Marx , que no s'acaba de morir

MARX, QUE NO S'ACABA DE MORIR.. . Pe e Vilano a (Uni e si a de Ba celona) M. Du e ge , Los na anjos del lago Bala on, A iel, Ba celona, 1981. A. Go z, Adiós al p ole a iado, <(El Viejo Topo)>, Ba celona, 1981. A. Tou aine, L'ap 2s socialisme, Be na d G asse , Pa ís, 1980. L'any que e, 1983, eu h les celeb acions -n'hi hau B pe a o s els gus os- del p ime cen ena i de la mo dle Ka l Ma x. De la mo ísica del pe sona ge, pe quh de la mo eb ica se'n pod B pa la mol de emps. Hi ha in ellec uals que, des de a uns quan s anys, iuen p hc icamen d'aques ema: en e a , ema a o pe llonga I'agonia de Ma x. Reco do pe ec amen que al desemb e de 1977, en un amós colloqui sob e les socie a s pos e olucionB ies (és a di , sob e els pa'isos de 1'Es ...), Al husse a comenca així la se a exposició sob e aques ema: < Le ma - xisme es en c ise ... a, i un esglai a ecó e la sala. Mol poc desp és, els nous ilbso s es an c ea una epu ació execu an a Ma x, i Bdhuc la e- is a < Time)> a dedica una po ada al ema. Sigui com sigui, o aquell enomen, inicia des de di e en s Bmbi s, pe b amb o p o agonisme de gen &esque a, d'ex ema esque a, o d'ex-memb es d'una i al a, a con ibui a posa en uncionamen una dinhmica de qües ionamen del ma xisme co n a cos eb ic que, pe esumi mol , pod íem de ini com a ac i ud de ela i i zació del ma xisme, en b ja cada cop més com a ins zlmen pa cial de ece ca i de e lexió. Sembla que aques se ia, si hom no po ana més lluny, el lloc ideal d'aques a se- nal eb ic inicia pe Ma x i con inua , de mane a di e sa i con adic b ia, pe una ge nació de deixebles. <(Pape s)>: Re is a de Sociologia Una p ime a e e i ncia, doncs: la c isi --en esa com a ela i i zació- del ma xisme. Tampoc no cal cau e una egada més en el pa any de sem- p e. No hi ha un desp és de la c isi, és a di , un momen de p esa de consciincia, pe paa de l'esque a polí ica i sociolbgica, que di ideixi la his b ia de la humani a en dos: abans i desp és. Els mo imen s de up- u a, de c i ica, de c isis indi iduals i collec i es, de e isions més o menys dolo oses del ma xisme, iniciades ja en emps &Engels, són mul i ud. Pe 6 amb el ma xisme passa una cosa cu iosa: quan més es mul iplica l'a b e genealbgic descenden -pocs co en s de pensamen s'han ag- men a an com aques -, més s'accen ua la endi ncia que cadascun dels agmen s es conside i diposi a i exclusiu de la pu esa de sang. D'aixb n'hi ha di e en s e sions, pe b no ens hem de deixa enganya : l'escle osi o mal i de con ingu de l'o odbxia d'un Suslo no és sinó el essan <(du )> de mol s dels ma xismes <( lexibles>> del nos e món occiden al. Po se aixb ens po a ia a plan eja un segui d'in e ogan s p eocupan s sob e la ine cia o ali d. ia po encial de qualse ol sis ema amb olun a d'in e p e- ació global de la eali a . Pe b aqui es ac a &una al a cosa. Els au o s objec e del p esen eball enen ben bé dues o es coses més en comú. En p ime lloc, són j ancesos. La p ecisió és necessh ia pe qui se ia un g eu e o e -ne abs acció i cau e en el pe ill &anali za , de: deba e, Adhuc de llegi (sense es més) qualse ol d'aques s au o s sense si ua -10s exac amen en el con ex que els pe oca. Són ancesos, i aixb ol di que, pel cap baix, po en a l'esquena un a cell de signi ican s que no poden se igno a s. La adició eb ica de l'esque a ancesa, amb les in lukncies més signi ica i es que aixb implica, des del jacobinisme ins al ma xisme es uc u al dels anys seixan a, passa pe una con on ació his b ica amb 17Es a (en es com a cos adminis a iu cen al) que ha deixa lesions i epa ables en més d'una gene ació d'in- ellec uals. Vull di que com a in ellec uals ancesos &esque a, han de se ana- li za s en unció de llu adició, de la his b ia del seu país i, pe quk no?, dels elemen s de la his b ia immedia a que a o s ens a ec en. I:n aques cas, pe exemple, es po sen i en o s ells (de mane a di e sa) la in ldn- cia del cop xili del 73 o, enca a més, la des e a de l'esque a ancesa a les legisla i es del 78, des e a mol més auma i zan que la de Adi e and a les p esidencials del 74. Es po assegu a que les eleccions pe dudes del 78, amb el ode il de la up u a de la Unió de 17Esque a al se em- b e del 77, han ac ua com a ca ali zado (és a di , com a ac o ex e n I Ma x, que no s'acaba de mo i .. . que p ecipi a un p océs en cu s) dels dub es i in e ogan s que ba ina en homes com Tou aine i Go z. La ic b ia socialis a del juny del 81, desp és que Mi e and guanyés dos mesos abans, és un esde enimen cabdal sense el qual no es poden in- e p e a els ex os aqui p oposa s, que són an e io s a les mencionades eleccions. Una al a cosa en comú: els nos es au o s són d'esque es (aqui el c i e i que juga és el subjec iu, ecolza en una p hc ica pública que no ho desmen eixi obe amen ), Adhuc Du e ge , un dels homes que susci a més passions d'un signe o d'un al e pe o allA on passa, é una ajec h ia de di zllgado en l'hmbi de la poli icologia que el si ua cla amen en alb que podem de ini com a g an Ambi de l'esque a. Són d'esque es, pe 6 no els ag ada de ini -se com ma xis es. Di d'una al a mane a, no són ma xis es si pe aixb s'en én una de inició es ic i a , que ells ebu gen i, des &aques es pagines, jo (modes amen ) ambé. Millo di , no es conside en ma xis es pe quh els sembla una de inici6 es ic i a del cos de e e hncies eb iques i cul u als que an se es. Algun &ells ho ha di en al es llocs d'un llib e: po se sóc ma xis a pe b no únicamen . Pe an , sigui quina sigui la alo ació pos e io de la se a ob a, són gen que es si ua cla amen en una pe spec i a de ela i i zació de l'ob a de Ma x. I desp és, ampoc no es po nega la conside able capaci a de p o- ducció in ellec ual de cap dels es, enca a que sigui pe a no es a -hi &aco d. Gs a di : han es a in ellec ualmen p oduc ius, es imulan s, amb capaci a &inicia i a. I el cas és que ho han e des de o a dels pa i s. I I Di &una al a mane a, en la e lexió que s'ha e els da e s in o en a anys a Eu opa Occiden al, des del ma xisme o sob e el ma xisme, la capa- ci a de e lexió i d'elabo ació dels pa i s d'esque a, sob e o comunis es, pe b ambé socialis es i socialdembc a es, ha es a mol pe so a de la dels pensado s indi iduals deslliga s &aques es ene ables ins i ucions (els pa i s). Tenim mo ius pe p eocupa -nos del e a d ed ic endi mic que els pa i s imposen -en la p hc ica- als mili an s. La eo ia de l'in ellec- ual collec iu endeix a queda desmen ida pe una p hc ica basada en l'ani- ellamen del deba pel mínim comú denominado , és a di , a la baixa. Di o aixb, cap dels au o s no sembla pode deslliga -se de pa icipa una mica en el i u nec o ílic: Du e ge comega: <(Mam no ha mo . Ha es a a'iciona . Quasi mil cinc-cen s milions d'homes iuen a ui so a l'impe i del seu pensamen . :Pe 6 aques ha! p odu'i an es illusions com les que e eia al pensamen libe al.. .)> Tou aine, com el seu llib e, és més axa iu: <(El socialisme ha mo . La pa aula apa eix pe o a eu, en els