PROPOSTES
PER
A
UNA
IMILLOR
EXPLOTACIO
DE
LES
DADES
PADRONALS
DELS
MUNICIPIS DE CATALUNYA
lEdoua d Con e
(Uniue s,i y College
o
London)
Lluís Flaque
(Uni e si a Au bnoma
de
Ba celona)
Les dades pad onals cons i ueixen una on de iquesa desap o i ada,
an de ca a a la plani icació dleIs se eis socials i cul u als com de ca a a la
millo a del nos e coneixemen de l'es uc u a social de la Ca alunya d'a ui
i
de la se a ans o mació. En gene al, obse em que els ajun amen s no
han p ocedi a un ac amen in o ma ic analí ic de les dades p opo ciona-
des pels pad ons ins a l'any
1981.
L'objec e d'aques epo p elimina
'
és
ence a la discussió sob e com explo a millo els ons pad onals que enim
a la nos a disposició. Així ma eix, espe em plan eja unes bases i cniques
i
me odolbgiques pe a acili a la cons i ució de se eis de seguimen de
I'e olució de l'es uc u a social ca alana, en pa icula pe pa dels ma eixos
ajun amen s que s'enca eguen de la ecollida de dades
i
de
llu ac uali -
zació anual.
P esen em ací una s ie de p opos es en aques sen i :
a)
pe
a
en iqui
1.
Aques eball s'ha d'emma ca dins d'un p og ama més ampli d'es udi de la
eali a social ca alana que se cen a p incipalmen sob e les ans o macions ac uals
de les es uc u es amilia s
i
comuni i ies. El p esen epo s'ad eca en p ime Uoc
a aquelles pe sones p eocupades pel millo amen dels se eis adminis a ius
i
socials.
<(Pape s)>: Re is a de
Sociologia
el ac amen de pad ons an sols pa cialmen codi ica s;
b)
pe a o ien a el
ac amen u u de les dades p opo cionades pe les ec i icacions pa-
d onals; i
c)
pe a es abli una codi icació inicial més adequada i ica de
pad ons u u s.
En el cos d'aques eball p ocu a em illus a cada p opos a me odolb-
gica amb exemples que palesin algunes de les se es possibles aplicacions
p hc iques.
SUGGERIMENTS
PER
AL TRACTAMENT DE DADES
Mol s ajun amen s, a causa de manques
i
es iccions p cssupos B ies i
cniques, s'han acon en a a ex eu e del pad ó an sols una se ie de
sumes i a indica els pe cen a ges de pe sones que esponen a al
o
al c i-
e i. Cal sub a lla , pe b, que les dades pad onals poden pe me e, g acies
a
unes cniques analí iques ela i amen senzilles, d'iden i ica amb una
ce a p ecisió ca ego ies de la població que enen unes necessi a s de se -
eis socials
i
cul u als especí iques
o,
pe al a banda, unes B ees de p o-
blemes i p eocupacions que enen una impo hncia di ec a pe a I'adminis-
aci6 pública. Nogensmenys, el endimen que podem de i a de la lec u a
di ec a de les conclusions ex e es de l'anhlisi &un sol pad ó es & subjec e
a limi acions impo an s.
En p ime lloc, el pad ó és un ins umen gene al amb inali a s basi-
camen censals. Pe an , el nomb e de dades que es po sollici a als en-
ques a s és o losamen edui .
A
més, la majo ia d'in o macions pad onals
no é un sen i absolu en la mesu a que llu pe in ncia només apa eix
quan es elacionen amb al es dades que, en mol s casos, no es an incloses
en el pad ó. Pe i, la ima ge que ens p opo ciona el pad ó és una c ins an-
Bnia o og B ica)> que e lec eix ce s essan s de l'es mc u a social. Pe al
d'ob eni una isió més comple a i explica i a d'aques a úl ima, cal in o-
dui una dimensió empo al o 4 cinema og A ica~ en la lec u a i la in e p e-
ació de les dades pad onals. És a di , con é e ec ua un examen compa-
a iu de dos o més pad ons successius. Més enda an insis i em pa icula -
men en la impo hncia que é la conside ació c onolbgica del p oblema
pe al de comple a les dades que es e e eixen a un lloc i a un momen
p ecisos.
A
i de demos a la u ili a d'aques en ocamen , p oposem a con i-
nuació una s ie d'associacions es adís iques en e elemen s d'in o mació
que conside em com a bhsiques pe a I'ap o i amen del ons de dades pa-
d onals, si és que olem supe a la me a abulació es adís ica desc ip i a.
200
Les
dades pad onals dels municipis de Ca alunya
Pe al d'ope a amb uns ni els mínims de segu e a que, malau adamen ,
no semp e s'han ga an i , és
imp escindible
un
con ol de pali a
p e i de
les dades al nos e abas en els ma eixos ulls pad onals o bé en egis ades
sob e supo in o mh ic (cin es magnk iques, discs..
.).
Així ma eix, con é
e algunes obse acions sob e els c i e is que p esideixen la con ecció dels
pad ons, no semp e o almen ence a s al nos e en end e.
A
i de p ocedi
a la in e elació de o s els elemen s d'in o mació d'impo incia immedia a
pe a l'adminis ació
i
la ges ió públiques con ingu s al pad ó, és necessa i
disposa d'un co pus de dades exhaus i amen codi ica , és a di , in o ma-
i zable, cosa que, disso adamen , no s'ha pogu eali za ins a a &una
mane a gene al pel que a a l'explo ació del da e pad ó -1981- a Ca-
alunya. Bs pe aixb que es a llim més enda an unes p opos es de codi i-
cació d'aquelles dades que ins a ui no s'han acos uma a explo a in o -
mi icamen .
Hem obse a una ma cad,a endPncia en aques Bmbi a acon en a -se
amb I'explo ació pa cial de les dades ob ingudes, a a és de p ocedimen s
de mos a ge.
El
e de ecó e
a
mos es edui'des, que mol es egades
no passen del
5
%,
po impossibili a la pe cepció
i
el millo en o-
camen , ja sigui de les especi ici a s del pe il demog a ic i sbcio-econbmic
de comuni a s pe i es, de ba is de ciu a s més g ans, ja sigui de p oblemes
que, o i només conce ni ca ego ies numk icamen es ingides de la po-
blació, poden eni implicacions gene als i e es i una g a e a que no
es
po menys eni . Recomanem, pe an , cada egada que sigui necessa i
i
ma e ialmen possible, eballa amb poblacions exhaus i es o, si més no,
amb mos es p ou Bmplies pe pe me e la
de ecció de necessi a s no inicial-
men conside ades.
En cas con a i, I'< anhlisi es ad s ican esde é una con-
i mació pu a i simple de les p e isions o iginh ies, més o menys conscien s,
dels in es igado s.
1.
Depu acid de les dades
A
I'ApGndix
I
p esen em la llis a in eg al de les in o macions elemen-
als que inclou el pad ó municipal d'habi an s d'una g an ciu a de Ca a-
lunya, elabo a I'any 1981. Segons una es imació e ec uada pels se eis i c-
nics d'aques municipi, ens obem con on a s a unes axes d'e o o sa
ele ades.
A
all d'exemple,
i
so a ese a d'ul e io s e i icacions, cons a em
els pe cen a ges següen s:
c Pqe s~: Re is a de
Sociologia
-
E o s en l'ad eca (sob e o e e i s al núme o de ca e ):
6
%.
-
E o s en la ecollida de I'any de naixemen :
5
%.
-
Di e encies no ables en l'any d'a ibada
a
Ca alunya:
8
%.
De e , aques s esul a s són, o
i
conside an -10s indi idualmen , ele-
a s. Apun em que, en p incipi, la ole hncia d'inexac i uds en un pad ó
d'aques a mena no ha de supe a
1'1
%.
És cla que a pa i del momen
que es donen equi ocacions an eqüen s, en el cas de ole co elaciona
dues
o
més a iables, la axa d'e o esde é ala man i els esul a s de
I'adlisi del pad ó inu ili zables.
Un pad ó po cos a mol s milions. Cal, pe an , assegu a uns con ols
igo osos en e ec ua -se l'empad ona nen , an a l'ho a de la ecollida dels
ulls censals pe pa de I'agen com a l'ho a de e -ne una e isió, que
hau ia de se sis emh ica i
an e io
a la cloenda del cens.
Pe desg hcia, els e o s de ansc ipció poden empi jo a aques a si-
uació quan s'en egis en les dades manusc i es sob e supo in o mh ic. En
el cas que ci em, el ni ell d'e o s que es dóna, segons e i icacions du es
a e me pe ecnics d'un cen e de chlcul, po oscilla en o n del
10
%!
Espe em que aques cas més a ia sigui una excepció a Ca alunya..
.
i
que
iílus i a bas anea la necessi a impe iosa de p ocedi a un con ol de qua-
li a dels pad ons municipals. La esponsabili a d'aques a asca compe eix
a l'adminis ació pública.
2.
Algunes ema ques sob e el disseny dels ulls pod onds
Si bé exis eixen ce es a iacions en la p esen ació dels ulls pad onals
segons els municipis, l'examen d'uns quan s ulls sugge eix ce es ema -
ques de ca a a l'o gani zació de les p egun es o mulades:
a)
Pe sup lua que pugui sembla , la inclusió de la da a
i
del
lloc
de ma imoni dels enques a s pe me ia una anhlisi md més adequada
de l'e olució de les es uc u es amilia s,
de
la composició dels g ups esi-
dencials, de la e ili a i la na ali a i dels luxos mig a o is que an han
modi ica la composició de la població de Ca alunya en els úl ims en a
anys. No cal di que o s aques s emes, a més de llu anscendencia en el
coneixemen quan i a iu
i
quali a iu de l'es uc u a social, enen implica-
cions
di ec es
pe
a
la p e isió escola , cul u al, sani h ia i, e iden men ,
de ca a a les necessi a s d'habi a ge.
b)
Val a di que,
al
nos e en end e, el qües iona i sob e el ni ell
d'ins ucció ( egeu 1'Apendix
I,
pun
28)
con é ce es de iciencies ela i es.
Les
dades pad onals dels municipis de Ca alunya
Cons a em que pe a algunes comuni a s de la Co po ació Me opoli ana
de Ba celona, els ciu adans inclosos en les subca ego ies
1
i 2 (<(no sap
llegi ni esc iu e
o
hi é di icul a s)> i <cp imh ia incomple a)>) a iben a e-
p esen a una pa subs ancial de la població que po ins i o supe a la
se a mei a . La o mulació adop ada pe a aques es p egun es -sob e o
la segona- po ocul a ce es eali a s que in e essa consixe . Cald ia dis-
ingi en e
el
cas en qui: els es udis p ima is són incomple s pe qui: s'es-
an cu san i
el
cas d'aquells indi idus, jo es i adul s, que, ha en -10s
deixa <(penja s)>, han d'ésse conside a s com a anal abe s uncionals. Re-
ma quem, pe b, que el e de eni els es udis p ima is comple s po no ésse
necessh iamen signe d'una manca cul u al. Zs del deu e de cada ajun a-
men es udia amb la deguda a enció possibles di: ici s educa ius d'aques a
magni ud i impo hncia socials.
Se ia igualmen de desi ja la inclusió dins d'aques apa a &una p e-
gun a des inada a esb ina l'impac e de I'anal abe isme en
llengua
ma e na,
ja sigui aques a la ca alana
o
la cas ellana.
C)
L'e aluació de la comp ensió i la u ili zació e ec i a de la llengua
ca alana ( egeu Api:ndix
I,
pun 29) exigeix una e lexió se iosa sob e la
o
les qües ions incloses pel que a al cas en els ulls pad onals. P egun es del
:ipus: {(En eneu el ca al&?)> inci en a axes exage adamen ele ades de
espos es posi i es, puix que poden e apa i:ixe com a <(inadequades)>
aquelles pe sones que hi con es in nega i amen . Els casos de municipis
de la pe i i ia indus ial de Ba celona on s'ob enen axes de espos a po-
si i a a l'en o n del
70 %
engend en un ce escep icisme..
.
A
més, el e
que aques a dada sigui <( e i a )> o no,
no
é cap mena de sen i sociolbgic.
La esolució d'aques a qües ió eque eix la in e enció de sociolingüis es
quali ica s. Pe me em-nos, pe b, de ema ca que la mul iplicació de ma i-
monis mix os jus i ica pe si ma eixa X'es ablimen d'una dis inció en e
<(llengua ma e na)> i <(llengua habi ual d'in e acciÓ)>.
d)
Exis eixen ce es edundhncies en e les p egun es dels qües iona is
ela i es a la <<si uació labo al)> i la <(condició sbcio-econbmica)> ( egeu
Ap'endix
I,
pun s
30
i
33,
espec i amen ). La ei e ació d'aques a incon-
g ui:ncia d'un pad ó a I'al e
és,
po se , explicable pe la manca de e isió
de les no mes adminis a i es que egulen e! con ingu dels pad ons. Asse-
nyalem que !es economies eali zables en e mes de ac amen in o mh ic
pe l'eliminació de les edundhncies pe me ien la inclusió de p egun es
més signi ica i es, com són, des del nos e pun de is a, les ela i es a la
celeb ació del ma imoni i als usos lingiiís ics.

<<Pape s)): Re is a de
Sociologia
3.
P opos es pe a
la
codi icació de dades pad onals no codi icades
Els ulls pad onals, con h iamen als ulls censals es a als, no compo -
en caselles des inades a la in o ma i zació de les dades següen s:
-
Pa en iu o elació amb
el
cap de casa
o
pe sona p incipal.
-
El municipi, la p o íncia i, en el cas dels es ange s, el país d'o-
igen.
-
La p o essió de l'indi idu i l'ac i i a econbmica de l'emp esa on
eballa.
Sugge im que en els p ope s pad ons s'u ili zin els codis numh ics es a-
ble s pe 1'Ins i u Nacional &Es adís ica pe a la codi icació d'aques es
dades.
Opinem igualmen que l'ad eya de l'emp esa, an si es oba si uada
o
no en
el
ma eix municipi, pod ia se codi icada d'aco d amb els ma eixos
c i e is emp a s pe a la locali zació de cada habi a ge.
Tanma eix, ens sembla que la elació de pa en iu amb
el
cap de ami-
lia é p ou impo hncia com pe a e -la digna d'una codi icació més p ecisa,
que pe me i especiíica millo l'es uc u a in e na dels g ups esidencials
i
la se a a iació en unció de c i e is an elle an s pe a la plani icació
social com els d'eda i gene ació, lloc de esid ncia, ni ell d'ins ucció, ús
lingüís ic
o
condició sbcio-econhmica.
La classi icació que p oposem ací é pe objec e acili a explo ació uc-
í e a d'aques es dades
i
de i a de es ipus d'in o mació:
a)
La denominació de la elació de cada indi idu amb el cap de ami-
lia
o
pe sona p incipal; b) el sexe de la pe sona en qües ió;
i
c)
la possible
dis hncia gene acional en e el cap de casa
i
la pe sona en qües ió.
Cada pe sona conside ada pod h designa -se g hcies a un codi de es
nomb es que esumeix aques es es in o macions. La aula adjun a indica el
conjun de e e en s possibles que pe me aques a classi icació. Con é a a
p esen a els elemen s necessa is pe a la lec u a de la aula:
a)
La p ime a columna dóna el codi numh ic de cada ca ego ia de e-
lació en e una pe sona i el cap de casa
o
pe sona p incipal del g up esi-
dencial en el qual iu. La nume ació que designa les elacions a d'l a 17.
b) La segona columna dóna les designacions de les elacions exis en s
en e els caps de casa o pe sones p incipals (de sexe indi e en )
i
les pe -
<<Pape s~:
Re is a de Sociologia
sones de sexe masculí, especi ica pe la xi a
1.
A
la designació ca alana,
co espon la se a aducció cas ellana.
c)
La e ce a columna dóna un codi que cons a de dos nomb es ( e -
big Pcia, 2.1,
13.1..
.
),
el p ime dels quals designa la ca ego ia elacional
i el segon el sexe masculí.
d)
La qua a columna dóna les designacions de les elacions exis en s
en e els caps de casa
o
pe sones p incipals (de sexe indi e en )
i
les pe -
sones de sexe emení, designa pe la xi a 2.
A
la designació ca alana,
co espon la se a aducció cas ellana.
e)
La cinquena columna dóna un codi que cons a de dos nomb es ( e -
big Pcia, 3.2, 7.2..
.),
el p ime dels quals designa la ca ego ia elacional
i
el segon
el
sexe emení.
)
La sisena columna indica quina és la di e encia gene acional exis en
en e
d
cap de amília o pe sona p incipal
i
la pe sona conside ada, lligades
ambdues en e elles pe la elació especi icada en !es columnes
2
a
5.
Con-
side a em en el p esen con ex di e encies gene acionaIs que an de més
es (besa i/besi ia) a menys es ( ené l ené a) espec e d'un Ego (pe so-
na de e e encia) que és el cap de casa o pe sona p incipal.
g)
La se ena columna dóna un codi de es nomb es aplicable
a
les
pe sones de sexe masculí. EI p ime nomb e designa la ca ego ia elacional
(c .
columna 1). El segon es e e eix
al
sexe de la pe sona
(c .
columna 2).
El e ce indica la di e kncia gene acional exis en en e el cap de casa o
pe sona p incipal
i
la pe sona conside ada en unció del codi nums ic
següen :
(besa is) Gene ació més 3:
1
(a is) Gene ació més
2:
2
(pa es) Gene ació més 1: 3
gene ació de e e encia Gene ació
O:
4
( ills) Gene ació menys
1:
5
(né s) Gene ació menys
2:
6
(
ené s) Gene ació menys 3: 7
Quan el pa en iu no
hi
in e é:
8
Cal ema ca que la di e enciació gene acional no s'aplica a les ca ego-
ies elacionals ( egeu columna 1)
15
(no empa en a ), 16 (hos e)
i
17
(domes ic). Pe an , el codi gene acional nume ic no és pe inen en aques s
casos.
h)
La ui ena columna dóna un codi de es nomb es aplicable a
pe sones de sexe emení. El p ime nomb e designa la ca ego ia elacional
( egeu columna
I),
com a la columna 7. El segon designa el sexe de la
Les dades pad onals dels municipis de Ca alunya
pe sona ( egeu columna 2). El e ce indica la di e hcia gene acional en e
la pe sona en qües ió i el cap de casa
o
pe sona p incipal, en unció de la
codi icació indicada a l'apa al. p eceden .
Un cop e s els sugge imen s que ens semblen pe inen s pe a la codi-
icaci6 dels elemen s d'in o mació exp essa s amb o es les se es lle es
( egeu p ime a ema ca
(*)
de: l'aphdix
I),
podem passa a la p esen ació
de les in e elacions bhsiques en qu& es pod ia ecolza el coneixemen de
l'es uc u a demog h ica
i
sbcio-econbmica del municipi.
Pe descomp a , les p opos es que em
a
con inuació no s'han d'in e -
p e a &una mane a es ic a
i
uni o me, sinó que els unciona is
i
in es i-
gado s in e essa s a posa -les en p hc ica hau ien de e gala de lexibili a
i d'imaginació. Cal eni en comp e, és cla , en e mgl s al es ac o s lo-
calmen can ian s, la a iable de e minan que cons i ueix la g andh ia de
la població, sob e o pel que a a I'e en ual pe inhcia de nomb oses sub-
ca ego ies. Les poblacions de g an dimensió donen la possibili a de ila
mol p im, donada la quan i a, de casos in en a ia s. En can i, en comu-
ni a s pe i es l'anhlisi es adis ika mai no po supli el ac e di ec e amb
la gen .
4.
In e elacions de a iable onamen als
A
pa i del momen en que s'ha e ec ua l'empad onamen dels ciu a-
dans d'un municipi, c eiem p o i ós que cada ajun amen egui una endi-
bili a mhxima, an social coin adminis a i a, de la subs ancial in e sió
eali zada a base de cons i ui un ons documen al a l'abas an dels un-
ciona is públics, dels eballado s socials, del pe sonal sani a i i dels pla-
ni icado s i cien í ics socials, com dels memb es del públic en gene al (els
quals, desp és de o , inancen I'ope ació).
Llis a de aules c ezcades onamen als de dues a iaibles
que
con é es-
abli a pa i de Ces in o ma~i~ons pad onals ( egeu apPndix
I).
1. In e elaciona
la dis ibució
de
la població segons el sexe
(19)
i
les in o macions següen s:
a) L'es a ci il
(20).
b)
El
municipi d'o igen
('21).2
2.
Habi ualmen , en les dis ibucions es adís iques p oduc e de l'anilisi dels pa-
d ons, hom desca a d'en ada com a a iable pe inen el lloc de naixemen , segu a-
uPape ss: Re is a de Sociologia
p esen con ex -
i
així ma eix a causa de la min a de llu impo hncia en
la socie a con empo hnia.
La combinació de les o mes elemen als CP, N i
T
amb els c i e is
d'expandimen 1,
2
i 3, dóna lloc a la aula de combinacions següen :
CP
CPa CPd CPc
CPad CPac CPdc
CPadc
N
Na Nd NC
Nad Nac Ndc
Nadc
T
Ta Td Tc
Tad Tac Tdc
Tadc
Acabem d'exposa ací els p incipis gene als en qui: es basa el nos e
sis ema classi ica o i dels g ups esidencials. La combinació de les modali-
a s, o mes i c i e is esmen a s pod ia p odui un nomb e de possibili a s
mol conside able. Enca a que algunes de les ca ego ies abans mencionades
d'aques a classi icació poden esul a en pa supe lues en l'anhlisi de co-
muni a s pe i es, poden ésse , g acies a les possibili a s que b inda la in-
o mh ica, de g an u ili a en 1'8mbi d'una ciu a de població ele ada.
To i aix6, com que la nos a in enció no és esgo a el conjun de les
opcions Mgiques, sinó p oposa un esquema ope a iu hcilmen aplicable a
la socie a ca alana ac ual, ens eiem obliga s
a
essal a aquelles possibles
cons e~acions esidencials més eqüen s i/o signi ica i es des del pun de
is a sociol6gic. Pa in dels elemen s que hem p esen a , les uni a s o
g ups esidencials es poden agenga segons la classi icació següen :

Les dades pad onals dels municipis de Ca alunya
1.
Soli a is
(S): Uni a esidencial o mada pe un indi idu que no
compa eix el seu habi a ge amb al es pe sones.
2.
Pe sones no elacionades
(PNR): G ups esidencials o ma s pe
pe sones que con iuen sense es a lligades en e elles pe elacions de pa-
en iu o d'alian~a ma imoniall.
3.
Pe sones elacionades sense nucli ~na imonial
(PRSN): G ups e-
sidencials que comp enen o a mena de pa en s (pe sang
o
ma imoni),
sense que es doni en e dos qualsse ol d'ells cap incle ma imonial,
i
amb
exclusió de la ca ego ia següen . Ci em com a exemples d'aques ipus de
g up esidencial dues ge manes sol e es
o
ídues, un oncle/ ia amb un o
més nebo s, un a ili ia
amb
un né lné a,
o
bé dos cosins/cosines.
4.
C2Jlules pa en als
(CP): G ups esidencials cons i ui s, en la se a
o ma bisica, pe un pa e o pe una ma e di o cia lada, sepa a lada o
idul ídua que con iu amb ills seus biolhgics
o
legalmen econegu s.
Dins d'aques a ca ego ia, cal inclou e els g ups esidencials p oduc e dels
possibles expandimen s, enume a s més amun , de la se a o ma elemen al.
5.
Nuclis sense ills
(NSF): Anomenem NSF aquells g ups esiden-
cials o ma s pe nuclis ma imonials els memb es dels quals con iuen sols.
Al amen di , són nuclis ma imonials sense cap mena d'e~pandimen .~
6.
Nuclis amb ills
(NAF):
Anomenem NAF aquells g ups esiden-
cials o ma s
pe
nuclis ma imonials que solamen i exclusi amen es an
expandi s amb ills co esiden s de l'un
o
d'ambdós c6njuges.
7.
Nzlclis sense ills expundi s
(NSFE): Anomenem NSFE aquells
g ups esidencials o ma s pe nuclis ma imonials sense ills, pe 6 que e-
nen un expandimen pe ascend&ncia i/o colla e ali a .
8.
Nuclis amb ills expandi s
(NAFE): Anomenem NAFE aquells
6.
Bs con enien ema ca que les ca ego ies
5
a
8
(NSF, NAF, NSFE
i
NAFE,
espec i amen ) enen les se es co espon&ncies en el conjun de combinacions Ibgi-
ques possibles d'expandimen dels nuclis ma imonials (N):
5.
NSF N
6.
NAF Nd
7.
NSFE Na, NC, Nac
8.
NAFE Nad, Ndc, Nadc
Al amen di :
/
(a)
NSFE
=
NSF
+
-
(c)
(a
+
C)
/
(a)
NAFE
=
NAF
+
-
(c)
(a
+
C)
<(Pape s)>: Re is a de Sociologia
g ups esidencials o ma s pe nuclis ma imonials amb ills co esiden s
igualmen expandi s pe ascendilncia i/o ~olla e ali a .~
9.
Família
oncal
(T):
G up esidencial que,
en
la se a o ma bi-
sica, comp h dues pa elles elacionades pe un lligam de iliació. Dins
d'aques a ca ego ia cal inclou e els g ups esidencials oncals expandi s en
o es llu s possibles a ian s ( egeu combina b ia més amun ).
10.
Al es g ups esidencials nuclea s
(AN): 111c?oem aques a ca ego-
ia úl ima pe dona cabuda a o es aquelles modali a s esidencials no
p e is es en les ca ego ies an e io s
(5
a 9) (poligínia, dos nuclis ma imo-
nials de la ma eixa gene ació elaciona s colla e almen , e c.).
L'explo ació sociol6gica d'aques a classi icació exigeix un p océs p e i
de depu ació
i
codi icació de les dades con ingudes en el pad ó, que pe -
me i la inclusió de cada ull pad onal en una ca ego ia de e minada. Fins a
l'any 1981 els se eis ecnics de ce s ajun amen s han p ocedi a una
codi icació dels ulls pad onals pe ipus de g up esidencial, inspi an -se
gene almen en els c i e is elabo a s pe I'INE,
i
sense possei necessi-
iamen una o mació que els pe me és de e -ho ence adamen . En als
casos la classi icació es eia a bell ull, pa in de les dades manusc i es que
podien sugge i al unciona i la inclusió de al ull pad onal en al cn e-
go ia. Aques p ocedimen a esanal, a egi a la imp ecisió dels c i e is
abans esmen a s de l'INE, po condui a esul a s desas osos i, pe an ,
esde eni inú il.
El que p oposem aquí és, en un p ime emps, codi ica les in o ma-
cions manusc i es que de ineixen les elacions de cada memb e del g up
esidencial ( ull pad onal) amb el cap de casa o pe sona p incipal, en un-
ció de la classi icació o mulada a la aula 1,
i
del sexe d'aques s da e s.
El ma eix agen censal pod ia eali za aques a ope ació a l'ho a d'emplena
o ecolli cada ull. Els codis numil ics, en un segon emps, si s'adop a
la nos a p opos a, hau ien de se en egis a s sob e supo in o mi ic.
Alesho es l'o dinado p ocedi ia a la depu ació de les dades b u es,
i
po-
sa ia en elleu les possibles con adiccions en e la elació, ja codi icada,
amb la pe sona p incipal,
i
al es in o macions que poden pe me e el seu
con ol, com a a el sexe, I'eda , l'es a ci il i la si uació esidencial,
amb el benen ils que sols conside em les pe sones p esen s
i
anseün ^.^
7.
La dis ibució d'aques s qua e apa a s
(5
a
8),
co esponen s a di e ses mo-
dali a s de g ups esidencials que compo en un sol nucli ma imonial, obeeix a la
necessi a de ca ego i za sepa adamen a ian s &un ma eix ipus es uc u al, mol
eqüen s a la socie a ca alana mode na.
8.
Pe exemple, una pe sona casada de <( es anys,,, una dona,
amb
dos
as,
i
de
sexe a nasculi)>,
i
al es incong u5ncies d'aques a mena que es oben e ec i amen a
Les dades pad onals dels municipis de Ca alunya
A
con inuació, l'o dinado aplica ia les ins uccions que de i a ien de la
nos a p opos a de classi icació de g ups esidencials. Pe complex que po-
gués se el p og ama co esponen (ca p essuposa ia passa d'una pe s-
pec i a cen ada en un Ego -el sexe del qual cal especi ica -
a
una ipo-
logia de ca ego ies no basada en una e e ncia al cap de casa o pe sona
p incipal), és in o mh icamen ac ible. El esul a ma e ial d'aques ac-
amen es p esen a ia so a la o ma d'una dis ibució es adís ica que mos-
a ia la p opo ció que ep esen a cada ipus de g up esidencial en una
població de e minada.
Pe descomp a , aques a dis ibució pod ia se so mesa
a
anhlisis més
p ecises segons els casos. De ca a als se eis socials, se ia d'impo hncia
capi al con ixe en p o undi a les ca ac e ís iques de les c llules pa en als
(CP), en pa icula de les no expandides. L'es udi es adís ic independen
d'aques a ca ego ia pod ia e ela B ees de necessi a social poc conegudes
o no exp essades. Mencionem, pe exemple, les ídues jo es amb ills. Es-
men em igualmen la necessi a de con ixe la si uació esidencial de les
pe sones elles o disminuides pe al de pode a alua el g au po encial
de supo amilia de que disp~osen.
D'al a banda, és in e essan , an des del pun de is a sociolbgic com
des del pun de is a de la plani icació sacio-econbmica, esca i el g au
d'associació exis en en e de e minades composicions dels g ups esiden-
cials, i la p o essió i al es ca ac e ís iques (eda , ni ell d'ins ucció
...)
de
llu s memb es.
Sub a llem que les nos es p opos es es poden aplica sense que hi
hagi menyscap e dels d e s de p i aci a dels enques a s, a s que en o es
aques es ope acions hom p escindeix de o a e e hcia als noms, cognoms
i ad eces.
De o a mane a, som conscien s de les limi acions que compo a l'a-
plicació de la nos a ipologia. La p incipal d'elles au en el e que un
pad ó no és més que una ima ge es h ica d'una comuni a de e minada en
un momen p ecís. No p en en conside ació l'o igen ni les ans o macions
que de e minen o a ec en o es les dis ibucions es adís iques que esul a-
ien de les anhlisis sugge ides en aques eball. Pe exemple, les dades
p opo cionades pe un sol pad ó no pe me en eni en comp e el cicle de
desen olupamen dels g ups esidencials. La si uació d'una pa ella sense
ills (NSF) po a ibui -se p i~lcipalmen a un dels es ac o s següen s:
I
l'ho a de depu a dades pad onals. En aques cas, exis eixen de e minades possibili a s:
o bé
la
conjuminació de la o ali a de les dades pe me de ec i ica l'elemen in-
cong uen , o
bé
implica
la
in alidació del ull. En aques Uoc, no podem dedica -nos
a exposa les conseqü ncies d'aques s p oblemes.
<<Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
a)
Un casamen neolocal ecen , o sia una pa ella que acaba de o ma
un g up esidencial di e en del dels pa es d'ell o d'ella;
b)
I'es e ili a ;
i
C)
la dispe sió dels ills d'una pa ella d'eda madu a.
Podem ci a igualmen el cas d'un g up nuclea amb ills (NAF), que
an po ha e es a o igina pe un ma imoni neolocal com po cons-
i ui la ase del cicle de desen olupamen d'una amília oncal que se-
gueix la mo dels memb es de la gene ació més anciana.
Així, eiem com la nos a ipologia és insu icien de ca a a la comp eii-
si6 de la gknesi dels g ups esidencials i de les ans o macions de l'es-
uc u a demog i ica, com po se l'en ellimen p og essiu de la població
a ibu'ible al descens de la e ili a o al encamen dels luxos mig a o is.
Pe al de comp end e a ons els p ocessos de can i de l'o gani zació so-
cial, cal in odui una dimensió empo al en l'anhlisi. Aixb es po acon-
segui de dues o mes que poden se complemen h ies: adés pe una anhlisi
compa a i a de dos
o
més pad ons successius, adés pe l'examen de les
dades o nides pe les ec i icacions pad onals. Com que la mecani zació
de les dades pad onals és anma eix ecen i ambé a causa de les de icihn-
cies en la depu ació, la codi icació
i
la classi icació dels g ups esidencials
que hem comen a en aques a icle, ens cen a em sob e o en les possibi-
li a s que o e eix l'explo ació sis emh ica de les ec i icacions pad onals.
EL
MILLORAMENT I L'EXPLOTACIO
DE
LES RECTIFICACIONS PADRONALS
Fins a a els ajun amen s han es a emp an un p ocedimen de ec i-
icació dels pad ons pe al d'ac uali za -10s. El des í de les dades p oce-
den s de les ec i icacions ha es a només l'es imació de les a iacions de
la població en els pe íodes in e censals i, malau adamen , la iquesa d'in-
o mació que con enen no ha es a p ou explo ada.
Les ec i icacions es e e eixen a dues menes d'al e acions. Les p ime-
es, que anomena em ex e nes, en egis en les en ades
i
so ides d'indi i-
dus d'un municipi de e mina . Aques es al es i baixes poden eni un g an
in e hs no sds de ca a a I'es ablimen dels co en s immig a o is
i
emi-
g a o is, sinó que ambé ens o neixen in o mació sob e la endkncia a
casa -se amb pe sones que iuen dins o o a del municipi. Les ec i ica-
cions in e nes, és a di , aquelles que no impliquen I'en ada
o
la so ida
d'un indi idu de la comuni a , són igualmen &una g an impo hncia a
I'ho a d'a dua les ans o macions de les es uc u es demog h iques d'un
any a l'al e i de comp end e ce s p ocessos de mudan~a en l'o gani zació
Les dades pad onals dels municipis de Ca alunya
social del municipi. Les ec i icacions in e nes són esul an s de ce s can-
is que delimi en el p ocBs i al de I'indi idu i que en cons i ueixen i es
impo an s. Cal ci a en e ells el naixemen , la mo i els can is d'es a ci-
il. Igualmen ds ajun amen s solen en egis a els can is de esidencia i el
pas a la majo ia d'eda , dades necesssh ies pe a la con ecció
i
ac uali za-
ció del cens elec o al. En o cas és p ecep iu en egis a els can is de
quali icació einal
i
el pas de p esen s
i
anseün s a absen s, i ice e sa.
Conc e amen , en els ulls pad onals de
1981
que hem consul a , igu-
en caselles especials, que ha cl'emplena la ma eixa adminis ació, e e ides
a les ec i icacions sob e les in o macions següen s:
1.
Al es pe naixemen , immig ació, can i de domicili, omissió, e c.
2.
Baixes pe de unció, emig ació, can i de domicili, insc ipció in-
deguda, e c.
3.
Can is de quali icació einal pe causa de majo ia d'eda , ma i-
mmi, idu'i a , e c.
A
més, o segui hi obse em una casella addicional, que p obable-
men deu emplena I'agen censal, des inada a p ecisa , en el cas dels ab-
sen s, el municipi i p o íncia o país es ange on es oben i, en el cas
dels anseün s, el nom del municipi o p o íncia on enen la se a esiden-
cia habi ual. Igno em l'e ec i i a d'aques a da e a casella que, en o
cas, no sembla dona cabuda1 a la inco po ació de possibles al e acions
d'aques es dades. En o cas, ema quem que, en e les di e ses ec i ica-
cions, la da a dels nous ma imonis no sembla se en egis ada pe d e
p opi, sinó com una de les causes de can i de quali icació e'inal,
i
desco-
neixem la dilighcia amb qu2 aques es dades són en egis ades?
I
Les ec i icacions pad onals poden ajuda a posa al dia amb egula i a
les modi icacions en la composició dels g ups esidencials que incideixen di-
ec amen sob e les necessi a s de se eis socials
i
cul u als o &equipamen s.
Pe exemple, la mo d'un dels memb es d'un ma imoni d'una ce a eda
sense pa en s o supo adequa po e necessa ies de e minades o mes
d'assis 6ncia; o bé I'inc emen del nomb e &in an s d'una lla po com-
po a can is en les necessi a s d'habi a ge pe pa de ce es amílies.
Les ec i icacions pad onsds, si és que són objec e &una ecollida
a en a
i
egula , pe me en supe a la isió sinc bnica de la edi a social
que o e eix I'anhlisi de les dades pad onals. El p oblema és, jus amen , que
l'en egis amen de les ec i icacions po e ec ua -se
amb
e a d o, ins i
9.
A
í ol d'exenlple, a l'aphdix
I1
donem el ilís a dels elemen s d'in o mació
de
que
disposen els se eis hcnics de YAjun amen d'una g an ciu a de Ca alunya.

<<Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
o , se de icien . En e ec e, nomb oses són les causes que con ibueixen
a edui la iabili a de les ec i icacions pad onals; en e elles es des aquen:
a)
Re a ds d'en egis amen de o ipus degu s a la no comunicació de la
ci cums ancia de la a iació pe pa dels ma eixos in e essa s;
b)
la al a
d'en egis a nen de naixemen s
i
de de uncions de ciu adans &un municipi
dona , oco egu s o a d'aques municipi;
c)
la al a de la comunicació de
la baixa pe pa &aquelles pe sones que emig en de ini i amen del mu-
nicipi pe casa -se o oba eina o, en el cas d'immig an s jubila s, pe
e i a -se al poble d'o igen.
És cla que esul a mol di ícil emeia sis emi icamen aques es de i-
ciilncies d'en egis amen sob e una base anual. És p ou sabu que les ases
de naixemen o de de unció d'un municipi, pe ci a només aques s exem-
ples, sols es poden de e mina amb exac i ud amb un e a d de dos o es
anys o
--el
cas no és a - a l'ho a del següen empad onamen . Cal di ,
pe b, que els se eis ilcnics no es an o almen desp o e'i s de mi jans pe
a millo a aques a si uació. El p ime pas se ia un coneixemen més exac e
dels e o s
i
dels e a ds en egis a s du an els cinc anys que p ecedi en
l'úl im pad ó. Aques a a aluació de les de icii ncies passades es pod ia e ec-
ua a pa i de la compa ació sis ema ica dels can is de
s a us
pe sonal
assenyala s pel conjun de les ec i icacions anuals
i
les in o macions elle-
an s del pad ó. Els esul a s d'aques a compa ació indica ien p ecisamen
quins ipus d'en egis amen hau ien de se objec e d'una igilhncia més
acu ada pe pa de l'ajun amen en l'esde enido . La p opaganda ciu a-
dana, en ocada sob e o en el sen i de mos a als memb es d'una coljec-
i i a la incidilncia del pe eccionamen de les ec i icacions en
el
mi-
llo amen dels se eis socials, pod ia ins a un ce pun con ibui a dis-
minui els e a ds d'en egis amen . D'al a banda, la comunicació anual
en e els municipis de les in o macions e e ides a dades d'al a i de baixa
-in e can i que possibili a ia la in o mh ica- cons i ui ia un mi ja p ou
e icien pe a compensa inad e ilncies pe sonals de ce s mig an s.
En
i,
cal sub a lla que la amesa au oma ica d'ac es de naixemen i de de unció
pe pa dels me ges que a es en aques s esde enimen s al lloc de esidi n-
cia dels pa es o &empad onamen , espec i amen , condui ia a un p og és
sensible i apid en el coneixemen de dos enbmens demogd ics an o-
namen als com són la na ali a i la mo ali a .
Si, a pa i d'a a, les dades p opo cionades pe les ec i icacions pad o-
nals ossin a la egada:
-
més ben e isades anualmen ;
-
con as ades
a
pus e io i,
clos anys, pe exemple, desp és de la
cloenda del pe íode anual en qües ió, i
Les dades pad onals dels municipis de
Ca alunya
-
g a ades sob e supo magne ic a mesu a que l'adminis ació en
ingués no icia, hom ob ind ia una eina mol aluosa pe a la comp ensió
no an sols de les es uc u es
i
pau es demog h iques i sbcio-econbmiques,
sinó igualmen de llu s p incipals ans o macions. En pocs anys, aques
co pus d9in o macions pod ia acili a la asca dels plani icado s socials
g k
cies a les se es quali a s
de
p e isió.
Un ac amen adien de les dades p opo cionades pels pad ons i llu s
ec i icacions cons i ueix una eina bhsica de ca a
a
la de e minació de la
polí ica municipal an en l'hmbi econbmic com en el camp dels se eis
socials i cul u als. Pe an , cald ia encomana o icialmen l'elabo ació
i
I'ac uali zació con inues de les mencionades dades als se eis 2cnics dels
,
ajun amen s impo an s i a les mancomuni a s que ag upen els municipis
pe i s. El cos d'aques a eina de seguimen se ia mol in e io a les p& dues
causades pel desence de decisions elabo ades sense una base adequada
&in o mació p i ia.
CONCLUSIONS
To s els p ocedimen s d'andisi que hem sugge i , si ossin aplica s sis-
emh icamen , suposa ien un coneixemen de l'o gani zació social que ans-
cendi ia de bon os el que es po de i a del conjun d'in o macions que
hom maneja usualmen , esul an de I'ag egació abusi a de dades pad o-
nals
i
censals. És una disso que la p o usió d'in o macions con ingudes
en els pad ons i censos es malme i i que no sigui explo able
a
ni ell munici-
pal. Pe b, a més, I'aplicació de les ecniques que p oposem pe me ia ul-
apassa aques ma c, edu'i
al
me coneixemen de ks coo denades o -
mals de l'o gani zació social. En e ec e, les dades que posseim a ni ell
quali a iu sob e l'es uc u aci6 de les ans o macions i dels p ocessos p o-
unds de la eali a ca alana són ben escadusse es. Les anhlisis que p opo-
sem cons i ueixen passos p e is imp escindibles d'una mena d'indagació
més sub il que pe me i copsa els can is en les elacions humanes.
Pe illus a el que olem di , posem un exemple que a ec a la socie-
a ca alana en el seu conjun , i pel que a al seu esde enido . En I'ac ua-
li a , s'es h desen olupan un deba o ca con ús a I'en o n de la noció
d'c in eg aciÓ)> dels immig a s i de llu s descenden s dins la socie a ca a-
lana. Sense p ocedi ací a una c i ica ap o undida d'aques a p oblemh ica,
old íem ad e i el e p ou cla de la o mació &una socie a ca alana
en la qual la dico omia an e a se i en e ca alans au bc ons
i
immig a s
<(Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
ja no és pe inen , donada la impo. lncia dels con ingen s cada egada més
nomb osos de ills d'immig a s, nascu s a Ca alunya i imbu'i s d'una a-
dició cul u al no necessi iamen ca alana. Es dGna igualmen
el
cas de
o es aquelles pe sones nascudes de ma imonis mix os, és a di , con e s
en e una pe sona d'o igen ca al& i una al a d'o igen o as e .
El coneixemen d'aques p océs de mudan~a an sob eso in no es
pod A
assoli exclusi amen a a és d'un deba ideolbgic. Com a pun de
pa ida, cal eni en comp e les dades disponibles. ¿De quins
municipis
&Espanya han ingu els immig a s a Ca alunya des de Pany
1950?
¿A
quins camps d'ac i i a econbmica s'han dedica en els municipis que els
han acolli ? ¿Quins mo imen s mig a o is
dins
de
Ca dunya
s'han dona
en e la pobIació immig ada
(i
au hc ona) des de la se a a ibada? (Quin
és el seu ni ell d'educació ac ual? {Quina llengua peninsula o es ange a
pa la en els immig a s abans de desplaga -se? ¿Quinalquines llengua/llen-
gües pa len a ui? ¿Quina és l'ampli ud del mo imen de e o n de ce s
immig an s, que ha con ibul a la in e sió de la endkncia al c eixemen
demog h ic d'alguns municipis de Ca alunya en els da e s anys? ¿Quines
conseqükncies demog h iques
i
iscals é pe als municipis l'en ellimen de
la població,
i
quin pes hi é l'es ancamen de
la
immig ació a la da e ia
dels anys se an a?
Quines han es a les pau es ma imonials a Ca alunya? Pe exemple,
¿ ins
a
quin pun ds ca alans au bc ons i de adició cul u al ca alana han
endi
a
casa -se amb immig a s no ca alanopa lan s? En aques cas de
ma imoni mix , quina se & la llengua d'ús en l'hmbi amilia ? D'al a
banda, ¿ ins a quin pun han olgu els immig a s esposa -se amb pe sones
del seu lloc d'o igen
o
dels ol an s o, en can i, amb al es immig a s de
la ma eixa egió de p ocedhcia que esideixen en el seu ba i ac ual
o
en
pobles ejins?
I,
en i, ¿quin és
i
se & el compo amen ma imonial dels
descenden s d'immig a s i dels ills de ma imonis mix os?
De o aixb se'n sap ben poc. De les espos es a aques es p egun es de-
p2n el coneixemen sob e la possible c is al.li zació de comuni a s < bicul u-
als)>, enomen que, a la lla ga, pod ia condui a una escissió de la collec-
i i a ca alana. Una es imació exac a de l'e olució de les p e e kncies ma-
imonials e ec uada en unció de les al es qües ions que plan egem, me-
na ia a una comp ensió sociobgicamen onamen ada de e s impo an-
issims, mol deba u s
i
poc conegu s.
Clau (Pe sonal).
Dis ic e.
Secció.
Illa.
O d e.
Codi ca e .
Núme o de casa.
Bis.
Quilbme e.
Bloc.
Po al.
Escala.
Pis.
Po a.
Cognoms i noms
(*)
(Nom,
cognom p ime , cognom segon).
Nom dels pa es
(*)
(Nom del pa e, nom de la ma e).
Si uació esidencial (P esen , absen , anseün ).
Pa en iu o elació amb
el
cap de amília o la pe sona p incipal
(*).
Sexe (Home, dona).
Es a ci il (Sol e , casa , idu, di o cia o sepa a ).
Municipi de naixemen
(
*
).
P o íncia de naixemen
(*).
Da a de naixemen (Dia, mes, any).
*
Aques es in o macions igu en
al
ull
pad onal amb o es les se es lle es
i,
pe
an , han de se codi icades.
El
cos : an ele a :
de
llu
codi icació pos e io ai cens n'ha
in alida I'explo ació ins a a, en iol s casos.