Informe sociológico sobre el cambio político en España, 1975-1981

<{INFORME SOCIOLdGICO SOBRE EL CAMBIO POL TICO EN IISPAÑA, 1975-1 981 )> Rosa Vi ós i Gal ie (Uni e si a de Ba celona) En aques olum p ime del IV In o me Foessa Manuel Gómez- Reino, F ancisco And és O izo i Da ío Vila, so a la di ecció de J. J. Linz, ens o e eixen una anhlisi sociológico-empí ica d'aques pe íode de ansició. El cen e d'in e 2s d'aques a ob a és l'e olució de les ac i uds cí i- ques i del sis ema de pa i s du an l'e apa pos anquis a. En la p ime a pa se' is mos en les aspi acions majo i h ies de la població abans de les eleccions del 1977 amb una especial conside ació del enomen <( egional)> i s'in en a descob i les ,g ans endkncies ideolb- giques que es dibuixen. Un segon apa a es udia exhaus i amen el e e- sndum de la llei de Re o ma Polí ica. En un e ce epíg a de g an ex ensió s'examinen les o ien acions polí iques p eelec o als del 1977 i s'anali za an la c is di zac:ió de l'elec o a desp és dels p ime s comicis (a la ece ca de models causals explica ius del compo amen dels elec o s) com la ima ge que aques s enen dels pa i s i dels líde s polí ics, i els esul a s de les eleccions sindicals del 1978. En la segona pa de l'cb a, s'es udia el sis ema de pa i s a Espanya i els sis emes de pa i s a 1e:s nacionali a s i egions i, com a cloenda, una a aluació popula del 2gim i de la igu a de F anco. Pe als es udiosos é especial impo hcia l'apsndix en el que s'inclouen dades sob e les p incipals enques es emp ades com a base de l'es udi: la que es a passa uns mesos abans de les eleccions del 1977; una al a de desemb e de 1978 en que s'in en a a a alua la con inuy a de les opcions elec o als en on de les p ope es legisla i es; i un qües iona i pos elec o al Pape s: Re is a de Sociologia 17 (1982) < Pape s)>: Re is a de Sociologia de juny de 1979, mi janqan el qual es olia ob eni dades pe a de e mina les mo i acions del o de ma q de 1979 i les possibles modi icacions que es poguessin de ec a en el sis ema d'ac i uds polí iques bbiques de la població, sob e o amb e e encia a la qües ió au onbmica. Po se pe a un socibleg -acos uma s com es em en aques país a la p eca ie a de mi jans d'in aes uc u a- el més enllue nado del eball que es em comen an sigui la quan i a d'enques es, de a iables, de mb odes i ecniques emp ades. C ec que és un llib e ú il, si més no pe aques aspec e de comp o ació de la po encia explica i a de di e en s kcniques es adís iques i de la majo o meno bonda d'una se ie d'exp essions g h iques dels enbmens es u- dia s. El lec o in e essa pod h segui gai ebé pas a pas la cons mcció de les conclusions i ind h elemen s su icien s pe accep a -les o bé p oposa - ne d'al e na i es. Els au o s emp en p e e en men les enques es d'opinió i alguna egada, com en el e e endum del 1976, l'anhlisi ecolbgica a pa i de dades ag egades pe p o íncies. Pel que a a les ecniques es adís iques es eali zen anhlisis de eg essió múl iple pe a de e mina quines són les a iables que demos en eni una majo inci&ncia en el compo amen dels ciu adans; <c ee analysis>> o a b e de segmen ació ac i udinal pe a la dis ibució de la població enques ada en g ups homogenis a pa i d'ac i- uds oncals com <(cen alisme - au onomia)> i <(ma xisme - no ma xisme)>. Segons l'au ocdocació de I'elec o a en una escala d'esque a - d e a, es dissenyen i s'apliquen una s ie de models -cons u'i s mi janqan una conca enació de a iables elacionades en e sí- pe al d'explica el com- po amen de cada espai polí ic. En l'anhlisi pos elec o al del 1979 es combinen dades indi iduals p o- ceden s &una enques a amb dades con ex uals e e en s als municipis on esideixen els enques a s. Aques a ecnica é la p e ensió de de e mina si les a iables con ex uals e o cen o anullen les elacions en e les ca ac- e ís iques dels indi idus i les se es ac i u s i compo amen s. En la p ime a pa és in e essan segui c onolbgicamen el p og essiu in e 2s pe la polí ica de la població. Ja des del 1975 es eu cla amen el desigual ni ell ei indica iu de les egions espanyoles. Ca alunya i el Pds Basc demanen més in ensamen les llibe a s i l'au onomia, qües ió aques a que el 1975 i el 1976 segueix no essen p io i h ia a la es a d'Espanya. El ac o cen alisme - au onomia a augmen an la se a capaci a disc imina- do a en e cen e i pe i k ia. Tan en el e e bdum de 1976 com en les legisla i es de 1977 i 1979 la in lu ncia de les a iables sbcio-econbmiques és a ga ela i a. Els ac- o s que semblen in lui el compo amen dels ciu adans són de ca k e més a ia ideolbgic i polí ic. L'abs eac;nnisme del País Basc el 1976, pe In o me sociológico sob e el cambio polí ico en España, 1975-1981 exemple, sembla co elaciona amb la o ~a del PNB dels anys en a. La a nema ia his b ica)> és, doncs, un elemen a eni en comp e. De I'examen dels models causals que in en en explica el o a pa i &una sil ie de a iables demog A iques i sbcio-econ6miques podem conclou e que les a- iables con ex uals enen una eble in luilncia di ec a sob e el compo a- men elec o al i que aques a in luilncia és enca a més eble en els pa i s de cen e. El que sembla comp o a és que aques es a iables in lueixen l'elec o a a a és de la <cpssici6 ideolhgica)>. Aques a se ia en de ini i a la causa més p bxima i més in luen del o . Cal p ecisa que la eligiosi a , el cle icalisme, el cen alisme, i'independen isme, el anquisme, e c.. . , enen una co elació de signe in e s amb les o ces d'esque a i amb les de cen e i d e a. Es con i ma, pe al a banda, el que ja ha ien di al es in es igado s sob e la coincidilncia de les opcions més conse ado es en con ex os amb eg essió demog h ica o amb c eixemen in e io a la mi jana. Els con ex os o <(medis)> incideixen en l'dec o a e o gan les posicions indi iduals. Si les dones, segons les enques es, se si uen més a la d e a de l'espec e po- lí ic, aques a endilncia enca a 6:; més o a en les h ees més conse ado es. Pe al a banda, cal ema ca que els con ex os més adicals, d'un o al e signe, no adicali zen les posicions de signe con a i sinó que les mode- en. Un con ex de e mina idueix o s els g ups socials en la ma eixa di- ecció. Les posicions més d e anes són les més o amen in lui'des pe les a- iables con ex uals, si bé segueixen sen més de e minan s, com semp e, els ac o s pu amen ideolbgics, que aquí són el anquisme con essa i el cen- alisme a e issa . De l'es udi de la ima ge de pa i s i líde s eali za el 1978 ds au o s dedueixen la eali a de dos g ans espais poíí ics, un compa i pe PCE i PSOE, amb no massa di e ilncies en e ells, i un al e o ma pe UCD i AP amb di e ilncies e1a i ame:n impo an s. UCD e a conside ada pe l'elec o a , espec e a AP, com més capag d'e i a un en on amen en e els espanyols, més democ h ica i amb més possibili a de esold e el p o- blema de les au onomies. A Ca alunya es ep odueix el esul a a ni ell de l'Es a si bé l'espai de d e es és compa i pe CDC, UCD i AP i el d'esque es pel PSUC i el PSC (PSC-PSOE). Pel que a a les dis hncies en e els elec o a s, CDC s'ap oxima a AP en la se a de ensa de l'ensenya nen p i a , la de ensa dels in e essos dels emp esa is i en el no-ma xisme, coincideix mol amb UCD excep e en la o a de ensa de l'au onomia i amb el PSC (PSC-PSOE) en un ce compo- nen socialdemhc a a. L'elec o a de CDC es a a con engu que el seu pa i e a el que enia més capaci a de esold e el p oblema au onbmic. <{Pape s)>: Re is a de Sociologia La UCD de Ca alunya dona a el 1978 una ima ge més conse ado a que la de la es a #Espanya. La dimensió eligiosa segueix essen bisica pe a comp end e la polí ica espanyola. Buscan en el Va ich I1 l'a el del supo dona din e de PES- glésia al plu alisme, els au o s magni iquen l'ence dels líde s i de la ma- eixa Església du an la ansició. Po se el p eu a paga pe aques ns e de la eligió una bande a ha es a l'a o amen de la Democ icia C is iana com a pa i polí ic i la capi ali zació que UCD a e del seu hipo i ic elec o a . Els au o s, pe b, posen en e idi ncia que exis eix el con lic e i que coincideix en pa amb les di isions de classes socials i gene acionals, si bé la co elació és enca a més o a amb les g ans endi ncies ideolbgiques Es- que a-D e a. Independen men del e que una pe sona s'iden i iqui amb la classe al a, mi jana-al a, mi jana, mi jana-baixa o eballado a, a una majo eligiosi a mani es ada se si ua més a la d e a en l'escala Esque a-D e a. El e que el cle ga s'iden i iqués, sob e o a la pe i i ia, amb ei- indicacions socials i nacionalis es, pe me que s'ob inguin esul a s ines- pe a s a l'ho a de mesu a les ac i uds de la població sob e el pape de 1'Església Ca blica en els assump es ci ils. Malg a o , emes com l'educa- ció, el ma imoni, la amília, el di o ci, l'a o amen i els subsidis econb- mics de 1'Es a a l'Església segueixen di idin els ciu adans espanyols de la segona mei a del segle xx. Els au o s c euen que les i li es polí iques pod ien enca a mo ili za a pa i d'aques con lic e po encial. Els au o s posen de mani es l'abs enció en el Re e i ndum de la Cons- i ució i demos en que les B ees més .abs encionis es no es an dis ibu'i- des a l'a za , ja que es co esponen amb les nacionali a s his b iques i aquells llocs que esul a an, en el u u , especialmen con lic ius, com les illes Cani ies i Andalusia. Més enllh de l'abs enció, el e ús exp és de la Cons i ució a que enca a no un seixan a pe cen dels ciu adans donin supo al ex undamen al de 1978. Les co elacions dels esul a s del e- e i ndum amb a iables sbcio-econbmiques són mol lleuge es i poc signi- ica i es. En l'in o me Foessa s'inclou un es udi especí ic pe al País Basc i se'n euen les següen s conclusions: la pa icipació i els o s a i ma ius co - esponen als elec o a s UCD i PSOE, l'abs enció p ocedeix del PNB i d'al- es o macions abe zales, el o nega iu p ocedeix p incipalmen del que desp és se h elec o a He i Ba asuna i ambé en pa de1 PNB i el o en blanc s'associa a PNB i ambé a AP/CD. Quan a les a iables es uc u- als, els que han nascu o a del País Basc endeixen a o a <<sí)>, els nascu s al País Basc no ob e s que pa len euske a són els que majo i i ia- men s'abs enen, men e que els ob e s au bc ons i que pa len euske a són els que en bona mida o en <{non. In o me soc.iolÓgico sob e el cambio poli ico en España, 1975-1981 Pel que a al sis ema de pa i s i seguin e1 model de Sa o i, els au o s p onos iquen que la polí ica espanyola ani h en la di ecció d'un plu alisme pola i za amb endencies cen í ugues. Neguen que es pugui pa la de democ hcia consensual a pa i de I'en esa UCD-PSOE en el p océs cons i uen i els Pac es de la Moncloa. Tampoc es an d'aco d que es pugui compa a la si uació ac ual amb la de la Res au ació, amb l'al e nan- ga en el pode de conse aclo s i libe als. Cal eco da que ds dos pa i s més nomb osos comp en només amb gai ebé un se an a pe cen de I'elec- o a , que la dis hncia ideolbgica en e UCD i PSOE és impo an , que aques da e pa i no és un pa i de no ables i que les bases enen d e a in lui en la polí ica del pa i . El pe ill es h a eali za una pseudo- polí ica bipa idis a limi ada en el con ex d'una socie a mode na amb un sis ema de mul ipa idisme ex em pola i za a ni ell elec o al. Aix6 pod ia condui a una g eu ines abili a . També és impo an alo a la possible ui a cap a d e a i esque a de pa de I'elec o a d'AP i del PCE que po se no es an d'aco d amb I'accep- ació del sis ema pe pa &aques es o ces polí iques. Respec e a l'escala Esque a-D e a els elec o s sembla que des del 1977 s'han des ia cap a I'esque a i sembla que po se la inco po ació de mol s jo es a l'elec o a pugui eni -hi alguna in luencia. Aques desplacamen cap a l'esque a sem- bla ésse cong uen amb 1'e:; uc u a social del país. Espanya, ens eco den els au o s de I'in o me, no 6s Holanda o Dinama ca, i és Ibgic que es igui més p bxima a F an~a i I hlia. Din e d'aques apa a gene al sob e sis emes de pa i s s'anali zen els elec o a s de les p incipals o ces polí iques; el g au de la se a es abili a du an el pe íode 1977-1980. Són aluosos els comen a is de geog a ia elec o al, la de inició dels con ex os més a o ables o més di ícils pe a cada pa i i les hipb esis pe a explica els guanys o pe dues d'elecció en elecció. Comen a i apa me eix l'es udi dels sis emes de pa i s de les nacio- nali a s i egions. La manca d'espai no ens pe me de e -ne un esum sense có e el isc &una educció simplis a de I'anhlisi. En l'In o me Foessa cal dis ingi les dues pa s en que es h di idi . En la p ime a es ac a només d'un es udi sociolbgico-empí ic en la línia de la de inició que an els au o s en la in oducció del eball. En la segona pa , dedicada al sis ema de pa i s, els au o s an més enllh i ens o e eixen una anhlisi polí ica on, jun als elemen s empí ics p opo ciona s pe les enques es, s'emp en una se ie d'elemen s in e p e a ius his b ics i polí ics. No hi ha dub e de que hi són p esen s els eballs semp e in e essan s de J. J. Linz sob e sis emes de pa i s, la eligió com a ac o condicionan de la polí ica, i la p oblemh ica dels Es a s amb més d'una llengua. <{Pape s)>: Re is a de Sociologia Zs aluós el desig dels au o s d'anali za cada sis ema de pa i s na- cional o egional pe sepa a , i ambé I'in e i s de si ua l'es udi en el ma c in e nacional i, sob e o , eu opeu i medi e ani. A l'ho a d'in en a es abli p ecisions sob e els di e en s llocs que els pa i s ocupen en l'espai polí ic a cada egió o nacionali a obem a al a alguna i cnica --l'anhlisi ac- o ial o de componen s p incipals, pe exemple- que es possible una exp essió g i ica del enomen que esul és p ou acla ido a. Les conclusions inals de 1'In o me Foessa no són ben bé unes au i n- iques conclusions, si pe aixb hem d'en end e la sín esi explica i a que hom ha de dedui lbgicamen del conjun &in o mació subminis ada al lla g de l'in o me. Les conclusions d'aques pe anyen més a ia al camp de les alo acions polí iques i eco den mol els in o mes que els go e ns demanen a de e mina s expe s abans d'ence a una polli ica. El o en e ecomanado i admoni o i de les conclusions Foessa sembla anma eix di- igi al ciu ada espanyol i als pa i s polí ics amb una ce a p eocupació pe in lui sob e les ac i uds dels d'esque a i nacionalis es. Aques ca hc e polí ic de les conclusions i els comen a is <(mo als)> o mo ali zan s que swin les acompanyen a o guen a aques a da e a pa de 1'In o me una g an ch ega de subjec i i a que con as a amb la p e- ensió cien í ica del eball e ec ua , sob e o d enim en comp e que ni o es les in o macions p i ies són ecollides en les conclusions ni o es aques es ecolzen sob e el ma e ial empí ic, ja que ce es a i macions no es dedueixen d'aques úl im o són de al ague a que més semblen a egi s g a ui s que conclusions Ibgiques. D'al a banda, I'i m asi polí ic posa so- b e ce es qües ions (au onomies, eligió, pa i s d'esque a) implica una a bi h ia selecció d'aspec es <(més con lic ius)> que, com a mínim, endeix a exage a els ni ells de con lic i i a que els indicado s anali za s apun en. El <(missa ge)> de les conclusions esul a, a més, un xic con adic o i, ja que, pe un cos a , es a un can op imis a als i xi s assoli s en la cons- ucció de la democ hcia espanyola en la esolució dels p oblemes collec ius i, pe un al e, s'a i ma que el i gim democ a ic espanyol iu en més pe ill que, pe exemple, el po ugub, i no p ecisamen pe les eaccions del an- quisme subsis en -del qual ni es a esmen a les conclusions-, sinó pels ma eixos pa i s democ a ics, pa icula men els nacionalis es. Aques a insis i ncia en el pape po encialmen deses abili zado dels pa i s de les nacionali a s (el País Basc en p ime Iloc) és una cons an més o menys explíci a de o l'In o me, pe 6, com hem di , a les conclu- sions es con e eix en una obsessi a admonició, la qual, so a d p e ex del e o isme ETA i l'exis hncia de pa i s independen is es bascs, a ec a im- plíci amen els pa i s d'al es nacionali a s, sob e els quals les conclusions c een un clima de geni ica sospi a. In o me sociol61:ico sob e el cambio poli ico en España, 1975-1981 D'al a banda, el ex inal de 1'In o me a una cu iosa iden i icació - ebu jada a emps pe la ciencia polí ica i el d e cons i ucional- en e egim, Es a i go e n. Amb bones pa aules e a di que plan eja excessius p oblemes a aques úl im po : posa en pe ill I'es abili a de 1'Es a i la consolidació de la democ hcia. Si lliguem aques a ís amb la epe ida sos- pi a sob e els con lic es po encials o ac uals que plan eja ien els pa i s nacionalis es o simplemen au onomis es, s'indueix al lec o a pensa que l'e ec iu complimen en aques camp de les au onomies de les p esc ipcions cons i ucionals po ésse pe judicial, a a pe a a, al egim democ i ic i a la segu e a in e io de 1'Es a . I[ aixb que diem és ambé d'aplicació po se a les hipo e iques ei indicacions democ h iques i socials dels pa i s i o ces socials d'esque a, especialmen en ma e ia eligiosa. En aques sen i , no sembla jus i ica el aonable ús que es a a les conclusions de l'au oc í ica democ h ica, és a di , de la necessi a que els dembc a es espanyols enen &exigi -se a elis ma eixos no cau e en e o s a als pe a la conse ació del sis ema. Una cosa és la ne:cessh ia au oc í ica i una al a insinua que, si la democ hcia cau, se h degu més a un excés de p essió democ i ica sob e els go e ns so gi s de la e o ma pac ada --do igen més o menys anquis a- que del anquisme subsis en g hcies p ecisamen a la inicial manca de p essió democ a i zado a dels pa i s au en icamen dembc a es. Valo acions c í iques al ma ge, c ec que aques In o me p opo ciona un ma e ial aluós que hau ia d'inci a a una e lexió ap o undida pe pa dels in es igado s de la eali a sbcio-polí ica del nos e país. Aques a e a, c ec jo, la in enció úl ima dels au o s.