi més exhaus i a del ipus de inenca de la Pel que a als habi a ges p incipals, es po di que RS mos a que cap de les a iables independen s, és a di , ni la ca ego ia socio-p o essional del cap de amília ni I'o igen geog a ic amilia ni les B ees de esidencia p incipal enen una elació cla a amb el Taula 20. Compa ació en e el egim de inenca de ipus de inenca de les RS. Aixo es po comp o a a I'habi a ge p incipal i el de la RS les aules 21, 22 i 23 i a la igu a 29. Habi a ge Residencia En I'analisi de les zones de locali zació de la RS P incipal Secunda ia ampoc no s'obse en di e encies en la p opo ció % p opie a /llogue ( igu a 30). L'unic pun des acable 88,34 és que les RS amb menys incidencia de llogue són 11,oo les si uades a la Ca alunya occiden al i a o a de 033 Ca alunya, En gene al, es po in ui que el e que la 033 majo ia de les RS que apa eixen a I'EM siguin de 100,oo p opie a , independen men de les zones de loca- F equencia P opie a 3242 Llogue 1532 Al es 128 NS/NC 10 To al 4912 li zació, e dona pe les ca ac e ís iques de la Fon : Elabo ació p bpia a pa i de dades de I'Enques a p egun a més que no pas pe les condicions eals del Me opoli ana (1985). me ca de RS. 57 % 66,00 31,20 2,60 0,20 100,oo F equenc~a 1068 133 4 4 1209 Taula 21. Relació en e ipus de inenca de la RS i ca ego ia si: el cap de amilia Ca ego ies Baixes Ca ego ies Mi janes Ca ego ies Al es Al es To al F 9encia % F eqüencia ?h F eqüencia % F equencia % F equencia % P opie a 313 91,79 395 87,58 338 87,ll 22 88,OO 1068 88,63 Llogue 27 7,92 55 12,20 48 12,37 3 12,OO 133 11.04 Al es 1 0,29 1 0,22 2 0,52 O 0,OO 4 0,33 To al 341 100,OO 451 100.00 388 100.00 25 100.00 1205 100,OO Fon : Elabo ació p opia a pa i de I'enques a Me opoli ana (1985). Taula 22. Relació en e ipus de inenca de RS i o igen geog a ic de la amilia To s de o a Família mix a F eqüencia % F eqüencia % P opie a 116 95,08 274 90,13 Llogue 6 4,92 2 9 9,54 Al es O 0,OO 1 0,33 To al 122 100.00 304 100,OO Ma imoni mix To s ca alans To al F eqüencia % F eqüencia % F eqüencia % P opie a 226 86,59 452 87,26 1068 88,63 Llogue 32 12,26 66 12,74 133 11,04 Al es 3 1,15 O 0,OO 4 0,33 To al 261 100,OO 518 100,OO 1205 100,OO Fon : Elabo ació p opia de dades de I'Enques a Me opoli ana (1985). Taula 23. Tipus de inenca de RS segons les a ees de esidencia de la amília Ba celona 1 Res a CMB 1 To al F eqüencia % F equencia % F eqüenc~a % P opie a 798 87,31 270 92,78 1068 88,63 Llogue 112 12,25 2 1 7,22 133 11,04 Al es 4 0,44 O 0,OO 4 0,33 To al 914 100,OO 291 100,OO 1205 100,OO Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de ['Enques a Me opoli ana (1985). Ica de la cap Figu a 29. Relació en e ipus de ine Pel que a a les RS de llogue , la se a analisi es RS i ca ego ia sbcio-p o essional del complicada, ja que els pocs casos ep esen a s (133 de amília. dels 1205) no en an possible la ca ac e i zació (llogue inde ini o de empo ada). En can i, el nomb e de RS de p opie a pe me una analisi bas an acu ada % RS • P op e a de I'accés a la p opie a . 120 1 O0 80 60 40 20 o, O Llogue Pe an , amb les dades de I'EM, el que s'in en a és es abli un model explica iu que elacioni I'accés a la p opie a de la RS i la se a locali zació, el qual es I DJI~~". MI~J~III~~~, AI~C~ s'obse a que són les amílies cons i u'ides pe mem- b es nascu s o s o a de Ca alunya les que Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a posseeixen, p opo cionalmen , un meno pe cen a ge Me opoli ana 1985 de RS de llogue (4,92%), men e que a les amílies amb o s els memb es ca alans i amb RS aques pe cen a ge augmen a ins al 12,74%. Si s'anali za Figu a 30. Relació en e el ipus de inenca i pe a ees de esidencia, els ba celonins adqui eixen zones de locali zacio de la F més la se a RS pe llogue (12,25%)que els esiden s a la es a de la CMB, on aques a o ma d'accés suposa només el 7,22% del o al de RS dels habi an s % RS • Llogue d'aques a zona. 120 Pe inali za , es po menciona que la elació en e el 1 O0 ipus de inenca de RS i les es a iables anali zades és la ma eixa que la que hi ha en e el ipus de inenca 80 de I'habi age p incipal i aques es a iables. És a di , que les ca ego ies baixes, els qui iuen a I'a ea sub- 60 u bana ba celonina i els immig an s endeixen a eni el seu habi a ge ( an el p incipal com la RS) més en 40 p opie a que les ca ego ies al es, els esiden s a Ba celona i els ca alans. De o es mane es, i enca a 20 - o 1 desen olupa en el següen apa a . En I'analisi s'obse a que com més al a és la ca ego ia sbcio-p o essional del cap de amília més es endeix a eni la RS en egim de Ilogue ; en on del 7,92% d'aques ipus d'accés a les RS de les ca ego ies baixes ens obem amb el 12,37% de les RS que pe anyen a les ca ego ies al es. Així ma eix, ambé CMIi I cu ol li,^ Co ~,~ C<I~,IIIIII~~I Cd l11,111y3 Fo 3 (I? a , en o s els g ups, el pe cen a ge de esidencies cos ane es o ~~ ~ al occ~d~~n al Ca alunya p incipals en llogue que el de RS. Aques compo a- Zones de locali zació de RS men se a in e essan d'es udia quan es desen olupi Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a una analisi més de allada sob e I'habi a ge a Ba celona, Me oooli ana 1985 an en la se a essan de p opie a com en la de llogue . 6 1 7 - 7 - que I'accés a la p ime a i a la segona esidencies se- gueix pau es semblan s, com ja s'ha di , és més ele- 3.2.Tipus d'acces a la p opie a de les Figu a 31. Relació en e I'acces a la p opie a esidencies secunda ies segons la se a de la RS i ca ego ia socio-p o essional del cap locali zació geog a ica Com ja s'ha apun a en apa a s an e io s, es pod ien dis ingi dos ipus de RS. D'una banda, les RS de % RS • Comp a lleu e, si uades a les zones de locali zació p e e en 80 • Cess16 de RS, és a di , la P ime a Co ona, la cos a i bona pa de les si uades a la Ca alunya o ien al; i, les RS 70 -an igues esidencies p incipals-, I'o igen de les quals com a als es po suposa que e dona pe una 60 .. emig ació de la amília. Enca a que o es dues siguin de p opie a , es poden di e encia les unes de les 50 - al es pe la o ma d'accés a la p opie a . D'aques a mane a, men e que les p ime es han es a adqui ides 40 . basicamen pe comp a, la p opie a de les segones, 30 . en can i, és conseqüencia d'una cessió (7). - A pa i de les dades de I'EM 1985, i en gene al, es po di que ap oximadamen una de cada qua e RS de p opie a ha es a adqui ida pe cessió, conc e amen el 27,18%. Aques a p opo ció es man é, ;Iu o 1 1 / independen men de la ca ego ia socio-p o essional Baxc MI~I~III~V AI^^... del cap de amília ( igu a 311, I'o igen geog a ic i les Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a B ees de esidencia p incipal de la amília. Pe an , no Me opoli ana 1985 és possible es abli un model d'accés a la p opie a de la RS a pa i de les ca ac e ís iques sociologiques di e encies, en es en pe al,^, de de la amília. I'accés a la p opie a de la RS segons quina en sigui la locali zació. Com es po comp o a a la aula 24 i (7) S'en en pe cesslo els aspassos de p ople a an pe a la igu a 32 , men e que a les zones de locali zació he enc~a com 4n e VIUS.. p e e en de RS (P ime a Co ona i Cos a) I'accés a la Taula 24. Accés a la p opie a de la RS sego IS les zon les de de! Comp a Cessió To al F eqüencia % F eqüencia % F eqüencia % CMB 6 5 85,53 11 14,47 76 100,OO P ime a Co ona 294 84,97 Coma ques cos a 226 83,70 Ca alunya o ien al 7 1 73,20 Ca alunya occiden al 26 38,24 Ca alunya 6 60,OO Fo a de Ca alunya To al RS p opie a Fon : Elabo ació p opia a pa i de I'Enques a Me opoli ana 1985. Figu a 32. Acces a la p opic la locali zacio d'aques a. RS sego O Comp a Cessld p opie a de la RS és essencialmen pe comp a (amb més del 80,0%), en can i, a mesu a que disminueix el pe cen a ge de RS locali zades pe zones (zones amb menys a ac iu u ís ic), augmen a la p opo ció de RS adqui ides pe cessió. El casos ex ems son els de les RS locali zades o a de Ca alunya i a la Ca alunya occiden al, on el 57,14% i el 61,76% de les RS, espec i amen , són adqui ides pe cessió. Hem de eco da que en aques es dues zones és on, a més a més, es dona a el meno pe cen a ge de RS de llogue . (;MI3 I Co o ld Co na q~~ ~s Ca al~~ ~y~ CJ~~I~IIII~O 1 o ,! (I(' cos ane es o len al occ~de ~ al Ca alu iya Zones de local~ zac~ó de RS Fon : Elabo ac~ó p opla a pa ~ de dades de I'Enques a Me o~oll ana 1985 TV. LA I,OCALITZACI~> I>E LA IIESII)~NCIA SI'CLJNI)ARIA DE LA I'OI~LACI~) DE: LA CTLJTAT I)E 13AIICELONA (1985 i 1900) 1. Locali zació de les esidencies secunda ies En aques capí ol s'anali zen les endencies en la locali zació de les RS de la població de la ciu a de Ba celona els anys 1985 i 1990. En p ime lloc s'exposen les pau es de locali zació gene als. Pos e io men , en apa a s especí ics, es p oposen els models de locali zació de les RS de la població de Ba celona en e els anys 1985 i 1990 i el model Taula 25. Impo ancia del enomen de la RS (Ba celona, 1985) 7 F equencia % To al mos a No e RS 201 1 68,63 NS/NC 4 0,14 To al 2928 100,OO Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a Me opoli ana (1985). % Famílies Impo a I (1985). ncia del Figu a 33. i a Ba celon: enomen N ? HS SI li. li5 Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a Me opoli ana 1985 Figu a 34. lmpo Ba celona (199( , ?I enom % Famílies Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a Me opoli ana 1985 dinamic que es de i a de I'e olució de les endencies de locali zació obse ades en e aques s dos anys. Una p ime a obse ació de les dades ( aules 25 i 26 i igu es 33 i 341, ens mos a que la p opo ció de ba celonins que posseeix RS no ha a ia en e el 1985 i el 1990, ja que en o s dos anys aques pe cen a ge oscil.la al ol an del 30,0% (el 31,18% Taula 26. lmpo ancia del enomen de la RS (Ba celona, 1990) To al mos1 F equenc es 70,52 29,07 To al 2164 100,OO Fon : Elabo ació p opia a pa i de dades de I'Enques a Me opoli ana (1 985). Ma~a 10. Dis ibució de les esidencies secunda ies de la població de Ba celona (1985). les dades Mapa 11. Dis ibució de les esidencies secunda ies de la població de Ba celona (1990). Fon : Elabo ació p opia a pa i de les dades de I'Enaues a Me opoli ana 1990. alunya JO) je les RS Taula 30. Dis ibució a C: població de Ba celona (19C F eqüencia % o al % o al % o al mos a RS Ca al. CMB 53 2,45 8,48 10,19 P ime a Co ona Ma esme 83 3,84 13,28 15,96 Valles O ien al 40 1,85 6,40 7,69 Valles Occiden al 17 0,79 2,72 3,27 Baix Llob ega 13 0,60 2,08 2,50 To al la Co ona 153 7,07 24,48 29,42 Coma ques cos ane es ex e io s Baix Penedes la Sel a Ga a Baix Empo da Ta agones Al Empo di Baix Camp F eqüencia % o al % o al % o al mos a RS ca il. Ca alunya occiden al Seg ia 5 0,23 0,80 0,96 Conca de Ba be a 4 0,18 0,64 0,77 Al Camp 4 0,18 0,64 0,77 Al U gell 3 0,14 0,48 0,58 Baix Eb e 3 0,14 0,48 0,58 Palla s Jussa 3 0,14 0,48 0,58 Palla s Sobi a 3 0,14 0,48 0,58 Ribe a dlEb e 3 0,14 0,48 0,58 Ga igues 2 0,09 0,32 0,38 Nogue a 2 0,09 0,32 0,38 Solsones 2 0,09 0,32 0,38 Te a Al a 2 0,09 0,32 0,38 Vall d'A an 2 0,09 0,32 0,38 42 1,94 6,72 8,08 P io a 32 1,48 5,12 6,15 Sega a 31 1,43 4,96 5,96 Mon sia 29 1,34 4,64 5,58 U gell 26 1,20 4,16 5,OO 10 0,46 1,60 1,92 To al Ca alunya Occ. 40 1,85 6,40 7,69 9 0,42 1,44 1,73 Ca alunya 13 0,60 2,08 2,50 To al Com. Cos . ex . 179 8,27 28,64 34,42 To al Ca alunya 520 24,03 83,20 100,OO Ca alunya o ien al 3) La locali zació als sec o s de cos a de RS dels Anoia 18 0,83 2,88 3,46 ba celonins I'any 1990 es del 34,42%, un pe cen a ge 14 0,65 2,24 2,69 conside ablemen mes al que el que s'ob enia I'any Al Penedes Osona 11 0,51 1,76 2,12 1985 (28'98%). Ce danya 10 0,46 1,60 1,92 8 0,37 1,28 1,54 4) A la Ca alunya o ien al, el pe cen a ge de Gi ones Ripolles 8 0,37 1,28 1,54 locali zació de RS dels ba celonins augmen a 7 0,32 1,12 1,35 signi ica i amen I'any 1990 i passa a se del 15,77% Bages Be gueda 3 0,14 0,48 0,58 (en on de 1'1 1,42% del 1985). Ga o xa 3 0,14 0,48 0,58 5) A la Ca alunya occiden al, el pe cen a ge de To al Ca alunya O . 82 3,79 13,12 15,77 pa icipació min a lleuge amen (el 7,69% en on del 8,28%). Mapa 18. Model de locali zació de les esidencies secunda ies de la població de Ba celona a Ca alunya (1990). d 25 km O,,,,, Fon : Elabo ació p opia a pa i de les dades de I'Enques a Me opoli ana 1990. Mapa 19. P incipals endencies sob e la a iació ela i a de la locali zació de les esiden secunda ies de la població de Ba celona (1985 - 1990) Dinamica Coma cal Fo dec eixemen de la RS Es ancamen de la RS Lleuge augmen de la RS Fo augmen de la RS C B 25 km O,,,,, i 9 Fon : Elabo ació p opia segons dades de I'Enques a Me opoli ana de 1985 i 1990 Di isió Coma cal 1987. 73 -- Pe an , malg a que es man é I'es uc u a de a pa i d'un cen e emisso , que ja ha es a explica locali zació de les RS dels ba celonins, can ien eo icamen en el capí ol 1. En el cas de Ba celona, os ensiblemen els pe cen a ges ela ius a cada zona. aques p océs dinamic é lloc de la mane a següen : Segons el mapa 18 les a iacions més signi ica i es no són pas en el aca del model e i o ial, sinó en els pe cen a ges que acumulen les línies. Així, I'any 1990, a I'in e io de la P ime a Co ona només hi ha ia locali zades el 40% de les RS dels ba celonins en on del 50% del 1985. Com a conseqüencia d'aques e , malg a que I'any 1990 c eix la locali zació de RS de ba celonins a la Cos a, el pe cen a ge acumula que inclou el aca que delimi a aques sec o és només del 75%, da an del 80% de I'any 1985. Finalmen , conside an ambé la Ca alunya o ien al, lle a de les coma ques de la Ga o xa i la pa no d del Gi ones, el pe cen a ge acumula de locali zació s'equipa a al de I'any 1985 (90%); aques e e dona pel c eixemen de la locali zació de RS dels ba celonins a les coma ques in e io s adjacen s a la P ime a Co ona i a alguna de les coma ques pe inenques de la Ca alunya o ien al. La a iació a I'alca del pe cen a ge de la CMB pod ia espond e a un p océs d'acumulació immobilia ia de ca ac e especula iu, p opi d'e apes d'expansió economica com la que s'ha iscu els Úl ims anys de la decada dels ui an a. El seu e lex en aques p océs po eni ambé p o oca pel e que la noció de RS, com s'ha es udia en el p ime capí ol, no é un sen i uní oc. Finalmen , I'analisi com i ma que les coma ques de la Ca alunya occiden al es man enen al ma ge de I'expansió e i o ial de les RS dels habi an s de la ciu a de Ba celona. 1.3. E olució de la locali zació de les esidencies secunda ies en e els anys 1985 i 1990 La a iació ela i a de la locali zació de les RS de la població de Ba celona en e I'any 1985 i el 1990 es po obse a en el mapa 19. La a iació a la baixa expe imen ada a les coma ques de la P ime a Co- ona e lec eix el p océs dinamic d'expansió de la RS En I'ambi coma cal, el Valles Occiden al i el Baix Llob ega ob enen quo es de locali zació mol pe so a de les de I'any 1985 (el 3,27% en on del 6,65%, i el 2,50% en on del 6,78%, espec i amen ). El Valles O ien al i el Ma esme ambé ob enen pe cen a ges in e io s (el 7,69% en on del 10,92%, i el 15,95% en on del 18,95%, espec i amen ). Les coma ques cos ane es adjacen s a la P ime a Co ona a ien conside ablemen a I'alca els seus pe cen a ges de locali zació. Les coma ques del Ga a i el Baix Penedes, al sud (el 5,96% i 8,08% en on del 4,89% i 5,52%, espec i amen ) i la Sel a, al no d (el 6,15% en on del 4,27%); p obablemen aques e ingui dona pe una des acada o ien ació u ís ica de les se es ac i i a s p oduc i es i pe la p oximi a i accessibili a a Ba celona. En el cas de la Cos a B a a, I'augmen expe imen a a la coma ca de la Sel a és doblemen signi ica iu, ja que és I'única d'aques a B ea que I'any 1990 é un pe cen a ge de RS supe io al del 1985. L'index de a iació de la Cos a B a a és només del 0,73% i e dona essencialmen pe aques augmen de la coma ca de la Sel a; la Cos a Dau ada é un índex de a iació del 4,71%, i aques e dona pe un augmen més gene ali za de o es les coma ques que la con i- gu en. A I'in e io o ien al, o es les coma ques adjacen s a la P ime a Co ona, sense excepció (Al Penedes, Anoia, Bages i Osona) p esen en pe cen a ges supe io s als de I'any 1985. De la es a, únicamen el Be gueda i el Ripolleses man enen amb pe cen a ges pe so a dels de 1985. Globalmen , la zona p esen a una a iació posi i a del 4,35%. Pe an , sembla ia que les dades con i men la endencia expansi a adio-concen ica de les RS dels ciu adans de Ba celona. Es man enen i es e o cen les dis o sions apun ades en el model cons u'i o igina iamen pe al conjun de la població de la CMB. M: odel dinamic de locali zació de les esidencies secunda ies de la població de Ba celona (1985 - 1990). - 25 km O,,,,, Fon : Elabo ació p opia a pa i de les dades de I'Enques a Me opoli ana 1985 i 1990. Des d'una pe spec i a dinamica, es pod ia pensa que en e I'any 1985 i el 1990 les a ees p ope es al cen e emisso passen a se zones de esidencia p incipal, men e que el enomen de la RS s'in ensi ica en les coma ques si uades als lími s amb les an igues a ees amb pe cen a ges més al s de locali zació. Aques es endencies són ex ao dina iamen cla es a les coma ques occiden als de la P ime a Co ona, les més u bani zades i indus iali zades, que pe den una signi ica i a quo a de locali zació de RS; en un sen i in e s, les coma ques del Ga a , el Baix Penedes i la Sel a expe imen en un augmen conside able. Aques a expansió po ha e es a acili ada pe la in ensa dinamica economica i el c eixemen de la p oducció en e I'any 1985 i el 1989, i pe I'ele ada ac i i a immobilia ia du an aques ma eix pe íode, pe o especialmen en e I'any 1987 i el 1988. Pe an , les endencies obse ades an possible plan eja el model e i o ial de ca ac e dinamic que il.lus a el mapa 20. Gene icamen , I'analisi con i ma el model d'expansió e i o ial de les a ees de RS ge- ne ades pe les aglome acions u banes p oposa pe Lundg en I'any 1974, exposa en el capí ol 1. La possible ans o mació d'a ees o igina iamen ocupades pe RS en sec o s de esidencia pe manen a causa de la ma eixa expansió u bana, ha ocasiona la gene ació de no es a ees de RS locali zades a majo dis ancia. A causa del desen olupamen d'ac i i a s u ís iques a Ca alunya, aques es no es a ees s'han locali za p io i a iamen al li o al, enca a que no exclusi amen . Pel e que inicialmen ce s segmen s de població de la ciu a de Ba celona an endi a desen olupa les se es uncions esidencials de lleu e al Ma esme i a la Cos a B a a, I'expansió o a de la P ime a Co ona s'ha ehicula adicionalmen en di ecció a la cos a no d. Tanma eix, les dades de 1990 indiquen que s'ha p odu'i una ce a di e si icació i que ac ualmen , I'a ea d'expansió p io i a ia de les RS de la població de Ba celona és la cos a sud. La majo sa u ació de la Cos a B a a, la majo accessibili a de la Cos a Dau ada, p eus del sol, en gene al, més compe i ius al sud, i I'accés p og essiu de capes mi janes a la p opie a d'una RS són p obablemen alguns dels ac o s que poden ha e ocasiona la p io i zació de la cos a sud com a espai p incipal d'expansió de les RS de la població de Ba celona en e I'any 1985 i el 1990. La Ca alunya o ien al, amb I'a an a ge de la se a immedia esa espec e a I'a ea adicional d'expansió de les RS de la població de Ba celona i pel e de se una zona de ansi cap al Pi ineu O ien al, espai ex ao dina iamen alo a i amb una ele ada accessibili a , con o ma I'al e sec o d'expansió p io i a ia de RS dels ba celonins en e I'any 1985 i el 1990. Figu a 35. Dinamica de lo S de la població de Ba celc ea de locali zació de RS ea 1: CMB. Ba celona 1985 ea 2: P ime a Co ona. O Ba celona 1990 ea 3: Coma ques cos ane es. ea 4: Ca alunya O ien al. ea 5: Ca alunya Occiden al. G a icamen , la dinamica po se ep esen ada segons (3, coma ques cos ane es i 4,Ca alunya o ien al), ep odueix la igu a 35. La locali zació de les RS dels si uades a majo dis ancia pe o amb bona acces- ba celonins endeix a homogene'i za -se pe bona sibili a . L'a ea 5 (que és cons i ui'da pe la Ca alunya pa del e i o i ca ala. Disminueix la impo ancia del occiden al) es a o a del p océs, p obablemen a pa c de RS de la població de Ba celona a I'a ea 2 causa de I'ele ada dis ancia a que es oba de la (P ime a Co ona) i s'inc emen a a lesa ees immedia es ciu a de Ba celona. V. CONCLUSIONS Els es udis sob e la esidencia secunda ia a Ca a- lunya han es a eali za s sob e o des del pun de is a de I'analisi de I'o e a exis en i en la majo ia dels casos es basen en els censos sob e habi a ge eali za s en di e en s anys censals. L'o iginali a del p esen eball és es udia el enomen de la RS de la població me opoli ana de Ba celona des del pun de is a de la demanda. En I1objec iu gene al d'aques es udi la RS es ac a com un enomen es e amen lliga a I'exis encia d'aglome acions u banes emisso es, que e ca ac- e ís iques de locali zació dinamiques ma cades pe unes pau es de e minades i que la se a inenca depen de les ca ac e is iques socio-economiques de la població de les ciu a s emisso es. Les es hipo esis de eball en que es basa aques es udi són les següen s: 1) D1una banda, la inenca de RS e condicionada pe la ca ego ia socio-economica de la amilia. Els indicado s di ec es u ili za s són: I'ing és anyal de la lla i la ca ego ia socio-p o essional del cap de amilia. 2) D'al a banda, el model e i o ial es a ic de RS e de e mina , basicamen , pe la dis ancia i I'accessibili a . El model e i o ial dinamic de RS é unes ca ac e is iques ma cades pe una p og essi a expansió i un p o essiu dis anciamen de la RS es- pec e del cen e emisso . 3) Finalmen , es conside a que les o mes d'accés a la p opie a de la RS donen com a esul a un com- po amen espacial di e encia de la RS, sob e o pel que a a la comp a o a la cessió. L'a ea comp esa en aques es udi és, d'una banda, la que inclo'ia la desapa eguda Co po ació Me opoli a- na de Ba celona (CMB), que a e ec es d'aques eball es denomina, so in , a ea me opoli ana de Ba celo- na; i, d'al a banda, ambé s'es udia el compo amen de la població de Ba celona ciu a . El ac amen de a iables que con igu en el con ingu de I'es udi en cadascuna de les a ees desc i es és di e en segons la in o mació disponible de la en el momen de eali za I'es udi de la població de la CMB. Pel que a a la RS, es eali za nomes pe al 1985. En aques a a ea s'anali zen: 1) Les ca ac e is iques dels g ups de població que con igu en els p opie a is de RS. 2) El model es a ic de locali zació de la RS. 3) La elació en e ipus d'accés i locali zació geog a ica. Pel que a a la RS de la població de Ba celona ciu a s'es udia, basicamen , el model es a ic de locali zació en dues da es conc e es, I'any 1985 i el 1990, i el model dinamic que esul a de la compa ació dels dos momen s. Pel que a a la p ime a hipo esi de eball, els esul a s e elen que hi ha una elació di ec a en e la inenca de la RS i I'ing és anyal de la lla : els g ups amb més ing és anyal enen més RS. Com a exemple, es po apun a que el 6% de amílies que decla en eni ing essos meno s a les 250.000 pesse es I'any, enen segona esidencia e sus a amílies amb ing essos supe io s a 5.000.000 pesse es I'any, en que la inenca de RS s'ele a al 75%. Una elació simila exis eix en e la inenca de RS i la ca ego ia socio-p o essional del cap de amilia, o amb al es a iables, més indi ec es, de la enda, com a a són: els es udis acaba s del cap de amilia, la supe ície de I'habi a ge p incipal o els habi s cul u als de la amilia. S'ha anali za , ambé, un al e g up de a iables que ca ac e i za la amilia i la se a elació amb la inenca de RS: I'o igen geog a ic de la amilia i les a ees de p ime a esidencia. La se a elació amb la inenca de RS en amílies amb més memb es nascu sa Ca alunya que en amílies amb més memb es de o a de Ca alunya; en segon lloc, hi ha més inenca de RS en aquelles a ees de p ime a esidencia on iuen amílies amb una ca ego ia socio-economica més al a. En gene al, el enomen de la inenca de RS sembla que és di e en a Ba celona que a la es a de la CMB. Men e que en la majo ia de dis ic es de Ba celona la inenca és igual o supe io a la mi jana de la CMB (24,5%), cap al a a ea de la es a de la CMB no a iba a la mi jana. D'al a banda, cal acla i que exis eix mol a di e encia en la inenca de RS en e dis ic es: men e que a Sa ia-San Ge asi el 58% de la població enques ada é RS, a Nou Ba is, només el 19% en gaudeix. Es po conclou e, doncs, el següen : 1) La inenca de RS es a posi i amen elacionada amb el ni ell de enda de la amília; com més al a és la enda amilia més al és ambé el g au de possessió de RS. 2) Sembla exis i una inclinació posi i a del ni ell de enda de Ba celona ciu a espec e a la es a de la CMB, que es e lec eix en una majo inenca de RS de la població de Ba celona ciu a . 3) Hi ha una g an di e encia en la possessió de RS pel que a als di e en s dis ic es de Ba celona. La segona hipo esi de eball, en que s'anali za el model e i o ial es a ic de RSde la població de I'a ea de la CMB, s'obse a que un 90% de la població de la CMB que és p opie a ia de RS, la é a Ca alunya o en alguna de les p o íncies de l'a ea pe i e ica o ma- da pe I1A agÓ, el País Valencia i les Illes Balea s. El model e i o ial que es desen olupa en aques es udi només comp en aquelles RS locali zades a Ca alunya. Així, es udiada la locali zació de RS de la població de la CMB pe coma ques, es po obse a que la coma ca amb més in ensi a de RS és el Ma esme (10%-17%); exis eix una segona zona en in ensi a (6%-9,99%) que comp en les coma ques del Ba celones, el Valles O ien al, el Valles Occiden- al, el Baix Llob ega i el Baix Penedes; la següen zona en in ensi a (3%-5,99%) queda con igu ada pe les coma ques del Ga a , el Ta agones, el Baix Empo da, la Sel a i I1Anoia; la qua a zona amb una in ensi a , que a des de 1'1% al 2,99%, comp en les coma ques de I'Al Empo da, I'Al Penedes, I1Osona, la Nogue a, el Baix Camp, la Ce danya i el Ripolles; i, inalmen , una cinquenazona, que es con igu a amb pe cen a ges més pe i s que 1'1%, es a o mada pe les coma ques del Be gueda, el P io a , el Bages, el Gi ones, la Ga- o xa, la Ribe a dlEb e, el Baix Eb e, el Mon sia, I'U - gell, I'Al Camp, les Ga igues, el Seg ia, la Vall d'A- an, la Conca de Ba be a, I'Al U gell, la Te a Al a, la Sega a, el Palla s Jussa, el Solsones i el Palla s Sobi a. Adi e encia d'al es es udis de RS en que es p oposen es delimi acions (la cos a, I'in e io i la mun anya) pe a I'es udi de la dis ibució de la RS, en aques eball, i es udiades les eqüencies de la se a locali zació de RS, hom p oposa 5 B ees, que c eiem que s'ajus en més a la eali a : la que o ma I'an iga CMB, una P ime a Co ona que és compos a pe les coma ques del Baix Llob ega , el Valles O ien al, el Valles Occiden al i el Ma esme (d'aques es coma ques, la p ime a co ona inclou la es a de e i o i, no inclos en la CMB); les Coma ques Cos ane es, en que I'a ea no d comp en: la Sel a, el Baix Empo da i I'Al Empo da; I'a ea sud: el Baix Camp, el Ta agones, el Baix Penedes i el Ga a ; la Ca alunya O ien al, que comp en I'Anoia, I'Al Penedes, I1Osona, la Ce danya, el Ripolles, el Be gueda, el Bages, el Gi ones i la Ga o xa; i, inalmen , la Ca alunya Occiden al, on s'inclouen les coma ques de la Nogue a, el P io a , la Ribe a dlEb e, el Baix Eb e, el Mon sia, I'U gell, I'Al Camp, les Ga igues, el Seg ia, la Vall dlA an, la Con- ca de Ba be a, I'Al U gell, la Te a Al a, la Sega a, el Palla s Jussa, el Solsones i el Palla s Sobi a. Els ac o s basicsque expliquen el model de dis ibució espacial de la RS de la població de CMB són els següen s: el ac o geog a ic (la dis ancia), el ac o ecnic (I'accessibili a ), el ac o socio-cul u al (la alo ació paisa gís ica) i el ac o economic (I'o e a de sol pe a RS). En el suposi d'un espai iso opic una a ea on se suposa igual accessibili a a qualse ol pun del e i o i d'igual dis ancia i la no exis encia de qualse ol al e ac o que di e encii' I'espai, la dis ibució espacial de la RS hau ia de dis ibui -se egula men disminuin la in ensi a a pa i del cen e emisso en unció de la dis ancia d'aques ma eix cen e. En aques escena i, I'aglome ació de Ba ce- lona se ia el cen e emisso amb espais concen ics d'in ensi a d'ubicació de RS di e en de més a menys in ensi a , segons la p oximi a al pun cen al. En la mesu a que s'in odueixen a iacions en els ac o s assenyala s, se'n gene en de o macions. 1-a p ime a de o mació es p oduejx en el momen que es conside a la di e en accessibili a de cada pun d'igual dis ancia des del cen e emisso . Els esul a s ob ingu s pe la CMB an possible adona -nos que, a mesu a que augmen a la dis ancia des del cen e emisso i que I'accessibili a és menys homogenia, ac o s com la alo ació del paisa ge o I'o e a de sol pe a segona esidencia adqui eixen més impo ancia. Cal e no a que un dels p ime s esul a s del model de locali zació de RS en aques es udi dóna com a esul a que més de la mei a dels habi an s de la CMB amb RS, la enen si uada a menys d'una ho a de Ba celona, que es pod ia conside a I'espai delimi a pe la P ime a Co ona. Fo a d'aques espai més p oxim, la Cos a és pe cebuda com el lloc idoni pe locali za una RS. D'al a banda, la Ca alunya o ien al és p e e ida a la Ca alunya Occiden al. Aques s esul a s semblen con i ma I'explicació que s'ha desen olupa en el pa ag a an e io . Aixi, el model explica iu de la locali zació de RS de la població de la CMB queda dibuixa de la següen o ma: una p ime a delimi ació, que inclou ia I'a ea de la CMB, amb el 8,5% de la RS; una segona delimi ació, que ecull I'a ea comp esa pe la P ime a Co ona, que, acumula i amen , inclou un 50% del o al de RS a Ca alunya; la e ce a delimi ació, que con é, acumula i amen , el 80% de la RS, segueix les coma ques cos ane es i é com a on e a, al no d, la coma ca de ['Al Empo da i, al sud, la del Baix Camp; la següen delimi ació comp en les coma ques de la, Ca alunya o ien al i acumula el 90% de la locali zació de RS, cosa que deixa el 10% es an a la zona delimi ada pe la Ca alunya occiden al. Pel que a a les RS locali zades a Ca alunya, s'ha eali za I'analisi pe comp o a si di e en s g ups de població ca ac e i za s pe les següen s a iables: ca ego ia socio-p o essional del cap de amilia, I'o igen geog a ic i les a ees de esidencia p incipal de la amilia, enien di e en s compo amen s a I'ho a de ia el lloc on locali za la RS. Els esul a s ob ingu s han dona una isió mol semblan en la locali zació de RS pe pa de cada un dels g ups anali za s. Aques s esul a s segueixen cla amen les pau es ma cades pel model desc i an e io men ; així, el lloc p e e i és la P ime a Co ona, seguida pe les coma ques de la cos a, la Ca alunya o ien al, la CMB i la Ca alunya occiden al. Si s'es udia la dis ibució de la RS globalmen , in- cloen -hi ambé les locali zades o a de Ca alunya, si que s'obse en di e encies pe als di e sos g ups de població a I'ho a de ia el lloc d'ubicació de la RS. Aixi, es po obse a que: 1) A mesu a que disminueix la ca ego ia socio- p o essional del cap de amilia, augmen a la p opo ció de RS locali zades o a de Ca alunya. 2) A mesu a que la amilia es a o mada pe més mem- b es de o a de Ca alunya, augmen a el pe cen a ge de inenca de RS a o a de Ca alunya. 3) A Ba celona ciu a és meno el pe cen a ge de RS a o a de Ca alunya, que a la es a de la CMB. Les di e encies esmen ades al pa ag a an e io queden explicades en I'apa a , que es desen olupa a con inuació, sob e la e ce a hipo esi: les o mes d'accés a la p opie a , la comp a o la cessió, de e - minen la locali zació de la HS. Pe impe a ius de la in o mació u ili zada, aques e- ball se cen a basicamen en les RS de p opie a . Pe an , en la comp o ació de la e ce a hipo esi, s'ana- li zen les di e en s pau es e i o ials de la RS segons I'accés a la p opie a : la comp a o la cessio. A pa i de les dades de I'EM 85, s'obse a que el 27,18% de les RS de p opie a han es a adqui ides pe cessio, men e que la es a ho han es a pe comp a. En la majo ia dels habi a ges de segona esidencia locali za s a la P ime a Co ona o a la Cos a, I'accés a la p opie a ha es a pe comp a (en el 84,97% i el 83,70%, espec i amen ), men e que les RS locali zades a la Ca alunya occiden al, el 61,76% són adqui ides pe cessió men e que a o a de Ca alunya, ho són el 57.14%. Una explicació plausible d'aques compo amen po ana en el sen i que les RS que són adqui ides pe comp a es locali zen en a ees més p oximes al cen e emisso i amb més a ac iu paisa gís ic; men e que les RS més allunyades o en zones on el alo paisa gis ic no és la ca ac e ís ica més no able, les segones esidencies que apa eixen en la mos a són les adqui ides pe cessió. Una conclusió po se que amílies de dins o o a de Ca alunya que han so e una emig ació, que s'han desplaca cap a I'aglome a- cio de Ba celona en un momen de e mina , han he- e a la casa amilia en el seu lloc d'o igen i I'han conse ada a a com a segona esidencia. L'analisi de les dades de la ciu a de Ba celona es eali za pe als anys 1985 i 1990; només es a en les eqüencies ob ingudes en les espos es del qües iona i, sense eni en comp e, en aques eball, c euamen s amb al es a iables que ca ac e i zen la població. Pe an , s'ha con ecciona el model e i- o ial de RS, pe o s'hi ha a egi una pa dinamica en el emps; d'aques a mane a es po obse a com e oluciona el model, pe o sense ca ac e i za si exis eix una di e encia en els g ups de població que en o men pa . Així doncs, uns p ime s esul a s ens pe me en obse a que, men e que I'any 1985 el pe cen- a ge de la població de Ba celona ciu a que enia RS e a del 31,18%, I'any 1990 aques pe cen a ge és de 29,07%. El 1985, el o al de RS a o a de Ca alunya e a d111,64%, men e que el 1990 és de 16,80%. Pel que a al modeles a icde locali zació de RS du an el 1985 i el 1990, p esen a ca ac e ís iques mol simila s al del o al de la CMB. En el model dinamic que p esen a la e i o iali zació de RS de Ba celona ciu a en e el 1985 i el 1990, s'obse en els següen s esul a s: un g an augmen de la RS a I'a ea de I'an iga CMB, a la coma ca de la Sel a i al Baix Penedes; un lleuge augmen de la RS en una Segona Co ona, que queda de inida pe les coma ques del Gi ones, Osona, el Bages, IIAnoia, IIAl Penedes i el Ga a ; s'obse a, ambé, un lleuge augmen a les coma ques del Palla s Sobi a, la Ce danya i el Baix Camp, i des aca un impo an dec eixemen de la RS a la P ime a Co ona ¡.un es ancamen a la es a de la Ca alunya o ien al i occiden al. ' Les conclusions espec e al model dinamic de Ba - celona ciu a , que explica em a con inuació, semblen o ca in e essan s, enca a que n'hi ha algunes que demana ien de se ap o undides, po se cons i ueixen bases pe a u u es hipo esis de eball. D'una banda, en e el 1985 i el 1990 la inenca de RS pe pa de la població de Ba celona no sembla que hagi augmen a , sinó que s'hi obse a un es ancamen . D'al a banda, en el model dinamic s'hi eu una dinamica d'allunyamen de la ubicació de RS espec e a la ciu a : la g an concen ació de RS que p esen a a I'any 1985 la P ime a Co ona disminueix I'any 1990; i, en can i, s'obse a una Co ona de C eixemen que es a o mada pe les coma ques del Baix Penedes, I'Al Penedes, I'Anoia, el Bages, Osona i la Sel a, on é lloc un inc emen de RS. Les explicacions que es poden dona a aques a dinamica d1expansiÓ de RS, a es que el pe cen a ge de inenca no a ia, poden se en dos sen i s: 1) Que la població de Ba celona que enia RS I'any 1985, la majo ia concen ada a la P ime a Co ona, I'hagi enuda i n'hagi comp ada una al a a la Co ona de C eixemen , pe la qual cosa el pe cen a ge de inenca no hau ia can ia , només que la RS s'hau ia allunya de la ciu a . 2) Que la població de Ba celona que enia RS I'any 1985, la majo pa concen ada a la P ime a Co ona, hi hagi ana a iu e (p op de la ciu a , ben comunicada amb els cen es de eball), i s'hagi p odu'i així el enomen de subu bani zació de la g an ciu a .