HOBBES
I
EL MONARQUISME MODERN
*
No be Bilbeny
(Uni e si u
de
Ba celona)
La incidencia del pensamen polí ic angles en el ma c de les cul u es
peninsula s ha es a ce amen exigua. Més pa icula men , pel que a
a
la
eo ia polí ica del ilbso an& 'iñomas Hobbes (1588-1679), la ans-
cendhcia de la qual en la mode na eo ia de 1'Es a és p ou e iden , cons-
a em, així ma eix,
el
e
d'una ín ima epe cussió en els sec o s in ellec uals
hisphnics.
Hem pogu de ec a , pe b, la p esencia de Hobbes en l'ob a del polí ic
i
publicis a cas ella Luis A acluis ain (1886-1959), pe anyen al Pa ido
Socialis a Ob e o Español (en ep esen h la se a ala més esque ana) i un-
dado del seu b gan de p emsa < Le ia án)>, de í ol ben sugge en , del qual
ou ambé di ec o .' D'al a banda, obse em la p e&ncia de Hobbes, en
una da a an e io , en els esc i s del il6so ca alh Joan C exells (1896-
1926), qui l'any 1925 publich l'a icle
De Hobbes
a
Mau as
a
la <(Re is a
de Ca alunya)>.2 No hem pogu : esb ina la e e encia a Hobbes en l'dmbi
*
T eball p esen a en el semina i dedica
al
pensamen polí ic de Hobbes. Fa-
cul a de Filoso ia de la Uni e si a de Ba celona, ab il de 1980.
1.
La e is a < Le ia ánb>, publicada a Mad id en e 1934
i
1936, ou, com <Lla-
idad~, una ibuna d'exp essió eb ica del
PSOE.
Reco dem que
Le ia han
(1651) és
el í ol de la p incipal ob a de iiloso ia polí ica de Hobbes, jun amen amb les se es
an e io s
Elemen s
o
Law
(1640)
i
De Ci e
(1642).
2.
La <<Re is a de Ca alunya,, publicació li e g ia
i
eb ica mensual lligada al
sec o ca alanis a libe al, a se donada
a
iium
a Ba celona en e 1924
i
1931, és a di ,
coincidin c onokgicamen
amb
la dic adu a mili a . Quan C exells hi publicn el seu
a icle n'e a di ec o An oni Ro i a
i
Vi gili.
<,Pape s*: Re is a de Sociologia
hispinic més enlli d'aques s dos au o s esmen a s. Malg a o , la ecepció
de la eo ia polí ica hobbesiana se'ns p esen a de o ma ben di e en , idhuc
ideolbgicamen oposada, en e ambdós au o s. D'aques a mane a, el Hobbes
en a en el medi ca ali és l'exal ado del mona ca quasi absolu , el del
Le ia an/mons e bíblic, men e que l'in odu'i en el medi cas elli ep e-
sen a el Hobbes undado de la eo ia de 1'Es a libe al, el del Le ia an/
ep esen an del poble pe la consumació del pac e ci il. Aques a doble
in e p e ació del llega ilosb ico-polí ic hobbesih
(c i ica,
com es eu i, la
de C exells, i possiblemen
ingenua,
ens a e im a quali ica , si éssim una
lec u a se iosa de l'ob a d'A aquis ain) en el di e s ambien cul u al
i
po-
lí ic hisphnic dels anys in del nos e segle es co espon amb la duplici a
ma eixa que acompanya l'obse ació ama en de les esis polí iques del
pensado anglb: hi ha un Hobbes absolu is a
i
un Hobbes libe al da e a
del
Le ia han.
Hem op a pe essegui una d'aques es lec u es, i ho em
o anali zan el ex alludi de Joan C exells, com a ia d'accés al Hobbes
del mona ca absolu , un aspec e, aques , poc in es iga en l'exegesi hobbe-
siana. Al amen , la ece ca sob e un Hobbes absolu is a ens po ajuda a
eni alguna e e encia concep ual més en I'es udi de la p og essi a ans-
o mació de 1'Es a libe al en el seu an agonis a, és a di , en un Es a on
l'execu iu és cada cop més e o ca . Ens limi a em, així, a de e mina el
alo de e i a de les a i macions de C exells pe emissió a I'ob a o iginal
de qu& ac a el seu a icle: el
Le ia han.
CREXELLS,
CRÍTIC
DE
L'AUTOCRACIA
El ilhso ca alh Joan C exells a esc iu e ela i amen poc, pe b amb
densi a . Ell e a un home o ca poli i za , i el ema poli ic no és ali2 a la
se a ob a.3 Un dels seus da e s esc i s a se I'a icle esmen a abans4 El
ex en qües ió consis eix en una de ensa de la democ iicia plu alis a i pa -
lamen i ia de la adició libe al-bu gesa, en con aposició al kgim de go e n
dels sis emes au oc i ics. C exells no ens diu, ni ampoc no deixa en e-
eu e, quin és el model polí ic de democ hcia que es h pensan : no especi-
ica, pe exemple, els concep es ela ius a la sobi ania, al gim de go e n
o
a la o ma &Es a . Més que una iloso ia polí ica, exp essa una iloso ia
es ic a de la Democ icia, en esa com a o ma d'exis kncia social, no pas
3.
Vid.:
No be Bilbeny:
Joan C exells, en
la
iloso ia
del
noucen s.
Ba celona,
1979,
pp.
125
i
SS.
4.
De Hobbes a Ma~ as,
<(Re is a
de
Ca alunya,,,
13,
1925,
pp.
1-14.
Hobbes i el mona quisme mode n
com allb que és polí icamen : una o ma de pode . Allb que
si
que deixa
pe ben en es l'a ick de C exells és la concepció polí ica que ebu ja, en
oposició a la que ell de ensa. 1,'au o c i ica l'au oc hcia, el i gim de go e n
que concen a o el pode en I'execu iu.
C exells ens posa da an del mona ca com a igu a que més ep esen a
el sis ema au oc h ic. Malg a que no ens pa la de les impo an s di e i n-
cies en e el mona ca absolu i el mona ca cons i ucional, el co olla i del
seu e ús de la dic adu a se cen a en la <<Mona quia>>, sense mCs especi ica-
ció. Pe 6 no és gens es any. 'Els anys in , men e C exells esc i ia el seu
a icle, egis en no sols un ac eixemen
de
les o ces socials an imonh qui-
ques a les elles mona quies eu opees (Regne Uni , Belgica, Alemanya, Rús-
sia, e c.), sinó, pa adoxalmen~ , un esso gimen del mona quisme a les
an igues epúbliques e olucionh ies. És, aques ,
el
enomen encapgala pe
Mussolini, a I Slia, i pe Mau as, a F anca. C exells eu així, en els mo i-
men s eixis es, un ecob amen ideolbgic de la mona quia com la o ma
d'o gani zació del pode que més con é als impe a ius polí ics del eixisme
eu opeu de p incipis de segle. To el seu a icle, doncs, apun a con a
aques ipus de mona quisme, i pe aixb escull com a blanc dels seus a acs
el del seu con empo ani anci s Cha les Mau as (1868-1952), undado
del co en p o o eixis a L'Ac ion F angaise i mhxim de enso , en aquell
emps, del e o n del mona ca ab~olu .~ La pa icula i a d'aques a icle
de C exells, all6 que li dóna en i a e6 ica
i
xi a la quali a de la se a
apo ació, és la esi que el mona quisme mode n coincideix amb el plan eig
del sobi h ideal que eali za Hobbes en
el
seu
Le ia han.
En una pa aula,
la eo i zació mau asiaaa sob e la mona quia es ; con inguda quasi explí-
ci amen , pe
a
C exells, en les de inicions hobbesianes sob e el Sobi h de
la
Commonweal h.
Vegem a a, al amen ,
i
en una b eu sín esi, com el nos-
e au o ens p esen a el mona quisme modem, del qual, més enda an del
seu ex , ens a S una c í ica a e issada.
El pensado ca alh ens p e:cisa, de bon an u i, que el mona quisme es
basa en la p e esa demos aci6 que el d e a la igual a en e els homes no
5. La in lusncia de Mau as
:I
Ca alunya es pa en i za a a és &Eugeni d'O s
i
del co en cul u al noucen is a que aques anim;. Com és sabu , C exells
i
al es
in euec uals ca alans de la se a gene aci6 (Riba, Es el ich, Nicolau d'Olwe , e c.) es
o ma en a l'escal de
les
ins i ucions
i
publicacions educa i es i cul u als que &O s
con ibuí a c ea a Ca alunya
i
en les quals ell ma eix pa icipi ac i amen . L'idux
mau ass, compa i o no, e a, doncs, amilia en e aquells in el lec uals.
6.
Vid.:
M. Mou e:
Cha les Mau as,
Pa is, 1958;
Z.
S e nheií:
La d oi e euo-
lu ionnai e
(1885-1914).
Les o igines anqais du ascisme,
Pa is, 1972; així com els
conegu s manuals d'his b ia de les idees polí iques de
S.
Gine :
His o ia del pen-
samien o social,
Ba celona, 1975,
i
J.
Toucha d:
His o ia de las ideas poli icas,
Ma-
d id, 1975.
upape s,:
Re is a
de
Sociologia
és pas un d e na u al. Els demhc a es, diu, in en en la demos ació con-
i ia en ole p o a aquell d e com a d e na u al, pe 6 ens cal econi ixe
que o es dues demos acions són, en igo , discu ibles, ca pa eixen d'un
pos ula ex acien í ic, no d'un axioma cien í icamen e iden : <(En un cas
de mo al o de d e a ia i el alo &una demos ació segons el alo del
pos ula sob e el qual descansan (p. 2). Així, l'e idi ncia o alo de e i a
dels pos ula s a alua ius és a iable. Un cop e aques opo ú acla imen
ens pa la de es modali a s his b iques del d e moni quic o de la des-
igual a : pe d e <(di í)>, pe d e <(humi, ( a ian del d e pa imonial) i
pe d e <(ci il)>, quan hom es ableix, en aques úl im cas, la on de la
mo-
na quia en els ma eixos ciu adans. Les dues p ime es o mes són pe a ell
eb icamen i ecusables; només la e ce a és concep ualmen p oblemi ica.
Pe qui : <<Quan en una &poca de e minada de la his d ia es concep ua e i-
den aques pos ula , els de enso s de la mona quia es oben en g eus di i-
cul a s
C...].
En un momen
aixi
els esc ip o s moni quics deixen en segon
pla la qües ió del d e de la mona quia
i
ac en de demos a la se a u ili a
pe als ciu adans,, (p. 2). A a, doncs, sub a llada la insolubili a eb ica de
la onamen ació <(ci il)> de Mau as, com es comp o a i, no es po pa la
ja del
d e
de la mona quia en la se a concepció con empo inia, sinó de la
se a
u ili a .
A iba aques pun C exells ens posa, com a exemple d'aquells que
de ensen el mona ca pe la se a ca ili a n, Hobbes i els mona quis es con-
empo anis.
I
a egeix: <{Ésse ei, alesho es, no és
-o
no és p imi ia-
men - exe ci a un d e , sinó ésse l'ins umen del qual es al la collec-
i i a pe a aconsegui la se a p bpia elici a ), (p. 2). Hem a iba , aixi,
ins a Hobbes,
i
o segui ens diu:
<<.
.
.
en un momen com el d'a a o s els
aspec es epugnan s de la mona quia es con e eixen en g hcies>> (p.
3),
a i mació que ecusa implíci amen el cinisme de Hobbes,
i
no an de
Mau as, que és apologi ic, en p esen a -nos, a la i, com un bé allb que ell
ma eix econeix com un mal. Les a gumen acions en de ensa de la mona -
quia com un d e (el d e di í dels dc a es, el d e pa imonial dels posi-
i is es) cons i ueixen pe
a
C exells la << eo ia ingenua de la mona quia)>,
men e que les ad ocacions al mona ca pels espe a s e ec es de la se a
ges ió de go e n ep esen en la <( eo ia cínica de la mona quia)>: <(Quan
una' eo ia polí ica man é una posició de ec uosa des del pun de is a de
la jus ícia, a conscii ncia que és de ec uosa en d e , pe quk és a an a josa
en e , c ec que es i ben quali icada quan se'n diu una eo ia cínicau
(p.
3).
In e ompem, pe b, I'a icle de C exelIs pe passa a es udia b eumen els
dos exemples de <( eo ia cínica), que ens posa l'au o : Mau as i Hobbes.
124
Hobbes
i
el mona quisme mode n
MAURRAS,
O
L'AGONIA DEL MONARQUISME MODERN
El pensamen mona quis a de Cha les Mau as es a ecolli p incipal-
men , gai ebé codi ica , en la se a ob a L'enquk e su la Mona chie,' que
aga a una nomb osa sP ie d'en e is es amb comen a i, eali zades pel ma-
eix Mau as a {es aca s oyalis es ancesos en e els anys 1905
i
1910.8
A o s ells (dux bons ancais, segons Mau as) se'ls o mula una única
i
ma eixa p egun a: <(Oui ou non, l'ins i u ion d'une mona chie adi ionelle,
he édi ai e, an ipd lamen ai e
e
décen alisée es -elle de salu public?)> La
p egun a és la e a sín esi de io s els p incipis que bas i an les phgines del
seu llib e sob e la mona quia.
El pun de pa ida de Mau as és una doble a i mació: el <(deso d en
epublich, que p e én p esen a -nos-el com una cons a ació de e ,
i
l'< o -
d e)> monh quic, que gosa mos a -nos-el com una necessi a . Així, comenca
pa lan -nos de la <(pe ídia)>
i
eblesa in imes
del
sis ema epublicb>
(p.
XV),
el qual és incapal de esold e
<(les
a ai es de la F ame)>. La democ hcia,
nogensmenys, és <(llei del nomb es i es & es able a <(con a-na u aa, pe qui:
en ésse plebisci h ia exclou
la
quali a , condició de l'<{o gani zació~> que
egeix la na u alesa. A més, es & onamen ada -lluny de e -ho sob e l'c in-
e ils gene al común, sob e el
~q~~al
s'es ableix, segons ell, el lloable <( egim
sindicalis an-9 en la <( olun a i opinió de l'indi idu)>, quan els in e essos
pa icula s <(són els des uc o s
de
l'in e ks gene aln
i
po en inde ec ible-
men
a
la <( i ania de les accio~lsn (p. 141): <<La démoc a ie c'es le mal.
La
démoc ~ ie c'es la mo )> (p. 119). con ínuamen p oclama que la causa de
o aques deso i esideix en la e olució del
1789,
en els seus de enso s
en e els omhn ics libe als (es ba alla especialmen amb Hugo
i
Michele )
i
en una cu iosa amalgama d'indi idus sediciosos que no ha de pa a ins
a eu e en onsada la Ph ia: els p o es an s, els jueus, els anc nagons i els
es ange s. Amb o , ens ha de con essa :
G...
c'es l'a ai e D ey us qui m'a
7.
Li ai ie Na ionale, Pa ís,
1910.
Al amen , pe a una in oducció p ou cla i-
icado a a aques oluminós
i
espis ex , an di ícil de oba a ui,
c .
el capí ol
dedica a eií en
J.
J.
Che allie :
Los g andes ex os poli icos,
Mad id,
1974.
L'edi o ial
Li ai ie Na ionale es a a especiali zada en i'edició de ex os simila s al de Mau as;
e iden men , es oba a elacionada amb els g ups d'Ac ion F angaise
i
de la c Gaze e
de F ancex
8.
No
cal di que Monseigneu Le Duc dO léans, p e enden a la Co ona de
F anca en l'exili, ingué l'hono de se , signi ica i amen , el p ime en e is a . Segui-
en pe sona ges p ou exp essius pe elis ma eixos com Ba i.s, Lemd e, Amou e i
...
9.
El
sindicalisme an ipa idis a i nacionalis a s'es engué pe F anca
i
I ilia des
dels anys deu ins
al
decenni dels in . Cal eco da que el seu mKi eb ic ou el
anc& Geo ges So el, an admi a pe aqueli que hau ia de se un dia alangis a, el
ca al& Eugeni &O s.

c,Pzpe s>>: Re is a de Sociologia
ai sen i clai men pou quoi la République é ai impuissan e a ésoud e
une a ai e d'É a )> (p. 252).
Pe a Mau as, ehemen de enso de la iloso ia posi i is a i del p ima
cien i icis a, i amb una ene ació an ex ema com simp omh ica en e s
Com e, la democ hcia ha esde ingu inalmen una <( eligió)>. To aixb pa la
pe si ma eix, i és així que, decididamen : <(La i esponsabili a , l'anoni-
ma , la incú ia, la ines abili a del pode pa lamen a i epublich,
an
indis-
en sable
una enk gica in e enció pe sonal)> (p. 313). Sols la mona quia
po eali za la apaix publiquen: <(Sense de eni els mo imen s de la ida
ancesa, els po dis ibui segons el seu o d e, l'únic que concilia en lloc
&oposa , l'únic que u ili za en lloc de malgas a )>
(p.
XLII).
És p ou cone-
gu el nacionalisme doc ina i i in eg is a de Mau as, que associa el pa io-
isme a la mona quia con a e olucionh ia. D'aques a mane a,
<(
.
.
.
p hc ica-
men , com eb icamen , si hom ol ésse nacionalis a, no
hi
ha més que
el pa i del Nacionalisme in eg al, és a di , la Mona quia)> (p. 304).1°
El
p ojec e de mona quia p oposa pe Mau as p e én p esen a -nos un
hgim eial necessa i i p o a . Ell en diu <(cien í ic>, i pa la ben cla quan
sen encia: <(La Mona chie, comme
la
Science, es és e. Elle no se paye
poin de mo ss (p. 117). Rei e a enca a aques apun a nominalisme quan
més enda an de l'ob a a i ma ben explíci amen : <(El nou kgim se i sin-
& ic
[...I
u ili za h o el ocabula i polí ic del nos e emps, cada e me
usa segons una accepció de inida)> (p. 323). Al capda all, el pode eial
enca na una
a...
s hau e au o i é scien i ique)> (p. 183). Mau as ens
diu ins i o que la epública ha de mo i pel liicisme i pel cien i icisme
que ella ma eixa de ensa, g hcies als quals, segons el conspi ado de I'Ac-
ion, s'han p epa a les bases del mona quisme. Ben so in , l'au o de
L'En-
que" e es p oclama << ealis a)> i < empí ic>, e e in -se a la ins i ució monh -
quica com una solució de la c in ellig6ncia)> i del <<sen i p hc ic>, con a
la con usió despe ada pe I'< economia i la mo al*, oposades al sen i co -
ec e que pe a Mau as hau ia de eni la polí ica. El mona quisme és, pe
an , una <(polí ica ealis a)>, basada en els e s i de ca bc e p agmh ic, que
ce ca adés el <(salu pubZic>, adés la pe manhcia de la eali a i a de la
< Na ion)>. Mau as no apella Déu ni la Te a, ni els sen imen s ni la aó,
sinó senzillamen el <(sen i comú)>, al amen anomena <(in el.lig2ncia)>:
<(..
.
és impossible de e l'iguali a isme adequa a la na u alesa i al sen i
comú)> (p. 373). No es ac a amb aixb de essusci a el sen imen o l'ideal
10.
Malg a que Mau as decla a La Tou du Pin
c mon
maj e
di ec ),,
cal oba
els an eceden s
i
les bases del seu pensamen polí ic en o s els pensado s con a e o-
luciona is
i
adicionalis es ancesos del
XIX,
p incipalmen De Mais e, Bonald, Com e,
Le
Play, Fus el de Coulanges, Renan, Taine
i
Ba gs. Mau as sub a lla p e e en men ,
pe b, el seu deu e amb el posi i isme
i
el nacionalisme.
Hobbes i el mona quisme mode n
moni quic, sinó de es au a
el
e ma eix de la mona quia amb mo iu
de la se a u ili a , enin ben p esen que en I'ho i zó es oba, pe a I'au o
del llib e, la ideli a a la Naci6 ancesa. El i, si es ol, és la NaciÓ/<csalu
public~, men e que el mi ja a inen és la
Mona quia/<cin elligence)>:
<(El
meu objec e, la Mona quia ancesa, p eexis ia, pe que ella ha e F anca,
que ens ha e a o s)> (p. XVIII). La Mona quia a, doncs, la Nació.
Segons Mau as, 1'Es a pos - c- oluciona i és, en con aposició
a
la socie a
co onada de I'Ancien Régime, el malaguanya iom dels <(D e s de I'ho-
me)> sob e els <(D e s de l'Es a >>, del <(Sis ema)> con a la <<Polí icas, de la
((Me a ísica)> sob e la <(Ciencia)> i, en de ini i a, en un amilia an agonisme
pe als eb ics de la d e a, de :la <(Raó)> sob e la c In e1lig ncian. Unes dico-
omies, així, pseudo-posi i is es, p opiciado es d'a gumen s p o-au o i a-
is es, p e ex a s sob e una p ~esump a desigual a na u al en e els homes,
comuns en o a l'ob a de Mau as
i
d'al es pensado s socials lla ins del
pos -posi i isme, an ca ac e ís ics pel seu a annl i acionalis a." Pe 6 no
sols obem en
el
ons del discu s mau asia el peculia biologisme que
imp imeix a les se es exp essilons un no able o de e minis a sinó que, pa-
adoxalmen ,
i
sense in odui en la se a exposició elemen s olun a is es
o esca olbgics, adop a so in e:ls pos ula s del de e minisme his b ic. Així,
la oyau é, el mona quisme, iinen dona s pe la ma eixa <<e olució socialn,
i no en i u de ans o macions econbmiques o d'idea is socials. És I'< é o-
lu ion socialen qui dic a la ls og essi a compa ibili a dels ados pobles
pa lamen a is i libe als pe excell ncia~>, B lgica i el Regne Uni ,I2 amb el
egim monh quic, i ma ca, con a iamen , la p og essi a sepa ació en e les
masses e olucionB ies
i
el egim epublich, com s'obse a, diu, a F anca
i
a I ilia
(<(
...
la mis2 e logique des épublicains con ibue
h
la mona -
chie>>,
p.
324).
Quins són, pe h, els elemenis que han de e possible la es i ució del
e moni quic? Quin és el p ocedimen pe a acompli el p ojec e mona -
quis a? Amb un conegu mo de gue a, Mau as demana c Poli ique
B'd-
bo d!)>. Ce amen , els seus plan eigs són d'un delibe a signe poli icis a.
No hi alen conside acions alienes a la polí ica p agmi ica que dic a el
<( ealisme)> dels nacionalis es. Mau as posa la polí ica pe damun de o
en els mi jans pe a e oba la Co ona. Pe b no qualse ol polí ica, sinó la
d'aques (( ealisme>>. Així: <(Le éalisme poli ique oppose a ce e Libe é
11.
O ega
y
Gasse , Maez u, $O s, Pa e o, Gen ile, Ba s, Péguy, e c., eo i -
zado s de YEs a de les & i es, en
el
si
d'un
mo imen ideolbgicc~cul u al de d e a
da an l'a enc del socialisme.
12.
En pa la &aques s paisos, ap o i a pe celeb a el sen i municipalis a
i
coope a iu - ol di
co po a iu-
de iiu socialisme, a despi dels mo imen s socia-
lis es epublicans i es a is es
-jacobins--
dels al es pai'sos eu opeus.
<<Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
é olu ionnai e, qui dé ui 1'É a e le ci oyen, la concep ion des libe és
~di ionnelles du pays)> (p. XXXIII). Hom po ap ecia hcilmen l'es il
co po a i is a i p e e oluciona i d'aques a decla ació, en di no a la llibe a
indi isible, ho i zó de la olun a e olucionh ia, pe ei indicació de les
llibe a s de inides, locals i co po a i es. Mau as eclama, doncs, el d e a
I'associació p o essional, al eag upamen con essional, a la amília, a l'au o-
nomia municipal, a la p o íncia, a la undació de cen es p i a s d'ensenya-
men
i
bene ickncia, a l'au onomia sindical..
.
La se a obsessi a idea de la
décen alisa ion posa h, pe an , la amília en lloc de l'indi idu, la p o ín-
cia en lloc de 1'Es a jacobí, l'associació g emial en lloc de la compe ició
pa lamen h ia, els cos ums en lloc de les ins i ucions i, en da e e me, les
llibe a s en comp es de la Llibe a , la je a quia en lloc de la igual a . El
p ocedimen < oyalis e)> és aques doble on de descen ali zació geog k
ica
i
social. < Ré olu ion con e Ré olu kon~>, ens di h.
Pe a du a e me la polí ica mona quis a
e..
.
calen ob e s especials)>.
Millo :
< .
.
.
un pa icia ben cons i u'i .)> <(Un g up pe i és su icien . Si és
ac iu, in elligen
i
decidi , po de e mina i aconsegui almenys el consen-
imen de l'A mada ancesa, on els elemen s mona quis es són abundo-
sos..
.
)>
(p. 182). Gli e, je a quia
i
<ccompé ence)>: l'e ichcia, la compedncia,
un al e lei mo i mau asih. A a bé, una condició s'ha de dona pe al
que la mino ia &expe s eali zi la descen ali zació amb la es au ació de
la Mona quia:
<
.
.
.
enen necessi a de l'o d e públic pe al d'acompli -se
amb u ili a >> (p. XLIV). Finalmen , Mau as lliga o s els caps esmen a s
d'o d e, je a quia i e ichcia quan sub a lla: <{Una democ hcia no s'o gani za,
pe qu la idea &o gani zació, en qualse ol cas, exclou la idea &igual a en
qualse ol g au: o gani za és di e encia i, en conseqükncia, es abli g aus
i je a quies)> (p. 117).
Mau as enyo a Louis XIV, i pensa en el Duc d'o léans pe a succei -
lo en la més al a magis a u a. F anca és <cpoignmde)>, ule peuple es
poigna d)>:
d
poble anc s necessi a un puny. <(El poble ambé espe a i
eclama una au o i a en gica, pe qu2 s'exe ceixi en a o del bé públic)>
(p.
367).
Cal ad ega els in e essos pa icula s, ens diu, als in e essos gene-
als; i és p ecisamen le P ince l'b gan d'aques in e ks gene al: un b gan
i i an e puissan )> que eali zi el p incipi de mon-a qziia en on del de
polia qul~. El P íncep p ecedeix I'o d e; la Mona quia p eexis eix a la
Nació.
<(Pe al que F anca isqui
i
p ospe i, cal, de o a necessi a , un pode
cen al o , independen , essencialmen nacional. Pe b aques es es condi-
cions de nacionali zació, independ ncia
i
o ca no s'ob enen més que pe la
ins i ució d'una mona quia he edi h ia i adicional, que sup imeixi o ep i-
Hobbes
i
el mona quisme mode n
meixi el pa lamen a isme; que, al amen (és el seu luxe), eali zi un ipus
de con inui' a pe ec e; que, en de ini i a, pe me i i acili i el "g an a an-
a ge" de la des~en ali zacióc~ (p.
50
1).
Mau as, així, posa un em asi especial en el e que la mona quia és
necessi ia pe <ce oluciÓ social>> i pe que, endemés, F anga, el poble an-
c&, són poigna ds; pe b ecalca sob e o que ha de se he edi h ia, ca
només la successió diniis ica pe me la con inu'i a que necessi a la nació
pe a sob e iu e. La dinas ia és, pe a I'esc ip o anc&, al@ géné a ice
de nb e na ionali és. La co ona és gai ebé imposada pe selecció na u al:
el biologisme que la jus i ica --el posi i isme- és el dis in iu essencial
d'aques mona quisme. Quan a la legi imació del sobi h, no eco e ni a la
on p o idencial ni al p incipi del pac e:
el
mona ca és l'únic capag de
ga an i el <(bé común
--o
l'< in e Ss gene ab-,
i
p ou. Pe
al
es abli-
1
men de la co ona cal que <(hom es desp engui de la se a pa de sobi ania,
o
que hom abdiqui la se a eialesa pa icula )>. La Res au ació aboli h
el &gim de <(gue a ci iln inhe en
al
pa lamen a isme.
I
a egeix, con un-
den : < L'he euse impopula i é
du
pa lamen a isme pe me a au P ince
ú'y
p océde a ec une ex bme acili é)> (p.
320).
L'he edi a dinhs ica és con-
subs ancial amb la nació, i aques a amb la <(sal ació pública)>. Pe a e el
na ionalisme in ég al cal, doncs, eeixi en el oyalisme. L'Pxi de les < epú-
bliques a is oc h iques)>, ens diu Mau as, s'explica pe quh, a di e hncia de
les epúbliques democ h iques, aquelles (A enes, Roma, Venscia) han sabu
aplica en p ime lloc la llei polí ica de I'he edi a , i en segon
lloc
po qui.
en elles s'ha acomple la nacionali zació del pode .
HOBBES,
EN ELS OR GEN,S DEL MONARQUISME MODERN
El pensamen ilosb ico-polí ic de Thomas Hobbes es oba exposa
p incipalmen en
el
seu ac a de eo ia polí ica i ula Le ia han,13 i
sub i ula , exp essi amen ,
Tl7e
ma e , o m and powe o a common-
weal h, ecclesias ica1 and ci il. Fou edi a pe p ime a egada l'any 165 1,
men e C omwell e a al pode .
Pe a la nos a aniilisi del mona quisme ens basem especialmen en la
13. T adució cas ellana
d'A.
Escoho ado:
Le ia án,
Edi o a Nacional, Mad id,
1979. Pe a l'es udi
del
pensamen polí ic hobbesil po consul a -se amb p o i , en e
una selec a pe b
no
nomb osa bibliog a ia sob e Hobbes,
el
ex
de
I'especialis a an-
ces
R.
Polin:
Poli ique
e
philosophie chez Hobbes,
Pa ís, 1953.
<<Pape s,: Re is a de Sociologia
<(Si ua ac ualmen
a
F anga, amb una democ hcia sobi ana que p o e-
geix e ec i amen els seus súbdi s, ex ingi s o s els d e s de o mona ca,
pe que cap dels mona ques ancesos és i en , una conseqüencia del sis-
ema de Hobbes se ia que cal man eni la o ma democ i ica exis en u
(P. 8).
Hom no po acusa , doncs, C exells d'una lec u a pa cial del Leuia-
han. Aixb no obs an , i desp és d'ha e econegu els con ingu s libe alis es
de l'ob a de Hobbes, a egeix, pe con a, que < Hobbes ens dóna, doncs, un
esum magní ic de o s els a gumen s que obem en els monh quics mo-
de nsn (p. 8). Pe qui , eco dem-ho, Hobbes econeix
de
d e la legi imi a
de l'assemblea, pe b menysp ea la democ hcia pe una in e io i a de e
amb la mona quia. C exells ha copsa pe ec amen el ons de l'ambi alsn-
cia de la eo ia hobbesiana, la duplici a de la lec u a del Le ia han.
També hem de econsixe , al com ens ajuda a alo a C exells ma eix,
l'apo ació de Hobbes a la his b ia de la iloso ia polí ica. No hem de des-
conside a , amb o , el ocabula i u ili za pe l'au o angles, bisicamen ,
enca a, el llengua ge de la eo ia con empo 8nia,ls dona el ca hc e o con-
no ació polí ica dels seus e mes. En opinió me a, cal e sob eso i els
següen s aspec es de alo en Hobbes au o pdí ic: a) El ebuig de o allb
que anscendeix la olun a humana
en
la cons i ució ci il (ens pa la
d'< in e es>>, i no de <(des í>>, pe exemple);
b)
la o mali zació aonada de
la necessi a &es abli un pode sobi h (d'alguna mane a, en explica -nos la
na u alesa ci il de 1'Es a p epa a ja les pos e io s eo i zacions del libe a-
lisme sob e el sis ema de go e n. Locke, pe exemple, és impensable sense
Hobbes); i c) l'adhesió es ic amen acional, ni sen imen al ni esca ol&
gica, del súbdi al seu sobi h, pe ha e -10 ins i uY .
D'al a banda, hom pod ia comenca a xi a les di icul a s que p esen a
la eo ia polí ica de Hobbes pel sal e ec ua des de l'explicació de l'o igen
del pode sobi i (amb els seus plan ejamen s, Hobbes supe a els au o s
del <(pos ula monh quic>, com Bodin o Bossue ) ins
al
e de de alla els
e ec es p o i osos de la se a u ili a (com éu Maquia el), sense alo a ,
pe sob e del seu o igen
i
de la se a u ili a , la alidesa o la acionali a
del seu exe cici (aspec e en el qual insis i en al es eb ics del pac e con-
empo anis de Hobbes: Al husius, G o ius
...).
És pe aixb que podem
eu e Hobbes més
a
la o a dels llunyans Maquia el o Mau as que dels
p ope s Al husius
o
Locke, en un sen i c onolbgic. Més conc e amen , la
coincidencia de Mau as (malg k lui, p obablemen , ca no la subsc i í li e-
18.
Hobbes ens pa la, pe exemple, de <<pac e,, de << ep esen ació,, d'ccelecció)>,
de << epública ins i ucionaI~,
de
c súbdi s~, de ccpode sobi i,, de ccliei ci il)>
...

Hobbes
i
el mona quisme
mode n
almen ) amb Hobbes es po eu e icilmen en el e que ambdós au o s
sus en en el ma eix a gumen legi imado del mona ca absolu : només en
la mona quia I'in e s
del
go e nan coincideix amb I'in e s del go e -
na . To s dos eb ics enen especialmen en comú una concepció na u-
alis a (o ganicis a en Hobbes, da winis a en Mau as) a l'ho a de desc iu e
la socie a ci il, i una con essió p agma is a a l'ho a de p esc iu e les egles
polí iques que l'hau an de cons i ui . Malg a aques p ojec e compa i
de <(polí ica na u ab encaminada a sa is e l'< in e &s públic)>, ens obem,
da an &algunes ema cables di e ncies de concep uació: el model hobbe-
sii es & cons s amb el me ode axioma ic de la ma emi ica, men e que
el p o o ip me odolbgic mau asih és el de la biologia. En el p ime au o ,
el mona ca és descobe pe la
aó
i
econegu pe les esc ip u es bíbliques;
en Mau as, en can i, el ei
és
imposa pel sen i comú i econegu pe la
ma eixa e olució na u al. Hi ha, pe b, una mo i ació gai ebé iden ica pe
a posa
el
mona ca. Així, Hobbes demana que imposi la Llei que ha d'alli-
I
be a -nos de la gue a ci il,
i
Mau as pos ula que imposi l'O d e que ens
ha de deslliu a de la e olució.
Els dos au o s coincideixen, alho a, en el e que (lle a del p ime mo-
na ca, en Hobbes) el sobi i no ha de se elec e, sinó he edi a i
i
absolu .
Així ma eix, ambé o s dos pa eixen &un p essupbsi i acional, d'es-
ic a es imació pe sonal: I'c Homo
homini
lupusu
en Hobbes i <(La F ance
es poigna de)> en Mau as. A $huc en els dos esc ip o s cons a em la secu-
la i zació del pode absolu , impa i adicionalmen pe designi di í: en
el ilbso angks se secula i za en nom dels in e essos dels homes, i en l'es-
c ip o ances es a en nom de la nació. ~xis eix, pe b, una g an di e en-
cia en e ambdós p ojec es absolu is es, i és que l'absolu isme de Mau as
no é
el
ca ic e plebisci a i i consensual que exigeix la dic adu a p oposa-
da/consag ada pe Hobbes sinó que, lluny de e -la esidi en un o igen
elec iu
o
en una o mulació eoc i ica, a basa la legi imi a del sobi i en
la me a dinas ia amilia , el adicional llina ge, la qual cosa con e eix el
seu idea i en un p og ama mol més a la o a de les a is oc a i zan s
eo ies de les li es que &un mona quisme polí ic es ic e. El seu absolu-
isme és posi i is a, o aspi a a se -ho.
Fe i e , no oblidem que Hobbes és ilbso
i
Mau as només un pu-
blicis a que, malg a la con u ~d ncia de la se a in e enció en la ida pú-
blica, la consis encia de la se a ob a no sob epassa la &un pam le des-
espe a .
<{Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
EP1
LEG
A a a dos anys es complia el e ce cen ena i de la mo de Thomas
Hobbes. En la línia de onamen ació d ica del mode n Es a bu ges, des-
p és de Maquia el i Bodin, aquell ilbso de la polí ica a ibi a iu e no-
an a-un
anys,
olgudamen incon amina pe la p ic ica polí ica i, po uc
com e a, ha en demos a que sabé aplica a la se a p bpia ida els dos
g ans pos ula s de la se a sa iesa polí ica: e i a a o
i
a d e el pe ill
d'una mo iolen a i ap o i a al mixim els p opis ecu sos.
Si ens hi ixem, aques s dos p incipis es co esponen p ecisamen amb
els dos objec ius onamen als que pe
a
Hobbes ha d'acompli 1'Es a .
El
Le ia han disposa pe a o p o i dels seus súbdi s ni més ni menys que
la pau
i
la llibe a . Pe b, és cla , en la eo ia hobbesiana s'han de llegi
aques s dos magnes ocables
amb
la jus a clau que u ili zi l'au o pe a
maneja -10s: en e mes de <(segu e a >>. El Le ia han, 1'Es a sal agua da-
do , jus i ica e1 seu ca hc e o al namés amb el complimen de e e ec i a
la p omesa segu e a dels indi idus que comp en. Aques Es a a omi za-
do
i
alho a o ali zan que Hobbes disseny& es bas eix an sob e les con-
iccions més ín imes -la suspicicia in a iable en e s l'al e- com sob e
I'esquema més abs ac e: 1'Es a com a únic ecu s de la aó pe a assegu-
a la ida. Indi idualisme i abs acció, doncs, posa s al se ei de o a una
ideologia de la segu e a .
El p eu d'aques g an pas en la his b ia de la eo ia polí ica, aquell
ha e sabu passa de la ic io (l'en ekquia medie al del Con ac e) a la
a io (la de e minació de la Sobi ania polí ica), ha de suposa pe a uns un
cos massa al , pe
a
d'al es un cos ben g a , pe b siqui com sigui
un
p eu e iden pe a o s, es a is es o an ies a is es. Pe que amb Hobbes es
consolida allb que des de Maquia el s'ana a insinuan ; a sabe , la jus i i-
cació de l'Es a ja no com una u opia, sinó com una idea acional ope a i a.
Hobbes, o es ablin el seu Le ia han a mane a &a i ici,
li
imposa de
bell nou
d
dis in iu de la aó: l'úl im g an ilbso de l'Es a , el p ime
g an ac adis a ensems. D'a a enda an , pe a 1'Es a ja no hi ha d'ha e
ni socie a ni g ups socials, sinó indi idus. Ell és la <(pe sona coUec i a>>
que ep esen a o s i cadascun d'ells.
I
p ou. També a pa i d'a a la so-
cie a no pod h se sinó com a Es a ,
i
no se i ilida cap no ma ju ídica
que d'dl no p o ingui. L'Es a és A bi e, pe b ambé in e en o ; assis-
eix, pe b ambé ag edeix. La ella ma cada en la his b ia pel Le in han
enca a a ia. El p ojec e d'un Es a miximamen o gani za i in e en o ,
és
a
di , o al (posi's el su ix que es ulgui a aques mo ), es eali za sem-
blan men a ui a ?Alemanya de l'Oes
i
a la de I'Es , als Es a s p o ec o s
dels D e s Humans
i
als de la G an Pi ia Socialis a.
Hobbes
i
el
mona quisme mode n
Pe aixb, en conclusió, em sembla ú il la c i ica de C exells a Hobbes,
en ocasió del eixisme mau asih. En el mona quisme mode n eu C exells
una pe llongació del complex
ideoldgico-ins i ucional
concebu pe l'au o
angles. Pe b no cal limi a -se a C exells, e iden men , pe des ui la i-
gencia ac ual de les on s doc inals de 1'Es a Absolu de D e , en o a la
se a di e sa enomenologia p esen . Al amen , cap d ic clhsic del ma -
xisme no ha is en el
Le ia han
hobbesih aques <(pun de pa ida)> que
euen alguns ma xis es mode ns pe a a iba a la socie a socialis a, des
de socialdembc a es com A a~guis ain ma eix ins a eu ocomunis es com
Bobbio. En l'ac ual co en ma xis a ad e s al <(mi e)> de la desapa ició de
l'Es a , d'a el pos -g amsciana,
i
de signe cla amen co po a i is a (c expan-
si6 de la de noc hcia polí ica>>), el ecu s a Hobbes ha esde ingu un alo
pa adigmi ic.
Sigui com sigui, i pe acaba pa lan de Hobbes ma eix,
jo
ambé he
e , com C exells, una lec u a del
Le ia han
com un b e ia i del o ali a-
isme, i espe o ha e -ho sabu explica .