MARX, QUE NO S'ACABA DE MORIR..
.
Pe e Vilano a
(Uni e si a de Ba celona)
M.
Du e ge , Los na anjos del lago Bala on, A iel, Ba celona, 1981.
A.
Go z, Adiós al p ole a iado, <(El Viejo Topo)>, Ba celona, 1981.
A. Tou aine, L'ap 2s socialisme, Be na d G asse , Pa ís, 1980.
L'any
que e,
1983,
eu h les celeb acions -n'hi hau B pe
a
o s els
gus os- del p ime cen ena i de la mo dle Ka l Ma x. De la mo ísica
del pe sona ge, pe quh de la mo eb ica se'n pod B pa la mol de emps.
Hi
ha in ellec uals que, des de a uns quan s anys, iuen p hc icamen
d'aques ema: en e a , ema a o pe llonga I'agonia de Ma x.
Reco do pe ec amen que
al
desemb e de 1977, en un amós colloqui
sob e les socie a s pos e olucionB ies (és a di , sob e els pa'isos de 1'Es
...),
Al husse a comenca així la se a exposició sob e aques ema: < Le ma -
xisme es en c ise
...
a,
i un esglai a ecó e la sala. Mol poc desp és, els
nous ilbso s es an c ea una epu ació execu an a Ma x,
i
Bdhuc la e-
is a < Time)> a dedica una po ada al ema.
Sigui com sigui, o aquell enomen, inicia des de di e en s Bmbi s,
pe b amb o p o agonisme de gen &esque a, d'ex ema esque a,
o
d'ex-memb es d'una i al a, a con ibui a posa en uncionamen una
dinhmica de qües ionamen del ma xisme co n a cos eb ic que, pe esumi
mol , pod íem de ini com a ac i ud de ela i i zació del ma xisme, en b
ja
cada cop més com a ins zlmen pa cial de ece ca
i
de e lexió. Sembla
que aques se ia, si hom no po ana més lluny, el lloc ideal d'aques a se-
nal eb ic inicia pe Ma x
i
con inua , de mane a di e sa
i
con adic b ia,
pe una ge nació de deixebles.
<(Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
Una p ime a e e i ncia, doncs: la c isi --en esa com a ela i i zació-
del ma xisme. Tampoc no cal cau e una egada més en el pa any de sem-
p e. No
hi
ha un
desp és de la c isi,
és a di , un momen
de p esa de
consciincia,
pe paa de l'esque a polí ica i sociolbgica, que di ideixi la
his b ia de la humani a en dos: abans
i
desp és. Els mo imen s de up-
u a, de c i ica, de c isis indi iduals i collec i es, de e isions més o menys
dolo oses del ma xisme, iniciades ja en emps &Engels, són mul i ud.
Pe 6 amb el ma xisme passa una cosa cu iosa: quan més es mul iplica
l'a b e genealbgic descenden -pocs co en s de pensamen s'han ag-
men a an com aques -, més s'accen ua la endi ncia que cadascun dels
agmen s es conside i diposi a i exclusiu de la pu esa de sang. D'aixb
n'hi ha di e en s e sions, pe b no ens hem de deixa enganya : l'escle osi
o mal
i
de con ingu de l'o odbxia d'un Suslo no és sinó el essan
<(du )> de mol s dels ma xismes <( lexibles>> del nos e món occiden al. Po se
aixb ens po a ia a plan eja un segui d'in e ogan s p eocupan s sob e la
ine cia o ali d. ia
po encial de qualse ol sis ema amb olun a d'in e p e-
ació
global
de la eali a . Pe b aqui es ac a &una al a cosa.
Els au o s objec e del p esen eball enen ben bé dues o es coses
més en comú.
En p ime
lloc,
són
j ancesos.
La p ecisió és necessh ia pe qui se ia
un g eu e o e -ne abs acció
i
cau e en el pe ill &anali za , de: deba e,
Adhuc de llegi (sense es més) qualse ol d'aques s au o s sense si ua -10s
exac amen en el con ex que els pe oca.
Són ancesos,
i
aixb
ol di que, pel cap baix, po en a l'esquena un
a cell de signi ican s que no poden se igno a s. La adició eb ica de
l'esque a ancesa, amb les in lukncies més signi ica i es que aixb implica,
des del jacobinisme ins al ma xisme es uc u al dels anys seixan a, passa
pe una con on ació his b ica amb 17Es a (en es com a cos adminis a iu
cen al) que ha deixa lesions i epa ables en més d'una gene ació d'in-
ellec uals.
Vull di que com a in ellec uals ancesos &esque a, han de se ana-
li za s en unció de llu adició, de la his b ia del seu país i, pe quk no?,
dels elemen s de la his b ia immedia a que a o s ens a ec en. I:n aques
cas, pe exemple, es po sen i en o s ells (de mane a di e sa) la in ldn-
cia del cop xili del 73 o, enca a més, la des e a de l'esque a ancesa a les
legisla i es del 78, des e a mol més auma i zan que la de Adi e and
a les p esidencials del 74. Es po assegu a que les eleccions pe dudes
del 78, amb el ode il de la up u a de la Unió de 17Esque a al se em-
b e del 77, han ac ua com a ca ali zado (és a di , com a ac o ex e n
I
Ma x,
que
no
s'acaba
de
mo i ..
.
que p ecipi a un p océs en cu s) dels dub es i in e ogan s que ba ina en
homes com Tou aine
i
Go z.
La ic b ia socialis a del juny del 81, desp és que Mi e and guanyés
dos mesos abans, és un esde enimen cabdal sense el qual no es poden
in-
e p e a els ex os aqui p oposa s, que són
an e io s
a les mencionades
eleccions.
Una al a cosa en comú: els nos es au o s són
d'esque es
(aqui el
c i e i que juga és el subjec iu, ecolza en una p hc ica pública que no ho
desmen eixi obe amen ), Adhuc Du e ge , un dels homes que susci a més
passions d'un signe o d'un al e pe o allA on passa, é una ajec h ia
de
di zllgado
en l'hmbi de la poli icologia que el si ua cla amen en alb
que podem de ini com a g an Ambi de l'esque a.
Són d'esque es, pe 6 no els ag ada de ini -se com ma xis es. Di d'una
al a mane a, no
són
ma xis es si pe aixb s'en én una de inició es ic i a
,
que ells ebu gen i, des &aques es pagines, jo (modes amen ) ambé. Millo
di ,
no es conside en ma xis es pe quh els sembla una de inici6 es ic i a
del cos de e e hncies eb iques
i
cul u als que an se es. Algun &ells ho
ha
di
en al es llocs d'un llib e: po se sóc ma xis a pe b no únicamen .
Pe an , sigui quina sigui la alo ació pos e io de la se a ob a, són gen
que es si ua cla amen en una pe spec i a de ela i i zació de l'ob a de
Ma x.
I
desp és, ampoc no es po nega la conside able capaci a de p o-
ducció in ellec ual de cap dels es, enca a que sigui pe a no es a -hi
&aco d. Gs a di : han es a in ellec ualmen p oduc ius, es imulan s, amb
capaci a &inicia i a.
I
el cas és que ho han e des de
o a dels pa i s.
I
I
Di &una al a mane a, en la e lexió que s'ha e els da e s in o en a
anys a Eu opa Occiden al,
des del
ma xisme o
sob e
el ma xisme, la capa-
ci a de e lexió
i
d'elabo ació dels pa i s d'esque a, sob e o comunis es,
pe b ambé socialis es i socialdembc a es, ha es a mol pe so a de la
dels pensado s indi iduals deslliga s &aques es ene ables ins i ucions (els
pa i s). Tenim mo ius pe p eocupa -nos del
e a d ed ic
endi mic que
els pa i s imposen -en la p hc ica- als mili an s. La eo ia de l'in ellec-
ual collec iu endeix a queda desmen ida pe una p hc ica basada en l'ani-
ellamen del deba pel mínim comú denominado , és a di ,
a la baixa.
Di o aixb, cap dels au o s no sembla pode deslliga -se de pa icipa
una mica en el i u nec o ílic: Du e ge comega: <(Mam no ha mo . Ha
es a a'iciona . Quasi mil cinc-cen s milions d'homes iuen a ui so a
l'impe i del seu pensamen . :Pe 6 aques
ha!
p odu'i an es illusions com
les que e eia al pensamen libe al..
.)>
Tou aine, com el seu llib e, és més
axa iu: <(El socialisme ha mo .
La
pa aula apa eix pe o a eu, en els