Propostes per a una millor explotació de les dades padronals dels municipis de Catalunya

PROPOSTES PER A UNA IMILLOR EXPLOTACIO DE LES DADES PADRONALS DELS MUNICIPIS DE CATALUNYA lEdoua d Con e (Uniue s,i y College o London) Lluís Flaque (Uni e si a Au bnoma de Ba celona) Les dades pad onals cons i ueixen una on de iquesa desap o i ada, an de ca a a la plani icació dleIs se eis socials i cul u als com de ca a a la millo a del nos e coneixemen de l'es uc u a social de la Ca alunya d'a ui i de la se a ans o mació. En gene al, obse em que els ajun amen s no han p ocedi a un ac amen in o ma ic analí ic de les dades p opo ciona- des pels pad ons ins a l'any 1981. L'objec e d'aques epo p elimina ' és ence a la discussió sob e com explo a millo els ons pad onals que enim a la nos a disposició. Així ma eix, espe em plan eja unes bases i cniques i me odolbgiques pe a acili a la cons i ució de se eis de seguimen de I'e olució de l'es uc u a social ca alana, en pa icula pe pa dels ma eixos ajun amen s que s'enca eguen de la ecollida de dades i de llu ac uali - zació anual. P esen em ací una s ie de p opos es en aques sen i : a) pe a en iqui 1. Aques eball s'ha d'emma ca dins d'un p og ama més ampli d'es udi de la eali a social ca alana que se cen a p incipalmen sob e les ans o macions ac uals de les es uc u es amilia s i comuni i ies. El p esen epo s'ad eca en p ime Uoc a aquelles pe sones p eocupades pel millo amen dels se eis adminis a ius i socials. <(Pape s)>: Re is a de Sociologia el ac amen de pad ons an sols pa cialmen codi ica s; b) pe a o ien a el ac amen u u de les dades p opo cionades pe les ec i icacions pa- d onals; i c) pe a es abli una codi icació inicial més adequada i ica de pad ons u u s. En el cos d'aques eball p ocu a em illus a cada p opos a me odolb- gica amb exemples que palesin algunes de les se es possibles aplicacions p hc iques. SUGGERIMENTS PER AL TRACTAMENT DE DADES Mol s ajun amen s, a causa de manques i es iccions p cssupos B ies i cniques, s'han acon en a a ex eu e del pad ó an sols una se ie de sumes i a indica els pe cen a ges de pe sones que esponen a al o al c i- e i. Cal sub a lla , pe b, que les dades pad onals poden pe me e, g acies a unes cniques analí iques ela i amen senzilles, d'iden i ica amb una ce a p ecisió ca ego ies de la població que enen unes necessi a s de se - eis socials i cul u als especí iques o, pe al a banda, unes B ees de p o- blemes i p eocupacions que enen una impo hncia di ec a pe a I'adminis- aci6 pública. Nogensmenys, el endimen que podem de i a de la lec u a di ec a de les conclusions ex e es de l'anhlisi &un sol pad ó es & subjec e a limi acions impo an s. En p ime lloc, el pad ó és un ins umen gene al amb inali a s basi- camen censals. Pe an , el nomb e de dades que es po sollici a als en- ques a s és o losamen edui . A més, la majo ia d'in o macions pad onals no é un sen i absolu en la mesu a que llu pe in ncia només apa eix quan es elacionen amb al es dades que, en mol s casos, no es an incloses en el pad ó. Pe i, la ima ge que ens p opo ciona el pad ó és una c ins an- Bnia o og B ica)> que e lec eix ce s essan s de l'es mc u a social. Pe al d'ob eni una isió més comple a i explica i a d'aques a úl ima, cal in o- dui una dimensió empo al o 4 cinema og A ica~ en la lec u a i la in e p e- ació de les dades pad onals. És a di , con é e ec ua un examen compa- a iu de dos o més pad ons successius. Més enda an insis i em pa icula - men en la impo hncia que é la conside ació c onolbgica del p oblema pe al de comple a les dades que es e e eixen a un lloc i a un momen p ecisos. A i de demos a la u ili a d'aques en ocamen , p oposem a con i- nuació una s ie d'associacions es adís iques en e elemen s d'in o mació que conside em com a bhsiques pe a I'ap o i amen del ons de dades pa- d onals, si és que olem supe a la me a abulació es adís ica desc ip i a. 200 Les dades pad onals dels municipis de Ca alunya Pe al d'ope a amb uns ni els mínims de segu e a que, malau adamen , no semp e s'han ga an i , és imp escindible un con ol de pali a p e i de les dades al nos e abas en els ma eixos ulls pad onals o bé en egis ades sob e supo in o mh ic (cin es magnk iques, discs.. .). Així ma eix, con é e algunes obse acions sob e els c i e is que p esideixen la con ecció dels pad ons, no semp e o almen ence a s al nos e en end e. A i de p ocedi a la in e elació de o s els elemen s d'in o mació d'impo incia immedia a pe a l'adminis ació i la ges ió públiques con ingu s al pad ó, és necessa i disposa d'un co pus de dades exhaus i amen codi ica , és a di , in o ma- i zable, cosa que, disso adamen , no s'ha pogu eali za ins a a &una mane a gene al pel que a a l'explo ació del da e pad ó -1981- a Ca- alunya. Bs pe aixb que es a llim més enda an unes p opos es de codi i- cació d'aquelles dades que ins a ui no s'han acos uma a explo a in o - mi icamen . Hem obse a una ma cad,a endPncia en aques Bmbi a acon en a -se amb I'explo ació pa cial de les dades ob ingudes, a a és de p ocedimen s de mos a ge. El e de ecó e a mos es edui'des, que mol es egades no passen del 5 %, po impossibili a la pe cepció i el millo en o- camen , ja sigui de les especi ici a s del pe il demog a ic i sbcio-econbmic de comuni a s pe i es, de ba is de ciu a s més g ans, ja sigui de p oblemes que, o i només conce ni ca ego ies numk icamen es ingides de la po- blació, poden eni implicacions gene als i e es i una g a e a que no es po menys eni . Recomanem, pe an , cada egada que sigui necessa i i ma e ialmen possible, eballa amb poblacions exhaus i es o, si més no, amb mos es p ou Bmplies pe pe me e la de ecció de necessi a s no inicial- men conside ades. En cas con a i, I'< anhlisi es ad s ican esde é una con- i mació pu a i simple de les p e isions o iginh ies, més o menys conscien s, dels in es igado s. 1. Depu acid de les dades A I'ApGndix I p esen em la llis a in eg al de les in o macions elemen- als que inclou el pad ó municipal d'habi an s d'una g an ciu a de Ca a- lunya, elabo a I'any 1981. Segons una es imació e ec uada pels se eis i c- nics d'aques municipi, ens obem con on a s a unes axes d'e o o sa ele ades. A all d'exemple, i so a ese a d'ul e io s e i icacions, cons a em els pe cen a ges següen s: c Pqe s~: Re is a de Sociologia - E o s en l'ad eca (sob e o e e i s al núme o de ca e ): 6 %. - E o s en la ecollida de I'any de naixemen : 5 %. - Di e encies no ables en l'any d'a ibada a Ca alunya: 8 %. De e , aques s esul a s són, o i conside an -10s indi idualmen , ele- a s. Apun em que, en p incipi, la ole hncia d'inexac i uds en un pad ó d'aques a mena no ha de supe a 1'1 %. És cla que a pa i del momen que es donen equi ocacions an eqüen s, en el cas de ole co elaciona dues o més a iables, la axa d'e o esde é ala man i els esul a s de I'adlisi del pad ó inu ili zables. Un pad ó po cos a mol s milions. Cal, pe an , assegu a uns con ols igo osos en e ec ua -se l'empad ona nen , an a l'ho a de la ecollida dels ulls censals pe pa de I'agen com a l'ho a de e -ne una e isió, que hau ia de se sis emh ica i an e io a la cloenda del cens. Pe desg hcia, els e o s de ansc ipció poden empi jo a aques a si- uació quan s'en egis en les dades manusc i es sob e supo in o mh ic. En el cas que ci em, el ni ell d'e o s que es dóna, segons e i icacions du es a e me pe ecnics d'un cen e de chlcul, po oscilla en o n del 10 %! Espe em que aques cas més a ia sigui una excepció a Ca alunya.. . i que iílus i a bas anea la necessi a impe iosa de p ocedi a un con ol de qua- li a dels pad ons municipals. La esponsabili a d'aques a asca compe eix a l'adminis ació pública. 2. Algunes ema ques sob e el disseny dels ulls pod onds Si bé exis eixen ce es a iacions en la p esen ació dels ulls pad onals segons els municipis, l'examen d'uns quan s ulls sugge eix ce es ema - ques de ca a a l'o gani zació de les p egun es o mulades: a) Pe sup lua que pugui sembla , la inclusió de la da a i del lloc de ma imoni dels enques a s pe me ia una anhlisi md més adequada de l'e olució de les es uc u es amilia s, de la composició dels g ups esi- dencials, de la e ili a i la na ali a i dels luxos mig a o is que an han modi ica la composició de la població de Ca alunya en els úl ims en a anys. No cal di que o s aques s emes, a més de llu anscendencia en el coneixemen quan i a iu i quali a iu de l'es uc u a social, enen implica- cions di ec es pe a la p e isió escola , cul u al, sani h ia i, e iden men , de ca a a les necessi a s d'habi a ge. b) Val a di que, al nos e en end e, el qües iona i sob e el ni ell d'ins ucció ( egeu 1'Apendix I, pun 28) con é ce es de iciencies ela i es. Les dades pad onals dels municipis de Ca alunya Cons a em que pe a algunes comuni a s de la Co po ació Me opoli ana de Ba celona, els ciu adans inclosos en les subca ego ies 1 i 2 (<(no sap llegi ni esc iu e o hi é di icul a s)> i <cp imh ia incomple a)>) a iben a e- p esen a una pa subs ancial de la població que po ins i o supe a la se a mei a . La o mulació adop ada pe a aques es p egun es -sob e o la segona- po ocul a ce es eali a s que in e essa consixe . Cald ia dis- ingi en e el cas en qui: els es udis p ima is són incomple s pe qui: s'es- an cu san i el cas d'aquells indi idus, jo es i adul s, que, ha en -10s deixa <(penja s)>, han d'ésse conside a s com a anal abe s uncionals. Re- ma quem, pe b, que el e de eni els es udis p ima is comple s po no ésse necessh iamen signe d'una manca cul u al. Zs del deu e de cada ajun a- men es udia amb la deguda a enció possibles di: ici s educa ius d'aques a magni ud i impo hncia socials. Se ia igualmen de desi ja la inclusió dins d'aques apa a &una p e- gun a des inada a esb ina l'impac e de I'anal abe isme en llengua ma e na, ja sigui aques a la ca alana o la cas ellana. C) L'e aluació de la comp ensió i la u ili zació e ec i a de la llengua ca alana ( egeu Api:ndix I, pun 29) exigeix una e lexió se iosa sob e la o les qües ions incloses pel que a al cas en els ulls pad onals. P egun es del :ipus: {(En eneu el ca al&?)> inci en a axes exage adamen ele ades de espos es posi i es, puix que poden e apa i:ixe com a <(inadequades)> aquelles pe sones que hi con es in nega i amen . Els casos de municipis de la pe i i ia indus ial de Ba celona on s'ob enen axes de espos a po- si i a a l'en o n del 70 % engend en un ce escep icisme.. . A més, el e que aques a dada sigui <( e i a )> o no, no é cap mena de sen i sociolbgic. La esolució d'aques a qües ió eque eix la in e enció de sociolingüis es quali ica s. Pe me em-nos, pe b, de ema ca que la mul iplicació de ma i- monis mix os jus i ica pe si ma eixa X'es ablimen d'una dis inció en e <(llengua ma e na)> i <(llengua habi ual d'in e acciÓ)>. d) Exis eixen ce es edundhncies en e les p egun es dels qües iona is ela i es a la <<si uació labo al)> i la <(condició sbcio-econbmica)> ( egeu Ap'endix I, pun s 30 i 33, espec i amen ). La ei e ació d'aques a incon- g ui:ncia d'un pad ó a I'al e és, po se , explicable pe la manca de e isió de les no mes adminis a i es que egulen e! con ingu dels pad ons. Asse- nyalem que !es economies eali zables en e mes de ac amen in o mh ic pe l'eliminació de les edundhncies pe me ien la inclusió de p egun es més signi ica i es, com són, des del nos e pun de is a, les ela i es a la celeb ació del ma imoni i als usos lingiiís ics. <<Pape s)): Re is a de Sociologia 3. P opos es pe a la codi icació de dades pad onals no codi icades Els ulls pad onals, con h iamen als ulls censals es a als, no compo - en caselles des inades a la in o ma i zació de les dades següen s: - Pa en iu o elació amb el cap de casa o pe sona p incipal. - El municipi, la p o íncia i, en el cas dels es ange s, el país d'o- igen. - La p o essió de l'indi idu i l'ac i i a econbmica de l'emp esa on eballa. Sugge im que en els p ope s pad ons s'u ili zin els codis numh ics es a- ble s pe 1'Ins i u Nacional &Es adís ica pe a la codi icació d'aques es dades. Opinem igualmen que l'ad eya de l'emp esa, an si es oba si uada o no en el ma eix municipi, pod ia se codi icada d'aco d amb els ma eixos c i e is emp a s pe a la locali zació de cada habi a ge. Tanma eix, ens sembla que la elació de pa en iu amb el cap de ami- lia é p ou impo hncia com pe a e -la digna d'una codi icació més p ecisa, que pe me i especiíica millo l'es uc u a in e na dels g ups esidencials i la se a a iació en unció de c i e is an elle an s pe a la plani icació social com els d'eda i gene ació, lloc de esid ncia, ni ell d'ins ucció, ús lingüís ic o condició sbcio-econhmica. La classi icació que p oposem ací é pe objec e acili a explo ació uc- í e a d'aques es dades i de i a de es ipus d'in o mació: a) La denominació de la elació de cada indi idu amb el cap de ami- lia o pe sona p incipal; b) el sexe de la pe sona en qües ió; i c) la possible dis hncia gene acional en e el cap de casa i la pe sona en qües ió. Cada pe sona conside ada pod h designa -se g hcies a un codi de es nomb es que esumeix aques es es in o macions. La aula adjun a indica el conjun de e e en s possibles que pe me aques a classi icació. Con é a a p esen a els elemen s necessa is pe a la lec u a de la aula: a) La p ime a columna dóna el codi numh ic de cada ca ego ia de e- lació en e una pe sona i el cap de casa o pe sona p incipal del g up esi- dencial en el qual iu. La nume ació que designa les elacions a d'l a 17. b) La segona columna dóna les designacions de les elacions exis en s en e els caps de casa o pe sones p incipals (de sexe indi e en ) i les pe - <<Pape s~: Re is a de Sociologia sones de sexe masculí, especi ica pe la xi a 1. A la designació ca alana, co espon la se a aducció cas ellana. c) La e ce a columna dóna un codi que cons a de dos nomb es ( e - big Pcia, 2.1, 13.1.. . ), el p ime dels quals designa la ca ego ia elacional i el segon el sexe masculí. d) La qua a columna dóna les designacions de les elacions exis en s en e els caps de casa o pe sones p incipals (de sexe indi e en ) i les pe - sones de sexe emení, designa pe la xi a 2. A la designació ca alana, co espon la se a aducció cas ellana. e) La cinquena columna dóna un codi que cons a de dos nomb es ( e - big Pcia, 3.2, 7.2.. .), el p ime dels quals designa la ca ego ia elacional i el segon el sexe emení. ) La sisena columna indica quina és la di e encia gene acional exis en en e d cap de amília o pe sona p incipal i la pe sona conside ada, lligades ambdues en e elles pe la elació especi icada en !es columnes 2 a 5. Con- side a em en el p esen con ex di e encies gene acionaIs que an de més es (besa i/besi ia) a menys es ( ené l ené a) espec e d'un Ego (pe so- na de e e encia) que és el cap de casa o pe sona p incipal. g) La se ena columna dóna un codi de es nomb es aplicable a les pe sones de sexe masculí. EI p ime nomb e designa la ca ego ia elacional (c . columna 1). El segon es e e eix al sexe de la pe sona (c . columna 2). El e ce indica la di e kncia gene acional exis en en e el cap de casa o pe sona p incipal i la pe sona conside ada en unció del codi nums ic següen : (besa is) Gene ació més 3: 1 (a is) Gene ació més 2: 2 (pa es) Gene ació més 1: 3 gene ació de e e encia Gene ació O: 4 ( ills) Gene ació menys 1: 5 (né s) Gene ació menys 2: 6 ( ené s) Gene ació menys 3: 7 Quan el pa en iu no hi in e é: 8 Cal ema ca que la di e enciació gene acional no s'aplica a les ca ego- ies elacionals ( egeu columna 1) 15 (no empa en a ), 16 (hos e) i 17 (domes ic). Pe an , el codi gene acional nume ic no és pe inen en aques s casos. h) La ui ena columna dóna un codi de es nomb es aplicable a pe sones de sexe emení. El p ime nomb e designa la ca ego ia elacional ( egeu columna I), com a la columna 7. El segon designa el sexe de la Les dades pad onals dels municipis de Ca alunya pe sona ( egeu columna 2). El e ce indica la di e hcia gene acional en e la pe sona en qües ió i el cap de casa o pe sona p incipal, en unció de la codi icació indicada a l'apa al. p eceden . Un cop e s els sugge imen s que ens semblen pe inen s pe a la codi- icaci6 dels elemen s d'in o mació exp essa s amb o es les se es lle es ( egeu p ime a ema ca (*) de: l'aphdix I), podem passa a la p esen ació de les in e elacions bhsiques en qu& es pod ia ecolza el coneixemen de l'es uc u a demog h ica i sbcio-econbmica del municipi. Pe descomp a , les p opos es que em a con inuació no s'han d'in e - p e a &una mane a es ic a i uni o me, sinó que els unciona is i in es i- gado s in e essa s a posa -les en p hc ica hau ien de e gala de lexibili a i d'imaginació. Cal eni en comp e, és cla , en e mgl s al es ac o s lo- calmen can ian s, la a iable de e minan que cons i ueix la g andh ia de la població, sob e o pel que a a I'e en ual pe inhcia de nomb oses sub- ca ego ies. Les poblacions de g an dimensió donen la possibili a de ila mol p im, donada la quan i a, de casos in en a ia s. En can i, en comu- ni a s pe i es l'anhlisi es adis ika mai no po supli el ac e di ec e amb la gen . 4. In e elacions de a iable onamen als A pa i del momen en que s'ha e ec ua l'empad onamen dels ciu a- dans d'un municipi, c eiem p o i ós que cada ajun amen egui una endi- bili a mhxima, an social coin adminis a i a, de la subs ancial in e sió eali zada a base de cons i ui un ons documen al a l'abas an dels un- ciona is públics, dels eballado s socials, del pe sonal sani a i i dels pla- ni icado s i cien í ics socials, com dels memb es del públic en gene al (els quals, desp és de o , inancen I'ope ació). Llis a de aules c ezcades onamen als de dues a iaibles que con é es- abli a pa i de Ces in o ma~i~ons pad onals ( egeu apPndix I). 1. In e elaciona la dis ibució de la població segons el sexe (19) i les in o macions següen s: a) L'es a ci il (20). b) El municipi d'o igen ('21).2 2. Habi ualmen , en les dis ibucions es adís iques p oduc e de l'anilisi dels pa- d ons, hom desca a d'en ada com a a iable pe inen el lloc de naixemen , segu a- uPape ss: Re is a de Sociologia p esen con ex - i així ma eix a causa de la min a de llu impo hncia en la socie a con empo hnia. La combinació de les o mes elemen als CP, N i T amb els c i e is d'expandimen 1, 2 i 3, dóna lloc a la aula de combinacions següen : CP CPa CPd CPc CPad CPac CPdc CPadc N Na Nd NC Nad Nac Ndc Nadc T Ta Td Tc Tad Tac Tdc Tadc Acabem d'exposa ací els p incipis gene als en qui: es basa el nos e sis ema classi ica o i dels g ups esidencials. La combinació de les modali- a s, o mes i c i e is esmen a s pod ia p odui un nomb e de possibili a s mol conside able. Enca a que algunes de les ca ego ies abans mencionades d'aques a classi icació poden esul a en pa supe lues en l'anhlisi de co- muni a s pe i es, poden ésse , g acies a les possibili a s que b inda la in- o mh ica, de g an u ili a en 1'8mbi d'una ciu a de població ele ada. To i aix6, com que la nos a in enció no és esgo a el conjun de les opcions Mgiques, sinó p oposa un esquema ope a iu hcilmen aplicable a la socie a ca alana ac ual, ens eiem obliga s a essal a aquelles possibles cons e~acions esidencials més eqüen s i/o signi ica i es des del pun de is a sociol6gic. Pa in dels elemen s que hem p esen a , les uni a s o g ups esidencials es poden agenga segons la classi icació següen : Les dades pad onals dels municipis de Ca alunya 1. Soli a is (S): Uni a esidencial o mada pe un indi idu que no compa eix el seu habi a ge amb al es pe sones. 2. Pe sones no elacionades (PNR): G ups esidencials o ma s pe pe sones que con iuen sense es a lligades en e elles pe elacions de pa- en iu o d'alian~a ma imoniall. 3. Pe sones elacionades sense nucli ~na imonial (PRSN): G ups e- sidencials que comp enen o a mena de pa en s (pe sang o ma imoni), sense que es doni en e dos qualsse ol d'ells cap incle ma imonial, i amb exclusió de la ca ego ia següen . Ci em com a exemples d'aques ipus de g up esidencial dues ge manes sol e es o ídues, un oncle/ ia amb un o més nebo s, un a ili ia amb un né lné a, o bé dos cosins/cosines. 4. C2Jlules pa en als (CP): G ups esidencials cons i ui s, en la se a o ma bisica, pe un pa e o pe una ma e di o cia lada, sepa a lada o idul ídua que con iu amb ills seus biolhgics o legalmen econegu s. Dins d'aques a ca ego ia, cal inclou e els g ups esidencials p oduc e dels possibles expandimen s, enume a s més amun , de la se a o ma elemen al. 5. Nuclis sense ills (NSF): Anomenem NSF aquells g ups esiden- cials o ma s pe nuclis ma imonials els memb es dels quals con iuen sols. Al amen di , són nuclis ma imonials sense cap mena d'e~pandimen .~ 6. Nuclis amb ills (NAF): Anomenem NAF aquells g ups esiden- cials o ma s pe nuclis ma imonials que solamen i exclusi amen es an expandi s amb ills co esiden s de l'un o d'ambdós c6njuges. 7. Nzlclis sense ills expundi s (NSFE): Anomenem NSFE aquells g ups esidencials o ma s pe nuclis ma imonials sense ills, pe 6 que e- nen un expandimen pe ascend&ncia i/o colla e ali a . 8. Nuclis amb ills expandi s (NAFE): Anomenem NAFE aquells 6. Bs con enien ema ca que les ca ego ies 5 a 8 (NSF, NAF, NSFE i NAFE, espec i amen ) enen les se es co espon&ncies en el conjun de combinacions Ibgi- ques possibles d'expandimen dels nuclis ma imonials (N): 5. NSF N 6. NAF Nd 7. NSFE Na, NC, Nac 8. NAFE Nad, Ndc, Nadc Al amen di : / (a) NSFE = NSF + - (c) (a + C) / (a) NAFE = NAF + - (c) (a + C) <(Pape s)>: Re is a de Sociologia g ups esidencials o ma s pe nuclis ma imonials amb ills co esiden s igualmen expandi s pe ascendilncia i/o ~olla e ali a .~ 9. Família oncal (T): G up esidencial que, en la se a o ma bi- sica, comp h dues pa elles elacionades pe un lligam de iliació. Dins d'aques a ca ego ia cal inclou e els g ups esidencials oncals expandi s en o es llu s possibles a ian s ( egeu combina b ia més amun ). 10. Al es g ups esidencials nuclea s (AN): 111c?oem aques a ca ego- ia úl ima pe dona cabuda a o es aquelles modali a s esidencials no p e is es en les ca ego ies an e io s (5 a 9) (poligínia, dos nuclis ma imo- nials de la ma eixa gene ació elaciona s colla e almen , e c.). L'explo ació sociol6gica d'aques a classi icació exigeix un p océs p e i de depu ació i codi icació de les dades con ingudes en el pad ó, que pe - me i la inclusió de cada ull pad onal en una ca ego ia de e minada. Fins a l'any 1981 els se eis ecnics de ce s ajun amen s han p ocedi a una codi icació dels ulls pad onals pe ipus de g up esidencial, inspi an -se gene almen en els c i e is elabo a s pe I'INE, i sense possei necessi- iamen una o mació que els pe me és de e -ho ence adamen . En als casos la classi icació es eia a bell ull, pa in de les dades manusc i es que podien sugge i al unciona i la inclusió de al ull pad onal en al cn e- go ia. Aques p ocedimen a esanal, a egi a la imp ecisió dels c i e is abans esmen a s de l'INE, po condui a esul a s desas osos i, pe an , esde eni inú il. El que p oposem aquí és, en un p ime emps, codi ica les in o ma- cions manusc i es que de ineixen les elacions de cada memb e del g up esidencial ( ull pad onal) amb el cap de casa o pe sona p incipal, en un- ció de la classi icació o mulada a la aula 1, i del sexe d'aques s da e s. El ma eix agen censal pod ia eali za aques a ope ació a l'ho a d'emplena o ecolli cada ull. Els codis numil ics, en un segon emps, si s'adop a la nos a p opos a, hau ien de se en egis a s sob e supo in o mi ic. Alesho es l'o dinado p ocedi ia a la depu ació de les dades b u es, i po- sa ia en elleu les possibles con adiccions en e la elació, ja codi icada, amb la pe sona p incipal, i al es in o macions que poden pe me e el seu con ol, com a a el sexe, I'eda , l'es a ci il i la si uació esidencial, amb el benen ils que sols conside em les pe sones p esen s i anseün ^.^ 7. La dis ibució d'aques s qua e apa a s (5 a 8), co esponen s a di e ses mo- dali a s de g ups esidencials que compo en un sol nucli ma imonial, obeeix a la necessi a de ca ego i za sepa adamen a ian s &un ma eix ipus es uc u al, mol eqüen s a la socie a ca alana mode na. 8. Pe exemple, una pe sona casada de <( es anys,,, una dona, amb dos as, i de sexe a nasculi)>, i al es incong u5ncies d'aques a mena que es oben e ec i amen a Les dades pad onals dels municipis de Ca alunya A con inuació, l'o dinado aplica ia les ins uccions que de i a ien de la nos a p opos a de classi icació de g ups esidencials. Pe complex que po- gués se el p og ama co esponen (ca p essuposa ia passa d'una pe s- pec i a cen ada en un Ego -el sexe del qual cal especi ica - a una ipo- logia de ca ego ies no basada en una e e ncia al cap de casa o pe sona p incipal), és in o mh icamen ac ible. El esul a ma e ial d'aques ac- amen es p esen a ia so a la o ma d'una dis ibució es adís ica que mos- a ia la p opo ció que ep esen a cada ipus de g up esidencial en una població de e minada. Pe descomp a , aques a dis ibució pod ia se so mesa a anhlisis més p ecises segons els casos. De ca a als se eis socials, se ia d'impo hncia capi al con ixe en p o undi a les ca ac e ís iques de les c llules pa en als (CP), en pa icula de les no expandides. L'es udi es adís ic independen d'aques a ca ego ia pod ia e ela B ees de necessi a social poc conegudes o no exp essades. Mencionem, pe exemple, les ídues jo es amb ills. Es- men em igualmen la necessi a de con ixe la si uació esidencial de les pe sones elles o disminuides pe al de pode a alua el g au po encial de supo amilia de que disp~osen. D'al a banda, és in e essan , an des del pun de is a sociolbgic com des del pun de is a de la plani icació sacio-econbmica, esca i el g au d'associació exis en en e de e minades composicions dels g ups esiden- cials, i la p o essió i al es ca ac e ís iques (eda , ni ell d'ins ucció ...) de llu s memb es. Sub a llem que les nos es p opos es es poden aplica sense que hi hagi menyscap e dels d e s de p i aci a dels enques a s, a s que en o es aques es ope acions hom p escindeix de o a e e hcia als noms, cognoms i ad eces. De o a mane a, som conscien s de les limi acions que compo a l'a- plicació de la nos a ipologia. La p incipal d'elles au en el e que un pad ó no és més que una ima ge es h ica d'una comuni a de e minada en un momen p ecís. No p en en conside ació l'o igen ni les ans o macions que de e minen o a ec en o es les dis ibucions es adís iques que esul a- ien de les anhlisis sugge ides en aques eball. Pe exemple, les dades p opo cionades pe un sol pad ó no pe me en eni en comp e el cicle de desen olupamen dels g ups esidencials. La si uació d'una pa ella sense ills (NSF) po a ibui -se p i~lcipalmen a un dels es ac o s següen s: I l'ho a de depu a dades pad onals. En aques cas, exis eixen de e minades possibili a s: o bé la conjuminació de la o ali a de les dades pe me de ec i ica l'elemen in- cong uen , o bé implica la in alidació del ull. En aques Uoc, no podem dedica -nos a exposa les conseqü ncies d'aques s p oblemes. <<Pape s)>: Re is a de Sociologia a) Un casamen neolocal ecen , o sia una pa ella que acaba de o ma un g up esidencial di e en del dels pa es d'ell o d'ella; b) I'es e ili a ; i C) la dispe sió dels ills d'una pa ella d'eda madu a. Podem ci a igualmen el cas d'un g up nuclea amb ills (NAF), que an po ha e es a o igina pe un ma imoni neolocal com po cons- i ui la ase del cicle de desen olupamen d'una amília oncal que se- gueix la mo dels memb es de la gene ació més anciana. Així, eiem com la nos a ipologia és insu icien de ca a a la comp eii- si6 de la gknesi dels g ups esidencials i de les ans o macions de l'es- uc u a demog i ica, com po se l'en ellimen p og essiu de la població a ibu'ible al descens de la e ili a o al encamen dels luxos mig a o is. Pe al de comp end e a ons els p ocessos de can i de l'o gani zació so- cial, cal in odui una dimensió empo al en l'anhlisi. Aixb es po acon- segui de dues o mes que poden se complemen h ies: adés pe una anhlisi compa a i a de dos o més pad ons successius, adés pe l'examen de les dades o nides pe les ec i icacions pad onals. Com que la mecani zació de les dades pad onals és anma eix ecen i ambé a causa de les de icihn- cies en la depu ació, la codi icació i la classi icació dels g ups esidencials que hem comen a en aques a icle, ens cen a em sob e o en les possibi- li a s que o e eix l'explo ació sis emh ica de les ec i icacions pad onals. EL MILLORAMENT I L'EXPLOTACIO DE LES RECTIFICACIONS PADRONALS Fins a a els ajun amen s han es a emp an un p ocedimen de ec i- icació dels pad ons pe al d'ac uali za -10s. El des í de les dades p oce- den s de les ec i icacions ha es a només l'es imació de les a iacions de la població en els pe íodes in e censals i, malau adamen , la iquesa d'in- o mació que con enen no ha es a p ou explo ada. Les ec i icacions es e e eixen a dues menes d'al e acions. Les p ime- es, que anomena em ex e nes, en egis en les en ades i so ides d'indi i- dus d'un municipi de e mina . Aques es al es i baixes poden eni un g an in e hs no sds de ca a a I'es ablimen dels co en s immig a o is i emi- g a o is, sinó que ambé ens o neixen in o mació sob e la endkncia a casa -se amb pe sones que iuen dins o o a del municipi. Les ec i ica- cions in e nes, és a di , aquelles que no impliquen I'en ada o la so ida d'un indi idu de la comuni a , són igualmen &una g an impo hncia a I'ho a d'a dua les ans o macions de les es uc u es demog h iques d'un any a l'al e i de comp end e ce s p ocessos de mudan~a en l'o gani zació Les dades pad onals dels municipis de Ca alunya social del municipi. Les ec i icacions in e nes són esul an s de ce s can- is que delimi en el p ocBs i al de I'indi idu i que en cons i ueixen i es impo an s. Cal ci a en e ells el naixemen , la mo i els can is d'es a ci- il. Igualmen ds ajun amen s solen en egis a els can is de esidencia i el pas a la majo ia d'eda , dades necesssh ies pe a la con ecció i ac uali za- ció del cens elec o al. En o cas és p ecep iu en egis a els can is de quali icació einal i el pas de p esen s i anseün s a absen s, i ice e sa. Conc e amen , en els ulls pad onals de 1981 que hem consul a , igu- en caselles especials, que ha cl'emplena la ma eixa adminis ació, e e ides a les ec i icacions sob e les in o macions següen s: 1. Al es pe naixemen , immig ació, can i de domicili, omissió, e c. 2. Baixes pe de unció, emig ació, can i de domicili, insc ipció in- deguda, e c. 3. Can is de quali icació einal pe causa de majo ia d'eda , ma i- mmi, idu'i a , e c. A més, o segui hi obse em una casella addicional, que p obable- men deu emplena I'agen censal, des inada a p ecisa , en el cas dels ab- sen s, el municipi i p o íncia o país es ange on es oben i, en el cas dels anseün s, el nom del municipi o p o íncia on enen la se a esiden- cia habi ual. Igno em l'e ec i i a d'aques a da e a casella que, en o cas, no sembla dona cabuda1 a la inco po ació de possibles al e acions d'aques es dades. En o cas, ema quem que, en e les di e ses ec i ica- cions, la da a dels nous ma imonis no sembla se en egis ada pe d e p opi, sinó com una de les causes de can i de quali icació e'inal, i desco- neixem la dilighcia amb qu2 aques es dades són en egis ades? I Les ec i icacions pad onals poden ajuda a posa al dia amb egula i a les modi icacions en la composició dels g ups esidencials que incideixen di- ec amen sob e les necessi a s de se eis socials i cul u als o &equipamen s. Pe exemple, la mo d'un dels memb es d'un ma imoni d'una ce a eda sense pa en s o supo adequa po e necessa ies de e minades o mes d'assis 6ncia; o bé I'inc emen del nomb e &in an s d'una lla po com- po a can is en les necessi a s d'habi a ge pe pa de ce es amílies. Les ec i icacions pad onsds, si és que són objec e &una ecollida a en a i egula , pe me en supe a la isió sinc bnica de la edi a social que o e eix I'anhlisi de les dades pad onals. El p oblema és, jus amen , que l'en egis amen de les ec i icacions po e ec ua -se amb e a d o, ins i 9. A í ol d'exenlple, a l'aphdix I1 donem el ilís a dels elemen s d'in o mació de que disposen els se eis hcnics de YAjun amen d'una g an ciu a de Ca alunya. <<Pape s)>: Re is a de Sociologia o , se de icien . En e ec e, nomb oses són les causes que con ibueixen a edui la iabili a de les ec i icacions pad onals; en e elles es des aquen: a) Re a ds d'en egis amen de o ipus degu s a la no comunicació de la ci cums ancia de la a iació pe pa dels ma eixos in e essa s; b) la al a d'en egis a nen de naixemen s i de de uncions de ciu adans &un municipi dona , oco egu s o a d'aques municipi; c) la al a de la comunicació de la baixa pe pa &aquelles pe sones que emig en de ini i amen del mu- nicipi pe casa -se o oba eina o, en el cas d'immig an s jubila s, pe e i a -se al poble d'o igen. És cla que esul a mol di ícil emeia sis emi icamen aques es de i- ciilncies d'en egis amen sob e una base anual. És p ou sabu que les ases de naixemen o de de unció d'un municipi, pe ci a només aques s exem- ples, sols es poden de e mina amb exac i ud amb un e a d de dos o es anys o --el cas no és a - a l'ho a del següen empad onamen . Cal di , pe b, que els se eis ilcnics no es an o almen desp o e'i s de mi jans pe a millo a aques a si uació. El p ime pas se ia un coneixemen més exac e dels e o s i dels e a ds en egis a s du an els cinc anys que p ecedi en l'úl im pad ó. Aques a a aluació de les de icii ncies passades es pod ia e ec- ua a pa i de la compa ació sis ema ica dels can is de s a us pe sonal assenyala s pel conjun de les ec i icacions anuals i les in o macions elle- an s del pad ó. Els esul a s d'aques a compa ació indica ien p ecisamen quins ipus d'en egis amen hau ien de se objec e d'una igilhncia més acu ada pe pa de l'ajun amen en l'esde enido . La p opaganda ciu a- dana, en ocada sob e o en el sen i de mos a als memb es d'una coljec- i i a la incidilncia del pe eccionamen de les ec i icacions en el mi- llo amen dels se eis socials, pod ia ins a un ce pun con ibui a dis- minui els e a ds d'en egis amen . D'al a banda, la comunicació anual en e els municipis de les in o macions e e ides a dades d'al a i de baixa -in e can i que possibili a ia la in o mh ica- cons i ui ia un mi ja p ou e icien pe a compensa inad e ilncies pe sonals de ce s mig an s. En i, cal sub a lla que la amesa au oma ica d'ac es de naixemen i de de unció pe pa dels me ges que a es en aques s esde enimen s al lloc de esidi n- cia dels pa es o &empad onamen , espec i amen , condui ia a un p og és sensible i apid en el coneixemen de dos enbmens demogd ics an o- namen als com són la na ali a i la mo ali a . Si, a pa i d'a a, les dades p opo cionades pe les ec i icacions pad o- nals ossin a la egada: - més ben e isades anualmen ; - con as ades a pus e io i, clos anys, pe exemple, desp és de la cloenda del pe íode anual en qües ió, i Les dades pad onals dels municipis de Ca alunya - g a ades sob e supo magne ic a mesu a que l'adminis ació en ingués no icia, hom ob ind ia una eina mol aluosa pe a la comp ensió no an sols de les es uc u es i pau es demog h iques i sbcio-econbmiques, sinó igualmen de llu s p incipals ans o macions. En pocs anys, aques co pus d9in o macions pod ia acili a la asca dels plani icado s socials g k cies a les se es quali a s de p e isió. Un ac amen adien de les dades p opo cionades pels pad ons i llu s ec i icacions cons i ueix una eina bhsica de ca a a la de e minació de la polí ica municipal an en l'hmbi econbmic com en el camp dels se eis socials i cul u als. Pe an , cald ia encomana o icialmen l'elabo ació i I'ac uali zació con inues de les mencionades dades als se eis 2cnics dels , ajun amen s impo an s i a les mancomuni a s que ag upen els municipis pe i s. El cos d'aques a eina de seguimen se ia mol in e io a les p& dues causades pel desence de decisions elabo ades sense una base adequada &in o mació p i ia. CONCLUSIONS To s els p ocedimen s d'andisi que hem sugge i , si ossin aplica s sis- emh icamen , suposa ien un coneixemen de l'o gani zació social que ans- cendi ia de bon os el que es po de i a del conjun d'in o macions que hom maneja usualmen , esul an de I'ag egació abusi a de dades pad o- nals i censals. És una disso que la p o usió d'in o macions con ingudes en els pad ons i censos es malme i i que no sigui explo able a ni ell munici- pal. Pe b, a més, I'aplicació de les ecniques que p oposem pe me ia ul- apassa aques ma c, edu'i al me coneixemen de ks coo denades o - mals de l'o gani zació social. En e ec e, les dades que posseim a ni ell quali a iu sob e l'es uc u aci6 de les ans o macions i dels p ocessos p o- unds de la eali a ca alana són ben escadusse es. Les anhlisis que p opo- sem cons i ueixen passos p e is imp escindibles d'una mena d'indagació més sub il que pe me i copsa els can is en les elacions humanes. Pe illus a el que olem di , posem un exemple que a ec a la socie- a ca alana en el seu conjun , i pel que a al seu esde enido . En I'ac ua- li a , s'es h desen olupan un deba o ca con ús a I'en o n de la noció d'c in eg aciÓ)> dels immig a s i de llu s descenden s dins la socie a ca a- lana. Sense p ocedi ací a una c i ica ap o undida d'aques a p oblemh ica, old íem ad e i el e p ou cla de la o mació &una socie a ca alana en la qual la dico omia an e a se i en e ca alans au bc ons i immig a s <(Pape s)>: Re is a de Sociologia ja no és pe inen , donada la impo. lncia dels con ingen s cada egada més nomb osos de ills d'immig a s, nascu s a Ca alunya i imbu'i s d'una a- dició cul u al no necessi iamen ca alana. Es dGna igualmen el cas de o es aquelles pe sones nascudes de ma imonis mix os, és a di , con e s en e una pe sona d'o igen ca al& i una al a d'o igen o as e . El coneixemen d'aques p océs de mudan~a an sob eso in no es pod A assoli exclusi amen a a és d'un deba ideolbgic. Com a pun de pa ida, cal eni en comp e les dades disponibles. ¿De quins municipis &Espanya han ingu els immig a s a Ca alunya des de Pany 1950? ¿A quins camps d'ac i i a econbmica s'han dedica en els municipis que els han acolli ? ¿Quins mo imen s mig a o is dins de Ca dunya s'han dona en e la pobIació immig ada (i au hc ona) des de la se a a ibada? (Quin és el seu ni ell d'educació ac ual? {Quina llengua peninsula o es ange a pa la en els immig a s abans de desplaga -se? ¿Quinalquines llengua/llen- gües pa len a ui? ¿Quina és l'ampli ud del mo imen de e o n de ce s immig an s, que ha con ibul a la in e sió de la endkncia al c eixemen demog h ic d'alguns municipis de Ca alunya en els da e s anys? ¿Quines conseqükncies demog h iques i iscals é pe als municipis l'en ellimen de la població, i quin pes hi é l'es ancamen de la immig ació a la da e ia dels anys se an a? Quines han es a les pau es ma imonials a Ca alunya? Pe exemple, ¿ ins a quin pun ds ca alans au bc ons i de adició cul u al ca alana han endi a casa -se amb immig a s no ca alanopa lan s? En aques cas de ma imoni mix , quina se & la llengua d'ús en l'hmbi amilia ? D'al a banda, ¿ ins a quin pun han olgu els immig a s esposa -se amb pe sones del seu lloc d'o igen o dels ol an s o, en can i, amb al es immig a s de la ma eixa egió de p ocedhcia que esideixen en el seu ba i ac ual o en pobles ejins? I, en i, ¿quin és i se & el compo amen ma imonial dels descenden s d'immig a s i dels ills de ma imonis mix os? De o aixb se'n sap ben poc. De les espos es a aques es p egun es de- p2n el coneixemen sob e la possible c is al.li zació de comuni a s < bicul u- als)>, enomen que, a la lla ga, pod ia condui a una escissió de la collec- i i a ca alana. Una es imació exac a de l'e olució de les p e e kncies ma- imonials e ec uada en unció de les al es qües ions que plan egem, me- na ia a una comp ensió sociobgicamen onamen ada de e s impo an- issims, mol deba u s i poc conegu s. Clau (Pe sonal). Dis ic e. Secció. Illa. O d e. Codi ca e . Núme o de casa. Bis. Quilbme e. Bloc. Po al. Escala. Pis. Po a. Cognoms i noms (*) (Nom, cognom p ime , cognom segon). Nom dels pa es (*) (Nom del pa e, nom de la ma e). Si uació esidencial (P esen , absen , anseün ). Pa en iu o elació amb el cap de amília o la pe sona p incipal (*). Sexe (Home, dona). Es a ci il (Sol e , casa , idu, di o cia o sepa a ). Municipi de naixemen ( * ). P o íncia de naixemen (*). Da a de naixemen (Dia, mes, any). * Aques es in o macions igu en al ull pad onal amb o es les se es lle es i, pe an , han de se codi icades. El cos : an ele a : de llu codi icació pos e io ai cens n'ha in alida I'explo ació ins a a, en iol s casos.