EL DESCOBRIMENT SQCIOLOGIC
DE
CATALUNYA:
TRES NOTES BREUS
Sal ado Gine
(Uni e si y
o
B unel)
En aques cu assaig l'au o p oposa una explicació de la a dana
apa ició de la sociologia
a
casa nos a
a
a és
de
la p o e bial p eocupació
dels ca alans pe la qües ió nacional. In en a explica , desp és, com ce es
e lexions globals sob e el país, com a a les de Fe a e , Vicens i Fus e ,
han d'ésse conside ades com a pa in eg an del nos e baga ge sociolbgic,
i
no com a excu sions ex a o me asociolbgiques d'au o s no inicia s. Final-
men , l'assaig con é una c í ica dels excessos del posi i isme
a
la socio-
logia ca alana, ul aposi i isme que so in s'amaga e a decla alcions eb-
iques o ideolbgiques gene als i que, al seu pa e , hom hau ia cle supe a
mi jangan un majo igo & ic en la nos a asca comuna. Aques es e-
lexions gi en semp e en o n de la qües ió mac osociolbgica de
la
na u a de
l'es uc u a social de Ca alunya.
Pape s: Re is a
de
SodoIogia
12
(1979)
La dk ia, so in angoixada, dels ca alans pe esca i la na u a p ecisa
de llu p bpia socie a
és
ben
no b ia. B olla, és cla , de la deu comuna
que nod eix les p eocupacions de o es les nacions subo dinades, empeses
d'una banda
i
de l'al a pe in e essos oposa s, els uns enin de o a,
els al es eixin de les p bpies con adiccions socials, Com o es les obses-
sions d'aques cai e, aques a ens ha dona alguns bons ui s, ca ha en i-
qui
la
nos a ensió mo al
i
ha agudi za la nos a pe cepció del m6n, en -
nos po se més i bnics
i
ole an s que no pas d'al es gen s de semblan
la i ud. Ens ha
e
o bs, pe b, a mol es coses,
i
en gene al menys acionals
del que cald ia pe a l'andlisi de la nos a ida col.lec i a i de les se es pos-
sibili a s eals. Heus ací una aó pe la qual el nacionalisme apassiona dels
ca alans ha es a un en ebanc se iós pe a l'es udi e amen sociolbgic
de llu socie a du an massa emps. Algun socibleg o as e s'ha es a-
nya del e que la mig adesa de la p oducció sociolbgica ca alana d'al e
emps no co espongués al nos e desen olupamen indus ial i al nos e
no able g au de mode ni a : el que aques c í ic no eia és cpe,
a
casa
nos a, l'an&si social secula
i
acional es eia gai ebé semp e desplacada
pel comba cul u al i polí ic nacional. Aques és el que abso bia les ene gies
dels qui, al amen ,
en
al es ind e s, hau ien es a sociblegs.
Les conseqü~ncies de la nos a des e a a la Gue a Ci il espanyola no
e en sinó ag euja la p oblema ici a inhe en a la socie a ca alana
i
agu-
di za la p eca ie a que ca ac e i za semp e la nos a ida collec i a. D'un
cos a l'en on a nen de l'es a anquis a amb els nos es signes d'iden-
i a -ins i ucions polí iques de sobi ania ca alana, pa imoni cul u al,
llen-
gua del poble-- acla i les coo denades e i ables del nos e p oblema na-
cional, e oqan pe a
un
nomb e signi ica iu de pe sones l'a gumen inde-
penden is a. De l'al e,
pe&,
les ans o macions demog i iques i econbmi-
ques, a pa del domini de mol lla ga du ada de l'es a anquis a, augmen-
a en ins a
un
ex em mol g eu les ambigüi a s es uc u als de 1:i nos a
so-
cie a . Aques es, pe a esmen a -ne només unes poques, inclouen la p e-
skncia &un cos massiu de no ca alans en condicions que no semp e a a o-
<<Pape s*:
Re is a
de
Sociologia
eixen ilu in eg ació cul u al ni po se ampoc polí ica; l'apa ició &uns
ma cs econbmics &en e gadu a supe io
a
les o ces de la bu gesia nacional
ca alana, la qual no ha ia pogu passa del capi alisme amilís ic adicio-
nal al inance oligopolís ic, i s'ha ia de subo dina a un capi alisme d'es-
a
i
mul inacional, so in amb cen es hegembnics a l'es ange ; els p o-
cessos d'in e nacionali zació de les ins i ucions i dels p oblemes econbmics,
sob e o a l'hmbi oes -eu opeu, al qual pe anyem; les c isis cul u als i
polí iques de legi imació de l'au o i a adicional que inclouen l'e osió de
les pie a s adicionals ca alanes, e po se del ossu dele d'd mació na-
cional. Hom di ia que
el
conjun de ensions i an inbmies gene ades pe
aques s co en s
i
con aco en s hau ien d'ha e espe ona la imaginació
dels sociblegs del país.
A
Ca alunya, pe b,
i
en g an pa a causa de l'es-
men ada abso ció de la nos a ene gia c í ica pe pa dels p oblemes d'i-
den i a collec i a
i
de llu exp essió en e mes de nacionalisme mili an ,
ell
socibleg e a inexis en .
Fins no a gai e han es a d'al es c í ics socials -economis es, assa-
gis es, ilbso s, his o iado s- que s'han enca ega &en end e e lexi amen
i
acional el pa s nos e. La poca sociologia que s'ha ia e l'ha ien e a
ells, bé o malamen , segons el cas. Els d hs ics esul a s de la ignominiosa
i a del
1939
pe me e en pe b, pa adoxalmen , la econside ació sis emh ica
de la nos a si uació en
el
món con empo ani: o en aquelles conseqükn-
cies que o p en els més lúcids de conside a el país en e mes adical-
men p oblemh ics, amb un ebuig de l'idealisme his o icis a que ca ac e-
i za a la ideologia
i
la li e a u a nacionalis es an e io s. La ma eixa adi-
cali a objec i a de les condicions no pe me ia una al a al e na i a a l'anh-
lisi: hom podia a iba -se a demana si Ca alunya subsis i ia al capda all
com a collec i i a iden i icable sob e el mapa e nic d'Eu opa d'una aisó
més p egona que la d'una me a egionali a olklb ica.
So gí
així
un dub e onamen al, que esde ingué més un dub e me bdic
-- ilosb ic en
el
cas de Fe a e i Mó a, his b ic en el de Vicens
i
Vicens,
analí ic en
el
de Fus e - que no
pas
un dub e momen ani, a ia esbo a
pe la auxa pa ib ica
i
sen imen al. No és gai e di ícil d'esb ina en les
es ob es de cai e sociolbgic &aques s es pensado s de la nos a ibu
-Les o mes de la ida ca alana, No icia de Ca alunya
i
Nosal es els
a-
lencians-
un componen idealis a, mescla de nos hlgia
i
en ela pe la
us ació. En algun cas, com a a a l'ob a de Vicens, ins
i
o de ec em
un eli isme que s'adiu ben poc amb els supbsi s me odolbgics de I'au o i
que a iba al menysp eu de la, pe a ell, ulga mul i ud. Tanma eix, I'im-
po an d'aques es es ob es cabdals, d'aques es es p ime es ap oxima-
cions a aspec es e amen es uc u als de la socie a ca alana, és que són
ac amen s igo osos del país on, de lluny, p edomina l'elemen acional
Descob imen sociolbgic
dle
Ca alunya
i cien í ic pel damun de l'ideolbgic
i
el polí ic. La dis incia que les sepa a,
posem pe cas, de
Lo
Ca danisme
d'Almi al1 és mol més g an que no pas
la que les sepa a de la sociologia p bpiamen di a. De e , s'hi ba egen.
Són quelcom més que eina p e-sociolbgica, i cal doncs que les en enguem
com a pa essencial de la sociologia ca alana.
A i mo aixb pe quk la eacció diguem-ne p i ada de la majo pa
dels p ime s sociblegs ca alans als ex os bbics de Fe a e , Vicens
i
Fus e
ha es a hos il. Les aons són h ies, pe 6 p incipalmen són de dues me
nes: les ideolbgiques i les de la moda posi i is a, que, a casa nos a, ha
es a més que una moda, ca ha esde ingu
la
mane a de e sociologia des
de íinals dels anys
60.
Cal suposa que, un cop augmen i la madu esa eb-
ica de la comuni a sociolbgica ca alana
i
se n'ap o undeixin els coneixe-
men s es puguin ana supe an els lími s que aques es dues dis o sions han
imposa a la quali a de la nos a asca,
i
que, de passada, hi hagi un edes-
cob imen de la ilua es ic amen sociolbgica de mol s eballs que no
duen el nom o icial de la disciplina.
Na u almen ,
em
sap g eu d'ha e de di mo s du s con a l'en oca-
men posi i is a, damun del qual p ecisamen s'ha comenca
;i
bas i la
cihncia sociolbgica a Ca alunya, enin
en
comp e sob e o que només un
g an imp uden ó a capaG de menysp ea els es udis ys adís ics, les en-
ques es, els in o mes
i
les desc ipcions geog i iques, demog i iques i de
o a al a mena que s'han mul iplica inalmen en e els p ac ican s de la
sociologia. Aixb, no solamen e a ine i able, com a eacció sanissima con-
a els excessos de e b ica d'uns i al es que ins a a ens enien o ega s,
sinó que ins i o po di -se que és un bon comengamen .
Ho
és, pe b,
semp e que la e lexió eb ica comenci a imp egna su icien men la nos-
a asca, és a di , que e amen la inspi i.
Les
in ocacions i uals a una
pe spec i a eb ica --el ma xisme, pe exemple, pe b ambé l'es uc u alis-
me, la psicoanilisi o qualse ulla al a escola- no són su icien s pe a mi-
llo a la quali a de la nos a eina. S'han de plan eja hipb esis, delimi a
p oblemes e amen sociolbgics, empai a els a gumen s cohe en men ins
al inal. No sé si aixb ho sabem e p ou
bé
enca a.
To es aques es obse acions énen a omb ca qualse ol obse ado
que s'a ansi
al
eball que els sociblegs han e sob e la socie a ca alana
hi pe ceb i so in un en usiasme pel ealisme de l'es udi empí ic que so in
oblida an les hip6 esis de eball com el ma eix ma c eb ic en el qual
el
socibleg a i ma eballa . Allb que ha p edomina hs a a ha es a un
dele pe ensenya , amb dades i xi es, quina e a la eali a s,ocial ca a-
<<Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
lana.
I
la asca no e a pas pe i a: sabe quan s sabadellencs, ma a onins
o olo ins an a missa el diumenge; quan s habi an s de Ba celona en aonen
ca alh; quan s Ilib es llegeixen els o osins; quina és la dis ibució dels
sala is a eu del país; quina és la mi jana de memb es d'una amília
a
1'U gell i quina ho és a la Ga o xa; quan s au ombbils pe cada cen habi-
an s hi ha
a
Pe pinyii i quan s a Ta agona; quins són els luxos mig a-
o is del camp a ciu a ; com es h dis ibciida la p opie a del sbl u bh;
quin és l'o igen social dels di igen s polí ics o de les líde s eminis es.
To
aixb
i mil p egun es més cons i ueixen la asca quo idiana sob e la qual
s'ha de bas i o a cihcia social minimamen dida. Sense dades com aques-
es a la mA hom no
po
ni an sols comenca a pa la en sociologia. No-
gensmenys, aques a ciencia és onamen almen una eo i zació
i
un discu s
c í ic sob e el món social,
i
no una ecollida de dades. És pe aixb que en el
momen p esen , an delica , del c eixemen de la disciplina als Pa'isos Ca-
alans ens cal acaba de supe a o malen gs posi i is a. En un momen
dona , du an
el
da e decenni del anquisme i el pe íode de ansició
a
la democ kia pa lamen a ia, la me a exposició dels e s, sense anhlisi,
i
enca a menys, sense e e hcia a una posició in e p e a i a, e a p ou, és
a
di , p odui'a uns esul a s su icien men <( e oluciona is)> o < oposicionals)>.
To s eco dem el emps en que dona , senzillamen , els pe cen a ges de ca-
jlics p ac ican s a una coma ca, o &o icials bascs o ca alans dins les o -
ces a mades espanyoles, cons i u'ia un isc es any. La eali a exposada pe
la més elemen al sociologia e a i i an pe
al
pode i es imulan pe als
dembc a es. De e , con inua essen -ho, pe 6 la nos a a gumen ació s'ha
de e més sub il, ca les o mes de dominació ambé ho són. El món ha
esde ingu enca a més complex des del
1977.
To i que un nomb e de eballs sociolbgics impo an s e s pe ca a-
lans ha es a du a e me sob e p oblemes que no a ec en di ec amen la
nos a socie a --qües ions gene als de me ode
i
eo ia, es udis de camp
eali za s
a
l'hk ica Lla ina, a eu d'Eu opa,
a
d'al es ind e s de la Pe-
nínsula Ibe ica-, la g an majo ia dels es o cos dels nos es sociblegs -en-
e els quals incloc bb iamen els an opblegs- han ana na u almen
di igi s e s I'es udi de la socie a ca alana. To i que llu g au
de
iabili a
a ia, hom po pe ceb e una c eixen supe ació de la babaia adnii ació pel
dolc encís del
x2,
de l'enques a a o d ap
i
de llu s pa en s p bxims i
emo s. En conjun , enim a l'abas una munió &in o mes i ece ques
so-
b e mol s aspec es impo an s de la nos a socie a . Pe a esmen a només
uns quan s eco dem que enim ja, a ho es d'a a, ece ques aluoses sob e

Descob imen sociolbgic
d :
Ca alunya
comuni a s u als, es udis de sociologia del u isme, elacions del eball,
mo imen s socials u bans, conduc a eligiosa, condició emenina; possdm
al
nos e abas in es igacions in e essan s de sociologia ocupacional
i
de
les p o essions anali zan ad oca s, enginye s, emp esa is, mes es, assis-
en s socials.
Hi
ha es udis no ables sob e mig acions ob e es, in eg ació
d'i nmig an s, sociolingiiís ica, mobili a social, pob esa, nacionalisme.
I
així
successi amen . No és pas aques el lloc pe a es end e'm amb de alls ni
noms p opis sob e aques cos de ma e ials i sob e els seus au o s, sob e o
conside an que ja ho he e a eu mal sia impe ec amen : només ull cms-
a a l'exis hcia d'una c eixen pla a o ma de dades
i
in e p e acions no
gens menysp eable.
I
bé: són p ecisamen aques s a enqos els que ens han de du e s una
cla a p esa de consci2ncia sociolbgica global, o ali zado a de la socie a
ca alana. De e és o qa escaien i un bon senyal que els nos es couegues
a
o s els Paysos Ca alans hagin ia d'a anqa amb seny, cau ela
i
pa si-
mbnia, sense llanqa -se a e gene ali zacions excessi es sob e llu socie a ,
a e issa s als es udis empí ics, en ia a poc a
poc.
Tanma eix, I'acumu-
laci6 de dades
i
in es igacions conc e es aconsella po se que ence em a ia
unes p ime es sín esis explo a b ies.
2s
una asca obe a
-i
jo,
ací me'n
ull es a -, que és ce amen plena d'encís pe a la imaginació scxiolbgica.
To
i
que me'n ulgui es a , no puc deixa d'indica que l'andisi
de conjun de l'es uc u a social de Ca alunya no hau ia de deixa -se
d
calendas g aecas,
ca la in ensi a del can i social, els con aco en s econh-
mics, les con adiccions de classe
i
les o macions polí iques de con ol
social co po a iu (és a di , hos il a l'au oges ió) es an p enen a a uns
i mes i unes di eccions mol dis in s dels p edominan s &s a poquissim
emps. Si
bé
exis eixen o mes de econ e sió polí ica de les cla!;ses domi-
nan s i de les subo dinades que indiquen ce es pe man2ncies es uc u als,
hi ha d'al es endsncies que palesen la in ensi icació del can i social al
país. L'es udi co ec e de o aixb ha de so gi , pe b, més de la p oblemh-
ica de les csncncies socials que no pas de les p essions de cap en i a inan-
qado a d'es udis,
a
menys que mi aculosamen els seus in e essos no inspi in
ni
posin en ebancs a la ece ca. En o cas, aques a eina ec po e ambé
sense
un
sol quinze p oceden de les beneme i es ins i ucions. El que sí
cal és ence a I'es udi amb hipb esis ben a elades
a
la eo ia !;ocidbgica
en o n a les qües ions d'anhlisi es uc u al, de ep oducció
i
de con lic e
de classe, de nacionali a
i
nacionalisme, i dels lími s socials del idesen olu-
pamen econbmic, en e d'al es. No cal que una ece ca d'aqueix cai e
s'hagi d'encalla inde inidamen en aques es ases inicials: el que sí cal,
pe b, és que o a ella sia lligada a la p oblemh ica i a les hipb esis gene als
-no semp e especí icamen <(ca alanes>>-- de o I'es udi.
uPape s)>: Re is a de Sociologia
Cald ia que la ece ca o ien ada a esca i l'es uc u a social gene al de
Ca alunya sia du a a e me amb una isió su icien del eball ja e a eu
sob e qües ions semblan s. Posa é un pa ell &exemples. Els es udis socio-
lbgics globals e s pe a G kcia i I ilia (pe exemple, Mouzelis, i San uccio
i
Acqua i a, espec i amen ), els eballs sob e mig acions del Sud al No d
d'I dia,
i
sob e o les ece ques his b iques sob e la unció del Piemon
i
la Lomba dia com a zones de e olució bu gesa han d'ésse medi a s
i
conegu s, ca el mk ode compa a iu és essencial en aques e eny. Hom
ha de conkixe a ons l'es a semp e p oblemh ic de les eo ies de la mo-
de ni zació, en o a llu complexi a d'escoles i ece ques empí iques ea-
li zades, dedican a enció especial a escoles com a a la del G up &Es udis
de Demog a ia
i
Es uc u a Social de Camb idge, que an han e pe
al
nos e coneixemen his h ic de les elacions en e e olució indus ial
i
es uc u a amilia . Hom po di el ma eix sob e la pe manen qües ió
webe iana sob e k ica bu gesa
i
la se a elació amb l'acumulació capi alis a,
i
m6s enca a, pe al cas ca al$ sob e la ascinan qües ió de la elació posi-
i a que sembla exis i en e g au de eudali a p e k i a en un país i g au
de e olució bu gesa i ins i o indus ial, pos e io .
Se h quan o aixb, i el que ep esen a, sia ben pd
i
comp l:~ pels
nos es in es igado s que les hcniques con encionals d'enques a, d'anhlisi
es adís ica, ca og h ica, demog iiíica,
i
les més osques co elacions en e
classes socials, pode polí ic, ideologies i modes de p oducció pod an co-
menga
a
ésse in eg a s en el ma c eb ic dins el qual -i solamen dins
d
qual- adqui eixen un mínim de sen i .
Na u almen , o no se h inalmen esol el dia que hom ence i aques
es udi gene al enca a penden de la nos a es uc u a social.
I
no pas pe que
hi hau h una sk ie d'en ebancs, que pod íem anomena < ideolbgicss, ca
aques s són p ou supe ables amb un ce de e mini i ossude ia. No se h
esol , senzillamen , pe qul: mai no pod em aspi a a un es udi <{de ini iu>>
de cap socie a : solamen ap oximacions més o menys impe ec es, in i a-
cions pe qul: d'al es companys es posin a la eina
i
illuminin millo enca a
que no pas nosal es el món social que hem in en a de comp end e.
Acla imen bibliog i ic.
Aques s comen a is gene als s'en onquen amb d'al es
esc i s, com a a l'assaig que sob e sociologia a Ca alunya (1939-1976) é em Joan
Es uch
i
jo pe
a
l'ob a coljec i a
Les cikncies socials
a
Ca alunya,
Fundació Jaume
Bo ill, Edicions 62, en p emsa. En aques ma eix Dicciona i hom oba h a icles e-
dac a s pe di e sos coljegues, que ap o undeixen aspec es impo an s de l'ac i i a
sociolbgica, o i que malau adamen cap d'ells ha ,pogu ac a l'ac i íssim pe íode
1976-1980, que ha is , en e d'al es esde enimen s, la undació de 1'AssociaciÓ Ca a-
lana
de Sociologia. D'al a banda, sob e els condicionamen s polí ics de la sociologia
i
les posicions p eses pels sociblegs, egeu la me a apo aci6 al núm. 500 de uLib os
Descob imen sociolbgic de Ca alunya
de Enlace,, ob a coklec i a apa eguda so a el í ol
La
cul u a baio
el
a zquis no,
a
cu a de
J.
M.
Cas elle , 1977. Un da e acla imen pe sonal: dos o es; pa ig a s
de la p esen in oducció e lec eixen opinions que aig p esen a mol esque ni icamen
al
dia i
*A ui,
el
28
de maig de 1976. Pe a una ampliació de les e e sncies sob e el
ema, ul a les esmen ades al ex p eceden
i
en aques a no a, egeu el
dossie
p e-
pa a pe i'hbi &Es uc u a Social del Cong és de Cul u a Ca alana, publica el 1977
Aques és
un
bon ons de consul a, mol complemen a i
al
p esen núme o de
Pape s.
To s espe em, anma eix, que l'amable lec o no i els p og essos e s compa an -hi
ambdós eculls.