<{INFORME SOCIOLdGICO SOBRE
EL
CAMBIO POL TICO
EN IISPAÑA, 1975-1 981
)>
Rosa Vi ós
i
Gal ie
(Uni e si a de Ba celona)
En aques olum p ime del IV In o me Foessa Manuel Gómez-
Reino, F ancisco And és O izo
i
Da ío Vila, so a la di ecció de
J. J.
Linz,
ens o e eixen una anhlisi sociológico-empí ica d'aques pe íode de ansició.
El cen e d'in e 2s d'aques a ob a és l'e olució de les ac i uds cí i-
ques
i
del sis ema de pa i s du an l'e apa pos anquis a.
En la p ime a pa se' is mos en les aspi acions majo i h ies de
la
població abans de les eleccions del 1977 amb una especial conside ació
del enomen <( egional)> i s'in en a descob i les ,g ans endkncies ideolb-
giques que es dibuixen. Un segon apa a es udia exhaus i amen
el
e e-
sndum de la llei de Re o ma Polí ica. En un e ce epíg a de g an
ex ensió s'examinen les o ien acions polí iques p eelec o als del 1977
i
s'anali za an la c is di zac:ió de l'elec o a desp és dels p ime s comicis
(a la ece ca de models causals explica ius del compo amen dels elec o s)
com la ima ge que aques s enen dels pa i s i dels líde s polí ics,
i
els
esul a s de les eleccions sindicals del 1978.
En la segona pa de l'cb a, s'es udia
el
sis ema de pa i s a Espanya
i
els sis emes de pa i s
a
1e:s nacionali a s i egions
i,
com a cloenda, una
a aluació popula del 2gim
i
de la igu a de F anco.
Pe als es udiosos é especial impo hcia l'apsndix en
el
que s'inclouen
dades sob e les p incipals enques es emp ades com a base de l'es udi: la
que es a passa uns mesos abans de les eleccions del 1977; una al a de
desemb e de 1978 en que s'in en a a a alua la con inuy a de les opcions
elec o als en on de les p ope es legisla i es;
i
un qües iona i pos elec o al
Pape s:
Re is a
de
Sociologia
17
(1982)
< Pape s)>: Re is a de Sociologia
de juny de 1979, mi janqan el qual es olia ob eni dades pe a de e mina
les mo i acions del o de ma q de 1979
i
les possibles modi icacions que
es poguessin de ec a en el sis ema d'ac i uds polí iques bbiques de la
població, sob e o amb e e encia a la qües ió au onbmica.
Po se pe a un socibleg -acos uma s com es em en aques país a la
p eca ie a de mi jans d'in aes uc u a-
el
més enllue nado del eball
que es em comen an sigui la quan i a d'enques es, de a iables, de
mb
odes
i
ecniques emp ades.
C ec que és un llib e ú il, si més no pe aques aspec e de comp o ació
de la po encia explica i a de di e en s kcniques es adís iques
i
de la majo
o
meno bonda d'una se ie d'exp essions g h iques dels enbmens es u-
dia s. El lec o in e essa pod h segui gai ebé pas a pas la cons mcció de
les conclusions
i
ind h elemen s su icien s pe accep a -les o bé p oposa -
ne d'al e na i es. Els au o s emp en p e e en men les enques es d'opinió
i alguna egada, com en el e e endum del 1976, l'anhlisi ecolbgica a pa i
de dades ag egades pe p o íncies. Pel que a a les ecniques es adís iques
es eali zen anhlisis de eg essió múl iple pe a de e mina quines són les
a iables que demos en eni una majo inci&ncia en
el
compo amen
dels ciu adans;
<c ee
analysis>> o a b e de segmen ació ac i udinal pe a la
dis ibució de la població enques ada en g ups homogenis a pa i d'ac i-
uds oncals com <(cen alisme
-
au onomia)>
i
<(ma xisme
-
no ma xisme)>.
Segons l'au ocdocació de I'elec o a en una escala d'esque a
-
d e a, es
dissenyen i s'apliquen una s ie de models -cons u'i s mi janqan una
conca enació de a iables elacionades en e sí- pe al d'explica
el
com-
po amen de cada espai polí ic.
En l'anhlisi pos elec o al del 1979 es combinen dades indi iduals p o-
ceden s &una enques a amb dades con ex uals e e en s als municipis on
esideixen els enques a s. Aques a ecnica é la p e ensió de de e mina
si les a iables con ex uals e o cen
o
anullen les elacions en e les ca ac-
e ís iques dels indi idus
i
les se es ac i u s
i
compo amen s.
En la p ime a pa és in e essan segui c onolbgicamen
el
p og essiu
in e 2s pe la polí ica de la població. Ja des del 1975 es eu cla amen el
desigual ni ell ei indica iu de les egions espanyoles. Ca alunya i el Pds
Basc demanen més in ensamen les llibe a s
i
l'au onomia, qües ió aques a
que el 1975 i el 1976 segueix no essen p io i h ia a la es a d'Espanya. El
ac o cen alisme
-
au onomia a augmen an la se a capaci a disc imina-
do a en e cen e
i
pe i k ia.
Tan en el e e bdum de 1976 com en les legisla i es de 1977
i
1979
la in lu ncia de les a iables sbcio-econbmiques és
a ga
ela i a. Els ac-
o s que semblen in lui el compo amen dels ciu adans són de ca k e
més a ia ideolbgic i polí ic. L'abs eac;nnisme del País Basc el 1976, pe
In o me sociológico sob e el cambio polí ico en
España,
1975-1981
exemple, sembla co elaciona amb la o ~a del PNB dels anys en a. La
a nema ia his b ica)> és, doncs, un elemen a eni en comp e. De I'examen
dels models causals que in en en explica el o
a
pa i &una sil ie de
a iables demog A iques
i
sbcio-econ6miques podem conclou e que les a-
iables con ex uals enen una eble in luilncia di ec a sob e el compo a-
men elec o al
i
que aques a in luilncia
és
enca a més eble en els pa i s
de cen e.
El
que sembla comp o a és que aques es a iables in lueixen
l'elec o a a a és de la <cpssici6 ideolhgica)>. Aques a se ia en de ini i a la
causa més p bxima
i
més in luen del o .
Cal
p ecisa que la eligiosi a ,
el cle icalisme,
el
cen alisme, i'independen isme,
el
anquisme, e c..
.
,
enen una co elació de signe in e s amb les o ces d'esque a
i
amb les de
cen e
i
d e a.
Es con i ma, pe al a banda, el que ja ha ien di al es in es igado s
sob e la coincidilncia de les opcions més conse ado es en con ex os amb
eg essió demog h ica
o
amb c eixemen in e io
a
la
mi jana. Els con ex os
o
<(medis)> incideixen en l'dec o a e o gan les posicions indi iduals. Si
les dones, segons les enques es, se si uen més a la d e a de l'espec e po-
lí ic, aques a endilncia enca a
6:;
més o a en les h ees més conse ado es.
Pe al a banda, cal ema ca que els con ex os més adicals, d'un o al e
signe, no adicali zen les posicions de signe con a i sinó que les mode-
en. Un con ex de e mina idueix o s els g ups socials en la ma eixa
di-
ecció.
Les posicions més d e anes són les més o amen in lui'des pe les a-
iables con ex uals, si bé segueixen sen més de e minan s, com semp e, els
ac o s pu amen ideolbgics, que aquí són
el
anquisme con essa
i
el cen-
alisme a e issa .
De l'es udi de la ima ge de pa i s
i
líde s eali za el
1978
ds au o s
dedueixen la eali a de dos g ans espais poíí ics, un compa i pe PCE
i
PSOE, amb no massa di e ilncies en e ells,
i
un al e o ma pe UCD i
AP
amb di e ilncies e1a i ame:n impo an s. UCD e a conside ada pe
l'elec o a , espec e a AP, com més capag d'e i a un en on amen en e
els espanyols, més democ h ica i amb més possibili a de esold e el p o-
blema de les au onomies. A Ca alunya es ep odueix el esul a a ni ell
de l'Es a si bé l'espai de d e es és compa i pe CDC, UCD
i
AP i el
d'esque es pel PSUC
i
el PSC (PSC-PSOE).
Pel que a a les dis hncies en e els elec o a s, CDC s'ap oxima a AP
en la se a de ensa de l'ensenya nen p i a , la de ensa dels in e essos dels
emp esa is
i
en el no-ma xisme, coincideix mol amb UCD excep e en la
o a de ensa de l'au onomia i amb el PSC (PSC-PSOE) en un ce compo-
nen socialdemhc a a. L'elec o a de CDC es a a con engu que el seu
pa i e a
el
que enia més capaci a de esold e el p oblema au onbmic.
<{Pape s)>: Re is a de
Sociologia
La UCD de Ca alunya dona a el 1978 una ima ge més conse ado a que la
de la es a #Espanya.
La dimensió eligiosa segueix essen bisica pe a comp end e la polí ica
espanyola. Buscan en el Va ich
I1
l'a el del supo dona din e de PES-
glésia al plu alisme, els au o s magni iquen l'ence dels líde s i de la ma-
eixa Església du an la ansició. Po se
el
p eu a paga pe aques ns e
de la eligió una bande a ha es a l'a o amen de la Democ icia C is iana
com a pa i polí ic i la capi ali zació que UCD a e del seu hipo i ic
elec o a . Els au o s, pe b, posen en e idi ncia que exis eix el con lic e i que
coincideix en pa amb les di isions de classes socials
i
gene acionals, si bé
la co elació és enca a més o a amb les g ans endi ncies ideolbgiques Es-
que a-D e a. Independen men del e que una pe sona s'iden i iqui amb la
classe al a, mi jana-al a, mi jana, mi jana-baixa o eballado a, a una majo
eligiosi a mani es ada se si ua més a la d e a en l'escala Esque a-D e a.
El e que el cle ga s'iden i iqués, sob e o
a
la pe i i ia, amb ei-
indicacions socials
i
nacionalis es, pe me que s'ob inguin esul a s ines-
pe a s a l'ho a de mesu a les ac i uds de la població sob e el pape de
1'Església Ca blica en els assump es ci ils. Malg a o , emes com l'educa-
ció, el ma imoni, la amília, el di o ci, l'a o amen i els subsidis econb-
mics de 1'Es a a l'Església segueixen di idin els ciu adans espanyols de
la segona mei a del segle
xx.
Els au o s c euen que les i li es polí iques
pod ien enca a mo ili za a pa i d'aques con lic e po encial.
Els au o s posen de mani es l'abs enció en
el
Re e i ndum de la Cons-
i ució i demos en que les B ees més .abs encionis es no es an dis ibu'i-
des a l'a za , ja que es co esponen amb les nacionali a s his b iques i
aquells llocs que esul a an, en el u u , especialmen con lic ius, com les
illes Cani ies i Andalusia. Més
enllh
de l'abs enció, el e ús exp és de la
Cons i ució a que enca a no un seixan a pe cen dels ciu adans donin
supo al ex undamen al de 1978. Les co elacions dels esul a s del e-
e i ndum amb a iables sbcio-econbmiques són mol lleuge es
i
poc signi-
ica i es.
En l'in o me Foessa s'inclou un es udi especí ic pe al País Basc i se'n
euen les següen s conclusions: la pa icipació
i
els o s a i ma ius co -
esponen als elec o a s UCD
i
PSOE, l'abs enció p ocedeix del PNB
i
d'al-
es o macions abe zales, el o nega iu p ocedeix p incipalmen del que
desp és se h elec o a He i Ba asuna i ambé en pa de1 PNB i el o en
blanc s'associa a PNB
i
ambé a AP/CD. Quan a les a iables es uc u-
als, els que han nascu o a del País Basc endeixen a o a <<sí)>, els
nascu s al País Basc no ob e s que pa len euske a són els que majo i i ia-
men s'abs enen, men e que els ob e s au bc ons
i
que pa len euske a són
els que en bona mida o en <{non.
In o me soc.iolÓgico sob e el cambio poli ico
en
España,
1975-1981
Pel que a
al
sis ema de pa i s i seguin e1 model de Sa o i, els au o s
p onos iquen que la polí ica espanyola ani h en la di ecció d'un plu alisme
pola i za amb endencies cen í ugues. Neguen que es pugui pa la de
democ hcia
consensual
a pa i de I'en esa UCD-PSOE en el p océs
cons i uen i els Pac es de la Moncloa. Tampoc es an d'aco d que es
pugui compa a la si uació ac ual amb la de la Res au ació, amb l'al e nan-
ga en
el
pode de conse aclo s
i
libe als. Cal eco da que ds dos pa i s
més nomb osos comp en només amb gai ebé un se an a pe cen de I'elec-
o a , que la dis hncia ideolbgica en e UCD
i
PSOE és impo an , que
aques da e pa i no és un pa i de no ables
i
que les bases enen d e
a in lui en la polí ica del pa i . El pe ill es h a eali za una pseudo-
polí ica bipa idis a limi ada en el con ex d'una socie a mode na amb
un sis ema de mul ipa idisme ex em pola i za a ni ell elec o al. Aix6
pod ia condui a una g eu ines abili a .
També és impo an alo a la possible ui a cap a d e a i esque a de
pa de I'elec o a d'AP i del PCE que po se no es an d'aco d
amb
I'accep-
ació del sis ema pe pa &aques es o ces polí iques. Respec e a l'escala
Esque a-D e a els elec o s sembla que des del 1977 s'han des ia cap a
I'esque a
i
sembla que po se la inco po ació de mol s jo es a l'elec o a
pugui eni -hi alguna in luencia. Aques desplacamen cap a l'esque a sem-
bla ésse cong uen amb 1'e:; uc u a social del país. Espanya, ens eco den
els au o s de I'in o me, no 6s Holanda o Dinama ca, i és Ibgic que es igui
més p bxima a F an~a i I hlia.
Din e d'aques apa a gene al sob e sis emes de pa i s s'anali zen els
elec o a s de les p incipals o ces polí iques;
el
g au de la se a es abili a
du an el pe íode 1977-1980. Són aluosos els comen a is de geog a ia
elec o al, la de inició dels con ex os més a o ables o més di ícils pe a
cada pa i
i
les hipb esis pe a explica els guanys o pe dues d'elecció en
elecció.
Comen a i apa me eix l'es udi dels sis emes de pa i s de les nacio-
nali a s i egions. La manca d'espai no ens pe me de e -ne un esum
sense có e
el
isc &una educció simplis a de I'anhlisi.
En l'In o me Foessa cal dis ingi les dues pa s en que es h di idi .
En la p ime a es ac a només d'un es udi sociolbgico-empí ic en la línia
de la de inició que an els au o s en la in oducció del eball. En la segona
pa , dedicada al sis ema de pa i s, els au o s an més enllh i ens o e eixen
una anhlisi polí ica on, jun als elemen s empí ics p opo ciona s pe les
enques es, s'emp en una se ie d'elemen s in e p e a ius his b ics
i
polí ics.
No
hi
ha dub e de que hi són p esen s els eballs semp e in e essan s de
J.
J.
Linz
sob e sis emes de pa i s, la eligió com
a
ac o condicionan
de la polí ica, i la p oblemh ica dels Es a s amb més d'una llengua.

<{Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
Zs aluós el desig dels au o s d'anali za cada sis ema de pa i s na-
cional o egional pe sepa a ,
i
ambé I'in e i s de si ua l'es udi en el ma c
in e nacional i, sob e o , eu opeu
i
medi e ani. A l'ho a d'in en a es abli
p ecisions sob e els di e en s llocs que els pa i s ocupen en l'espai polí ic
a cada egió o nacionali a obem a al a alguna i cnica --l'anhlisi ac-
o ial o de componen s p incipals, pe exemple- que es possible una
exp essió g i ica del enomen que esul és p ou acla ido a.
Les conclusions inals de 1'In o me Foessa no són ben bé unes au i n-
iques conclusions, si pe aixb hem d'en end e la sín esi explica i a que
hom ha de dedui lbgicamen del conjun &in o mació subminis ada al
lla g de l'in o me. Les conclusions d'aques pe anyen més a ia al camp
de les alo acions polí iques i eco den mol els in o mes que els go e ns
demanen a de e mina s expe s abans d'ence a una polli ica. El o en e
ecomanado
i
admoni o i de les conclusions Foessa sembla anma eix
di-
igi al ciu ada espanyol
i
als pa i s polí ics amb una ce a p eocupació
pe in lui sob e les ac i uds dels d'esque a
i
nacionalis es.
Aques ca hc e polí ic de les conclusions
i
els comen a is <(mo als)>
o
mo ali zan s que swin les acompanyen a o guen a aques a da e a pa
de 1'In o me una g an ch ega de subjec i i a que con as a amb la p e-
ensió cien í ica del eball e ec ua , sob e o
d
enim en comp e que ni
o es les in o macions p i ies són ecollides en les conclusions
ni
o es
aques es ecolzen sob e
el
ma e ial empí ic, ja que ce es a i macions no es
dedueixen d'aques úl im
o
són de al ague a que més semblen a egi s
g a ui s que conclusions Ibgiques. D'al a banda, I'i m asi polí ic posa so-
b e ce es qües ions (au onomies, eligió, pa i s d'esque a) implica una
a bi h ia selecció d'aspec es <(més con lic ius)> que, com a mínim, endeix
a
exage a els ni ells de con lic i i a que els indicado s anali za s apun en.
El <(missa ge)> de les conclusions esul a, a més, un xic con adic o i,
ja que, pe un cos a , es a un can op imis a als i xi s assoli s en la cons-
ucció de la democ hcia espanyola en la esolució dels p oblemes collec ius
i, pe un al e, s'a i ma que el i gim democ a ic espanyol iu en més pe ill
que, pe exemple, el po ugub, i no p ecisamen pe les eaccions del an-
quisme subsis en -del qual ni es a esmen a les conclusions-, sinó pels
ma eixos pa i s democ a ics, pa icula men els nacionalis es.
Aques a insis i ncia en el pape po encialmen deses abili zado dels
pa i s de les nacionali a s (el País Basc en p ime
Iloc)
és una cons an
més
o
menys explíci a de o l'In o me, pe 6, com hem di , a les conclu-
sions es con e eix en una obsessi a admonició, la qual, so a
d
p e ex del
e o isme
ETA
i l'exis hncia de pa i s independen is es bascs, a ec a
im-
plíci amen els pa i s d'al es nacionali a s, sob e els quals les conclusions
c een un clima de geni ica sospi a.
In o me
sociol61:ico sob e
el
cambio poli ico
en
España,
1975-1981
D'al a banda, el ex inal de 1'In o me a una cu iosa iden i icació
- ebu jada a emps pe la ciencia polí ica
i
el d e cons i ucional- en e
egim, Es a
i
go e n. Amb bones pa aules e a di que plan eja excessius
p oblemes a aques úl im po : posa en pe ill I'es abili a de 1'Es a i la
consolidació de la democ hcia. Si lliguem aques a ís amb la epe ida sos-
pi a sob e els con lic es po encials o ac uals que plan eja ien els pa i s
nacionalis es o simplemen au onomis es, s'indueix al lec o
a
pensa que
l'e ec iu complimen en aques camp de les au onomies de les p esc ipcions
cons i ucionals po ésse pe judicial, a a pe a a,
al
egim democ i ic
i
a
la
segu e a in e io de 1'Es a .
I[
aixb que diem és ambé d'aplicació po se
a les hipo e iques ei indicacions democ h iques
i
socials dels pa i s
i
o ces
socials d'esque a, especialmen en ma e ia eligiosa. En aques sen i , no
sembla jus i ica el aonable ús que es a a les conclusions de l'au oc í ica
democ h ica, és a di , de la necessi a que els dembc a es espanyols enen
&exigi -se a elis ma eixos no cau e en e o s a als pe a la conse ació
del sis ema. Una cosa és la ne:cessh ia au oc í ica
i
una al a insinua que,
si la democ hcia cau, se h degu més a un excés de p essió democ i ica
sob e els go e ns so gi s de la e o ma pac ada --do igen més
o
menys
anquis a- que del anquisme subsis en g hcies p ecisamen a la inicial
manca de p essió democ a i zado a dels pa i s au en icamen dembc a es.
Valo acions c í iques al ma ge, c ec que aques In o me p opo ciona
un ma e ial aluós que hau ia d'inci a a una e lexió ap o undida pe pa
dels in es igado s de la eali a sbcio-polí ica del nos e país. Aques a e a,
c ec jo, la in enció úl ima dels au o s.