LLORET DE MAR:
DESTRUCCIONS
I
RESISTENCIES D'UN POBLE
EN MANS DEL TURISME
Jo di Es i ill
(Uni e si a de Pe piny i)
En es e a iculo se e leja el es ado ac ual de una in es igación socio-
an opológica en cu so, sob e las ans o maciones de un pueblo de la
Cos a B a a some ido a las p esiones de signo di e so, de una eno me
ola u ís ica (mis de 100.000 pe sonas en el mes de agos o), de la inmi-
g ación del su de España y de la bu guesia au óc ona. ~Has a qué pun o
el
ejido social del pueblo se esqueb aja
y
se ompe con la des ucción
de la economia adicional ---el paso de una ac i idad ex ac i a al dominio
del e cia i- y la eno ación de más de la mi ad de la población es able?
¿Una up u a de las es uc u as p oduc i as engend a un cambio o al de
las elaciones sociales
e
ideológicas? La espues a no es senciila.
La socieded de Llo e se ha e osionado debido a:
1)
Una mayo de-
pendencia con espec o
a
un ex e io no con olable ( inancie o, ou s ope-
a o s, mano de ob a, p oducción pa a el consumo, e c.)
2)
Una al e ación
de 10s cen os y de las o mas de pode .
3)
Una me amo osis de 10s i -
mos y las mani es aciones de la ida na u al y social.
4)
Una pé dida de
uncionalidad de ins i uciones y g upos o o a impo an es como la amilia,
la iglesia, la ejez.
5)
Un di o cio cada ez mayo en e la co idianidad
y 10s alo es adicionales. La es uc u a de las clases sociales ambién se
ha modi icado.
Pe o, en e a es as mu aciones el edi ici0 social ha encon ado unas
acomodacic nes económicas e ideológicas, ha e o zado sus lazos in e nos,
se ha hecho más complejo. Po
in,
ha esis ido a ando de apoya se en
sus cimien os mis p o undos.
Pape s: Re is a
de
Sociologia
10
(1978)
<(Pape sa: Re is a de Sociologia
El esu gimien o ac ual de las mani es aciones popula es ca alanas en
Llo e , son en cie o modo una salida
y
una oposición
a
las endencias
ex e nas de dispe sión
y
de disg egación. Es a eacción se sos iene en unas
aíces his ó icas no desman eladas, en la di e enciación lingüís ica, en una
ama de p ác icas sociales especí icas, en una di usa conciencia de pe e-
nencia
a
una comunidad nacional pe seguida. (Pod ia esumi se la cues ión
en es os é minos: en e
al
impe ialismo, esis encia nacional popula ?
Demasiado simple pa a esponde a la complejidad de la alidad del
Llo e
1978.
<{El
u ismo
ha de sus i ui se po el iaje
sac o y cas ense.
La Falange p ohibi á e mi-
nan emen e, baio penas se e isi nas, el u ismo.
El español ha á iajes, esuel o a conquis a en
epopeya. Viaje sac o, ezando en Flandes, e-
zando en I alia, ezando en Alemania. Viaje
cas ense, luchando en F ancia: el Mediodía con-
a el N0 e.g
Ga cia Se ano, e is a
A iba España,
de
Pamplona,
24
sep iemb e 1936.
Malg a les cu ioses i ep esso es in encions eclesiAs ico-mili a s de la
Falange Na a esa de l'any 1936, el enomen del u isme no ha espec a
el san ua i espanyol
i
ha in adi la pell de b au, condicionan no sola-
men la se a e olució econbmica sinó ambé so agan g an pa de les
elacions socials
i
cul u als.
Una eali a poc es udiada
'
Jun amen amb
el
u isme in e io , els més de dos-cen s milions de
u is es anyals en o
el
món, cons i ueixen una eali a social &una im-
po ancia inusi ada
i
c eixen . El e de la se a limi ació an en l'espai
1.
Uns p ime s esul a s d'aques es udi sbcio-an opolhgic de Llo e de Ma
en els quals es compa a a l'e olució d'aques a població amb San Ceb ih
en
la Cos a
Ve mella de l'al e cos a de la on e a, han is ja la
iium
púbíica a la Uni e si a
de Pe pinyh: <<Sain Cyp ien e Llo e de Ma : ou isme plani ié e ou isme sau age*.
Sob e la ma eixa qües ió a ésse p esen ada una pongncia l'any
1976
que ou publi-
cada en el olum <<Deba Cos a B a a),. Gi ona: Camb a de Come c,
1978.
~Pape ss: Re is a de Sociologia
(la majo ia d'aques s mo imen s de població enen lloc a Eu opa
i
pa -
icula men els acullen les socie a s medi e hnies), com en el emps (en
gene al a I'es iu) donen a aques a p oblemh ica unes ca ac e ís iques espe-
cí iques
i
poc es udiades.
La ela i a escasse a bibliog híica, en pa s'explica pel ca hc e ecen
de la massi icació u ís ica (p hc icamen desp és de la Segona Gue a Mun-
dial), pe I'absi ncia de con lic uali a mani es a i pe la se a locali zació en
h ees on l'es udi sociolbgic és més a ia p eca i (An illes, Medi e ani,
MSxic, No d d'A ica).
Tanma eix
i
malg a una ce a con inu'i a bibliog A ica posada de
mani es pe Lancas e
i
Nichols.ls,z és en els anys seixan a i se an a que
c eix I'in e i s dels es udiosos pel enomen u ís ic.
En llu s publicacions els economis es discu eixen els e ec es posi-
ius i10 nega ius del u isme sob e el consum, les endes, l'ocupació i
els equipamen s collec ius. S'in e essen pe la in íui ncia d'aques enomen
sob e el desen olupamen &una zona o &un pak6 Els gebg a s posen de
elleu els ac o s locacionals, les ans o macions e i o ials
i
els mo i-
men s mig a o k7 Amb eqüi ncia els sociblegs i an opblegs si ua en
l'ac i i a u ís ica en el ma c de les anhlisis sob e el consum i 1'0ci.~
I
mol
so in , la majo ia d'aques s plan ejamen s es deixa en ana pel penden
del olun a isme més me a ísic p esen an el u isme com la no a o ma
d'e i a les gue es
i
com el camí ideal e s un món ha mbnic.
Con as an amb les da e es a i macions, a comencamen s dels anys
se an a apa eixen no es ap oximacions de cai e més c í ic. Així pe exem-
ple, en
el
Cong és anual de I'Associació Ame icana d'An opblegs celeb a
a
Mexic l'any
1974
es p esen en un conjun de poni ncies que posen les
2.
Lancas e ,
J.,
Nichols, L., c A selec ed bibliog aphy o geog aphical e e ences
and ela ed esea ch in on deo ec ea ion and ou ism 1930-1971,. Exchange Biblio-
g aphy núm. 190. Iliinois: Council o Planing Lib a ians.
3.
Kaspa ,
C.,
c Le phénomene mul iplica eu
du
ou isme,,
La Gaze e O icielle
du Tou isme,
núm. 113. Pa is, 1966.
4.
Rosembe g,
H.,
i
Rei e , R., aRu al wo ke s in ench Alpine ou ism: whose
de elopmen )>,
S udies in Eu opean Socie y,
núm.
1,
1973.
5.
Fau e,
A.,
aLe ale au ou isme dans la s a kgie du dé eloppemen *,
VI1 Colloque F ancoEspagnol des Facul ées de D oi Py énéennes,
Mon pelle , 1968.
6.
Ba e je, R.,
Aspec s économiques du ou isme
(Pa ís: Be ge -Le aul , 1972).
7.
Wi hing on,
W.
A.,
Upland eso s and ou ism in Indonesia. Some ecen
ends.
8.
Dumazedie ,
J.,
Ve s une ci ilisa ion du loisi
(Pa is:
Du
Seuil, 1966).
I
Llo e de Ma : Des uccions
i
esis kncies d'un poble
i es d'una in e p e ació més a p op de la eali a
i
a la qual hom inco po a
la dimensió polí ica. Nash ins
i
o iden i ica el u isme com una de les
plasmacions de l'impe ialisme.1° A a bé, la dispa i a en e la impo hncia
c eixen d'aques mo imen de població es able
i
l'a enció c i ica dels es u-
diosos de cii ncies socials con inua. P hc icamen són gai ebé inexis en s
les ece ques sob e el u isme com a enomen global, que el si u'in en les
elacions en e les me bpolis
i
les colbnies, en e els paisos indus iali za s
i els enda e i s. Que insis eixin en el pape de la pe i i ia s~~bdesen olupa-
da, p o eido a de mh d'ob a, de p oduc es ag ícoles i d'esba jo. Que posin
l'accen en el u isme com a no a on d'acumulació de la ase ac ual de
desen olupamen del capi alisme. Que expliquin la monopoli zació i la in e -
nacionali zació c eixen dels canals de u is i icació (ho els, agencies, u ba-
ni zacions, ou ope a o , e c.). Que l'emma quin en la deg adació de les
condicions de ida de les socie a s al amen u bani zades i indus iali za-
des,
i
en la necessi a d'allibe a -se'n o i que sigui adop an compo a-
men s enca a més aliena s.
Adhuc escassejen més els es udis del u isme lliga s amb les classes
socials dels pdisos <{p oduc o s de u isme)>
i
amb les dels que I'acullen, i
dels p ocessos d'in e in lui ncia en e uns i al es. Com les socie a s ecep-
o es passen d'una economia ex ac i a a una de se eis? De quina o ma
es ans o men les classes socials? Quines no es pau es de compo amen
apa eixen, quins alo s mo als desapa eixen? Com es modi ica la cul u a
au bc ona? P egun es i més p egun es que pe a a queden en l'ai e.
< Spain
is
di e en
s
No obs an que aques lema hagi es a u ili za pe a end e la <(pa-
adisíaca península)>, no sembla que de ineixi l'especi ici a de la p oducci6
in dec ual au bc ona sob e el u isme ja que ha segui un p océs semblan
al
que s'ha desc i esquemh icamen pe les publicacions es ange es. També
hom po oba aquí elogis al pape an ibe8icós
i
d'ap opamen en e els
pobles i chlculs i cnics sob e el millo amen del ni ell de ida degu s
al
u isme. Un exemple d'aques s da e s, els obem en les ob es d'A illaga,"
9. Dei ch,
L.,
The impac o Tou ism upon he A s and C a s o he Indians
o he Sou h Wes e n Uni ed S a es
(Mexic: 1974). F ase
T.,
The impac
o
ou ism
in he Windme d Islands
(M2xic, 1974).
10. Nash,
D.,
Tou ism as a o m o impe ialism
(Mkxic, 1974).
11.
A iilaga,
J.
I.,
El u ismo en la economia nacional
(Mad id: Nacional, 1955).
Sis ema de poli ica u is ica
(Mad id: Aguila , 1955).
Ensayos sob e u ismo
(Ba ce-
lona:
Edi u , 1962).

<(Pape s>>: Re is a de Sociologia
i
de Pulido.12 Un exemple de la e b ica me a ísica es mani es a
en
el
pa-
hg a següen :
<(Tan lejos como el mlis emo o pais desde el que, con la
paz en el alma, con la paz como obje i o, con la paz, llega el u is a
C...].
És a es una ealidad indiscu ible: el u is no es Paz, es P og eso, es P os-
pe idad
y
Cul u a
y
Ecumenismo.~'~
Con as an pel seu igo amb aques es a i macions g a u'i es,
cal
no a
els es udis de Ba celó
i
Pons.14 L'any
1964
es udia a la his b ia del u isme
a
les Illes Balea s
i
a anGa a unes p ime es ipologies c onolbgiques. No és
d'es anya que sigui a mallo quins a qui de em unes p imícies d'anhlisi
sob e els inicis his b ics i l'espec acula i a de les mani es acions u ís iques
locali zades a Mallo ca. La ans o nlació de l'economia illenca en el sen i
&un monocul iu u ís ic ha p eocupa a o s els que s'inquie en pel seu
u u s. Els es udis d'A. Ta abini,
J.
Roca, A. Rabassa,
J.
Bas a d," s'ins-
c iuen
en
aques a línia. Així com ambé ho an els capí ols, dedica s
al
menciona sec o , de les ecen s in es igacions e e ides a la si uació eco-
nbmica de Mallo ca
i
Meno ca.16 Sociblegs, u banis es, an opblegs, econo-
mis es, gebg a s, ac en la emh ica del u isme a les illes.
I
aixb no és
gens con adic o i ja que és possible ap oxima -se a aques a p oblemi ica
des de o es les pe spec i es de les ciencies socials: ella cons i ueix un
camp p i ilegia pe al dialeg plu idisciplina i.
En aques b eu ephs bibliog i ic cal assenyala l'es udi de Ba baza."
Sob esu pe la se a exhaus i i a i el seu igo me odolbgic. La ece ca,
e a a comengamen dels anys seixan a, con é mol es indicacions, ilides en-
ca a a a, pe a comp end e les ans o macions dels sec o s econbmics a-
dicionals, les modi icacions del paisa ge humh de la Cos a B a a
i
la inci-
dencia del u isme. Ba celó, Ba baza, ens expliquen l'e olució geog h ica
i his b ica del enomen. Més ecen men , Fa e as
l8
ambé ha e apo a-
cions d'in e es des d'aques a da e a pe spec i a.
12. Pulido,
A.,
< In oducción
a
un análisis economé ico del u ismos, quade n
núm.
5,
Ins i u o Es udios Tu is icos,
Mad id, 1965.
13.
Palomino,
A.,
El
milag o u is ico
(Ba celona: Plaza
y
Janés, 1972).
14. Ba celó Pons, B., <<El u isme a les Illes Balea s,,
Se a &O ,
ma $-ab il
1964.
15. No és
el
cas ~cí de ac a de e una e isi6 a ons de la bibliog a ia del
u isme.
16. Se ei d'Es udis de la Banca Ca alana, <(La ia meno quinas
i
c L'economia
de
Mallo ca)>, Ba celona 1978.
17. Ba baza,
Y.,
Le paysage humain de la Cos a B a a
(Pa is:
A.
Colin,
1966).
18. Fa e as,
A.,
El
u isme a Ca alunya del 1931 al 1936
(Ba celona: Po e ,
1973).
Llo e de Ma : Des uccions i esis kncies d'un poble
P ac icamen o hom es h d'aco d a conside a el u isme com un
dels mo o s del desen olupamen econbmic de 1'Es a espanyol. E iden -
men un dels p oblemes pe a la ciencia econbmica és el d'a ina les se es
eines me odolbgiques a I'ho a d'es udia el u isme i no queda -se al ni ell
de les es adís iques conce nen s a en ades i so ides
i
despeses dels u is es.
Saba és i Cals
l9
ho in en en amb di e en s esul a s si bé cons i ueixen
dues e e encies obligades en la dimensió econbmica. Una
i
al a no
es
limi en a pa la d'o e a i demanda i, o pa in d'un ma c més gene al,
an in e eni al es elemen s. Com pe exemple, els cos os socials
i
les con-
seqüencies e i o ials
i
u banís iques. En aques s dos e enys cal ci a
ambé, la ece ca de Campis ol i L1uchZ0 sob e els e ec es pola i zado s
del u isme de San Fdiu a Palamós,
i
els in o mes que úl imamen comen-
cen a e els Collegis d'd qui ec es. Ga i ia I'any
1971
*'
ja assenyala a
les elacions en e camp
i
ciu a en l'in e io &una eo ia de l'oci.
I,
Bo-
higasP en un agu a icle ensenya la complemen a ie a en e la casa de
la ciu a
i
la o e d'es iueig pe a una ce a bu gesia. Pel que a al
caos u banís ic, ul a la ecomanable con emplació
in
si u, al la pena
enii- en comp e el núme o ze o de la e is a
CAU.23
Quan
al
ipus de u isme que e
al
país, el Minis e i co esponen
n'ha e alguns eballs, així com en i a s p i ades en e les que cal ci a
al Cen e &Es udis Ti cnics Tu ís ics i les que gi en al ol an de la e is a
Edi u .
A a bé, la majo ia &aques es obse acions no supe en la mecsnica
de l'enques a di ec a
i
se si uen en I'bp ica de I'ap o i amen dels u is es.
En can i, l'anhlisi de Gibe
l4
in en a comp end e els mecanismes que
ac uen damun les mo i acions
i
els canals u ís ics. Ma inez
25
ha eballa
sob e com es en l'objec e u ís ic
i
Ga~i ia,'~ a pa i &una ece ca e e-
19. Saba és, B., c Teo ía económica del u ismo
y
su aplicación
al
caso espa-
ioh,
Ho izon e Español
(Pa ís: Ruedo Ibé ico, 1966), ol. 2. Cals,
J.,
Tu ismo
y
po-
lí ica u is ica en Espa a: una ap oximacidn
(Ba celona: A iel, 1974).
20. Campis ol, P.
i
Lluch,
E.,
<(Les conseqü~ncies coma cals del u isme
a
la
Cos a B a an (Ba celona: Se ei d'Es udis Banca Ca alana, 1972).
21. Ga i ia, M.,
Campo, u be
y
espacio del oci0
(Mad id: Siglo XXI, 1971).
22. Bohigas,
O.,
La a qui ec u a del ue aneo: en e la since idad
y
la hipoc esia.
Con a una a qui ec u a adje iuada
(Ba celona: Edicions 62, 1966).
23. CAU, núm.
0,
< Tu ismo)>,
Re is a del Collegi d'Apa ellado s
i
A qui ec es
2cnics de Ca alunya
i
Balea s,
ma c 1970.
24. Gibe ,
A.,
(<El
c ack u ís ic0 de la Cos a B a a)> (Gi ona: Camb a de
Come g, 1972).
25. Ma ínez,
A.,
cl'image ou is ique de la Cos a B a a),, Uni e si a de Mon -
pelle , 1977.
26. Ga i ia, M.,
España a gogó. Tu ismo cha e
y
neocolonialismo del espacio
(Mad id: Tu ne , 1974).
ccPap s,: Re is a de Sociologia
ida a la Cos a del Sol, ambé ha es udia l'impac e de la p opaganda.
Pe b la ece ca de Ga i ia es des aca més ma cadamen pe quk explica amb
de all un dels p ocessos més signi ica ius del enomen u ís ic de massa en
els da e s emps, és a di , l'augmen del pode de les g ans agi ncies in-
e nacionals en el negoci u ís ic a a és dels
ou s ope a o s.
Un al e aspec e d'impo incia c eixen pe b que ins a a no ha ebu
ac amen és
el
de la g a i ació del u isme en la ajec b ia del mu-
nicipi. Cal o no cal pa la de municipis u ís ics? Quines especi ici a s
enen
i
com aques es condicionen econbmicamen , socialmen i cul u al-
men I'e olució dels ajun amen s? Pe a a només es i damun la aula,
l'a icle de Romague a, que ac a de les hisendes dels municipis de la Cos a
B a a
"
i I'e idkncia dels p oblemes gene a s pe les di e kncies dels olums
de població
i
la con inu'i a dels equipamen s col.lec ius. Aques és un deba
obe i en la mesu a en qui: al es sec o s i o ces di e en s de les ac uals
s'inco po in als ajun amen s, p end h una i uli ncia i una acui' a especials.
Una plani icació democ i ica hau i d'op a , sense cau e necessi iamen en
l'exclusi i a , en e el caos o el sanejamen u banís ic. en e el u isme esi-
dencial o
el
dels g ans ho els, en e el u isme in e nacional o l'in e n,
en e la enda d'una o al a ima ge. Qües ions que no solamen a ec en
als u u s ba lles sino ambé a o a ins hncia de pode polí ic
i
adminis-
a iu.
En qualse ol ci cums incia, hom hau P de eni en comp e quina
ha es a la ida an e io dels pobles de la cos a
i
com han a iba a la
si uació ac ual.
I,
a manca de ece ques econamiques
i
sociolbgiques sabu-
des, bones són les conside acions dels lle a e i s. Po se , ins
i
o , són
imp escindibles i insubs i u'ibles en la pe cepció de la eali a social. Cal
escol a les pa aules que dic a l'expe ikncia iscuda en aques necessa i
couoqui en e el igo cien í ic
i
la sensibili a li e h ia pe al d'en iqui
la e lexió collec i a del món que ens en ol a.
El dideg ja es h p o oca
i
ence a amb les següen s ases de Gaziel:
<{Els economis es
i
al es es udiosos d'aques a mena de ans o macions
socials,
C...]
en deuen sabe mol es coses i segu amen ens n'explica ien
un bull. Pe b ells ma eixos, si no han con empla el enomen amb els
p opis ulls, és impossible que en inguin una noció compa able a la simple
expe ikncia dels qui els isqué em. No: pe ha e -ne un concep e, la cikn-
cia d'ells bas a; pe b pe a conkixe -ho a ons cal eni -ne un eco d, com
27.
Romague a, R.,
<(La
hisenda municipal ca alana: el cas de la Cos a B a a*.
Publicació
d'In o mación Económica,
Banca Ca alana, núm.
44.
Llo e de Ma : Des uccions i esis hncies
d'un
poble
una lla o i a, conse ada en el es més ecbndi i mis e iós, que és la
memb ia indi idual.
)>
No es ac a de p i ilegia les o mes de coneixemen subjec iu, sinó
d'assenyala l'in e es d'un conjun de publicacions e es pe li e a s, e u-
di s locals
i
c onis es, que econs i ueixen la memb ia colle~ i a.~~ Així
pe exemple, es no subs i ueix pe a a el llib e de Gaziel pe a en end e
el San Feliu ui cen is a su ai e
i
pescado . Les ob es comple es de Josep
Pla són lec u a obligada pe a qui ol endinsa -se
en
el món de la Cos a.
Alguns dels seus c homeno s)>, els olums dedica s al ma , la guia de la Cos-
a B a a i el seu Cadaqués, no poden deixa -se de cos a . En aques o d e,
To en ha e un bon ecull de ex os d'esc ip o s ca alans. Les ima ges
d'un Ruy a sob e Blanes, les explicacions d'en Palau sob e Tossa,3l els
comen a is de Cos a Pau
32
sob e les elacions en e els pescado s i els u-
is es són elemen s gens negligibles. Fins i o són mol ap o i ables les
guies u ís iques i les imp essions g h iq~es.~~
Gs e iden que l'ap o i amen d'aques s ma e ials ha de eni
en
comp e els di e en s ni ells
i
objec ius amb els quals han es a p odu'i s.
Mes mol es egades, hom po oba -hi pinzellades signi ica i es, idees
simp omh iques, imp essions escaien s que, desen olupades, pe me en a an-
Fa en la diagnosi del cos social. En aques a pe spec i a
i
pe Llo e de
Ma , les in u'icions con ingudes (la pe i a his b ia i a) en els dos llib es
&Es e e Fhb egas i Ba i,% han es a de mol alo en el momen de o -
mula
el
conjun d'hipb esis d'aques a ece ca.
Pe & i els sociblegs i els an opblegs? Gene almen , no han conside-
a el u isme com un cen e d'a enció amb p ou in e es. Així, quan llu
e lexió
a
p opbsi de les elacions socials s'ha cen a en un poble, han
escolli les socie a s u als in e io s.
A
í ol d'exemple, les ece ques ja
28. Gaziel,
San Feliu de la Cos a B a a
(Ba celona: Aedos, 1963),
p.
167.
29. Tampoc no es ac a de elaciona o es les publicacions locals, sinó simple-
men de ci a -ne algunes de signi ica i es
i
ú ils
30. To en ,
J.,
La
Cos a B a a is a pels esc ip o s ca alans
(Ba celona: Ba ci-
no, 1958).
31. Palau,
J.,
Llib e de Tossa
(Ba celona: Selec a, 1952).
32. Cos a Pau, M.,
Tu is es, si enes
i
gen del país
(Ba celona: A iel, 1966).
33. Vegeu, pe exemple, Cesc,
La Cos a B a a
(Ba celona: Lumen, 1963).
Mas, F.,
Paisaje y colo en Llg e de Ma
(Ba celona: Eds. Unidas, 1967)
i
Mise-
achs,
X.,
Cos a B a a show
(Ba celona: Kay os, 1966).
34. Fib egas i Ba i,
E.,
Llo e de Ma
(Ba celona: Selec a, 1959) i
Vin anys
de u isme a la Cos a B a a
(Ba celona: Selec a, 1970). Vull ag ai an a Fab egas com
a
l'alcalde de Llo e
i
a al es pe sones del poble que no és el cas menciona ací, les
acili a s donades pe a po a
a
e me les p ime es ases del eball.
<<Pape s>>:
Re is a
de
Sociologia
en 1973, dels quals solamen
8
o 9 es guanyen la ida; o s ells més
g ans de qua an a-cinc anys.
La població ac i a del secunda i passa del 20
%
del o al en 1940,
al 40
%
en 1970: de 210 pe sones a 1.105. La cons ucció és la que més
ha augmen a , ca si en 1940 hi ha ien 7 mes es d'ob es i cap emp esa,
l'any 1970 comp a amb 9 mes es d'ob es i 25 emp eses dedicades a la cons-
ucció. E iden men , ambé les emp eses elacionades amb aques sec o
han p og essa pa allelamen ( us e ia, elec ici a , pin u a), i en 1972
el
nomb e de con ibuen s locals e a de 152. Que és un índex de la inco -
po ació de la mi d'ob a llo e enca als llocs quali ica s d'aques sec o .
P ic icamen , l'a esana adicional ha desapa egu
i
ha apa egu un
nou ipus d'a esana dependen del u isme. Com és ípic d'una economia
u ís ica, el sec o e cia i és el que més ha c escu . Un de cada dos llo e-
I
encs que eballen ho an di ec amen en aques sec o . De 1957 a 1967
s'ob en 71
come gos dedica s a end e p oduc es d'alimen ació, en 1974 n'hi
ha ia més del doble (143). De 1957 a 1967 s'ins den 56 maga zems de
sou eni s,
27 de es i s i con ecció, 12 de bisu e ia, e c. En 1972 es o a-
li za en 392 bo igues. Llo e s'ha ans o ma en un g an <(basa )>
...
To es les agencies in e nacionals impo an s són p esen s a Llo e de
Ma des de 1960; ac ualmen n'hi ha 22. Agencies de llogue
i
immabiliP
ies han c escu com els bole s. En 1974 es comp a en 6 sucu sals de bancs,
més la de la Caixa.
A a bé, cap al a ac i i a ha conegu un
boom
an ex ao dina i com
l'ho ele ia. En 1950 exis ien a Llo e
8
ho els i 206 lli s. El 1974 n'hi
ha 234 i 24.945 lli s, segons xi es o icials. Cal a egi -hi més de 10.000
lli s en els apa amen s que han augmen a mol da e amen ,
4
cimpings
amb més de 4.500 llocs, les u bani zacions, e c. Pe acaba la mos a,
s'hi hau ia d'a egi 312 ba s (comp an els dels ho els) i més de 30
nigh
clubs.
Realmen , l'economia de Llo e s'ha al e a adicalmen en aques
úl im qua de segle. To el sis ema p oduc iu ha a ia de sen i
i
de
i me. La ela i a au a quia s'ha con e i en o al dependencia de l'ex e-
io en homes, capi als
i
ecnologia. Els mecanismes d'acumulació s'han
ans o ma i augmen a . Els pode s econbmics adicionals han es a dilu'i s
i
a a, immobilii ies, cons uc o s, ho ele s, ag ncies de ia ge, con olado s
dels ci cui s come cials o inance s o men les no es oliga quies. Els
cen es impo an s de decisió econbmica s'han allunya de l'b bi a ílo e-
enca.

Llo e de
Ma :
Des uccions
i
esis encies d'un
p~ble
1
La
immig ació, ac o clau de l'expansió demog d ica
I
Amb lleuge es a iacions, Llo e de Ma ha ia oscga des de 1876
íins a 1960 en e 3.000
i
4.000 habi an s.
A
pa i d'aques a da e a
d cada, el i me de c eixemen poblacional augmen a an , que en quinze
anys la població es duplica. Cal dis ingi dues ases:
a)
La p ime a de 1945 a 1960. El c eixemen ege a iu (110 pe -
sones) és p hc icamen igual al saldo mig a o i (99 pe sones). La població
c eix len amen . La na ali a és baixa (73
%
de 1955 a 1959), així com
la mo ali a (7,8
%
pel ma eix pe íode). La axa de c eixemen de la
població és del 3
%.
El 52
%
dels immig a s a Llo e en e 1951
i
1962
són ca alans i an sols el 8
%
són andalusos. El u isme de massa o jus
comenca.
b)
Cap al 1964 s'a i ma el p océs inicia a inals dels cinquan a
i
la co ba de la població o al de Llo e es dispa a. La na ali a augmen a
(13
%
de 1965 a 1969) més que la mo ali a (10,4
%),
pe 6 és sob e o
el
saldo mig a o i el ac o clau de l'expansió demog i ica. De 1962 a 1969,
a iben 1.589 immig a s comp abili za s, dels quals sols el 30
%
són d'o i-
gen ca alh
i
el
53
%
énen d'Andalusia. Dels p ime s, el 30
%
són
quad es
i
no assala ia s; dels segons el pe cen a ge d'assala ia s puja
al
95
%.
Els p ime s són come cian s, ho ele s, adminis ado s
i
a esans
lliga s a la cons ucció. Els segons són onamen almen mh d'ob a no
quali icada pe a l'ho ele ia i la cons ucció.
En els da e s anys s'accen ua la immig ació es able d'es ange s (es-
pecialmen alemanys, anglesos
i
holandesos), la majo ia d'ells ingu s a
ges iona les in e sions d'aques s pdsos
i
en algun cas a ins alla algun
come G amilia (bo iga, ba ).
Així, doncs, Llo e s'ha is so mss a un can i p o und en la se a
població ins al pun que més de la mei a de la població es able no
hi
ha nascu . La pi hmide d'eda s e a eg essi a en 1945
i
és o ca p o-
g essi a en 1970. El pe cen a ge de població de més de 55 anys e a
de 22,4
%
en 1940; en 1970 baixa a
al
16,3
%.
La o a na ali a de la
gen del Sud s'ha imposa a ni ell de la població o al. De 1962 a 1973,
Llo e c eixia el
1
10
%
.
P essions socials
i
classes socials
Els es iuejan s de Ba celona, de Gi ona
i
ambé d'al es poblacions
ca alanes, són els p ime s a modi ica sense gai e es id ncia el pai-
apape s)): Re is a
de
Sociologia
sa ge u banís ic de Llo e , bé ap o i an elles cases de pescado s,
bé
edi-
ican o es &es iueig
al
lla g del passeig del ma
i
en els llocs més
p i ilegia s (Sa Cale a, e c.). Alguns d'aques s es iuejan s són llo e encs
que e o nen els es ius al poble
i
ocupen llu s cases pai als.
Les elacions amb la gen del poble an de i'ex em en el qual la
dominació de classe
i
econbmica s'exp essa i gene a la se i ud i l'oposició
dels au bc ons (exemples
:
l'an agonisme dels jo es
i
l'adjec iu de <(me de-
jan ss) a i'al e ex em, en qui hi ha co~labo ació en ce es ac i i a s (ana
a
ce ca bole s, a pesca ), espo i es ( u bol, < els Pops de Llo e de Ma )>)
i es i i a s (el ball de placa). Pe b, en gene al, ni < els del poble)> no
ap ecia en massa < els de la colbnia)>, ni aques s eien gai es coses pe
a
ap oxima -se als p ime s.
Tanma eix amb el descob imen de la gallina dels ous &o del u-
isme, el pape de la bu gesia u bana ha p es mol a més impo incia, ja
que han es a mol s d'ells que, en una segona ase, s'han ap o i a més
del u isme en u bani zacions, ob in cadenes &ho els, g ans maga -
zems, e c. L'a iculació amb les capes iques del poble s'ha p odu'i amb
els que pe anyien als sec o s ca alans de la mi jana bu gesia ba celonina
(casamen s, < el casine ),, e c.). En can i, els sec o s més oligi quics, mol s
de cul u a cas ellana, han man ingu les dis hcies
i
han cons u'i un m6n
a pa (Club Nhu ic, xale s a la Roca G ossa). Les elacions de depen-
d&ncia del poble en e s la bu gesia ba celonina
i
gi onina s'han adu'i en
mol s casos en elacions bé de compe incia, bé d'associació.
Una p essió mol més aclapa ado a i bhsica ha es a la dels immi-
g an s del Sud. Com en la majo ia de iles i ciu a s ca alanes, una iuada
de gen o ana ha a iba
i
s'ha ins dla a Llo e de Ma . Expulsa s pe la
manca de eball de llu egió &o igen, énen
a
la Cos a B a a, mol
so in a <( e la empo ada),, pe 6 mol s acaben quedan -s'hi i adés c idan
la es a de la amília. Llu cul u a i llu p ic ica social xoca amb la dels
au bc ons.
La impo hncia ela i a d'aques nou p ole a ia , la mena de eball,
la locali zació del seu habi acle, l'escola, l'es uc u a social de la comuni a
ecep o a i les ac i uds ideolbgiques, condicionen la se a in eg ació
o
no
in eg ació en la no a socie a . En el cas de Llo e el xoc ha es a consi-
de able dona s:
a)
el olum demog h ic dels immig an s;
b)
la cons i ució
de ba is nous
i
apa a s del cen e u bh;
c)
una escola espanyola, hos il
p ime i e icen desp és a dona en ada a elemen s cul u als i lingiiis ics
ca alans;
d)
un ipus de eball es acional com cons ucció, ho ele ia, co-
me c
i
que no acili a la p omoció p o essional,
i
e)
un eixi social ela-
i amen descohesiona amb pocs mecanismes i o ces in eg ado s.
Llo e de
Ma :
Des uccions
i
esis encies d'un poble
Els cen in mil u is es que cada es iu inunden els ca e s
i
les
pla ges de Llo e o men un exi ci he e ogeni
i
di e s. En e
el
pa la
i
el e d'un islandi s i un i alih, un suec
i
un g ec hi ha poques simi-
li uds. Pe b, en gene al, la majo ia dels u is es o men pa de la classe
eballado a
i
de la pe i a bu gesia de llu s paysos espec ius. Aixb homo-
geney za llu s posicions
i
compo amen s. La g an majo ia p o enen d'una
Eu opa indus iali zada
i
ecni icada, amb ni ells supe io s de consum
i
una cul u a s anda i zada
i
alienan . Gene almen enen una ima ge bpica
i mí ica del
Spain
is
di e en
i mol pocs olen a essa el món e a llu
mida que se'ls o e eix i se'ls en. Vénen de acances de egades guanydes
a
pols, olen oblida llu ida quo idiana
i,
sob e o , ul a el sol, el i, i
el
la in lo e ,
desi gen e adi -se i que
el
país que isi en s'assembli a la
idea que els han enu . Pe b ambé olen e oba uns ce s elemen s
cons i u ius de llu iden i a
i
llu p hc ica co en s.
Aixb gene a dues p essions di e en s sob e el poble. Aques espon
ac an d'ap opa -se
al
mhxim al model de ini .
I,
ací, cal assenyala
la esponsabili a de la p esen ació uni i ia, mix i icado a, olklo i zada
de la cul u a de o s els pobles de la península, que 1'Es a ha po a a
e me
i
que les au o i a s públiques ampoc han desdi . La gen ha hagu
de dis essa -se
(can ao es
de lamenc0 amb accen de Vid e es, més d'una
laga e ana
que sala a),
i
d'in en a -se els més es anys acudi s pe a gua-
nya -se la ida o
i
enen els p oduc es
i
les si uacions més es ambb-
ics
i
a i icials.
L'al a demanda que els ha calgu sa is e és la con ínua p e en ió
del u is a de e oba el seu p opi ambien . Del
i e o'clock ea
angles, als
suc osos pas issos alemanys, o passan pel
s eak i es
ances, els so e s
llo e encs s'han imagina una no a gas onomia. Els
pubs
es il londonih,
les ca e e ies ieneses, les sales de es es i oleses, han c ea un nou ipus
de consum al qual hom ha ac a d'adap a -se. Adap ació no sense conse-
qügncies an en I'economia de Llo e com en la ida social, ja que els
u is es ambé po en idees, cul u a i compo amen s no solamen di e en s,
sinó a egades con a is, que posen en qües ió l'o d e mo al dominan .
Mol esquemh icamen , l'es uc u a social de Llo e s'ha ans o ma
a
a és dels p ocessos següen s: en p ime lloc, s'ha cons i ui' una no a
bu gesia in eg ada pe ce s sec o s del poble i pe <{senyo s)> de Ba celona
i Gi ona, que desplacen l'an ic g up dominan i que con olen els sec-
a s claus de les no es o mes d'acumulació (u bani zacions, g ans ho els,
monopolis come cials). En una ase pos e io , el pode econbmic i inance
se si ua o a de Llo e amb la in e enció de la banca, de les socie a s
in e so es es ange es i de les g ans agencies in e nacionals
( ou s ope-
a o s,
e c.).
+Pape s)>: Re is a de
Sociologia
En segon lloc, ma ginació o al de la pagesia i dels pescado s,
i
dels
sec o s de la pe i a bu gesia local lliga s amb o icis o especiali a s que
desapa eixen (pun ai es, ape s, bo e s). A a bé, al es sec o s d'aques a
pe i a bu gesia s7adap en
i
passen a ésse un elemen de la no a dinhmica
(el o ne que es a ho ele , el pa ó de pesca que o gani za uns ia ges
u ís ics pel ma , el pe i come cian de que iu es que ob e una boa ique
de sou eni s). En e ce lloc, s'ha o ma un nou p ole a ia , ingu de
o a
i
que no é gai e a eu e amb la classe eballado a au bc ona, la
qual, en gene al, o bé ha deixa d'ésse assala iada (el pale a que a a a
de cons uc o ), o bé ha puja un esglaó en l'escala p o essional (el cam-
b e que a de ma e).
Els immig an s, es acionals en un p ime emps, han malda pe
queda -se i ob i -se pas en unes condicions de eball i de ida mol di í-
cils. Pe a al es, Llo e simplemen ha es a un episodi de llu ida i i-
ne an .
L'e osió de la socie a llo e enca
Les modiíicacions p o undes econbmico-demog h iques
i
els can is en
les classes no podien deixa d'e osiona bona pa dels mecanismes
i
ins-
i ucions socials.
De
la coope ació a l'indi idualisme: Abans del u isme, l'ac i i a
ex ac i a base de la ida econbmica del poble, implica a un eball ísic,
uns ce s coneixemen s d'ap enen a ge p hc ic
i
una elació de domini
i
de
dependhncia amb la na u a. El alo cen al d'aques sis ema e a el eball
exp essa en el desgas d'ene gia ísica. Els al es alo s e en l'expe ihncia
i
l'o ici que s'acos uma en a ansme e amilia men . Els ills de pesca-
do s con inua en pescan i, els dels pagesos, si la e a dona a, solien segui
eballan -la. El dine enia una impo hncia ela i a (l'in e can i de p c-
duc es e a usual) i les o mes de coope ació e en abundan s. Així ho im-
posa a l'ac i i a ag ícola (colli es, e emes, e c.)
i
la pesque a (equip de
la enyina, cosi les xa xes, e c.).
A a, amb la e cia i zació de l'economia, el eball ísic no compo a
gai ebé ap enen a ge (peó de la cons ucció, camb e d'ho el) i l'ac i i a
p incipal és la d'in e can i. La amília pe d la unció de ansmissió de la
p o essió, i el dine esde é el alo de e e &ncia. Un dels bpics llo e encs
ac uals més eqüen és que a a <( o hom a a la se an. Les limi acions
que una economia ela i amen au h quica imposa a a la ece ca
del mhxim luc e pe sonal, han sal a . El me can ilisme desen ena suposa
Llo e de Ma : Des uccions i esis encies
d'un
poble
I'exal ació de I'indi idualisme. Algunes emp a i es d'associació econbmica
(coope a i a &ho els, ag upació pe comp es) han acassa .
I
si aixb passa
a ni ell in e n, els nous ingu s enca a accen uen més aques a llui a a e -
issada pel guany p i a , ja siguin els eballado s (gumya el mixim de sa-
la i en el cu emps de la empo ada), els come cian s ( end e el mixim pe
amo i za en es mesos o es les despeses), els ho eles (ap o i a
al
mL~im
els ma ges que els deixen els lleonins ou s ope a o s), ja siguin els cons-
uc o s (pugna en la cu sa con a la in lació) i els u bani zado s (especula
sob e les di e i ncies de p eus).
Una hi e nació: Ana a bosc e a una ac i i a eqüen dels llo e encs
que coneixien les se alades que els en ol en. Les cace es au o i zades o
no, el ce ca bole s, el e llenya, la e úlia al ba d'en Si u en el passeig,
el
en a la oba a la Si nia, e c., o ma en pa de llu ida no mal. Qui
més qui menys enia el seu ho e dins o o a de la ila. També qui més
qui menys so ia a pesca . El con ac e amb la na u alesa e a es e , així
com la dependi ncia espec e a ella. To hom sabia que pe San a Rosa
i San Miquel els empo als impedien molla i que el de les a es can ia a
la pla ja. Pe quZ: so issin ous de eig calia que plogués desp és de la
es a de les Aleg ies. Els cicles na u als e en pun eja s pe celeb acions
i ma ca en els i mes econbmics i socials al lla g de l'any.
A ui, les pulsacions del cos llo e enc enen poc a eu e amb l'e olu-
ció del camp
i
del ma . P L icamen els es mesos d'es iu (que endeixen
a es i a -se cap a cinc) condicionen o a la es a de l'any. Hom iu segons
el que guanya du an la empo ada; hom la p epa a, la planeja, s'o gani za
i
s'es uc u a
al
seu ol an . Ja se sap!, els mesos d'oc ub e, no emb e
i
desemb e hom descansa, ia ja, a acances i concep els ills. Du an els
mesos de canícula, la majo ia de la gen no pensa en al a cosa que a
exp éme la llimona u ís ica, posan -hi el coll,
el
b ac i el cap si cal. Els
pe íodes de descans i de lleu e indi idual s'esbo en empo a s pe la his-
i ia del eball u ís ic. La ida collec i a en a en una mena &hi e nació,
de la qual no despe a i ins a la a do .
F agili a
i
dependkncia de I'ex e io : T e dels bens &equipamen
i
de consum no p oduii s a Llo e , dels se eis col.lec ius necessa is i dels
exceden s ag ícoles
i
pesque s, l'economia de Llo e e a ela i amen au e
su icien especialmen en els anys qua an a. Qua e es iuejan s, els ep e-
sen an s de come c, els comp ado s de peix, eqüen a en la ila. La gen
d'aques a ana en
a
San a Coloma, capi al coma cal, a Gi ona, que un
se ei d'au obusos enlla~a a, i, excepcionalmen , a Ba celona. La comuni a

<(Pape s,:
Re is a
de
Sociologia
llo e enca no e a ancada, la cos a semp e ha es a e a de pas i de comu-
nicacions, pe b si que i ia o la sob e si ma eixa.
Pe& és més signi ica i a la conscikncia que hom coneixia la e a
que epi ja a i els que oba a pel ca e ; que es domina a, no sense
p oblemes, la p oducció necessh ia pe a la subsis encia. Mol s mal i ien
i
uns pocs i ien bé, pe 6 en de ini i a o s sob e i ien en la p oblemh ica
pos gue a. Aixb s'ha esmicola en el p esen . Llo e iu olca cap a l'ex-
e io . Fins el pun que gai ebé o li e de o a; capi als, u is es,
p oduc es, eballado s i, el que és pi jo , els seus habi an s enen poca
incidencia damun dels enbmens que a ec en la ma eixa exis encia i el
ipus de desen olupamen econbmic ia -imposa de Llo e .
L'eng ana ge en el qual es h aboca Llo e no li deixa,
i
enca a menys
en un
u u -con inuació-del-p esen ,
quasi cap ma ge de maniob a. Les
g ans agencies in e nacionals di igin el u isme de massa cap el No d
d'h ica o en e s els piisos socialis es, una con lag ació mili a o una c isi
polí ica o a, i, el que és més e iden , una dep essió ins i o conjun u al
del cen e d'Eu opa
i
ahgla e a, poden posa en qües ió adicalmen
les bases del Llo e
way
o
li e.
Aques a agili a i aques a dependkncia explica ien mol s compo a-
men s
i
ac i uds ce amen illbgics si hom els con empla des de la pe spec-
i a de la con inu'i a
i
la solidesa (nega i es a can ia d'o ici, de end e
e enys de cul iu, despeses sun uh ies).
Mo al, uncions adicionals
i
ludisme c eixen :
El p esen es iu més
in ensamen i la posició es al iado a de p e isió pe d e eny. <(Ap o i em
men e du i la gallina dels ous d'o ),, es diuen els llo e encs. Un ce ipus
&he e a ge elaciona
amb
la p opie a
de
la e a (l'he eu
i
la pubilla)
deixa de eni el sen i p imi iu. Les p opie a s ja han es a enudes o són
di isibles
i
quan i icables en e mes mone a is. La ins i ució amilia on-
olla; ja no ansme I'o ici
i
els ills es neguen a segui el eball dels
pa es. El desen olupamen cul u al
i
dels ni ells de o mació ajuden a
eixampla l'ho i zó del jo en que es esigna di ícilmen a <cen e a se
a
Llo e n
i
a iu e I'< esquizo enia) econhmica del poble. Els que són
uni e si a is poques egades hi oben eball. Eas con lic es gene acionals
s'agudi zen. Els ells, ancla s en el món an e io , s'in eg en
amb
di icul a s
en
els p ocessos ac uals
i
pe den pode social.
La dona llo e enca s'ha inco po a al eball emune a , ha augmen a
la se a o mació i especialmen é la compe encia de l'< es ange a)>. Bo i
que de e els homes p e e eixen <(una del país)>, sob e o pe casa -s'hi, la
noia s'ha en en a amb poc baga ge a una si uació mbbil
i
desconeguda.
Si els p ime s bikinis an p o oca la i i ació de les llo e enques, les jo es
Llo e de
Ma :
Des uccions
i
esis kncies
d'un
poble
I
&a a no acos umen a so p end e's de es. Valo s ances almen econegu s
I
són discu i s o s'escla en da an de les necessi a s
i
p ic iques quo idianes.
Qui po dedica -se a la cuina, eni cu a de la casa, educa els ills eba-
llan deu i do ze ho es pe dia? Qui gosa de ensa a ul anqa la i gini a
en el país de la disbauxa sexual?
En
el
emoli es iuenc s'en ond en mol s alo s mo als p imigenis, no
ja de Llo e sinó de la socie a u al ca alana, de la ca pe o e bnica
i
de
la medi e inia. El seny
i
la mode ació, la po a l'au o i a , el espec e a la
no ma, s'esmicolen en el ludisme
i
el gaudi, les ganes de iu e in ensamen
i
I'an icon encionalisme de la jo en u eu opea. Llo e és, en aques sen i ,
un lloc a anqa en la ba alla que en on a a concepcions mol di e ses del
món. És Ibgic que ins i ucions que han ep esen a el ell o d e mo al, com
pe exemple I'Església, es iguin a la de ensi a, o que els an ics sis emes de
sanció social ja no se eixin, o que de e minades o mes cul u als quedin
an iquades.
Sense la de ensa a a és d'ins hncies polí iques acionali zado es, amb
una cul u a p bpia, so mesa als emba s econbmics, demog h ics, socials
i
ideolbgics, quan es escle xes han apa egu en els onamen s de I'edi ici
social de Llo e ?
¿Té
aques su icien cohesió in e na pe a oba no es
o ces
i
eapun ala -se? Les mani es acions ac uals, ¿són el símbol &una
no a ida o bé el can del cigne?
Readap acions
i
esis kncia de la comuni a llo e enca
Un sabe desempallega -se:
Es e e Fiib egas explica
en
els seus dos
llib es que Llo e s'ha is sacseja en la se a his b ia pe g eus c isis
i
semp e ha oba una so ida. Quan ja no es podien cons ui aixells
i
come cia amb Cuba i Filipinas a so gi el su o; quan aques s'esllanguia,
els gene es de pun an subs i ui -10. Ba baza, amb al es pa aules, ambé
insis eix sob e la capaci a &adap ació i de supe i encia de la gen de la
Cos a B a a. Enca a que mai la concen aci6 en una sola di ecció ou an
in ensa, alguns llo e encs con inuen conse an una ce a dis ancia es-
pec e al u isme i h ies ímides inicia i es so geixen en el sen i d'in-
en a econ e i el ipus de u isme (d'hi e n, espanyol, el casino)
i
d'en-
oca ce s ecu sos cap a al es ac i i a s, com són les dues indús ies
c eades ecen men .
En e mes gene als, el ni ell de ida de Llo e ha augmen a consi-
de ablemen
i
els llo e encs gaudeixen d'unes endes inimaginables a pocs
anys. Des &un p ime ni ell d'anhlisi es po sospi a que o en els més
ics els qui més s'han en iqui . Mes aixb no semp e ha es a aixi. Pe
<<Pape s,:
Re i,s a
de
Sociologia
exemple, de qui: se ia a in -i-cinc anys eni una mun anya de pins a
la o a del ma ? En aquella kpoca hom co i za a més un pe i e eny de
inya o una ho a p op de la senia.
A
egades, la capaci a cul u al, el sen i
de l'opo uni a o l'ull iu en els negocis han c ea o unes hpides i
quan ioses.
Pe
al e cos a , la ma eixa b usqueda de l'onada u is ica, bé que
ha e cia i za l'economia i ha can ia els cen es d'acumulació, ha pe mks
la in e enció au bc ona en una p imesa ase i el con ol momen ani
&aques s nous cen es. En els p ime s emps la econ e sió es eia amb
una saba a i una espa denya sense aplica g ans capi als (hom u ili za a
les gol es o aixeca a un pis), pe& o e in als u is es un p oduc e d'una
ce a quali a . La demanda expansi a, la in e enció ex e io que en els
p incipis e a ca alana, p o oca en ecó e a o mes de inanlamen no
au op odu'ides. Hom cons ueix ho els. Les agkncies in e nacionals en en
en escena o e in con ac es a an a josos que assegu en an icipadamen la
cobe u a de la empo ada. El pe cen a ge de clien s p opis disminueix.
Els con ac es són cada cop més lleonins. Els ma ges baixen
i
el p oduc e
es deg ada.
I
aixb lliga amb la descapi ali zació de l'emp esa u ís ica
au bc ona, la manca de ni ell cnic d'hos ale s
i
emp esa is imp o isa s,
p o oca una si uació di ícil. És e iden que, com ja es h passan , si no
es dóna una associació d'es o ~os i una plani icació mol ben es udiada, la
ma ginació p og essi a dels g ups locals i nacionals esde ind h la llei
gene al.
L'ac ual momen és decisiu en aques sen i ; els da e s p oblemes
ei indica ius i de
c acks
ho ele s així ho palesen p ou.
El e o ~amen de la cohesió in e na:
La agili a i la dependkncia de
l'ex e io , així com les p essions dels al es modes de ida, gene en malg a
o un e o lamen dels lligams in e ns. La pe inega a la comuni a es
delimi a cada egada més: <(aques , és ill del poble)>, <(és de Llo e de
o a la ida)>, i es di e encia espec e als al es: <( a emps que han ingu ,
pe b no han nascu ací)>, <(és del ba i de la Candida), (ba iada c eada
pe a la immig ació).
El pa io isme local, gai ebé a llan amb el xo inisme, s'ha man-
ingu i la i ali a amb els pobles eins --especialmen amb Blanes-
con inua jugan un pape impo an en el p océs d'au o econeixemen .
El
amós co b de Llo e (any 1953) és un exemple de la c eació de signes
d'iden i a (a Llo e hom es h con enqu que són els de Blanes els cau-
san s de la se a mo ); els pa i s de u bol en e les dues poblacions i les
opades de les bandes de jo es poden suma -s'hi. To i que la elació amb
San a Coloma ha disminu'i , pe ce s mo ius (no a i, comp es a l'eng bs,
Llo e de
Ma :
Des uccions
i
esis kncies
&un
poble
abac, e c.) els llo e encs enca a s'hi desplacen. Especialmen són cons-
cien s de la pe inen~a a la coma ca de la Sel a i, si més no, cada dissab e
a la ni ho eco den amb un deix d'o gull da an de ba celonins
i
al es:
<(Ells ballen la sa dana a la sel a ana!)>
<(Sou de Llo e , que us ado a p o ec o a)> és la onada dels goigs de
san a C is ina que cada
24
de juliol can en els llo e encs. Suposa que
la san a i aliana no és de Llo e és o end e a o bon llo e enc pe més
inc edul que sigui. La e ge de Lo e o, pa ona del poble, les Aleg ies,
San Romh, són san s i es es celeb a s majo i h iamen . La es a majo
d'es iu
i
la d'hi e n ma quen dos pun s dgids del calenda i Ilo e enc.
Símbols eligiosos i es es laiques p bpies, pa icipen a en igo i l'adhesió
in e na.
Ul a les e e encies cul u als obligades -la més no b ia és el pa h-
g a de l'bpe a Ma ina que exal a les pla ges de Llo e -, els signes de
econeixemen in e n es mul ipliquen pe a e on a les in asions ex e-
io s. Hom con inua acudin al llina ge, <(és de la amília d'en..
.>>,
o
a
la
casa, <(ca la Joanaa, <(can Fo unys, pe si ua les pe sones. La salu ació
adicional en en a en una casa
-<(Ah
Ma ia)>- és menys u ili zada
o
i
que pe me que el nucli du es econegui. Pe b s'ha c ea una no a
o ma &iden i icació e bal: <(Oi, ell;
oi,
ella)>, especialmen epe ida en
els anys seixan a
i
a l'es iu, quan la pe dua d'iden i a indi idual e a més
e iden .
Unes onades mig a b ies di e en s: La p essió demog iíica és no a-
ble, pe 6 en quina di ecció es di igeix? Sembla e iden que la ci cums-
iincia que la majo ia de la població es able de Llo e no hagi nascu
al
poble can ia g an pa de les se es coo denades, pe 6 aques a ma-
jo ia quan i a i a {és dominan econbmicamen , socialmen i cul u al-
men ? Tal qües ió, que no és especí ica de Llo e , no é un únic sen i ni
en el emps ni en l'espai. L'onada immig a b ia o a es p odueix a comen-
Samen dels anys seixan a. Les a ibades an e io s (ca alans
i
una mh d'ob a
quali icada),
i
pos e io s (es ange s) enen unció, impo hcia
i
o igen
di e en s. Així com ho és llu a iculació social.
De
e ,
i
en la mida en qu5 la llengua és un exponen signi ica iu dels
possibles con lic es, Llo e és lbgicamen una o e de Babel, en la qual
es mani es en o a mena d'ac i uds i de p hc iques lingüís iques: alguns
ells de Llo e conside en que <(pa len es ange )> o s aquells que no
s'exp essen com ells; en ce s ba s hom no és se i si no pa la angles
o
alemany; en els ba is subu bials sob e o se sen el cas ellh, així com en
els llocs d'esba jo
i
de eunió dels ills de l'al a bu gesia. En la pellicula
de Fo n,
La
piel que nada, odada a Llo e , es palesa en les dues posicions