El descobriment sociologic de Catalunya : tres notes breus

EL DESCOBRIMENT SQCIOLOGIC DE CATALUNYA: TRES NOTES BREUS Sal ado Gine (Uni e si y o B unel) En aques cu assaig l'au o p oposa una explicació de la a dana apa ició de la sociologia a casa nos a a a és de la p o e bial p eocupació dels ca alans pe la qües ió nacional. In en a explica , desp és, com ce es e lexions globals sob e el país, com a a les de Fe a e , Vicens i Fus e , han d'ésse conside ades com a pa in eg an del nos e baga ge sociolbgic, i no com a excu sions ex a o me asociolbgiques d'au o s no inicia s. Final- men , l'assaig con é una c í ica dels excessos del posi i isme a la socio- logia ca alana, ul aposi i isme que so in s'amaga e a decla alcions eb- iques o ideolbgiques gene als i que, al seu pa e , hom hau ia cle supe a mi jangan un majo igo & ic en la nos a asca comuna. Aques es e- lexions gi en semp e en o n de la qües ió mac osociolbgica de la na u a de l'es uc u a social de Ca alunya. Pape s: Re is a de SodoIogia 12 (1979) La dk ia, so in angoixada, dels ca alans pe esca i la na u a p ecisa de llu p bpia socie a és ben no b ia. B olla, és cla , de la deu comuna que nod eix les p eocupacions de o es les nacions subo dinades, empeses d'una banda i de l'al a pe in e essos oposa s, els uns enin de o a, els al es eixin de les p bpies con adiccions socials, Com o es les obses- sions d'aques cai e, aques a ens ha dona alguns bons ui s, ca ha en i- qui la nos a ensió mo al i ha agudi za la nos a pe cepció del m6n, en - nos po se més i bnics i ole an s que no pas d'al es gen s de semblan la i ud. Ens ha e o bs, pe b, a mol es coses, i en gene al menys acionals del que cald ia pe a l'andlisi de la nos a ida col.lec i a i de les se es pos- sibili a s eals. Heus ací una aó pe la qual el nacionalisme apassiona dels ca alans ha es a un en ebanc se iós pe a l'es udi e amen sociolbgic de llu socie a du an massa emps. Algun socibleg o as e s'ha es a- nya del e que la mig adesa de la p oducció sociolbgica ca alana d'al e emps no co espongués al nos e desen olupamen indus ial i al nos e no able g au de mode ni a : el que aques c í ic no eia és cpe, a casa nos a, l'an&si social secula i acional es eia gai ebé semp e desplacada pel comba cul u al i polí ic nacional. Aques és el que abso bia les ene gies dels qui, al amen , en al es ind e s, hau ien es a sociblegs. Les conseqü~ncies de la nos a des e a a la Gue a Ci il espanyola no e en sinó ag euja la p oblema ici a inhe en a la socie a ca alana i agu- di za la p eca ie a que ca ac e i za semp e la nos a ida collec i a. D'un cos a l'en on a nen de l'es a anquis a amb els nos es signes d'iden- i a -ins i ucions polí iques de sobi ania ca alana, pa imoni cul u al, llen- gua del poble-- acla i les coo denades e i ables del nos e p oblema na- cional, e oqan pe a un nomb e signi ica iu de pe sones l'a gumen inde- penden is a. De l'al e, pe&, les ans o macions demog i iques i econbmi- ques, a pa del domini de mol lla ga du ada de l'es a anquis a, augmen- a en ins a un ex em mol g eu les ambigüi a s es uc u als de 1:i nos a so- cie a . Aques es, pe a esmen a -ne només unes poques, inclouen la p e- skncia &un cos massiu de no ca alans en condicions que no semp e a a o- <<Pape s*: Re is a de Sociologia eixen ilu in eg ació cul u al ni po se ampoc polí ica; l'apa ició &uns ma cs econbmics &en e gadu a supe io a les o ces de la bu gesia nacional ca alana, la qual no ha ia pogu passa del capi alisme amilís ic adicio- nal al inance oligopolís ic, i s'ha ia de subo dina a un capi alisme d'es- a i mul inacional, so in amb cen es hegembnics a l'es ange ; els p o- cessos d'in e nacionali zació de les ins i ucions i dels p oblemes econbmics, sob e o a l'hmbi oes -eu opeu, al qual pe anyem; les c isis cul u als i polí iques de legi imació de l'au o i a adicional que inclouen l'e osió de les pie a s adicionals ca alanes, e po se del ossu dele d'd mació na- cional. Hom di ia que el conjun de ensions i an inbmies gene ades pe aques s co en s i con aco en s hau ien d'ha e espe ona la imaginació dels sociblegs del país. A Ca alunya, pe b, i en g an pa a causa de l'es- men ada abso ció de la nos a ene gia c í ica pe pa dels p oblemes d'i- den i a collec i a i de llu exp essió en e mes de nacionalisme mili an , ell socibleg e a inexis en . Fins no a gai e han es a d'al es c í ics socials -economis es, assa- gis es, ilbso s, his o iado s- que s'han enca ega &en end e e lexi amen i acional el pa s nos e. La poca sociologia que s'ha ia e l'ha ien e a ells, bé o malamen , segons el cas. Els d hs ics esul a s de la ignominiosa i a del 1939 pe me e en pe b, pa adoxalmen , la econside ació sis emh ica de la nos a si uació en el món con empo ani: o en aquelles conseqükn- cies que o p en els més lúcids de conside a el país en e mes adical- men p oblemh ics, amb un ebuig de l'idealisme his o icis a que ca ac e- i za a la ideologia i la li e a u a nacionalis es an e io s. La ma eixa adi- cali a objec i a de les condicions no pe me ia una al a al e na i a a l'anh- lisi: hom podia a iba -se a demana si Ca alunya subsis i ia al capda all com a collec i i a iden i icable sob e el mapa e nic d'Eu opa d'una aisó més p egona que la d'una me a egionali a olklb ica. So gí així un dub e onamen al, que esde ingué més un dub e me bdic -- ilosb ic en el cas de Fe a e i Mó a, his b ic en el de Vicens i Vicens, analí ic en el de Fus e - que no pas un dub e momen ani, a ia esbo a pe la auxa pa ib ica i sen imen al. No és gai e di ícil d'esb ina en les es ob es de cai e sociolbgic &aques s es pensado s de la nos a ibu -Les o mes de la ida ca alana, No icia de Ca alunya i Nosal es els a- lencians- un componen idealis a, mescla de nos hlgia i en ela pe la us ació. En algun cas, com a a a l'ob a de Vicens, ins i o de ec em un eli isme que s'adiu ben poc amb els supbsi s me odolbgics de I'au o i que a iba al menysp eu de la, pe a ell, ulga mul i ud. Tanma eix, I'im- po an d'aques es es ob es cabdals, d'aques es es p ime es ap oxima- cions a aspec es e amen es uc u als de la socie a ca alana, és que són ac amen s igo osos del país on, de lluny, p edomina l'elemen acional Descob imen sociolbgic dle Ca alunya i cien í ic pel damun de l'ideolbgic i el polí ic. La dis incia que les sepa a, posem pe cas, de Lo Ca danisme d'Almi al1 és mol més g an que no pas la que les sepa a de la sociologia p bpiamen di a. De e , s'hi ba egen. Són quelcom més que eina p e-sociolbgica, i cal doncs que les en enguem com a pa essencial de la sociologia ca alana. A i mo aixb pe quk la eacció diguem-ne p i ada de la majo pa dels p ime s sociblegs ca alans als ex os bbics de Fe a e , Vicens i Fus e ha es a hos il. Les aons són h ies, pe 6 p incipalmen són de dues me nes: les ideolbgiques i les de la moda posi i is a, que, a casa nos a, ha es a més que una moda, ca ha esde ingu la mane a de e sociologia des de íinals dels anys 60. Cal suposa que, un cop augmen i la madu esa eb- ica de la comuni a sociolbgica ca alana i se n'ap o undeixin els coneixe- men s es puguin ana supe an els lími s que aques es dues dis o sions han imposa a la quali a de la nos a asca, i que, de passada, hi hagi un edes- cob imen de la ilua es ic amen sociolbgica de mol s eballs que no duen el nom o icial de la disciplina. Na u almen , em sap g eu d'ha e de di mo s du s con a l'en oca- men posi i is a, damun del qual p ecisamen s'ha comenca ;i bas i la cihncia sociolbgica a Ca alunya, enin en comp e sob e o que només un g an imp uden ó a capaG de menysp ea els es udis ys adís ics, les en- ques es, els in o mes i les desc ipcions geog i iques, demog i iques i de o a al a mena que s'han mul iplica inalmen en e els p ac ican s de la sociologia. Aixb, no solamen e a ine i able, com a eacció sanissima con- a els excessos de e b ica d'uns i al es que ins a a ens enien o ega s, sinó que ins i o po di -se que és un bon comengamen . Ho és, pe b, semp e que la e lexió eb ica comenci a imp egna su icien men la nos- a asca, és a di , que e amen la inspi i. Les in ocacions i uals a una pe spec i a eb ica --el ma xisme, pe exemple, pe b ambé l'es uc u alis- me, la psicoanilisi o qualse ulla al a escola- no són su icien s pe a mi- llo a la quali a de la nos a eina. S'han de plan eja hipb esis, delimi a p oblemes e amen sociolbgics, empai a els a gumen s cohe en men ins al inal. No sé si aixb ho sabem e p ou bé enca a. To es aques es obse acions énen a omb ca qualse ol obse ado que s'a ansi al eball que els sociblegs han e sob e la socie a ca alana hi pe ceb i so in un en usiasme pel ealisme de l'es udi empí ic que so in oblida an les hip6 esis de eball com el ma eix ma c eb ic en el qual el socibleg a i ma eballa . Allb que ha p edomina hs a a ha es a un dele pe ensenya , amb dades i xi es, quina e a la eali a s,ocial ca a- <<Pape s)>: Re is a de Sociologia lana. I la asca no e a pas pe i a: sabe quan s sabadellencs, ma a onins o olo ins an a missa el diumenge; quan s habi an s de Ba celona en aonen ca alh; quan s Ilib es llegeixen els o osins; quina és la dis ibució dels sala is a eu del país; quina és la mi jana de memb es d'una amília a 1'U gell i quina ho és a la Ga o xa; quan s au ombbils pe cada cen habi- an s hi ha a Pe pinyii i quan s a Ta agona; quins són els luxos mig a- o is del camp a ciu a ; com es h dis ibciida la p opie a del sbl u bh; quin és l'o igen social dels di igen s polí ics o de les líde s eminis es. To aixb i mil p egun es més cons i ueixen la asca quo idiana sob e la qual s'ha de bas i o a cihcia social minimamen dida. Sense dades com aques- es a la mA hom no po ni an sols comenca a pa la en sociologia. No- gensmenys, aques a ciencia és onamen almen una eo i zació i un discu s c í ic sob e el món social, i no una ecollida de dades. És pe aixb que en el momen p esen , an delica , del c eixemen de la disciplina als Pa'isos Ca- alans ens cal acaba de supe a o malen gs posi i is a. En un momen dona , du an el da e decenni del anquisme i el pe íode de ansició a la democ kia pa lamen a ia, la me a exposició dels e s, sense anhlisi, i enca a menys, sense e e hcia a una posició in e p e a i a, e a p ou, és a di , p odui'a uns esul a s su icien men <( e oluciona is)> o < oposicionals)>. To s eco dem el emps en que dona , senzillamen , els pe cen a ges de ca- jlics p ac ican s a una coma ca, o &o icials bascs o ca alans dins les o - ces a mades espanyoles, cons i u'ia un isc es any. La eali a exposada pe la més elemen al sociologia e a i i an pe al pode i es imulan pe als dembc a es. De e , con inua essen -ho, pe 6 la nos a a gumen ació s'ha de e més sub il, ca les o mes de dominació ambé ho són. El món ha esde ingu enca a més complex des del 1977. To i que un nomb e de eballs sociolbgics impo an s e s pe ca a- lans ha es a du a e me sob e p oblemes que no a ec en di ec amen la nos a socie a --qües ions gene als de me ode i eo ia, es udis de camp eali za s a l'hk ica Lla ina, a eu d'Eu opa, a d'al es ind e s de la Pe- nínsula Ibe ica-, la g an majo ia dels es o cos dels nos es sociblegs -en- e els quals incloc bb iamen els an opblegs- han ana na u almen di igi s e s I'es udi de la socie a ca alana. To i que llu g au de iabili a a ia, hom po pe ceb e una c eixen supe ació de la babaia adnii ació pel dolc encís del x2, de l'enques a a o d ap i de llu s pa en s p bxims i emo s. En conjun , enim a l'abas una munió &in o mes i ece ques so- b e mol s aspec es impo an s de la nos a socie a . Pe a esmen a només uns quan s eco dem que enim ja, a ho es d'a a, ece ques aluoses sob e Descob imen sociolbgic d : Ca alunya comuni a s u als, es udis de sociologia del u isme, elacions del eball, mo imen s socials u bans, conduc a eligiosa, condició emenina; possdm al nos e abas in es igacions in e essan s de sociologia ocupacional i de les p o essions anali zan ad oca s, enginye s, emp esa is, mes es, assis- en s socials. Hi ha es udis no ables sob e mig acions ob e es, in eg ació d'i nmig an s, sociolingiiís ica, mobili a social, pob esa, nacionalisme. I així successi amen . No és pas aques el lloc pe a es end e'm amb de alls ni noms p opis sob e aques cos de ma e ials i sob e els seus au o s, sob e o conside an que ja ho he e a eu mal sia impe ec amen : només ull cms- a a l'exis hcia d'una c eixen pla a o ma de dades i in e p e acions no gens menysp eable. I bé: són p ecisamen aques s a enqos els que ens han de du e s una cla a p esa de consci2ncia sociolbgica global, o ali zado a de la socie a ca alana. De e és o qa escaien i un bon senyal que els nos es couegues a o s els Paysos Ca alans hagin ia d'a anqa amb seny, cau ela i pa si- mbnia, sense llanqa -se a e gene ali zacions excessi es sob e llu socie a , a e issa s als es udis empí ics, en ia a poc a poc. Tanma eix, I'acumu- laci6 de dades i in es igacions conc e es aconsella po se que ence em a ia unes p ime es sín esis explo a b ies. 2s una asca obe a -i jo, ací me'n ull es a -, que és ce amen plena d'encís pe a la imaginació scxiolbgica. To i que me'n ulgui es a , no puc deixa d'indica que l'andisi de conjun de l'es uc u a social de Ca alunya no hau ia de deixa -se d calendas g aecas, ca la in ensi a del can i social, els con aco en s econh- mics, les con adiccions de classe i les o macions polí iques de con ol social co po a iu (és a di , hos il a l'au oges ió) es an p enen a a uns i mes i unes di eccions mol dis in s dels p edominan s &s a poquissim emps. Si bé exis eixen o mes de econ e sió polí ica de les cla!;ses domi- nan s i de les subo dinades que indiquen ce es pe man2ncies es uc u als, hi ha d'al es endsncies que palesen la in ensi icació del can i social al país. L'es udi co ec e de o aixb ha de so gi , pe b, més de la p oblemh- ica de les csncncies socials que no pas de les p essions de cap en i a inan- qado a d'es udis, a menys que mi aculosamen els seus in e essos no inspi in ni posin en ebancs a la ece ca. En o cas, aques a eina ec po e ambé sense un sol quinze p oceden de les beneme i es ins i ucions. El que sí cal és ence a I'es udi amb hipb esis ben a elades a la eo ia !;ocidbgica en o n a les qües ions d'anhlisi es uc u al, de ep oducció i de con lic e de classe, de nacionali a i nacionalisme, i dels lími s socials del idesen olu- pamen econbmic, en e d'al es. No cal que una ece ca d'aqueix cai e s'hagi d'encalla inde inidamen en aques es ases inicials: el que sí cal, pe b, és que o a ella sia lligada a la p oblemh ica i a les hipb esis gene als -no semp e especí icamen <(ca alanes>>-- de o I'es udi. uPape s)>: Re is a de Sociologia Cald ia que la ece ca o ien ada a esca i l'es uc u a social gene al de Ca alunya sia du a a e me amb una isió su icien del eball ja e a eu sob e qües ions semblan s. Posa é un pa ell &exemples. Els es udis socio- lbgics globals e s pe a G kcia i I ilia (pe exemple, Mouzelis, i San uccio i Acqua i a, espec i amen ), els eballs sob e mig acions del Sud al No d d'I dia, i sob e o les ece ques his b iques sob e la unció del Piemon i la Lomba dia com a zones de e olució bu gesa han d'ésse medi a s i conegu s, ca el mk ode compa a iu és essencial en aques e eny. Hom ha de conkixe a ons l'es a semp e p oblemh ic de les eo ies de la mo- de ni zació, en o a llu complexi a d'escoles i ece ques empí iques ea- li zades, dedican a enció especial a escoles com a a la del G up &Es udis de Demog a ia i Es uc u a Social de Camb idge, que an han e pe al nos e coneixemen his h ic de les elacions en e e olució indus ial i es uc u a amilia . Hom po di el ma eix sob e la pe manen qües ió webe iana sob e k ica bu gesa i la se a elació amb l'acumulació capi alis a, i m6s enca a, pe al cas ca al$ sob e la ascinan qües ió de la elació posi- i a que sembla exis i en e g au de eudali a p e k i a en un país i g au de e olució bu gesa i ins i o indus ial, pos e io . Se h quan o aixb, i el que ep esen a, sia ben pd i comp l:~ pels nos es in es igado s que les hcniques con encionals d'enques a, d'anhlisi es adís ica, ca og h ica, demog iiíica, i les més osques co elacions en e classes socials, pode polí ic, ideologies i modes de p oducció pod an co- menga a ésse in eg a s en el ma c eb ic dins el qual -i solamen dins d qual- adqui eixen un mínim de sen i . Na u almen , o no se h inalmen esol el dia que hom ence i aques es udi gene al enca a penden de la nos a es uc u a social. I no pas pe que hi hau h una sk ie d'en ebancs, que pod íem anomena < ideolbgicss, ca aques s són p ou supe ables amb un ce de e mini i ossude ia. No se h esol , senzillamen , pe qul: mai no pod em aspi a a un es udi <{de ini iu>> de cap socie a : solamen ap oximacions més o menys impe ec es, in i a- cions pe qul: d'al es companys es posin a la eina i illuminin millo enca a que no pas nosal es el món social que hem in en a de comp end e. Acla imen bibliog i ic. Aques s comen a is gene als s'en onquen amb d'al es esc i s, com a a l'assaig que sob e sociologia a Ca alunya (1939-1976) é em Joan Es uch i jo pe a l'ob a coljec i a Les cikncies socials a Ca alunya, Fundació Jaume Bo ill, Edicions 62, en p emsa. En aques ma eix Dicciona i hom oba h a icles e- dac a s pe di e sos coljegues, que ap o undeixen aspec es impo an s de l'ac i i a sociolbgica, o i que malau adamen cap d'ells ha ,pogu ac a l'ac i íssim pe íode 1976-1980, que ha is , en e d'al es esde enimen s, la undació de 1'AssociaciÓ Ca a- lana de Sociologia. D'al a banda, sob e els condicionamen s polí ics de la sociologia i les posicions p eses pels sociblegs, egeu la me a apo aci6 al núm. 500 de uLib os Descob imen sociolbgic de Ca alunya de Enlace,, ob a coklec i a apa eguda so a el í ol La cul u a baio el a zquis no, a cu a de J. M. Cas elle , 1977. Un da e acla imen pe sonal: dos o es; pa ig a s de la p esen in oducció e lec eixen opinions que aig p esen a mol esque ni icamen al dia i *A ui, el 28 de maig de 1976. Pe a una ampliació de les e e sncies sob e el ema, ul a les esmen ades al ex p eceden i en aques a no a, egeu el dossie p e- pa a pe i'hbi &Es uc u a Social del Cong és de Cul u a Ca alana, publica el 1977 Aques és un bon ons de consul a, mol complemen a i al p esen núme o de Pape s. To s espe em, anma eix, que l'amable lec o no i els p og essos e s compa an -hi ambdós eculls.