Hobbes i el monarquisme modern

HOBBES I EL MONARQUISME MODERN * No be Bilbeny (Uni e si u de Ba celona) La incidencia del pensamen polí ic angles en el ma c de les cul u es peninsula s ha es a ce amen exigua. Més pa icula men , pel que a a la eo ia polí ica del ilbso an& 'iñomas Hobbes (1588-1679), la ans- cendhcia de la qual en la mode na eo ia de 1'Es a és p ou e iden , cons- a em, així ma eix, el e d'una ín ima epe cussió en els sec o s in ellec uals hisphnics. Hem pogu de ec a , pe b, la p esencia de Hobbes en l'ob a del polí ic i publicis a cas ella Luis A acluis ain (1886-1959), pe anyen al Pa ido Socialis a Ob e o Español (en ep esen h la se a ala més esque ana) i un- dado del seu b gan de p emsa < Le ia án)>, de í ol ben sugge en , del qual ou ambé di ec o .' D'al a banda, obse em la p e&ncia de Hobbes, en una da a an e io , en els esc i s del il6so ca alh Joan C exells (1896- 1926), qui l'any 1925 publich l'a icle De Hobbes a Mau as a la <(Re is a de Ca alunya)>.2 No hem pogu : esb ina la e e encia a Hobbes en l'dmbi * T eball p esen a en el semina i dedica al pensamen polí ic de Hobbes. Fa- cul a de Filoso ia de la Uni e si a de Ba celona, ab il de 1980. 1. La e is a < Le ia ánb>, publicada a Mad id en e 1934 i 1936, ou, com <Lla- idad~, una ibuna d'exp essió eb ica del PSOE. Reco dem que Le ia han (1651) és el í ol de la p incipal ob a de iiloso ia polí ica de Hobbes, jun amen amb les se es an e io s Elemen s o Law (1640) i De Ci e (1642). 2. La <<Re is a de Ca alunya,, publicació li e g ia i eb ica mensual lligada al sec o ca alanis a libe al, a se donada a iium a Ba celona en e 1924 i 1931, és a di , coincidin c onokgicamen amb la dic adu a mili a . Quan C exells hi publicn el seu a icle n'e a di ec o An oni Ro i a i Vi gili. <,Pape s*: Re is a de Sociologia hispinic més enlli d'aques s dos au o s esmen a s. Malg a o , la ecepció de la eo ia polí ica hobbesiana se'ns p esen a de o ma ben di e en , idhuc ideolbgicamen oposada, en e ambdós au o s. D'aques a mane a, el Hobbes en a en el medi ca ali és l'exal ado del mona ca quasi absolu , el del Le ia an/mons e bíblic, men e que l'in odu'i en el medi cas elli ep e- sen a el Hobbes undado de la eo ia de 1'Es a libe al, el del Le ia an/ ep esen an del poble pe la consumació del pac e ci il. Aques a doble in e p e ació del llega ilosb ico-polí ic hobbesih (c i ica, com es eu i, la de C exells, i possiblemen ingenua, ens a e im a quali ica , si éssim una lec u a se iosa de l'ob a d'A aquis ain) en el di e s ambien cul u al i po- lí ic hisphnic dels anys in del nos e segle es co espon amb la duplici a ma eixa que acompanya l'obse ació ama en de les esis polí iques del pensado anglb: hi ha un Hobbes absolu is a i un Hobbes libe al da e a del Le ia han. Hem op a pe essegui una d'aques es lec u es, i ho em o anali zan el ex alludi de Joan C exells, com a ia d'accés al Hobbes del mona ca absolu , un aspec e, aques , poc in es iga en l'exegesi hobbe- siana. Al amen , la ece ca sob e un Hobbes absolu is a ens po ajuda a eni alguna e e encia concep ual més en I'es udi de la p og essi a ans- o mació de 1'Es a libe al en el seu an agonis a, és a di , en un Es a on l'execu iu és cada cop més e o ca . Ens limi a em, així, a de e mina el alo de e i a de les a i macions de C exells pe emissió a I'ob a o iginal de qu& ac a el seu a icle: el Le ia han. CREXELLS, CRÍTIC DE L'AUTOCRACIA El ilhso ca alh Joan C exells a esc iu e ela i amen poc, pe b amb densi a . Ell e a un home o ca poli i za , i el ema poli ic no és ali2 a la se a ob a.3 Un dels seus da e s esc i s a se I'a icle esmen a abans4 El ex en qües ió consis eix en una de ensa de la democ iicia plu alis a i pa - lamen i ia de la adició libe al-bu gesa, en con aposició al kgim de go e n dels sis emes au oc i ics. C exells no ens diu, ni ampoc no deixa en e- eu e, quin és el model polí ic de democ hcia que es h pensan : no especi- ica, pe exemple, els concep es ela ius a la sobi ania, al gim de go e n o a la o ma &Es a . Més que una iloso ia polí ica, exp essa una iloso ia es ic a de la Democ icia, en esa com a o ma d'exis kncia social, no pas 3. Vid.: No be Bilbeny: Joan C exells, en la iloso ia del noucen s. Ba celona, 1979, pp. 125 i SS. 4. De Hobbes a Ma~ as, <(Re is a de Ca alunya,,, 13, 1925, pp. 1-14. Hobbes i el mona quisme mode n com allb que és polí icamen : una o ma de pode . Allb que si que deixa pe ben en es l'a ick de C exells és la concepció polí ica que ebu ja, en oposició a la que ell de ensa. 1,'au o c i ica l'au oc hcia, el i gim de go e n que concen a o el pode en I'execu iu. C exells ens posa da an del mona ca com a igu a que més ep esen a el sis ema au oc h ic. Malg a que no ens pa la de les impo an s di e i n- cies en e el mona ca absolu i el mona ca cons i ucional, el co olla i del seu e ús de la dic adu a se cen a en la <<Mona quia>>, sense mCs especi ica- ció. Pe 6 no és gens es any. 'Els anys in , men e C exells esc i ia el seu a icle, egis en no sols un ac eixemen de les o ces socials an imonh qui- ques a les elles mona quies eu opees (Regne Uni , Belgica, Alemanya, Rús- sia, e c.), sinó, pa adoxalmen~ , un esso gimen del mona quisme a les an igues epúbliques e olucionh ies. És, aques , el enomen encapgala pe Mussolini, a I Slia, i pe Mau as, a F anca. C exells eu així, en els mo i- men s eixis es, un ecob amen ideolbgic de la mona quia com la o ma d'o gani zació del pode que més con é als impe a ius polí ics del eixisme eu opeu de p incipis de segle. To el seu a icle, doncs, apun a con a aques ipus de mona quisme, i pe aixb escull com a blanc dels seus a acs el del seu con empo ani anci s Cha les Mau as (1868-1952), undado del co en p o o eixis a L'Ac ion F angaise i mhxim de enso , en aquell emps, del e o n del mona ca ab~olu .~ La pa icula i a d'aques a icle de C exells, all6 que li dóna en i a e6 ica i xi a la quali a de la se a apo ació, és la esi que el mona quisme mode n coincideix amb el plan eig del sobi h ideal que eali za Hobbes en el seu Le ia han. En una pa aula, la eo i zació mau asiaaa sob e la mona quia es ; con inguda quasi explí- ci amen , pe a C exells, en les de inicions hobbesianes sob e el Sobi h de la Commonweal h. Vegem a a, al amen , i en una b eu sín esi, com el nos- e au o ens p esen a el mona quisme modem, del qual, més enda an del seu ex , ens a S una c í ica a e issada. El pensado ca alh ens p e:cisa, de bon an u i, que el mona quisme es basa en la p e esa demos aci6 que el d e a la igual a en e els homes no 5. La in lusncia de Mau as :I Ca alunya es pa en i za a a és &Eugeni d'O s i del co en cul u al noucen is a que aques anim;. Com és sabu , C exells i al es in euec uals ca alans de la se a gene aci6 (Riba, Es el ich, Nicolau d'Olwe , e c.) es o ma en a l'escal de les ins i ucions i publicacions educa i es i cul u als que &O s con ibuí a c ea a Ca alunya i en les quals ell ma eix pa icipi ac i amen . L'idux mau ass, compa i o no, e a, doncs, amilia en e aquells in el lec uals. 6. Vid.: M. Mou e: Cha les Mau as, Pa is, 1958; Z. S e nheií: La d oi e euo- lu ionnai e (1885-1914). Les o igines anqais du ascisme, Pa is, 1972; així com els conegu s manuals d'his b ia de les idees polí iques de S. Gine : His o ia del pen- samien o social, Ba celona, 1975, i J. Toucha d: His o ia de las ideas poli icas, Ma- d id, 1975. upape s,: Re is a de Sociologia és pas un d e na u al. Els demhc a es, diu, in en en la demos ació con- i ia en ole p o a aquell d e com a d e na u al, pe 6 ens cal econi ixe que o es dues demos acions són, en igo , discu ibles, ca pa eixen d'un pos ula ex acien í ic, no d'un axioma cien í icamen e iden : <(En un cas de mo al o de d e a ia i el alo &una demos ació segons el alo del pos ula sob e el qual descansan (p. 2). Així, l'e idi ncia o alo de e i a dels pos ula s a alua ius és a iable. Un cop e aques opo ú acla imen ens pa la de es modali a s his b iques del d e moni quic o de la des- igual a : pe d e <(di í)>, pe d e <(humi, ( a ian del d e pa imonial) i pe d e <(ci il)>, quan hom es ableix, en aques úl im cas, la on de la mo- na quia en els ma eixos ciu adans. Les dues p ime es o mes són pe a ell eb icamen i ecusables; només la e ce a és concep ualmen p oblemi ica. Pe qui : <<Quan en una &poca de e minada de la his d ia es concep ua e i- den aques pos ula , els de enso s de la mona quia es oben en g eus di i- cul a s C...]. En un momen aixi els esc ip o s moni quics deixen en segon pla la qües ió del d e de la mona quia i ac en de demos a la se a u ili a pe als ciu adans,, (p. 2). A a, doncs, sub a llada la insolubili a eb ica de la onamen ació <(ci il)> de Mau as, com es comp o a i, no es po pa la ja del d e de la mona quia en la se a concepció con empo inia, sinó de la se a u ili a . A iba aques pun C exells ens posa, com a exemple d'aquells que de ensen el mona ca pe la se a ca ili a n, Hobbes i els mona quis es con- empo anis. I a egeix: <{Ésse ei, alesho es, no és -o no és p imi ia- men - exe ci a un d e , sinó ésse l'ins umen del qual es al la collec- i i a pe a aconsegui la se a p bpia elici a ), (p. 2). Hem a iba , aixi, ins a Hobbes, i o segui ens diu: <<. . . en un momen com el d'a a o s els aspec es epugnan s de la mona quia es con e eixen en g hcies>> (p. 3), a i mació que ecusa implíci amen el cinisme de Hobbes, i no an de Mau as, que és apologi ic, en p esen a -nos, a la i, com un bé allb que ell ma eix econeix com un mal. Les a gumen acions en de ensa de la mona - quia com un d e (el d e di í dels dc a es, el d e pa imonial dels posi- i is es) cons i ueixen pe a C exells la << eo ia ingenua de la mona quia)>, men e que les ad ocacions al mona ca pels espe a s e ec es de la se a ges ió de go e n ep esen en la <( eo ia cínica de la mona quia)>: <(Quan una' eo ia polí ica man é una posició de ec uosa des del pun de is a de la jus ícia, a conscii ncia que és de ec uosa en d e , pe quk és a an a josa en e , c ec que es i ben quali icada quan se'n diu una eo ia cínicau (p. 3). In e ompem, pe b, I'a icle de C exelIs pe passa a es udia b eumen els dos exemples de <( eo ia cínica), que ens posa l'au o : Mau as i Hobbes. 124 Hobbes i el mona quisme mode n MAURRAS, O L'AGONIA DEL MONARQUISME MODERN El pensamen mona quis a de Cha les Mau as es a ecolli p incipal- men , gai ebé codi ica , en la se a ob a L'enquk e su la Mona chie,' que aga a una nomb osa sP ie d'en e is es amb comen a i, eali zades pel ma- eix Mau as a {es aca s oyalis es ancesos en e els anys 1905 i 1910.8 A o s ells (dux bons ancais, segons Mau as) se'ls o mula una única i ma eixa p egun a: <(Oui ou non, l'ins i u ion d'une mona chie adi ionelle, he édi ai e, an ipd lamen ai e e décen alisée es -elle de salu public?)> La p egun a és la e a sín esi de io s els p incipis que bas i an les phgines del seu llib e sob e la mona quia. El pun de pa ida de Mau as és una doble a i mació: el <(deso d en epublich, que p e én p esen a -nos-el com una cons a ació de e , i l'< o - d e)> monh quic, que gosa mos a -nos-el com una necessi a . Així, comenca pa lan -nos de la <(pe ídia)> i eblesa in imes del sis ema epublicb> (p. XV), el qual és incapal de esold e <(les a ai es de la F ame)>. La democ hcia, nogensmenys, és <(llei del nomb es i es & es able a <(con a-na u aa, pe qui: en ésse plebisci h ia exclou la quali a , condició de l'<{o gani zació~> que egeix la na u alesa. A més, es & onamen ada -lluny de e -ho sob e l'c in- e ils gene al común, sob e el ~q~~al s'es ableix, segons ell, el lloable <( egim sindicalis an-9 en la <( olun a i opinió de l'indi idu)>, quan els in e essos pa icula s <(són els des uc o s de l'in e ks gene aln i po en inde ec ible- men a la <( i ania de les accio~lsn (p. 141): <<La démoc a ie c'es le mal. La démoc ~ ie c'es la mo )> (p. 119). con ínuamen p oclama que la causa de o aques deso i esideix en la e olució del 1789, en els seus de enso s en e els omhn ics libe als (es ba alla especialmen amb Hugo i Michele ) i en una cu iosa amalgama d'indi idus sediciosos que no ha de pa a ins a eu e en onsada la Ph ia: els p o es an s, els jueus, els anc nagons i els es ange s. Amb o , ens ha de con essa : G... c'es l'a ai e D ey us qui m'a 7. Li ai ie Na ionale, Pa ís, 1910. Al amen , pe a una in oducció p ou cla i- icado a a aques oluminós i espis ex , an di ícil de oba a ui, c . el capí ol dedica a eií en J. J. Che allie : Los g andes ex os poli icos, Mad id, 1974. L'edi o ial Li ai ie Na ionale es a a especiali zada en i'edició de ex os simila s al de Mau as; e iden men , es oba a elacionada amb els g ups d'Ac ion F angaise i de la c Gaze e de F ancex 8. No cal di que Monseigneu Le Duc dO léans, p e enden a la Co ona de F anca en l'exili, ingué l'hono de se , signi ica i amen , el p ime en e is a . Segui- en pe sona ges p ou exp essius pe elis ma eixos com Ba i.s, Lemd e, Amou e i ... 9. El sindicalisme an ipa idis a i nacionalis a s'es engué pe F anca i I ilia des dels anys deu ins al decenni dels in . Cal eco da que el seu mKi eb ic ou el anc& Geo ges So el, an admi a pe aqueli que hau ia de se un dia alangis a, el ca al& Eugeni &O s. c,Pzpe s>>: Re is a de Sociologia ai sen i clai men pou quoi la République é ai impuissan e a ésoud e une a ai e d'É a )> (p. 252). Pe a Mau as, ehemen de enso de la iloso ia posi i is a i del p ima cien i icis a, i amb una ene ació an ex ema com simp omh ica en e s Com e, la democ hcia ha esde ingu inalmen una <( eligió)>. To aixb pa la pe si ma eix, i és així que, decididamen : <(La i esponsabili a , l'anoni- ma , la incú ia, la ines abili a del pode pa lamen a i epublich, an indis- en sable una enk gica in e enció pe sonal)> (p. 313). Sols la mona quia po eali za la apaix publiquen: <(Sense de eni els mo imen s de la ida ancesa, els po dis ibui segons el seu o d e, l'únic que concilia en lloc &oposa , l'únic que u ili za en lloc de malgas a )> (p. XLII). És p ou cone- gu el nacionalisme doc ina i i in eg is a de Mau as, que associa el pa io- isme a la mona quia con a e olucionh ia. D'aques a mane a, <( . . . p hc ica- men , com eb icamen , si hom ol ésse nacionalis a, no hi ha més que el pa i del Nacionalisme in eg al, és a di , la Mona quia)> (p. 304).1° El p ojec e de mona quia p oposa pe Mau as p e én p esen a -nos un hgim eial necessa i i p o a . Ell en diu <(cien í ic>, i pa la ben cla quan sen encia: <(La Mona chie, comme la Science, es és e. Elle no se paye poin de mo ss (p. 117). Rei e a enca a aques apun a nominalisme quan més enda an de l'ob a a i ma ben explíci amen : <(El nou kgim se i sin- & ic [...I u ili za h o el ocabula i polí ic del nos e emps, cada e me usa segons una accepció de inida)> (p. 323). Al capda all, el pode eial enca na una a... s hau e au o i é scien i ique)> (p. 183). Mau as ens diu ins i o que la epública ha de mo i pel liicisme i pel cien i icisme que ella ma eixa de ensa, g hcies als quals, segons el conspi ado de I'Ac- ion, s'han p epa a les bases del mona quisme. Ben so in , l'au o de L'En- que" e es p oclama << ealis a)> i < empí ic>, e e in -se a la ins i ució monh - quica com una solució de la c in ellig6ncia)> i del <<sen i p hc ic>, con a la con usió despe ada pe I'< economia i la mo al*, oposades al sen i co - ec e que pe a Mau as hau ia de eni la polí ica. El mona quisme és, pe an , una <(polí ica ealis a)>, basada en els e s i de ca bc e p agmh ic, que ce ca adés el <(salu pubZic>, adés la pe manhcia de la eali a i a de la < Na ion)>. Mau as no apella Déu ni la Te a, ni els sen imen s ni la aó, sinó senzillamen el <(sen i comú)>, al amen anomena <(in el.lig2ncia)>: <(.. . és impossible de e l'iguali a isme adequa a la na u alesa i al sen i comú)> (p. 373). No es ac a amb aixb de essusci a el sen imen o l'ideal 10. Malg a que Mau as decla a La Tou du Pin c mon maj e di ec ),, cal oba els an eceden s i les bases del seu pensamen polí ic en o s els pensado s con a e o- luciona is i adicionalis es ancesos del XIX, p incipalmen De Mais e, Bonald, Com e, Le Play, Fus el de Coulanges, Renan, Taine i Ba gs. Mau as sub a lla p e e en men , pe b, el seu deu e amb el posi i isme i el nacionalisme. Hobbes i el mona quisme mode n moni quic, sinó de es au a el e ma eix de la mona quia amb mo iu de la se a u ili a , enin ben p esen que en I'ho i zó es oba, pe a I'au o del llib e, la ideli a a la Naci6 ancesa. El i, si es ol, és la NaciÓ/<csalu public~, men e que el mi ja a inen és la Mona quia/<cin elligence)>: <(El meu objec e, la Mona quia ancesa, p eexis ia, pe que ella ha e F anca, que ens ha e a o s)> (p. XVIII). La Mona quia a, doncs, la Nació. Segons Mau as, 1'Es a pos - c- oluciona i és, en con aposició a la socie a co onada de I'Ancien Régime, el malaguanya iom dels <(D e s de I'ho- me)> sob e els <(D e s de l'Es a >>, del <(Sis ema)> con a la <<Polí icas, de la ((Me a ísica)> sob e la <(Ciencia)> i, en de ini i a, en un amilia an agonisme pe als eb ics de la d e a, de :la <(Raó)> sob e la c In e1lig ncian. Unes dico- omies, així, pseudo-posi i is es, p opiciado es d'a gumen s p o-au o i a- is es, p e ex a s sob e una p ~esump a desigual a na u al en e els homes, comuns en o a l'ob a de Mau as i d'al es pensado s socials lla ins del pos -posi i isme, an ca ac e ís ics pel seu a annl i acionalis a." Pe 6 no sols obem en el ons del discu s mau asia el peculia biologisme que imp imeix a les se es exp essilons un no able o de e minis a sinó que, pa- adoxalmen , i sense in odui en la se a exposició elemen s olun a is es o esca olbgics, adop a so in e:ls pos ula s del de e minisme his b ic. Així, la oyau é, el mona quisme, iinen dona s pe la ma eixa <<e olució socialn, i no en i u de ans o macions econbmiques o d'idea is socials. És I'< é o- lu ion socialen qui dic a la ls og essi a compa ibili a dels ados pobles pa lamen a is i libe als pe excell ncia~>, B lgica i el Regne Uni ,I2 amb el egim monh quic, i ma ca, con a iamen , la p og essi a sepa ació en e les masses e olucionB ies i el egim epublich, com s'obse a, diu, a F anca i a I ilia (<( ... la mis2 e logique des épublicains con ibue h la mona - chie>>, p. 324). Quins són, pe h, els elemenis que han de e possible la es i ució del e moni quic? Quin és el p ocedimen pe a acompli el p ojec e mona - quis a? Amb un conegu mo de gue a, Mau as demana c Poli ique B'd- bo d!)>. Ce amen , els seus plan eigs són d'un delibe a signe poli icis a. No hi alen conside acions alienes a la polí ica p agmi ica que dic a el <( ealisme)> dels nacionalis es. Mau as posa la polí ica pe damun de o en els mi jans pe a e oba la Co ona. Pe b no qualse ol polí ica, sinó la d'aques (( ealisme>>. Així: <(Le éalisme poli ique oppose a ce e Libe é 11. O ega y Gasse , Maez u, $O s, Pa e o, Gen ile, Ba s, Péguy, e c., eo i - zado s de YEs a de les & i es, en el si d'un mo imen ideolbgicc~cul u al de d e a da an l'a enc del socialisme. 12. En pa la &aques s paisos, ap o i a pe celeb a el sen i municipalis a i coope a iu - ol di co po a iu- de iiu socialisme, a despi dels mo imen s socia- lis es epublicans i es a is es -jacobins-- dels al es pai'sos eu opeus. <<Pape s)>: Re is a de Sociologia é olu ionnai e, qui dé ui 1'É a e le ci oyen, la concep ion des libe és ~di ionnelles du pays)> (p. XXXIII). Hom po ap ecia hcilmen l'es il co po a i is a i p e e oluciona i d'aques a decla ació, en di no a la llibe a indi isible, ho i zó de la olun a e olucionh ia, pe ei indicació de les llibe a s de inides, locals i co po a i es. Mau as eclama, doncs, el d e a I'associació p o essional, al eag upamen con essional, a la amília, a l'au o- nomia municipal, a la p o íncia, a la undació de cen es p i a s d'ensenya- men i bene ickncia, a l'au onomia sindical.. . La se a obsessi a idea de la décen alisa ion posa h, pe an , la amília en lloc de l'indi idu, la p o ín- cia en lloc de 1'Es a jacobí, l'associació g emial en lloc de la compe ició pa lamen h ia, els cos ums en lloc de les ins i ucions i, en da e e me, les llibe a s en comp es de la Llibe a , la je a quia en lloc de la igual a . El p ocedimen < oyalis e)> és aques doble on de descen ali zació geog k ica i social. < Ré olu ion con e Ré olu kon~>, ens di h. Pe a du a e me la polí ica mona quis a e.. . calen ob e s especials)>. Millo : < . . . un pa icia ben cons i u'i .)> <(Un g up pe i és su icien . Si és ac iu, in elligen i decidi , po de e mina i aconsegui almenys el consen- imen de l'A mada ancesa, on els elemen s mona quis es són abundo- sos.. . )> (p. 182). Gli e, je a quia i <ccompé ence)>: l'e ichcia, la compedncia, un al e lei mo i mau asih. A a bé, una condició s'ha de dona pe al que la mino ia &expe s eali zi la descen ali zació amb la es au ació de la Mona quia: < . . . enen necessi a de l'o d e públic pe al d'acompli -se amb u ili a >> (p. XLIV). Finalmen , Mau as lliga o s els caps esmen a s d'o d e, je a quia i e ichcia quan sub a lla: <{Una democ hcia no s'o gani za, pe qu la idea &o gani zació, en qualse ol cas, exclou la idea &igual a en qualse ol g au: o gani za és di e encia i, en conseqükncia, es abli g aus i je a quies)> (p. 117). Mau as enyo a Louis XIV, i pensa en el Duc d'o léans pe a succei - lo en la més al a magis a u a. F anca és <cpoignmde)>, ule peuple es poigna d)>: d poble anc s necessi a un puny. <(El poble ambé espe a i eclama una au o i a en gica, pe qu2 s'exe ceixi en a o del bé públic)> (p. 367). Cal ad ega els in e essos pa icula s, ens diu, als in e essos gene- als; i és p ecisamen le P ince l'b gan d'aques in e ks gene al: un b gan i i an e puissan )> que eali zi el p incipi de mon-a qziia en on del de polia qul~. El P íncep p ecedeix I'o d e; la Mona quia p eexis eix a la Nació. <(Pe al que F anca isqui i p ospe i, cal, de o a necessi a , un pode cen al o , independen , essencialmen nacional. Pe b aques es es condi- cions de nacionali zació, independ ncia i o ca no s'ob enen més que pe la ins i ució d'una mona quia he edi h ia i adicional, que sup imeixi o ep i- Hobbes i el mona quisme mode n meixi el pa lamen a isme; que, al amen (és el seu luxe), eali zi un ipus de con inui' a pe ec e; que, en de ini i a, pe me i i acili i el "g an a an- a ge" de la des~en ali zacióc~ (p. 50 1). Mau as, així, posa un em asi especial en el e que la mona quia és necessi ia pe <ce oluciÓ social>> i pe que, endemés, F anga, el poble an- c&, són poigna ds; pe b ecalca sob e o que ha de se he edi h ia, ca només la successió diniis ica pe me la con inu'i a que necessi a la nació pe a sob e iu e. La dinas ia és, pe a I'esc ip o anc&, al@ géné a ice de nb e na ionali és. La co ona és gai ebé imposada pe selecció na u al: el biologisme que la jus i ica --el posi i isme- és el dis in iu essencial d'aques mona quisme. Quan a la legi imació del sobi h, no eco e ni a la on p o idencial ni al p incipi del pac e: el mona ca és l'únic capag de ga an i el <(bé común --o l'< in e Ss gene ab-, i p ou. Pe al es abli- 1 men de la co ona cal que <(hom es desp engui de la se a pa de sobi ania, o que hom abdiqui la se a eialesa pa icula )>. La Res au ació aboli h el &gim de <(gue a ci iln inhe en al pa lamen a isme. I a egeix, con un- den : < L'he euse impopula i é du pa lamen a isme pe me a au P ince ú'y p océde a ec une ex bme acili é)> (p. 320). L'he edi a dinhs ica és con- subs ancial amb la nació, i aques a amb la <(sal ació pública)>. Pe a e el na ionalisme in ég al cal, doncs, eeixi en el oyalisme. L'Pxi de les < epú- bliques a is oc h iques)>, ens diu Mau as, s'explica pe quh, a di e hncia de les epúbliques democ h iques, aquelles (A enes, Roma, Venscia) han sabu aplica en p ime lloc la llei polí ica de I'he edi a , i en segon lloc po qui. en elles s'ha acomple la nacionali zació del pode . HOBBES, EN ELS OR GEN,S DEL MONARQUISME MODERN El pensamen ilosb ico-polí ic de Thomas Hobbes es oba exposa p incipalmen en el seu ac a de eo ia polí ica i ula Le ia han,13 i sub i ula , exp essi amen , Tl7e ma e , o m and powe o a common- weal h, ecclesias ica1 and ci il. Fou edi a pe p ime a egada l'any 165 1, men e C omwell e a al pode . Pe a la nos a aniilisi del mona quisme ens basem especialmen en la 13. T adució cas ellana d'A. Escoho ado: Le ia án, Edi o a Nacional, Mad id, 1979. Pe a l'es udi del pensamen polí ic hobbesil po consul a -se amb p o i , en e una selec a pe b no nomb osa bibliog a ia sob e Hobbes, el ex de I'especialis a an- ces R. Polin: Poli ique e philosophie chez Hobbes, Pa ís, 1953. <<Pape s,: Re is a de Sociologia <(Si ua ac ualmen a F anga, amb una democ hcia sobi ana que p o e- geix e ec i amen els seus súbdi s, ex ingi s o s els d e s de o mona ca, pe que cap dels mona ques ancesos és i en , una conseqüencia del sis- ema de Hobbes se ia que cal man eni la o ma democ i ica exis en u (P. 8). Hom no po acusa , doncs, C exells d'una lec u a pa cial del Leuia- han. Aixb no obs an , i desp és d'ha e econegu els con ingu s libe alis es de l'ob a de Hobbes, a egeix, pe con a, que < Hobbes ens dóna, doncs, un esum magní ic de o s els a gumen s que obem en els monh quics mo- de nsn (p. 8). Pe qui , eco dem-ho, Hobbes econeix de d e la legi imi a de l'assemblea, pe b menysp ea la democ hcia pe una in e io i a de e amb la mona quia. C exells ha copsa pe ec amen el ons de l'ambi alsn- cia de la eo ia hobbesiana, la duplici a de la lec u a del Le ia han. També hem de econsixe , al com ens ajuda a alo a C exells ma eix, l'apo ació de Hobbes a la his b ia de la iloso ia polí ica. No hem de des- conside a , amb o , el ocabula i u ili za pe l'au o angles, bisicamen , enca a, el llengua ge de la eo ia con empo 8nia,ls dona el ca hc e o con- no ació polí ica dels seus e mes. En opinió me a, cal e sob eso i els següen s aspec es de alo en Hobbes au o pdí ic: a) El ebuig de o allb que anscendeix la olun a humana en la cons i ució ci il (ens pa la d'< in e es>>, i no de <(des í>>, pe exemple); b) la o mali zació aonada de la necessi a &es abli un pode sobi h (d'alguna mane a, en explica -nos la na u alesa ci il de 1'Es a p epa a ja les pos e io s eo i zacions del libe a- lisme sob e el sis ema de go e n. Locke, pe exemple, és impensable sense Hobbes); i c) l'adhesió es ic amen acional, ni sen imen al ni esca ol& gica, del súbdi al seu sobi h, pe ha e -10 ins i uY . D'al a banda, hom pod ia comenca a xi a les di icul a s que p esen a la eo ia polí ica de Hobbes pel sal e ec ua des de l'explicació de l'o igen del pode sobi i (amb els seus plan ejamen s, Hobbes supe a els au o s del <(pos ula monh quic>, com Bodin o Bossue ) ins al e de de alla els e ec es p o i osos de la se a u ili a (com éu Maquia el), sense alo a , pe sob e del seu o igen i de la se a u ili a , la alidesa o la acionali a del seu exe cici (aspec e en el qual insis i en al es eb ics del pac e con- empo anis de Hobbes: Al husius, G o ius ...). És pe aixb que podem eu e Hobbes més a la o a dels llunyans Maquia el o Mau as que dels p ope s Al husius o Locke, en un sen i c onolbgic. Més conc e amen , la coincidencia de Mau as (malg k lui, p obablemen , ca no la subsc i í li e- 18. Hobbes ens pa la, pe exemple, de <<pac e,, de << ep esen ació,, d'ccelecció)>, de << epública ins i ucionaI~, de c súbdi s~, de ccpode sobi i,, de ccliei ci il)> ... Hobbes i el mona quisme mode n almen ) amb Hobbes es po eu e icilmen en el e que ambdós au o s sus en en el ma eix a gumen legi imado del mona ca absolu : només en la mona quia I'in e s del go e nan coincideix amb I'in e s del go e - na . To s dos eb ics enen especialmen en comú una concepció na u- alis a (o ganicis a en Hobbes, da winis a en Mau as) a l'ho a de desc iu e la socie a ci il, i una con essió p agma is a a l'ho a de p esc iu e les egles polí iques que l'hau an de cons i ui . Malg a aques p ojec e compa i de <(polí ica na u ab encaminada a sa is e l'< in e &s públic)>, ens obem, da an &algunes ema cables di e ncies de concep uació: el model hobbe- sii es & cons s amb el me ode axioma ic de la ma emi ica, men e que el p o o ip me odolbgic mau asih és el de la biologia. En el p ime au o , el mona ca és descobe pe la aó i econegu pe les esc ip u es bíbliques; en Mau as, en can i, el ei és imposa pel sen i comú i econegu pe la ma eixa e olució na u al. Hi ha, pe b, una mo i ació gai ebé iden ica pe a posa el mona ca. Així, Hobbes demana que imposi la Llei que ha d'alli- I be a -nos de la gue a ci il, i Mau as pos ula que imposi l'O d e que ens ha de deslliu a de la e olució. Els dos au o s coincideixen, alho a, en el e que (lle a del p ime mo- na ca, en Hobbes) el sobi i no ha de se elec e, sinó he edi a i i absolu . Així ma eix, ambé o s dos pa eixen &un p essupbsi i acional, d'es- ic a es imació pe sonal: I'c Homo homini lupusu en Hobbes i <(La F ance es poigna de)> en Mau as. A $huc en els dos esc ip o s cons a em la secu- la i zació del pode absolu , impa i adicionalmen pe designi di í: en el ilbso angks se secula i za en nom dels in e essos dels homes, i en l'es- c ip o ances es a en nom de la nació. ~xis eix, pe b, una g an di e en- cia en e ambdós p ojec es absolu is es, i és que l'absolu isme de Mau as no é el ca ic e plebisci a i i consensual que exigeix la dic adu a p oposa- da/consag ada pe Hobbes sinó que, lluny de e -la esidi en un o igen elec iu o en una o mulació eoc i ica, a basa la legi imi a del sobi i en la me a dinas ia amilia , el adicional llina ge, la qual cosa con e eix el seu idea i en un p og ama mol més a la o a de les a is oc a i zan s eo ies de les li es que &un mona quisme polí ic es ic e. El seu absolu- isme és posi i is a, o aspi a a se -ho. Fe i e , no oblidem que Hobbes és ilbso i Mau as només un pu- blicis a que, malg a la con u ~d ncia de la se a in e enció en la ida pú- blica, la consis encia de la se a ob a no sob epassa la &un pam le des- espe a . <{Pape s)>: Re is a de Sociologia EP1 LEG A a a dos anys es complia el e ce cen ena i de la mo de Thomas Hobbes. En la línia de onamen ació d ica del mode n Es a bu ges, des- p és de Maquia el i Bodin, aquell ilbso de la polí ica a ibi a iu e no- an a-un anys, olgudamen incon amina pe la p ic ica polí ica i, po uc com e a, ha en demos a que sabé aplica a la se a p bpia ida els dos g ans pos ula s de la se a sa iesa polí ica: e i a a o i a d e el pe ill d'una mo iolen a i ap o i a al mixim els p opis ecu sos. Si ens hi ixem, aques s dos p incipis es co esponen p ecisamen amb els dos objec ius onamen als que pe a Hobbes ha d'acompli 1'Es a . El Le ia han disposa pe a o p o i dels seus súbdi s ni més ni menys que la pau i la llibe a . Pe b, és cla , en la eo ia hobbesiana s'han de llegi aques s dos magnes ocables amb la jus a clau que u ili zi l'au o pe a maneja -10s: en e mes de <(segu e a >>. El Le ia han, 1'Es a sal agua da- do , jus i ica e1 seu ca hc e o al namés amb el complimen de e e ec i a la p omesa segu e a dels indi idus que comp en. Aques Es a a omi za- do i alho a o ali zan que Hobbes disseny& es bas eix an sob e les con- iccions més ín imes -la suspicicia in a iable en e s l'al e- com sob e I'esquema més abs ac e: 1'Es a com a únic ecu s de la aó pe a assegu- a la ida. Indi idualisme i abs acció, doncs, posa s al se ei de o a una ideologia de la segu e a . El p eu d'aques g an pas en la his b ia de la eo ia polí ica, aquell ha e sabu passa de la ic io (l'en ekquia medie al del Con ac e) a la a io (la de e minació de la Sobi ania polí ica), ha de suposa pe a uns un cos massa al , pe a d'al es un cos ben g a , pe b siqui com sigui un p eu e iden pe a o s, es a is es o an ies a is es. Pe que amb Hobbes es consolida allb que des de Maquia el s'ana a insinuan ; a sabe , la jus i i- cació de l'Es a ja no com una u opia, sinó com una idea acional ope a i a. Hobbes, o es ablin el seu Le ia han a mane a &a i ici, li imposa de bell nou d dis in iu de la aó: l'úl im g an ilbso de l'Es a , el p ime g an ac adis a ensems. D'a a enda an , pe a 1'Es a ja no hi ha d'ha e ni socie a ni g ups socials, sinó indi idus. Ell és la <(pe sona coUec i a>> que ep esen a o s i cadascun d'ells. I p ou. També a pa i d'a a la so- cie a no pod h se sinó com a Es a , i no se i ilida cap no ma ju ídica que d'dl no p o ingui. L'Es a és A bi e, pe b ambé in e en o ; assis- eix, pe b ambé ag edeix. La ella ma cada en la his b ia pel Le in han enca a a ia. El p ojec e d'un Es a miximamen o gani za i in e en o , és a di , o al (posi's el su ix que es ulgui a aques mo ), es eali za sem- blan men a ui a ?Alemanya de l'Oes i a la de I'Es , als Es a s p o ec o s dels D e s Humans i als de la G an Pi ia Socialis a. Hobbes i el mona quisme mode n Pe aixb, en conclusió, em sembla ú il la c i ica de C exells a Hobbes, en ocasió del eixisme mau asih. En el mona quisme mode n eu C exells una pe llongació del complex ideoldgico-ins i ucional concebu pe l'au o angles. Pe b no cal limi a -se a C exells, e iden men , pe des ui la i- gencia ac ual de les on s doc inals de 1'Es a Absolu de D e , en o a la se a di e sa enomenologia p esen . Al amen , cap d ic clhsic del ma - xisme no ha is en el Le ia han hobbesih aques <(pun de pa ida)> que euen alguns ma xis es mode ns pe a a iba a la socie a socialis a, des de socialdembc a es com A a~guis ain ma eix ins a eu ocomunis es com Bobbio. En l'ac ual co en ma xis a ad e s al <(mi e)> de la desapa ició de l'Es a , d'a el pos -g amsciana, i de signe cla amen co po a i is a (c expan- si6 de la de noc hcia polí ica>>), el ecu s a Hobbes ha esde ingu un alo pa adigmi ic. Sigui com sigui, i pe acaba pa lan de Hobbes ma eix, jo ambé he e , com C exells, una lec u a del Le ia han com un b e ia i del o ali a- isme, i espe o ha e -ho sabu explica .